La investigació de la tesi doctoral s'emmarca en el camp de la "democràcia deliberativa". Aquesta és una proposta teòrica que advoca per l'aprofundiment democràtic en les societats contemporànies. El debat entorn la democràcia deliberativa ha captat una part molt rellevant de l'agenda de la teoria política, principalment en el món anglosaxó, essent el concepte de moda al llarg dels 80's i 90's del segle passat. La discussió entorn la deliberació democràtica contemporània s'ha dut a terme fins avui dia a un nivell essencialment teòric i abstracte. Tanmateix, des de finals dels anys 90 del segle passat, han començat a proliferar estudis que intenten distingir l'ideal deliberatiu, de les pràctiques que, sense ser ideals, apunten i fomenten formes deliberatives, per tal d'oferir avaluacions i prescripcions per a la realització i implementació d'un bon procés deliberatiu, alhora que també intenten valorar des d'una nova perspectiva nombrosos processos i espais democràtics. L'objectiu d'aquest treball s'emmarca doncs en aquest darrer camp i ha tingut com a focus principal testar una hipòtesi llargament assumida, i encara poc contrastada, de la democràcia deliberativa, a saber, que una bona deliberació incentiva una transformació de les preferències personals o com a mínim una fonamentació més sòlida d'aquestes. Aquest canvi, s'augura, tendeix a produir-se en una direcció determinada, donat que el procés deliberatiu racionalitza i moralitza aquelles preferències.La investigació que aquí es desenvolupa ve a sumar-se a d'altres estudis amb una perspectiva similar, estudis que en alguns casos confirmen i en d'altres rebutgen aquestes hipòtesis. Així, els resultats són sumatoris a un corpus teòric que s'està construint, aportant aquesta investigació elements d'anàlisi i de mesura genuïns. L'objecte d'estudi que aquí entomem és una enquesta deliberativa realitzada a Còrdova a finals del 2006 sobre l'oci nocturn juvenil, la primera que es realitza a l'estat espanyol i, per tant, única en el nostre context. S'ha analitzat tant la qualitat amb la qual es desenvolupa el procés, a través d'indicadors dissenyats per adaptar-se al cas d'estudi, així com els resultats als quals s'arriba, a través de les enquestes que els participants responen tant abans com després de la deliberació.Hem comprovat com el marc de l'enquesta deliberativa no solament permet una deliberació de qualitat entre ciutadans, sinó que duu a una transformació de preferències de molta magnitud. Molt resumidament, la deliberació tendeix a produir una transformació de les preferències incentivant l'ampliació de les perspectives personals, augmentant el coneixement i la sofisticació dels ciutadans, estructurant les seves preferències i motivant el seu interès per la vida pública i, finalment, són canvis força estables en el temps. / The research of the doctoral thesis is framed in the field of the "deliberative democracy". This is a theoretical proposal that advocates for the democratic deepening of the contemporary societies. The debate around deliberative democracy took a very relevant part of the agenda of the political theory, mainly in the Anglo-Saxon world, being the most popular concept along the eighties and nineties of the last century.The discussion of the contemporary democratic deliberation has been carried at a very theoretical and philosophical ground. However, from the ends of the nineties of the last century on, have proliferated studies that attempt to distinguish the deliberative ideal from practices far from away than the ideal model but that aim and foster deliberative processes, in order to offer evaluations and prescriptions for the realization and implementations of a good deliberative process, while they attempt to appraise numerous processes and democratic spaces from a new deliberative perspective.The goal of this work is in accordance of last appointed approaches, having as a main focus the testing of the set of long theoretical assumed hypothesis of deliberative democracy, which have had little contrast in empirical literature. Mainly, that a good deliberations tend to the transformation of the personal preferences, being the postdeliberative preferences more informed, more structured and oriented to the public goals. This transformation, it is said, tends to be in a determinate directions, given that the deliberative process rationalizes and moralizes those preferences.The research developed here adds more empirical evidence to previous studies, though sometimes beats off these hypothesis. Thus, the results are in relation with a theoretical and empirical corpus that is still in construction, contributing this research not only with more evidences, but also bringing genuine and innovative elements of analysis and measure. The case of study here is a deliberative survey carried out in Córdoba at the ends of 2006 about the night leisure of youth, the first in Spain and therefore unique in our context. There is assessed the quality of process though indicators designed and adapted to the case of study, and also there are analyzed the transformation of the personal preferences through the surveys that the participants reply before as well as after the deliberation.We have confirmed that the experience of deliberative surveys not only allows a deliberation of quality among citizens, but also tends to producing a substantive and significant transformations in preferences. In sum, deliberation tends to producing the transformation of preferences encouraging the enlargement of the personal perspective, increasing the knowledge and the sophistication of the citizens, structuring their preferences and improving their motivation and interest in the public life. We also confirmed that these changes are quite stable as the time goes by.

