Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2016-04-15T12:35:14Z No. of bitstreams: 1 jhonyoliveirazigato.pdf: 781014 bytes, checksum: f1355faa71ec500b41a2b5ee67cbb31a (MD5) / Approved for entry into archive by Adriana Oliveira (adriana.oliveira@ufjf.edu.br) on 2016-04-24T03:20:38Z (GMT) No. of bitstreams: 1 jhonyoliveirazigato.pdf: 781014 bytes, checksum: f1355faa71ec500b41a2b5ee67cbb31a (MD5) / Made available in DSpace on 2016-04-24T03:20:38Z (GMT). No. of bitstreams: 1 jhonyoliveirazigato.pdf: 781014 bytes, checksum: f1355faa71ec500b41a2b5ee67cbb31a (MD5) Previous issue date: 2015-09-01 / O presente trabalho tem por objetivo analisar os denominados Novos Modelos de Gestão no SUS a partir da implantação da Empresa Brasileira de Serviços Hospitalares (EBSERH) no espaço do hospital de ensino da Universidade Federal de Juiz de Fora. Por Novos Modelos de Gestão no SUS, de acordo com Correia (2011), compreendem-se as Organizações Sociais (OS’s); as Organizações da Sociedade Civil de Interesse Público (OSCIP’s) e as Fundações Estatais de Direito Privado (FEDP). Para Correia (2011), a EBSERH tem por objetivo gerir o maior complexo hospital brasileiro dentro de uma lógica gerencial e privatista, a saber: os quarenta e seis hospitais universitários. Este trabalho irá trazer a tona o processo inicial de implantação da EBSERH no HU/UFJF a partir da tensão dos sujeitos inseridos direta e/ou indiretamente no espaço do Hospital de ensino de Juiz de Fora. / This study aims to analyze the so-called New Management Models in SUS from the implementation of the Brazilian Hospital Services (Ebserh) in teaching hospital room the Federal University of Juiz de Fora. By New Management Models in the SUS, according to Correia (2011), are understood-Social Organizations (OS's); Civil Society Organizations of Public Interest (OSCIP's) and the State of Law Private Foundations (FEDP). To Correia (2011), the Ebserh aims to manage the most complex Brazilian hospital within a managerial and privatizing logic, namely: the forty-six university hospitals. This work will bring up the initial deployment process Ebserh in HU / UFJF from the tension of the subject entered directly and / or indirectly within the Juiz de Fora teaching hospital.

This master thesis deals with strategic analysis of Motol University Hospital, which belongs to the largest hospital complex in Central and Eastern Europe providing complex treatment of whole human body at any age (from prenatal to advanced age). The aim of the thesis is a description of hospital management and assessment of the possibility of using the Balanced Scorecard in health care. The theoretical part contains a basic description of strategy creation, selected methods for analysing internal and external environment and a general description of the Balanced Scorecard. The practical part comprises of an executed strategic analysis of Motol University Hospital, and assessment of hospital´s strengths and weaknesses, opportunities and threats (SWOT analysis). This thesis also contains a survey of scientific literature concerning the usage of the Balanced Scorecard in health care, specifically in hospitals. A result of this survey helps to assess the feasibility of introducing the Balanced Scorecard in Czech hospitals (those in state ownership). This thesis also includes a proposal of strategic perspectives for Motol University Hospital and an evaluation of advantages and disadvantages of implementation into hospital management. A strategy map displays relationships among proposed goals.

