• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 17
  • 10
  • 3
  • Tagged with
  • 30
  • 22
  • 21
  • 21
  • 21
  • 19
  • 9
  • 8
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Aumento de la mortalidad masculina en Rusia entre 1990 y 1994. El papel de los determinantes del tipo social, El

Roura Castelló, Rosa María 16 December 2002 (has links)
Entre 1990 y 1994, coincidiendo con el inicio del proceso de transición, tuvo lugar un drástico incremento de la mortalidad en Rusia. Las tasas estandarizadas de mortalidad masculina (por 1000 hab) pasaron de 19,3 en 1990 a 25,7 en 1994. Este incremento se concentró en los hombres de edades medias y no afectó por igual a las diferentes causas de mortalidad ya que, mientras que las defunciones ocasionadas por tumores apenas aumentaron, las ocasionadas por enfermedades cardiovasculares y causas externas (violencia y accidentes) experimentaron un ascenso sin precedentes. Se ha estimado que el exceso de mortalidad respecto a la tendencia observada en las décadas precedentes se sitúa entre 2 y 3 millones de personas.En este trabajo, se analizan las posibles causas del aumento de la mortalidad adulta masculina observado entre 1990 y 1994, con el fin constatar la importancia de los determinantes de tipo psicosocial. A través del análisis de la evolución de la mortalidad por causas y edades así como de las diferentes posibles variables explicativas y partiendo de la multicausalidad del proceso, se argumenta que el proceso de transición específico que tuvo lugar en Rusia generó una situación de "desestructuración social" caracterizada por la aparición de nuevas tensiones de tipo psicosocial y por una reducción de los mecanismos para superarlo. En este contexto, el estrés jugó un papel catalizador del aumento de la mortalidad producido entre 1990 y 1994. Aunque otros determinantes de la salud como el funcionamiento del sistema sanitario, los estilos de vida, el descenso del nivel de ingresos y el deterioro medioambiental son factores que repercuten sobre la vulnerabilidad de la población y contribuyen a explicar el deterioro de algunos indicadores de la salud así como la tendencia descendente de la esperanza de vida observada desde 1965, éstos no ofrecen una explicación satisfactoria al acentuado aumento de la mortalidad que tuvo lugar a principios de los 90. En este trabajo se analiza, en primer lugar, la posible relación existente entre la evolución de la mortalidad y la rapidez e intensidad de las reformas llevadas a cabo en los diferentes PECO y ex-repúblicas soviéticas. El objetivo de dicho análisis es determinar si los procesos de transición han sido, en términos generales, letales. Una vez descartada esta hipótesis se pasa a profundizar en el caso de Rusia a través del análisis de series temporales de mortalidad por grandes grupos de causas, géneros y edades, constatándose que el incremento de la mortalidad se concentró en los hombres de edades medias y estuvo ocasionado fundamentalmente por enfermedades cardiovasculares y causas externas. Posteriormente, se analizan detalladamente cuatro grandes grupos de explicaciones posibles de dicho incremento: la continuación de una tendencia previa, los estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio físico y consumo de alcohol), los determinantes de tipo fundamentalmente material (nivel de ingresos, funcionamiento del sistema sanitario y situación medioambiental) y los determinantes de tipo psicosocial. Éstos últimos se analizarán en el marco de una situación de "desestructuración social" derivada del proceso de transición caracterizada por el deterioro de cuatro pilares fundamentales de la estructura social: la familia, las empresas, la comunidad y el estado. Finalmente se analiza la evolución de diferentes indicadores de la solidez de éstos cuatro pilares durante los primeros años de las reformas y se revisa la literatura existente en el ámbito de la epidemiología con el fin de constatar si la evolución de dichos indicadores puede, efectivamente, tener un impacto sobre la salud de la población, constatándose que dicho impacto puede traducirse a corto plazo en una mayor mortalidad por enfermedades del corazón y causas externas entre los hombres de edades medias. / Between 1990 and 1994, coinciding with the beginning of the transition process, a severe increase of death rates took place in the Russian Federation. The standardised mortality rates (per. 1000 pop.) rose from 19,3 in 1990 to 25,7 in 1994. The aim of this study is to analyse the possible causes of this increase in order to assess the importance of the role played by psychosocial determinats . Through an analysis of the evolution of mortality by age, gender and group of cause, as well as different possible explanatory variables, it will be argued that the specifics of the transition process that took place in the Russian Federation led to a situation of "social disorganisation" characterised by an upsurge of new sources of stress as well as a reduction in the support mechanisms used to overcome it. In this context, stress played a catalysing role in the mortality increase that took place between 1990 and 1994. Although other health determinats such as the state of the health care system, lifestyles, a reduction in incomes and the environmental situation contributed to the increased vulnerability of the population and explain part of the rising trend of death rates observed since 1965 as well as the deterioration of certain health indicators, they do not offer a satisfactory explanation to the short term mortality crisis. The analysis of mortality data reveals that the increase affected mainly middle aged men and was mostly due to heart disease and external causes of death such as violence and accidents, while other causes of death as cancer remained mostly at the same level. Four possible explanations for this increase will be considered: the continuation of a previous tendency, lifestyles, material determinants (income, health care system and environment) and psycho-social determinants. The later will be analysed in a context of "social disorganisation" derived from the transition process and characterised by the erosion of four fundamental pillars of the social structure: family, enterprise, community and state. The existing epidemiological evidence will be revised in order to confirm that the "social disorganisation" indicators which are analysed in this work, can effectively influence the evolution of mortality rates in the short term.
22

Condicionantes do desenvolvimento do Estado da Bahia, Os

Gonçalves Alcoforado, Fernando Antonio 03 December 2003 (has links)
O DA TESE: Esta tese foi elaborada com o objetivo de demonstrar que o desenvolvimento econômico e social do Estado da Bahia não vem se viabilizando pela falta de um projeto político progressista que contribua para utilizar na plenitude as forças impulsionadoras de seu desenvolvimento e para neutralizar suas forças restritivas. Na elaboração desta tese, estabeleceu-se a premissa de que, sendo o Brasil e, por extensão, o Estado da Bahia, produtos da primeira fase da globalização da economia mundial e que ainda sofrem as conseqüências desse processo, seria imprescindível que se analisasse sua evolução ao longo de cinco séculos a fim de extrair conclusões sobre os fatores impulsionadores do desenvolvimento econômico e social dos países líderes do capitalismo mundial e sobre os fatores restritivos ao desenvolvimento econômico e social dos países periféricos e semiperiféricos da economia mundial, inclusive o Brasil. É importante ressaltar que, ao efetuar a análise do processo de globalização da economia mundial, procurou-se identificar a dinâmica de evolução do sistema capitalista mundial nos últimos cinco séculos, com todos os seus efeitos relacionados com o desenvolvimento e o subdesenvolvimento das nações e com as desigualdades sociais e econômicas mundiais resultantes. Outra premissa estabelecida foi a de que seria fundamental analisar a experiência desenvolvimentista de alguns países que apresentaram desempenho notável na segunda metade do Século XX, bem como a evolução da economia brasileira e do Estado da Bahia do Século XVI ao Século XX a fim de extrair conclusões sobre os fatores impulsionadores de seu desenvolvimento econômico e social e de suas limitações. As conclusões extraídas da análise do processo de globalização da economia mundial do Século XVI ao Século XX e da experiência desenvolvimentista no Século XX de países selecionados, bem como da evolução da economia brasileira e do Estado da Bahia do Século XVI ao Século XX serviram de base à identificação dos fatores condicionantes do desenvolvimento econômico e social de um país ou de uma região. De posse das informações acima citadas sobre a economia mundial, a brasileira e a do Estado da Bahia procurou-se, inicialmente, identificar os fatores condicionantes do desenvolvimento econômico e social e, em seguida, conceituar o que seria um projeto progressista de desenvolvimento que passaria a se constituir no referencial analítico dos planos e políticas governamentais de desenvolvimento elaborados e seus resultados no Estado da Bahia. Ficou demonstrado que o desenvolvimento econômico e social, que significa transformação, mudança, progresso, criação e distribuição de riqueza, não vem ocorrendo no Estado da Bahia desde a época colonial, porque a grande maioria de sua população sempre ficou à margem dos frutos das atividades econômicas existentes. Nem mesmo após a industrialização processada na década de 70 com a implantação do Pólo Petroquímico de Camaçari mudou significativamente essa situação. Não houve, portanto, crescimento econômico compatível com as demandas da sociedade, redução das desigualdades sociais e regionais de renda, nem muito menos desenvolvimento sustentável. Um projeto político assumiria um caráter progressista no Estado da Bahia se, além de contribuir para o pleno desenvolvimento da economia baiana, promovesse o bem-estar de sua população, isto é, atendesse às demandas sociais e ambientais, além de promover o desenvolvimento de todas as suas regiões; se o desenvolvimento econômico ocorresse simultaneamente com o desenvolvimento social e ambiental, o que só se daria se as decisões das estruturas de poder do Estado fossem compatibilizadas com a vontade da grande maioria da população. Seria a forma de contrabalançar as desigualdades sociais, econômicas e ambientais geradas pelo desenvolvimento do capitalismo na era atual. Só assim seria possível fazer com que um projeto de desenvolvimento assumisse um caráter progressista no Estado da Bahia. / The object of this thesis is to demonstrate that the advancement of the social and economic development of Bahia is being hampered by lack of a progressist political project capable of making full use of the driving forces of its development and neutralizing restraining forces.This thesis is based on the assumption that Brazil (and by extension, the State of Bahia) being the product of the first stage of the world economy's globalization process, and still suffering the consequences of such process, an analysis of its evolution along these five centuries is crucial for identifying the driving and restraining forces of the social and economic development of the core nations of world capitalism, and of the peripheral and semi-peripheral nations of the world economy, including Brazil.Another assumption was that it would be essential to study the developmental experience of those nations that had a remarkable performance during the second half of the twentieth century, as well as the evolution of the Brazilian and Bahian economy from the sixteenth to the twentieth century, in order to identify both the driving and restrictive forces of their social and economic development. The findings of the study of the globalization process of the world economy from the sixteenth to the twentieth century, and of the twentieth century developmental experience of selected nations, as well as of the evolution of the Brazilian and Bahian economy between the sixteenth and twentieth centuries, were the basis for identifying the conditioning factors of the social and economic development of a nation or region. Based on the conditioning factors of social and economic development, it is evident that such development, i.e., transformation, change, progress, creation and distribution of wealth, has not occurred in the State of Bahia since colonial times. Not even the industrialization of the state that evolved during the 70s, with the establishment of the Camaçari Petrochemical Complex, caused any significant change in the situation. There has thus been no economic growth compatible with societal demands or reduction of social and regional income inequalities, much less sustainable development.
23