The dissertation analyzes the scope and limits of democracy both historically and normatively. It has two main goals. First, it historically explains how a number of institutional devices that had been traditionally seen as limits on the scope of democracy turned out to be seen not only as consistent with democracy but actually as necessary for any good-working democratic system. Second, it normatively analyzes two outstanding cases in which the scope of democracy is heavily limited—constitutional constraints on legislatures and decision-making within the firm, a domain that is usually taken to be beyond the scope of democracy. Part I historically analyzes a two-fold shift in the concept of democracy in the Early American Republic. First, the increasing acceptance of the idea of democracy— along with the institutional devices traditionally attached to it—due to the acceptance of disagreement as a legitimate feature of the American society and the subsequent crisis of the theory of virtual representation, according to which the society is an organic entity with a shared set of interests that ought to be insulated from democratic struggle and partisanship. Second, the shift in the very concept of democracy, by which many of the institutional devices that had been traditionally seen as constraints on democracy turned out to be seen not only as consistent with democracy but also as necessary for any good-working democratic system. In a nutshell, democracy gained acceptability as long as the scope of democratic decision-making was downsized. The remainder of the dissertation normatively analyzes two outstanding cases in which the scope of democracy is clearly constrained—namely, constitutionalism and decision-making within firms. Part II addresses several normative theories of constitutionalism—and, notably, of constitutional rigidity and judicial review—and shows that they all fail to justify constitutional constraints from a democratic standpoint. Three prominent types of theories are analyzed— pure instrumentalist, precommitment-based, and proceduralist. Even though a number of problems are identified, a common and central problem is that they all fail to address adequately the fact of disagreement and thus fall into new forms of organicism. Finally, Part III analyzes another sphere that is usually taken to be beyond the scope of democracy—namely, the workplace. It addresses the core arguments for and against extending democratic decision-making to the workplace and develops a novel, republican case for workplace democracy based on incomplete (labour) contract theory. Finally, bargaining power asymmetries and moral hazard problems arising from the formal separation of ownership and control rights in democratic firms are analyzed. / La tesis analiza el alcance y los límites de la democracia de forma histórica y normativa. Tiene dos objetivos principales. Primero, explicar históricamente cómo una serie de instituciones que habían sido tradicionalmente consideradas como límites a la democracia fueron incorporadas al concepto de democracia, hasta el punto de ser consideradas necesarias para su correcto funcionamiento. Segundo, analizar dos casos especialmente relevantes en los que el alcance de la democracia está fuertemente limitado: el constitucionalismo y la toma de decisiones en las empresas. La Primera Parte analiza históricamente el concepto de democracia, y su alcance, en los Estados Unidos de América en el periodo revolucionario y postrevolucionario. Se halla un doble desplazamiento. Primero, un incremento en la aceptación de la idea de democracia debido a la aceptación del desacuerdo político como un fenómeno legítimo y la consiguiente crisis de la teoría de la representación virtual, según la cual la sociedad es una entidad orgánica con un conjunto de intereses compartidos que deben ser aislados de la política democrática y el partidismo. Segundo, un desplazamiento del concepto de democracia, según el cual muchos de los mecanismos institucionales que habían sido tradicionalmente vistos como límites al alcance de la democracia pasaron a ser considerados no sólo consistentes con la democracia sino de hecho necesarios para su correcto funcionamiento. En resumen, la democracia ganó aceptación en la medida en que su alcance quedó reducido. El resto de la tesis analiza normativamente los límites al alcance de la democracia en relación a dos casos especialmente relevantes: el constitucionalismo y la toma de decisiones en la empresa. La Segunda Parte analiza las principales teorías normativas del constitucionalismo —y, concretamente, de la rigidez constitucional y la revisión judicial de las leyes— y muestra que todas ellas resultan insuficientes para justificar los límites constitucionales desde un punto de vista democrático. Se analizan tres tipos de teorías: instrumentalistas, basadas en precompromisos y procedimentales. Aunque se identifica toda una serie de problemas, es común a todas ellas su incapacidad para acomodar adecuadamente el desacuerdo político en materia constitucional, incurriendo así en diversas formas de organicismo. Finalmente, la Tercera Parte analiza la toma de decisiones en las empresas, un ámbito que es generalmente considerado ajeno al alcance de la democracia. Se analizan los principales modelos de democracia en la empresa —cooperativismo y codeterminación—, así como los principales argumentos a favor y en contra de la extensión de la toma de decisiones democrática a las empresas. Por último, se presenta un argumento original, de raíz republicana y apoyado en la teoría de los contratos (laborales) incompletos, a favor de la democracia en las empresas. Así mismo, se analizan las asimetrías negociadoras y los problemas de riesgo moral derivados de la separación formal entre control y propiedad en las empresas democráticas.

The work aims in first place to emphasize that there is still one more distinction to do about the question of moral evil in Aristotle’s Ethics, namely the distinction about vice and (moral) indolence, which comes to complement the classical distinction between vice and incontinence. As there are reasonably many people that don’t fit the requirements of vice’s outline, and incontinence is presented by Aristotle as a disposition which is present in a minority of people, it’s due to find the way in which must be conceived the majority of moral agents. After a systematic work on the Aristotelian texts about moral and political issues, especially on Nicomachean Ethics, we think to have found enough evidences that Aristotle’s moral and political philosophy covers that distinction between the vicious person and the moral indolent one, distinction which would be expressed by the distinction between, respectively, the meanings of “mochtherós” and “phaúlos”, which can be supported by the literality of the Aristotelian texts. Once fixed the mentioned distinction, the following step consisted in showing the relationship between the notions of moral indolence and the majority itself, a majority which is expressed by Aristotle with the words “hoi polloí”. Again after a systematic work on the texts, that relationship is thought to be found, so that it could be said that the “polloí” are “phaúloi”, which propitiates a revision of some crucial ideas about the moral and political philosophy of Aristotle, in particular the idea of common good, now revisited from a renewed analysis of the notion of concord or “homónoia” in the light of the whole previous work. / El fet que la filosofia pràctica d’Aristòtil es fundi en les idees de bé i de fi no vol dir pas que el filòsof d’Estagira obviés els entrebancs, obstacles i limitacions que allunyen l’home de la consecució –o fins i tot de la previsió– dels fins que li són estrictament propis. Hi ha una clara dosi de realisme en l’ètica aristotèlica, i un important percentatge d’aquest realisme es dedica precisament a mostrar què allunya l’home del bé, com i per què. És aquest l’àmbit global de recerca de la tesi i, en aquest sentit, cal destacar que l’estagirita diposita la comprensió bàsica del mal moral, del mal pràctic per excel•lència, en el concepte d’error, i que oposa aquest concepte a la idea d’actuació recta. Al llarg de tot el treball s’exploren les implicacions teorètiques i pràctiques d’aquesta oposició, al mateix temps que es miren d’establir les pertinents distincions dins aquella noció d’equivocació moral o pràctica. Tot plegat, en fi, a partir d’una anàlisi sistemàtica de la font grega, a la recerca d’un fonament objectiu que permetés d’endreçar el calaix de sastre en què de vegades sembla trobar-se el tema del mal moral en l’ètica de l’estagirita. Quant a l’estructura, la tesi presenta dos grans blocs teòrics ben diferenciats: en el primer bloc s’estudia per sobre de tot la dimensió individual o estrictament ètica de la qüestió del mal moral en