Studiens syfte är att kartlägga hur lärarhandledningar kan stödja lärares matematikundervisningmed digitala lärresurser, samt att belysa eventuella skillnader mellan olika lärarhandledningar med avseende på detta. Tre lärarhandledningari matematik för grundskolans årskurs tre undersöks med hjälp av riktad kvalitativ innehållsanalys och de valda lärarhandledningarna jämförs mot ett teoretiskt ramverk beståendes av Davis och Krajciks (2005) principer för hur läromedel bör utformas så att de stödjer lärares undervisning. Resultatet visar att lärarhandledningarna skiljer sig åt ifråga om vilka av Davis och Krajciks (2005) principer som finns representerade och hur detaljerat stödet gällande digitala lärresurser skrivs fram. / The aim of this study is to identify how teachers’ guides can support mathematics teaching with digital curriculum resources, and to highlight possible differences between teachers' guides in this regard. Three mathematics teachers' guides for grade three are examined by means of targeted qualitative content analysis and these chosen teachers’ guides are compared against a theoretical framework consisting of Davis and Krajcik's (2005) design heuristics for educative curriculum materials. The results show that the teachers' guides differ in terms of which of Davis and Krajcik's (2005) design heuristics are represented and how detailed the support regarding digital curriculum resources is.

Eftersom e-handeln ökar och returgraden likaså har returer blivit ett av e-handelns största miljöproblem, särskilt inom modebranschen. Detta arbete syftar därför till att undersöka vad som påverkar den höga returgraden samt hur olika medietekniska lösningar såsom produkt-information, kundrecensioner, storleksguider och virtuella provrum kan minska returgraden. I två fokusgrupper diskuterades arbetets syfte och resultatet sammanställdes sedan i en innehålls-analys. Med utgångspunkt i tidigare forskning och det empiriska materialet fördes en diskussion kring returorsaker samt medietekniska lösningar och deras potential. Både empiri och tidigare forskning vittnar om att storlek- och passformsproblem är de främsta orsakerna till retur och att medietekniska lösningar kan reducera antalet returer inom modebranschen genom att minska dessa problem. Dock behöver e-handelsföretag arbeta för att sådana lösningar ska användas i större utsträckning. / As the e-commerce is increasing so are the returns and returns have therefore become one of e-commerce biggest environmental problems, especially in the fashion industry. This study aims to investigate what influence the high return rate and how different technology solutions such as product information, customer reviews, size guides and virtual fitting rooms can decrease the return rate. In two focus groups the purpose of the study was discussed, and the result was compiled in a content analysis. Based on previous research and the empirical material a discussion was held about the causes of return as well as the media technology solutions and their potential. Both empirical material and previous research demonstrate size and fit problems as the main reasons for return and that media technology solutions can reduce the number of returns in the fashion industry. However, e-commerce companies must work for such solutions to be used to a greater extent.

Der Beitrag würdigt die Improvisation als eine die interpretatorischen und analytischen Verfahren ergänzende Perspektive des Werk- und Stilverstehens. Um die Erschrockenheit zu überbrücken, welche gemeinhin entsteht, wenn dem am Literaturspiel geschulten Instrumentalisten der sichere Boden des Notentextes entzogen wird, wird eine methodisch durchformte Improvisationsanleitung gegeben, die es ermöglicht, den neu gewonnenen Freiraum durch Begrenzung zu bewältigen, bevor es zum Überschreiten des zunächst gesetzten Rahmens kommt. Das Konzept gilt der tonalen Improvisation und orientiert sich an kompositorischen Modellen der Nach-Beethoven-Ära bis etwa 1850. Gleichwohl wird ein eher systematischer Ansatz verfolgt, der Übertragungen auch auf die Improvisation über Modelle der Wiener Klassik sowie eine Fortentwicklung zur Gruppenimprovisation, Akkordinstrument + Melodieinstrument(e)/Vokalstimme(n) gestattet. / This article addresses improvisation as a perspective complementary to interpretation and analysis in the explication of a work and its style. In order to bridge the shock that often results when an instrumentalist trained in playing literature leaves the safe haven of the printed score, a methodical guide to improvisation is offered that enables the player to conquer the newly won freedom by first introducing restrains before one eventually transgresses these initial boundaries. The method addresses tonal improvisation and is oriented around compositional models of the time following Beethoven, ca. 1850. At the same time a rather systematic approach is employed that allows crossover into improvisation over models drawn from Viennese classicism as well as extension activities involving group-improvisation and the combination of chordal instruments, melody instruments, and voice.

