En el primer capítol de la nostra Tesi mostrem quin és el marc històric i conceptual en el que neix i es desenvolupa la noció de modularitat, afirmant alhora que aquest marc és plenament vàlid per a criticar-la. El fet, però, d'estar situats en l'àmbit cognitiu no és suficient. Calia concretar més. Per exemple, pel que fa l'adquisició del llenguatge -un dels temes clau de la modularitat- cal posicionar-se o bé amb els que parlen de certa dissolució entre el llenguatge i el coneixement general -passant per una sèrie d'estadis- o bé amb qui compta amb pressupòsits més innatistes i d'independència del processament lingüístic respecte d'altres processos mentals.Un dels punts dèbils d'aquesta darrera teoria el suposa 1a semàntica doncs és el component del llenguatge menys "independent". El generativisme utilitza el concepte de paper temàtic per a sortir-se'n. Els papers temàtics són un concepte que costa de casar amb la suposada "independència" del llenguatge. La semàntica inclou una sèrie de problemes que han portat a una multiplicitat de definicions del significat. Aquest apartat del treball és fonamental per a fer veure que dintre del mateix paradigma no solament conviuen disciplines molt diferents sinó explicacions dels fets també molt diferents que afecten per acció o reacció el concepte de modularitat. Un punt dèbil era la semàntica. En canvi, el punt fort de la modularitat és l'innatisme i el fisicalisme, amb dades empíricament fortes. El fisicalisme del llenguatge té com a precursora destacada la Frenologia. Hem tractat especialment el fenomen a Catalunya on va tenir un nombrós grup de seguidors.Després d'haver ubicat el problema, la Tesi ataca ja directament cada un dels requisits que diuen els modulacionistes que respecta el mòdul lingüístic i ho fem seguint una metodologia pròpia de les Ciències Socials, potser antiquada però creiem que eficaç: el mètode marxista -tesi/antítesi/síntesi- Fem esment, abans de començar, al fet que el modulacionisme ja havia estat tractat d'una altra manera a través de la psicologia de les facultats, la psicologia diferencial, els tests d'intel·ligència, etc. que utilitzen per a referir-se als diferents tipus d'intel·ligències unes propietats sospitosament similars a les del llenguatge. Ens centrem en l'anàlisi de les característiques modulars del llenguatge: especificitat de domini, obligatorietat, accessibilitat del sistema central, velocitat, encapsulament informatiu, superficialitat dels productes, arquitectura neuronal específica, patrons de disfunció específics i seqüencialitat ontogènica.La successió de tesis i antítesis raonades sobre la modularitat esdevenen una síntesi en els dos darrers capítols. En el capítol segon, "La connexió matemàtica", hem tractat els límits del mòdul lingüístic atenent a la seva connexió amb la matemàtica. Aquesta connexió és tripartita: l- el llenguatge com a àlgebra, 2- la matemàtica com a forma de llenguatge, 3- i les possibles aplicacions de la teoria matemàtica del Caos a la definició de llenguatge.El tercer i últim capítol proposa difuminar el límit entre el llenguatge verbal i el no verbal a través del que anomeno "signes no verbals supramodulars", com els sorolls i els signes quasiparalingüístics", com ara els gemecs i els riures. S'ha fet imprescindible fer referència a classificacions ja tradicionals, però matisant-les i revisant-les. Els signes supramodulars no són els únics que ballen en el llindar lingüístic; comparteixen amb els signes no verbals convencionals (llenguatges de signes de sordsmuts) una sèrie de trets que fan que els darrers no siguin només una traducció o una versió del llenguatge verbal. Exemples que nosaltres proposem ens donen peu a pensar que o bé aquests signes pertanyen a un mòdul autònom o bé impliquen més aviat una difuminació del mòdul lingüístic en la linea que defensem en la nostra Tesi.

