El principal objetivo de esta tesis es ampliar el estudio de los esquemas externos en BDOO, en particular, su proceso de definición. Una nueva metodología de definición de esquemas externos que simplifica considerablemente dicho proceso y los resultados obtenidos es presentada. Se considera como referencia el entorno ANSI/SPARC. Los sistemas de definición del esquema conceptual y los esquemas externos están basados en un diccionario de datos.En BDOO, los esquemas externos pueden contener clases del esquema conceptual así como clases derivadas definidas a partir de clases previamente existentes (derivadas o no); las clases derivadas ofrecen vistas de la información contenida en las clases a partir de las que son definidas. La definición de clases derivadas es una cuestión importante en la definición de esquemas externos en BDOO. Por tanto, éste es el segundo tema de investigación. Dos de los problemas principales de la definición de clases derivadas son estudiados: La generación de identificadores para los objetos de las clases derivadas, y la transmisión de modificaciones entre los objetos de las clases derivadas y los de las clases a partir de los que son definidos.Uno de los usos principales de los esquemas externos es proporcionar un mecanismo que soporte la simulación de cambios del esquema. La información en los esquemas externos ha de ser derivada a partir del esquema conceptual; el tipo de cambios del esquema que pueden ser simulados usando esquemas externos es condicionado por este hecho. Por tanto, el tercer objetivo es presentar un mecanismo que soporte la simulación de un espectro más amplio de cambios en el esquema. Este mecanismo está basado en la definición de esquemas externos pero incorpora ampliaciones adicionales. Para proporcionar mayor flexibilidad en este área, proponemos la definición de clases derivadas que puedan contener información no derivada en su intensión y extensión. Cuando un esquema externo con información no derivada ha de ser definido, el esquema conceptual ha de ser modificado para incluir la información no derivada del nuevo esquema. Para evitar modificaciones innecesarias del esquema conceptual el uso de un entorno de prueba para la definición de esquemas externos temporales es propuesto. / The main target of this thesis is to broaden the study of external schemas in OODBs, in particular, the external schema definition process. A new external schema definition methodology that considerably simplifies the process of definition and the results obtained, is presented. The ANSI/SPARC framework is taken as a reference. The systems of conceptual and external schema definition are based on a data dictionary.In OODBs, external schemas can contain classes from the conceptual schema as well as derived classes defined from previously existing classes (derived or non-derived); derived classes offer views of the information contained in the classes from which they are defined. The definition of derived classes is an important issue in the definition of external schemas in OODBs. Therefore, the definition of derived classes is the second focus of research. Two of the main problems of defining derived classes are studied: the generation of identifiers for the objects of the derived classes; and the transmission of modifications between the objects of the derived classes and those of the classes from which they are defined. One of the main uses of external schemas is to provide a mechanism that supports the simulation of schema changes. Information in external schemas has to be derived from the conceptual schema; the kind of schema changes that can be simulated using external schemas is conditioned by this fact. Therefore, the third target is to present a mechanism that supports the simulation of a wider spectrum of schema changes. This mechanism is based on the definition of external schemas but incorporates some additional extensions. In order to provide more flexibility in this area, we propose the definition of derived classes that can contain non-derived information in their intension as well as in their extension: partially derived classes. When an external schema with non-derived information is to be defined, the conceptual schema has to be modified in order to include the non-derived information of the new schema. In order to avoid unnecessary modifications of the conceptual schema the use of a test environment for the definition of temporal external schemas is also proposed.

La Tesis versa sobre la transición académica en la educación media chilena desde la formación general hacia la modalidad diferenciada humanística científica ó técnico profesional, originada con la reforma curricular de 1998. Se inicia con una perspectiva general de la educación secundaria ante los desafíos de la globalización en los contextos mundial, latinoamericano, nacional y regional para centrarse en la educación media municipalizada de Temuco, Chile y los problemas de calidad y equidad, y en forma consecuente diversas propuestas surgidas de la política gubernamental para afrontarlos. El tema de la transición se aborda desde su conceptualización teórica, características del proceso, características del estudiantado en transición, algunos enfoques teóricos e investigaciones que dan cuenta del estado del arte. Sus objetivos apuntaron a conocer y analizar las dimensiones y variables personales, socio-familiares y socio-educativas que intervienen en la transición académica del alumnado al 3er año de educación media municipalizada de Temuco, en ambas modalidades de enseñanza, conocer comprensivamente su percepción sobre el proceso y proponer líneas generales de intervención de orientación y tutoría. En los procedimientos metodológicos se aplicó un cuestionario, validado para la realidad chilena, a estudiantes de 3os años de educación media municipalizada de la ciudad de Temuco y se trabajó con grupos focales. Los datos se procesaron e interpretaron con procedimientos de análisis cuantitativo y cualitativo, cuyos resultados se ilustran con numerosas tablas y gráficos. Se entregan resultados, conclusiones y sugerencias que destacan el rol que debería tener la orientación y tutoría como proceso de ayuda al estudiantado en transición académica. La Tesis se desarrolló en el Programa de Doctorado: Calidad Educativa para un Mundo Plural dictado por la Universidad de Barcelona en la Universidad de La Frontera, Temuco, Chile. / The thesis deals with the academic transition Chilean secondary education from general education to a separate part or professional technical scientific humanist, originated with the curriculum reform of 1998. It begins with an overview of secondary education to the challenges of globalization in the global context, Latin American, national and regional level to focus on secondary education municipalized of Temuco, Chile and the quality and equity issues, and consistently different proposals from government policy to address them. The issue of transition is approached from the theoretical conceptualization, process characteristics, characteristics of students in transition, some theoretical approaches and research that reflect the state of the art. Its objectives were aimed at understanding and analyzing the dimensions and personality variables, social and socio-educational family involved in students' academic transition to middle school 3rd year municipalized of Temuco, in both forms of education, knowledge comprehensively on their perception Overall process and propose intervention counseling and tutoring. In the methodological procedures applied a questionnaire validated for the Chilean, 3rd place students from middle school years municipalized of the city of Temuco and worked with focus groups. The data were processed and interpreted with procedures quantitative and qualitative analysis and the results are illustrated with numerous tables and graphs. Delivered results, conclusions and recommendations that highlight the role that should have the guidance and mentoring as a process aid to students in academic transition. The thesis developed in the PhD Program: Quality Education for a Plural World dictated by the University of Barcelona at the University of La Frontera, Temuco, Chile.

