The aim of the study was to investigate how an independent revision of a self- produced text for the national examinations in Swedish for grade 6 changes its quality. An additional aim was to study whether this change in quality led to a change in the grade awarded to the text. In this study the pupils were viewed as independent individuals with an ability to think and act on their own, and therefore a cognitive perspective was applied to the result. The study used the texts produced by the pupils during the national examination, and the accompanying grading matrix was used as a yardstick. After the pupils had revised their text, it was graded again and this was compared with the previous grade to manifest the change. When the grading had been done, the texts were divided into one of three categories: improved, deteriorated, or unchanged quality, which enabled a quantification of the results of the study. This shows a general improvement in text quality after the revision. Of the 36 participants in the study, 28 improved the quality of their texts, and 6 of these were judged to have earned higher grades. Only one text was deemed to have declined in quality and earned a lower grade. It is relevant for teachers in today’s school to know that a revision should not just be viewed as a final correction but as part of the entire writing process. The study also shows that pupils who revise a text on their own improve its quality. In some cases it may be appropriate for a teacher to give a response in order to allow pupils a better chance to improve the quality of their texts.

This study investigates Swedish students’ texts from two time periods: 1999 and 2009, in search of cohesive evidence indicating a change of quality influenced by the development of the Internet. The method used in this study is the application of a computational tool that provides measures of language and discourse called Coh-Metrix, which provides measures along several cohesion variables, including word concreteness, deep cohesion, verb cohesion and lexical diversity. The results showed that the student texts from 2009 had higher lexical diversity, suggesting a larger vocabulary, which is closely connected to text quality. The results also showed a higher use of deep cohesion in the texts from 2009, which suggest that the writers know how to use connectives. In contrast, the student texts from 1999 showed a higher use of verb cohesion, suggesting the texts being written in a more narrative style, which is often connected to younger students. By using Coh-Metrix to study evidence of cohesion, this study could contribute with relevant findings about how students’ written English has changed over a period of time.

Cette recherche-action a pour objectif de mesurer les impacts d’une expérimentation de la révision collaborative étayée en didactique de la production écrite en langues étrangères. Un dispositif d’enseignement de la révision collaborative a été élaboré et expérimenté pendant un semestre dans une classe de vingt-deux étudiants vietnamiens de français langue étrangère. Dans la classe expérimentale, les textes ont été révisés par le pair à l’aide d’une grille de révision collaborative, puis réécrits et corrigés par l’enseignant. Dans la classe de contrôle, les textes ont été écrits une fois et révisés par l’enseignant. Un corpus de textes et rétroactions, des interactions orales entre pairs, des tests, un questionnaire d’auto-évaluation, des entretiens semi-directifs ont été recueillis comme données. Les résultats montrent des impacts significatifs de la révision collaborative étayée sur les stratégies de révision, sur la qualité de la cohérence dans les textes et sur la relation entre le rédacteur et le lecteur. Ce nouveau mode d’apprentissage a été bien évalué par les étudiants. / This action-research aims to measure the effects of a trained peer review experiment in L2 writing instruction. A classroom-based study on peer review training was conducted during one semester with 22 Vietnamese students in a writing class. In the experimental group, the drafts were revised by pair with a peer review checklist questions, then rewritten and corrected by the teacher. In the control group, the drafts were written once and corrected by the teacher. Text and feedbacks corpus, pairs oral interactions, tests, questionnaire surveys and semi-directed interviews were collected as data. The analysis shows significant impacts of trained peer review on revision strategies, on quality of text coherence and on relationship between the writer and the reader. This new approach of learning was well evaluated by students.