Historias del Líbano: la invención de un Estado

García Campello, Ana María 16 December 2005 (has links)
El trabajo analiza a través del origen del Estado del Líbano 1840-1943 y pretende responder a qué realidad política aludimos al utilizar los términos "Libanización" y "Confesionalismo". La tesis fue dividida en 4 apartados. El 1; analiza la estructura social y política del Estado Político Otomano.1840-1918 del que formaba parte el emirato del Monte Líbano. El antecedente inmediato del actual Estado libanés: La "Haraka" de 1840 señala las pautas de lo que será conocido en el siglo XX como "libanización". El sistema político libanés tiene en el Decreto "Cheikff Efendi" (1845), el primer documento reglado del confesionalismo. En 1859-1860 tienen lugar dos procesos que llegan, con pequeñas variaciones, hasta la actualidad. En 1859, el desplazamiento de la clase política maronita del poder político en favor de su jerarquía eclesiástica y en 1860, el de la comunidad drusa a favor de la maronita. Los dos procesos culminan con la formación del Gobierno del "Moutessarifat del Monte Líbano". Esta etapa, 1860-1920, se conoce en la historiografía libanesa como la Historia del Pequeño Líbano marca las pautas que posteriormente seguirá el Mandato Internacional francés. El 2 esta dedicado al Estado Arabe, 1918-1920. El análisis del mismo perfilan las contradicciones del actual Estado libanés. Irrumpe el nacionalismo árabe de la mano de las comunidades asentadas en el actual Litoral Libanés. El "affaire" del consulado de Beirut, 1917, y la represión de Djemal Pacha en Damasco y Beirut, inclinó a la mayoría de las poblaciones otomanas-árabes del "Vilayato" Sirio-Mesopotámico a apoyar la separación del Estado Otomano. Constituyéndose en Estado separado con el nombre de Estado Árabe. Se analiza el gobierno de Facial, la Constitución Árabe de 1919, las comisiones maronitas e intervención del patriarca Hoyek en la Conferencia de Paz de Paris de 1920, y la Batalla de Maysolum. El 3 analiza el Mandato Francés. La comunidad maronita apoyó y favoreció el establecimiento del Mandato Internacional. Los franceses como compensación articularon un Estado-nación en torno a ellos. Un Estado Nación cuya base ideológica fue Nacional Catolicismo. Neutralizó el descontento de otras comunidades acudiendo al sistema político otomano, el confesionalismo. El 4 dedicado al Estado del Líbano. El Pacto Nacional de 1943. Esta ley, no escrita, reflejó las contradicciones, de la formación del Estado del Líbano. Un Estado otomano-árabe-libanés. El análisis de la formación del Estado del Líbano mostró un Estado Híbrido. Estado-nación-occidental/estado plurinacional oriental.La Libanización y Confesionalismo son raíces aéreas del Estado Otomano en los Estados-Naciones surgidos, por imposición colonial, en 1920, en las antiguas tierras Otomanas. La libanización, la inestabilidad de un Estado-nación, se produce cuando la comunidad entorno a la que se ha articulado el Estado-Nación excluye a las demás comunidades del poder político y éstas revindican participar en la administración de ese Estado. El confesionalismo, sistema político otomano, reparto del poder político entre todas las comunidades, supone el fracaso del sistema político occidental, "un hombre un voto".La tesis añade una conclusión-reflexión sobre la historiografía occidental. El Estado Otomano para los historiadores occidentales no existió como Estado sino como gobierno despótico, en cuanto al Árabe, sencillamente, lo han relegado al ostracismo. Esto ha producido la visión desvirtuada de la realidad del Oriente Próximo. El hombre árabe tiene una historia estatal anterior a 1920 y esa historia condicionó la colonización y condiciona su realidad actual. / "Lebanon history: the invention of a state"TEXT:A study of the State of Lebanon between 1840 and 1943 that attempts to define the political reality referred to by the terms "Lebanization" and "Confessionalism". The thesis is divided into four sections. 1; An analysis of the Ottoman State from 1840 to 1918: the Mount Lebanon emirate, the antecedent of the actual Lebaneses State and its "harakas" provide an example of what we term "Lebanization". The Cheikff Efendi Decree of 1845, the first document of "Confessionalism".The Government of Moutessarifat, 1860-1920, in the Lebanese Historiography as the History of the Small Lebanon, provided a model that was later followed by the French International Mandate. Events such as the War of 1914, the rise of Arab nationalism, the affaire of the Beirut Consulate,1917, led the Ottoman-Arab populations to form a State, with the name of Arab State 2; Establishment of the Arab State, 1918-1920. The analysis highlights the contradictions of the modern State of Lebanon .Analysis of Faysal's government. The Arab Constitution of 1919. The Maronite commissions at the Peace conference. The battle of Maysolum. 3; The French Mandate. The French established a Nation-State in which the Maronite community was pre-eminent. Ideology National Catholicism. They tried to stem the discontent of other communities by applying the Ottoman political system of Confessionalism. 4, An analysis of the State of Lebanon. The National Pact of 1943 reflected the contradictions of the formation of the State of Lebanon, with its Ottoman, Arab, and Lebanese features. It was a hybrid, part western Nation-State and part plurinational oriental State.Lebanization and Confessionalism are the legacy of the Ottoman State expressed in the Nation-States that emerged from the colonial solution of 1920. Lebanization occurs when one community excludes others from political power, and when these other communities demand to participate in the administration of this Nation-State. Confessionalism, the sharing of political power among all the communities, signifies the failure of the western political system of "One man one vote". The thesis concludes with a reflection on western historiography. For western historians, the Ottoman State was merely a despotic government; it did not exist as a State. The Arab States have also ignored its importance. The result is a distorted vision of the reality of the Near East. Arabs have a State history that dates back to before 1920, and this history influenced the process of colonization and the situation in the Near East today.
24