[EN] The main purpose of this thesis consisted on trying to establish the existing relationships between social entrepreneurship, market orientation, crowdsourcing, and organizational performance. One of the main reasons that led to undertake this research on these relationships is referred to the extant interest on the effect of the information technologies (IT) related to market orientation and organizational management as part of a quest for a better organizational performance by the companies that adopt them. One of the organizational phenomena where market orientation and innovation have been exhibited has been through social entrepreneurship, which applies many elements that are common to entrepreneurship but which, unlike traditional entrepreneurship, has fundamentally social objectives. With regards to them and especially due to limitations (mainly financial ones), social entrepreneurs have refined their ingenuity with regards to financing and operation modes, having been found that social entrepreneurship generates value in several dimensions, from a personal level up to a general social level. On the other hand, it was found that crowdsourcing as an IT use intensive activity is turning into a form of value generation for companies as well as for the individuals that carry out work. For the first ones, because it allows them to achieve solutions to corporate and innovation (including R&D) problems at lower cost (and higher speed), and for the second ones, because it allows them to be part of a challenging and fulfilling (not only on a financial level) labor market, which allows them to exploit their specific skills. As the research process was carried out, a relevant theory study and research, as well as literature review, has been undertaken with respect to: social entrepreneurship, crowdsourcing and market orientation. Based on the theoretical foundation that was studied, hypothesis about the theoretical relationships have been formulated and the theoretical model was enunciated, which were later empirically verified in order to prove the formulated hypothesis as well as (consequently) the theoretical model. In order to undertake the empirical work, companies in the biotech and telecommunications sectors have been selected, based on both sectors' economic importance, as well as the IT adoption intensity in both. The study was carried on 223 companies among both sectors and the structural equations technique was used to prove the hypotheses, as well as to prove the model, finding that the results allowed to prove right the proposed hypothesis and model, having found that the results permitted proving right both the proposed hypothesis and the model. In the final part of this work, conclusions about the thesis' components were formulated, research limitations were outlined, finishing with future research lines proposal. / [ES] RESUMEN El principal propósito de esta tesis consistió en tratar de establecer las relaciones existentes entre el emprendimiento social, la orientación al mercado, el crowdsourcing y el desempeño organizativo. Una de las principales razones que llevó a realizar la presente investigación sobre estas relaciones se refiere al interés existente por el efecto de las tecnologías de la información y comunicación (TIC) con relación la orientación al mercado y la gestión organizacional como parte de la búsqueda de un mejor desempeño organizacional, por parte de las empresas que las adoptan. Uno de los fenómenos organizaciones en los que la orientación al mercado y la innovación se han puesto de manifiesto ha sido el emprendimiento social, mismo que aplica muchos elementos comunes con el emprendedurismo pero que, a diferencia del emprendedurismo tradicional, tiene objetivos fundamentalmente sociales. Al respecto, y debido a las limitaciones (principalmente financieras), los emprendedores sociales han aguzado su ingenio en cuanto a financiación y sus formas de operación, viéndose que el desarrollo del emprendimiento social genera valor en varias dimensiones, desde el nivel personal hasta a nivel social general. Por otra parte, se ha encontrado que el crowdsourcing como actividad intensiva en el uso de las TIC se está constituyendo en una forma de generación de valor tanto para las empresas como para los individuos que realizan el trabajo. Para las primeras, porque les permite lograr soluciones a problemas empresariales y de innovación (incluyendo I+D) a un costo menor (y mayor velocidad) y, para los segundos, porque les permite incorporarse a un mercado de trabajo desafiante y satisfactorio (no solamente a nivel financiero), que les permite explotar sus destrezas particulares. En el proceso de realizar el estudio se ha llevado a cabo un relevamiento de la teoría relevante y una revisión bibliográfica con relación al emprendimiento social, el crowdsourcing y la orientación al mercado. Sobre la base teórica estudiada se formularon las hipótesis con respecto a las relaciones teóricas entre las variables y se enunció el modelo teórico, que luego se procedió a verificar de forma empírica para comprobar las hipótesis planteadas, así como (en consecuencia) el modelo teórico. Para llevar a cabo el trabajo empírico, se ha seleccionado a las empresas de los sectores de biotecnología y de telecomunicaciones, en base a la importancia económica de ambos sectores, así como la intensidad de la adopción de las TIC en ambos. El estudio se llevó a cabo sobre 223 empresas de ambos sectores y se empleó la metodología de ecuaciones estructurales para comprobar las hipótesis, así como para para probar el modelo, encontrando que los resultados permitieron demostrar las hipótesis y el modelo planteados. En la parte final del trabajo, se procedió a formular conclusiones con relación a los componentes de la tesis, se plantearon las limitaciones de la investigación, concluyendo con la proposición de futuras líneas de investigación. / [CAT] El principal propòsit d'esta tesi va consistir a tractar d'establir les relacions existents entre l'emprendimiento social, l'orientació al mercat, el crowdsourcing i l'exercici organitzatiu. Una de les principals raons que va portar a realitzar la present investigació sobre estes relacions es referix a l'interés existent per l'efecte de les tecnologies de la informació (TI) amb relació l'orientació al mercat i la gestió organitzacional com a part de la busca d'un millor exercici organitzacional, per part de les empreses que les adopten. Un dels fenòmens organitzacions en què l'orientació al mercat i la innovació s'han posat de manifest ha sigut l'emprendimiento social, mateix que aplica molts elements comuns amb l'emprendimiento però que, a diferència de l'emprendimiento tradicional, té objectius fonamentalment socials. Respecte d'això, i a causa de les limitacions (principalment financeres), els emprenedors socials han agusat el seu enginy quant a finançament i les seues formes d'operació, veient-se que el desenrotllament de l'emprendimiento social genera valor en diverses dimensions, des del nivell personal fins a nivell social general. D'altra banda, s'ha trobat que el