La tesi que presentem vol donar resposta a la necessitat que tenen els infants de parvulari (de 3 a 6 anys) que totes les situacions i moments que passen a l’escola esdevinguin educatius. Constatem que a Catalunya el nombre d’alumnes de parvulari que fan ús del servei de menjador és significatiu, i també que la legislació que regula aquest servei no incideix en els aspectes educatius. Malgrat que s’han fet molts esforços per millorar els aspectes nutritius dels menús escolars i oferir models d’alimentació saludables, no trobem estudis que tinguin com a objectiu potenciar la qualitat educativa del servei. Hem definit i concretat aquesta qualitat educativa en tres categories: les relacions (entre infants, i entre infants i monitors), les possibilitats d’autonomia dels infants, i finalment els espais on dinen i els materials que fan servir. Així mateix, en un model educatiu com l’actual, en el qual les estones del menjador estan van a càrrec de personal o d’empreses que no formen part de l’equip educatiu de l’escola, hem detectat la necessitat d’elaborar i validar un protocol que possibiliti l’avaluació de la qualitat educativa del moment dels àpats i que pugui esdevenir una eina formativa per als usuaris. El protocol elaborat inclou diferents instruments (qüestionaris, pauta d’observació i anàlisi de documents) que permeten obtenir la informació necessària per conèixer el funcionament del menjador, a partir de la qual cada equip podrà endegar processos de reflexió. Podem concretar el resultat de la recerca en l’aportació d’un protocol inèdit per avaluar la qualitat educativa del menjador de parvulari. A més, com a resultat de la triangulació de dades, incloem algunes valoracions que posen de manifest la necessitat de regular el servei (formació dels monitors, ràtios) i d’incloure en els documents de gestió de les escoles i menjadors escolars els aspectes, criteris i accions que fan possible que el menjador de parvulari funcioni amb la qualitat educativa que cal per als infants de 3 a 6 anys. / La tesis que presentamos quiere dar respuesta a la necesidad que tienen los niños de parvulario (de 3 a 6 años) de que todas las situaciones y momentos que pasan en la escuela sean educativos. Constatamos que en Cataluña el número de alumnos de parvulario que hacen uso del servicio de comedor es significativo, y también que la legislación que regula dicho servicio no incide en los aspectos educativos. Aunque se han llevado a cabo esfuerzos para mejorar los aspectos nutricionales de los menús escolares o para ofrecer modelos de alimentación saludables, no encontramos estudios que tengan como objetivo potenciar la calidad educativa del servicio. Hemos definido y concretado esta calidad educativa en tres categorías: las relaciones (entre niños, y entre niños y monitores), las posibilidades de autonomía de los niños, y finalmente los espacios donde comen y los materiales que utilizan. Asimismo, en un modelo educativo como el actual, en el que el servicio del comedor corre a cargo de personal o de empresas que no forman parte del equipo educativo de la escuela, hemos detectado la necesidad de elaborar y validar un protocolo que posibilite la evaluación de la calidad educativa del momento del comedor y que, a su vez, ejerza una función formativa en los usuarios. El protocolo elaborado incluye diferentes instrumentos (cuestionarios, pauta de observación y análisis de documentos) que permiten obtener la información necesaria para conocer el funcionamiento del comedor, a partir de la cual cada equipo podrá iniciar procesos de reflexión. Podemos concretar el resultado de la investigación en la aportación de un protocolo inédito para evaluar la calidad educativa del comedor de parvulario. Además, como resultado de la triangulación de datos, incluimos algunas valoraciones que ponen de manifiesto la necesidad de regular el servicio (formación de monitores, ratios) y de incluir en los documentos de gestión de las escuelas y comedores escolares los aspectos, criterios y acciones que hacen posible que el comedor de parvulario funcione con la calidad educativa que precisan los niños de 3 a 6 años. / Each moment and situation experienced by a pupil aged 3-6 in a preschool institution should be educational in nature. The focus of this dissertation is how to achieve that goal in preschool dining facilities. We first show that the number of preschool pupils making use of an institutional dining service in Catalonia is significant, and that the legislation regulating this service does not have an impact on the educational aspects of the dining facilities. Although several recent efforts have been made to improve the nutritional aspects of school menus and offer models of healthy diet, there seem to be no studies aiming to strengthen the educational quality of the dining service. We define this educational quality as consisting of three elements: personal relations (among children, and between children and dining area supervisory staff), the children’s opportunities for self-sufficiency in the dining area, and the dining spaces and furnishings. Likewise, within the current educational framework, in which dining service and supervisory staff are generally outsourced, we note the need to develop and validate a protocol which will permit the assessment of the educational quality of the children’s mealtime experience and thus become an educational tool for its users. A proposal for such a protocol is then offered, including the various tools, such as questionnaires, observation guidelines and document analysis, by which can be obtained the information necessary to analyse the functioning of the dining service and facilities. This analysis can then serve as the basis for reflection on the part of the dining service team. Finally, data triangulation reveals the need to regulate elements of the dining service (such as staff training and ratios) and incorporate into institutional and preschool dining room procedures guidelines to ensure the educational quality required for 3-to-6 year old children.

