Le présent mémoire explore la figure du theatrum mundi telle qu'elle se développe dans le théâtre religieux de Pedro Calderón de la Barca, et la manière dont, par le concours de l'auto sacramental Le grand théâtre du monde, un tournant s'effectue dans la longue tradition de cette métaphore. Lieu commun de la philosophie classique et de la théologie chrétienne, lié à un régime mimétique de représentation empreint d'idéalisme platonicien, le rapprochement du théâtre et du monde trouve dans le théâtre du Siècle d'or -théâtre global et total à l'intention de l'ensemble de la société- un espace de consécration et de transformation. On sait que l'auto sacramental, genre exclusivement espagnol, était un véhicule de propagande catholique d'une grande envergure à l'époque de la Contre-réforme. On sait aussi que Calderón de la Barca, en tant que maître incontesté de cette forme, et poète favori du roi, mais aussi en tant qu'homme de théâtre aux multiples ressources, était à même de construire une oeuvre religieuse d'une grande complexité dramatique. En conséquence, ce mémoire examine la manière dont le motif du théâtre du monde devient, à travers une pièce de l'art de propagande catholique, l'expression d'un régime matérialiste de la représentation, et comment le personnage allégorique du Monde dans Le grand théâtre du monde devient l'incarnation scénique d'un langage dramatique et pratique en déprise de la tradition métaphysique qui le suscite. Grâce notamment à la théologie des pères de l'Église et à la philosophie baroque de Leibniz, on aura l'occasion de voir se constituer en image affirmative de la création et du théâtre, cette pièce qui, vivante jusqu'à nous, aura su séduire aussi, par l'amplitude sémantique de ses figures et la richesse de sa poésie, le Nouveau Théâtre Expérimental québécois et la plume de Jean-Pierre Ronfard. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Caldérón de la Barca Pedro (1600-1681), Théâtre et littérature baroque, Théologie, Tertullien, Représentation, Theatrum mundi, Ronfard Jean-Pierre, Le grand théâtre du monde, Siècle d'or espagnol.

Tal i com indica el seu títol, la present memòria de tesi té com objecte d'estudi el desenvolupament d'algorismes i implementacions eficients per resoldre el problema conegut dins del món de l'Optimització i Investigació Operativa com a problema de fluxos multiarticle en xarxa. Com es desprèn del seu nom, és un problema d'optimització en xarxa on, a diferència del problema clàssic uniarticle, diversos productes (els articles) comparteixen el mateix canal físic (la xarxa) sense poder ser combinats entre ells. Això provoca que sigui necessària una replicació de les variables -fluxos en cada arc- de la xarxa original, tantes vegades com articles hi ha, el qual incrementa considerablement el nombre de variables i constriccions a ser tractades.L'optimització de fluxos en xarxes multiarticle és un problema ben conegut, i durant anys diverses aplicacions reals han estat modelitzades mitjançant aquesta tècnica. Alhora, és un problema molt costós des d'un punt de vista computacional, donat el gran nombre de variables i equacions que intervenen com abans s'ha esmentat. Aquest doble fet (el seu interès per solucionar problemes reals i el seu elevat cost) ha motivat l'estudi i desenvolupament de tècniques per tractar-lo de forma específica. Sovint, però, aquest esforç ha conduït a la formulació de diversos algorismes però rarament ha donat lloc a implementacions de caràcter pràctic. Amb això que acabem de dir queda clar que suposarem que hi ha una clara distinció entre el que és algorisme i el que és implementació, tot i que sovint és difícil decidir on hi ha la frontera entre un i altre concepte. En general, per algorisme entendrem la seqüència de processos que s'han de seguir per tal d'aconseguir un cert objectiu, mentre que la implementació fa referència a com, en última instància, s'han dut a la pràctica. Des d'aquest punt de vista es podria dir que un algorisme té moltes implementacions, però que una implementació només respon a un únic algorisme. S'ha cregut convenient fer una breu discussió sobre els conceptes d'algorisme i implementació, donat que al treball aquí presentat