Optical Coherence Tomography (OCT) has been around for more than 30 years and is still being continuously improved. The department of ophthalmology is a part of Sahlgrenska Hospital that heavily uses OCT for helping people with the treatment of eye diseases. They are currently facing a problem where the time to go from an OCT scan to treatment is being increased due to having an overload of patient visits every day. Since it requires a trained expert to analyze each OCT scan, the increase of patients is too overwhelming for the few experts that the department has. It is believed that the next phase of this medical field will be through the adoption of machine learning technology. This thesis has been issued by Sahlgrenska University Hospital (SUH), and they want to address the problem that ophthalmology has by introducing the use of machine learning into their workflow. This thesis aims to determine the best suited CNN through training and testing of pre-trained models and to build a tool that a model can be integrated into for use in ophthalmology. Transfer learning was used to compare three different types of pre-trained models offered by Keras, namely VGG16, InceptionResNet50V2 and ResNet50V2. They were all trained on an open dataset containing 84495 OCT images categorized into four different classes. These include the three diseases Choroidal Neovascularization (CNV), Diabetic Macular Edema (DME), drusen and normal eyes. To further improve the accuracy of the models, oversampling, undersampling, and data augmentation were applied to the training set and then tested in different variations. A web application was built using Tensorflow.js and Node.js that the best-performed model later was integrated into. The VGG16 model performed the best with only oversampling applied out of the three. It yielded an average of 95% precision, 95% recall and got a 95% F1-score. The second was the Inception model with only oversampling applied that got an average of 93% precision, 93% recall and a 93% F1-score. Last came the ResNet model with an average of 93% precision, 92% recall and a 92% F1-score. The results suggest that oversampling is the overall best technique for this given dataset. The chosen data augmentation techniques only lead to models performing marginally worse in all cases. It also suggests that pre-trained models with more parameters, such as the VGG16 model, have more feature mappings and, therefore, achieve higher accuracy. On this basis, parameters and better mappings of features should be taken into account when using pre-trained models.

Syftet med uppsatsen är att kartlägga behovet av en testbädd för telemedicinska produkter och att analysera krav som medicintekniska företag ställer på en testbäddsmiljö för samverkan med sjukvården. Målet har varit att konkretisera resultatet i en kommersialiseringsplan för Karolinska Testbädd för Telemedicin och eHälsa, vid Medicinsk Teknik på Karolinska Universitetssjukhuset. Vid genomförandet av undersökningen har totalt 19 intervjuer och ytterligare 6 telefonintervjuer genomförts med dels representanter från medicintekniska företag och sjukvården och dels med samarbetsstrukturer för medicinsk teknik och möjliga finansiärer. En enkätundersökning har genomförts för att kvantifiera resultatet från intervjuerna. Webbutskick har gjorts till 279 företag med verksamhet inom områdena medicinsk teknik, IT och telekom. Uppsatsen beskriver hur den kliniska forskningen inom området medicinsk teknik har förändrats de senaste decennierna och hur situationen ser ut idag. Utmaningar som den svenska hälso- och sjukvården står inför presenteras, som demografiska förändringar, ökade sjukvårdskostnader, dyrare behandlingsmetoder och färre kommersialiserade innovationer inom medicinsk teknik.  Omständigheter som påverkar produktutveckling för hälso- och sjukvården belyses, dels genom den regulatoriska gränsdragningen mellan IT-produkter och medicintekniska produkter och dels utifrån en genomgång av forskning inom produkt- och tjänsteutveckling och utifrån de frågor kring hur företag bedriver produktutveckling som ställts i intervjuerna och i webbenkäten. Resultatet visar att företagen i högsta grad är beroende av samarbete med sjukvården i olika faser av sin produktutvecklingsprocess och att flera företag uttrycker ett behov av en testbäddsstruktur. Företagen samarbetar med vården framförallt för att det möjliggör att utveckla mer vårdanpassade produkter. Samarbete med vården ger kortare utvecklingstider och därmed minskade utvecklingskostnader. Det förenklar även