Aristòtil, tot posant de manifest la sèrie de categories i distincions que esdevenen decisives per a una més acurada comprensió de la dita qüestió, amb la presentació de la que seria una nova distinció, a saber, la que hom pot documentar a partir dels termes ‘phaúlos’ i ‘mochtherós’; pel que fa al segon bloc, està dedicat bàsicament a la dimensió sociopolítica del que s’exposa al llarg del bloc precedent, i s’estructura en dos capítols, un de primer dedicat a la figura de "hoi polloí"… o “els molts”, figura tradicionalment menystinguda pels comentaristes dels textos eticopolítics de l’estagirita però que en el present treball, contra aquest oblit, s’ha acabat considerant cabdal en relació amb la consideració aristotèlica del mal moral des d’una perspectiva social, i un de segon de caràcter marcadament més teorètic, on s’assaja una aproximació al substrat ètic de la filosofia política aristotèlica ja no des del clàssic enfocament que propicien les idees de bé i virtut, sinó des de la nova perspectiva que ofereix l’estudi de la qüestió del mal moral dins el pensament ètic de l’estagirita, amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt que cerca de relacionar de manera general les conclusions que de l’estudi de la qüestió del mal moral en Aristòtil s’han anat aconseguint, amb conceptes clàssics i comunament acceptats de la filosofia política de l’estagirita. Aquesta aproximació general s’ha fet girar al voltant de les idees de"homónoia" i "stasis" (la primera de les quals es troba explícitament tractada a l’Ètica nicomaquea), i s’ha clos amb una exegesi de la noció de “bé comú” que en certa manera resumeix i sintetitza l’esperit que ha guiat l’elaboració d’aquest treball.

Aquesta tesi vol posar de relleu la vigència de les teories i pràctiques educatives de Francesc Sagrera, Escolapi que va exercir la seva tasca entre el 1927 i el 1940, com a referent per a l'educació actual.La seva concepció democràtica de la societat i el valor de la justícia social desde el punt de vista evangèlic, que inculcava als seus alumnes al mateix temps que els sensibilitzava i els preparava per ser agents de canvi per una humanitat millor, és tot un referent pel sistema educatiu actual, en el que trobem greus dificultats de convivència i de diàleg. La vivència d'uns valors dintre de les aules, amb actituds positives envers aquests, poden ser un gran motor del procés educatiu. Amb aquest convenciment volem fer una aportació al sistema educatiu a través de l'experiència, la teoria i el model vital de Francesc Sagrera. Hem dividit la tesi en quatre parts:Una primera que comprèn la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través dels seus propis manuscrits, les bibliografies publicades fins a l'actualitat i un treball de camp en el que hem recollit els testimonis dels seus deixebles, que han format una fundació amb al seu nom. En ella relatem els fets més importants de la seva vida, expliquem com era, com pensava, com es relacionava amb els seus alumnes, i exposem el context educatiu y religiós en què va viure i que van marcar el seu devenir. En els annexes també podem trobar el context polític i social de la seva època. Una segona, en la que pretenem reinterpretar la orientació a partir de la experiència que ha estat la immersió en el pensament i perspectives de Francesc Sagrera.Es presenta un treball sobre diferents corrents en l'orientació per acabar en les definicions d'orientació actuals. Així mateix hem exposat la nostra pròpia teoria d'orientació i la de Francesc Sagrera, considerant a Francesc Sagrera com un gran orientador dels seus alumnes. A la tercera part, analitzem el pensament de Francesc Sagrera amb els seus escrits, les cartes que va escriure als seus deixebles, i entrevistes amb els seus deixebles amb la finalitat d'entendre les diferents dimensions de la seva figura, el seu pensament i la seva praxis. En la quarta part analitzem els problemes que té plantejats l'educació d'avui desde la nostra perspectiva, i es plantegen propostes a partir del model de Francesc Sagrera, posant de manifest la vigència de la seva teoria i la seva pràctica. / Esta tesis quiere poner de relieve la vigencia de las teorías y prácticas educativas de Francesc Sagrera, Escolapio que ejerció su tarea entre el 1927 y el 1940, como referente para la educación actual. Su concepción democrática de la sociedad y el valor de la justicia social desde el punto de vista evangélico, que inculcaba a sus