crowdsourcing com a activitat intensiva en l'ús de les TIC s'està constituint en una forma de generació de valor tant per a les empreses com per als individus que realitzen el treball. Per a les primeres, perquè els permet aconseguir solucions a problemes empresarials i d'innovació (incloent I+D) a un cost menor (i major velocitat) i, per als segons, perquè els permet incorporar-se a un mercat de treball desafiador i satisfactori (no sols a nivell financer), que els permet explotar les seues destreses particulars. En el procés de realitzar l'estudi s'ha dut a terme un relevamiento de la teoria rellevant i una revisió bibliogràfica amb relació a l'emprendimiento social, el crowdsourcing i l'orientació al mercat. Sobre la base teòrica estudiada es van formular les hipòtesis respecte a les relacions teòriques entre les variables i es va enunciar el model teòric, que després es va procedir a verificar de forma empírica per a comprovar les hipòtesis plantejades, així com (en conseqüència) el model teòric. Per a dur a terme el treball empíric, s'ha seleccionat a les empreses dels sectors de biotecnologia i de telecomunicacions, basant-se en la importància econòmica d'ambdós sectors, així com la intensitat de l'adopció de les TIC en ambdós. L'estudi es va dur a terme sobre 223 empreses d'ambdós sectors i es va emprar la metodologia d'equacions estructurals per a comprovar les hipòtesis, així com para per a provar el model, trobant que els resultats van permetre demostrar les hipòtesis i el model plantejats. En la part final del treball, es va procedir a formular conclusions amb relació als components de la tesi, es van plantejar les limitacions de la investigació, concloent amb la proposició de futures línies d'investigació. / Barrientos Ferrufino, RC. (2016). La orientación de mercado y las nuevas tecnologías de la información en las empresas intensivas en conocimiento [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62222 / TESIS

El corporate entrepreneurship és un àmbit de coneixement que apareix durant la segona meitat del segle XX com a extensió de la iniciativa emprenedora aplicada a les organitzacions empresarials. Es defineix com el conjunt d'estratègies i de pràctiques que apliquen les empreses per fomentar, cultivar i gestionar les capacitats emprenedores de l'organització que faciliten el desenvolupament de nous projectes.L'objectiu d'aquest projecte és identificar com han adaptat les empreses espanyoles el corporate entrepreneurship a les seves estratègies, com també conèixer si existeix una relació positiva entre l'adopció d'aquestes pràctiques i els resultats empresarials.Aquesta tesi ha utilitzat dos constructes diferents per mesurar el corporate entrepreneurship: l'Orientació Emprenedora, que inclou dimensions identificades en altres estudis empírics, i les Pràctiques Emprenedores, que fan referència a un seguit d'activitats que les empreses duen a terme per millorar la capacitat emprenedora. A partir d'una mostra de 254 empreses industrials espanyoles que van respondre un qüestionari que incloïa preguntes relatives a l'Orientació Emprenedora, les Pràctiques Emprenedores i les variables d'entorn, d'estratègia i de resultats, s'han obtingut quatre tipologies d'empreses, segons el nivell de corporate entrepreneurship: emprenedores internes i externes, intraemprenedores, emprenedores externes i seguidores. Les tres primeres són innovadores i proactives, i es diferencien entre elles pel tipus de pràctiques que segueixen a l'hora de buscar noves oportunitats. La darrera tipologia està formada per empreses amb nivells baixos de corporate entrepreneurship.Les anàlisis de regressió múltiple han confirmat que hi ha una relació positiva entre el corporate entrepreneurship i els resultats empresarials, mesurats a partir d'indicadors econòmics i d'indicadors no econòmics. A més, aquesta recerca ha analitzat la influència contingencial dels dos constructes del corporate entrepreneurship, i ha demostrat que adoptar Pràctiques Emprenedores fa augmentar l'Orientació Emprenedora de l'empresa, cosa que finalment desemboca en una millora dels resultats. / El corporate entrepreneurship es un campo de conocimiento que surge en la segunda mitad del siglo XX como una extensión de la iniciativa emprendedora aplicada a las organizaciones empresariales. Se define como el conjunto de estrategias y prácticas que llevan a cabo las empresas para fomentar, cultivar y gestionar las capacidades emprendedoras de la organización que facilitan el desarrollo de nuevos proyectos.El objetivo de este proyecto es conocer la forma en la que las empresas españolas han adaptado el corporate entrepreneurship a sus estrategias, así como si existe una relación positiva entre la adopción de estas prácticas y los resultados empresariales.Esta tesis ha utilizado dos constructos diferentes para medir el corporate entrepreneurship: la Orientación Emprendedora, que incluye dimensiones identificadas en otros estudios empíricos, y las Prácticas Emprendedoras, que hacen referencia a una serie de actividades que acometen las empresas para mejorar su capacidad emprendedora.A partir de una muestra de 254 empresas industriales españolas que contestaron un cuestionario en el que se incluían preguntas relativas a la Orientación Emprendedora, las Prácticas Emprendedoras y variables de entorno, de estrategia y de resultados, se han obtenido cuatro tipologías de empresas, atendiendo a su nivel de corporate entrepreneurship: emprendedoras internas y externas, intraemprendedoras, emprendedoras externas y seguidoras. Las tres primeras son innovadoras y proactivas, y se diferencian entre sí por el tipo de prácticas que siguen para la búsqueda de nuevas oportunidades. La última tipología está formada por empresas con bajos niveles de corporate entrepreneurship.Los análisis de regresión múltiple han confirmado la existencia de una relación positiva entre el corporate entrepreneurship y los resultados empresariales, medidos a partir de indicadores económicos y no económicos. Además, esta investigación ha analizado la influencia contingencial de los dos constructos de corporate entrepreneurship y ha demostrado que la adopción de Prácticas Emprendedoras hace aumentar la Orientación Emprendedora de la empresa, lo que finalmente redunda en una mejora de los resultados. / Corporate Entrepreneurship is a field of knowledge that emerged in the second half of the twentieth century as an extension of entrepreneurial initiative applied to business organisations. It is defined as the series of strategies and practices carried out by companies to promote, cultivate and manage the organisation's entrepreneurial skills in relation to facilitating the development of new projects. The aim of this project is to understand how Spanish companies have adapted Corporate Entrepreneurship to their business strategies, and to ascertain whether there is a positive relationship between the adoption of these practices and business results. This thesis has used two different constructs to measure Corporate Entrepreneurship: Entrepreneurial Orientation, which includes the same dimensions