arbetet med validering av produkters funktionalitet. Flera företag har utarbetade samarbeten direkt in på vårdavdelningar, medan andra i dagsläget saknar nödvändiga samarbetsstrukturer. Studien har identifierat ett flertal företag som visat intresse för ett samarbete med Testbädden och ytterligare ett antal som har önskat att få mer information om vad Testbädden kan erbjuda. I kommersialiseringsplanen föreslås Karolinska Testbädd för Telemedicin och eHälsa fokusera på sin nisch samt vidareutveckla den kompetens som företagen saknar. Testbädden bör arbeta vidare med att utveckla både externa kontakter och den interna samverkansorganisationen på Karolinska för att möjliggöra effektiva, smidiga och kvalitativa samarbeten mellan företag och sjukhusets avdelningar. / The purpose is to study the demand for a testbed for telemedicine and to analyze the medical device-developing companies’ requirements on the testbed’s facilities when collaborating with the healthcare sector in their product development. The study’s aim is to result in a commercialization plan for Karolinska Testbed for telemedicine and eHealth, at the department of Biomedical Engineering at Karolinska University Hospital. During the study, 19 interviews and 6 telephone-interviews has been held with people from the medical device industry, hospitals, potential funders and collaboration structures which foster medical device development. A web-survey has been sent to 279 companies within the fields of medical technologies, IT and telecom, to quantify the results from the interviews. The study describes how the clinical research on medical technologies has changed over the last decades and what the situation is like today. Present and forthcoming challenges to the Swedish health care system is presented, like demographic changes, increasing healthcare-costs, expensive treatments and the scarcity of medical device innovations being commercialized. Obstacles affecting the medical device development are studied, including the regulatory differences between IT and medical devices. An analysis of the research on product and service development is also looked at from the perspectives on how the medical device companies develop their products, which is derived from both interviews and the web-survey. The result shows that medical device companies rely upon the ability to collaborate with the hospitals in different phases of their product development process and that there is an extensive need for a testbed structure amongst companies. The companies that collaborate with hospitals do it primarily because it makes their products more adaptive to functioning in the settings of healthcare, time to market and development costs can be decreased and it facilitates the process when validating the functionality of their products. Several companies have their ways of collaborating with hospital wards whilst others explicitly lack indispensable collaboration structures. The study has identified some companies which have shown interest in collaborating with Testbed Karolinska for telemedicine and eHealth and other ones whom wish to receive more information on what the testbed can offer them. In the commercialization plan it is suggested that Karolinska Testbed for telemedicine and eHealth shall focus on their niche and elaborate the competency which the companies doesn’t have. It is also suggested that the Testbed continues the work with developing the internal organization within Karolinska to enable efficient, flexible and qualitative collaboration between companies and the clinics at Karolinska University Hospital.

Medicinteknisk utrustning (MT) har en stor och avgörande roll i dagens samhälle för att kunna utföra en patientsäker sjukvård. De senaste tekniska framstegen har försett sjukvården med otaliga skräddarsydda MT-produkter för olika behov som uppstår vid behandling av patienterna. Trots detta har vissa hälso- och sjukvårdssektorer särskilda behov som inte kan tillgodoses genom marknadens utbud. När en sådan situation uppstår, tillåter regelverket sjukvårdsverksamheter att utveckla egentillverkade produkter eller modifiera befintlig MT-utrustning för att lösa det specifika sjukvårdsproblemet. Egentillverkning av en MT-produkt är en reglerad process i enlighet med EU-förordning om MT-produkter MDR (EU 2017/745) artikel 5.5. Detta regelverk säkerställer en patientsäker och kvalitetssäkrad MT-utrustning för intern användning inom sjukvårdsverksamheten.  