alumnos a la vez que los sensibilizaba y los preparaba para ser agentes de cambio para una humanidad mejor, es un referente para el sistema educativo actual, en el que encontramos graves dificultades de convivencia y diálogo.La vivencia de unos valores dentro de las aulas, con actitudes positivas respecto a ellos, puede ser un gran motor del proceso educativo. Con este convencimiento queremos hacer una aportación al sistema educativo a través de la experiencia, la teoría y el modelo vital de Francesc Sagrera.Para ello hemos dividido la tesis en cuatro partes: Una primera comprende la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través de sus propios manuscritos, las biografías publicadas hasta el momento y un trabajo de campo en el que hemos recogido los testimonios de sus discípulos, que han formado una fundación con su nombre. En ella relatamos los hechos más importantes de su vida, explicamos cómo era como pensaba, como se relacionaba con sus alumnos y exponemos el contexto educativo y religioso en el que vivió y que marcaron su devenir. En los anexos también podemos encontrar el contexto político y social de su época. Una segunda, en la que pretendemos reinterpretar la orientación a partir de la experiencia que ha supuesto la inmersión de le pensamiento y perspectivas de Francesc Sagrera. Se presenta un trabajo sobre diferentes corrientes en la orientación para acabar en las definiciones de orientación actuales. Así mismo, hemos expuesto nuestra propia teoría de orientación y la de Francesc Sagrera, considerando a Francesc Sagrera como un gran orientador de sus alumnos.En la tercera parte, analizamos el pensamiento de Francesc Sagrera con sus escritos, las cartas que escribió a sus discípulos, y entrevistas con estos con la finalidad de entender las diferentes dimensiones de su figura, su pensamiento y su praxis. En la cuarta parte analizaremos los problemas que tiene planteados la educación de hoy desde nuestra perspectiva y planteamos propuestas a partir del modelo de Francesc Sagrera, poniendo de manifiesto la vigencia de su teoría y su práctica. / This thesis attempts to highlight the validity of educational theories and practices of Francesc Sagrera Sch. P., which exercised his task between 1927 and 1940, as reference for today's education.His democratic conception of society and the value of social justice from the evangelical point of view are a reference for the current education, which has to promote coexistence and dialogue. He inculcated in his students evangelic values, while sensitized and prepared them to be agents of change for a better humanity.The experience of values in the classroom and the promotion of positive attitudes towards them can be a strong force in the educational process.With this conviction we want to make a contribution to the educational system through the vital experience, theory and model of Francesc Sagrera.To these aims we've divided the thesis in four parts:The first part includes the Biography of Francesc Sagrera, explained through his own manuscripts, biographies published to date and a qualitative research in which we collected the testimony of his disciples, which created a foundation with his name. Here we report the most important events of his life, explaining what was his personality, his thought, how was his relationship with his students and also we describe the educational and religious context in which they lived that conditioned his evolution. In the annexes we can find the political and social context of this time.A second part aims to reinterpret counselling and guidance from the experience that has involved the immersion in the thoughts and perspectives of Francesc Sagrera. We present a work on different perspectives of counselling and guidance to arrive to he today's definitions. We have also created our own theory of counselling and guidance and the Francesc Sagrera one. Francesc Sagrera was a great counsellor of his students.In the third part, we analyzed the thought of Francesc Sagrera, his writings, the letters he wrote to his disciples, and the interviews with the former students in order to understand the different dimensions of his personality, his thought and his praxis.In the fourth part we analyzed the problems that today's education is facing, following our views. We suggested some proposals coming from Francesc Sagrera's model, demonstrating the today's validity of his theory and practice.