Irrupció de les avantguardes a Sabadell (1939-1959), La

Lozano Moya, Rosendo 26 February 2003 (has links)
Els estudis generals realitzats sobre la història de l'art català encara no han profunditzat en la història de l'art local. L'apropament a "quan" i " com" van arribar les avantguardes del Segle XX a Sabadell són una forma de contribuir en aquest camp.Es constata l'absència i dificultat en l'arribada i consolidació de les considerades Primeres Avantguardes. D'altra banda, la Guerra Civil, el 1936-1939, va suposar un tall per a les incipients iniciatives que s'anaven generant els anys trenta. La dictadura va condemnar definitivament tot intent renovador en favor de les tendències naturalistes més acadèmiques i conservadores en el món artístic. Els intents de crear un art franquista, si bé no van consolidar una proposta estètica i estilística, sí van incidir en determinades obres i en l'ambient artístic, carregat de censura i ús polític de l'art com a propaganda del règim. L'arribada de les segones avantguardes, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, suposa en el fons per a la ciutat l'arribada de la renovació avantguardista, sense haver de passar evolutivament per les primeres. En contra de la potenciació a les avantguardes, concretament de l'informalisme, que se suposa realitzava per interessos polítics el règim franquista, els artistes que militaven en aquestes tendències a la ciutat van haver de lluitar molt en contra d'un ambient conservador i antiavantguardista.La renovació dels llenguatges plàstics a la ciutat la va dur a terme un petit nombre d'artistes, dotze o tretze, en un panorama amb més de 200 artistes. Una aposta molt valenta i determinant perquè l'avantguarda arribés, se'n conegués i se'n parlés d'ella, més encara si es té en compte que no van aconseguir vendes ni un mercat estable.La situació artística, junt amb el context social i polític, dibuixen un moment d'arribada de les avantguardes en el qual són inseparables els termes "avantguarda - franquisme - art local" desenvolupant un gran paper en la consolidació d'un nou art a Catalunya. Aquesta visió dóna un paper rellevant a les necessàries aportacions d'una història de l'art local encara per consolidar. / The over all research carried out on the history of Catalan art has not gone into the history of local art.The approach to the "when" and "how" the avant-gardes of the 20th. century reached Sabadell are one way of contributing to this field.The absence and difficulty of the arrival and consolidation of those considered the first vanguards is verified. Furthermore the Civil War -1936/1939- caused a cut in the incipid initiatives that were being generated in the thirties. The dictatorship completely condemned any attempt at renovation, but favoured the more academic and conservative naturalist tendencies in the artistic world. The attempts at creativity plus a franquist art, although an esthetical and stylistic proposition was not consolidated, did make an impact on certain works and on the artistic environment, which was changed with censorship and political use of art as propaganda for the regim.The arrival of the Vanguards in the late forties, early fifties, basically, presumed for the town the arrival of the vanguardist renovation, without having to go through the phases of evolution as the firsts vanguards had done. Instead of promoting the vanguard, particularly the formalism, pressumably carried out in the interest of the franquist regime, the town's artists who were kind on these tendencies had to fight hard against a conservative and anti-vanguardist environment.The renovation of the plastic languages in the town were carried out by a small group of artists, no more than twelve or thirteen, out of a panorama of over two hundred artists, a very brave bet which was decisive for the vanguardia to arrive, to become known and talked about, even more so when one takes into account that they did not make any sales or establish a stable market. The artistic situation, together with the social and political context demonstrates the moment of the arrival of the vanguards in which the terms "vanguard"- "franquism"- "local art" are inseparable, developing an important role in the consolidation of a new art in Catalonia. This approach to the subject gives a relevant role to the necessary contributions to a history of local art yet to be consolidated.
25

Saberes y aprendizajes en la construcción de la identidad y la subjetividad de una educadora de museos: El caso del proyecto “Cartografiem-nos” en el museo Es Baluard

Amengual Quevedo, Irene 03 May 2012 (has links)
Esta tesis es una investigación narrativa sobre la construcción de mis saberes y aprendizajes como educadora en Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Después de una necesaria introducción al marco general dentro del cual se desarrolla este estudio, en la que analizo tanto el museo como la función del departamento educativo dentro del mismo, paso a abordar el escenario concreto donde se centra este trabajo: “Cartografiem-nos”. Éste es un proyecto educativo para trabajar a largo plazo con escuelas, que iniciamos el curso 2006-07, y que ha tenido continuidad hasta el presente, con diversas variaciones. Las experiencias a las que este programa ha dado lugar me han permitido estudiar mi posición como educadora desde lo conflictivo y lo paradójico, dando lugar a una narrativa de la educación en museos que trasciende los discursos fundacionales y hegemónicos al uso, y que se centra en las dificultades de llevar a cabo pedagogías radicales en contextos situados. El objetivo de la presente investigación no es ofrecer recetas pedagógicas, sino reflexionar y compartir la labor que desarrollo junto con mis compañeros en el departamento educativo, con la esperanza de activar resonancias en el lector, que le ayuden a pensar sobre su propia práctica educativa. / This thesis is a narrative research that deals with the building of my knowledge(s) and learning(s) as a gallery educator at Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. After an introduction to the general context that frames this study, in which I analyse both the museum as a whole and the education department’s function within it, I describe the setting in which this work focuses: “Cartografiem-nos”. This is a long term educational project designed to work with schools. The program was initiated in 2006-07 and continues to the present with some variations. The experiences that “Cartografiem-nos” has generated have allowed me to study my own position as a gallery educator from its complexities and paradoxes, creating a narrative about gallery education that transcends foundational and hegemonic discourses, and that focuses on the difficulties of undertaking radical pedagogies on situated contexts. The aim of this research is not to offer educational prescriptions, but to share and reflect on the work I undertake with my colleagues within the education department. I hope that this thesis will activate resonances in the reader, which might help him or her to think about their own educational practice.
26

De la pràctica artística a la comunicació audiovisual i multimèdia

Mercader, Antoni 20 March 2000 (has links)
Les formes d'aparellament i els episodis de contagi entre la pràctica artística i l'audiovisual i el multimèdia en el context de canvi de la societat cultural dels darrers trenta anys són els objectius d'aquesta tesi. La seva gènesi es troba en la formalització hipermèdia (textos, imatges, sons i vídeos) d'aquesta i en la voluntat d'articular, organitzar i regular el marc referencial i metodològic, així com el corpus epistemològic, de manera ramificada.Sota una ordenació sincrònica i interactiva dels procediments d'interrogar-se pel què (detecció), de veure on i què ha suposat (anàlisi) i de conèixer com i de quina manera (descripció), s'extreu una valoració del conjunt complex de les aportacions fetes per l'art a la comunicació.Les etzibades, sense estrèpits, en l'estructura rígida de la comunicació encoratjades per l'art; les conseqüències de l'exercici d'un sentit crític envers la mediació i d'una conscienciació de l'ecologia dels mitjans; les influències en la renovació de la percepció d'espai i de temps mediàtic, formen part del plec de conclusions. La contribució de l'art a l'aparició de noves tipologies de l'expressió audiovisual i multimèdia; la inferència d'elements provinents de l'art en la configuració d'una sensibilitat post en la comunicació actual són descrits en aquesta tesi no lineal (versió original hipermèdia) que ara teniu a l'abast en forma lineal (versió textual en PDF). / Las formas de aparejamiento y los episodios de contagio entre la práctica artística y el audiovisual y el multimedia en el contexto de cambio de la sociedad cultural de los últimos treinta años son los objetivos de esta tesis. Su génesis se encuentra en la formalización hipermedia (textos, imágenes, sonidos y vídeos) de la misma y en la volundad de articular, organizar y regular el marco referencial y metodológico, así como el corpus epistemológico, de manera ramificada.Bajo una ordenación sincrónica e interactiva de los procedimientos de interrogarse por el qué (detección), de ver dónde y qué ha supuesto (análisis) y de conocer cómo y de qué manera (descripción), se extrae una valoración del conjunto complejo de las aportaciones realizadas por el arte a la comunicación.Los golpes, sin estrépitos, en la estructura rígida de la comunicación, alentados por el arte; las consecuencias del ejercicio de un sentido crítico para con la mediación y de una concienciación de la ecología de los medios; las influencias en la renovación de la percepción de espacio y de tiempo mediático, forman parte del conjunto de conclusiones. La contribución del arte a la aparición de nuevas tipologías de la expresión audiovisual y multimedia; la inferencia de elementos procedentes del arte en la configuración de una sensibilidad post en la comunicación actual son descritos en esta tesis no lineal (versión original hipermedia) que ahora tienen a su alcance en forma lineal (versión textual en PDF). / "From artistic practice to audiovisual and multimedia communication"The mating of forms and episodes of contagion between artistic practice and audiovisual and multimedia in the context of change in the society of culture over the last thirty years are the subject of this dissertation. Its genesis lies in the hypermedia formalization (texts, images, sounds, and videos) of the latter and in the desire to give structure, organization and rules to the referential and methodological framework, as well as the epistemological corpus, in a ramified fashion.Under a synchronic, interactive ordering of procedures of asking about what (detection), seeing where and what it has involved (analysis), and learning how and in what way (description), we extract an assessment of the complex set of contributions made by art to communication.The blows, noiseless, to the rigid structures of communication, encouraged by art; the consequences of the exercise of a critical sense toward mediation and of an increased awareness of the ecology of the media; the influences on the renewal of the perception of media space and time make up part of the set of conclusions. Art's contribution to the appearance of new typologies of audiovisual and multimedia expression; the effect of elements originating in art on the shape of a post sensibility in present-day communication are described in this non-linear dissertation (original hypermedia version), now available in linear form (PDF text version).
27

The Spirit of Sabotage: Contemporary Art and Political Imagination in Post-industrial Spain

Evinson, Katryn January 2023 (has links)
This dissertation is a study of artistic projects that, in response to Spain’s transition into a neoliberal economy, renew the disruptive gesture of the avant-garde, from the country’s 1986 entry into the European Union, to the post-15M uprisings. To do so, I argue that Iberian artists revived strategies of sabotage typical of the 19th-century worker’s struggle, including power cuts, political infiltration, misappropriation of funds, and the destruction of property, to wield the art world’s contradictions against itself. Institutions sponsored these interventions precisely because in attempting to sabotage the art system, museums were able to marshal the idea of the artist’s freedom as a stand-in for Spain’s democratic identity, while also promoting art that fit the regime of spectacle driving the art market. Combining archival research and interviews with visual and cultural analyses of primarily conceptual art projects, each chapter focuses on a sociopolitical concern with Spain’s neoliberalization with which these artworks wrestle. The first chapter centers on imaginaries of technology given the country’s EU-imposed deindustrialization. One of the cases I examine is Catalan sound artist TRES Blackout (2000-16) concerts where he disconnected buildings from the grid, aestheticizing a pre- and post-industrial experience. The second chapter considers how the promotion of contemporary art was crucial for the State’s shift toward financialization, helping tourism and real estate markets’ development. These conditions, I argue, led to a new wave of institutional critique, questioning the museum’s social role. Among the works I analyze is Andalusian-Catalan visual artist Luz Broto’s architectural piece, Abrir un agujero permanente (2015), in which she bored a hole in the façade of the Museum of Contemporary Art of Barcelona and ran a workshop to change the museum’s bylaws for the hole to remain, without authorization, rendering institution making an artistic process in the vein of institutional critique. The third chapter addresses how artists found ways to counter the institution’s capture of cultural labor, such as Núria Güell’s manual, Cómo expropiar a los bancos (2013) —alongside others—on how to obtain bank loans and default on them. Through the lens of sabotage, we can see how artists pry open, in both symbolic and concrete ways, the increasingly nebulous relationship between labor and capital.
28