Karolinska Universitetssjukhuset (Karolinska) som är Nordens största sjukhus har, i enlighet med regelverket, tagit fram egna interna riktlinjer för egentillverkning av MT-produkter. Covid-19-pandemin har aktualiserat att tillämpa dessa rutiner i praktiken. Karolinska har vårdat ett stort antal Covid-19-patienter med svåra respiratoriska symptom som har krävt ett särskilt omhändertagande bland annat på intensivvårdsavdelningen (IVA).  Ett av de mest förekommande kirurgiska ingreppen på IVA-patienter under denna period har varit trakeotomi. På grund av de stora svårigheter som uppstår med att flytta patienten till vanlig operationssal har öron-näsa-halsenheten (ÖNH) på Karolinska, som ansvarar för alla kirurgiska trakeotomier på sjukhuset, behövt utföra operationen på patienten i IVA-sängen. För att utföra en mer patientsäker på-plats-operation och förbättra denna ohållbara arbetsmiljö har ÖNH-kirurger önskat och sökt ett mobilt operationsbord som kan dockas till de olika IVA-sängtyperna som finns på sjukhuset. Eftersom detta operationsbord inte fanns att köpa på marknaden har MT-mekaniska verkstaden på Karolinska utvecklat en prototyp av trakeotomibordet som uppfyller ÖNH-kirurgernas specifika behov.  I detta arbete undersöktes egentillverkning av MT-produkter inom Karolinska i samband med utveckling av trakeotomibordet. I detta avseende studerades hela processen som krävs av regelverket och Karolinskas interna föreskrifter, från behovsanalys och definition av MT-produkten till kvalitetssäkring och riskhanteringen som garanterar en godkänd MT-utrustning för intern användning inom Karolinska Universitetssjukhuset. / Medical devices have a crucial role in performing a high-quality healthcare with patient safety in focus. Recent technological advances have provided healthcare systems with countless customized medical products for the various needs that arise in the treatment of patients. Despite this, some health care sectors have special needs that cannot be met by the market supply. In such circumstances, the regulations allow healthcare providers to develop in-house production or modify existing medical equipment to solve the specific need of the medical staff. In-house production of a medical device is a detailed regulated process defined in accordance with MDR (EU 2017/745) Article 5 (5). This regulatory framework ensures a patient-safe and quality-assured medical equipment for internal use within the healthcare.  Karolinska University Hospital (Karolinska), which is the Nordic region's largest hospital, follows the regulatory praxis for in-house production of medical devices. These praxes were put into use during the Covid-19 pandemic. Karolinska had to take care of many Covid-19 patients with severe respiratory symptoms who required special care, including intensive care unit (ICU).  One of the most common surgical procedures on ICU patients during this period was tracheotomy. Due to the complications that occur in moving patients to regular operating theatre, the ear-nose-throat unit (ENT) at Karolinska, which is responsible for all surgical tracheotomies at the hospital, has had to perform operations directly on ICU beds.  To improve the quality of the operations and the surgeon's work condition, the Karolinska ENT have sought a mobile operating table with ability to be docked to various ICU beds, available at the hospital. Since this medical equipment was not available on the market, the medical engineering workshop at Karolinska has developed a prototype of the tracheotomy table that meets the specific needs of ENT surgeons. This project studies the in-house production of a medical device at Karolinska through examining the development of tracheostomy table’s prototype by medical engineering workshop. In this respect, the regulatory requirements that approve the tracheostomy table for internal use within Karolinska University Hospital, are studied.

This diploma thesis solves the construction technology project of the International Clinical Research Center of the St. Anne’s University Hospital, Brno (ICRC), namely the first stage of the construction of the buildings "B1" and "C1". It tries to design an ideal technological process of construction with respect of local conditions. Technologically it focuses mainly on the issue of special foundation, namely protection of excavation pit with secant pile wall and pile foundation. There are processed technological regulations, time and financial plans, construction budget, control and test plan, plan of heavy equipment and safety or environmental requirements. Everything is supplemented by attachments and drawing documentation.