ambdós tenen un pes específic. Al treball desenvolupat no s'ha pretès només detallar com modificar, ampliar o obtenir algorismes per solucionar el problema de fluxos multiarticle, sinó que a més s'ha plantejat com objectiu prioritari l'obtenció d'implementacions el més eficients i robustes possibles. Vista així, la tasca desenvolupada es troba a cavall entre dos camps com ara la Investigació Operativa i la Informàtica. També cal tenir present que en aquesta memòria es presentarà detalladament tot el que faci referència a la part algorísmica però no tant a nivell d'implementació. Això implicaria haver de descriure una gran quantitat d'estructures de dades i una gran quantitat de rutines desenvolupades i altres usades de llibreries numèriques estàndard. Tanmateix, això no ha de fer oblidar que la major part de l'esforç necessari ha estat dedicat a l'obtenció i disseny d'aquestes rutines i estructures de dades. I el fet de que tot aquest treball quedi plasmat en només l'obtenció d'una sèrie de taules amb valors numèrics no ha de fer oblidar la gran quantitat de feina no descrita que hi ha darrera d'aquests resultats.Un cop s'ha definit el marc on es troba el treball realitzat, procedirem a definir amb més detall els objectius que s'han perseguit i les aportacions que representa respecte el que fins ara s'havia fet. Finalitzarem la introducció amb una breu descripció sobre com ha estat estructurada aquesta memòria.

Den här uppsatsen grundar sig på två fältstudier i nyutlagda demonstrationsförsök på Asa försökspark som ska användas i utbildningssyfte. Studie 1 bestod av försöksytor i ett 13 år gammalt bestånd som röjts till samma röjningsförband men med tre skilda metoder; motormanuell selektiv röjning, maskinell stråkröjning och som en kombination av bägge metoderna. Syftet var att beskriva det nuvarande tillståndet, simulera fram prognoser för beståndsutvecklingen och beräkna dess ekonomiska konsekvenser fram till och med första gallring och jämföra de olika metoderna med varandra. Studie 2 bestod av försöksytor i ett 23 år gammalt eftersatt bestånd där fyra olika åtgärder testades; ingen röjning innan gallring, underröjning i samband med gallring, sen röjning och skogsbränsleuttag. Syftet var även här att jämföra de olika metoderna med varandra genom beskrivning av det nuvarande tillståndet, göra prognoser för beståndsutvecklingen och beräkna dess ekonomiska konsekvenser vid första gallring och i den här studien även fram till och med den andra gallringen. De två nya metoderna, stråkröjningsmetoderna i studie 1 och skogsbränsleuttag i studie 2, hade stor potential gentemot de konventionella metoderna. / This thesis is based on two field studies in a recently started demonstration experiment by the Asa Experimental Forest, where it will be used for educational purposes. Study 1 consisted of experimental plots in a 13 years old stand which have been pre-commercial thinned to the same number of tree stems but with three different methods: motor-manual selective pre-commercial thinning by brush saw, mechanical pre-commercial line thinning and as a combination of the both methods. The purpose was to describe the present status, run simulations and produce forecasts for the development of the stand and calculate the economical aspects up to and including the first thinning and then compare the different methods with each other. Study 2 consists of experimental plots in a 23 years old stand with a pre-commercial thinning backlog, where four different treatments were tested; no pre-commercial thinning at all before the first thinning, low pre-commercial thinning in connection with the first thinning, late pre-commercial thinning and extraction of wood fuel. The purpose was also here to compare the different methods with each other through describing the present status, run simulations and produce forecasts for the development of the stand and calculate the economical aspects at the first thinning and in this study also up to and including the second thinning. The two new methods, mechanical pre-commercial line thinning in study 1 and wood fuel extraction in study 2, showed a great potential in comparison with the conventional methods.