El principal objetivo de esta investigación es examinar cómo la introducción de nuevas tecnologías de la información y las comunicaciones está cambiando la estructura, funcionamiento y eficiencia de la administración pública weberiana, y analizar en qué medida se podría estar formando una administración-red. Buscamos identificar el peso de distintos factores que puedan explicar este proceso de transformación y sus resultados. Un análisis comparativo de cuatro regiones (Cataluña, Escocia, Emilia-Romaña y Quebec) observa el grado en el que las TIC influyen sobre i) las vías en que las administraciones públicas están siendo reorganizadas internamente; ii) la relación entre la administración y la ciudadanía; y iii) la colaboración entre actores públicos y privados en el diseño y gestión de políticas públicas. / The main goal of this research is to examine how the introduction of new technologies is changing the organization, function and efficiency of public administration. The aim is to identify the elements (technological, organisational and cultural) that become relevant to the explanation of this process of transformation. A comparative analysis of four regions (Catalonia, Scotland, Emilia-Romana and Quebec) seeks to discover the degree to which ICT is transforming: i) the way in which public administration is being internally reorganised; ii) the relationship between citizens and administration and iii) the collaboration between public and private actors when favouring a more efficient public policy according to their networking criteria. / El principal objectiu d'aquesta recerca és examinar de quina manera l'introducció de noves tecnologies de la informació i les comunicacions estan canviant l'estructura, funcionament i eficiència de l'administració pública weberiana, i analitzar en quina mesura es podria estar construint una administració-xarxa. Busquem identificar el pes de diversos factors que puguin explicar aquest procés de transformació i els seus resultats. Una anàlisi comparativa de quatre regions (Catalunya, Escòcia, Emilia-Romanya i Quebec) analitza el grau en que les TIC influeixin sobre: i) les vies en que les administracions públiques son reorganitzades internament; ii) la relació entre l'administració i la ciutadania; iii) la col·laboració entre actors públics i privats en el disseny i gestió de polítiques públiques.

L'objecte de la present tesi doctoral és l'estudi del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), institució financera internacional específicament dedicada a la cooperació a la transició política i econòmica dels estats d'Europa central i oriental. L'estudi és de caràcter essencialment jurídic i analitza la "funció d'adaptació" a la democràcia pluralista i l'economia de mercat dels esmentats estats que desenvolupa el Banc, i els problemes jurídics derivats d'aquesta activitat. La Tesi s'estructura, així, en quatre parts: en la primera s'analitzen els fonaments del marc de cooperació en el qual s'insereix la creació del BERD ; la segona descriu els diversos tipus d'operacions desenvolupades pel banc. La tercera incideix sobre l'estructura institucional del Banc i la quarta, i última, es refereix al règim jurídic del Banc i els mitjans de control polític i judicial de la seva activitat. / El objeto de la presente tesis doctoral es el estudio del Banco Europeo de Reconstrucción y Desarrollo (BERD), institución financiera internacional específicamente dedicada a la cooperación a la transición política y económica de los estados de Europa central y oriental. El estudio es de carácter esencialmente jurídico y analiza la "función de adaptación" a la democracia pluralista y la economía de mercado de dichos estados que desarrolla el Banco, y los problemas jurídicos derivados de dicha actividad. La Tesis se estructura, así, en cuatro partes: en la primera se analizan los fundamentos del marco de cooperación en el que se inserta la creación del BERD; la segunda describe los diversos tipos de operaciones desarrolladas por el Banco. La tercera incide sobre la estructura institucional del Banco y la cuarta, y última, se refiere al régimen jurídico del Banco y los medios de control político y judicial de su actividad. / The object of this Ph D thesis is the study of the European Bank for Reconstruction and Development (EBRD), international financial institution specifically devoted to the cooperation to the political and economic transition in Central and Eastern Europe States. The study is from essentially juridical character and analyzes the function of adaptation of the aforementioned States to pluralistic democracy and market economy that develops the Bank , and the juridical problems derived from this activity. The Thesis is structured, thus, in four parts: in Part One, the foundations of the frame of cooperation in which the creation of the EBRD is inserted are analyzed; Part Two portrays the several types of operations developed by the Bank. Part Three falls upon the institutional structure of the Bank. Part Four refers to the juridical regime of the Bank and the means of political and judicial control of its activity.