To improve sustainability, social, environmental and economic aspects needs to be considered. The most optimal result appears when all three aspects are balanced equally, this is however often overseen by private investors, who focuses only on reaching economic sustainability at the expense of social and environmental sustainability. Building digitization is one way to potentially improve the sustainability of a building socially, environmentally and economically. Focusing on the aspects that often are neglected, this thesis aims to investigate if digitizing a building improves social and environmental sustainability. The investigation is made by evaluating the implementation of a digital building automation tool from selected social and environmental sustainability criteria at the University hospital of Northern Sweden. This by performing an interview survey with the maintenance organisation and the tenants in the building, as well as performing CO2-e calculations on emissions connected to energy usage, transportation and production of HVAC-products. The evaluation indicated that the implementation had resulted in improved sustainability in the studied building, both socially and environmentally. Showing that digitizing a building improves social and environmental sustainability. The social sustainability had been positively affected from increased efficiency and effectiveness of the maintenance work in the building and improved well-being of the maintenance staff. However, the tenants were not completely satisfied when asked if reported errors were being solved, but on the other hand had the maintenance organisation experienced an improvement in satisfaction among the tenants since the implementation of the digital building automation tool. Furthermore, the tenants were generally more satisfied than dissatisfied with the indoor climate, except for experienced low temperatures in the winter and dry air. The environmental sustainability had been improved from a reduction in emitted CO2-e, generated from less energy usage and minimized transportation connected to maintenance operations. Furthermore, an estimation on increased technical lifetime of HVAC-products demonstrated on a potential further reduction in emitted CO2-e during the building's whole life span. Finally, the evaluation identified two combined effects between social and environmental sustainability. First, the increased efficiency and effectiveness of the maintenance work was one direct factor for the decrease in CO2-e emissions connected to transportation. Second, the tenants in the building expressed that they would feel prouder of their choice of employer if their employer focused more on reducing their climate impact, which motivates to work with environmental sustainability to achieve satisfaction and moreover an improved social sustainability.  The results of this case study indicate that digital building automation improves the social and environmental sustainability of a building, strengthening the statement on potential sustainability improvements from building digitization. For property owners wanting to increase their building's sustainability, digital building automation is therefore a proposed course of action. However, the performance on sustainability and the balance between the different aspects should continuously be evaluated, as the study showed that further improvements on the social and environmental sustainability still could be made. Property owners working towards an improved sustainability through digitization will both see long term positive effects on people's health, as well as help fulfilling the climate goals in the Paris agreement, resulting in a more sustainable world for present and future generations. / För att skapa en bättre hållbarhet måste hänsyn tas till både den sociala, miljömässiga samt den ekonomiska aspekten. Fokuset på dessa tre aspekter bör balanseras lika för att uppnå optimal hållbarhet, dock efterföljs detta inte vanligtvis av privata investerare som ofta endast fokuserar på att uppnå ekonomisk hållbarhet på bekostnad av den sociala- och miljömässiga hållbarheten. En byggnads hållbarhet kan potentiellt förbättras genom digitalisering av byggnaden, vilket kan förbättra den sociala, miljömässiga och ekonomiska hållbarheten. Genom att fokusera på de aspekter som ofta blir nedprioriterade undersöker denna studie om den sociala och miljömässiga hållbarheten i en byggnad ökar vid digitalisering. Detta genom att utvärdera implementeringen av ett digitalt verktyg på Norrlands Universitetssjukhus från några utvalda kriterier för social och miljömässig hållbarhet. Den sociala hållbarheten utvärderas med hjälp av en intervjustudie med underhållspersonalen och hyresgästerna i byggnaden, medan den miljömässiga hållbarheten utvärderades genom att beräkna CO2-e utsläpp kopplade