• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 264
  • 59
  • 30
  • 26
  • 4
  • 1
  • Tagged with
  • 389
  • 123
  • 114
  • 112
  • 106
  • 89
  • 72
  • 69
  • 68
  • 62
  • 59
  • 58
  • 49
  • 36
  • 32
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
31

Una Contribución al estudio de los estados límites

García Siso, Andrés 7 February 1991 (has links)
Reproducció digital de la còpia impresa dipositada a la Biblioteca de la Facultat de Medicina La Tesis que se defiende en este trabajo de investigación está constituida por tres grupos de Hipótesis que expresaremos individualmente al mostrar en resumen las conclusiones finales. En el primer grupo se propone dilucidar el Concepto y Ámbito Nosológico de los diferentes Signos con que se denominan los Trastornos psiquiátricos que, en la actualidad, llamamos:"Borderline", “Etats-límite”, “Fronterizo". El análisis de los Signos comienza por su recopilación a lo largo de la historia de la Psiquiatría, a la vez que se los somete a un desdoblamiento, dando prioridad, en un momento, al valor Significante, para luego profundizar sobre los Significados conceptuales. El análisis del Significante descubre la necesidad de confrontar el término "Borderline",”Limite ll” o “Fronterizo”, a otros como "Esquizo" y "Psicosis", o "Carácter" y "Personalidad”. Todo ello nos obliga a reflexionar sobre las construcciones nosológicas. El análisis del Significado estudia el campo semántico que ha quedado delimitado por el análisis de las oposiciones distintivas del Significante, a través del estudio de algunos cuadros clínicos psiquiátricos, paradigmáticos de esos campos. Así distinguimos: Psicosis y Borderline (La Heboidofrenia). Esta doble reflexión sobre el Significado nos conduce a la búsqueda y encuentro de articulaciones conceptuales entre la noción de Carácter y sus parentescos ineludibles con: El Signo, el “Self”, los mecanismos y sistemas de Defensa y el Narcisismo. Con todo ello, análisis de los Significantes y de los Significados, se propone un término nuevo que reúna como Signo las conclusiones obtenidas de los análisis realizados. Este término es el de Caracterosis, que entonces se justifica de manera resumida y puntual. Al mismo tiempo y a continuación, se da cuenta de los Criterios Diagnósticos, que han de servir para la selección de los pacientes que componen la muestra estudiada de Adolescentes-Limite y de los Subgrupos Clínicos, así como se establece el Significado del término “Caracterosis”,.tanto en un primer momento, Descriptivo-dinámico, como en otro segundo, Dinámico-estructural. Se dedica un apartado, puesto que la muestra se constituye con pacientes jóvenes, para justificar el diagnóstico y las ventajas que proporcionan las semejanzas existentes entre la organización pulsional y defensiva de la Adolescencia normal y la Organización Limite, procurando que así, tras el análisis pulsional szondiano, se resalten los mecanismos propios de la Organización Limite de la Personalidad. Para realizar el estudio pulsional de la Organización Limite de la Personalidad, en el grupo de Adolescentes Limite y en el grupo control de Adolescentes supuestamente normales, me serví del Test de Szondi, instrumento que es presentado, indicando su composición, instrucciones de manejo, interpretación de la información que proporciona, así como los desarrollos actuales de los trabajos szondianos. Tenemos, pues, los criterios diagnósticos, el instrumento testológico y el lugar, el Centro Jean Sarrailh, donde se ha extraído la muestra de pacientes. El Material, entonces, vendrá compuesto, para cada individuo, por un resumen de su historia clínica, sometida a los criterios diagnósticos descriptivo-dinámicos de la Organización Limite de la personalidad, y los resultados obtenidos por el Test de Szondi. El Método, además del peculiar análisis bibliográfico sobre el concepto "Borderline", en este segundo grupo de hipótesis, que detallaremos al concluir, consiste en el Análisis Estadistico mediante dos grandes tipos de técnicas: Análisis Bivariados con pruebas paramétricas (T de Student) y pruebas no paramétricas (U de Horn Whitney). Análisis multivariados (Análisis Discriminante), que se aplican a las comparaciones de los distintos grupos establecidos, que configuran los Resultados de: Perfil Szondiano General y Principal de los Adolescentes Limite, Perfiles Szondianos Diferenciales entre: Adolescente Limite / Adolescente Normal; Adolescentes Limite: Varones / Hembras, Adolescentes Limite: "Neuróticos" / "Psicóticos"; Adolescentes Límite: “actuadores” / "neurótico"/"psicóttco". Todos estos resultados y otros no especificados son interpretados pormenorizadamente, a la vez que realizamos el Diagnóstico Diferencial Szondiano con otros cuadros clínicos de la Psicopatología, tanto por el método clásico cualitativo, como por el Análisis Discriminante Cuantitativo, que proponemos, dentro del tercer grupo de hipótesis, como un sistema nuevo que se abre en las investigaciones szondienas, a modo de Diagnóstico Diferencial Clínico Szondieno Informatizado. En el capítulo de Conclusiones Generales Desarrolladas, se describe la articulación de los hallazgos Szondianos con las Teorias Psicoanalíticas a propósito de la Organización Limite, destacándose la aportación Szondiana a la teorética y sistemática de la Organización Limite de la Personalidad. Las Conclusiones Finales las exponemos a modo de confirmación de las Hipótesis propuestas: 1. "Establecer un término que nombre a los múltiples trastornos que se aglutinan bajo la denominación de Estado-Límite, que sirva al nivel clínico-descriptivo y al nivel dinámico-estructural, reportándole entidad propia, parece imponerse". El término Caracterosis es el que se propone y justifica. 2. "Se puede definir y delimitar un Perfil Szondiano de la Organización Limite en la Adolescencia". 3. "El mecanismo de Clivaje Pulsional, estructura a la Organización Limite de la Personalidad en la Adolescencia". 4. "El Perfil Szondiano característico del Estado-Limite, que propone J. Mélon, lo consideramos correcto". Así fue validado, 5. "Existe un Perfil Szondiano Diferencial entre adolescentes limite y Adolescentes normales". 6. "La Organización Limite en la Adolescencia se caracterizó por presentar unos resultados Szondianos que se encuentran entre la latencia y la adolescencia". 7. "Existe un Perfil Szondiano Diferencial de la Organización Limite con las Neurosis y con las Psicosis". 8. "Existan puntos comunes que aproximan a la Organización Límite y a la Perversión". 9. "El Test de Szondi diferencia y define a los Adolescentes Límite próximos a la neurosis de los Adolescentes Límite próximas a la psicosis". 10. "El Test de Szondi diferencia y define tres subtipos clínicos de Adolescentes Límite: "actuadores", "neuróticos" y “psicóticos” 11. ."La diferencia sexual anatómica se manifiesta en el Perfil Szondiano Diferencial de los Adolescentes Límite". Aquí corroboramos la hipótesis freudiana de la asimetría del Complejo de Edipo. 12. "El Test de Szondi muestra su validez y fiabilidad al someterse al Análisis Estadístico Complejo de sus resultados". Se abre, con grandes posibilidades, la realización da Diagnóstico Diferencial Informatizado mediante el Test de Szondi.
32