I denna systematiska litteraturstudie ska tidigare forskning analyseras och presenteras. Syftet med studien är att belysa hur användningen av digitala verktyg påverkar elevers skrivande och deras skrivutveckling från förskoleklass till årskurs 6. Studiens frågeställningar handlar om hur digitala verktyg påverkar elevers skrivutveckling, kvalitén på elevers texter och elevers motivation att skiva. Materialet som ligger till grund för studien är 13 vetenskapliga publikationer, där fem är forskningsöversikter och åtta är empiriska studier. Majoriteten av forskningen utgår från den sociokulturella teorin, den kognitiva teorin och pragmatismen. Dessa publikationer har analyserats med en innehållsanalys och sedan kategoriserats in i olika scheman.  Resultatet visar att digitala verktyg påverkar elevers skrivande såväl positivt som negativt. De positiva aspekter forskningen presenterar är bland annat att elever kan få stöttning av verktyget i form av olika program och applikationer. De påverkar även elevers motivation, och engagemanget till uppgiften blir större. Dock kan verktygens lekfulla funktioner bli ett störningsmoment. Andra negativa aspekter är att färre delar av hjärnan stimuleras och att elever inte utvecklar sin finmotorik i användningen av digitala verktyg. Många forskare presenterar även vikten av lärares digitala kompetens för att skapa en gynnsam undervisning. Forskningen är samstämd om att elever bör använda såväl penna och papper som digitala verktyg i sitt textskapande.

El propòsit general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixement previ del tema, els processos de regulació de l'escriptura i la qualitat del text en una mostra d'estudiants universitaris. En l'estudi van participar 24 estudiants de segon any de Magisteri en Educació Infantil, els que van elaborar un text expositiu de comparació i contrast. La recollida de dades va incloure registres de pantalla d'ordinador, auto-informes i documents (notes i text produït).Els resultats de l'estudi son quatre. En primer lloc, els resultats dels autors informes mostren que els dos principals problemes d'escriptura que ambdós grups d'estudiants van esmentar afrontar amb major freqüència durant la composició del text, van ser com elaborar la síntesi comparativa i com organitzar les idees per crear el seu propi text. En segon lloc, en termes descriptius, els resultats indiquen que els estudiants amb alt nivell de coneixements del tema a diferència dels de baix nivell utilitzar una major quantitat de processos de regulació de problemes a nivell superficial del text, especialment en el període inicial i mitjà del procés de composició. A més, s'observa que els estudiants amb major nivell de coneixement utilitzen amb lleugera diferència, una major quantitat de processos de regulació de significat a l'inici i al final de la producció textual, mentre que els dos grups utilitzen una quantitat pràcticament similar durant el període mitjà.En tercer lloc els resultats de l'anàlisi de correlació indiquen que no existeixen relacions significatives entre el nivell de coneixement del tema i l'ús de processos de regulació de l'escriptura, així com tampoc entre el nivell de coneixement del tema i la qualitat del text. En quart lloc, els resultats indiquen que existeixen relacions significatives entre els processos de regulació de problemes superficials en el text i la qualitat del contingut del text produït, en els estudiants d'alt i baix nivell de coneixement previ del tema. A més, es van trobar relacions significatives entre els processos de regulació del significat i la qualitat de l'organització del text, únicament en els estudiants de baix nivell de coneixement previ del tema. Finalment, el treball ofereix discussions dels resultats, assenyala les implicacions educatives i esmenta els aspectes pendents per a la investigació futura en el camp. / El propósito general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimiento previo del tema, los procesos de regulación de la escritura y la calidad del texto en una muestra de estudiantes universitarios. En el estudio participaron 24 estudiantes de segundo año de Magisterio en Educación Infantil, quienes elaboraron un texto expositivo de comparación y contraste. La recogida de datos incluyó registros de pantalla de ordenador, auto-informes y documentos (notas y texto producido). Los resultados del estudio son cuatro. En primer lugar, los resultados de los auto-informes muestran que los dos principales problemas de escritura que ambos grupos de estudiantes mencionaron afrontar con mayor frecuencia durante la composición del texto, fueron cómo elaborar la síntesis comparativa y cómo organizar las ideas para crear su propio texto. En segundo lugar, en términos descriptivos, los resultados indican que los estudiantes con alto nivel de conocimientos del tema a diferencia de los de bajo nivel utilizaron una mayor cantidad de procesos de regulación de problemas a nivel superficial del texto, especialmente en el periodo inicial y medio del proceso de composición. Además, se observa que los estudiantes con mayor nivel de conocimiento emplean con ligera diferencia, una mayor cantidad de procesos de regulación de significado al inicio y al final de la producción textual, mientras que ambos grupos utilizan una cantidad prácticamente similar durante el periodo medio. En tercer lugar, los resultados del análisis de correlación indican que no existen relaciones significativas entre el nivel de conocimiento del tema y el uso de procesos de regulación de la escritura, así como tampoco entre el nivel de conocimiento del tema y la calidad del texto. En cuarto lugar, los resultados indican que existen relaciones significativas entre los procesos de regulación de problemas superficiales en el texto y la calidad del contenido del texto producido, en los estudiantes de alto y bajo nivel de conocimiento previo del tema. Además, se encontraron relaciones significativas entre los procesos de regulación del significado y la calidad de la organización del texto, únicamente en los estudiantes de bajo nivel de conocimiento previo del tema. Finalmente, el trabajo ofrece discusiones de los resultados, señala las implicaciones educativas y menciona los aspectos pendientes para la investigación futura en el campo. / The purpose of this dissertation was to analyze the relationship between the level of prior topic knowledge, the regulatory processes of writing and text quality in a sample of university students. The study involved 24 students from second year of Education in Early Childhood Education, who developed an expository text comparison and contrast. Data collection included computer screen registers, self-reports and documents (notes and text produced). The results of the study are fourfold. First, the results of self-reports show that the two main problems of writing that both groups of students mentioned more often face during the writing of the text, were how to develop comparative synthesis and how organize ideas for creating your own text. Second, in descriptive terms, the results indicate that students with high level of topic knowledge in contrast to the low level used a greater number of regulatory processes at the surface problems of the text, especially in the initial period through the process of composition. It is further noted that students with higher level of topic knowledge used with slight difference, a greater number of regulatory processes of meaning at the beginning and end of textual production, while both groups used a similar amount during the middle period.Third, the results of correlation analysis indicate no significant relationship between the level of topic knowledge and use of regulatory processes of writing, nor between the level of topic knowledge and text quality. Fourth, the results indicate that significant relationships between the processes of regulation of surface problems in the text and the quality of the content of the text produced by students with high and low prior topic knowledge. In addition, significant relationships were found between the regulatory processes of meaning and quality of the organization of the text, only in students with low level of prior topic knowledge. Finally, the paper provides discussions of the results, says the educational implications and mentioned the outstanding issues for future research in the field.