till energianvändning, transporter samt produktionen av HVAC-produkter. Utvärderingen indikerade att implementeringen hade resulterat i en ökad social och miljömässig hållbarhet i byggnaden, vilket visar att en byggnads sociala och miljömässiga hållbarhet kan förbättras genom digitalisering. Den sociala hållbarheten hade ökat på grund av en ökad effektivitet i underhållsarbetet samt ett förbättrat välmående hos underhållspersonalen. Dock visade undersökningen att hyresgästerna i byggnaden inte var helt nöjda med arbetet kring felanmälningar, underhållsorganisationen hade dock upplevt att hyresgästerna var nöjdare efter implementeringen av det digitala verktyget än de var innan. Hyresgästerna var också mer nöjda än missnöjda med inomhusklimatet, förutom att de upplevde låg inomhustemperatur på vintern och att luften var torr. Den miljömässiga hållbarheten hade förbättrats genom en minskning av CO2-e utsläpp från minskad energianvändning och minskade transporter kopplade till underhållsarbetet. Den estimerade ökningen av den tekniska livslängden på HVAC-produkter visade också på potentiella minskningar av CO2-utsläpp under byggnadens hela livslängd. Denna studie identifierade också två kombinerade effekter mellan social- och miljömässig hållbarhet. Den första var att genom ökad effektivitet i arbetet för underhållspersonalen så minskade även CO2-e utsläppen från transporterna. Den andra var att hyresgästerna i byggnaden uttryckte att de skulle känna sig stoltare över sitt val av arbetsgivare om deras arbetsgivare fokuserade mer på att minska sin klimatpåverkan, vilket motiverar att arbeta med miljömässighållbarhet för att uppnå ökad tillfredsställelse hos hyresgästerna och därav ökad social hållbarhet.  Resultaten från denna fallstudie indikerar att digital fastighetsautomation förbättrar den sociala och miljömässiga hållbarheten av en byggnad, vilket styrker argumentet att en byggnads hållbarhet potentiellt kan förbättras genom digitalisering. För fastighetsägare som vill öka en byggnads hållbarhet är digital fastighetsautomation därför rekommenderat. Hållbarheten samt balansen mellan de olika hållbarhetsaspekterna behöver däremot kontinuerligt utvärderas, eftersom denna studie har visat att den sociala- och miljömässigahållbarheten fortfarande kan förbättras. Fastighetsägare som arbetar med att öka hållbarheten i byggnader genom digitalisering kommer uppleva långvariga positiva effekter för människors hälsa samt så kommer de bidra till att uppnå klimatmålen i Parisavtalet. Detta resulterar i en mer hållbar värld för nutida och framtida generationer.

[ES] Los centros biomédicos de la Comunitat Valenciana investigan mucho sobre salud, pero se sabe menos sobre quiénes desarrollan y financian esa investigación biomédica, objeto de estudio de la presente tesis. Nuestro trabajo analiza indicadores bibliométricos, que ofrecen resultados estadísticamente significativos cuando la muestra es grande, verificables y reproducibles. Ahora bien, son meramente cuantitativos, parciales, convergentes y relativos. Quienes trabajan en centros de investigación de Alicante, Castellón o Valencia publican cada año cerca de 2.000 artículos y revisiones incardinados en las 68 disciplinas más estrechamente vinculadas a la salud, de acuerdo con el análisis de los registros publicados entre 2008 y 2015. Los investigadores de la Comunitat Valenciana escriben más artículos que revisiones (91% frente a 9%) y, en 6 de cada 10 casos, se indica la fuente de financiación. La producción científica crece año tras año no solo por el aumento del número de revistas que salen al mercado o porque cada vez se indizan más. Ese incremento se apoya sobre todo en los artículos, no tanto en las revisiones. La investigación biomédica se escribe en inglés (88% de las publicaciones analizadas). El predominio de la lengua de Shakespeare va a más año tras año. El segundo idioma, sobre todo en los documentos sin financiación, es el español. Los artículos y revisiones con autoría valenciana se publicaron entre 2008 y 2015 en 2.359 revistas de 50 países diferentes (sólo 37 de ellas se editan en España). La revista española con más artículos publicados durante el periodo de estudio es Nutrición Hospitalaria. La revista extranjera, Food Chemistry. Estados Unidos e Inglaterra son los países que editan más revistas con producción de autoría valenciana aunque, cuando no hay financiación, es España. Los 17.437 trabajos descargados de la WoS y publicados entre 2008 y 2015 los firman autores/as adscritos a 343 centros de investigación (33% es del sector privado y el 25% se relaciona con la sanidad pública). Ahora bien, el mundo académico, no el hospitalario, es la cuna del saber biomédico, con la Universitat de València como centro que más producción científica acumula en el periodo. La autoría corresponde a un único centro de investigación