Aquest treball de recerca té per objectiu determinar com aborden l'aprenentatge els estudiants universitaris i quins són els factors que expliquen la seva adopció d'un o altre enfocament.S'aborda el tema sota el paradigma dels diferents Enfocaments d'Aprenentatge que descriu la manera com els estudiants entenen el seu aprenentatge considerant la intenció particular del subjecte i la relació entre el subjecte i el context en què es troba.Per recollir les dades s'ha utilitzat l'adaptació al castellà del qüestionari dissenyat per John Biggs denominat Qüestionari sobre el Procés d'Estudi. Les dades obtingudes a través d'aquest qüestionari ens han permès conèixer si els estudiants adopten un enfocament a l'hora d'aprendre superficial, profund o d'èxit en les diferents assignatures que cursen.Els resultats indiquen que els enfocaments es relacionen estretament amb algunes metodologies d'ensenyament que els promouen o inhibeixen, Així com amb els sistemes d'avaluació de l'aprenentatge. / Este trabajo de investigación tiene por objetivo determinar cómo abordan su aprendizaje los estudiantes universitarios y qué influye en su adopción de tal o cual enfoque de estudio.Se aborda el tema bajo el paradigma Enfoques de Aprendizajes que describe la manera de cómo los estudiantes abordan un contenido de aprendizaje considerando la intención particular del sujeto y la relación entre el sujeto y el contexto en el que se encuentra. Para ello fue utilizado el cuestionario preparado por John Biggs denominado Cuestionario sobre el Proceso de Estudio. El resultado de este Cuestionario permitió conocer qué enfoques de aprendizaje, superficial, profundo o de logro, los estudiantes adoptan para abordar las exigencias de aprendizaje de las asignaturas que cursan. Además, encontramos que los enfoques se relacionan estrechamente con algunas metodologías de enseñanza que los promueven o inhiben, como por ejemplo las evaluaciones del aprendizaje. / This research work aims to determine how universities students address their learning and what influences their decision of what approach to study to about. It uses the Learning Approaches paradigm which describes the way students address a learning content, considering the particular intention of the students and the relationship between them and the context in where they learn. To this end, it used the questionnaire prepared by John Biggs called Study Process Questionnaire (SPQ). The result of this questionnaire allowed to know what approaches to learning, achievement, superficial or deep, students adopt to address the learning requirements in the classes they take. In addition, we find that these approaches are closely related to some of the methods of teaching promoting or inhibiting them, such as learning assessments.

Aquesta investigació estudia les estratègies pedagògiques i comunicacionals que s'utilitzen avui per reduir la "fractura digital" (tecnologia i de coneixement) entre les persones que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i aquelles que no tenen accés o no les saben utilitzar. L'estudi explora, descriu, analitza i interpreta la manera com les TIC s'estan implantant i utilitzant en les comunitats locals que tenen un risc d'exclusió social i tecnològica.Per aconseguir els seus objectius, la investigació es realitza en un escenari real com és la Comunitat Òmnia del barri del Raval de Barcelona, Espanya, i de manera específica en el seu Telecentre o sala-mediàtica. Abordem aquest estudi a partir del disseny d'una sèrie de categories i d'uns indicadors que ens permeten mesurar, interpretar i analitzar l'ús i l'impacte d'aquestes tecnologies en el desenvolupament cultural d'aquesta comunitat, però igualment pretén que aquesta metodologia dissenyada pugui ser aplicable a altres comunitats amb característiques similars a l'estudiada.L'estudi travessa dos camps com són el desenvolupament social i comunitari de les localitats, per un cantó, i el de l'ús de l'impacte que tenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la pedagogia social, per l'altra banda. En aquest sentit, l'objectiu fonamental de la tesi consisteix a realitzar un diagnòstic descriptiu i en profunditat dels canvis i nous escenaris reals i virtuals que apareixen en l'anomenada "Societat de la Informació", i de la manera com les comunitats locals estan implantant aquestes tecnologies per potenciar el seu desenvolupament cultural i comunitari. / Esta investigación estudia las estrategias pedagógicas y comunicacionales que se utilizan hoy para reducir la "brecha digital" (tecnológica y de conocimiento) entre las personas que usan las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y aquellas que no tienen acceso o no saben como utilizarlas. El estudio explora, describe, analiza e interpreta la manera como las TIC se están implementando y usando en las comunidades locales que tienen un riesgo de exclusión social y tecnológica.Para lograr sus objetivos, la investigación se realiza en un escenario real como es la comunidad Ómnia del barrio el Raval de Barcelona, España, y de manera específica en su Telecentro o sala-mediática. Abordamos este estudio a partir del diseño de una serie de categorías y de unos indicadores que nos permiten medir, interpretar y analizar el uso y el impacto de estas tecnologías en el desarrollo cultural de esta comunidad, pero igualmente pretende que esta metodología diseñada pueda ser aplicable en otras comunidades con características similares a la estudiada.El estudio cruza dos campos como son el desarrollo social y comunitario de las localidades, por un lado, y el del uso e impacto que tienen