• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 413
  • 59
  • 30
  • 26
  • 4
  • 1
  • Tagged with
  • 541
  • 154
  • 152
  • 132
  • 118
  • 112
  • 87
  • 81
  • 70
  • 70
  • 69
  • 68
  • 61
  • 52
  • 49
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

Mais do que palavras: a associação do abuso emocional na infância com o comportamento suicida

Araújo, Rafael Moreno Ferro de 2015 (has links)
Made available in DSpace on 2015-09-29T02:05:52Z (GMT). No. of bitstreams: 1 000475267-Texto+Completo-0.pdf: 1615328 bytes, checksum: 3f7d24664f5e67651b5c246d51836ae2 (MD5) Previous issue date: 2015 Introduction: Adverse childhood experiences are important risk factors for lifetime suicide attempts. However, little is known about the specific contribution of each type of maltreatment on suicidal behavior. The aim of this study was to examine the association between the level of each type of childhood trauma and suicidal behavior severity, controlling for their co-occurrence and common psychiatric disorders. Methods: The data were collected by the Brazilian Internet Study on Temperament and Psychopathology (BRAINSTEP). The final sample consisted of 71429 self-selected volunteers. Childhood maltreatment assessed with the Childhood Trauma Questionnaire (CTQ). Lifetime suicidal behavior was assessed by using the first item of the Suicidal Behavior Questionnaire (SBQ-17).Results: Controlling for demographic variables, childhood trauma subtypes scores, and psychiatric diagnoses (depression, bipolar disorder, and post-traumatic stress disorder), severe emotional abuse was associated with suicidal ideation and attempts, mainly for serious suicide attempts (OR, 17. 76; 95%CI, 14. 59-21. 62). Emotional abuse had an exponential association with serious suicide attempts, with a peak at the 99th percentile (OR, 53. 37; 95%CI, 22. 67-86. 58). For other types of trauma, we found positive associations of smaller magnitude: at the 99th percentile for emotional neglect (OR, 1. 9; 95%CI, 1. 1-3. 0) and sexual abuse (OR, 2. 6; 95%CI, 1. 9-3. 5), and no meaningful trend for physical abuse and physical neglect. Major depressive disorder and emotional abuse had the highest attributable risk fractions, 58% and 56%, respectively. Conclusions: The risk of suicide attempts increased exponentially with higher scores of emotional abuse. Physical maltreatment in childhood was weakly associated with suicidal behavior severity when controlled for emotional trauma. For suicide prevention, mental health public policies should consider including interventions to prevent and treat the consequences of emotional abuse. Introdução: Os traumas infantis são importantes fatores de risco para tentativas de suicídio. Contudo, pouco se sabe sobre a contribuição específica de cada tipo de trauma no comportamento suicida. O objetivo deste estudo foi examinar a associação entre o nível de cada tipo de trauma infantil e a gravidade do comportamento suicida, controlando para possíveis co-ocorrências e transtornos psiquiátricos.Métodos: Os dados foram coletados pelo Brazilian Internet Study on Temperament and Psychopathology (BRAINSTEP). A amostra final foi de 71. 429 voluntários. OS maus tratos na infância foram avaliados com a Childhood Trauma Questionnaire (CTQ). O comportamento suicida foi avaliado utilizando o primeiro item do Suicidal Behavior Questionnaire (SBQ-17).Resultados: Controlando para dados sociodemográficos, níveis dos tipos de trauma na infância e diagnósticos psiquiátricos (depressão, transtorno bipolar e transtorno de estresse pós-traumático), o abuso emocional grave foi associado com ideação suicida e tentativas de suicídio, principalmente para as graves (OR, 17,76; 95% CI, 14,59-21,62). O abuso emocional teve uma associação exponencial com tentativas de suicídio graves, com um pico no percentil 99 (OR, 53,37; IC95% 22,67-86,58). Para outros tipos de trauma, encontramos associações positivas de magnitude menor: no percentil 99 para negligência emocional (OR, 1,9; 95% CI, 1,1-3,0) e para abuso sexual (OR, 2,6; 95% CI, 1,9-3,5), e nenhuma tendência significativa para o abuso físico e para a negligência física. O transtorno depressivo maior e o abuso emocional apresentaram as maiores frações de risco atribuíveis, 58% e 56%, respectivamente. Conclusões: O risco de tentativas de suicídio aumentou exponencialmente com níveis mais altos de abuso emocional. Os maus tratos físicos na infância foram fracamente associados com a gravidade do comportamento suicida quando controlados para trauma emocional. Para prevenção do suicídio, as políticas públicas de saúde mental devem considerar a inclusão de intervenções para prevenir e tratar as conseqüências do abuso emocional.
42

Escola de Psiquiatria do Recife: fundação e 1ª sucessão de Ulysses Pernambucano a José Lucena

Marcello Mendonça Nascimento, Bruno 2007 (has links)
Made available in DSpace on 2014-06-12T23:02:28Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo9493_1.pdf: 9165257 bytes, checksum: 7aa0f08d845fa823997b7308df577aac (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2007 O presente trabalho investigou a existência e descreveu a fundação de uma Escola pernambucana de Psiquiatria, ou seja, de um conjunto de estudiosos que, trabalhando em conjunto ou separadamente, compartilharam semelhantes preocupações, interesses e objetivos. Examinou seu surgimento, assim como esboçou as principais características e investigou a adequada nomenclatura propondo que seja conhecida como a Escola de Psiquiatria (Social) do Recife (EPR). Situou o psiquiatra e professor Ulysses Pernambucano como seu patrono e grande incentivador. A obra escrita do fundador da Escola foi analisada em pormenores, contextualizando sua produção científica. A atuação de Ulysses Pernambucano nos mais diversos campos do saber também foi objeto de atenção e, deste modo, analisaram-se seus feitos como docente, psicólogo, diretor de instituições, reformador dos serviços de assistência a doentes mentais no estado de Pernambuco, pensador, homem de ação e, sobretudo, como criador de Escola. Estabelecemos os marcos delimitatórios da fundação da Escola de Psiquiatria do Recife (EPR); relatando suas características, princípios e vertentes. Adentramos no percurso que chegou à 1ª sucessão na EPR; nomeando os continuadores da obra do professor Ulysses Pernambucano, tanto na área psiquiátrica sensu strictu como nas áreas correlatas e afins; detendo-se, mais amiúde, sobre algumas das personagens que o sucederam, tais como os psiquiatras e professores Gildo Neto, Arnaldo Di Lascio, Luiz Cerqueira, René Ribeiro, Zaldo Rocha e José Otávio de Freitas Jr., até chegar 10 naquele que viria a assumir a Cátedra de Psiquiatria da Universidade Federal de Pernambuco (UFPE) em 1953; o professor José Lucena. Sobre este, e a fim de revelar-lhe o papel assumido; demos ênfase a algumas particularidades e caracteres pessoais, por meio de revisão histórica e relato (depoimento) de seus continuadores e discípulos; e, de forma mais detalhada, examinamos sua obra, sua produção científica e o grau de proximidade e vinculação desta com os trabalhos pioneiros de Ulysses Pernambucano, estabelecendo sua filiação, em razão de afinidades de corpo teórico doutrinário, com a EPR. Propôs-se uma nova ordenação da produção científica do professor Lucena, trazendo dados novos como um reagrupamento dos trabalhos analisados, um acréscimo no intuito classificatório e uma atualização do seu valor, à luz da visão psiquiátrica atual. Concluiu-se este estudo com uma análise e interpretação do material estudado, com ênfase no alcance e nas conseqüências de seus resultados, ressalvando que, para tema tão pouco trabalhado como objeto de pesquisa, qualquer consideração conclusiva haveria de ser parcial, em virtude de sua própria natureza e amplitude, embora importante para ensejar novas abordagens sobre o tema
43

Alienação mental e raça : a psicopatologia comparada dos negros e mestiços brasileiros na obra de Raimundo Nina Rodrigues