en tres de cada cuatro trabajos y lo más habitual es que haya varios firmantes, no uno solo. La investigación biomédica valenciana la paga la administración pública, asociaciones, la Universidad, la banca, los laboratorios o las sociedades científicas¿ unas 3.400 agencias financiadoras entre 2008-2015. La que más producción biomédica sufraga es el Instituto de Salud Carlos III. La financiación alternativa no se refleja todavía en la WoS. Respecto a la influencia de sus obras, la Universitat de València es la que más citas acumula, pero los más eficientes son el Instituto de Neurociencias de Alicante y el Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Casi todos los documentos estudiados (89%) han recibido al menos una cita. Para documentos con financiación, la revista que más citas acumula, en términos absolutos, es Blood y, en términos relativos, Autophagy. Cuando no hay fondos, las revistas que destacan son Journal of Hypertension en términos absolutos y Annual Review of Cell and Development Biology, respectivamente.Las revistas editadas en Estados Unidos e Inglaterra son las que tienen más visibilidad e impacto. Además, la mitad de los trabajos estudiados se sitúan en los tres primeros cuartiles. Finalmente, las áreas temáticas con más artículos publicados son Bioquímica y Biología Molecular y Oncología, campos donde trabajan grupos potentes de profesionales. Sobre indicadores los mixtos, destaca el peso de las instituciones investigadoras privadas en la provincia de Valencia cuando, en término autonómicos, la sanidad pública y el mundo académico concentran el 82% de producción y el 34% de citas. Además, Castellón supera a Alicante en número absoluto de citas. / [CA] Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen molt sobre salut, però se sap menys sobre qui desenvolupa i financia els treballs de recerca biomèdica, objecte d'estudi de la present tesi. El nostre treball analitza indicadors bibliomètrics, que ofereixen resultats estadísticament significatius quan la mostra és gran, verificables i reproduïbles. Ara bé, són merament quantitatius, no qualitatius, parcials, convergents i relatius. Els profesionals que treballen en centres d'investigació d'Alacant, Castelló o València publiquen cada any prop de 2.000 articles i revisions incardinats en les 68 disciplines més estretament vinculades a la salut, d'acord amb l'anàlisi dels registres publicats entre 2008 i 2015. Els investigadors de la Comunitat Valenciana escriuen més articles que revisions (91% enfront de 9%) i, en 6 de cada 10 casos, s'indica la font de finançament. La producció científica creix any rere any no sols per l'augment del nombre de revistes que ixen al mercat o perquè cada vegada s'indexen més. Aqueix increment es recolza sobretot en els articles, no tant en les revisions. La investigació biomèdica s'escriu en anglés (és la llengua del 88% de les publicacions analitzades). El predomini de la llengua de Shakespeare va a més any rere any. El segon idioma, especialment en els documents sense finançament, és l'espanyol. Els articles i revisions amb autoria valenciana es van publicar entre 2008 i 2015 en 2.359 revistes de 50 països diferents (només 37 d'elles s'editen a Espanya). La revista espanyola amb més articles publicats durant el període d'estudi és Nutrició Hospitalària. La revista estrangera, Food Chemistry. Els Estats Units i Anglaterra són els països que editen més revistes amb producció d'autoria valenciana encara que, quan no hi ha finançament, és Espanya. Els 17.437 treballs descarregats de la WoS i publicats entre 2008 i 2015 els signen autors/as adscrits a 343 centres d'investigació (33% és del sector privat i el 25% es relaciona amb la sanitat pública). Ara bé, el món acadèmic, no l'hospitalari, és el bressol del saber biomèdic, amb la Universitat de València com a centre que més producció científica acumula en el període. L'autoria correspon a un únic centre d'investigació en tres de cada quatre treballs i el més habitual és que hi haja diversos signants, no un només. La investigació biomèdica valenciana la paga l'administració pública, associacions, la Universitat, la banca, els laboratoris o les societats científiques¿ unes 3.400 agències finançadores entre 2008-2015. La que més producció biomèdica sufraga és l'Institut de Salut Carles III. El finançament alternatiu no es reflecteix encara en la WoS. Respecte a la influència de les seues obres, la Universitat de València és la que més cites acumula, però els més eficients són l'Institut de Neurociències d'Alacant i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF). Quasi tots els documents estudiats (89%) han rebut almenys una cita. Per a documents amb finançament, la revista que més cites acumula, en termes absoluts, és Blood i, en termes relatius, Autophagy. Quan no hi ha fons, les revistes que destaquen són Journal of