Brain connectivity and cognitive impairment in Parkinson’s disease

Baggio, Hugo César 6 October 2014 (has links)
Parkinson’s disease is a neurodegenerative process with several motor and non-motor manifestations. Among non-motor symptoms, cognitive decline is a major cause of disability, and its neural bases are poorly understood. In recent years, multimodal neuroimaging techniques have proven to be useful tools in the investigation of the bases of cognitive impairment related to neurological diseases. The objective of this thesis was to evaluate the neuroimaging substrates of Parkinson’s disease-related cognitive and neuropsychiatric manifestations through a network approach, using state-of-the art magnetic resonance imaging techniques to assess associated connectivity and structural changes. In this work, two samples of Parkinson’s disease patients and healthy controls underwent neuropsychological evaluation as well as structural and functional magnetic resonance imaging. One of these samples included 121 Parkinson’s disease patients and 49 healthy controls. The data obtained were used in 2 studies addressing the resting-state functional connectivity changes associated with mild cognitive impairment in Parkinson’s disease; one using a graph-theory approach, and the second assessing large-scale intrinsic connectivity networks through an independent-component analysis/dual regression approach. A third was performed to assess connectivity disruptions in frontostriatal circuits associated with the presence of apathy in Parkinson’s disease. And a fourth study was made assessing cortical thickness changes associated with the presence of mild cognitive impairment in Parkinson’s disease. The second sample included the longitudinal evaluation of 17 Parkinson’s disease patients and 15 healthy controls, and the data obtained resulted in two studies regarding progressive cortical thickness and subcortical volumes in early-stage Parkinson’s disease patients. A seventh study, using subjects from both samples, was performed to evaluate microstructural white matter changes (using diffusion tensor imaging) and gray matter changes (through voxel-based morphometry) related to the presence of facial emotion recognition deficits in Parkinson’s disease. We have found that a high percentage of Parkinson’s disease patients had mild cognitive impairment. These patients showed altered patterns of resting-state functional connectivity characterized by the loss of long range connections and strengthening of local connectivity. From a graph-theory perspective, these changes translated as increased small-world coefficients, modularity and clustering coefficients, which correlated with visuospatial/visuoperceptual and memory performance. The study of large-scale networks showed that patients with mild cognitive impairment had reduced connectivity between the dorsal attention network and the right frontoinsular region, and that this reduction was associated with attention/executive deficits. Additionally, parieto-occipital regions that belong to the dorsal attention network showed reduced connectivity with anterior task­positive regions and loss of the normal anticorrelated pattern with the default mode network; furthermore, these posterior regions showed structural degeneration. Finally, these posterior structural and functional changes were associated with the presence of visuospatial/visuoperceptual deficits. The analysis of Parkinson’s disease patients with mild cognitive impairment revealed a pattern of cortical thinning predominating in parieto­occipito-temporal regions. The longitudinal analysis of progressive structural changes in early Parkinson’s disease revealed that these patients had more marked cortical thinning in frontotemporal regions, even before the onset of clinically evident cognitive manifestations. The functional analysis of a recognition memory network likewise showed signs of progressive connectivity changes without overt clinical deterioration. We conclude that different types of cognitive decline in Parkinson’s disease are associated with different patterns of resting-state functional connectivity, structural connectivity and GM structural changes involving distinct neural systems. Different techniques and different conceptual frameworks can provide useful information in the characterization of the neural bases of cognitive deficits associated with Parkinson’s disease. La malaltia de Parkinson és un procés neurodegeneratiu que té diverses manifestacions motores i no motores. Entre les manifestacions no motores, el deteriorament cognitiu és una causa important i comú de discapacitat; al cap de 20 anys des de l’inici de la malaltia, més de 80% dels pacients desenvolupen demència. Tot i tenir una alta prevalença i representar un factor de pèrdua de qualitat de vida tant pels pacients com per als seus cuidadors, les bases neurals d’aquestes alteracions són poc conegudes. En els últims anys, les tècniques d’imatge multimodals han demostrat ser útils en la investigació de les bases dels dèficits cognitius associats a les malalties neurològiques, i alguns estudis previs han trobat alteracions cerebrals tant estructurals com funcionals en subjectes amb la malaltia de Parkinson. D’altra banda, el concepte de deteriorament cognitiu lleu (DCL), utilitzat per definir la presència d’un rendiment cognitiu inferior al esperat segons l’edat i el nivell educatiu – i un major risc de desenvolupament de demència – s’ha començat a aplicar en el context de la malaltia de Parkinson. A més, en estudis epidemiològics s’ha vist que la presència d’alguns tipus d’alteració cognitiva – concretament, aquells que tenen substrats neurals predominants en regions corticals posteriors, com són dèficits visuoespacials i visuoperceptius – indiquen una major probabilitat de desenvolupar demència. Al contrari, en els dèficits relacionats amb els desequilibris en la neurotransmissió dopaminèrgica (com són els dèficits d’atenció i executius), no s’ha trobat que siguin marcadors de pitjor pronòstic cognitiu. L’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar els substrats neuroanatòmics i neurofuncionals de les diferents alteracions cognitives i neuropsiquiàtriques relacionades amb la malaltia de Parkinson mitjançant un abordatge de xarxes, tot utilitzant tècniques avançades de ressonància magnètica per estudiar les disfuncions de la connectivitat cerebral. En aquesta tesi, es van utilitzar dues mostres de pacients amb malaltia de Parkinson i subjectes sans que es van sotmetre a avaluació neuropsicològica i de ressonància magnètica funcional i estructural. La primera d’aquestes mostres va incloure 121 malalts de Parkinson i 49 controls sans. Les dades obtingudes amb aquesta mostra han sigut utilitzades en cinc estudis (estudis 1, 2, 3, 4 i 5), tres dels quals van abordar la connectivitat funcional cerebral en repòs i les alteracions estructurals associats a la presència de DCL. Per definir la presència de DCL, en dos estudis (estudis 1 i 2) s’han avaluat els déficits en tres dominis cognitius (atenció/funcions executives, memòria i funcions visuoespacials/visuoperceptives); en l’altre estudi (estudi 3), s’ha utilitzat un mqtode de classificació d’acord amb les recents directrius proposades per la Movement Disorder Society Task Force, que consideren el rendiment en cinc dominis (atenció/memòria de treball, funcions executives, memòria, llenguatge i funcions visuoespacials/visuoperceptives). En els estudis 1 i 2, es van avaluar 66 pacients i 36 controls utilitzant tècniques d’avaluació de la connectivitat cerebral en repòs i les alteracions corresponents associats a la presència de DCL. Trenta cinc per cent dels pacients amb malaltia de Parkinson van complir criteris de DCL. Estudi 1: En aquest estudi, s’ha aplicat un abordatge de teoria de grafs per avaluar les alteracions globals de connectivitat. Per tal de reconstruir les xarxes cerebrals, la substància grisa cortical i subcortical s’ha dividit en 90 regions definides amb l’atles Automated Anatomical Labelling. Posteriorment, s’ha calculat la correlació temporal de l’activitat entre cada parell de regions, obtenint-se així una matriu representativa de la connectivitat funcional de tot el cervell. En un primer pas, s’han comparat directament aquestes matrius de correlació per tal d’avaluar el patró de reducció o augment de connectivitat en els diferents subgrups de pacients. Aquest anàlisi va revelar que els pacients amb DCL tenien reduccions de connectivitat, sobretot afectant les connexions interlobulars de llarga distància, així com alguns augments de connectivitat, sobretot en connexions mps curtes. Posteriorment, s’han utilitzat les matrius de correlació per calcular mesures globals i regionals de teoria de grafs. Concretament, s’han avaluat paràmetres que mesuren la integració (l’eficiència d’intercanvi d’informació entre distintes àrees cerebrals): el characteristic path length i l’eficiència global;i paràmetres de segregació, que mesuren la interconnectivitat local: el clustering coefficient i l’eficiència local. També s’ha avaluat el grau de modularitat de les xarxes cerebrals, és a dir, quant de bé aquestes xarxes es podien dividir en mòduls o comunitats de nodes densament interconnectats, amb poques connexions entre diferents mòduls. S’ha observat que els pacients amb DCL presentaven augments en les mesures de segregació i de modularitat. Les anàlisis de correlació han revelat que aquestes mesures es correlacionaven amb el rendiment en funcions visuoespacials/visuoperceptives i de memòria. En l’anàlisi de les mesures de centralitat dels nodes – és a dir, la importància que tenen en el tràfic d’informació dins de la xarxa –, s’ha observat que els nodes que solen ser més centrals en subjectes sans (els anomenats hubs cerebrals) perden centralitat en els pacients amb malaltia de Parkinson. Aquest resultat indica una reorganització d’aquestes xarxes caracteritzat per un augment del flux d’informació neural a travès de nodes que en subjectes sans són menys rellevants. Aquest estudi es va publicar a la revista Human Brain Mapping a l’any 2014 (Cognitive impairment and resting-state network connectivity in Parkinson’s disease). Estudi 2: s’ha utilitzat la mateixa mostra que en l’estudi 1. S’ha utilitzat, però, un altre tipus d’anàlisi amb l’objectiu d’estudiar els patrons de connectivitat dins d’un conjunt de xarxes cerebrals que, segons estudis previs, tenen un paper rellevant en els processos cognitius: la default mode network, la xarxa dorsal de l’atenció i la xarxa frontoparietal. Inicialment, s’ha realitzat un anàlisi de components independents amb les dades de ressonància magnètica funcional en repòs per tal d’identificar les xarxes d’interès a nivell grupal. Posteriorment, s’ha utilitzat la tècnica de dual regression per identificar les mateixes xarxes a nivell individual, i que permet comparacions entre els grups. En aquesta anàlisi, s’ha observat que els pacients amb DCL presentaven reduccions de connectivitat entre la xarxa dorsal de l’atenció i l’ínsula anterior i regions adjacents del lòbul frontal dret. En el grup de pacients, el nivell de connectivitat en aquestes regions es correlacionava amb el rendiment en el domini d’atenció/executiu. A més, s’ha vist que els pacients amb DCL presentaven un augment de