Oda, Ana Maria Galdini Raimundo, 1965- 2003 (has links)
Orientador: Paulo Dalgalarrondo Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas O exemplar do AEL pertence a Coleção CPDS, contendo dedicatoria Made available in DSpace on 2018-08-03T18:12:34Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Oda_AnaMariaGaldiniRaimundo_D.pdf: 104472016 bytes, checksum: 40eb6a4e0e9f86cbf60840520c74c544 (MD5) Previous issue date: 2003 Resumo: Esta tese enfoca um aspecto da história da medicina brasileira, localizado no período inicial da constituição de suas especialidades, entre elas a psiquiatria e a medicina legal. De forma geral, o trabalho analisa as repercussões no Brasil de determinadas teorias médicas que relacionavam os conceitos de raça, mestiçagem, degenerescência e alienação mental. o ponto principal deste trabalho é o estudo da obra do médico maranhense Raimundo Nina Rodrigues (1862-1906), professor de Medicina Legal da Faculdade de Medicina da Bahia, que defendia a existência de particularidades nos negros e nos mestiços brasileiros, com relação à sua psicopatologia e à sua imputabilidade penal. Analisa-se a sua extensa produção científica, publicada no Brasil e no exterior, de 1890 a 1906. Como esta produção divide-se em várias áreas de interesse, a pesquisa privilegiou os seus estudos de psicopatologia comparada, em que os conceitos supracitados se articulam e se mostram em ação, na descrição de casos clínicos. Ainda que a tese se concentre nas idéias expressadas por Nina Rodrigues, destaca também um importante fundador da psiquiatria brasileira, o baiano Juliano Moreira (1873-1933), enfatizando as suas formulações sobre a não-ligação entre raça, degenerescência, neuropatologia e psicopatologia; em síntese, sua contraposição a Nina Rodrigues quanto às crenças na inferioridade mental inata do negro e no efeito negativo da mestiçagem, no caráter físico e mental dos brasileiros. A fim de contextualizar historicamente o instrumental teórico usado pelos autores citados, em dois capítulos preliminares se apresentam: as teorias raciais no século XIX, enfatizando a construção e a difusão do racismo científico; os desenvolvimentos teóricos dos alienistas europeus em torno das imagens da doença mental em povos ditos primitivos; e a evolução do conceito de degenerescência e suas propostas relações com a etiologia da alienação mental. Ao traçar a trajetória intelectual de Raimundo Nina Rodrigues e de Juliano Moreira evidencia-se que, a despeito de suas divergências, ambos trabalharam de maneira original as teorias vindas dos países europeus, caracterizando-se por uma postura epistemológica que valorizava a obtenção de conhecimentos a partir de pesquisas realizadas no contexto brasileiro. Os grandes debates internacionais do alienismo e da medicina legal da época, sob a óptica destes dois médicos brasileiros, deixam-se entrever em seus escritos. E ainda, ambos contribuíram significativamente para a consolidação de duas especialidades médicas no Brasil, a medicina legal e a psiquiatria, tanto na sistematização de seu ensino quanto nas práticas institucionais a elas associadas Abstract: This thesis focuses on a specific aspect of the History of Psychiatry in Brazil, encompassing the period of its initial establishment as an autonomous medical discipline. It describes medical theories related to the concepts of race, mestization, degeneration and mental alienation. It is important to stand out that during the the second half of the XIX century the debate on the Brazilian nationality was associated to medical concerns on the supposed harmful consequences of miscegenation for Brazilians' future. Although the terms race and mestization were deeply associated to Brazil's image since the Colonial Period, they had reached a new status in the Iate XIX century. One could say that in the last quarter of the 1800's Brazil was defined by its races. The problem of the black and the mestizo reached a scientific status only after the abolition of slavery, when it was examined from the perspective of the degeneration theory and climaticlracial determinisms. Brazilian thinkers were then forced to face new theories coming from overseas, and obligated to discuss further the future of a mestizo people in a tropical climate. This study explores the work of Raimundo Nina Rodrigues (1862-1906), a professor of legal Medicine at the Bahia Medicine Faculty that defended the existence of idiosincrasies in black and mestizo Brazilians regarding criminal imputability and psycopathology. Nina Rodrigues' texts can be divided in four major categories of interest: (i) Tropical Medicine and Public Sanitary Organization; (ii) legal Medicine and Forensic Psychiatry; (iii) studies of Comparative Psycopathology; and (iv) ethnography of African people in Bahia state. The results presented herein emphasizes the studies of Comparative Psycopathology. The analysis was built on Nina Rodrigues' expressive scientific production, published in Brazilian and European journals. In order to examine a theoretical counterpart to Nina Rodrigues, regarding his argument of a negative effect of miscegenation on the physical and mental characteristics of Brazilians, the work of another important founder of Brazilian Psychiatry, Juliano Moreira (1873-1933), was also considered. Note that the expression mental alienation is used through the thesis with the same meanings it had to doctor and to common sense in the Brazilian Iate XIX century: a condition of individuais whose aberrant behaviors were socially troublesome, or that were regarded as dangerous for themselves or other, and in which it was possible to recognize some feature dissonant from rationality, the madness, at last. In other hand, the word race is composed of a particular set of meanings: a race is a section of humanity, biologically defined, whose members are identified by their physical aspect, that are supposed to be related to specific moral and intellectual attributes. In this context, hierarchy, progress and race were non-dissociable words. In tracing the intellectual trajectory of Raimundo Nina Rodrigues and Juliano Moreira it was made evident that, despite their divergences, both re-worked originally the theories coming from European countries, and both were marked by an epistemological position that valorized knowledge obtained from scientific researches carried out in the Brazilian context Doutorado Saude Mental Doutor em Ciências Médicas
44

A criação de um serviço de urgencia psiquiatrica : uma analise historica documental e oral