One of the famous Russian composers and a pianist himself, Sergei Prokofiev (1891–1953) composed a vast quantity of piano music. His nine piano sonatas represent well how he projected his musical individuality and the principles that he addressed in his autobiography: classical line, modern trend, toccata line, lyrical line, and grotesque line. However, even though Prokofiev's piano sonatas are considered one of the important collections in the piano repertoire, not all of them have gained popularity and only a few tend to be frequently performed by pianists today. For this reason, this dissertation focuses on one of his less-performed piano sonatas, No. 4 in C minor, Op. 29. The pianists György Sándor and Boris Berman were chosen as specialists in Prokofiev's piano works, and their performance editions and recordings are analyzed and compared as main references. This study provides analysis and a performance guide to this piano sonata. This guide discusses pedaling, fingering, phrasing, touch, voicing, tempo suggestion, articulation, hand distribution, and expression.

The early trumpet arias by Giovanni Legrenzi and Carlo Pallavicino are important works in the trumpet repertoire that have remained relatively unpublished and unstudied. This dissertation will look at the history of the trumpet in opera, discuss the development of the trumpet aria, and provide examples of how to approach the performance of the trumpet aria. Through study and performance of the early trumpet arias by Legrenzi and Pallavicino, trumpet soloists will be able to learn the necessary techniques to collaborate with singers and perform all trumpet arias.