Espacio pictórico en la obra de Joan Hernández Pijuan, El

Badrinas Bassas, Ramón 29 March 2006 (has links)
Hemos situado y analizado la obra de Joan Hernández Pijuan, en su contexto "conceptual"; hemos descrito el "firmamento latente del arte, la filosofía y la ciencia", como un espectro artístico lo más amplio posible, hemos relacionado y valorado en conjunto su obra. Así nos hemos apartado, en la medida de lo posible, de los numerosos comentarios y escritos de los críticos de arte, comentándolos junto con nuestro criterio; como base de una investigación que valore y clasifique, en su justa medida, donde y como se sitúa su obra en el mundo del arte; para así "conocer su espacio pictórico" en relación a sus antecesores y como consecuencia a su entorno actual. Aunque parezca que nos apartemos del "tronco" mi deseo ha sido que, en toda la información complementaria planee, ronde o deambule el "espíritu" de su obra y de su pensamiento; y nos ayude por contraste a valorarlo, situarlo y conocerlo mejor.Hemos demostrado que Joan Hernández Pijuan no está donde está por casualidad, sino como consecuencia de una serie de acontecimientos más o menos "ancestrales" y actuales que ha sabido captar en nuestra época, aplicarlos, y coger su bandera. "Es imposible ver el mundo, en este caso el espacio pictórico de la obra de Hernández Pijuan, desde el centro, tan sólo es posible verlo atravesándolo en todas direcciones". Fernando Zobel, apuntaba los adjetivos que, a su entender, mejor cuadraban a Hernández Pijuan: "limpio, sutil, riguroso, cerebral, elegante".La tesis se estructura en diversos apartados que conducen al núcleo de nuestro análisis que es el espacio pictórico. En el primer bloque hemos creído conveniente situar a Hernández Pijoan en el contexto del arte español, y en mayor medida catalán, de su época, para dejar claro su personalidad diferenciada del resto de pintores, señalando su individualidad y su libertad creativa, al margen de toda clase de modas. Un segundo bloque explica sus aspectos formales, el nouveau roman relacionado con su obra, sus lenguajes artísticos en referencia a la influencia del arte extremo - oriental y sobre todo, lo que hemos dado en llamar las imágenes indecibles presentes en sus obras. El tercer bloque se estructura en tres grandes apartados que tratan de explicar su obra en relación a una serie de interferencias culturales que creemos le han podido influir; algunas muy próximas a su entorno, y otras-culturas primitivas o no europeas- que podemos ver al analizar concretamente todas y cada una de sus obras. Hemos creído necesario en este apartado profundizar también en el amplio espectro cultural europeo desde la filosofía presocrática hasta la más actual, pasando por el panorama científico vital, tal como es la vida y el genoma humano, la relación con el arte y la religión, a las que hemos relacionado conceptualmente la obra de Hernández Pijuan. Este relacionar su obra se convierte en el verdadero protagonista de nuestra tesis, en el hilo conductor que explica donde, cuando y porqué se sitúan sus composiciones en la global panorámica del arte de la segunda mitad del siglo XX y los inicios del siglo XXI.El cuarto bloque trata de explicar su trayectoria artística desde la óptica del espacio pictórico, en ocho subapartados, que en las conclusiones reducimos a cuatro etapas claramente diferenciadas, que muestran cada una de sus señas de identidad, sus soluciones plásticas, su pensamiento sobre el arte en general, su obra en particular y sus referencias culturales. Hacemos mención entre otros, de artistas como Giotto, Cèzanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky y Seurat; filósofos como Platón y Aristóteles; la poesía de Mallarmé, Paul Valery, etc. Todo ello, como en los apartados anteriores con el contrapunto obligado de sus composiciones que muestran gráficamente lo que la literatura explica. Cierra este capítulo dos subapartados: El primero analiza su obra gráfica y el segundo intenta explicar su personalidad a través de sus escasos retratos, y a la vez componer un autorretrato de Hernández Pijuan.A continuación expresamos las Conclusiones junto con la Bibliografía de la tesis: Libros, artículos en periódicos - revistas y catálogos del artista utilizados para la realización de la tesis, a la vez que adjuntamos la Bibliografía completa sobre Hernández Pijuan. Para finalizar adjuntamos un Apéndice Documental. / On a situé et analysé l'oeuvre de Joan Hernández Pinuan, dans son contexte "conceptuel", on a décrit le " firmament latent de l'art, la philosopie et la science", comme un spectre artistique le plus ample possible, et on a relié et évalué l'ensemble de son oeuvre. Alors, on s'est écarté, dans la mesure du possible, de nombreux commentaires et écrits de critiques d'art, en les glosant selon notre critère comme basse d'une étude qui puisse évaluer, avec détail, où et comment se situe son oeuvre dans le monde de l'art, pour "connaître ainsi son espace pictural" en relation avec ses prédécesseurs et comme conséquence à son entourage actuel. Il peut sembler qu'on s'écarte du "tronc", mais mon désir a été que, dans toute l'information complémentaire plane, rôde et déambule "l'esprit" de son oeuvre et de sa pensée; et que par contraste elle nous aide á l'evaluer, le situer et mieux le connaître. On a demontré que Joan Hernández Pijuan ne se trouve pas où il est simplement harsd, mais comme conséquence d'une série d'évenements plus au mois "ancestraux" et actuels qu'il a su capter, dans notre époque, les appliquer et arborer son drapeau. "Impossible de voir le monde et dans ce cas, l'espace pictural de l'oeuvre de Hernández Pijuan, depuis le centre, car il est seulment possible de l'apprécier en le traversant dans tous les sens". Fernando Zobel, designait les adjectifs que, selon lui, cadraient le mieux à Hernández Pijuan: "propre, subtil, rigoureux, cérébral, élégant" La thèse est structrée en différentes parties qui conduissent au noyeau de notre analyse de l'espace pictural. Dans le premier point on a cru opportun, pour mieux connaître sa personnalité différenciée du reste des peintres, de situer à Hernández Pijuan dans le contexte de l'art espagnol, et principalement catalan de son époque, en soulignant son individualité et sa liberté créative, à l'écart de n'importe quelle mode. Le deuxième point explique ses apects formels, le nouveau roman en rapport avec son oeuvre, ses langages artistiques en référence à l'influence de l'art externe - oriental et surtout, ce qu'on a appelé les images indicibles présentes dans ses oevres. Le troisième point est structuré en trois grands parties qui essaient d'expliquer son oeuvre en la rattachant avec une série d'interférences culturelles, qu'ont pu, selon nous, l'influencer; quelques unes très proches à son entourage, et autres cultures primitives ou pas européennes qu'on peut observer si on étudie en détail toutes et chacune de ses oeuvres. On a cru nécessarie dans cette partie d'approfondir aussi dans l'ample espectre cuturel européen qui va de la philosophie presocratique jusqu'à la plus actuelle, en pasant par le panorama scientifique vital, comme la vie ou le génome humain, qu'on a conceptuellement relié avec l'oeuvre de Hernández PijuanMettre en relation son oeuvre devient le protagoniste de notre thèse, car c'est le fil conducteur qui explique, où, quand, et pourquoi ses oeuvres se situent dans la panoramique globale de l'art du Xxème siècle et débuts du XXIéme. Le quatrième point essaie d'expliquer sa trajectoire artisitque de l'optique de l'espace pictural, en huit sous-alinéa, que dans les conclusions on réduit à quatre etapes bien différenciées, qui montrent chacun de ses signes d'identité, ses solutions plastiques, sa pensée sur l'art en général, son oeuvre en particulier et ses références culturelles. On fait mention entre autres à artistes comme: Giotto, Cézanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky et Seurat; philosophes comme Platon et Aristote; la poésie de Mallarmé, Paul Valery, etc. Tout cela, comme dans les points précédents avec le contrepoint oubligé de ses compositions qui montrent graphiquement ce qui explique la littérature. Ce chapitre se ferme avec deux sous-alinéa: le premier analyse son oeuvre graphique et le deuxième tente d'expliquer sa personnalité à travers ses portraits, et composer au même temps, un autoportrait de Hernández Pijuan. Par la suite on présente les Conclusions avec la Bibliographie de la thèse: Livres, articles journalistiques - revues et catalogues de l'artiste employés pour la réalisation de cette thèse, ainsi que la Bibliographie complète sur Hernández Pijuan. Pour finir on joint un Appendice Documentaire. Dans l'espace pictural de l'oeuvre de Joan Hernández Pijuan, la thèse pourrait commencer par "il était une fois", parler de ce qui est arrivé de ses débuts jusqu'à nos jours. Les mots de Gombrich: "une fois tu as été petit et debout a peine tu atteingnait le main de ta mère. Tu te souviens?. Si tu le voudrais tu pourrais raconter un histoire avec ce début: Il était une fois un garçon et ce garçon c'était toi. Et, une fois toi aussi tu as été un bébé enveloppé en couches. Tu ne peut pas t'en souvenir, mais tu le sais. Ton père et ta mère aussi, une fois ils ont étés petits. Et aussi tes grands-parents. Ça fait longtemps de celà. Cependant, tu le sais, on dit qu'ils sont vieux, mais eux aussi ils ont eu de grands-pères et grands-mères qui ont pu leur dire la même chose: il était une fois. Et aisni continuellement, sans laisser de revenir en arrière. Derrière chaque il était une fois il y a toujours un autre. Tu t'es placé au moins une fois entre deux miroirs?. Ce que tu vois en eux ce sont des miroirs et des miroirs, chaque fois plus petits et flous, mais aucun est le dernier. Mème quand on n'en voit plus, il y a encore d'autres miroirs qui se trouvent derrière, devenant le "réductionnisme" le plus absolu. Il nous semble impossible d'imaginer que cela finisse, le grand-père du grand-père du grand-père du grand-père. Si tu y penses doucement avec le temps tu réussiras à le concevoir. Ajoute encore un autre. De cette façon on arrive à une époque ancienne et après à une encore plus ancienne. Toujours au-delà, comme les miroirs. Mais sans jamais retrouver le début. Derrière de chaque début il y a à nouveau un autre "il était une fois". En ce moment on est dans cet espace pictural, cet espace microscopique dans l'histoire de la peinture dont Jean Hernández Pijuan en fait partie, (dictionnaires, livres, catalogues, expositions, prix, académicien, professeur agrégé, etc.) et tout cela sera aussi un objetif d'étude dans cette thèse, et l'espace continue encore, fils, petits-fils, arrière-petits-fils, etc, l'espace pictural persiste, jusqu'à que d'autres prennent la chaîne de la relève et ainsi successivement, tirer du fil, comme disait Joan Hernández Pijuan, se prolonge. " C'est un puits sans fin!". Sens-tu le vertige quand tu regardes en bas? Moi aussi! Si on jete dans ce puits profond un papier brûlant, il tombera doucement, chaque fois plus fond. Et lorsqu'il tombe, il éclairera le mur du puits!. Le vois-tu plus bas? Il continue à fondre; il est arrivé si loin qu'il