Examensarbetet syftar till att hitta samband mellan ytliga sprickor hos virke, i form av dimensioner och karaktärer, som dagens maskinella avsyningssystem inte klarar av. Tyngdpunkten i projektet har legat på att identifiera eventuella samband mellan verkligt djup hos sprickor och de ytliga sprickmått som kan uppmätas med automatisk avsyning av WoodEye. I huvudsak har projektets praktiska undersökningar gått ut på att bestämma sprickors ytliga dimensioner, djup, typ och position med hjälp av automatisk avsyningsutrustning (WoodEye) samt genom manuell uppmätning i ett antal itusågade sprickzoner. Det provmaterial som använts i utförda försök och som legat till grund för efterföljande sprickanalyser har varit av sådan karaktär att det kunnat jämställas med konstruktionsvirke som normalt sett hållfasthetssorteras enligt europasstandard SS-EN 14081-1. I projektet har 568 sprickor, fördelade över 8 olika spricktyper, analyserats. Av erhållna resultat har det konstaterats att störst respektive minst medelbredd uppvisades hos kådlåpor respektive kantsprickor, störst respektive minst medellängd uppvisades hos splintsidesprickor respektive kådlåpor, samt att störst medeldjup uppvisades hos fäll-, kap- och stormsprickor. Vid analys av sprickors bredd och längd i relation till dess djup har inga entydiga samband kunnat påvisas. / This degree project aims to examine any connections between superficial cracks in timber, in terms of dimensions and characteristics, a matter insufficiently addressed by today's visual grading systems. The projects emphasis lies within the practical studies of cracks, characteristics and dimensions, within the acquired samples. In essence, the survey set out to determine superficial dimensions, depth, type and position of cracks by using a visual grading system (WoodEye), and by comparing the results by manually measuring a number of crosscutted cracks. The material used in the experiments and which formed the basis for subsequent analysis has been of such a nature that it could be equated with structural timber normally defined under the European Standard EN 14081-1. The project has encompassed the analysis of 568 examples of cracks consisting of 8 various types of cracks. By obtained results it has established that the greatest and smallest width is shown in resin pockets, respective side cracks, the greatest and least average height shown in sapwood cracks, respective resin pockets, and that the greatest average depth shown in cracks occurred from felling or hurricanes. From analysis of the cracks breadth and height in relation to depth no clear connection can be established.

<p>Examensarbetet syftar till att hitta samband mellan ytliga sprickor hos virke, i form av dimensioner och karaktärer, som dagens maskinella avsyningssystem inte klarar av. Tyngdpunkten i projektet har legat på att identifiera eventuella samband mellan verkligt djup hos sprickor och de ytliga sprickmått som kan uppmätas med automatisk avsyning av WoodEye. I huvudsak har projektets praktiska undersökningar gått ut på att bestämma sprickors ytliga dimensioner, djup, typ och position med hjälp av automatisk avsyningsutrustning (WoodEye) samt genom manuell uppmätning i ett antal itusågade sprickzoner. Det provmaterial som använts i utförda försök och som legat till grund för efterföljande sprickanalyser har varit av sådan karaktär att det kunnat jämställas med konstruktionsvirke som normalt sett hållfasthetssorteras enligt europasstandard SS-EN 14081-1.</p><p>I projektet har 568 sprickor, fördelade över 8 olika spricktyper, analyserats. Av erhållna resultat har det konstaterats att störst respektive minst medelbredd uppvisades hos kådlåpor respektive kantsprickor, störst respektive minst medellängd uppvisades hos splintsidesprickor respektive kådlåpor, samt att störst medeldjup uppvisades hos fäll-, kap- och stormsprickor. Vid analys av sprickors bredd och längd i relation till dess djup har inga entydiga samband kunnat påvisas.</p> / <p>This degree project aims to examine any connections between superficial cracks in timber, in terms of dimensions and characteristics, a matter insufficiently addressed by today's visual grading systems. The projects emphasis lies within the practical studies of cracks, characteristics and dimensions, within the acquired samples. In essence, the survey set out to determine superficial dimensions, depth, type and position of cracks by using a visual grading system (WoodEye), and by comparing the results by manually measuring a number of crosscutted cracks. The material used in the experiments and which formed the basis for subsequent analysis has been of such a nature that it could be equated with structural timber normally defined under the European Standard EN 14081-1.</p><p>The project has encompassed the analysis of 568 examples of cracks consisting of 8 various types of cracks. By obtained results it has established that the greatest and smallest width is shown in resin pockets, respective side cracks, the greatest and least average height shown in sapwood cracks, respective resin pockets, and that the greatest average depth shown in cracks occurred from felling or hurricanes. From analysis of the cracks breadth and height in relation to depth no clear connection can be established.</p>

Resultat från 3 olika bestånd i Västra Götaland. Åldern på bestånden är 30, 50 och 50 år. Varje provyta var 100 m2. Bestånden har vuxit utan gallring och gödsling och skötts enligt en metod som kallas Hyssnametoden. Syftet med studien var att beskriva, följa upp och utvärdera effekterna av en alternativ skogsskötselmetod. Resultatet av mätningarna visar att volymproduktionen är högre än vad som förväntas i det aktuella området. / Results from three stands of Norway spruce in Vaestra Goetaland in Sweden. The age of the stands are 30, 50 and 50 years old. Each sample area was 100 m2. The stands have grown without any thinning and fertilizer. The maintenance method is called “Hyssnametoden”. The purpose of the study was to describe, follow-up and evaluate the impact of an alternative silvicultural method. The result shows that volume growth is higher than expected in this field.