Paulin, Luiz Fernando Ribeiro da Silva 1998 (has links)
Orientador: Egberto Ribeiro Turato Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas Made available in DSpace on 2018-07-23T22:21:56Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Paulin_LuizFernandoRibeirodaSilva_D.pdf: 9695350 bytes, checksum: 2493e5198ebe921ac4d4e89490118810 (MD5) Previous issue date: 1998 Resumo: Esse trabalho teve como objetivo reconstituir historicamente a criação da Unidade Psiquiátrica de Urgência - UPU - do Hospital e Maternidade Celso Pierro - HMCP - da Pontifícia Universidade Católica de Campinas - PUCCAMP, tendo como referencial meto do lógico as análises históricas documental e oral. Inicialmente, estudou-se o processo de reestruturação da assistência psiquiátrica no Brasil nas décadas de 70 e 80. Na primeira parte do trabalho, analisaram-se as contradições da política oficial de saúde mental no país, enfocando critérios técnicos influenciados pelo modelo preventivista norte-americano e a prática de financiamento e fortalecimento das instituições hospitalares psiquiátricas privadas. Ainda nessa parte, detive-me ao processo de organização da sociedade civil e a democratização do país na década de 80, refletindo significativamente na viabilização de propostas reformistas na saúde mental, questionando o papel das instituições psiquiátricas e dos profissionais da área. Foi estudado também o reflexo da mudança da política de saúde mental no Estado de São Paulo e no município de Campinas, resultando na criação de modelos assistenciais, tais como a UPU - HMCP - PUCCAMP. A partir de ampla análise documental e de entrevista com vinte e uma pessoas que participaram direta ou indiretamente da formação da UPU, identificaram-se as causas que desencadearam esse processo. Foi detectado que a criação da UPU, apesar da intensa participação de setores do sistema público de saúde de Campinas, não garantiu a influência destes no planejamento, organização e gerenciamento do serviço. Deve-se destacar que, embora vinculado a um hospital de ensino, a UPU, ao menos no início funcionava basicamente como um serviço assistencial, com tímida ação no treinamento e formação de profissionais na área de saúde. Esse papel só veio se estabelecer através do convênio entre a Secretaria de Estado de Saúde do Estado de São Paulo e a PUCCAMP, viabilizando a criação de um Programa de Residência Médica conjunto que, no entanto, sofreu intensas restrições internas de setores da Faculdade de Ciências Médicas. O isolamento da UPU com os vários serviços assistenciais em Campinas e região, a dificuldade de planejamento de uma prática assistencial compatível com o ensino e os conflitos internos existentes na estrutura do serviço contribuíram para obstaculizar a consolidação de um modelo assistencial cuja proposta, na sua origem, era reformular uma prática que deveria ser superada Abstract: This first assignment has the objective to reconstruct historicy the creation of Unidade Psiquiátrica de Urgência - UPU (Psychiatry Urgency Unity), of Hospital e Maternidade Celso Pierro - HMCP (Celso Pierro Hospital and Maternity) at Pontificia Universidade Católica de Campinas - PUCCAMP, using the oral methodology and historical documental analysis as a reference. To begin with the study of reconstruction of the Psychiaty assistance during the 70ls and 80's was analized. During the first part of the study the contradiction of political oficial mental health of the country. The critics focused were based on the North-American preventivist model and the financial and support of private Psychiatry Hospital institutions. During this part, I detained myself about the organization process in the civil society and the democratization during the 80's, reflecting on the viabilization of reformal propose involving the mental health, having questioned the role of the psychiatry institutions and professionals in the area. There was also a study done on the reflex change in the political way of the health mentality in São Paulo State and in the District of Campinas. With a large documental. analysis and interviews with twenty one people who were involved directly or ondirectly with formation of UPU unchained this processo Eventhough having a large participation of the sectors and the public health sistem in Campinas, there was no garantee about the influence of this plan in the organization and managing of this service. It should be noticed, that even being to the teaching hospital, UPU used to work basicly as an assistance service, with a smalll function in training and graduation of professionals in the health area. This ro,le only established trough the accord of the Secretaria de Estado da Saúde de São Paulo and PUCCAMP creating a Medical Resident Program which suffered intense internal restrictions in sectors of the Faculdade de Ciências Médicas. The UPU isolation with various services' in Campinas and region, the difficulty of planning compatibel practise assistance with the teaching and internal conflicts found tn the structure of this services have helped to obstaculize the consolidation of a model assistance whose proposed was to reconstruct a practice wich should be overcome Doutorado Saude Mental Doutor em Ciências Médicas
45

Una Contribución al estudio de los estados límites

García Siso, Andrés 7 February 1991 (has links)
Reproducció digital de la còpia impresa dipositada a la Biblioteca de la Facultat de Medicina La Tesis que se defiende en este trabajo de investigación está constituida por tres grupos de Hipótesis que expresaremos individualmente al mostrar en resumen las conclusiones finales. En el primer grupo se propone dilucidar el Concepto y Ámbito Nosológico de los diferentes Signos con que se denominan los Trastornos psiquiátricos que, en la actualidad, llamamos:"Borderline", “Etats-límite”, “Fronterizo". El análisis de los Signos comienza por su recopilación a lo largo de la historia de la Psiquiatría, a la vez que se los somete a un desdoblamiento, dando prioridad, en un momento, al valor Significante, para luego profundizar sobre los Significados conceptuales. El análisis del Significante descubre la necesidad de confrontar el término "Borderline",”Limite ll” o “Fronterizo”, a otros como "Esquizo" y "Psicosis", o "Carácter" y "Personalidad”. Todo ello nos obliga a reflexionar sobre las construcciones nosológicas. El análisis del Significado estudia el campo semántico que ha quedado delimitado por el análisis de las oposiciones distintivas del Significante, a través del estudio de algunos cuadros clínicos psiquiátricos, paradigmáticos de esos campos. Así distinguimos: Psicosis y Borderline (La Heboidofrenia). Esta doble reflexión sobre el Significado nos conduce a la búsqueda y encuentro de articulaciones conceptuales entre la noción de Carácter y sus parentescos ineludibles con: El Signo, el “Self”, los mecanismos y sistemas de Defensa y el Narcisismo. Con todo ello, análisis de los Significantes y de los Significados, se propone un término nuevo que reúna como Signo las conclusiones obtenidas de los análisis realizados. Este término es el de Caracterosis, que entonces se justifica de manera resumida y puntual. Al mismo tiempo y a continuación, se da cuenta de los Criterios Diagnósticos, que han de servir para la selección de los pacientes que componen la muestra estudiada de Adolescentes-Limite y de los Subgrupos Clínicos, así como se establece el Significado del término “Caracterosis”,.tanto en un primer momento, Descriptivo-dinámico, como en otro segundo, Dinámico-estructural. Se dedica un apartado, puesto que la muestra se constituye con pacientes jóvenes, para justificar el diagnóstico y las ventajas que proporcionan las semejanzas existentes entre la organización pulsional y defensiva de la Adolescencia normal y la Organización Limite, procurando que así, tras el análisis pulsional szondiano, se resalten los mecanismos propios de la Organización Limite de la Personalidad. Para realizar el estudio pulsional de la Organización Limite de la Personalidad, en el grupo de Adolescentes Limite y en el grupo control de Adolescentes supuestamente normales, me serví del Test de Szondi, instrumento que es presentado, indicando su composición, instrucciones de manejo, interpretación de la información que proporciona, así como los desarrollos actuales de los trabajos szondianos. Tenemos, pues, los criterios diagnósticos, el instrumento testológico y el lugar, el Centro Jean Sarrailh, donde se ha extraído la muestra de pacientes. El Material, entonces, vendrá compuesto, para cada individuo, por un resumen de su historia clínica, sometida a los criterios diagnósticos descriptivo-dinámicos de la Organización Limite de la personalidad, y los resultados obtenidos por el Test de Szondi. El Método, además del peculiar análisis bibliográfico sobre el concepto "Borderline", en este segundo grupo de hipótesis, que detallaremos al concluir, consiste en el Análisis Estadistico mediante dos grandes tipos de técnicas: Análisis Bivariados con pruebas paramétricas (T de Student) y pruebas no paramétricas (U de Horn Whitney). Análisis multivariados (Análisis Discriminante), que se aplican a las comparaciones de los distintos grupos establecidos, que configuran los Resultados de: Perfil Szondiano General y Principal de los Adolescentes Limite, Perfiles Szondianos Diferenciales entre: Adolescente Limite / Adolescente Normal; Adolescentes Limite: Varones / Hembras, Adolescentes Limite: "Neuróticos" / "Psicóticos"; Adolescentes Límite: “actuadores” / "neurótico"/"psicóttco". Todos estos resultados y otros no especificados son interpretados pormenorizadamente, a la vez que realizamos el Diagnóstico Diferencial Szondiano con otros cuadros clínicos de la Psicopatología, tanto por el método clásico cualitativo, como por el Análisis Discriminante Cuantitativo, que proponemos, dentro del tercer grupo de hipótesis, como un sistema nuevo que se abre en las investigaciones szondienas, a modo de Diagnóstico Diferencial Clínico Szondieno Informatizado. En el capítulo de Conclusiones Generales Desarrolladas, se describe la articulación de los hallazgos Szondianos con las Teorias Psicoanalíticas a propósito de la Organización Limite, destacándose la aportación Szondiana a la teorética y sistemática de la Organización Limite de la Personalidad. Las Conclusiones Finales las exponemos a modo de confirmación de las Hipótesis propuestas: 1. "Establecer un término que nombre a los múltiples trastornos que se aglutinan bajo la denominación de Estado-Límite, que sirva al nivel clínico-descriptivo y al nivel dinámico-estructural, reportándole entidad propia, parece imponerse". El término Caracterosis es el que se propone y justifica. 2. "Se puede definir y delimitar un Perfil Szondiano de la Organización Limite en la Adolescencia". 3. "El mecanismo de Clivaje Pulsional, estructura a la Organización Limite de la Personalidad en la Adolescencia". 4. "El Perfil Szondiano característico del Estado-Limite, que propone J. Mélon, lo consideramos correcto". Así fue validado, 5. "Existe un Perfil Szondiano Diferencial entre adolescentes limite y Adolescentes normales". 6. "La Organización Limite en la Adolescencia se caracterizó por presentar unos resultados Szondianos que se encuentran entre la latencia y la adolescencia". 7. "Existe un Perfil Szondiano Diferencial de la Organización Limite con las Neurosis y con las Psicosis". 8. "Existan puntos comunes que aproximan a la Organización Límite y a la Perversión". 9. "El Test de Szondi diferencia y define a los Adolescentes Límite próximos a la neurosis de los Adolescentes Límite próximas a la psicosis". 10. "El Test de Szondi diferencia y define tres subtipos clínicos de Adolescentes Límite: "actuadores", "neuróticos" y “psicóticos” 11. ."La diferencia sexual anatómica se manifiesta en el Perfil Szondiano Diferencial de los Adolescentes Límite". Aquí corroboramos la hipótesis freudiana de la asimetría del Complejo de Edipo. 12. "El Test de Szondi muestra su validez y fiabilidad al someterse al Análisis Estadístico Complejo de sus resultados". Se abre, con grandes posibilidades, la realización da Diagnóstico Diferencial Informatizado mediante el Test de Szondi.
46