Inicialment, l'interès per aquest treball prové de l'increment de la poblacióimmigrant romanesa i xinesa a Espanya. En tres dècades Espanya ha passat de serun país d'emigració per definició a un país d'immigració, i ara com ara és un delspaïsos de la Unió Europea que més estrangers ha rebut en els últims anys. Enaquest context, la present Tesi Doctoral és un estudi sobre adquisició de segonesllengües, en el qual s'analitzen els usos correctes i les interferències com a fontd'errors en l'ús de l'L2 en comparació amb l'L1 i, en conseqüència, pretén ser unaaportació al coneixement acumulat en l'àmbit de la lingüística aplicada. Hemseleccionat un total de 60 alumnes de 12, 14 i 16 anys (12 autòctons i 48 alumnesimmigrants) escolaritzats en 6è de Primaria i en 2n i 4t d'Educació SecundàriaObligatòria, dividits en dos grups, en funció del temps d'estada al país d'acollida.Per tal de complir amb aquest propòsit, hem escollit com a objecte d'estudi latransferència lingüística de l'L1 a l'L2 en el camp de la morfosintaxi. D'aquestamanera, l'objectiu general del estudi és analitzar la manera en la qual es dóna lainfluència de l'L1 en l'adquisició de l'L2 en el cas de l'alumnat romanès i xinèsescolaritzat a Catalunya a partir dels usos correctes i incorrectes en la flexiónominal i verbal, emfasitzant les possibles diferències entre aquests parlants ambllengües maternes molt distants i interpretar-los per tal d'aportar elements per a lamillora de les pràctiques educatives i els processos d'ensenyament-aprenentatge dellengües. / Desde el principio, el interés por este trabajo ha surgido debido al incremento de lapoblación inmigrada rumana y china en España. En tres décadas, España ha pasado deser un país de emigración por definición a un país de inmigración, y hoy por hoy es unode los países de la Unión Europea que más extranjeros ha recibido en los últimos años.En este contexto, la presente Tesis Doctoral es un estudio sobre adquisición de segundaslenguas, en el que se analizan los usos correctos y las interferencias como fuente deerrores del uso de la L1 comparada con la L2, y, en consecuencia, pretende ser unaaportación al conocimiento acumulado en el ámbito de la lingüística aplicada. Hemosseleccionado un total de 60 alumnos de 12, 14 y 16 años (12 autóctonos y 48 alumnosinmigrantes) escolarizados en 6º de Primaria y en 2º y 4º de Educación SecundariaObligatoria divididos en dos grupos en función del tiempo de estancia en el país deacogida. Para cumplir con este fin, hemos elegido como objeto de estudio latransferencia lingüística de la L1 a la L2 en el campo de la morfosintaxis. De estamanera, el objetivo general de nuestro estudio es analizar la manera en que se da lainfluencia de la L1 en la adquisición de la L2 en el caso del alumnado rumano y chinoescolarizado en Cataluña a partir de los usos correctos e incorrectos en la flexiónnominal y verbal, enfatizando las posibles diferencias entre estos hablantes de lenguasmaternas muy distantes e interpretarlos con tal de aportar elementos para una mejora delas prácticas educativas y los procesos de enseñanza-aprendizaje de las lenguas. / The interest in this paper came along with the increasing number of Romanian andChinese immigrants in Spain. Over the last three decades, Spain has converted from acountry of emigrants into a country of immigrants, being nowadays one of the countriesin European Union with a significant influx of foreigners. In this context, the herebyPh.D. thesis is a research in Second Language Acquisition, grounded on the study ofcorrect uses and linguistic interferences as source of errors in the use of native language(L1) compared to the second language (L2), and thus, it attempts to bring a significantcontribution in the field of applied linguistics. Our study was conducted on 60 studentsof 12, 14 and 16 years old (12 natives and 48 immigrant students) from the 6th grade(Primary Education), and from the 2nd and 4th grade of Secondary Education divided ingroups, depending on the length of their stay in Spain. In order to successfully reach thisobjective, I selected as research theme the morphological and syntax transfer from L1 toL2. Thus, the overall objective of our study is to analyze how L1 influences theacquisition of L2 in the case of Romanian and Chinese students attending school inCatalunya focusing on the correct and incorrect use of language in the nominal andverbal inflexions, by emphasizing possible differences between these speakers ofdifferent L1 languages, in order to assess them and to improve the educational practiceand teaching / learning of foreign languages.