El objetivo de la presente tesis es determinar cuáles son los elementos objetivos y subjetivos que favorecen la percepción de una buena calidad de vida en los mayores dependientes de 75 y más años, así como sus cuidadores familiares adscritos al programa del servicio ATDOM de Vilafranca del Penedès.La justificación y el tema de estudio viene determinado por la falta de profundización e investigación en el concepto de calidad de vida en la vejez y en la dependencia. Se eligió a los mayores de 75 y más años por ser el colectivo que suele presentar una mayor dependencia y una mayor necesidad de cuidados de larga duración. La ciudad de Vilafranca del Penedès, se eligió por distintos motivos, por ser residente de la ciudad, por las características sociales y culturales de la ciudad y presentar todos los servicios sociosanitarios que propone la Ley de Dependencia, por la evolución de la población de 75 y más años, aumentado casi un 25% en los últimos años y también porqué en las ciudades pequeñas suelen haber menos estudios de estas características. La calidad de vida de los mayores dependientes y sus cuidadores familiares es analizada a partir del funcionalismo de Parsons (1951), Cumming y Henry (1961). Destacando la influencia de los roles sociales atribuidos en la percepción de una determinada calidad de vida. El presente trabajo intenta profundizar en los elementos objetivos y subjetivos que influyen en la calidad de vida de las personas mayores dependientes y cuidadores familiares. Valorando las necesidades que a pesar de no ser expresadas o considerarse propias de la edad o situación, dificultan el vivir un determinado estilo de vida. En la detección de estas situaciones, pensamos que el servicio de Atención Domiciliaria (ATDOM) puede contribuir a mejor la calidad de vida de las personas implicadas en los cuidados de larga duración.Se ha realizado un estudio de caso basado en datos cualitativos y cuantitativos, utilizando un cuestionario de elaboración propia aplicado a partir de una entrevista cara a cara realizada a los mayores dependientes, cuidadores familiares y profesionales de enfermería del servicio ATDOM, identificando variables que determinan los elementos objetivos y subjetivos que participan en la calidad de vida de estos mayores y cuidadores atendidos por un servicio de atención domiciliaria. Los resultados son discutidos en base a las teorías sociales del envejecimiento y al funcionalismo de Parsons. Se concluye que las personas mayores y cuidadores perciben una buena calidad de vida, a pesar de las limitaciones en el caso del mayor, y el cambio de estilo de vida en el caso del cuidador. La adaptación a la situación es un elemento clave para ello, pero también, las relaciones sociales y familiares, el estado de salud, los recursos y el tiempo libre en el caso de los cuidadores. Como reflexión se establece que la sociología deberá analizar qué pasará en las futuras generaciones, cuando el rol social atribuido no sea un elemento clave en la adaptación a las circunstancias relacionadas con ser cuidador o ser mayor y dependiente. Destacando que el servicio público de Atención Domiciliaria puede contribuir a mejorar y detectar estas situaciones. PALABRAS CLAVE: funcionalismo, teorías sociales del envejecimiento, calidad de vida, persona mayor dependiente, cuidador familiar, cuidador profesional, cuidados de larga duración, dependencia. / The objective of this thesis is to identify objective and subjective elements that favor the perception of a good quality of life in dependents elderly people who are 75 years old and older and their family caregivers assigned to the ATDOM service program of Vilafranca del Penedès.The justification and the topic of study is determined by the lack of depth and research on the concept of quality of life in old age and dependency. The 75 years olds and over were chosen that usually has a greater dependency and greater need for long-term care. The quality of life of the dependent elderly and their