[ES] Esta tesis doctoral ahonda en el proceso de producción de cortometrajes CGI (computer generated imagery / Imagen generada por computadora u ordenador), conocidos popularmente como 3D, con el objetivo de crear una guía que permita estandarizar los procesos de producción que intervienen en este tipo de obras, en las fases de: desarrollo, preproducción, producción y postproducción. El diseño de producción puede determinar la diferencia entre el éxito o fracaso de un film de animación, cumpliendo los parámetros de calidad establecidos y la planificación prevista. Sin embargo, apenas existen estudios teóricos que aborden en profundidad el tema de la animación 3D, o en su caso, se hace de forma muy generalista y desde un punto de vista de producción, que no profundiza en el trabajo realizado por los artistas o técnicos especialistas que intervienen en el proceso (workflow). Para ello hemos desarrollado una investigación empírica, basada en la observación y la experiencia, que utiliza el método experimental para desarrollar una producción propia, con el objetivo de generar un manual de procedimientos que permita diseñar y estandarizar los procesos de producción que intervienen en los cortometrajes 3D, desde un enfoque técnico-artístico. La finalidad de este manual es que sirva de guía, favorezca la formación y aporte fuentes de información paralelas en cada una de las etapas de producción. La investigación está dirigida a la capacitación e implementación en proyectos de profesionales noveles, jóvenes en formación e incluso estudios profesionales con experiencia, que no estén familiarizados en la realización de producciones propias. Entre las fuentes de información aportadas, el estudio incluye entrevistas inéditas a profesionales en activo dentro de la industria de la animación, como la realizada a la directora de producción Belli Ramírez que fue publicada en el nº 6 de la revista especializada en animación Con A de Animación (Meneu Oset J. , 2016). Los profesionales entrevistados aportan su experiencia sobre aquellos procesos en los que destacan como especialistas de reconocido prestigio. Se adjunta además un glosario específico de los términos utilizados en la industria de la animación, generalmente anglicismos aceptados como vocabulario técnico, con el que trabajan todos los estudios a nivel internacional. Así mismo, la tesis incluye materiales de la producción del cortometraje Ivet y Michuco (Meneu, 2020) para ilustrar algunos de los procesos específicos que se debe desarrollar al generar un proyecto 3D, como es el caso de estudio de esta tesis doctoral. El Anexo II incluye el guion completo, el storyboard y el desarrollo gráfico o concept art para el diseño artístico del cortometraje. Como resultado de la investigación, esta tesis doctoral aporta una guía audiovisual, disponible en línea (www.ivetymichuco.com), que establece un organigrama de los flujos de trabajo de todas las fases de producción de una película 3D. Los gráficos que en ella aparecen explican, de manera concisa y clara, los pasos y procesos que debe seguir un artista/especialista que pretenda llevar a buen término una obra similar a la que se expone en esta investigación. La guía incluye además tres aspectos importantes que requiere cualquier producción de animación: la organización de archivos, la planificación de tiempos de producción y el presupuesto. / [EN] This doctoral thesis delves into the short film production process CGI (computer generated imagery), popularly known as 3D, with the aim of creating a guide that will serve to standardize the production processes involved in this type of works, in the phases of: development, pre-production, production and post-production. Production design can determine the difference between the success or failure of an animation film if the quality and parameters established and planned are met. However, there are hardly any theoretical studies which address this topic in depth in the case of 3D animation, or in any case, it is done very generally and from the point of view of the production as a whole, which does not delve into the work done by artists or technicians specialists involved in the process (workflow). To that end we have developed an empirical investigation, based on observation and experience, which uses the experimental method to develop your own production, with the aim to generate a procedures manual that allows designing and standardizing the production processes involved in 3D short films, from a technical-artistic approach. The purpose of this manual is to serve as a guide, promote training and provide parallel sources of information in each of the stages of production. Research is aimed at training and implementation in projects of new professionals, young people in training and even experienced professional studios, unfamiliar with the conducting of their own productions. Among the sources of information provided, the study includes unpublished interviews to active professionals within the animation industry, such as the one conducted to production manager Belli Ramírez which was published in nº 6 of the magazine specialized in animation Con A de Animación (Meneu Oset J. , 2016). The professionals interviewed contribute their experience on those processes in which they stand out as specialists of recognized prestige. Also attached there is a glossary of terms specifically used in the animation industry; generally accepted Anglicisms as technical vocabulary which is used by all studios internationally. In addition to these, the thesis includes materials from the production of the short film Ivet y Michuco (Meneu, 2020) to illustrate some of the specific processes that must be developed when generating a 3D project, as it is the case study of this thesis. The complete script, storyboard and graphic development or concept art for the artistic design of the short film can be found on Annex II. As a result of the research, this doctoral thesis provides an audiovisual guide, available online (www.ivetymichuco.com), which establishes a flow chart of the workflows of all the production phases of a 3D movie. The graphics that appear in it explain, in a concise and clear manner, the steps and processes to be followed by an artist/specialist who intends to undertake a similar production to the one presented in this research successfully. The guide also includes three important aspects of any animation production: file organizing, planning production times and the budget. / [CA] Aquesta tesi doctoral aprofundeix en el procés de producció de curtmetratges CGI (computer generated imagery/Imatge generada per ordinador o computadora), coneguts popularment com a 3D, amb l'objectiu de crear una guia que permeta estandarditzar els processos de producció que intervenen en aquests tipus d'obres, en les fases de: desenrotllament, preproducció, producció i postproducció. El disseny de producció pot determinar la diferència entre l'èxit o el fracàs d'un film d'animació, complint els paràmetres de qualitat establerts i la planificació prevista. No obstant això, hi ha pocs estudis teòrics que aborden en profunditat aquest tema en el cas de l'animació 3D, o si es fa, és d'una manera molt generalista i des d'un punt de vista de la producció, que no aprofundeix en el treball realitzat pels artistes o pels tècnics especialistes que intervenen en el procés (workflow). Per aquest motiu, hem desenrotllat una investigació empírica, basada en l'observació i l'experiència, que utilitza el mètode experimental per a desenvolupar una producció pròpia, amb l'objectiu de generar un manual de procediments que permeta dissenyar i estandarditzar els processos de producció que intervenen en els curtmetratges 3D, des d'una perspectiva tècnica i artística. La finalitat d'aquest manual és que servisca de guia, afavorisca la formació i l'aportació de fonts d'informació paral·leles en cada una de les etapes de la producció. La investigació està dirigida a la capacitació i la implementació en projectes de professionals novells, jóvens en formació i fins i tot, estudis professionals amb experiència, que no estiguen familiaritzats amb la realització de produccions pròpies. Entre les fonts d'informació aportades, l'estudi inclou entrevistes inèdites a professionals en actiu dins de la indústria de l'animació, com la realitzada a la directora de producció Belli Ramírez que va ser publicada en el núm. 6 de la revista especialitzada en animació Con A de Animación (Meneu Oset J. , 2016). Els professionals entrevistats aporten la seua experiència sobre aquells processos en què destaquen com a especialistes de reconegut prestigi. S'adjunta, a més a més, un glossari específic dels temes utilitzats en la indústria de l'animació, generalment anglicismes acceptats com a vocabulari tècnic, amb els que treballen tots els estudis internacionalment. Així mateix, la tesi inclou materials de la producció del curtmetratge Ivet y Michuco (Meneu, 2020) per a il·lustrar alguns dels processos específics que cal desenrotllar per a generar un projecte 3D, com és el cas d'estudi d'aquesta tesi doctoral. L'Annex II inclou el guió complet, el storyboard i el desenrotllament gràfic o concept art per al disseny artístic del curtmetratge. Com a resultat de la investigació, aquesta tesi doctoral aporta una guia audiovisual, disponible en línia (www.ivetymichuco.com), que estableix un organigrama dels fluxos de treball de totes les fases de la producció d'una pel·lícula 3D. Els gràfics que en ella apareixen expliquen, de manera concisa i clara, els passos i els processos que ha de seguir un artista/especialista que pretenga portar a bon terme una obra semblant a l'exposada en aquesta investigació. La guia inclou, a més a més, tres aspectes importants que requereix qualsevol producció d'animació: l'organització d'arxius, la planificació del temps de producció i el pressupost. / Meneu Oset, JI. (2020). Diseño de producción para cortometrajes de animación 3D. Estandarización de procesos a partir de una producción propia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149499