Brain connectivity and cognitive impairment in Parkinson’s disease

Baggio, Hugo César 6 October 2014 (has links)
Parkinson’s disease is a neurodegenerative process with several motor and non-motor manifestations. Among non-motor symptoms, cognitive decline is a major cause of disability, and its neural bases are poorly understood. In recent years, multimodal neuroimaging techniques have proven to be useful tools in the investigation of the bases of cognitive impairment related to neurological diseases. The objective of this thesis was to evaluate the neuroimaging substrates of Parkinson’s disease-related cognitive and neuropsychiatric manifestations through a network approach, using state-of-the art magnetic resonance imaging techniques to assess associated connectivity and structural changes. In this work, two samples of Parkinson’s disease patients and healthy controls underwent neuropsychological evaluation as well as structural and functional magnetic resonance imaging. One of these samples included 121 Parkinson’s disease patients and 49 healthy controls. The data obtained were used in 2 studies addressing the resting-state functional connectivity changes associated with mild cognitive impairment in Parkinson’s disease; one using a graph-theory approach, and the second assessing large-scale intrinsic connectivity networks through an independent-component analysis/dual regression approach. A third was performed to assess connectivity disruptions in frontostriatal circuits associated with the presence of apathy in Parkinson’s disease. And a fourth study was made assessing cortical thickness changes associated with the presence of mild cognitive impairment in Parkinson’s disease. The second sample included the longitudinal evaluation of 17 Parkinson’s disease patients and 15 healthy controls, and the data obtained resulted in two studies regarding progressive cortical thickness and subcortical volumes in early-stage Parkinson’s disease patients. A seventh study, using subjects from both samples, was performed to evaluate microstructural white matter changes (using diffusion tensor imaging) and gray matter changes (through voxel-based morphometry) related to the presence of facial emotion recognition deficits in Parkinson’s disease. We have found that a high percentage of Parkinson’s disease patients had mild cognitive impairment. These patients showed altered patterns of resting-state functional connectivity characterized by the loss of long range connections and strengthening of local connectivity. From a graph-theory perspective, these changes translated as increased small-world coefficients, modularity and clustering coefficients, which correlated with visuospatial/visuoperceptual and memory performance. The study of large-scale networks showed that patients with mild cognitive impairment had reduced connectivity between the dorsal attention network and the right frontoinsular region, and that this reduction was associated with attention/executive deficits. Additionally, parieto-occipital regions that belong to the dorsal attention network showed reduced connectivity with anterior task­positive regions and loss of the normal anticorrelated pattern with the default mode network; furthermore, these posterior regions showed structural degeneration. Finally, these posterior structural and functional changes were associated with the presence of visuospatial/visuoperceptual deficits. The analysis of Parkinson’s disease patients with mild cognitive impairment revealed a pattern of cortical thinning predominating in parieto­occipito-temporal regions. The longitudinal analysis of progressive structural changes in early Parkinson’s disease revealed that these patients had more marked cortical thinning in frontotemporal regions, even before the onset of clinically evident cognitive manifestations. The functional analysis of a recognition memory network likewise showed signs of progressive connectivity changes without overt clinical deterioration. We conclude that different types of cognitive decline in Parkinson’s disease are associated with different patterns of resting-state functional connectivity, structural connectivity and GM structural changes involving distinct neural systems. Different techniques and different conceptual frameworks can provide useful information in the characterization of the neural bases of cognitive deficits associated with Parkinson’s disease. La malaltia de Parkinson és un procés neurodegeneratiu que té diverses manifestacions motores i no motores. Entre les manifestacions no motores, el deteriorament cognitiu és una causa important i comú de discapacitat; al cap de 20 anys des de l’inici de la malaltia, més de 80% dels pacients desenvolupen demència. Tot i tenir una alta prevalença i representar un factor de pèrdua de qualitat de vida tant pels pacients com per als seus cuidadors, les bases neurals d’aquestes alteracions són poc conegudes. En els últims anys, les tècniques d’imatge multimodals han demostrat ser útils en la investigació de les bases dels dèficits cognitius associats a les malalties neurològiques, i alguns estudis previs han trobat alteracions cerebrals tant estructurals com funcionals en subjectes amb la malaltia de Parkinson. D’altra banda, el concepte de deteriorament cognitiu lleu (DCL), utilitzat per definir la presència d’un rendiment cognitiu inferior al esperat segons l’edat i el nivell educatiu – i un major risc de desenvolupament de demència – s’ha començat a aplicar en el context de la malaltia de Parkinson. A més, en estudis epidemiològics s’ha vist que la presència d’alguns tipus d’alteració cognitiva – concretament, aquells que tenen substrats neurals predominants en regions corticals posteriors, com són dèficits visuoespacials i visuoperceptius – indiquen una major probabilitat de desenvolupar demència. Al contrari, en els dèficits relacionats amb els desequilibris en la neurotransmissió dopaminèrgica (com són els dèficits d’atenció i executius), no s’ha trobat que siguin marcadors de pitjor pronòstic cognitiu. L’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar els substrats neuroanatòmics i neurofuncionals de les diferents alteracions cognitives i neuropsiquiàtriques relacionades amb la malaltia de Parkinson mitjançant un abordatge de xarxes, tot utilitzant tècniques avançades de ressonància magnètica per estudiar les disfuncions de la connectivitat cerebral. En aquesta tesi, es van utilitzar dues mostres de pacients amb malaltia de Parkinson i subjectes sans que es van sotmetre a avaluació neuropsicològica i de ressonància magnètica funcional i estructural. La primera d’aquestes mostres va incloure 121 malalts de Parkinson i 49 controls sans. Les dades obtingudes amb aquesta mostra han sigut utilitzades en cinc estudis (estudis 1, 2, 3, 4 i 5), tres dels quals van abordar la connectivitat funcional cerebral en repòs i les alteracions estructurals associats a la presència de DCL. Per definir la presència de DCL, en dos estudis (estudis 1 i 2) s’han avaluat els déficits en tres dominis cognitius (atenció/funcions executives, memòria i funcions visuoespacials/visuoperceptives); en l’altre estudi (estudi 3), s’ha utilitzat un mqtode de classificació d’acord amb les recents directrius proposades per la Movement Disorder Society Task Force, que consideren el rendiment en cinc dominis (atenció/memòria de treball, funcions executives, memòria, llenguatge i funcions visuoespacials/visuoperceptives). En els estudis 1 i 2, es van avaluar 66 pacients i 36 controls utilitzant