las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la pedagogía social, por el otro. En este sentido, el objetivo fundamental de la tesis consiste en realizar un diagnóstico descriptivo y en profundidad de los cambios y nuevos escenarios reales y virtuales que aparecen en la llamada "Sociedad de la Información", y de la manera cómo las comunidades locales están implementando estas tecnologías para potenciar su desarrollo cultural y comunitario. / This research paper studies the pedagogical and communicational strategies used today to reduce the "digital gap" (in technology and knowledge) between those who use the new information and communication technologies (ICT) and those with no access to them or who do not know how to use them. The study describes, explores, analyzes and interprets the way in which ICT are being implemented and used among the local communities that are at high risk of social and technological exclusion.In order to achieve its objectives, the study was carried out under real-life conditions among the Ómnia Community of the Raval neighbourhood, in Barcelona, Spain, and specifically in its Telecentre or socio-media lounge. We undertook the study by first designing a series of categories and indicator that would allow us to measure, interpret and analyze the use and impact of these technologies on the community's cultural development. Our intention was that the methodology we designed might be applied in other communities having similar characteristics to the one under study.The study crosscuts two areas, social and community development, on the one hand, and the use and impact of new ICT in social pedagogy, on the other hand. In this sense, the main purpose of our study was to carry out a descriptive and in-depth diagnosis of the changes and new virtual and real scenarios emerging in the so-called "Information Society", and the way in which local communities are implementing these technologies in order to maximise their cultural and community development.

La conceptualització del cos és un fenomen que històricament ha generat controvèrsia, entre altres raons perquè s'ha estudiat i interpretat des d'òptiques molt diferents segons els moments de la història, les cultures i/o les diverses disciplines que han intentat explicar-la. El posicionament en una visió complexa del cos, és a dir, aquella que entén el cos no tan sols com a fenomen biològic, sinó també com a fenomen social, ens proporciona eines evidents per analitzar-lo en la contemporaneïtat i estudiar la idoneïtat del seu tractament en el món educatiu formal, i més en concret, des de l'àrea educació física.Aquesta investigació proposa identificar els elements que utilitzen els infants i adolescents autòctons de cinquè d'educació primària i segon d'educació secundària obligatòria (ESO) d'una mateixa escola de Barcelona, per a construir la dimensió social del cos adult de sexe masculí i de sexe femení. La metodologia proposada per a la investigació és l'estudi de cas múltiple, en el que es distingirà com a mètode de recollida de dades qualitatives l'entrevista clínica de Piaget. Per altra banda, el mètode d'anàlisi de les dades qualitatives serà la grounded theory amb el suport del software d'anàlisi qualitatiu de l'ATLAS/ti en la seva versió 5. / La conceptualización del cuerpo es un fenómeno que históricamente ha generado controversia, entre otras razones porque se ha estudiado e interpretado desde ópticas muy distintas según los momentos de la historia, las culturas y/o las distintas disciplinas que han intentado explicarlo. El posicionamiento en una visión compleja del cuerpo, es decir, aquella que entiende el cuerpo no sólo como fenómeno biológico, sino también como fenómeno social, nos proporciona herramientas evidentes para analizarlo en la contemporaneidad y estudiar la idoneidad de su tratamiento en el mundo educativo formal, y más concretamente, desde el área de educación física.Esta investigación propone identificar los elementos que niños/as autóctonos de quinto de educación primaria y segundo de educación secundaria obligatoria (ESO) de una misma escuela de Barcelona, utilizan para construir la dimensión social del cuerpo adulto de sexo masculino y de sexo femenino. La metodología propuesta para la investigación es la del estudio de caso múltiple, en la se distingue como método de recogida de datos cualitativos la entrevista clínica de Piaget. Por otro lado, el método de análisis de los datos cualitativos será la grounded theory con el soporte del software de análisis cualitativo ATLAS/ti en su versión 5. / The body as a concept has always been a controversial issue because of the different approaches used to explain it through the sciences and different cultures. A complex approach to the body views it not only as a biological phenomenon, but also as a social construction. This new approach provides us with new tools to analyze the need to introduce the body as a complex reality in our formal education system through Physical Education taken as a subject.This research proposes to identify the elements selected by native children in five grades of Primary Education, and by native adolescents in their second year of Secondary Education (ESO, in the Spanish system), attending the same school in Barcelona, in order to construct the social dimension of the adult male and female body. The methodology used during the research was based on case studies, in which we differentiate two methods: as a method to collect data, the clinic Piaget interview and, as a method to analyze data, the grounded theory, with the ATLAS/ti (5th version) software support.