family care is analyzed from the functionalism of Parsons (1951), Cumming and Henry (1961). Emphasizing the influence of social roles attributed to the perception of a certain quality of life. There has been a case study based on qualitative and quantitative data, using a questionnaire prepared and applied from an interview conducted face to face with the dependent elderly, family caregivers and nursing professionals ATDOM service, identifying variables that determine objective and subjective elements involved in the quality of life of these older carers and cared for by a home care service. The results are discussed on the basis of the social theories of aging and the functionalism of Parsons. We conclude that older people and carers receive a good quality of life, despite the limitations in the case of the largest, and the change of lifestyle for the caregiver. Stressing that the public home care service can help identify and improve these situations. KEYWORDS: functionalism, social theories of aging, quality of life, dependent elderly, family caregivers, professional caregivers, long-term care, dependence.

DE LA TESIS:En los países desarrollados, la introducción del tratamiento antirretroviral de gran actividad (TARGA) ha revolucionado la perspectiva del paciente infectado por el virus de la Inmunodeficiencia Humana tipo 1(VIH), produciendo un aumento espectacular de la supervivencia y una reducción muy importante de las infecciones oportunistas y neoplasias asociadas al síndrome de inmunodeficiencia adquirida (SIDA). En este contexto, la infección crónica por el virus de la hepatitis C (VHC) ha tomado gran relevancia clínica situándose como una de las primeras causas de ingreso hospitalario y muerte en los pacientes infectados por el VIH.La coinfección de estos virus no es un proceso aislado. De los 40 millones estimados de pacientes infectados por el VIH-1 en el mundo, aproximadamente un tercio presenta una infección crónica por el VHC lo que supone unos 12 millones de pacientes coinfectados a nivel mundial. Aproximadamente el 30% de la población seropositiva está coinfectada por el VHC. Esta elevada tasa de prevalencia de coinfección se debe en gran medida a que ambos virus comparten similares vías de transmisión. Si nos centramos exclusivamente en los pacientes que han adquirido la infección por el VIH por vía parenteral, principalmente en pacientes adictos a drogas endovenosas o pacientes hemofílicos, este número se eleva aproximadamente a un 90% de los pacientes (6). Estudios epidemiológicos han demostrado que el 65% de los pacientes con adicción a drogas por vía parenteral presentan anticuerpos para el VHC a los 12 meses tras el inicio del consumo. Este dato permite calcular el tiempo que un paciente lleva infectado por el VHC. En los últimos años se ha detectado que los pacientes coinfectados por ambos virus tienen peor pronóstico que los monoinfectados por VHC. La progresión de la enfermedad hepática se encuentra acelerada, los pacientes presentan una mayor progresión a cirrosis, mayor incidencia de hepatocarcinoma, y menor supervivencia desde la primera descompensación respecto a los pacientes con monoinfectados por el VHC. Por tanto, la consideración del tratamiento de la VHC es una prioridad en el manejo y tratamiento de los pacientes coinfectados por el VIH y VHC.La presente tesis recoge un total de cinco artículos en los que se ha difundido la investigación asociada con la misma. El primero ("Noninvasive Diagnosis of Hepatic Fibrosis in HIV/HCV-Coinfected Patients". JAIDS 2007; 46:304-311) analiza los marcadores no invasivos de fibrosis hepática en pacientes infectados por el VIH y VHC. El segundo ("Peginterferon alfa-2b plus ribavirin compared with interferon alfa-2b plus ribavirin for treatment of HIV/HCV co-infected patients". AIDS. 2004; 18(13):27-36.) contiene un estudio clínico que compara dos estrategias de tratamiento de la hepatopatía por VHC con Peginterferon alfa-2b con ribavirina comparada con interferon