identified in other empirical studies, and Entrepreneurial Practices, referring to a series of activities undertaken by companies to improve their entrepreneurial capacity. Based on a sample of 254 Spanish industrial firms that answered a questionnaire which included questions on Entrepreneurial Orientation, Entrepreneurial Practices, as well as strategy, context and performance variables, four types of firms have been obtained, depending on their level of Corporate Entrepreneurship: internal and external entrepreneurial companies, intrapreneurial companies, external entrepreneurial companies and followers. The first three types are innovative and proactive, and differentiated by the kind of practices followed in the pursuit of new opportunities. The last type is composed of companies with low levels of Corporate Entrepreneurship. Multiple regression analysis confirmed the existence of a positive relationship between Corporate Entrepreneurship and business results, measured based on economic and non-economic indicators. Moreover, this research has examined the contingencial influence of both Corporate Entrepreneurship constructs and has demonstrated that the adoption of Entrepreneurial Practices increases companies' Entrepreneurial Orientation, which ultimately leads to improved performance.

Les empreses de països com el Perú, que fa poc que creuen les fronteres per iniciar processos d’internacionalització, han de començar a conèixer i a valorar els factors que en determinen l’orientació al mercat internacional, ja que està demostrat que aquesta orientació té un impacte positiu en el rendiment organitzatiu de les empreses. Aquesta recerca recull el més important de la literatura sobre orientació al mercat en el context general i internacional, i després presenta una nova manera de valorar aquest constructe, amb la inclusió d’un component clau: l’orientació al benefici, un element que les empreses han de mesurar per la gran importància que té en la gestió d’empreses. Així mateix, l’instrument de mesura proposat incorpora components que ja han estat estudiats anteriorment i que han obtingut resultats positius, com també els factors principals que impulsen el desenvolupament de l’orientació al mercat internacional. Aquest instrument va ser validat inicialment en un estudi pilot al Perú aplicat a executius i experts, i, després de millorar-lo, es va aplicar a un estudi quantitatiu mitjançant enquestes en empreses del Perú amb capital peruà que actualment gestionen negocis internacionals, independentment de la seva manera d’operar. Aquesta recerca incorpora per primera vegada l’orientació al benefici com a part dels elements per mesurar l’orientació al mercat internacional, i demostra la relació positiva que hi ha entre els indicadors de desenvolupament en les exportacions i les estructures d’exportació amb orientació al mercat internacional, tal com ja s’havia demostrat en altres estudis preliminars duts a terme en diversos països. Tot i això, i al contrari del que es diu en estudis anteriors, no hi ha cap relació positiva entre l’orientació al mercat internacional i els sistemes d’exportació i la turbulència de l’entorn exportador, fet que es pot explicar per les diferències culturals existents i per l’etapa de negocis internacionals inicial en la qual es troba el país. / Las empresas de países como Perú, que recién están empezando a cruzar las fronteras para iniciar procesos de internacionalización, deben empezar a conocer y medir aquellos factores que determinan la Orientación al Mercado Internacional, ya que está demostrado que esta orientación impacta positivamente en el rendimiento organizacional de las empresas. La presente investigación recoge lo más importante sobre la literatura de Orientación al Mercado en su contexto general e internacional, y luego se presenta una nueva forma de medir este constructo incluyendo un componente clave que es la Orientación al Beneficio, componente que debe ser medido por las empresas, dada su importancia en la gestión de negocios. Asimismo el instrumento de medición propuesto incorpora también componentes, ya antes estudiados con resultados positivos, y los principales factores que impulsan el desarrollo de la orientación al mercado internacional. El instrumento de medición fue validado inicialmente en un estudio piloto en Perú aplicado a ejecutivos y expertos, y luego de ser mejorado, fue aplicado en un estudio cuantitativo a través de encuestas en empresas peruanas de capitales peruanos que actualmente gestionan negocios internacionales, cualquiera sea su modo de operación. La presente investigación incorpora por primera vez la Orientación al Beneficio como parte de los componentes para medir la Orientación al Mercado Internacional, y demuestra la relación positiva que existe entre los Indicadores de Desarrollo Exportador, y las Estructuras de Exportación con la Orientación al Mercado Internacional, como ya había sido demostrado en otros estudios preliminares en diversos países. Sin embargo, contradiciendo otros estudios anteriores, no se encuentra relación positiva entre los Sistemas de Exportación y la Turbulencia del Entorno Exportador con la Orientación al Mercado Internacional, lo cual puede explicarse por diferencias culturales y por la etapa inicial de negocios internacionales en la cual se encuentra el país. / Companies from countries like Peru, who are just beginning to cross the border to initiate processes of globalization, must begin to understand and measure those factors that determine the export market orientation, as it is shown that this approach positively impacts organizational performance of companies. This research brings together the most important literature on market orientation in general and international context and then presents a new way to measure this construct including a key component is the profit orientation, component to be measured by companies, given their importance in business management. Furthermore, the proposed measuring instrument also incorporates components, and previously studied with positive results, and the main factors driving the development of guidance to the international market. The instrument was initially validated in a pilot study in Peru applied to executives and experts, and after being improved, was applied in a quantitative study using surveys in Peruvian capital companies currently managing international businesses, whatever their mode of operation. This research incorporates for the first time as part of profit orientation of the components to measure the export market orientation, and demonstrates the positive relationship between Export Development Indicators, and the Export Structure with the Export Market Orientation, as had been demonstrated in other preliminary studies in several countries. However, contradicting earlier studies, there is not positive relationship between Export System and the Turbulence of the Export Environment with the Export Market Orientation, which can be explained by cultural differences and the initial stage of international business in which country finds itself.