.Se desarrolla un Sistema de Gestión de la Inyección Secuencial de Combustible en el Colector de Admisión del motor de ciclo Otto, el cual basa su gestión en tres señales analógicas que definen: la composición de la mezcla aire combustible en el escape, las r.p.m y la posición de la mariposa de gases del motor. La señal utilizada para evaluar la composición de la mezcla aire combustible proviene de una sonda lambda proporcional (UEGO) instalada en el colector de escape justo antes del catalizador. Esta nueva gestión (a diferencia de las contemporáneas) no posee cartografías previamente grabadas, sino estrategias definidas en el software de control para gestionar el motor según su estado de funcionamiento detectado por el sistema.Descripción del Sistema.El sistema está compuesto por tres subsistemas, los cuales se definen como:" Subsistema de Adquisición de Datos." Subsistema de Procesamiento de Datos." Subsistema de Inyección Electrónica.Funcionamiento del Sistema." Generación de Pulsos de Inyección.El ordenador lee continuamente las señales de , r.p.m., par, contaminantes y posición de la mariposa de gases provenientes del motor a través de una tarjeta de adquisición de datos analógica/digital. Seguidamente, por medio de un algoritmo de aproximación instalado en el ordenador del sistema y a partir de una de consigna establecida (variable según el estado del motor) se genera: 1) valor expresado en milisegundos de duración de los pulsos de inyección y 2) valor expresado en grados del instante de la inyección; este último tomando como referencia el PMS en fase abierta, y cuya magnitud puede variar en +/- 180º a partir de esta referencia.Una vez definidos estos valores por el algoritmo de aproximación, son convenientemente codificados digitalmente y enviados a la tarjeta de escritura digital (también instalada en el ordenador); la cual envía estos valores expresados en tiempo hacia la unidad de inyección electrónica, que finalmente es la encargada de enviar estos pulsos de inyección hacia los inyectores del motor.El proceso descrito anteriormente se desarrolla de forma cíclica (retroalimentación continua) de manera que para cualquier estado de funcionamiento del motor se obtenga la composición de la mezcla deseada, en este caso la de consigna." Sincronización de la Inyección.El sistema de inyección instalado es del tipo multipunto secuencial, por lo que el sistema cuenta con un encoder absoluto y programable para garantizar una correcta sincronización de la inyección en cada cilindro.Cuando se genera el valor del pulso de inyección es necesario inyectarlo en el instante justo definido mediante el ángulo de inyección. Para ello se emplea un encoder absoluto programable en el árbol de levas, cuya salida binaria de 5 bits de precisión es convenientemente leída y comparada por el subsistema de inyección electrónica.El encoder genera 32 números por vuelta, de los cuales se definen aquellos que, vistos en una circunferencia, representen los cardinales cada 90º. La electrónica posee un circuito auxiliar capaz de leer y comparar estos números, de manera que cuando coincide con alguno de los cardinales señalados anteriormente activa el inyector correspondiente de acuerdo al orden de inyección, en este caso 1-3-4-2, y cuyo valor del pulso será aquel que el algoritmo de aproximación haya determinado. Durante el tiempo que el encoder genere el resto de los números la electrónica corta la inyección. " Determinación de la Posición de la Mariposa de Gases.El sistema mantiene el accionamiento mecánico de la mariposa, no obstante posee un potenciómetro instalado para informar al sistema de su posición y velocidad de abertura en todo momento. En función de la velocidad de abertura de la mariposa el sistema es capaz de detectar un estado transitorio del motor (positivo o negativo) y variar su estrategia de gestión del motor.Jerarquía de los Estados del Motor durante su Gestión.En estados estacionarios y transitorios de baja velocidad la señal de la sonda prevalece, para el sistema, sobre la señal de posición de la mariposa de gases en la gestión del motor. En estas condiciones, la gestión del motor está basada en la Estrategia de Gestión de Estacionarios del sistema.Mediante la información de la velocidad y magnitud de la abertura de la mariposa de gases, el sistema detecta un estado transitorio del motor, ya sea positivo o negativo. En este momento el sistema cambia hacia la Estrategia de Gestión de Transitorios. Durante este estado, la señal de la posición de la mariposa de gases prevalece sobre la señal de la sonda durante los primeros ciclos de ajuste del motor hacia la de consigna. Este número de ciclos estará en dependencia de la magnitud del transitorio.El resto de los parámetros (par, contaminantes, consumo específico de combustible y ángulo de inyección) se muestran en el ordenador para la evaluación visual del funcionamiento del motor.