alfa-2b con ribavirina en pacientes coinfectados por el VIH y el VHC. El tercer artículo ("Predictive Value of Early Virologic Response in HIV/Hepatitis C Virus-Coinfected Patients Treated With an Interferon-Based Regimen Plus Ribavirin". JAIDS 2007; 44:174-178.) estudia el valor predictivo de la RVP en pacientes coinfectados por VIH y VHC tratados con un régimen basado un interferon y ribavirina. Por su parte, el artículo número cuatro ("Randomized trial comparing pegylated interferon alpha-2b versus pegylated interferon alpha-2a, both plus ribavirin, to treat chronic hepatitis C in human immunodeficiency virus patients". Hepatology 2009; 49:22-31) realiza un estudio clínico randomizado que compara dos estrategias de tratamiento con interferón pegilado alfa 2a versus interferon pegilado alfa 2b junto con Ribavirina en ambos grupos en pacientes coinfectados por el VIH y VHC. Por último, el artículo cinco ("Pharmacokinetics of Fosamprenavir plus Ritonavir in HIV-1-infected Adult Subjects with Hepatic Impairment." Antimicrob. Agents Chemother. 2009; 53: 5185-96) realiza un estudio de farmacocinética de fase I con fosamprenavir y ritonavir en pacientes infectados por el VIH con disfunción hepática.

Det svenska skogsbruket har med fokus på beståndsvis avverkning och återbeskogning genererat ett mosaikartat landskap med en mängd väl avgränsande kantzoner mellan yngre och äldre bestånd, och att uppkomna förändringar hos växtmiljön i anslutning till dessa beståndsgränser kan påverka såväl tillväxt som artsammansättning har konstaterats i ett flertal tidigare studier. Men även om dessa studier påvisat förekomsten av kanteffekter har resultaten varierat utifrån geografiskt undersökningsområde och studerade trädslag. Tidigare studier har utifrån ett nordiskt perspektiv dessutom främst fokuserat på tillväxtförändringar hos tall i Finland och norra Sverige, vilket föranlett att denna studie valt att undersöka förekomst och omfattning av tillväxteffekter inom kantzoner belägna mellan angränsande äldre och yngre granbestånd i västra Götaland. Studien har genomförts genom att inom ett antal representativa objekt samla in data utifrån utlagda provyor i terrängen och undersökningen har avgränsats till att omfatta trädens höjd- och diametertillväxt samt markvegetationens artsammansättning. Vidare jämförelser har därefter gjorts utifrån avstånd från aktuell beståndsgräns, kantzonernas väderstreck i nordlig respektive sydlig riktning samt de yngre beståndens skötselhistorik i form av röjt eller oröjt. För att undersöka förekomsten av signifikanta skillnader mellan grupperna har insamlad data analyserats med hjälp av variansanalys (ANOVA) samt Tukey’s test för skillnader mellan medelvärden. Resultatet visade på signifikanta kanteffekter hos yngre granbestånd där tillväxtnedsättningarna var som tydligast närmast beståndsgränsen, oavsett väderstreck och tidigare skötselhistorik. Dessa tillväxtnedsättningar var dock mindre än de som tidigare konstaterats hos tall, och till skillnad från tidigare studier kunde inga tillväxteffekter konstateras hos angränsande äldre bestånd. Inga tydliga skillnader kunde heller konstateras utifrån kantzonernas väderstreck eller de yngre beståndens skötselhistorik. Markvegetationens artsammansättning uppvisade i sin tur en ökad förekomst av lavar och bärris intill beståndsgränserna. Bärris, lavar och ljung förekommer frekvent inom sydligt exponerade kantzoner medan smal- och bredbladigt gräs i sin tur uppvisade en ökad förekomst inom nordligt exponerade kantzoner. Utifrån dessa resultat skulle en tänkbar rekommendation inför kommande skogsbruksåtgärder och återbeskogning kunna vara att utifrån konstaterade tillväxtnedsättningar ej prioritera plantering av gran inom ett avstånd av 0-2,5 m från beståndsgräns angränsande mot äldre granbestånd. Därmed skulle kantzonen kunna nyttjas för naturvårdande ändamål då dessa områden gynnar den biologiska mångfalden och utgör intressanta miljöer för arter som annars skulle riskera att bli