Tesi realitzada a l'Equip de Neurociència de Sistemes - IDIBAPS / Since the discovery of the place cells in 1971 by John O’Keefe and colleagues an extensive work over the hippocampus has been developed as the mammal model of spatial navigation. Place cells are rodents’ hippocampal neurons whose firing is associated to certain locations of the environment. A majority of studies have focused on how the place fields (the area where the firing of a neuron is restricted) are generated in relation to the static cues of the environment (O'Keefe and Conway, 1978; Muller et al., 1987; Gothard et al., 1996). The present work assessed a similar question but regarding the dynamic cues surrounding the subject, and with the hypothesis that the hippocampus is also representing the position of other moving objects. In order to demonstrate if that was the case, we developed a behavioural protocol in which rats learnt to discriminate the movements of a robot in order to obtain reward, an Operant Position Discrimination Task (OPDT). Once the protocol was validated, the subjects were chronically implanted with tetrodes in the CA1 region of the hippocampus. In this way the activity of single hippocampal cells could be isolated off-line and the LFP of the area stored during the recordings. Using this method, the relationship between the firing of the cells and the field activity with the spatial parameters of the robot could be evaluated. The results showed a modulation by the dynamic cue of the theta oscillation. While the locomotor activity of the subjects is directly related to the power of theta in natural conditions (Vanderwolf, 1969), during the movement of the robot such relationship was disrupted and the band power between 4-12 Hz showed a trough at this time. The analysis of the single cells’ activity showed neurons locked to several spatial features of the dynamic cue. First, the position of the rat and the robot where analysed by information content parameters. Skaggs Index and Positional information (Markus et al., 1994; Olypher et al., 2003) showed neurons locked to the position of the subject as expected in CA1 and also other neurons locked to the positions of the robot. Second, moving from the spatial analysis to the temporal one, we found responses to the movement of the robot like OFF/ON variations of the basal activity of the neurons. Such changes in the firing patterns where quantified by the Mutual Information index (Nelken and Chechik, 2007) demonstrating that a large fraction of the neurons have a significant differential pattern of activity during the movement of the robot towards one side or the other. The use of the same index, MI, for the evaluation of the static or dynamic condition of the robot, also resulted in a set of neurons spiking with significant disparity during such epochs. In conclusion, the present work has demonstrated the existence of neural correlates locked to a dynamic cue in the hippocampus. Both the field activity at the theta range, LFP between 4 and 12 Hz, and the activity of the hippocampal neurons were found to reflect and/or encode the spatial features of a dynamic cue. The present work has in this way enlarged the limited evidence present in the prior literature about the role of the hippocampus in the tracking and localization of dynamic cues with the use of a behavioural protocol where both the spatial and temporal dynamics could be assessed. / La correcta localización y seguimiento de las pistas dinámicas que se encuentran en el ambiente es una tarea crucial para el individuo. Comportamientos fundamentales como la caza, el apareamiento o el escape necesitan una correcta identificación de la posición de presas, congéneres y depredadores para su correcta realización. El sistema cerebral encargado de localizar al propio sujeto en el ambiente se sabe que se encuentra en la formación hipocampal después de que diversos estudios hayan demostrado la necesidad del mismo para una correcta orientación (Morris et al., 1982) y, aún más importante, tras el descubrimiento en roedores de neuronas que disparan únicamente en espacios restringidos del entorno, las células de lugar (O'Keefe and Dostrovsky, 1971). Si bien se conoce que estos procesos están fundados en una correcta representación de la posición de las pistas estáticas del ambiente (O'Keefe and Conway, 1978; Muller et al., 1987; Gothard et al., 1996), que sirven de referencia para la propia localización, poco se sabe acerca de cómo se integra la información relativa a los objetos y/o sujetos móviles que se encuentran en el mismo ambiente. Este trabajo tiene como objetivo principal intentar responder a esta pregunta, es decir, ¿en qué modo el hipocampo procesa la información relativa a las pistas dinámicas? Para el desarrollo del estudio, primero, se diseñó una tarea comportamental que asegurara el hecho de que la pista dinámica resultase relevante para los sujetos de forma que los mismos prestaran atención a sus movimientos. Con este fin elegimos utilizar un robot cuyos desplazamientos pueden ser finamente controlados y asociar una recompensa a determinados patrones de navegación del robot. Después de probar con diferentes tareas de discriminación se llegó a una configuración (Operant Position Discrimination Task, OPDT) que permitía a los animales seguir los movimientos del robot desde un espacio separado en el cual recibían la recompensa en caso de discernir correctamente los desplazamientos de la pista. Una vez validada la tarea comportamental, a los sujetos que alcanzaron altas tasas de rendimiento se les implantaron tetrodos en la zona CA1 del hipocampo, lugar en el que se encuentran las células de lugar más estables. Una vez hecho el implante se procedió a registrar la actividad cerebral durante la ejecución de la tarea. Por una parte se aislaron los potenciales de acción pertenecientes a neuronas únicas y el potencial de campo de la zona, LFP. Respecto a la actividad de campo, LFP, se observó una disminución significativa de la potencia en la banda theta, 4-12 Hz, relacionada generalmente con la actividad locomotora del sujeto (Vanderwolf, 1969) durante el movimiento del robot. Durante el resto del registro la relación entre velocidad y potencia de theta se mantuvo y sólo en el periodo de discriminación del movimiento del robot esta relación se vio alterada con un mínimo de potencia observado en diferentes sujetos y registros. La actividad de las neuronas se analizó en función de los parámetros espaciales y dinámicos de la rata y el robot. Mirando la especificidad espacial del disparo de las neuronas a través de los parámetros Skaggs Index y Positional information (Markus