connectivitat entre extenses àrees parieto-occipitals i la default mode network; aquestes disfuncions de connectivitat també estaven associats a pitjor rendiment cognitiu, però en aquest cas en el domini visuoespacial/visuoperceptiu. Com anàlisi addicional per definir les alteracions locals de connectivitat, es va realitzar una avaluació de les connexions entre els nodes individuals de les xarxes d’interès; per definir aquests nodes, s’han seleccionat a priori les coordenades disponibles en un estudi de referència. Aquesta anàlisi ha demostrat que els augments de connectivitat de regions corticals posteriors amb la default mode network en realitat estaven caracteritzats per una pèrdua del patró normal d’anticorrelació amb aquesta xarxa observat en controls sans. A més, s’ha vist que aquestes mateixes regions tenien menys connectivitat amb les altres xarxes avaluades. Finalment, s’han realitzat anàlisis complementaris per avaluar la presència de degeneració estructural de la substància grisa que pogués estar associada a les alteracions funcionals observades. L’anàlisi del gruix cortical va revelar la presència de reduccions en els pacients amb DCL en regions parieto-occipitals; aquestes reduccions estaven associades a les alteracions de connectivitat de la default mode network i amb el rendiment visuoespacial/visuoperceptiu. Aquest estudi es va publicar a la revista Human Brain Mapping a l’any 2014 (Functional brain networks and cognitive deficits in Parkinson's disease). Estudi 5: En el tercer estudi en que es va avaluar la connectivitat funcional en repòs, l’objectiu va ser investigar les alteracions en els circuits fronto-estriats en la malaltia de Parkinson amb apatia – un trastorn neuropsiquiàtric molt freqüent en pacients amb aquesta malaltia. Amb aquesta finalitat, es va utilitzar la mateixa mostra que en els dos primers estudis. Es van classificat els subjectes en apàtics o no-apâtics segons la puntuació en l’escala d’apatia de Starkstein. A més, es va tenir en compte la presència de trastorns depressius, que, a més de tenir una alta prevalença en la malaltia de Parkinson, freqüentment coexisteixen amb l’apatia i tenen manifestacions que s’hi solapen. Així doncs, també es va aplicar l’escala de depressió de Beck; la puntuació en els 11 ítems d’aquesta escala que representen els símptomes disfòrics, més específics de la depressió, es va utilitzar com a covariable en totes les anàlisis. Per a realitzar l’anàlisi de connectivitat funcional, es va parcel·lar l’estriat en 3 regions – límbica, executiva i sensorimotora. Així mateix, es va parcel·lar l’escorça frontal en 4 regions – límbica, executiva, rostral motora i caudal motora. Vint pacients (41%) es van classificar com apâtics (puntuació > 13 en l’escala d’apatia). L’anàlisi de connectivitat va revelar que la presència d’apatia estava acompanyada de reduccions, que principalment afectaven les regions límbiques tant del estriat com de l’escoroa prefrontal. Per tal d’avaluar si aquestes alteracions s’acompanyaven de degeneració de les estructures avaluades, es van realitzar anàlisis addicionals amb voxel-based morphometry de les estructures corticals i subcorticals, a més de volumetria i shape analysis dels nuclis del estriat. No s’han obtingut resultats significatius amb cap d’aquests abordatges. Aquest estudi està actualment en revisió en una revista indexada. Estudi 3: En aquest estudi, 90 pacients i 32 controls van ser estudiats mitjançant tècniques d’avaluació del gruix cortical. Trenta dos (52%) pacients van complir criteris de DCL. S’ha observat que el grup de pacients amb DCL presentava reduccions del gruix cortical en regions parieto-temporals, així com augment en mesures d’atròfia global tals com reducció del gruix cortical global i del volum de substància grisa, així com augment del volum ventricular. Les anàlisis de correlació van revelar que el rendiment en totes les proves neuropsicològiques estava associat a la pèrdua de gruix cortical posterior. Aquest estudi es va publicar a la revista Movement Disorders a l’any 2014 (Cortical thinning associated with mild cognitive impairment in Parkinson's disease). Per a la segona mostra de subjectes, es van reclutar 24 pacients amb malaltia de Parkinson inicial i 24 controls sans, els quals es van estudiar mitjançant ressonància magnètica estructural i funcional així com mitjançant exploració neuropsicològica. Disset pacients i 15 controls van ser avaluats longitudinalment, amb una segona avaluació després d’un seguiment mitjà de 35,5 mesos. Estudi 6: En el primer estudi fet amb aquesta mostra, es van incloure 17 pacients i 13 controls, i l’objectiu va ser estudiar la xarxa de memòria de reconeixement. Per això es va utilitzar una seqüència de ressonància magnètica funcional amb un paradigma de memòria de reconeixement que consistia en intentar reconèixer les 35 paraules prèviament apreses entre una llista de 70 paraules. Les dades obtingudes van ser avaluades a través de abordatges convencionals o model-based, així com a través de tècniques model-free (anàlisi de components independents). En la primera anàlisi, es va identificar el patró d’activació associat a la tasca. En l’anàlisi de components independents, també es van identificar els components associats a la tasca; les principals regions activades en la component més associada a la tasca es van utilitzar com a regions d’interès en un anàlisi subsegüent de canvis progressius de connectivitat. Es va trobar una correlació entre la activació de la component independent més associada a la tasca i el rendiment de memòria de reconeixement dels pacients. A més, l’avaluació longitudinal va revelar canvis progressius en la connectivitat entre els principals nodes d’aquesta xarxa, caracteritzats per la pèrdua de connectivitat entre regions frontoparietals i la preservació de la connectivitat frontofrontal (que en els controls sans s’havia reduït). Aquest estudi es va publicar a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry a l’any 2013 (Progressive changes in a recognition memory network in Parkinson's disease). Estudi 7: En aquest segon estudi fet amb la segona mostra, s’ha volgut analitzar el patró d’atròfia progressiva de la substància grisa en la malaltia de Parkinson inicial i la seva relació amb canvis neuropsicològics. Amb aquesta finalitat, les dades de setze pacients i 15 controls van ser avaluades amb tècniques de gruix cortical, volum de substància grisa a través de voxel-based morphometry i volumetria cortical i subcortical. Es van trobar reduccions progressives del gruix cortical en regions frontotemporals bilaterals. L’avaluació neuropsicològica va revelar que els pacients tenien pitjor rendiment en proves d’atenció i de velocitat psicomotora, però aquestes variables no es correlacionaven amb els canvis corticals. Aquest estudi es va publicar a la revista Movement Disorders a l’any 2012 (Progression of cortical thinning in early Parkinson's disease). Un últim estudi (estudi 4) es va realitzar amb subjectes de la primera i de la segona mostra. Es va seleccionar una submostra de 39 pacients i 23 controls amb la finalitat d’avaluar les alteracions de les substàncies blanca i grisa associats als dèficits de reconeixement d’emocions facials en la malaltia de Parkinson. Es van utilitzar imatges potenciades en difusió per l’estudi d’alteracions microestructurals de la substància blanca en els tractes llargs que connecten les estructures cerebrals involucrades en el processament emocional, mitjançant tècniques de imatge per tensor de difusió. A més, les imatges estructurals es van avaluar a través de voxel­based morphometry per estudiar les alteracions de volum de la substància grisa en les estructures cerebrals prèviament descrites com rellevants pel processament d’emocions. El rendiment en el reconeixement d’emocions facials es va mesurar mitjançant la prova d’Ekman. Els pacients amb la malaltia de Parkinson van obtenir un rendiment inferior als controls en la identificació de les emocions negatives (tristesa, ràbia, por i fàstic). L’anàlisi de correlacions va revelar que els dèficits d’identificació de tristesa correlacionaven amb els valors d’anisotropia fraccional –un paràmetre de la microestructura de la substància blanca– sobretot en el fascicle fronto-occipital inferior dret. L’anàlisi de substància grisa, per contra, va revelar que la identificació de tristesa correlacionava amb el volum de l’escoroa orbitofrontal dreta, amígdala i gir postcentral; la identificació de ràbia correlacionava amb el volum de substància grisa de l’estriat ventral, escorça infragenual i gir fusiform occipital dret; i la identificació de fàstic correlacionava amb volum de substància grisa en el còrtex cingulat anterior. Aquest estudi es va publicar a la revista Neuropsychologia a l’any 2012 (Structural correlates of facial emotion recognition deficits in Parkinson's disease patients). Tots aquests estudis ens permeten concloure que un alt percentatge de pacients amb malaltia de Parkinson tenen alteracions cognitives i compleixen criteris de DCL. L’anàlisi de neuroimatge mitjançant diferents estratègies demostra que la presència de DCL en la malaltia de Parkinson s’acompanya d’alteracions estructurals i funcionals. A més, diferents tipus de dèficit cognitiu es relacionen amb diferents patrons d’alteració. A nivell de connectivitat funcional en repòs, els pacients amb malaltia de Parkinson amb DCL presenten un patró predominant de reducció de connectivitat de llarg abast i augment de la connectivitat local, que es tradueix en un augment del caràcter modular i de segregació de les xarxes cerebrals. Així mateix, s’observa una reducció de connectivitat de components de xarxes de connectivitat intrínseca rellevants per al processament cognitiu, que es caracteritza per una reducció de connectivitat d’una xarxa involucrada en processos de l’atenció (xarxa dorsal de l’atenció) i la regió insular anterior dreta. Al mateix temps, s’observa una reducció de connectivitat de regions corticals posteriors amb regions cerebrals anteriors, que s’associa a atròfia cortical posterior i a la presència de dèficits en les funcions visuoespacials/visuoperceptives. L’anàlisi de la connectivitat funcional en repòs revela també que la presència d’apatia en la malaltia de Parkinson s’acompanya de reduccions en circuits fronto-estriats, que sobretot afecten els components del sistema de recompensa, és a dir, l’estriat ventral i l’escorça orbitofrontal. Els resultats de l’anàlisi d’alteracions microestructurals de la substància blanca associats al pitjor reconeixement d’emocions facials semblen indicar que els dèficits de connectivitat estructural també estan implicats en l’ocurrència dels dèficits cognitius en la malaltia de Parkinson. Finalment, en pacients amb malaltia de Parkinson inicial, s’han aportat evidències sobre el poder dels mètodes de neuroimatge per a detectar alteracions estructurals (pèrdua de gruix neocortical) i funcional fins i tot abans de l’inici de símptomes cognitius clínicament evidents. En conclusió, els resultats obtinguts en els diferents estudis d’aquesta tesi ens permeten concloure que distintes tècniques i diferents marcs conceptuals poden proporcionar informació útil per a la caracterització de les bases neurals dels dèficits cognitius i emocionals associats a la malaltia de Parkinson.
33