Syftet med denna studie är att undersöka hur lärarhandledningar för litteraturundervisning på gymnasienivå är konstruerade, för att se vilka föreställningar om svensklärare som framställs i dem. För att undersöka detta används en kvalitativ analys som fokuserar på uppgiftskulturen i lärarhandledningarna, och de didaktiska frågor som kan besvaras genom materialet. Analysen resulterar i fem tematiska kategorier som beskriver de förväntningar på modelläraren som framställs: den kompetenta läraren med all tid ivärlden, den allmänbildade läraren och läraren som expert, läraren som elevhälsa,läraren med idétorka och läraren som inte prioriterar sitt eget ämne. I dessa kategorier framträder en modellärare som är kompetent och har tid att arbeta med de kunskapskrav som lärarhandledningarna inte täcker. Modelläraren ska också ha en hög allmänbildning och därtill viss expertis på många områden. Slutligen förväntas modelläraren ha kunskaper och förhållningsätt som ligger nära professioner inom elevhälsan. Modelläraren som framträder i analysen kan dock tänkas ha svårt att veta hur undervisningen bör bedrivas eller alltjämt ha idétorka, trots sin kompetens. Slutligen förväntas modelläraren ägna mer tid åt andra ämnen i undervisningen, vilket sker på litteraturundervisningens bekostnad.

No description available.

No description available.

No description available.