semble une étoile minuscule dans ce puits obscur; il devient de plus en plus petit et on ne le voit plus". Ainsi arrive avec le souvenir et avec le futur qui deviendra souvenir. Avec lui on projecte une lumière sur le passé et avec les "rêves" celle du futur. Comme dit Maria Girona: " L'important est avoir quelque chose à dire et savoir l'exprimer". C'est ce que, dans le déroulement des années Joan Hernández Pijuan, nous a montré avec son art. / Wir haben Joan Hernández Pijuan's Werk in seinem "konzeptuellen" Zusammenhang festgelegt und analysiert; wir haben das "latente Kunst-, Philosophie und Wissenschaftsfirmament" als ein so weit wie möglich reichender Geist beschrieben, wir haben sein Werk als Ganzes aufgezeichnet und bewertet. Dabei haben wir uns soweit es ging von den zahlreichen Kommentaren und Schriften der Kunstkritiker entfernt gehalten und diese zusammen mit unserem Erachten kommentiert; als gerechte Untersuchungsgrundlage die das "wann" und "wie" der Situation seines Werks innerhalb der Kunstwelt bewertet und klassifiziert; um damit seinen piktorischem Bereich in Bezug auf seine Vorgänger und, als Konsequenz, seine heutige Umwelt kennenzulernen. Auch wenn wir uns anscheinend vom "Stamm" entfernen war es mein Wunsch, dass in der ganzen komplementären Information der "Geist" seines Werks und seiner Gedanken schwebe, sich drehe und umgehe und uns mittels dem Kontrast helfe ihn besser zu kenne, zu bewerten und zu orten. Wir haben bewiesen, dass Joan Hernández Pijuan nicht durch Zufall da ist wo er ist, sondern eher als Konsequenz einer Reihe von mehr oder weniger "urahnenhaften" und aktuellen Geschehen, die er in unserer Zeit erfasst und angewandt hat und verteidigt. "Es ist unmöglich die Welt, in diesem Falle den piktorischen Bereich von Hernández Pijuan's Werk vom Mittelpunkt aus zu sehen, es ist nur möglich dies zu sehen, wenn man seine Welt in von allen Richtungen aus durchkreuzt". Fernando Zobel bemerkte die Adjektive, die seines Erachtens nach Hernández Pijuan am besten beschreiben: "sauber, subtil, rigoros, zerebral, elegant". Die These baut auf verschiedene Abschnitte auf, die zum Mittelpunkt unserer Analyse des piktorischen Bereichs führen. Im ersten Block haben wir es als notwendig befunden, Hernández Pijuan innerhalb der spanischen Kunst, genauer in der katalanischen Kunst seiner Zeit zu orten um damit seine vom Rest der Maler verschiedene Persönlichkeit hervorzuheben wobei wir seine Individualität und schöpferische Freiheit ohne Einfluss irgendwelcher Moden aufzeichnen. Ein zweiter Block erklärt seine formellen Aspekte, das nouveau roman in Bezug auf sein Werk, seine künstlerische Sprachen in Bezug auf den Einfluss der Extremkunst - Orientale und vor allem was wir in seinem Werk als "unaussprechbare" Abbildungen bezeichnet haben. Der dritte Block besteht aus drei Abschnitten, die sein Werk in Bezug auf einer Reihe kultureller Interferenzen, die laut unserer Meinung einen Einfluss auf Ihn hatten, beschreibt. Einige seiner Umwelt sehr nahe gelegen, andere - primitive nicht europäische Kulturen - die wir sehen können, wenn wir jedes einzelne seiner Werke konkret analysieren. Wir haben es für notwendig gehalten in diesem Abschnitt auch tiefer auf den europäischen Kulturgeist vom Standpunkt der pre-Sokratischen bis zur heutigen Philosophie und über das lebenswichtige wissenschaftliche Panorama wie zum Beispiel das Leben und das menschliche Genom, seine Verbindung mit der Religion und der Kunst ein zu gehen, Dinge die wir mit dem Werk von Hernández Pijuan in Verbindung gebracht haben. Dieses sein Werk in Beziehung bringen" wird dann zum echten Darsteller unserer These, zum Leitfaden, der erklärt, wo, wann und warum seine Zusammenstellungen innerhalb des globalen Kunstpanoramas des 20. und Anfang 21. Jahrhunderts ihren Platz finden. Der vierte Block versucht, seine Laufbahn vom Standpunkt des piktorischen Bereichs aus in acht Unterabschnitten zu erklären, die wir in den Schlüssen in vier klar unterschiedenen Etappen zusammenfassen, eine jede mit ihren eigene Identitätsanzeichen, ihren plastischen Lösungen, ihren Gedanken über die Kunst im Allgemeinen und Ihren kulturellen Zusammenhängen. Unter anderen erwähnen wir Künstler wie Giotto, Cèzanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky und Seurat; Philosophen wie Plato und Aristoteles; die Dichtungen von Mallarmé, Paul Valery, usw. Alles wie in den vorherigen Abschnitten zusammen mit dem entsprechenden Gegensatz seiner Zusammenstellungen, die das, was die Literatur erklärt, graphisch darstellen. Als Abschluss dieses Kapitels kommen zwei unterabschnitte: der erste analysier sein graphisches Werk und des zweite versucht, seine Persönlichkeit durch seine Bilder zu erklären und gleichzeitig ein Selbstbildnis von Hernández Pijuan darzustellen. Anschließend erläutern wir unsere Schlussfolgerungen zusammen mit der Bibliographie der These: Bücher, Zeitungs- und Zeitschriftartikel und Kataloge des Künstlers, die wir zur Erarbeitung der These benutzt haben. Auch die vollkommene Bibliographie Hernández Pijuans wird beigelegt. Zum Schluss fügen wir einen Dokumentenanhang bei. Innerhalb des piktorischen Bereichs von Joan Hernández Pijuans Werk könnte die These mit einem "Es war einmal" beginnen, über das berichten, was am Anfang war und was heutzutage ist. Diese Ideen werden von Gombrich wie folgt ausgedrückt: "Du warst einmal klein und im Stehen konntest du gerade die Hand deiner Mutter erreichen, Erinnerst Du dich dran? Wenn Du wolltest könntest du eine Geschichte die so anfängt, erzählen: Es war einmal ein Kind, und das warst Du. Und Du warst auch einmal ein Wickelkind. Du kannst dich nicht daran erinnern aber Du weißt, dass es so war. Dein Vater und Deine Mutter waren auch einmal klein. Und so waren es deine Großeltern. Das ist schon lange her. Aber, wie Du weißt, sagen wir sie seien Greise. Aber sie hatten auch Großeltern und konnten damals das gleiche sagen: es war einmal. Und so geht es weiter und weiter in die Vergangenheit. Hinter jedem dieser "Es war einmal" kommt immer wieder ein nächstes. Hast6 Du dich jemals zwischen zwei Spiegel gestellt? Was Du da siehst sind Spiegel und mehr Spiegel, jedes mal kleiner und unschärfer, aber Keiner ist der Letzte. Auch wenn man sie nicht mehr sieht sind da immer Spiegel im Spiegel dahinter und so wird es zum absolutesten Reduktionismus. Ein Ende ist für uns nicht vorzustellen. Der Großvater vom Großvater vom Großvater vom Großvater. Wenn Du darüber nachdenkst wirst Du es im Laufe der Zeit verstehen. Und füge noch einen ein. So kommen wir sehr weit in die Vergangenheit. Und immer weiter, wie in den Spiegeln. Hinter jedem Neuanfang gibt es immer ein"Es war einmal". In diesem Augenblick befinden wir uns im genannten piktorischen Bereich, dieser mikroskopisch kleine Bereich in der Malereigeschichte von der Joan Hernández Pijuan Teil ist (Wörterbücher, Bücher, Kataloge, Ausstellungen, Preise, Akademiker, Professor, usw.) das ist was wir studieren und untersuchen werden als ein weiteres Thema dieser These; von hier ab geht der Bereich weiter, Söhne, Enkel, Urenkel, usw., der piktorische Bereich geht weiter bis andere die Staffel übernehmen, und so geht es weiter, das Ziehen am Leitfaden, wie Joan Hernández Pijuan sagte, geht weiter. "Es ist ein bodenloses Loch!". Wird es Dir schwindelig wenn Du nach unten schaust!? Mir auch! Wenn wir ein brennendes Papier in diesen tiefen Brunnen werfen wird es langsam, immer tiefer, fallen. Und während es fällt wird es di Brunnenwand beleuchten! Kannst Du es immer noch da unten sehen? Es sinkt immer weiter; es ist schon so weit entfernt, dass es wie ein Stern in diesem Dunkel aussieht; es wird immer kleiner und kleiner und wir können es nicht mehr sehen." Das gleiche passiert mit der Erinnerung und mit der Zukunft, die zu seiner Zeit zur Erinnerung wird. So werfen wir ein Licht auf die Vergangenheit und mit den "Träumen" auf die Zukunft. Wie Maria Girona schon sagte: "Das wichtige ist, etwas zu sagen haben und zu wissen, wie man es ausdrückt". Das ist es, was uns Joan Hernández Pijuan mit seiner Kunst im Laufe der Jahre gezeigt hat. / Hem situat i analitzat l'obra de Joan Hernández Pijuan al seu context "conceptual"; hem descrit el "firmament latent de l'art, la filosofia i la ciència" com un espectre artístic el més ampli possible; hem relacionat i valorat la seva obra en conjunt. Així doncs, ens hem allunyat el màxim possible dels nombrosos comentaris i escrits dels crítics d'art, comentant-los junt amb el nostre criteri; com a base d'una investigació que valori y classifiqui adientment; on i com es situa la seva obra en el món de l'art per conèixer el seu espai pictòric relacionat amb els seus antecessors i com a conseqüència del seu entorn actual. Tot i que pot semblar que ens allunyem del "tronc", el meu desig ha estat que a tota la informació complementària hi sigui present d'alguna forma l'esperit de la seva obra i el seu pensament i ens ajudi a valorar-lo, situar-lo i conèixer-lo millor per contrast. Hem demostrat que Joan Hernández Pijuan no és on és per casualitat, sinó com a conseqüència d'una sèrie de fets més o menys "ancestrals" i actuals que ha sabut captar, aplicar i agafar en la nostra època. "Es impossible veure el món, en aquest cas l'espai pictòric de l'obra d'Hernández Pijuan, des del centre, només es pot veure si el travessem en totes les direccions". Fernando Zobel, indicava els adjectius que segons ell millor caracteritzaven Hernández Pijuan: "net, subtil, rigorós, cerebral, elegant". La tesi s'estructura en diversos apartats que condueixen al nucli del nostre anàlisi, que és l'espai pictòric. Al primer bloc hem considerat adient situar a Hernández Pijuan dins del context de l'art espanyol, i en la mida del possible l'art català, de la seva època per deixar clara la seva personalitat diferenciada de la resta de pintors, remarcant la seva individualitat i llibertat creativa, al marge de qualsevol tipus de moda. Un segon bloc explica els seus aspectes formals, el nouveau roman relacionat amb la seva obra, els llenguatges artístics relacionats amb la influència de l'art extrem - oriental i sobretot allò que em anomenat les imatges indicibles presents a la seves obres. El tercer bloc s'estructura en tres grans apartats que expliquen la seva obra en relació a una sèrie d'interferències culturals que creiem que l'han pogut influir; algunes molt properes al seu entorn o altres cultures primitives o no europees que podem veure si analitzem concretament totes les seves obres.Hem cregut convenient analitzar en aquest apartat l'ampli espectre cultural europeu des de la filosofia presocràtica fins la més actual, passant pel panorama científic vital, tal com és la vida i el genoma humà, la relació amb l'art i la religió, les quals hem relacionat conceptualment a l'obra de Hernández Pijuan.Aquesta relació amb la seva obra es converteix en el verdader protagonista de la nostra tesi, en el fil conductor que explica el lloc, el moment i el motiu de les seves composicions dins el panorama artístic global de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. El quart bloc explica la seva trajectòria artística des de la perspectiva de l'espai pictòric, en vuit