tècniques d’avaluació de la connectivitat cerebral en repòs i les alteracions corresponents associats a la presència de DCL. Trenta cinc per cent dels pacients amb malaltia de Parkinson van complir criteris de DCL. Estudi 1: En aquest estudi, s’ha aplicat un abordatge de teoria de grafs per avaluar les alteracions globals de connectivitat. Per tal de reconstruir les xarxes cerebrals, la substància grisa cortical i subcortical s’ha dividit en 90 regions definides amb l’atles Automated Anatomical Labelling. Posteriorment, s’ha calculat la correlació temporal de l’activitat entre cada parell de regions, obtenint-se així una matriu representativa de la connectivitat funcional de tot el cervell. En un primer pas, s’han comparat directament aquestes matrius de correlació per tal d’avaluar el patró de reducció o augment de connectivitat en els diferents subgrups de pacients. Aquest anàlisi va revelar que els pacients amb DCL tenien reduccions de connectivitat, sobretot afectant les connexions interlobulars de llarga distància, així com alguns augments de connectivitat, sobretot en connexions mps curtes. Posteriorment, s’han utilitzat les matrius de correlació per calcular mesures globals i regionals de teoria de grafs. Concretament, s’han avaluat paràmetres que mesuren la integració (l’eficiència d’intercanvi d’informació entre distintes àrees cerebrals): el characteristic path length i l’eficiència global;i paràmetres de segregació, que mesuren la interconnectivitat local: el clustering coefficient i l’eficiència local. També s’ha avaluat el grau de modularitat de les xarxes cerebrals, és a dir, quant de bé aquestes xarxes es podien dividir en mòduls o comunitats de nodes densament interconnectats, amb poques connexions entre diferents mòduls. S’ha observat que els pacients amb DCL presentaven augments en les mesures de segregació i de modularitat. Les anàlisis de correlació han revelat que aquestes mesures es correlacionaven amb el rendiment en funcions visuoespacials/visuoperceptives i de memòria. En l’anàlisi de les mesures de centralitat dels nodes – és a dir, la importància que tenen en el tràfic d’informació dins de la xarxa –, s’ha observat que els nodes que solen ser més centrals en subjectes sans (els anomenats hubs cerebrals) perden centralitat en els pacients amb malaltia de Parkinson. Aquest resultat indica una reorganització d’aquestes xarxes caracteritzat per un augment del flux d’informació neural a travès de nodes que en subjectes sans són menys rellevants. Aquest estudi es va publicar a la revista Human Brain Mapping a l’any 2014 (Cognitive impairment and resting-state network connectivity in Parkinson’s disease). Estudi 2: s’ha utilitzat la mateixa mostra que en l’estudi 1. S’ha utilitzat, però, un altre tipus d’anàlisi amb l’objectiu d’estudiar els patrons de connectivitat dins d’un conjunt de xarxes cerebrals que, segons estudis previs, tenen un paper rellevant en els processos cognitius: la default mode network, la xarxa dorsal de l’atenció i la xarxa frontoparietal. Inicialment, s’ha realitzat un anàlisi de components independents amb les dades de ressonància magnètica funcional en repòs per tal d’identificar les xarxes d’interès a nivell grupal. Posteriorment, s’ha utilitzat la tècnica de dual regression per identificar les mateixes xarxes a nivell individual, i que permet comparacions entre els grups. En aquesta anàlisi, s’ha observat que els pacients amb DCL presentaven reduccions de connectivitat entre la xarxa dorsal de l’atenció i l’ínsula anterior i regions adjacents del lòbul frontal dret. En el grup de pacients, el nivell de connectivitat en aquestes regions es correlacionava amb el rendiment en el domini d’atenció/executiu. A més, s’ha vist que els pacients amb DCL presentaven un augment de connectivitat entre extenses àrees parieto-occipitals i la default mode network; aquestes disfuncions de connectivitat també estaven associats a pitjor rendiment cognitiu, però en aquest cas en el domini visuoespacial/visuoperceptiu. Com anàlisi addicional per definir les alteracions locals de connectivitat, es va realitzar una avaluació de les connexions entre els nodes individuals de les xarxes d’interès; per definir aquests nodes, s’han seleccionat a priori les coordenades disponibles en un estudi de referència. Aquesta anàlisi ha demostrat que els augments de connectivitat de regions corticals posteriors amb la default mode network en realitat estaven caracteritzats per una pèrdua del patró normal d’anticorrelació amb aquesta xarxa observat en controls sans. A més, s’ha vist que aquestes mateixes regions tenien menys connectivitat amb les altres xarxes avaluades. Finalment, s’han realitzat anàlisis complementaris per avaluar la presència de degeneració estructural de la substància grisa que pogués estar associada a les alteracions funcionals observades. L’anàlisi del gruix cortical va revelar la presència de reduccions en els pacients amb DCL en regions parieto-occipitals; aquestes reduccions estaven associades a les alteracions de connectivitat de la default mode network i amb el rendiment visuoespacial/visuoperceptiu. Aquest estudi es va publicar a la revista Human Brain Mapping a l’any 2014 (Functional brain networks and cognitive deficits in Parkinson's disease). Estudi 5: En el tercer estudi en que es va avaluar la connectivitat funcional en repòs, l’objectiu va ser investigar les alteracions en els circuits fronto-estriats en la malaltia de Parkinson amb apatia – un trastorn neuropsiquiàtric molt freqüent en pacients amb aquesta malaltia. Amb aquesta finalitat, es va utilitzar la mateixa mostra que en els dos primers estudis. Es van classificat els subjectes en apàtics o no-apâtics segons la puntuació en l’escala d’apatia de Starkstein. A més, es va tenir en compte la presència de trastorns depressius, que, a més de tenir una alta prevalença en la malaltia de Parkinson, freqüentment coexisteixen amb l’apatia i tenen manifestacions que s’hi solapen. Així doncs, també es va aplicar l’escala de depressió de Beck; la puntuació en els 11 ítems d’aquesta escala que representen els símptomes disfòrics, més específics de la depressió, es va utilitzar com a covariable en totes les anàlisis. Per a realitzar l’anàlisi de connectivitat funcional, es va parcel·lar l’estriat en 3 regions – límbica, executiva i sensorimotora. Així mateix, es va parcel·lar l’escorça frontal en 4 regions – límbica, executiva, rostral motora i caudal motora. Vint pacients (41%) es van classificar com apâtics (puntuació > 13 en l’escala d’apatia). L’anàlisi de connectivitat va revelar que la presència d’apatia estava acompanyada de reduccions, que principalment afectaven les regions límbiques tant del estriat com de l’escoroa prefrontal. Per tal d’avaluar si aquestes alteracions s’acompanyaven de degeneració de les estructures avaluades, es van realitzar anàlisis addicionals amb voxel-based morphometry de les estructures corticals i subcorticals, a més de volumetria i shape analysis dels nuclis del estriat. No s’han obtingut resultats significatius amb cap d’aquests abordatges. Aquest estudi està actualment en revisió en una revista indexada. Estudi 3: En aquest estudi, 90 pacients i 32 controls van ser estudiats mitjançant tècniques d’avaluació del gruix cortical. Trenta dos (52%) pacients van complir criteris de DCL. S’ha observat que el grup de pacients amb DCL presentava reduccions del gruix cortical en regions parieto-temporals, així com augment en mesures d’atròfia global tals com reducció del gruix cortical global i del volum de substància