Hypertension en termes absoluts i Annual Review of Cell and Development Biology, respectivament. Les revistes editades als Estats Units i Anglaterra són les que tenen més visibilitat i impacte. A més, la meitat dels treballs estudiats se situen en els tres primers quartils. Finalment, les àrees temàtiques amb més articles publicats són Bioquímica i Biologia Molecular i Oncologia, camps on treballen grups potents de professionals. Respecte als indicadors mixtos, destaca el pes de les institucions investigadores privades a la província de València quan, en terme autonòmics, la sanitat pública i el món acadèmic concentren el 82% de la producció i el 34% de les cites. A més, Castelló supera a Alacant en nombre absolut de cites. / [EN] Biomedical centres in the Valencian Community do a lot of health research, but less is known about who develops and finances this biomedical research, which is the subject of this thesis. Our work analyses bibliometric indicators, which offer statistically significant results when the sample is large, verifiable and reproducible. However, they are merely quantitative, not qualitative, partial, convergent and relative. Those working in research centres in Alicante, Castellón and Valencia publish around 2,000 articles and reviews each year in the 68 disciplines most closely linked to health, according to an analysis of the records published between 2008 and 2015. Researchers in the Valencia Region write more articles than reviews (91% compared to 9%) and, in 6 out of 10 cases, the source of funding is indicated. Scientific production is growing year after year not only because of the increase in the number of journals that come onto the market or because they are increasingly indexed. This increase is mainly based on articles, not so much on reviews. Biomedical research is written in English (the language of 88% of the publications analysed). The predominance of Shakespeare's language is increasing year by year. The second language, especially in unfunded papers, is Spanish. Articles and reviews with Valencian authorship were published between 2008 and 2015 in 2,359 journals from 50 different countries (only 37 of them are published in Spain). The Spanish journal with the most articles published during the study period is Nutrición Hospitalaria. The foreign journal, Food Chemistry. The United States and England are the countries that publish the most journals with Valencian authorship, although when there is no funding, it is Spain. The 17,437 papers downloaded from WoS and published between 2008 and 2015 are signed by authors attached to 343 research centres (33% are from the private sector and 25% are related to public health). However, the academic world, not the hospital world, is the cradle of biomedical knowledge, with the University of Valencia as the centre that accumulated the most scientific production in the period. Authorship corresponds to a single research centre in three out of every four papers, and it is most common for there to be several authors, not just one. Valencian biomedical research is paid for by the public administration, associations, universities, banks, laboratories and scientific societies... some 3,400 funding agencies between 2008-2015. The agency that funds most biomedical production is the Instituto de Salud Carlos III. Alternative funding is not yet reflected in the WoS. Regarding the influence of its works, the University of Valencia is the one that accumulates the most citations, but the most efficient are the Instituto de Neurociencias de Alicante and the Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Almost all the documents studied (89%) have received at least one citation. For funded papers, the journal with the most citations in absolute terms is Blood and, in relative terms, Autophagy. When there is no funding, the journals that stand out are the Journal of Hypertension in absolute terms and the Annual Review of Cell and Development Biology, respectively. Journals published in the United States and England have the highest visibility and impact. In addition, half of the papers studied are in the first three quartiles. Finally, the subject areas with the most articles published are Biochemistry and Molecular Biology and Oncology, fields in which powerful groups of professionals work. Concerning the mixed indicators, the weight of private research institutions in the province of Valencia stands out, when, in regional terms, public health and the academic world account for 82% of the production and 34% of the citations. Moreover, Castellón exceeds Alicante in the absolute number of citations. / Garzón Rams, V. (2022). Tendencias de producción y financiación de la investigación biomédica en la Comunitat Valenciana. Análisis bibliométrico 2008-2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183880 / TESIS