Prevalença i correlats clínics de la conducta suïcida i la seva relació amb la dimensió afectiva en primers episodis psicòtics d’inici precoç

Sanchez-Gistau, Vanessa 26 November 2014 (has links)
INTRODUCCIÓ: El suïcidi és la principal causa de mort prematura entre les persones amb trastorns psicòtics. Entre el 20% i el 40% dels pacients psicòtics intenten suïcidar-se al llarg de la seva vida i entre el 5 i 10% moriran per suïcidi. El risc de suïcidi és més alt en les fases primerenques de la malaltia, poc abans o poc després del primer contacte per tractament. Per tant, els pacients amb psicosi d’inici recent és un grup de risc per suïcidi. Estudis prospectius de primers episodis psicòtics (PEP) en mostres adultes han informat d’unes taxes d’intents de suïcidi (IS) fins a 11% durant els dos primers anys de seguiment, essent la història prèvia de conducta suïcida i la simptomatologia depressiva els factors de risc que hi ha més consens. Malgrat això, els criteris restrictius categorials del DSM-IV han dificultat la investigació sobre la prevalença , rellevància clínica i pronòstic de la dimensió afectiva i com a conseqüència l’estudi de la mania i dels estats mixtes, ha estat confinat al Trastorn Bipolar. A més, hi ha pocs estudis de PEP d’inici precoç i no hi ha cap estudi previ amb un disseny prospectiu que hagi investigat els objectius d’aquesta tesi. Els objectius generals són: Ampliar el coneixement sobre els factors de risc de suïcidi sobre la dimensió afectiva en PEP d’inici precoç, així com la relació entre ambdós. METODOLOGIA: Cent deu nens i adolescents entre 9 i 17 anys que presentaven el seu primer episodi psicòtic seguint criteris DSM-IV es van incloure en l’estudi. La conducta suïcida va ser mesurada amb la “Clinical Global Impression for Severity of Suicidality” i els símptomes afectius amb la “Hamilton Depression Rating Scale” i la “Young Mania Rating Scale”. Es van realitzar anàlisis de regressió logística per investigar la magnitud e independència de les associacions. RESULTATS: Aproximadament el 83% dels subjectes presentaven símptomes afectius durant les fases primerenques de la malaltia, essent els depressius els més freqüents en la fase prodròmica (27,4%) i els mixtes en la fase aguda (41,1%) La proporció de subjectes que van realitzar IS al llarg dels 24 mesos va ser del 12,2% , el 10,9% durant els primers 12 mesos. La conducta suïcida durant el seguiment va estar relacionada amb la simptomatologia depressiva a les fases primerenques (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). La prevalença o tipus de simptomatologia afectiva durant l’episodi agut no va predir de forma significativa el diagnòstic als 12 mesos de Trastorn Bipolar o Esquizofrènia. En canvi els subjectes amb Trastorn Bipolar presentaven més símptomes subllindar afectius tan del pol maníac com depressiu en la fase prodròmica. CONCLUSIONS: PEP d’inici precoç presenten elevades taxes de simptomatologia afectiva i de conducta suïcida durant les fases primerenques de la malaltia. La relació trobada entre simptomatologia depressiva i risc suïcida indica la importància en la pràctica clínica d’una acurada avaluació d’aquesta simptomatologia en mostres adolescents, així com una monitorització estreta durant el primer any, indiferentment de la categorització de psicosi afectiva o no afectiva. Els nostres resultats suggereixen per tant, que una aproximació dimensional seria més apropiada per la avaluació i tractament de la heterogeneïtat dels símptomes d’un PEP d’inici precoç. INTRODUCTION: Between 20% and 40% of psychotic patients will attempt suicide during their lifetime illness, the risk being particularly high during the early stages of the disorder. The most robust risk factors for attempting suicide are history of suicide behaviour and depression. However, the affective dimension and its relation with suicide has been scarcely studied in adult first-episode psychosis (FEP) and no prospective studies of suicidal behaviour in early –onset FEP have been published to date. The general aims of this thesis were : to increase the knowledge about risk factors of suicide and about the affective dimension of psychosis and the relationship between them. METHODS: Participants were 110 youths aged 9 to 17 years experiencing a FEP according to DSM-IV criteria. Suicidal behaviour was evaluated using the Clinical Global Impression for Severity of Suicidality, affective symptoms were assessed by means of the Hamilton Depression Rating Scale and the Young Mania Rating Scale. Logistic regression analyses were performed to investigate the magnitude of relationships. RESULTS: Nearly 83% of subjects experienced affective symptoms during the early phases, with depressive symptoms being the most frequently reported during the prodrome and mixed symptoms during the acute episode. The 24-month prevalence of suicide attempters was 12.4%, 10.9% during first 12 months. Suicidality during follow-up was associated with depressive symptoms at early stage (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). Presence or type of affective symptoms during the FEP did not significantly predict a later diagnosis of bipolar disorder or schizophrenia; however, bipolar subjects were more likely to manifest depressive and manic symptoms during the prodromal phase. CONCLUSIONS: Early-onset FEP subjects present high rates of affective symptoms and suicidality during early stages. The relationship of depressive symptoms with suicide risk highlights the importance of accurately assessing these symptoms in adolescent samples and to monitor them closely during first 12 months, regardless of DSM categories of affective and non-affective psychoses. Our findings therefore suggest that a dimensional diagnostic approach might be more appropriate for addressing the heterogeneous clinical presentation of a FEP.
34