grisa, així com augment del volum ventricular. Les anàlisis de correlació van revelar que el rendiment en totes les proves neuropsicològiques estava associat a la pèrdua de gruix cortical posterior. Aquest estudi es va publicar a la revista Movement Disorders a l’any 2014 (Cortical thinning associated with mild cognitive impairment in Parkinson's disease). Per a la segona mostra de subjectes, es van reclutar 24 pacients amb malaltia de Parkinson inicial i 24 controls sans, els quals es van estudiar mitjançant ressonància magnètica estructural i funcional així com mitjançant exploració neuropsicològica. Disset pacients i 15 controls van ser avaluats longitudinalment, amb una segona avaluació després d’un seguiment mitjà de 35,5 mesos. Estudi 6: En el primer estudi fet amb aquesta mostra, es van incloure 17 pacients i 13 controls, i l’objectiu va ser estudiar la xarxa de memòria de reconeixement. Per això es va utilitzar una seqüència de ressonància magnètica funcional amb un paradigma de memòria de reconeixement que consistia en intentar reconèixer les 35 paraules prèviament apreses entre una llista de 70 paraules. Les dades obtingudes van ser avaluades a través de abordatges convencionals o model-based, així com a través de tècniques model-free (anàlisi de components independents). En la primera anàlisi, es va identificar el patró d’activació associat a la tasca. En l’anàlisi de components independents, també es van identificar els components associats a la tasca; les principals regions activades en la component més associada a la tasca es van utilitzar com a regions d’interès en un anàlisi subsegüent de canvis progressius de connectivitat. Es va trobar una correlació entre la activació de la component independent més associada a la tasca i el rendiment de memòria de reconeixement dels pacients. A més, l’avaluació longitudinal va revelar canvis progressius en la connectivitat entre els principals nodes d’aquesta xarxa, caracteritzats per la pèrdua de connectivitat entre regions frontoparietals i la preservació de la connectivitat frontofrontal (que en els controls sans s’havia reduït). Aquest estudi es va publicar a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry a l’any 2013 (Progressive changes in a recognition memory network in Parkinson's disease). Estudi 7: En aquest segon estudi fet amb la segona mostra, s’ha volgut analitzar el patró d’atròfia progressiva de la substància grisa en la malaltia de Parkinson inicial i la seva relació amb canvis neuropsicològics. Amb aquesta finalitat, les dades de setze pacients i 15 controls van ser avaluades amb tècniques de gruix cortical, volum de substància grisa a través de voxel-based morphometry i volumetria cortical i subcortical. Es van trobar reduccions progressives del gruix cortical en regions frontotemporals bilaterals. L’avaluació neuropsicològica va revelar que els pacients tenien pitjor rendiment en proves d’atenció i de velocitat psicomotora, però aquestes variables no es correlacionaven amb els canvis corticals. Aquest estudi es va publicar a la revista Movement Disorders a l’any 2012 (Progression of cortical thinning in early Parkinson's disease). Un últim estudi (estudi 4) es va realitzar amb subjectes de la primera i de la segona mostra. Es va seleccionar una submostra de 39 pacients i 23 controls amb la finalitat d’avaluar les alteracions de les substàncies blanca i grisa associats als dèficits de reconeixement d’emocions facials en la malaltia de Parkinson. Es van utilitzar imatges potenciades en difusió per l’estudi d’alteracions microestructurals de la substància blanca en els tractes llargs que connecten les estructures cerebrals involucrades en el processament emocional, mitjançant tècniques de imatge per tensor de difusió. A més, les imatges estructurals es van avaluar a través de voxel­based morphometry per estudiar les alteracions de volum de la substància grisa en les estructures cerebrals prèviament descrites com rellevants pel processament d’emocions. El rendiment en el reconeixement d’emocions facials es va mesurar mitjançant la prova d’Ekman. Els pacients amb la malaltia de Parkinson van obtenir un rendiment inferior als controls en la identificació de les emocions negatives (tristesa, ràbia, por i fàstic). L’anàlisi de correlacions va revelar que els dèficits d’identificació de tristesa correlacionaven amb els valors d’anisotropia fraccional –un paràmetre de la microestructura de la substància blanca– sobretot en el fascicle fronto-occipital inferior dret. L’anàlisi de substància grisa, per contra, va revelar que la identificació de tristesa correlacionava amb el volum de l’escoroa orbitofrontal dreta, amígdala i gir postcentral; la identificació de ràbia correlacionava amb el volum de substància grisa de l’estriat ventral, escorça infragenual i gir fusiform occipital dret; i la identificació de fàstic correlacionava amb volum de substància grisa en el còrtex cingulat anterior. Aquest estudi es va publicar a la revista Neuropsychologia a l’any 2012 (Structural correlates of facial emotion recognition deficits in Parkinson's disease patients). Tots aquests estudis ens permeten concloure que un alt percentatge de pacients amb malaltia de Parkinson tenen alteracions cognitives i compleixen criteris de DCL. L’anàlisi de neuroimatge mitjançant diferents estratègies demostra que la presència de DCL en la malaltia de Parkinson s’acompanya d’alteracions estructurals i funcionals. A més, diferents tipus de dèficit cognitiu es relacionen amb diferents patrons d’alteració. A nivell de connectivitat funcional en repòs, els pacients amb malaltia de Parkinson amb DCL presenten un patró predominant de reducció de connectivitat de llarg abast i augment de la connectivitat local, que es tradueix en un augment del caràcter modular i de segregació de les xarxes cerebrals. Així mateix, s’observa una reducció de connectivitat de components de xarxes de connectivitat intrínseca rellevants per al processament cognitiu, que es caracteritza per una reducció de connectivitat d’una xarxa involucrada en processos de l’atenció (xarxa dorsal de l’atenció) i la regió insular anterior dreta. Al mateix temps, s’observa una reducció de connectivitat de regions corticals posteriors amb regions cerebrals anteriors, que s’associa a atròfia cortical posterior i a la presència de dèficits en les funcions visuoespacials/visuoperceptives. L’anàlisi de la connectivitat funcional en repòs revela també que la presència d’apatia en la malaltia de Parkinson s’acompanya de reduccions en circuits fronto-estriats, que sobretot afecten els components del sistema de recompensa, és a dir, l’estriat ventral i l’escorça orbitofrontal. Els resultats de l’anàlisi d’alteracions microestructurals de la substància blanca associats al pitjor reconeixement d’emocions facials semblen indicar que els dèficits de connectivitat estructural també estan implicats en l’ocurrència dels dèficits cognitius en la malaltia de Parkinson. Finalment, en pacients amb malaltia de Parkinson inicial, s’han aportat evidències sobre el poder dels mètodes de neuroimatge per a detectar alteracions estructurals (pèrdua de gruix neocortical) i funcional fins i tot abans de l’inici de símptomes cognitius clínicament evidents. En conclusió, els resultats obtinguts en els diferents estudis d’aquesta tesi ens permeten concloure que distintes tècniques i diferents marcs conceptuals poden proporcionar informació útil per a la caracterització de les bases neurals dels dèficits cognitius i emocionals associats a la malaltia de Parkinson.
47