sub-apartats, que a les conclusions reduïm a quatre etapes molt diferenciades que mostren cadascuna de les seves senyes d'identitat, les seves solucions plàstiques, el seu pensament sobre l'art en general, la seva obra en particular i les seves referències culturals. Cal destacar, entre d'altres, artistes com Giotto, Cèzanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky i Seurat; filòsofs com Plató i Aristòtil; la poesia de Mallarmé, Paul Valery, etc. Com en apartats anteriors, tot això es presenta amb el contrapunt obligat de les seves composicions que mostren gràficament allò que la literatura explica. Dos sub-apartats tanquen aquest capítol: el primer, analitza la seva obra gràfica i el segon intenta explicar la seva personalitat a través dels seus retrats escassos i composar un autorretrat d'Hernández Pijuan.A continuació, s'inclou les conclusions i la bibliografia de la tesi: Llibres, articles de diaris - revistes i catàlegs de l'artista utilitzats per a la realització de la tesi, així com la bibliografia completa sobre Hernández Pijuan. Per acabar, adjuntem un Apèndix documental. A l'espai pictòric de l'obra de Joan Hernández Pijuan, la tesi podria començar amb "hi havia una vegada", parlar de qualsevol cosa des dels inicis fins als nostres dies. Les paraules de Gombrich reflexen aquesta idea: "Un cop vas ser petit i, dempeus, les teves sabates eren com la mà de la teva mare. Te'n recordes? Si volguessis, podries contar una història que començaria així: hi havia una vegada un nen i aquest nen eres tu. I un cop, també vas ser un nadó embolicat en bolquers. No ho pots recordar, però ho saps. La teva mare i el teu pare també van ser petits un cop. I també els avis. D'això en fa molt de temps. No obstant això, diem que són ancians però també van tenir avis i àvies que els van poder dir el mateix: hi havia una vegada... I així successivament, sense parar de retrocedir. Darrera de cada hi havia una vegada... segueix havent-hi sempre una altra. T'has col·locat alguna vegada entre dos miralls? Allò que veus són miralls i miralls, cada cop més petits i borrosos, cada cop més borrosos però cap d'ells és l'últim. Fins i tot quan no se'n veuen més, hi segueixen cabent més miralls que també es troben darrera i es converteixen en el "reduccionisme" més absolut. No és impossible imaginar que acabi; l'avi de l'avi de l'avi de l'avi de l'avi. Si ho penses amb deteniment, amb el temps aconseguiràs concebre-ho. Afegeix un altre més. D'aquesta manera arribem a una època antiga i després a una època molt antiga. Sempre més enllà, com als miralls. Però sense trobar mai el principi. Darrera de cada inici torna a haver-hi un altre inici "hi havia una vegada". En aquest instant ens trobem en aquest espai pictòric, aquest espai microscòpic a la història de la pintura a la qual en Joan Hernández Pijuan hi forma part, (diccionaris, libres, catàlegs, exposicions, premis, acadèmic, catedràtic, etc.). Això és allò que estudiarem i investigarem com uns dels objectius més de la tesi i a partir d'aquí l'espai continua cap endavant, fills, nets, besnéts etc., l'espai pictòric continua fins que altres agafin la cadena de relleu i així successivament, l'estirar del fil, tal i com deia Joan Hernández Pijuan, continua."És un forat sense fons! Sents vertigen quan mires cap a baix? Jo també! Si tirem a aquest pou un paper cremant-se, caurà lentament, cada cop més fons. I en caure, il·luminarà les parets del pou! El veus allà a baix? Continua enfonsant-se; ha arribat des de tan lluny que sembla una estrella minúscula en aquest fons obscur; es fa més i més petit i ja no el veiem". El mateix succeeix amb el recompte i amb el futur que en el seu moment serà un record. Amb aquest projectem una llum sobre el passat i amb els "somnis" projectem la llum del futur. Tal i com diu María Girona: "El més important és tenir alguna cosa a dir i saber expressar-ho". Això és allò que Joan Hernández Pijuan ens ha ensenyat amb el seu art al llarg del temps. / We have set and analyzed Joan Hernández Pijuan's work in its "conceptual" context; we have described, as comprehensively as possible, the "latent firmament of art, philosophy, and science" as an artistic spectrum, we have related and valued his work altogether. We have strayed, to the extent possible, from the numerous comments and writings of art critics, discussing them with our criterion; as the foundation of an investigation that rightly values and classifies where and how his work is set in the art world; in order to "learn about his pictorial space" in connection with his predecessors and as a result of his current environment. Although it seems that we are straying from the "core", my intention is that all complementary information can soar, go around or wander about the "spirit" of his work and thought; so as to help us value, set and know him better. We have shown that Joan Hernández Pijuan has not achieved all the things he has achieved by sheer chance, but as a consequence of a series of relatively "ancient" and current events that he has been able to capture in our times, apply and adopt as his flag. "It is impossible to see the world, in this case the pictorial space of Hernández Pijuan's work, from the core, we can only see it by going through it in all directions". Fernando Zobel pointed out the adjectives that, in his opinion, better described Hernández Pijuan: "clean, subtle, rigorous, cerebral, elegant". The thesis is structured in different sections that lead to the core of our analysis, which is the pictorial space. In the first section, we have thought it advisable to set Hernández Pijuan in the context of the Spanish art, mainly Catalan art, of his times, in order to make it clear that his personality was very different from other painters, pointing out his individuality and creative freedom, regardless any kind of fashion. The second section explains his formal aspects, the nouveau roman related to his work, his artistic languages in connection with the influence of extreme art - Eastern art and above all, what we have called the indescribable images of his works. The third section is structured in three large sections that try to explain his work in connection with a series of cultural interferences that we think may have had an influence on him; some of them are very close to his environment, and others-primitive cultures or non European cultures-that we can see when specifically analyzing each and every work.For this section, we have deemed necessary to describe in greater depth the broad European cultural spectrum from Pre-Socratic philosophy to the most current philosophy, including the vital scientific scene, such as life and human genome, the relationship with art and religion, which we have conceptually related with Hernández Pijuan's work.Connecting his work has truly become the main feature of our thesis, the guiding principle that explains where, when and why his compositions are set in the global scene of art during the second half of the 20th Century and the beginning of the 21st Century. The fourth section tries to explain his artistic career from the point of view of the pictorial space. It is divided into eight subsections, which are summarized in the conclusions in four clearly differentiated periods that show all the signs of his identity, his plastic solutions, his thought about art in general, his work in particular and his cultural references. We mention artists that include, among others, Giotto, Cèzanne, Monet, Franz Kline, Barnet Newman, Saura, Millares, Van Gogh, Tàpies, Kandinsky and Seurat; philosophers, such as Plato and Aristotle; and the poetry of Mallarmé, Paul Valery, etc. As in the previous sections, all this includes the obliged counterpoint of his compositions that graphically show what literature explains. Two subsections bring this chapter to an end: The first one analyzes his graphic work, and the second one tries to explain his personality through his limited portraits, and attempts to compose Hernández Pijuan's self portrait.Next, we present the Conclusions together with the thesis' Bibliography: Books, articles in newspapers - magazines and artist's catalogues used for the thesis. We also attach the complete Bibliography concerning Hernández Pijuan. Finally, we attach a Documentary Appendix. In the pictorial space of Joan Hernández Pijuan's work, the thesis could start as "Once upon a time", in order to talk about his beginnings until the present time. Gombrich's words illustrate this idea: "You were young once, and when standing, you barely reached your mother's hand. Do you remember? If you wanted to, you would be able to tell a story that would start like this: Once upon a time, there was a boy, and that was you. And once, you were also a baby wrapped in nappies. You can't remember, but you know this. Your father and your mother were also young once. Your grandparents too. That was a long time ago. However, we say that they are old people. But they also had grandfathers and grandmothers that may have said this: once upon a time. And so on, we continue going back. Behind each "once upon a time", there is another one. Have you ever stood between two mirrors? What you see in them is mirrors and more mirrors, increasingly small and blurred, but none of them is the last one. Even when you can't see any other mirror, more mirrors still fit in other mirrors, turning into the most absolute 'reductionism'. It is impossible to imagine that it could end; the grandfather of the grandfather of the grandfather of the grandfather. If you take your time and think about it, you'll be able to conceive of it. Add another person. This way, we get to an ancient period, and then, to another period that is even more ancient. Always beyond, as with mirrors. But never getting to the beginning. Behind each beginning, there is another "Once upon a time". Right now, we are in that pictorial space, this microscopic space in the history of painting in which Joan Hernández Pijuan participates, (dictionaries, books, catalogues, exhibitions, awards, academician, professor, etc.). This is what we are going to study and investigate as another goal of this thesis, and from now on, the space continues, children, grandchildren, great-grandchildren, etc. The pictorial space continues until other persons start replacing it, and so on and on, we continue pulling the thread, as Joan Hernández Pijuan used to say."! "It is a bottomless hole!". Does looking down gives you vertigo?! Me too! If we throw a burning paper to the bottom, it will fall slowly, deeper and deeper. And when reaching the bottom, it will light the walls of the well. Can you see it down there? It continues going down; it has gotten so far that it seems a minuscule star in the dark bottom; it is increasingly smaller. We can't see it anymore". That is what happens with memories and with the future, which will eventually be a memory. Memories cast a light on the past, and "dreams" cast a light on the future. As María Girona says: "To have something to say and to know how to express it is the most important thing". This is what Joan Hernández Pijuan has taught us with his art during the course of the years.
29

Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo

Oliveira Góes, Carlos Eduardo 22 November 2021 (has links)
[ES] Esta tesis es producto de un trabajo investigativo centrado en la recepción estética de la exposición Metamorfosis: ver en el tiempo, presentada en Valencia - España. La investigación busca apropiarse del mismo arte para examinar, reflexionar y cuestionar el arte contemporáneo en relación con el espectador - sus elecciones, gustos, percepciones, comportamientos e interpretaciones. Las 28 obras plásticas híbridas y performativas fueron creadas, bajo la idea de que, en la actualidad, se ha producido una ruptura de intereses y, consiguientemente, un inevitable distanciamiento entre el espectador y el arte contemporáneo. Esta investigación procura conocer las miradas y los afectos del público no especializado en arte y se propone a reflexionar acerca de los principales aspectos y conexiones existentes entre un artista anónimo, sus obras performativas y su espectador. ¿El arte actual puede ser atractivo y entretenido para el gran público? ¿Puede el artista crear obras contemporáneas más democráticas y menos excluyentes? A partir de una encuesta con los visitantes de la exposición y de un cuestionario realizado con 55 personas, se buscó verificar si el artista había logrado afectar al espectador e inducirlo a cuestionamientos y reflexiones sobre los temas, a saber: arte contemporáneo, transformaciones y tiempo. Los datos recolectados y categorizados fueron comentados a la luz del pensamiento y de la teoría de los afectos del filósofo holandés Baruch Spinoza (2016). Por medio tanto de una metodología cuantitativa como, sobre todo, cualitativa, se pudo verificar y trabajar el concepto de obras-parábola, es decir, obras que pueden ser percibidas de acuerdo con la sensibilidad y potencialidad de cada individuo, dejando trasparecer, al mismo tiempo, sus gustos, afecciones y afectos. La tesis se presenta, en fin, como una forma singular de reflexionar y pensar el arte contemporáneo, por medio de obras que se metamorfosearon durante la muestra, y su experiencia estética por parte del espectador en un momento puntual, sin pretensión de crear ningún análisis, teoría o metodología relacionada con la tríada artista-obra-espectador. / [CA] Aquesta tesi és producte d'un treball d'investigació centrat en la recepció estètica de l'exposició Metamorfosi: veure en el temps, presentada a València - Espanya. La investigació busca apropiar-se del mateix art per a examinar, reflexionar i qüestionar l'art contemporani en relació amb l'espectador - les seues eleccions, gustos, percepcions, comportaments i interpretacions. Les 28 obres plàstiques híbrides i performatives van ser creades, sota la idea que, en l'actualitat, s'ha produït una ruptura d'interessos i, consegüentment, un inevitable distanciament entre l'espectador i l'art contemporani. Aquesta investigació procura conèixer les mirades i els afectes del públic no especialitzat en art i es proposa a reflexionar sobre els principals aspectes i connexions existents entre un artista anònim, les seues obres performatives i el seu espectador. L'art actual pot ser atractiu i entretingut per al gran públic? Pot l'artista crear obres contemporànies més democràtiques i menys excloents? A partir d'una enquesta amb els visitants de l'exposició i d'un qüestionari realitzat amb 55 persones, es va buscar verificar si l'artista havia aconseguit afectar l'espectador i induir-lo a qüestiona ments i reflexions sobre els temes, a saber: art contemporani, transformacions i temps. Les dades recol·lectades i categoritzades van ser comentats a la llum del pensament i de la teoria dels afectes del filòsof holandès Baruch Spinoza (2016). Per mitjà tant d'una metodologia quantitativa com, sobretot, qualitativa, es va poder verificar i treballar el concepte d'obres-paràbola, és a dir, obres que poden ser percebudes d'acord amb la sensibilitat i potencialitat de cada individu, deixant transparentar, al mateix temps, els seus gustos, afeccions i afectes. La tesi es presenta, en fi, com una forma singular de reflexionar i pensar l'art contemporani, per mitjà d'obres que es van metamorfosar durant la mostra, i la seua experiència estètica per part de l'espectador en un moment puntual, sense pretensió de crear cap anàlisi, teoria o metodologia relacionada amb la tríade artista-obra-espectador. / [EN] This thesis is the product of an investigative work centered on the aesthetic reception of the exhibition Metamorphoses: see in time, presented in Valencia - Spain. The research seeks to appropriate the art itself to examine, reflect and question contemporary art regarding the viewer - their choices, tastes, perceptions, behaviors and interpretations.The 28 hybrid and performant plastic artworks were created under the idea that, today, there was a rupture of interests and, consequently, an inevitable distance between the viewer and contemporary art. This research seeks to know the views and affections of the public not specialized in art and aims to reflect on the main aspects and connections existing between an anonymous artist, his performant works and his viewer. Can current art be attractive and fun for the general public? Can the artist create more democratic and less exclusive contemporary works? From a survey with the visitors to the exhibition and a questionnaire carried out with 56 people, we sought to verify whether the artist managed to affect the viewer and induce him to question and reflect on the themes: contemporary art, transformations and time. The collected and categorized data were commented on in the light of the thinking and the theory of affects of the Dutch philosopher Baruch Spinoza (2016). Through a quantitative and, above all, qualitative methodology, it was possible to verify and work on the concept of works-parable, that is, works that can be perceived according to the sensitivity and potential of each individual, while showing, at the same time, their tastes, affections and fondness. Finally, the thesis presents itself as a singular way of reflecting and thinking about contemporary art, through works that metamorphosed during the show, and its aesthetic experience by the viewer in a punctual moment, without the intention of creating any analysis, theory or methodology related to the artist-work-viewer triad. / Oliveira Góes, CE. (2021). Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177356
30