Evaluación conductual del dolor crónico

Penzo, Wilma 1 March 1986 (has links)
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Facultat de Medicina El presente trabajo ha de enmarcarse dentro de lo que, desde mi punto de vista, constituye el ideal en términos de estudios psicológicos sobre el dolor. En primer lugar, tal estudio consistirá en analizar el fenómeno desde una perspectiva estricta y exclusivamente conductual. A través de la observación sistemática de los aspectos comportamentales de las personas con dolor, este estudio se dirigiría a poner de manifiesto sus diferencias específicas y significativas y, a partir de ellas, las dimensiones críticas de la pertenencia a las clases de comportamientos y de relaciones funcionales que se definieran. En la observación sistemática inicial se utilizarían categorías observacionales que tuvieran un mínimo grado de abstracción, el indispensable para permitir que tuviera sentido el estudio psicológico, pero sin caer en generalizaciones que determinaran pérdida de información e impidieran apreciar diferencias sutiles y esenciales en los aspectos estudiados. Los resultados de este tipo de estudios supondrían, a mi entender, una válida aportación al conocimiento del complejo fenómeno del dolor porque complementarían los instrumentos de los que se dispone hoy en día para estudiar, por ejemplo, el comportamiento de las neuronas y su interacción a nivel sináptico. Estas investigaciones no tienen por qué servir para elaborar diagnósticos excluyentes (por ejemplo, dolor operante en contraposición a respondiente, dolor orgánico en contraposición a psicogénico) sino que tendrían que ser un componente sistemático del estudio paramétrico en todas las dimensiones del fenómeno del dolor. De esta concepción de lo que sería, para mí, el marco ideal de referencia, se deriva el presente trabajo, que pretende abordar la observación sistemática de los aspectos comportamentales del dolor crónico a partir de categorías observacionales del mínimo grado de amplitud y abstracción posible. Para ello realizaré un estudio descriptivo de las personas con dolor crónico, basado exclusivamente en las concepciones y en los procedimientos de la psicología conductual y usando la evaluación conductual como tecnología de recogida de información. El trabajo es puramente descriptivo, incluso en lo que hace referencia a las influencias del tratamiento, considerado como una mera fuente de información sobre la sensibilidad y, en parte, la significación y la validez de los datos obtenidos en la determinación del nivel basal. Ni siquiera se pretende que los datos obtenidos sean representativos de un grupo específico de pacientes, entre otras razones porque, a pesar de que los criterios de petición eran explícitos en este sentido, existen fundadas sospechas de que los pacientes no constituían en absoluto un grupo bien definido. Pero, a mi entender, no tiene mucho sentido exigir grupos homogéneos o significativos cuando carecemos de criterios claros, comprensivos y positivos para determinarlos. Por supuesto, el presente trabajo no se realizó a partir de una postura de "tabula rasa", como si el dolor crónico fuera algo inexplorado y novedoso. Precisamente, uno de los principales problemas en este campo es que se saben muchas cosas y lo difícil es asignar cada una al cajón conceptual al que pertenece. Se partió, por consiguiente, de una idea general de qué aspectos eran significativos y dónde buscar para empezar a estudiar estos cuadros. Algunos de tales factores serían: - Reorganización de la propia vida alrededor de la existencia incontestable e inescapable del dolor, - Percepción del fracaso de los recursos médicos y progresiva falta de confianza en que se pueda encontrar un remedio eficaz, - Reducción del nivel de actividad tanto física (ejercicio) como funcional, - Progresivo deterioro en las habilidades de comunicación e inadecuadas pautas de interacción interpersonal, - Ausencia de alternativas conductuales que puedan tener un efecto social equivalente o competitivo con las conductas de dolor. - Reducción en el acceso a las consecuencias naturales de las actividades normales. - Reducida estimulación competitiva con el dolor: - Abuso y posible adicción a los analgésicos psicofármacos e hipnóticos. - Exceso de reposo, como conducta de evitación. - Trastornos del sueño: sueño poco reparador y cansancio o dolorimiento matutino. - Alteraciones del humor y del estado de ánimo, - Coincidencia de los cuadros crónicos con jubilación. Estos elementos que acabamos de citar, y en especial su presencia, intensidad e incidencia, han formado parte de los objetivos que se han buscado en este trabajo. Como se puede apreciar, en la consideración inicial ha pesado especialmente el factor de cronicidad, y en concreto la incapacitación derivada de un proceso patológico de largo tiempo de duración. El estudio se ha centrado en pacientes con dolor crónico bajo lumbar, porque se consideró dicha localización como un elemento pertinente en cuanto a determinar el grado de incapacitación común a todos los pacientes a estudiar. También porque existe una abundante literatura científica sobre este tipo en concreto y por las facilidades de acceso brindadas por el Servicio de Reumatología del Hospital Clínico y Provincial de Barcelona al elenco de datos. El plan general que se seguirá en este trabajo consiste en exponer la evidencia obtenida en el estudio de pacientes con dolor crónico bajo lumbar mediante los distintos métodos de recogida de información: el autoinforme, el autorregistro y la observación directa. De acuerdo con los principio de la evaluación conductual, se hará una breve descripción del tratamiento aplicado y se terminará con una exposición de las influencias de éste en las diversas medidas empleadas. En cada caso, se expondrá la información recogida a partir de la revisión bibliográfica sobre el apartado en consideración y se terminará con una exposición de los resultados obtenidos en este estudio.
35

The effect of vocal distraction upon mental work

Rizzolo, Attilio 1931 (has links)
Thesis (Ph. D.)--Columbia University, 1932. Vita. Bibliography: p. 77-78.
36

Multimodal MRI Study of Human Brain Connectivity: Cognitive Networks

Sala Llonch, Roser 13 January 2015 (has links)
Aquesta tesi inclou 6 estudis en els quals s’han utilitzat diversos mètodes d’imatge per ressonància magnètica (IRM) per caracteritzar la connectivitat cerebral i la seva relació amb l’estat cognitiu en joves sans, persones d’edat avançada i pacients amb malaltia d’Alzheimer. Les tècniques d’IRM permeten estudiar la connectivitat estructural a partir del Tensor de Difusió (DTI), i la connectivitat funcional mitjançant la IRM funcional (IRMf), mesurada durant l’execució d’una tasca o durant el repòs. S’ha descrit un conjunt de xarxes neuronals, que inclou la xarxa neuronal per defecte (o Default Mode Network, DMN). Utilitzant IRMf en un grup de joves sans, es va trobar que la connectivitat de la DMN, durant el repòs previ a una tasca correlacionava amb el rendiment. A més, l’estat de les xarxes implicades en la tasca també correlacionà amb l’execució. En un altre grup de joves sans, es van estudiar les xarxes implicades en la memòria de treball amb estímuls facials o espaials. Es van descriure regions i connexions específiques per la memòria de treball amb cares, que implicaren el fusiforme i la regió frontal inferior. Posteriorment, es van estudiar les xarxes de la memòria de treball en l’envelliment. Els subjectes d’edat avançada amb correcta execució mostraren increments d’activitat en regions frontals bilaterals, indicant mecanismes compensatoris. També es varen estudiar patrons de connectivitat global, utilitzant IRM en repòs i graph-theory en un grup de 98 subjectes d’edat avançada. L’edat correlacionà amb un decrement de la connectivitat funcional en les connexions llargues i un increment en les curtes. Els subjectes més grans presentaren més clustering funcional, sobretot en regions frontals i parietals, indicant un increment de la segregació. Les mesures obtingudes es van relacionar amb la memòria visual i verbal. A continuació es vàren estudiar els patrons d’interacció de les xarxes neuronals també en el context de l’envelliment. La connectivitat entre els components de la DMN correlacionà negativament amb l’edat, mentre que la connectivitat entre diferents sistemes augmentà amb l’edat. Aquestes interaccions es relacionaren amb la memòria i les funcions executives. Finalment, es va utilitzar la IRMf en subjectes amb una mutació en el gen Presenilin-1, causant de la malaltia d’Alzheimer. Es van trobar alteracions funcionals en la DMN i en una tasca de memòria episòdica, fins i tot en aquells subjectes que estaven lluny de l’edat d’inici de la malaltia. En resum, hem pogut demostrar la utilitat de la IRMf per a estudiar xarxes de connectivitat cerebral i hem pogut concloure que aquestes correlacionen amb l’estat cognitiu i amb l’execució de les tasques. A més, s’han descrit alteracions en la connectivitat durant l’envelliment sà i en la malaltia d’Alzheimer, fins i tot abans de l’aparició de símptomes clínics. La DMN apareix com un sistema altament implicat en cognició en subjectes joves sans, però també com el sistema més vulnerable tant en l’envelliment com en la malaltia d’Alzheimer. INTRODUCTION: This thesis has been elaborated as a compendium of 6 research studies, in which we have used a variety of methods related with Magnetic Resonance Imaging (MRI) with the objective to characterize brain connectivity and its relationship with cognition in young and aged subjects and in preclinical Alzheimers Disease (AD). Brain Connectivity refers to any pattern of links connecting different areas of the brain. It can be stud­ied at its functional level, by using functional MRI (fMRI), which measures the statistical dependence between brain activity at different regions, or at its structural level, with Diffusion Tensor Imaging (DTI), which estimates the directionality of white matter .ber tracts. FMRI can be studied during the execution of a task (task-fMRI) or during resting state (rs-fMRI). With task-fMRI, it is possible to obtain patterns of brain co-activations, measured by the Blood-Oxigen Level Dependent (BOLD) signal. On the other hand, rs-fMRI allows measuring patterns of brain con­nectivity, known as Resting State Networks (RSNs), as correlations between spontaneous oscillations. Functional connectivity has been used to describe a set of networks in the brain, including the Default Mode Network (DMN), which is deactivated during task and shows high activity levels at rest. RESULTS: In the .rst study, we included 16 healthy young subjects, under rs-fMRI and during a Working Memory (WM) task-fMRI. The connectivity of the DMN at rest correlated with the perfor­mance in the subsequent task. During task-fMRI, we described the DMN and the WM network. The connectivity between these networks was highly negative in the most demanding blocks and during .xation, which also correlated with performance. In addition, within-network connectivity increased with cognitive demands. In the second study, we analyzed the networks involved in two different WM tasks, with visuoper­ceptive (faces) and visuospatial (squares) stimuli. We used task-fMRI and DTI. We found that the fusiform and the inferior frontal gyrus were selectively activated for faces, and that the DTI measures of the tracts connecting these regions correlated with task performance for the facial-WM. In the third study, we analyzed a sample of young and old subjects during a WM task. We found patterns of increased activity in the WM networks in aging that were related to successful performance, indicating compensatory mechanisms. The results of this study supported and extended previous research on fMRI and aging. In study 4, we included a sample of 98 healthy elders, during rs-fMRI. We used graph-theory to an­alyze whole-brain patterns of connectivity. Age correlated with a loss of functional connectivity in long-range connections and an increase in functional connectivity in short-range connections. These changes resulted in increases in clustering coef.cient and larger average minimum path-length of the global network, indicating higher functional segregation and less integration. Increases in clustering were located in frontal and parietal regions and they correlated negatively with visual and verbal memory functions. In study 5, we used a sample of 76 healthy elders during rs-fMRI and we analyzed functional interac­tions between the components of the main RSNs. The anterior and posterior components of the DMN were less connected in older subjects, and the connectivity between different networks increased with age, indicating alterations in the global architecture of functional networks. RSN-interactions corre­lated with the results in memory and executive functions. Finally, in the last study, we included a sample of asymptomatic and symptomatic carriers of the PSEN1 mutation, which causes Familial AD. We found altered functional connectivity and brain ac­tivity at rest and during memory encoding that appear even before the onset of AD. CONCLUSIONS: Overall, we proved the usefulness of fMRI to study brain connectivity networks and we concluded that connectivity signals correlate with cognitive status and with task performance. In addition, we described alterations in connectivity during the healthy aging process and in AD, even before the disease onset. Finally, we identi.ed the DMN as the system showing the highest correlations in healthy subjects but also as a core target for aging and AD.
37