Prevalença i correlats clínics de la conducta suïcida i la seva relació amb la dimensió afectiva en primers episodis psicòtics d’inici precoç

Sanchez-Gistau, Vanessa 26 November 2014 (has links)
INTRODUCCIÓ: El suïcidi és la principal causa de mort prematura entre les persones amb trastorns psicòtics. Entre el 20% i el 40% dels pacients psicòtics intenten suïcidar-se al llarg de la seva vida i entre el 5 i 10% moriran per suïcidi. El risc de suïcidi és més alt en les fases primerenques de la malaltia, poc abans o poc després del primer contacte per tractament. Per tant, els pacients amb psicosi d’inici recent és un grup de risc per suïcidi. Estudis prospectius de primers episodis psicòtics (PEP) en mostres adultes han informat d’unes taxes d’intents de suïcidi (IS) fins a 11% durant els dos primers anys de seguiment, essent la història prèvia de conducta suïcida i la simptomatologia depressiva els factors de risc que hi ha més consens. Malgrat això, els criteris restrictius categorials del DSM-IV han dificultat la investigació sobre la prevalença , rellevància clínica i pronòstic de la dimensió afectiva i com a conseqüència l’estudi de la mania i dels estats mixtes, ha estat confinat al Trastorn Bipolar. A més, hi ha pocs estudis de PEP d’inici precoç i no hi ha cap estudi previ amb un disseny prospectiu que hagi investigat els objectius d’aquesta tesi. Els objectius generals són: Ampliar el coneixement sobre els factors de risc de suïcidi sobre la dimensió afectiva en PEP d’inici precoç, així com la relació entre ambdós. METODOLOGIA: Cent deu nens i adolescents entre 9 i 17 anys que presentaven el seu primer episodi psicòtic seguint criteris DSM-IV es van incloure en l’estudi. La conducta suïcida va ser mesurada amb la “Clinical Global Impression for Severity of Suicidality” i els símptomes afectius amb la “Hamilton Depression Rating Scale” i la “Young Mania Rating Scale”. Es van realitzar anàlisis de regressió logística per investigar la magnitud e independència de les associacions. RESULTATS: Aproximadament el 83% dels subjectes presentaven símptomes afectius durant les fases primerenques de la malaltia, essent els depressius els més freqüents en la fase prodròmica (27,4%) i els mixtes en la fase aguda (41,1%) La proporció de subjectes que van realitzar IS al llarg dels 24 mesos va ser del 12,2% , el 10,9% durant els primers 12 mesos. La conducta suïcida durant el seguiment va estar relacionada amb la simptomatologia depressiva a les fases primerenques (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). La prevalença o tipus de simptomatologia afectiva durant l’episodi agut no va predir de forma significativa el diagnòstic als 12 mesos de Trastorn Bipolar o Esquizofrènia. En canvi els subjectes amb Trastorn Bipolar presentaven més símptomes subllindar afectius tan del pol maníac com depressiu en la fase prodròmica. CONCLUSIONS: PEP d’inici precoç presenten elevades taxes de simptomatologia afectiva i de conducta suïcida durant les fases primerenques de la malaltia. La relació trobada entre simptomatologia depressiva i risc suïcida indica la importància en la pràctica clínica d’una acurada avaluació d’aquesta simptomatologia en mostres adolescents, així com una monitorització estreta durant el primer any, indiferentment de la categorització de psicosi afectiva o no afectiva. Els nostres resultats suggereixen per tant, que una aproximació dimensional seria més apropiada per la avaluació i tractament de la heterogeneïtat dels símptomes d’un PEP d’inici precoç. INTRODUCTION: Between 20% and 40% of psychotic patients will attempt suicide during their lifetime illness, the risk being particularly high during the early stages of the disorder. The most robust risk factors for attempting suicide are history of suicide behaviour and depression. However, the affective dimension and its relation with suicide has been scarcely studied in adult first-episode psychosis (FEP) and no prospective studies of suicidal behaviour in early –onset FEP have been published to date. The general aims of this thesis were : to increase the knowledge about risk factors of suicide and about the affective dimension of psychosis and the relationship between them. METHODS: Participants were 110 youths aged 9 to 17 years experiencing a FEP according to DSM-IV criteria. Suicidal behaviour was evaluated using the Clinical Global Impression for Severity of Suicidality, affective symptoms were assessed by means of the Hamilton Depression Rating Scale and the Young Mania Rating Scale. Logistic regression analyses were performed to investigate the magnitude of relationships. RESULTS: Nearly 83% of subjects experienced affective symptoms during the early phases, with depressive symptoms being the most frequently reported during the prodrome and mixed symptoms during the acute episode. The 24-month prevalence of suicide attempters was 12.4%, 10.9% during first 12 months. Suicidality during follow-up was associated with depressive symptoms at early stage (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). Presence or type of affective symptoms during the FEP did not significantly predict a later diagnosis of bipolar disorder or schizophrenia; however, bipolar subjects were more likely to manifest depressive and manic symptoms during the prodromal phase. CONCLUSIONS: Early-onset FEP subjects present high rates of affective symptoms and suicidality during early stages. The relationship of depressive symptoms with suicide risk highlights the importance of accurately assessing these symptoms in adolescent samples and to monitor them closely during first 12 months, regardless of DSM categories of affective and non-affective psychoses. Our findings therefore suggest that a dimensional diagnostic approach might be more appropriate for addressing the heterogeneous clinical presentation of a FEP.
48

Evaluación conductual del dolor crónico

Penzo, Wilma 1 March 1986 (has links)
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Facultat de Medicina El presente trabajo ha de enmarcarse dentro de lo que, desde mi punto de vista, constituye el ideal en términos de estudios psicológicos sobre el dolor. En primer lugar, tal estudio consistirá en analizar el fenómeno desde una perspectiva estricta y exclusivamente conductual. A través de la observación sistemática de los aspectos comportamentales de las personas con dolor, este estudio se dirigiría a poner de manifiesto sus diferencias específicas y significativas y, a partir de ellas, las dimensiones críticas de la pertenencia a las clases de comportamientos y de relaciones funcionales que se definieran. En la observación sistemática inicial se utilizarían categorías observacionales que tuvieran un mínimo grado de abstracción, el indispensable para permitir que tuviera sentido el estudio psicológico, pero sin caer en generalizaciones que determinaran pérdida de información e impidieran apreciar diferencias sutiles y esenciales en los aspectos estudiados. Los resultados de este tipo de estudios supondrían, a mi entender, una válida aportación al conocimiento del complejo fenómeno del dolor porque complementarían los instrumentos de los que se dispone hoy en día para estudiar, por ejemplo, el comportamiento de las neuronas y su interacción a nivel sináptico. Estas investigaciones no tienen por qué servir para elaborar diagnósticos excluyentes (por ejemplo, dolor operante en contraposición a respondiente, dolor orgánico en contraposición a psicogénico) sino que tendrían que ser un componente sistemático del estudio paramétrico en todas las dimensiones del fenómeno del dolor. De esta concepción de lo que sería, para mí, el marco ideal de referencia, se deriva el presente trabajo, que pretende abordar la observación sistemática de los aspectos comportamentales del dolor crónico a partir de categorías observacionales del mínimo grado de amplitud y abstracción posible. Para ello realizaré un estudio descriptivo de las personas con dolor crónico, basado exclusivamente en las concepciones y en los procedimientos de la psicología conductual y usando la evaluación conductual como tecnología de recogida de información. El trabajo es puramente descriptivo, incluso en lo que hace referencia a las influencias del tratamiento, considerado como una mera fuente de información sobre la sensibilidad y, en parte, la significación y la validez de los datos obtenidos en la determinación del nivel basal. Ni siquiera se pretende que los datos obtenidos sean representativos de un grupo específico de pacientes, entre otras razones porque, a pesar de que los criterios de petición eran explícitos en este sentido, existen fundadas sospechas de que los pacientes no constituían en absoluto un grupo bien definido. Pero, a mi entender, no tiene mucho sentido exigir grupos homogéneos o significativos cuando carecemos de criterios claros, comprensivos y positivos para determinarlos. Por supuesto, el presente trabajo no se realizó a partir de una postura de "tabula rasa", como si el dolor crónico fuera algo inexplorado y novedoso. Precisamente, uno de los principales problemas en este campo es que se saben muchas cosas y lo difícil es asignar cada una al cajón conceptual al que pertenece. Se partió, por consiguiente, de una idea general de qué aspectos eran significativos y dónde buscar para empezar a estudiar estos cuadros. Algunos de tales factores serían: - Reorganización de la propia vida alrededor de la existencia incontestable e inescapable del dolor, - Percepción del fracaso de los recursos médicos y progresiva falta de confianza en que se pueda encontrar un remedio eficaz, - Reducción del nivel de actividad tanto física (ejercicio) como funcional, - Progresivo deterioro en las habilidades de comunicación e inadecuadas pautas de interacción interpersonal, - Ausencia de alternativas conductuales que puedan tener un efecto social equivalente o competitivo con las conductas de dolor. - Reducción en el acceso a las consecuencias naturales de las actividades normales. - Reducida estimulación competitiva con el dolor: - Abuso y posible adicción a los analgésicos psicofármacos e hipnóticos. - Exceso de reposo, como conducta de evitación. - Trastornos del sueño: sueño poco reparador y cansancio o dolorimiento matutino. - Alteraciones del humor y del estado de ánimo, - Coincidencia de los cuadros crónicos con jubilación. Estos elementos que acabamos de citar, y en especial su presencia, intensidad e incidencia, han formado parte de los objetivos que se han buscado en este trabajo. Como se puede apreciar, en la consideración inicial ha pesado especialmente el factor de cronicidad, y en concreto la incapacitación derivada de un proceso patológico de largo tiempo de duración. El estudio se ha centrado en pacientes con dolor crónico bajo lumbar, porque se consideró dicha localización como un elemento pertinente en cuanto a determinar el grado de incapacitación común a todos los pacientes a estudiar. También porque existe una abundante literatura científica sobre este tipo en concreto y por las facilidades de acceso brindadas por el Servicio de Reumatología del Hospital Clínico y Provincial de Barcelona al elenco de datos. El plan general que se seguirá en este trabajo consiste en exponer la evidencia obtenida en el estudio de pacientes con dolor crónico bajo lumbar mediante los distintos métodos de recogida de información: el autoinforme, el autorregistro y la observación directa. De acuerdo con los principio de la evaluación conductual, se hará una breve descripción del tratamiento aplicado y se terminará con una exposición de las influencias de éste en las diversas medidas empleadas. En cada caso, se expondrá la información recogida a partir de la revisión bibliográfica sobre el apartado en consideración y se terminará con una exposición de los resultados obtenidos en este estudio.
49