Uso transdisciplinar del análisis sistémico en la ecología y en la creación de arte contemporáneo. Cambios de paradigma en la Valencia del siglo XXI

Méndez Gallart, María José 18 April 2023 (has links)
[ES] La presente investigación ha tenido como objetivo explorar el de modo en que el arte contemporáneo, puede contribuir a la adaptación biológica de los seres humanos desde la transición a la sostenibilidad de los complejos sistemas sociotécnicos. Debido al hecho de que el cerebro siempre está preparando hipótesis a futuro y conociendo en parte, como emerge la conciencia en él, nos preguntamos de qué forma la ciencia en toda su complejidad y las intersecciones que emergen entre diferentes disciplinas al analizarse contextos reales, el uso de las tecnologías y los diferentes sistemas de innovación contribuyen y pueden mejorar la adaptación cognitiva de los seres humanos ante posibles disrupciones sociales y medioambientales en los ecosistemas. En concreto se ha querido conocer de qué modo podemos aportar información de valor, a través de la pedagogía, el modelado de sistemas y la ciencia de sistemas. Al estudiar las estructuras emergentes en la autoorganización social, que intervienen en la continua transformación de los diferentes regímenes del paisaje dominante o Statu Quo del metabolismo socioeconómico global. A través de una triangulación de metodologías la investigación presupone la capacidad creativa de los seres humanos para abstraer la realidad y percibirla como totalidades, desde las que poner conciencia de nuestras interdependencias biológicas con los ecosistemas. Y situar en el contexto de investigación, la creencia de que, la clave de la sostenibilidad está en la organización de lo vivo, en el código orgánico y en las dinámicas relacionales. Creemos que el acceso al conocimiento es un fenómeno dinámico, espontáneo que se crea y se destruye infinitamente, como lo es el fenómeno de la conciencia. Al estudiar el contexto como agente crítico se ha elaborado una propuesta de cambio a nivel institucional, destacando que es posible, a futuro, que la ciencias de la complejidad integren el sistema valenciano de innovación. Para partir de una posición justificada desde un punto de vista de método científico se ha acotado el objeto de investigación y recurrido a la investigación de acción participativa de realismo crítico y como marco de trabajo o enfoque, la perspectiva multinivel (MLP), que estudia la complejidad de la transición a la sostenibilidad de los sistemas sociotécnicos de forma agregada, desde el campo de la sociología y esta se ha anclado como punto de partida en la sociología de los sistemas complejos adaptativos (SACS) / [CA] La present recerca ha tingut com a objectiu explorar la forma en què l'art contemporani, pot contribuir a l'adaptació biològica dels éssers humans des de la transició a la sostenibilitat dels complexos sistemes sociotècnics. Degut al fet fet de que el cervell sempre està preparant hipòtesi a futur i coneixent en part, com emergeix la consciència en ell, ens preguntem de quina forma la ciència en tota la seva complexitat i les interseccions que emergeixen de entreteixir l¿us de diferents disciplines en analitzar-se contextos reals, l'ús de les tecnologies i els diferents sistemes d'innovació contribueixen i poden millorar l'adaptació cognitiva dels éssers humans davant possibles disrupcions socials i mediambientals als ecosistemes. En concret s'ha volgut conèixer de quina manera podem aportar informació de valor, a través de la pedagogia, el modelatge de sistemes i la ciència de sistemas, de dades i la inteligencia artificial. En estudiar les estructures emergents en l'autoorganització social, que intervenen en la contínua transformació dels diferents règims del paisatge dominant o Statu quo del metabolisme socioeconòmic global, a través del nostre contexte local. Emprant una triangulació de metodologies , la recerca pressuposa la capacitat creativa dels éssers humans per a abstreure la realitat i percebre-la com a totalitats, des de les quals posar consciència de les nostres interdependències biològiques amb els ecosistemes. I situar a l'entorn de estudi , la creença, de que la clau de la sostenibilitat està en l'organització del viu, en el codi orgànic, en les dinàmiques relacionals. Creiem que l'accés al coneixement és un fenomen dinàmic, espontani que es crea i es destrueix infinitament, com ho és el fenomen de la consciència. En estudiar el context com a agent crític s'ha elaborat una proposta de canvi a nivell institucional, destacant que és possible, a futur, que la ciències de la complexitat integrin el Sistema Valencià d'Innovació (SVI), i el nacional. Per a partir d'una posició justificada des d'un punt de vista de mètode científic s'ha delimitat l'objecte de recerca i recorregut a la recerca d'acció participativa de realisme crític i com a marc de treball o enfocament, la Perspectiva Multi Nivell (MLP), que estudia la complexitat de forma agregada i com a punt de unió en el campo de estudi de la Sociología dels Sistemes Complexos Adaptatius (SACS) / [EN] The aim of this academic research is to explore how contemporary art can contribute to the biological adaptation of human beings in the transition to sustainability of complex socio-technical systems. Owing to the fact that the brain is always hypothesizing about the future and knowing to some extent how consciousness emerges, the question is raised of how science, technologies and different systems of innovation in all their complexity, and what emerges from the intersections between different disciplines when real contexts are analyzed, can contribute and can improve human beings' cognitive adaptation in the face of social and environmental disruption in ecosystems. Specifically, the intention has been to ascertain how we can contribute information of value in the following ways: By means of pedagogy, systems modelling and systems science. By studying the emerging structures in social self-organization which intervene in the ongoing transformation of the different regimes of the dominant landscape or the Statu quo of the global socio-economic metabolism. By means of the triangulation of methodologies, this study presupposes the creative capacity of human beings to abstract reality and to perceive it as totalities, thereby making us aware of our biological interdependence with ecosystems. This situates in a setting of discovery, the belief, that the key to sustainability is in the organization of the living, the organic code, and relational dynamics. We believe that the access to knowledge is a phenomenon which is both dynamic and spontaneous and which is created and destroyed in one neverending process, as is the phenomenon of consciousness. In the process of studying the context as the critical agent, a proposal for institutional change has been drawn up, a proposal which posits that in the future the Valencian system of innovation could be integrated in the sciences of complexity, a case in point could be UPV and more in particular the experience of a pre-doctoral student. In order to start from a position which can be justified from the point of view of the scientific method the object of this research has been limited, and the approach has been that of participatory action research and critical realism, while the framework or focus adopted was the Multi-Level Perspective (MLP), which studies complexities in aggregate form, connected across Sociology with Adaptative Complex Sytems (SACS) field of study. . / Méndez Gallart, MJ. (2023). Uso transdisciplinar del análisis sistémico en la ecología y en la creación de arte contemporáneo. Cambios de paradigma en la Valencia del siglo XXI [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192757

Page generated in 0.0943 seconds