El nostre treball de recerca té dues parts: una part teòrica inicial i l’estudi empíric que presentem a continuació. Obrim el bloc teòric amb un capítol dedicat a l’objecte d’estudi que centra la nostra investigació: la presència de l’L1 a l’aula de llengües estrangeres, en el qual abordem el tema des dels diferent àmbits que hi conflueixen: mètodes d’aprenentatge i teories lingüístiques; teories d’adquisició i d’aprenentatge, la sociolingüística i l’anàlisi conversacional (codeswitching). En el següent capítol ens centrem en la teoria del desenvolupament cognitiu des de l’òptica de la qual ens situem per al tractament del tema d’estudi: la Teoria Sociocultural, les bases de la qual se situen en l’obra de Vigotski. N’explicarem els orígens i els postulats principals que tenen una repercussió directa tant en la interpretació que hem donat a les nostres dades, com en el disseny que hem triat per a la nostra recerca, així com en els mètodes de recollida i d’anàlisi de dades que hem emprat. En el tercer capítol aprofundim en un dels aspectes més importants de la teoria vigotskiana, directament relacionat amb el nostre estudi: el llenguatge en tant que instrument mediador per al desenvolupament cognitiu humà. De totes les implicacions que es deriven d’aquesta idea, ens centrem en el paper mediador fonamental del discurs privat en l’autoregulació. Finalment, recollim en el darrer capítol del bloc teòric una revisió dels treballs més importants en l’àmbit de la recerca en l’aprenentatge de segones llengües, que observen el discurs dels aprenents des d’una perspectiva sociocultural i que s’han centrat en la incidència del discurs privat i/o de l’L1. Estudis que han estat referències directes per al plantejament i el desenvolupament de la nostra recerca, així com per a la interpretació que hem fet de les nostres dades.

Aquesta tesi analitza l'aprenentatge de coneixement especialitzat a partir d'una proposta teoricometodològica, de base lingüística i conceptual, centrada en l'àmbit del dret de família català. L'anàlisi empírica se centra en l'estudi de les definicions d'estudiants universitaris sobre nou conceptes concrets al llarg de dos tests amb les mateixes definicions: un test a l'inici del període d'instrucció explícita i un altre al final. L'objectiu principal és determinar si es produeix increment i precisió de coneixement en els tres mesos d'instrucció explícita de l'assignatura. L'anàlisi de les dades confirma que es produeix una estabilització del coneixement més que no pas un increment. Aquesta estabilització s'ha de relacionar directament amb el període considerat i amb el fet que el coneixement previ (no especialitzat) dels conceptes sembla estar fortament arrelat en els estudiants i, per tant, en un període tan breu d'instrucció explícita és difícil d'assolir el canvi conceptual a la manera dels especialistes. / This Doctoral Dissertation deals with specialized knowledge acquisition having a theoretical and methodological orientation of a linguistic and conceptual nature. Empirical analysis is devoted to Catalan Family Law and, more precisely, to the definitions provided by university students regarding 9 concepts throughout two tests with the same definitions. The first test is given at the beginning of the period of explicit instruction and the second at the end.The main goal is to determine whether increase and precision of knowledge is achieved or not after the three months of explicit instruction. Data analysis tells that there is knowledge stabilization rather than knowledge increasing. This stabilization can be put down to the considered period, together with the fact that previous knowledge of concepts seem to be firmly rooted in students, which leads to state that conceptual change (i.e., that of specialists) is difficult to attain within such brief period of instruction.

Aquesta tesi tracta l'adquisició automàtica de classes semàntiques per a adjectius. La tesi es basa en dues hipòtesis. La primera, que alguns aspectes de la semàntica dels adjectius no són totalment impredictibles, sinó que corresponen a un conjunt de tipus denotacionals, o classes semàntiques. En conseqüència, els adjectius es poden agrupar en funció de la seva classe semàntica. La segona hipòtesi de treball és que la classe semàntica es reflecteix en més d'un nivell de descripció lingüística. Les interfícies entre morfologia i semàntica i entre sintaxi i semàntica són les que s'exploren en detall a la tesi. Com que no ens podíem basar en una classificació establerta prèviament, bona part dels esforços van dirigits precisament a definir una classificació adequada. La proposta de classificació s'assoleix mitjançant una metodologia iterativa. Es combinen aproximacions deductives i inductives, cosa que permet evolucionar d'una classificació inicial basada en la bibliografia teòrica a una classificació final que té en compte els resultats empírics dels diversos experiments. / Esta tesis versa sobre la adquisición automática de clases semánticas para adjetivos. La tesis se basa en dos hipótesis. La primera, que algunos aspectos de la semántica de los adjetivos no son totalmente impredecibles, sino que corresponden a un conjunto de tipos denotacionales, o clases semánticas. En consecuencia, los adjetivos se pueden agrupar en función de su clase semántica. La segunda hipótesis de trabajo es que la clase semántica se refleja en más de un nivel de descripción lingüística. Las interfaces entre morfología y semántica y entre sintaxis y semántica son las que se exploran en detalle en la tesis. Dado que no nos podíamos basar en una clasificación establecida previamente, buena parte de los esfuerzos van dirigidos precisamente a definir una clasificación adecuada. La propuesta de clasificación se