et al., 1994; Olypher et al., 2003) se encontraron células significativamente ligadas en su actividad a la posición del sujeto o del robot. La actividad de las neuronas también se analizó de forma temporal, tomando como referencia el inicio de los estímulos, es decir el movimiento del robot hacia un lado u otro. Utilizando como índice la Mutual Information (Nelken and Chechik, 2007) se encontró que una larga proporción de las neuronas tienen respuestas diferenciales durante el movimiento del robot hacia uno de los lados. A su vez, el mismo análisis, pero en esta ocasión comparando los periodos en los que la pista se encuentra inmóvil con los que está en movimiento, determinó que otra fracción de las neuronas tiene patrones de disparo diferenciales según sea la condición dinámica de la pista. El conjunto de los resultados obtenidos indica claramente que el hipocampo se encuentra involucrado activamente en la localización y el seguimiento de las pistas dinámicas, siendo esto reflejado tanto en la actividad de sus neuronas como en la actividad de campo global. Los parámetros espaciales de la pista que resultaron modulados durante la tarea fueron su posición, la dirección de su movimiento y el hecho en sí de permanecer inmóvil o en desplazamiento.

Aquesta tesi vol posar de relleu la vigència de les teories i pràctiques educatives de Francesc Sagrera, Escolapi que va exercir la seva tasca entre el 1927 i el 1940, com a referent per a l'educació actual.La seva concepció democràtica de la societat i el valor de la justícia social desde el punt de vista evangèlic, que inculcava als seus alumnes al mateix temps que els sensibilitzava i els preparava per ser agents de canvi per una humanitat millor, és tot un referent pel sistema educatiu actual, en el que trobem greus dificultats de convivència i de diàleg. La vivència d'uns valors dintre de les aules, amb actituds positives envers aquests, poden ser un gran motor del procés educatiu. Amb aquest convenciment volem fer una aportació al sistema educatiu a través de l'experiència, la teoria i el model vital de Francesc Sagrera. Hem dividit la tesi en quatre parts:Una primera que comprèn la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través dels seus propis manuscrits, les bibliografies publicades fins a l'actualitat i un treball de camp en el que hem recollit els testimonis dels seus deixebles, que han format una fundació amb al seu nom. En ella relatem els fets més importants de la seva vida, expliquem com era, com pensava, com es relacionava amb els seus alumnes, i exposem el context educatiu y religiós en què va viure i que van marcar el seu devenir. En els annexes també podem trobar el context polític i social de la seva època. Una segona, en la que pretenem reinterpretar la orientació a partir de la experiència que ha estat la immersió en el pensament i perspectives de Francesc Sagrera.Es presenta un treball sobre diferents corrents en l'orientació per acabar en les definicions d'orientació actuals. Així mateix hem exposat la nostra pròpia teoria d'orientació i la de Francesc Sagrera, considerant a Francesc Sagrera com un gran orientador dels seus alumnes. A la tercera part, analitzem el pensament de Francesc Sagrera amb els seus escrits, les cartes que va escriure als seus deixebles, i entrevistes amb els seus deixebles amb la finalitat d'entendre les diferents dimensions de la seva figura, el seu pensament i la seva praxis. En la quarta part analitzem els problemes que té plantejats l'educació d'avui desde la nostra perspectiva, i es plantegen propostes a partir del model de Francesc Sagrera, posant de manifest la vigència de la seva teoria i la seva pràctica. / Esta tesis quiere poner de relieve la vigencia de las teorías y prácticas educativas de Francesc Sagrera, Escolapio que ejerció su tarea entre el 1927 y el 1940, como referente para la educación actual. Su concepción democrática de la sociedad y el valor de la justicia social desde el punto de vista evangélico, que inculcaba a sus alumnos a la vez que los sensibilizaba y los preparaba para ser agentes de cambio para una humanidad mejor, es un referente para el sistema educativo actual, en el que encontramos graves dificultades de convivencia y diálogo.La vivencia de unos valores dentro de las aulas, con actitudes positivas respecto a ellos, puede ser un gran motor del proceso educativo. Con este convencimiento queremos hacer una aportación al sistema educativo a través de la experiencia, la teoría y el modelo vital de Francesc Sagrera.Para ello hemos dividido la tesis en cuatro partes: Una primera comprende la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través de sus propios manuscritos, las biografías publicadas hasta el momento y un trabajo de campo en el que hemos recogido los testimonios de sus discípulos, que han formado una fundación con su nombre. En ella relatamos los hechos más importantes de su vida, explicamos cómo era como pensaba, como se relacionaba con sus alumnos y exponemos el contexto educativo y religioso en el que vivió y que marcaron su devenir. En los anexos también podemos encontrar el contexto político y social de su época. Una segunda, en la que pretendemos reinterpretar la orientación a partir de la experiencia que ha supuesto la inmersión de le pensamiento y perspectivas de Francesc Sagrera. Se presenta un trabajo sobre diferentes corrientes en la orientación para acabar en las definiciones de orientación actuales. Así mismo, hemos expuesto nuestra propia teoría de orientación y la de Francesc Sagrera, considerando a Francesc Sagrera como un gran orientador de sus alumnos.En la tercera parte, analizamos el pensamiento de Francesc Sagrera con sus escritos, las cartas que escribió a sus discípulos, y entrevistas con estos con la finalidad de entender las diferentes dimensiones de su figura, su pensamiento y su praxis. En la cuarta parte analizaremos los problemas que tiene planteados la educación de hoy desde nuestra perspectiva y planteamos propuestas a partir del modelo de Francesc Sagrera, poniendo de manifiesto la vigencia de su teoría y su práctica. / This thesis attempts to highlight the validity of educational theories and practices of Francesc Sagrera Sch. P., which exercised his task between 1927 and 1940, as reference for today's education.His democratic conception of society and the value of social justice from the evangelical point of view are a reference for the current education, which has to promote coexistence and dialogue. He inculcated in his students evangelic values, while sensitized and prepared them to be agents of change for a better humanity.The experience of values in the classroom and