Att kunna uttrycka sig skriftligt är en förutsättning för delaktighet i samhället och att kunna utbilda sig inför yrkeslivet. Forskning visar att kompensatoriska hjälpmedel i form av assisterande teknik för individer med läs- och skrivsvårigheter är särskilt viktigt i inlärningssammanhang. Denna studie undersökte likheter och skillnader i elevers textkvalitet och textlängd vid skrivande med tangentbord jämfört med användning av assisterande teknik i form av tal-till-text-program. I studien deltog 41 svenska mellanstadieelever. Resultaten visade att användning av taligenkänningsprogram, varigenom elever får producera text genom att tala istället för att skriva med tangentbord, genererar både längre texter och texter av högre kvalitet. Tal-till-text-program sparade också tid jämfört med skrivande med tangentbord. Utifrån dessa resultat så kan taligenkänningsteknik medföra pedagogiska fördelar. Resultaten diskuteras utifrån tidigare forskning och metodologiska begränsningar. Mer forskning behövs bland annat i syfte att förstå hur långsiktig användning av assisterande teknik kan påverka elevers skrivförmåga. / Being able to express yourself in writing is a prerequisite for academic success and participation in society. Research shows that compensatory aids in the form of assistive technologies for individuals with reading and writing difficulties are particularly important in learning contexts. This study examined similarities and differences in students’ text quality and text length when typing with keyboard compared to when using a particular type of assistive technology in the form of a speech-to-text program. The study comprised of 41 Swedish middle school pupils. The results showed that using speech recognition software, whereby students are allowed to produce text by speaking instead of typing, generates both longer texts and higher-quality texts. Speech-to-text programs were also significantly more time efficient. Based on these results, speech recognition technology can bring educational benefits. The results are discussed based on previous research and methodological limitations. More research is needed, among other things, in order to understand how long-term use of assistant technology can affect students’ writing ability.