Multimodal characterization and modulation of large-scale memory networks: Implications for cognitive aging

Vidal Piñeiro, Dídac 7 November 2014 (has links)
As neurocognitive decline is probably the greatest threat to healthy aging in our society it is necessary to know the factors that are associated with neurocognitive frailty or protection such as the expression of brain networks that support cognition. Aging is characterized by several cognitive changes including significant decreases of long-term episodic memory. Different structures especially the medial temporal lobe (MTL), the prefrontal cortex (PFC) and the Default-Mode Network (DMN) regions are essential for this cognitive function. Neuroimaging techniques characterized aging, among others, as alterations in the expression of large-scale functional networks; usually assessed with functional magnetic resonance imaging (fMRI). On the other hand, plasticity can be conceptualized as an intrinsic property of the human brain that allows to overcome the limitations of the genome and to adapt to environmental pressures, physiological changes and experiences thus being essential for learning and memory, while reduced in aging and several neurodegenerative disorders. The study of the mechanisms of plasticity in humans has greatly benefited from the introduction of noninvasive brain stimulation techniques as they allow the characterization of local plasticity mechanisms and a causal approximation to the study of brain networks. One of this is transcranial magnetic stimulation (TMS) which is based on the principle of electromagnetic induction acting through brief application of magnetic fields and causing depolarization of the underlying neurons. Combined with other techniques such as fMRI or MR spectroscopy (MRS) is able to measure induced brain effects outside the motor cortex. Repetitive TMS transiently induce changes in the activity of underlying (and distal interconnected) regions which lasts several minutes and are understood as induction of cortical plasticity mechanisms. Induced-TMS changes in cortical excitability can provoke behavioral and cognitive changes and allow to study the involvement of certain regions in specific process and to assess the state of local cortical plasticity mechanisms thus helping to understand mechanisms underlying cognitive changes. The main objective of this thesis is to characterize and modulate large-scale networks involved in episodic memory, with a special focus on the implication and application in cognitive aging through the use of multimodal neuroimaging and induction controlled experimentally, mechanisms of cortical plasticity. A second object is to reveal the relationship between plasticity mechanisms, studied through the TBS, and the intrinsic brain connectivity assessed by fMRI. Three studies have been carried: The first study has been focused on the modulation of memory function and networks through the application of TMS. The second was centered on the relationship between anteroposterior DMN connectivity and structural and perfusion measures in healthy elders. The third study was focused on the implementation of a protocol able to produce regional neurotransmitters concentration modulations in key DMN node through TMS (evaluated with MRS). The main conclusions are: 1) large-scale brain networks, specifically frontal and DMN networks are fundamental to understand decline and preservation of episodic memory in aging. 2) Anteroposterior DMN connectivity is decreased in aging and predicts memory function. 3) In aging, anteroposterior DMN connectivity relates to the grey and white matter integrity in areas of high age-related susceptibility. 4) The left inferior frontal cortex exerts top-down influences over primary visual areas specifically during semantic encodings. 5) TMS over memory networks is able to induce physiological changes that persist the period of stimulation in local and distal regions reflected by BOLD and neurotransmitter concentration changes. 6) TMS effect shows a state­dependency effect regarding brain connectivity. 7) Neurotransmitter modulation after TMS is a useful tool to assess the state of local plasticity mechanisms in critical areas of both the healthy and pathological aging brain. Els països desenvolupats estan experimentant increments substancials en la proporció de població envellida (Cohen, 2003). La vellesa comporta un deteriorament tant cognitiu com motor, i, més important, representa el major factor de risc per a varies malalties neurodegeneratives com la malaltia de Alzhèimer (AD; Hebert et al., 2003). És d’una importància socioeconòmica primordial promoure la independència funcional i la qualitat de vida en la vellesa. Donat que en aquests moments el declivi neurocognitiu constitueix el major perill per a un envelliment sà en la nostre societat, és absolutament necessari conèixer aquells factors que es relacionen amb fragilitat o protecció neurocognitiva com n’és l’expressió de les xarxes cerebrals que sostenen la cognició. OBJECTIUS : L’objectiu principal d’aquesta tesi és aprofundir en la caracterització i la modulació de les xarxes a gran escala implicades en la memòria episòdica a llarg termini focalitzat en les implicacions i aplicacions en l’envelliment cognitiu a través de l’ús multimodal de tècniques de neuroimatge i la inducció controlada, de forma experimental, de mecanismes de plasticitat cortical. Un segon objectiu és revelar la relació entre els mecanismes de plasticitat, estudiats a través de la TBS, i la connectivitat intrínseca del cervell avaluada a través de la fMRI. Per a assolir aquest objectius s’han realitzat tres estudis, breument detallats a continuació: Estudi I: L’objectiu d’aquest estudi s’ha centrat en la modulació, a través de l’aplicació de TMS, del rendiment en una tasca de memòria episòdica així com de les xarxes neurals que suporten aquesta funció a través de l’aplicació de TBS. Estudi II: Aquest estudi s’ha focalitzat en la avaluació de la relació entre la connectivitat entre el còrtex prefrontal medial i l’escorça posteriomedial pertanyents ambdós a la DMN i mesures de perfusió, integritat de la substancia blanca i de la substancia gris en subjectes amb envelliment sà. Estudi III: L‘objectiu d’aquest estudi s’ha enfocat en la modulació de la concentració de neurotransmissors en nodes locals i distals de la DMN (inferior parietal esquerre i precuneus) a través de la inducció controlada de plasticitat i avaluat a través de la MRS. CONCLUSIONS Les principals conclusions derivades dels estudis que conformen aquesta tesis són els següents: 1) Les xarxes cerebrals a gran escala, específicament les xarxes frontals i de la DMN són fonamentals per a poder comprendre el declivi i preservació de la memòria episòdica en l’envelliment. 2) La connectivitat anteroposterior de la DMN està disminuïda en l’edat i prediu la funció mnèsica. 3) En subjectes envellits, la connectivitat anteroposterior de la DMN es relaciona amb la integritat de la substancia gris i blanca en àrees de gran susceptibilitat als efectes de l’edat que compren, però no es limita, a la topologia de la DMN. 4) El còrtex inferior frontal esquerra exerceix influències de caràcter top-down sobre àrees visuals primàries específicament durant codificacions de tipus semàntic que sembla estar relacionat amb la preservació de material codificat de forma profunda en l’envelliment 5) L’aplicació de TBS sobre xarxes relacionades amb la codificació verbal es capaç d’induir canvis fisiològics que perduren al període d’estimulació tant en regions locals con distals reflectit a través de canvis en la senyal BOLD i de modulacions de la concentració de neurotransmissors. 6) L’efecte de la TBS sobre les xarxes de memòria mostra un efecte d’state­dependency degut a la connectivitat intrínseca del cervell tant en repòs com durant tasques mnèsiques. 7) La modulació de neurotransmissors en resposta a la TBS avaluada amb MRS és una tècnica útil per avaluar l’estat dels mecanismes locals de plasticitat en àrees crítiques per l’envelliment sà i patològic.
38

Marcadores genéticos y de neuroimagen en el Trastorno obsesivo-compulsivo de inicio en la infancia y la adolescencia