logra mediante una metodología iterativa. Se combinan aproximaciones deductivas e inductivas, cosa que permite evolucionar de una clasificación inicial basada en la bibliografía teórica a una clasificación final que tiene en cuenta los resultados empíricos de los diversos experimentos. / This thesis concerns the automatic acquisition of semantic classes for adjectives. Our work builds on two hypotheses: first, that some aspects of the semantics of adjectives are not totally unpredictable, but correspond to a set of denotational types (semantic classes). Therefore, adjectives can be grouped together according to their semantic class. Second, that the semantic class of an adjective can be traced in more than one linguistic level. In particular, the morphology-semantics and syntax-semantics interfaces are explored for clues that lead to the acquisition of the targeted semantic classes.Since we could not rely on a previously established classification, a major effort is devoted to defining an adequate classification. The classification proposal is reached through an iterative methodology. By combining deductive and inductive approaches, we evolve from an initial classification based on literature review to a final classification proposal that takes advantage of the insight gained through a set of experiments.

La tesis analiza un corpus de 74 cederrones dedicados a la enseñanza del español como lengua extranjera fechados mayoritariamente entre los años 1997 y 2007 con los siguientes objetivos: a) determinar el panorama de este tipo de soporte a partir de sus características intrínsecas, de acuerdo con las teorías de las adquisición de segundas lenguas y, especialmente, las de enseñanza de lenguas asistida por ordenador. b) establecer el eventual rendimiento de esos materiales didácticos concretos en ese soporte en el proceso de enseñanza / aprendizaje del ELE a partir de sus características intrínsecas. c) diseñar, en relación con lo anterior, unos instrumentos de análisis didáctico y también de valoración. d) finalmente, subordinado a los resultados del análisis, proponer una serie de recomendaciones didácticas (y en menor medida técnicas) para el diseño, implantación y uso de estos materiales en este u otros soportes análogos.

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...).Els resultats van ser:-La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües.-La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è.- L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud.-La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora.-En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió).-Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable.-Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació.-Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è. / The main objective of this thesis has been to do a longitudinal study of reading acquisition (catalan and castilian) with children from the second to the fith year of primary school. The sample used was a group of 214 students (101 girls and 113 boys) studying in a State Catalan school and the study was carried out using the results obtained in the Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún and Añanos, 1988) given at the beginning and at the end of each school year. The P.PA.I. test the speed and accuracy of reading decodification through the reading of different texts for each course and also reading comprehension through different exercises for each of the courses (ordering sentences, executing reading orders, answering questions about the content of a text...)The following results were obtained:-The majority of the sample, instructed in catalan independently of the language most spoken at home (catalan or castilian) developed the reading abilities (catalan and castilian) initiated in previous years progressively and similarly, automatizing the process of reading decodification at the end of the fifth year.-The reading speed nearly tripled going from 40 words per minute initially till 130 words per minute at the end of the fifth year.-The reading accuracy also increased and a the end of the fifth year most students were able to read without hardly making any errors of accuracy.-Reading comprehension also increased and most students were progressively able to succeed in more complex reading comprehension activities.-In general, the development of reading abilities was pretty similar in both sexes but at the end of the fifth year there were more boys with a low level of decodification and/or comprehension and more girls than boys with a higher level of decodification and/or comprehension.-The subjects with a mid level of decodification and/or comprehension in the second level were the ones who remained in the same level in the fifth year. On the other hand, the subjects who showed extreme levels (high or low) developed in a more variable way.-We also observed that the subjects who developed fair abilities of reading decodification did not necessarily develop a good level of reading comprehension. On the contrary,a good level of comprehension did not always correlate with a fair level of decodification.-After classifying the sample in three subgroups (high, medium and low) through the results obtained in decodification and comprehension in catalan from the last assessment in the fifth year we observed quite paralell evolutions between the subgroups in speed and comprehension, each of the subgroups maintaining in the same level along the different courses. But there was a 6.54% of the sample with difficult reading comprehension in catalan that at the end of the fifth year showed an important decrease in reading comprehension compared to the first assessment given at the beginning of the fifth year.