The effect of vocal distraction upon mental work

Rizzolo, Attilio 1931 (has links)
Thesis (Ph. D.)--Columbia University, 1932. Vita. Bibliography: p. 77-78.
50

Multimodal MRI Study of Human Brain Connectivity: Cognitive Networks

Sala Llonch, Roser 13 January 2015 (has links)
Aquesta tesi inclou 6 estudis en els quals s’han utilitzat diversos mètodes d’imatge per ressonància magnètica (IRM) per caracteritzar la connectivitat cerebral i la seva relació amb l’estat cognitiu en joves sans, persones d’edat avançada i pacients amb malaltia d’Alzheimer. Les tècniques d’IRM permeten estudiar la connectivitat estructural a partir del Tensor de Difusió (DTI), i la connectivitat funcional mitjançant la IRM funcional (IRMf), mesurada durant l’execució d’una tasca o durant el repòs. S’ha descrit un conjunt de xarxes neuronals, que inclou la xarxa neuronal per defecte (o Default Mode Network, DMN). Utilitzant IRMf en un grup de joves sans, es va trobar que la connectivitat de la DMN, durant el repòs previ a una tasca correlacionava amb el rendiment. A més, l’estat de les xarxes implicades en la tasca també correlacionà amb l’execució. En un altre grup de joves sans, es van estudiar les xarxes implicades en la memòria de treball amb estímuls facials o espaials. Es van descriure regions i connexions específiques per la memòria de treball amb cares, que implicaren el fusiforme i la regió frontal inferior. Posteriorment, es van estudiar les xarxes de la memòria de treball en l’envelliment. Els subjectes d’edat avançada amb correcta execució mostraren increments d’activitat en regions frontals bilaterals, indicant mecanismes compensatoris. També es varen estudiar patrons de connectivitat global, utilitzant IRM en repòs i graph-theory en un grup de 98 subjectes d’edat avançada. L’edat correlacionà amb un decrement de la connectivitat funcional en les connexions llargues i un increment en les curtes. Els subjectes més grans presentaren més clustering funcional, sobretot en regions frontals i parietals, indicant un increment de la segregació. Les mesures obtingudes es van relacionar amb la memòria visual i verbal. A continuació es vàren estudiar els patrons d’interacció de les xarxes neuronals també en el context de l’envelliment. La connectivitat entre els components de la DMN correlacionà negativament amb l’edat, mentre que la connectivitat entre diferents sistemes augmentà amb l’edat. Aquestes interaccions es relacionaren amb la memòria i les funcions executives. Finalment, es va utilitzar la IRMf en subjectes amb una mutació en el gen Presenilin-1, causant de la malaltia d’Alzheimer. Es van trobar alteracions funcionals en la DMN i en una tasca de memòria episòdica, fins i tot en aquells subjectes que estaven lluny de l’edat d’inici de la malaltia. En resum, hem pogut demostrar la utilitat de la IRMf per a estudiar xarxes de connectivitat cerebral i hem pogut concloure que aquestes correlacionen amb l’estat cognitiu i amb l’execució de les tasques. A més, s’han descrit alteracions en la connectivitat durant l’envelliment sà i en la malaltia d’Alzheimer, fins i tot abans de l’aparició de símptomes clínics. La DMN apareix com un sistema altament implicat en cognició en subjectes joves sans, però també com el sistema més vulnerable tant en l’envelliment com en la malaltia d’Alzheimer. INTRODUCTION: This thesis has been elaborated as a compendium of 6 research studies, in which we have used a variety of methods related with Magnetic Resonance Imaging (MRI) with the objective to characterize brain connectivity and its relationship with cognition in young and aged subjects and in preclinical Alzheimers Disease (AD). Brain Connectivity refers to any pattern of links connecting different areas of the brain. It can be stud­ied at its functional level, by using functional MRI (fMRI), which measures the statistical dependence between brain activity at different regions, or at its structural level, with Diffusion Tensor Imaging (DTI), which estimates the directionality of white matter .ber tracts. FMRI can be studied during the execution of a task (task-fMRI) or during resting state (rs-fMRI). With task-fMRI, it is possible to obtain patterns of brain co-activations, measured by the Blood-Oxigen Level Dependent (BOLD) signal. On the other hand, rs-fMRI allows measuring patterns of brain con­nectivity, known as Resting State Networks (RSNs), as correlations between spontaneous oscillations. Functional connectivity has been used to describe a set of networks in the brain, including the Default Mode Network (DMN), which is deactivated during task and shows high activity levels at rest. RESULTS: In the .rst study, we included 16 healthy young subjects, under rs-fMRI and during a Working Memory (WM) task-fMRI. The connectivity of the DMN at rest correlated with the perfor­mance in the subsequent task. During task-fMRI, we described the DMN and the WM network. The connectivity between these networks was highly negative in the most demanding blocks and during .xation, which also correlated with performance. In addition, within-network connectivity increased with cognitive demands. In the second study, we analyzed the networks involved in two different WM tasks, with visuoper­ceptive (faces) and visuospatial (squares) stimuli. We used task-fMRI and DTI. We found that the fusiform and the inferior frontal gyrus were selectively activated for faces, and that the DTI measures of the tracts connecting these regions correlated with task performance for the facial-WM. In the third study, we analyzed a sample of young and old subjects during a WM task. We found patterns of increased activity in the WM networks in aging that were related to successful performance, indicating compensatory mechanisms. The results of this study supported and extended previous research on fMRI and aging. In study 4, we included a sample of 98 healthy elders, during rs-fMRI. We used graph-theory to an­alyze whole-brain patterns of connectivity. Age correlated with a loss of functional connectivity in long-range connections and an increase in functional connectivity in short-range connections. These changes resulted in increases in clustering coef.cient and larger average minimum path-length of the global network, indicating higher functional segregation and less integration. Increases in clustering were located in frontal and parietal regions and they correlated negatively with visual and verbal memory functions. In study 5, we used a sample of 76 healthy elders during rs-fMRI and we analyzed functional interac­tions between the components of the main RSNs. The anterior and posterior components of the DMN were less connected in older subjects, and the connectivity between different networks increased with age, indicating alterations in the global architecture of functional networks. RSN-interactions corre­lated with the results in memory and executive functions. Finally, in the last study, we included a sample of asymptomatic and symptomatic carriers of the PSEN1 mutation, which causes Familial AD. We found altered functional connectivity and brain ac­tivity at rest and during memory encoding that appear even before the onset of AD. CONCLUSIONS: Overall, we proved the usefulness of fMRI to study brain connectivity networks and we concluded that connectivity signals correlate with cognitive status and with task performance. In addition, we described alterations in connectivity during the healthy aging process and in AD, even before the disease onset. Finally, we identi.ed the DMN as the system showing the highest correlations in healthy subjects but also as a core target for aging and AD.

Page generated in 0.0672 seconds