the promotion of positive attitudes towards them can be a strong force in the educational process.With this conviction we want to make a contribution to the educational system through the vital experience, theory and model of Francesc Sagrera.To these aims we've divided the thesis in four parts:The first part includes the Biography of Francesc Sagrera, explained through his own manuscripts, biographies published to date and a qualitative research in which we collected the testimony of his disciples, which created a foundation with his name. Here we report the most important events of his life, explaining what was his personality, his thought, how was his relationship with his students and also we describe the educational and religious context in which they lived that conditioned his evolution. In the annexes we can find the political and social context of this time.A second part aims to reinterpret counselling and guidance from the experience that has involved the immersion in the thoughts and perspectives of Francesc Sagrera. We present a work on different perspectives of counselling and guidance to arrive to he today's definitions. We have also created our own theory of counselling and guidance and the Francesc Sagrera one. Francesc Sagrera was a great counsellor of his students.In the third part, we analyzed the thought of Francesc Sagrera, his writings, the letters he wrote to his disciples, and the interviews with the former students in order to understand the different dimensions of his personality, his thought and his praxis.In the fourth part we analyzed the problems that today's education is facing, following our views. We suggested some proposals coming from Francesc Sagrera's model, demonstrating the today's validity of his theory and practice.

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva?B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient.C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut.7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient .Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament.En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;...B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita.C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell.L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal. / In this thesis, the author tries to build and assess a conceptual pattern in order to interpret the learning process and to orientate the design and execution of pedagogical help strategies. Attention is called upon the following kind of questions: How do people learn?; What kind of actions and processes are developed in our learning projects?; How does context influence us?; What kind of messages from others make progress and acquisition easier?; In which situations do we need help and/or orientation?; What kind of help?; By what kind of means..?The pattern is based on the conception of the learning process as a personal experience where meanings, emotions, values and interests are interlaced ; and action mostly directed by the learner and anchored in his/her own mental reconstruction of the environment and of himself/herself in the environment. The author identifies three types of indicators or "texts" by means of which the kind of personal management that people make in their own learning process are often manifested in an analogical or metaphorical way: products and results: the different behaviours or chains of actions, internal or external; and the verbalisation by means of which they communicate and communicate each other their experience. Each of these indicator groups asks the educator an specific kind of reading and punctuation. That is why the author offers a discussion about their semantics and their syntax so that the educator can "read them" and establish strategic and set in a context intervention hypothesis. The qualitative analysis of the types of indicators obliges the educator to regard learning as a consequence of an idiosyncratic experience which carries a lot of personal meanings, an action focused on the environment from the person point of view. To understand the results and behaviours of an experience, we need to question personal elements such as the learner's beliefs, values, his/her experience stored in his/her memory, his/her mental habits, .In an attempt to arrange the complexity of the learning experience and to be able to understand it, the author pays attention to the consideration of three types of action categories: A.- In any proposal or personal learning initiative, learners adopt an attitude, anticipate to the action. The value of the projected experience, their capacity for success; they motivate themselves with idiosyncratic languages... This first stage is not always conscious and planned. It becomes a determining factor in the learning management. What the pupil learns can be even the opposite of what it is being taught. B.- The learner makes a personal strategy in order to face the project, his/her way of answering, habitual, often independent and not always conscious; that is to say, when memorising, solving a problem, writing a text, creating an image, understanding a theory, etc. ... the learner develops a chain of actions, the suitability of which determines the kind of result he/she will have. C.- The learner assesses his/her own results according to his/her own personal values network, and he/she draws out personal and inner conclusions which will influence, from his/her memory, future attitudes. He/she observes and perceives selectively, which is important not to forget, so that he/she tends to emphasise the experience data that certify his/her presuppositions more than those that can be questioned. These three groups of actions are not necessarily developed in a consecutive way. In the attitude, assessment is prospective; the personal strategy can be unnoticed in the eyes of the learner, as if it did not exist; the kind of assessment will also condition the attitude; ... They are interdependent actions. An alteration in one of them will facilitate changes in the whole process. All together points out a definition of a pattern, a way of looking at the learning process and make a comprehension of it more or less adequate and efficient, not a "reality". The author regards the educator as an assistance professional, a collaborator on the learning and developing processes of the learner. In this collaboration work, the educator carries out different tasks: He/She reads and evaluates the experience data and makes out his/her orientated hypothesis; he/she designs the kind of educational intervention and he/she carries it out; he/she also assesses