Ortiz García, Ana Encarnación 21 April 2015 (has links)
El Trastorno Obsesivo-Compulsivo es un trastorno neuropsiquiátrico que a menudo se inicia en la infancia y en la adolescencia y que en alrededor del 40% de los casos se mantiene de manera crónica en edad adulta. Este trastorno es muy heterogéneo desde el punto de vista fenomenológico y presenta una elevada variabilidad en la expresión clínica inter e intrapaciente. Debida a esta heterogeneidad, la presente tesis doctoral, ha tenido como objetivos: a nivel clínico: caracterizar sociodemográfica y clínicamente a una muestra de pacientes pediátricos con Trastorno Obsesivo-­‐Compulsivo; a nivel de neuroimagen: analizar, mediante técnicas de resonancia magnética espectroscópica, las diferencias en las concentraciones de neurometabolitos en la región del córtex cingulado anterior, descrita en la literatura como área implicada en la fisiopatología del TOC, entre pacientes pediátricos con TOC y una muestra de sujetos sanos; a nivel genético: identificar asociaciones entre variantes genéticas de los sistemas dopaminérgico, serotoninérgico y glutamatérgico, entre otros, y el riesgo de TOC de inicio temprano a través de un estudio de desequilibrio de transmisión realizado en familias; y finalmente, a nivel conjunto: estudiar la relación existente entre las concentraciones de dichos neurometabolitos con las variantes genéticas analizadas. Nuestros resultados indican que los pacientes con TOC en edad infantil y adolescente, presentan unas altas tasas de comobilidad. Alrededor del 67% de los pacientes de nuestra muestra presenta un trastorno comórbido al TOC y el 28.6% de ellos, dos o más diagnósticos. Además, existen dos subtipos de TOC en edad infantil y adolescente considerando la patología comórbida. Un subtipo de inicio más temprano, con predominancia de sexo masculino, con alta agregación familiar y con comorbilidad de trastornos del neurodesarrollo; y otro subtipo fenotípicamente relacionado con trastornos ansioso-­‐ depresivos, más común en género femenino y un inicio más tardío, a lo largo de la adolescencia. A nivel de neuroimagen, existen diferencias significativas en la concentración de glutamato en pacientes con TOC de inicio temprano en relación a la duración de la enfermedad (menos o más de 24 meses) en el córtex cingulado anterior. Además, encontramos niveles significativamente más bajos de inositol en dicha región en pacientes en comparación con sujetos sanos. A nivel genético, variantes genéticas en HTR1B (rs2000292) y GAD2 (rs992990 y rs8190748) están asociadas al riesgo de TOC de inicio temprano. Así mismo, parece existir un dimorfismo sexual en dichas asociaciones las cuales serían específicas de varones para el gen HTR1B y de mujeres para el GAD2. Es decir, alteraciones de las vías serotoninérgicas, glutametérgicas y gabaérgicas confieren un mayor riesgo de desarrollar TOC de inicio temprano y a su vez, encontramos una asociación entre los polimorfismos de los genes HTR1B, SCL18A1 y GRIA1 y las concentraciones en el CCA de los neurometabolitos indican un papel clave de la interacción biológica que existe entre las vías serotoninérgica y glutamatérgica en la fisiopatología del TOC. Obsessive-­compulsive disorder is a neuropsychiatric disorder that often begins in childhood and adolescence and around 40% of cases remains chronically in adulthood. This disorder is very heterogeneous from the phenomenological clinical expression. Due to this heterogeneity, this thesis had as objectives: from the clinical point of view: sociodemographic and clinically characterize a sample of pediatric patients with Obsessive-­‐Compulsive Disorder; from neuroimaging: analyze, by magnetic resonance spectroscopy techniques, differences in concentrations of neurometabolites in the anterior cingulate cortex, as described in the literature area involved in the pathophysiology of OCD, including pediatric patients with OCD and a sample of healthy subjects; from genetics: identify associations between genetic variants of dopaminergic, serotonergic and glutamatergic systems, among others, and the risk of early-­‐onset OCD through a transmission disequilibrium study conducted in families; and finally, study the relationship between the concentrations of these neurometabolites with genetic variants. Our results indicate that patients with OCD in children and adolescents age, have high rates of comorbidity. About 67% of patients in our sample shows a comorbid OCD and 28.6% of them, two or more diagnoses. In terms of neuroimaging, there are significant differences in the concentration of glutamate in patients with early onset OCD related to disease duration (less or more than 24 months) in the anterior cingulate cortex. We also found significantly lower levels of inositol in the region in patients compared to healthy subjects. At the genetic level, HTR1B genetic variants (rs2000292) and GAD2 (rs992990 and rs8190748) are associated with the risk of early-­‐onset OCD. It also seems to be a sexual dimorphism in these associations which would be specific to the HTR1B men and women for GAD2 gene. That is, changes in the serotonergic pathways, glutametergic and GABAergic confer an increased risk of developing OCD early onset and in addition, we found an association between HTR1B, SCL18A1 and GRIA1 polymorphisms and concentrations of neurometabolites in the ACC that it could indicate a key part of biological interaction between the serotonergic and glutamatergic pathways in the pathophysiology of OCD.
39

Efectos del entrenamiento en habilidades sociales en la intervención en adolescentes con fobia social generalizada

Ortiz González, Pedro Francisco 26 June 2015 (has links)
Los términos “Fobia Social” o “Trastorno de Ansiedad Social” son empleados para referirse al diagnóstico clínico dado a las personas cuya ansiedad social es tan intensa, que les provoca malestar clínicamente significativo e interfiere de forma sustancial en su funcionamiento cotidiano (American Psychiatric Association, 2002). El subtipo generalizado (Fobia social generalizada; FSG, en adelante) se utiliza cuando los temores se relacionan con la mayoría de las situaciones sociales. Las personas con FSG suelen tener miedo tanto a actuar ante otros como a relacionarse con ellos y, de igual modo, pueden ser más propensos a presentar carencias en habilidades sociales (HHSS, en adelante). En España, un tratamiento manualizado, la Intervención en Adolescentes con Fobia Social Generalizada (IAFS, en adelante), ha mostrado su eficacia en el ámbito de la infancia y la adolescencia en población española en el tratamiento de este trastorno. Así mismo, en este contexto se ha constatado la relación entre las dificultades para el desempeño adecuado de las HHSS y la ocurrencia de respuestas de ansiedad. En consecuencia, los objetivos de la presente tesis fueron obtener información acerca de: (i) la relevancia clínica y estadística de los déficits en HHSS en la población adolescente y ii) el peso del componente de Entrenamiento en HHSS (EHHSS, en adelante) en los efectos generados por el Programa IAFS en el tratamiento de la FSG en población adolescente. La muestra de nuestro estudio quedó conformada por 108 adolescentes diagnosticados de FSG (criterios DSM-IV; APA, 1994), con edades comprendidas entre los 14 y los 17 años (media = 15.4; DT = 1.11), de los que un 37% fueron varones. Los participantes fueron asignados aleatoriamente a tres condiciones experimentales: Grupo control lista de espera (GCLE), IAFS-Completo (G1) e IAFS sin el componente de EHHSS (G2). El tratamiento fue aplicado en G1 y G2. Su integridad se controló mediante dos manuales escritos e idénticos (IAFS-Completo e IAFS sin EHHSS -IAFS-R-), salvo en el apartado relativo al EHHSS no incluido como componente del IAFS-R. Los resultados muestran que: i) El EHHSS produce efectos relevantes en los adolescentes con FSG tratados mediante el Programa IAFS que confirman el gradiente supuesto en nuestra investigación (IAFS-Completo > GCLE; IAFS-Completo > IAFS- R). ii) La aplicación completa del IAFS produce diferencias estadística y clínicamente significativas a favor de éste frente al IAFS-R en la mayoría de las variables dependientes, tanto en el postest como en los seguimientos a los 6 y 12 meses de terminado el tratamiento. iii) Tanto el IAFS-Completo como su versión “sin EHHSS” se muestran eficaces para el tratamiento de adolescentes con FS en los dos grupos de participantes (IAFS e IAFS-R) que reciben el tratamiento; mejoran en todas las variables dependientes medidas. iv) El efecto de la eliminación del componente del EHHSS en la aplicación del IAFS-Completo (IAFS-R) se muestra muy relevante en relación con la prevención del abandono del tratamiento -“mortalidad experimental”-. v) La relevancia clínica de los resultados. Se alcanzan diferencias con significación estadística entre los resultados obtenidos en las tres condiciones experimentales tanto respecto del criterio “Recuperación” como del relativo a la “Mejoría” o reducción del número de situaciones sociales temidas y/o evitadas, a favor de la condición IAFS-Completo, tanto en el postest como en los seguimientos realizados a los 6 y 12 meses de terminado el tratamiento. vi) Las mejoras en la recuperación/eliminación del trastorno que se pueden atribuir a la presencia del EHHSS en el Programa IAFS son muy superiores a las que se han hallado en la aplicación de su versión sin EEHHSS. The terms "Social Phobia" or "Social Anxiety Disorder" refers to clinical diagnosis given to people whose social anxiety is so intense that provokes clinically significant distress and interferes substantially in their daily functioning (American Psychiatric Association, 2002). The generalized subtype (Generalized social phobia; GSP, hereinafter) refers to the fears are related to most social situations. People with GSP are often afraid to act to others so as to relate with them and, likewise, may be more prone to deficiencies in social skills (SS, hereinafter). In Spain, a manualized treatment, Intervención en Adolescentes con Fobia Social Generalizada (IAFS, hereinafter), has shown its effectiveness in the field of childhood and adolescence in Spanish population in the treatment of this disorder. Likewise, in this context it was noted the relationship between the difficulties for the proper performance of the SS and the occurrence of anxiety responses. Consequently, the objectives of this thesis were to obtain information on: (i) the clinical relevance and statistical SS deficits in the adolescent population and ii) the weight of the component in Social Skills Training (SST, hereinafter) in the effects generated by the IAFS Programme in the treatment of adolescents diagnosed with GSP. The sample of our study was composed of 108 adolescents diagnosed with GSP (DSM-IV; APA, 1994), aged between 14 and 17 years (mean = 15.4, SD = 1.11), of which 37% were male. Participants were randomly assigned to three experimental conditions: waiting list control group (WLCG), Full-IAFS (G1) and IAFS without SST component (G2). The treatment was applied in G1 and G2. Its integrity was controlled by two protocolized manuals (Full-IAFS and IAFS without SST -IAFS-R-), except in the section on the SST not included as a component of IAFS-R. The results show that: i) The SST component produces relevant effects in adolescents with GSP treated by IAFS Programme confirming the gradient course in our research (IAFS-Full> WLCG; IAFS-Full> IAFS- R). ii) The full implementation of IAFS produces statistically and clinically significant differences in favor of it against IAFS-R in most of the dependent variables, in both the posttest and follow-ups at 6 and 12 months after treatment ends. iii) Both IAFS-Complete as version "without SST" shown effective in the treatment of adolescents with SP in the two groups of participants (IAFS and IAFS-R) receiving treatment; improved across all dependent variables. iv) The effect of eliminating SST component in the implementation of Full-IAFS (IAFS-R) is very relevant in relation to the prevention of treatment default -"attrition"-. v) The clinical relevance of the results. Statistically significant differences between the results obtained in the three experimental conditions both in terms of the criteria "Recovery" such as that relating to "Improvement" or reducing the number of feared social situations and/or avoided, in favor of the condition are reached IAFS-Full, both in the posttest and the follow-ups at 6 and 12 months of treatment ends. vi) Improvements in the recovery/removal of the disorder that can be attributed to the presence of SST in IAFS Programme are much higher than those that have been found in the implementation of its version without SST.
40