utkonkurrerade i angränsande mer slutna granskogsbestånd. / The aim of this study was to evaluate edge effects along forest edges between young and old Norway spruce stands in south-western Sweden, and examine its influence on tree growth and field vegetation. Comparison between distance from stand edge, exposure (north or south facing) and young forest clearing (cleared or not cleared) showed a reduced growth among young trees near the stand edge, mainly at a distance of 0-2,5 m. This edge effect occurred regardless of exposure or forest clearing history. On the other hand, in contrary to earlier studies, no positive growth effect was found in older stands adjacent to younger stands. Regarding edge effects found on field vegetation, blueberries, lingonberries and lichens showed an increased incidence adjacent to stand edges. Berries, lichens and heather showed an increased incidence at south facing edges while grass showed an increased incidence at north facing edges.

It is generally acknowledged that there were two schisms in the early historyof the phenomenological movement. The first, the Great Phenomenological Schism, started between 1905 and 1913, as many of his younger contemporaries, for example Pfänder, Scheler, Reinach, Stein, and Ingarden, rejected Husserl’s transformation of phenomenology from the descriptive psychology of the Logical Investigations (1900/19011) into the transcendental idealism of Ideas I (1913). The second, the Phenomenological-Existential Schism, happened between 1927 and 1933, as it emerged that with Being and Time (1927) Heidegger’s philosophy had moved away from Husserl’s transcendental phenomenology of consciousness toward an ontological analytic of human existence as the way to an interpretation of the question of the meaning of Being. This paper is about neither the first schism per se nor the second schism per se but about the relationship between the two. It suggests that the first schism anticipated the second and the second recapitulated the first, so that, although the first could have occurred without the second, the second would not have happened as it did without the first. It also indicates that the second schism lies temporally much closer to the first schism than has been hitherto appreciated. Above all, the paper seeks an answer to this question: How do the Great Phenomenological Schism and the Phenomenological-Existential Schism illuminate one another philosophically? / Se reconoce generalmente que hay dos cismas en la historia temprana delmovimiento fenomenológico. El primero, el “gran cisma fenomenológico”, comenzó entre los años 1905 y 1913 y, como muchos de sus jóvenes contemporáneos, por ejemplo Pfänder, Scheler, Reinach, Stein e Ingarden, rechazó la transformación husserliana de la fenomenología de las Investigaciones lógicas (1900/1901) –esto es, de la fenomenología como psicología descriptiva– a la fenomenología de Ideas 1 (1913) –esto es, lafenomenología como idealismo trascendental. El segundo, el “cisma fenomenológicoexistencial”, tuvo lugar entre 1927 y 1933, desde que en Ser y tiempo (1927) la filosofía heideggeriana se apartó de la fenomenología transcendental husserliana de la conciencia y se encaminó hacia una analítica ontológica de la existencia humana como la vía hacia una interpretación de la pregunta por el sentido del Ser. Este ensayo no gira en torno ni al primero ni al segundo cisma per se, sino que trata de la relación entre los dos. Se sugiere que el primer cisma anticipa al segundo y que el segundo recapitula al primero,de manera que, aunque el primero pudiera haber ocurrido sin el segundo, el segundo no habría ocurrido, como fue el caso, sin el primero. Se indica que el segundo cisma yace temporalmente de manera más próxima al primero de lo que hasta la actualidad se ha apreciado. Con todo, el ensayo busca responder a la siguiente pregunta: ¿cómo es que el “gran cisma fenomenológico” y el “cisma fenomenológico-existencial” se iluminan el uno al otro filosóficamente?