its success and efficiency. In order to orientate the educational task, the author looks for support and suggestions in the confluence of two knowledge ambits: on one hand he collects scientific concepts and theories from witch he makes out his starting hypothesis; on the other band, be contrasts his theoretical pattern with his own experience, his data, observations and hypothesis. This thesis owes a lot to the Humanist Psychology contributions, mixed bag of a lot of ideas and projects in the fields of Philosophy, Psychology, Communication, Organisation.; in the second place, it owes a lot to the conception of living as personal creation, as what Viktor FRANKL thinks about values, meanings, ... as in the modem theory of communication, mental maps, right brain languages ... ; in the third place, it also owes to an outstanding emphasis towards the comprehension process of the other person, as an active individual building ideas and values, guidelines and representations, in the line of Carl ROGERS and, although from another point of view, of Paul WATZLAWIC, Gregory BATESON, ... and not forgetting the contribution of experts such as Salvador MINUCHIN, Mara SELVINl, Virginia SATIR and others from the view of family advisers. In the design of the helping strategy, any resort or intervention framework adapted to the context and the project of the learner is used: conceptual resorts based on the Systemic thoughts, the Transactional Analysis, the orientation focused on the person. the GestaIt, the Cognitive approach, the Neurolinguistics Programme (PNL), the Mental Management. In conclusion, each educator is unique. The author thinks we will look in vain for a pedagogy valid for all, technologically applicable. We would waste time wondering "what should be like" or "what has to do" the educator. He thinks it is better to understand "what he/she does" and "how can he/she do it even better" from his/her personal orientation and his/her theoretical pattern. That is why be believes it is useful to have patterns working in the routine. And this routine is specific, set in context, linked to the phenomena complexity. He is interested in this concretion, although it means an important limitation in the capacity to make ideas general. Besides, routine is articulated according to spontaneous patterns, integrated in the educator "being". A pattern that is "carried out" and "comes out" in each one of the actions the educator carries out. Real and experienced contexts give us enough time for a quiet reasoning, and a conscious and a thought-out answer.

La investigación se propuso identificar las posibilidades que ofrece el marco universitario actual para la práctica de la orientación y la tutoría en Cuba y asesorar el diseño e implementación de un programa de orientación a ser aplicado en el Centro Universitario de Sancti Spíritus. El abordaje de la problemática desde una perspectiva interpretativa, con un marco metodológico cualitativo, basado en la investigación - acción como estrategia de intervención y el asesoramiento colaborativo como modelo de interrelación de las partes implicadas, nos posibilitó conocer que las modificaciones en las concepciones y políticas educativas cubanas están creando un espacio en el que la tutoría se convierte en un instrumento capaz de facilitar el autoaprendizaje desarrollador, la cual desarrollada sobre la base de un asesoramiento psicopedagógico colaborativo propicia un alto grado de participación e implicación de los profesores en sus decisiones y les concede un importante nivel de autonomía en sus prácticas. / The purpose of this investigation was to identify the possibilities that offer the actual university framework to practice guidance and tutorship in Cuba and to advice the design and implementation of a guidance program to be put into practice in the University Center of Sancti Spíritus. The analysis of the problem from an interpretative perspective, with a qualitative methological framework, based on the investigation - action as an intervention strategy and on the collaborative advising as a model of intervention of the persons implicated in the process, made possible that we could know how the modifications in the concepts and in the Cuban educational politics are creating a space for the tutorship to become an instrument which facilitates the creating self learning process. Furthermore, the development of it based on a collaborative psychopedagogic advising would propitiate a high degree of participation and implication of the professors in their decisions and they also get an important level of autonomy in their practices.

This thesis addresses the path planning problem for Autonomous Underwater Vehicles (AUVs) using homotopy classes to provide topological information on how paths avoid obstacles. Looking for a path within a homotopy class constrains the search into a specific area of the search space, speeding up the computation of the path. Given a workspace with obstacles, the method starts by generating the homotopy classes. Those which probably contain lower cost solutions are determined by means of a lower bound criterion before computing a path. Finally, a path planner uses the topological information of homotopy classes to generate a few good solutions very quickly. Three path planners from different approaches have been proposed to generate paths for the homotopy classes obtained. The path planning is performed on Occupancy Grid Maps (OGMs) improved with probabilistic scan matching techniques. The results obtained with synthetic s scenarios and with real datasets show the feasibility of our method. / Aquesta tesi aborda el problema de la planificació de camins per a Vehicles Submarins Autònoms (AUVs) mitjançant la utilització de classes d'homotopia per a proporcionar informació topològica de com els camins eviten els obstacles. Calcular un camí dins d'una classe d'homotopia permet limitar l'espai de cerca accelerant-ne el càlcul de la solució. Donat un workspace amb obstacles, el mètode primer genera les classes homotòpiques. Aquelles classes que probablement contenen les solucions de menor cost s'identifiquen per mitjà d'una heurística sense haver-ne de calcular el camí al workspace. Finalment, un planificador de camins utilitza la informació topològica de les classes d'homotopia per generar solucions segons les classes seleccionades molt ràpidament. El mètode de planificació de camins s’aplica sobre Mapes d’Occupació de Graella (OGMs) millorats amb tècniques de scan matching probabilístic. Els tests i resultats obtinguts tan en escenaris sintètics com en datasets reals mostren la viabilitat del nostre mètode.