Análisis de la responsabilidad profesional médica derivada del ejercicio de la Psiquiatría y de la Medicina Legal

Martin Fumadó, Carles 29 November 2012 (has links)
Introducción. Se aborda el marco teórico relativo al análisis de la responsabilidad profesional médica derivada del ejercicio de la Psiquiatría y de la Medicina Legal, exponiendo los conceptos que se requieren para lograr el aprovechamiento de los datos presentados. Se abordan aspectos como los tipos de responsabilidad médica, sus elementos constitutivos, los niveles de responsabilidad sanitaria, el concepto de mala praxis médica y un acercamiento a la responsabilidad profesional médica en España, haciendo énfasis en las especialidades de Psiquiatría y Medicina Legal. Objetivos. Conocer la incidencia de reclamaciones relacionadas con la práctica de las especialidades de Psiquiatría y Medicina Legal en nuestro ámbito. Obtener el perfil específico y propio de las reclamaciones como consecuencia de responsabilidad profesional médica y facilitar la comprensión del fenómeno de las reclamaciones en el campo de las especialidades de Psiquiatría y Medicina Legal para contribuir a la prevención de las mismas y de los eventos adversos que las ocasionan. Material y métodos. La muestra está constituida por todos los expedientes abiertos en el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, desde 1986 hasta 2009, resultantes de las reclamaciones presentadas ante los tribunales como consecuencia de supuestas negligencias médicas en el campo de la Psiquiatría y de la Medicina Legal así como los correspondientes a expedientes abiertos con carácter extrajudicial en las mismas especialidades médicas, obteniéndose una muestra total de 112 casos. La recogida de datos se llevó a cabo mediante extracción electrónica, añadiéndose para todos los expedientes la revisión de manera presencial y directa del expediente físico del caso, de manera individual y pormenorizada. Para el registro de los datos se utilizó un modelo único de cuestionario de datos epidemiológicos, clínicos, médico-legales y jurídicos. El análisis estadístico implicó dos fases; un análisis descriptivo de las variables registradas y el estudio de posibles asociaciones con la variable principal (responsabilidad) mediante un análisis bivariable. En ambos análisis se siguió un diseño descriptivo de corte transversal. Se utilizó el paquete estadístico SPSS. Resultados. Se obtuvieron, mediante medidas de frecuencia, la distribución de los casos en las diferentes variables. Respecto al análisis bivariable, la variable responsabilidad se asoció significativamente a la especialidad de Medicina Legal (p=0,002; estadístico exacto de Fisher=0,012), suponiendo un mayor porcentaje de casos de responsabilidad en Medicina Legal que en Psiquiatría (22.2% frente a 3.2%). Discusión. Los resultados obtenidos en la investigación han sido sometidos a comparación con los existentes a nivel nacional e internacional, para ambas especialidades médicas. Conclusiones. La presente investigación revela una incidencia acumulada de 0.013 (1,35 %) para la Psiquiatría (94/6.952) en 23 años y de 0,0025 (0.25 %) para la Medicina Legal (18/6.952) en 23 años, certificándose así que ambas son especialidades con un riesgo muy bajo de reclamación. El porcentaje de reclamaciones sobre responsabilidad profesional médica en que finalmente se considera probada la existencia de responsabilidad resulta igualmente extremadamente bajo. Así mismo se ha puesto de manifiesto que la existencia de responsabilidad por parte del profesional involucrado supone un porcentaje de casos significativamente mayor en Medicina Legal que en Psiquiatría. Si bien el tamaño muestral no permite identificar grupos de riesgo de responsabilidad profesional con significación estadística, el análisis descriptivo apunta a una serie de actuaciones específicas del ámbito de la Psiquiatría y la Medicina Legal que se estiman como susceptibles de mejora con el objetivo de contribuir a la prevención de las mismas y de los eventos adversos que las ocasionan. Finalmente, se estima necesaria una intensa formación en Medicina Legal por parte de los profesionales médicos. Introduction. It discusses the theoretical framework for the analysis of professional liability issues in Psychiatry and Legal Medicine, providing the main concepts that are required to accurately understand the results of the study. Main topics are thoroughly explained, such as the different types of medical liability, its components, the levels of health responsibility and the concept of medical malpractice. A first glance at medical professional liability in Spain is exposed, focusing on the specialties of Psychiatry and Legal Medicine. Objectives. To determine the incidence of claims relating to the practice of the specialty of Psychiatry and Legal Medicine in our area. To draw the specific profile of the professional liability claims in Psychiatry and Legal Medicine and enable the understanding of the phenomenon in these specialties, in order to contribute to the prevention of adverse events that cause these claims. Material and methods. The sample consists of every file registered in the Consell de Col·legis de Metges de Catalunya data base, from 1986 to 2009, resulting in complaints to the courts or outside the courts as a result of an alleged medical negligence in the field of Psychiatry and Legal Medicine, yielding a total sample of 112 cases. Data collection was conducted through the electronic and manual review of the files. A standardized questionnaire was used for epidemiological, clinical, medico-legal and legal data recording. The statistical analysis of this descriptive cross-sectional design involved two phases: a descriptive analysis of the data and the analysis of possible associations with the main outcome variable by a bivariate analysis. The SPSS was the program used. Results. Descriptive data of the different variables are described. Regarding the bivariate analysis, the acknowledgment of professional liability, by the courts or by negotiation, was significantly associated to the specialty of Legal Medicine (p = 0.002, Fisher exact test = 0.012), showing a greater percentage of liability in Legal Medicine cases than in Psychiatry (22.2 % compared to 3.2 %). Discussion. These results are discussed and compared with previous results reported national and internationally, for both medical specialties. Conclusions. We report a cumulative incidence of 0.013 (1.35%) for Psychiatry (94/6.952) in 23 years and 0.0025 (0.25%) for Legal Medicine (18/6.952) in 23 years, certifying that both are specialties with a very low risk of claim. The percentage of medical professional liability claims in which liability is finally acknowledged is also extremely low. This acknowledgment was significantly higher in Legal Medicine than in Psychiatry. While the sample size does not allow to identify particular groups at high risk with statistical significance, the descriptive analysis points to a number of specific actions in the field of Psychiatry and Legal Medicine that could lead to improvements in patient safety, contributing to the prevention of the adverse events that cause the claims. Finally, the need for an intense training in Forensic Medicine by medical professionals is highlighted.

Page generated in 0.0875 seconds