Aquesta tesi vol posar de relleu la vigència de les teories i pràctiques educatives de Francesc Sagrera, Escolapi que va exercir la seva tasca entre el 1927 i el 1940, com a referent per a l'educació actual.La seva concepció democràtica de la societat i el valor de la justícia social desde el punt de vista evangèlic, que inculcava als seus alumnes al mateix temps que els sensibilitzava i els preparava per ser agents de canvi per una humanitat millor, és tot un referent pel sistema educatiu actual, en el que trobem greus dificultats de convivència i de diàleg. La vivència d'uns valors dintre de les aules, amb actituds positives envers aquests, poden ser un gran motor del procés educatiu. Amb aquest convenciment volem fer una aportació al sistema educatiu a través de l'experiència, la teoria i el model vital de Francesc Sagrera. Hem dividit la tesi en quatre parts:Una primera que comprèn la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través dels seus propis manuscrits, les bibliografies publicades fins a l'actualitat i un treball de camp en el que hem recollit els testimonis dels seus deixebles, que han format una fundació amb al seu nom. En ella relatem els fets més importants de la seva vida, expliquem com era, com pensava, com es relacionava amb els seus alumnes, i exposem el context educatiu y religiós en què va viure i que van marcar el seu devenir. En els annexes també podem trobar el context polític i social de la seva època. Una segona, en la que pretenem reinterpretar la orientació a partir de la experiència que ha estat la immersió en el pensament i perspectives de Francesc Sagrera.Es presenta un treball sobre diferents corrents en l'orientació per acabar en les definicions d'orientació actuals. Així mateix hem exposat la nostra pròpia teoria d'orientació i la de Francesc Sagrera, considerant a Francesc Sagrera com un gran orientador dels seus alumnes. A la tercera part, analitzem el pensament de Francesc Sagrera amb els seus escrits, les cartes que va escriure als seus deixebles, i entrevistes amb els seus deixebles amb la finalitat d'entendre les diferents dimensions de la seva figura, el seu pensament i la seva praxis. En la quarta part analitzem els problemes que té plantejats l'educació d'avui desde la nostra perspectiva, i es plantegen propostes a partir del model de Francesc Sagrera, posant de manifest la vigència de la seva teoria i la seva pràctica. / Esta tesis quiere poner de relieve la vigencia de las teorías y prácticas educativas de Francesc Sagrera, Escolapio que ejerció su tarea entre el 1927 y el 1940, como referente para la educación actual. Su concepción democrática de la sociedad y el valor de la justicia social desde el punto de vista evangélico, que inculcaba a sus alumnos a la vez que los sensibilizaba y los preparaba para ser agentes de cambio para una humanidad mejor, es un referente para el sistema educativo actual, en el que encontramos graves dificultades de convivencia y diálogo.La vivencia de unos valores dentro de las aulas, con actitudes positivas respecto a ellos, puede ser un gran motor del proceso educativo. Con este convencimiento queremos hacer una aportación al sistema educativo a través de la experiencia, la teoría y el modelo vital de Francesc Sagrera.Para ello hemos dividido la tesis en cuatro partes: Una primera comprende la Biografia de Francesc Sagrera, explicada a través de sus propios manuscritos, las biografías publicadas hasta el momento y un trabajo de campo en el que hemos recogido los testimonios de sus discípulos, que han formado una fundación con su nombre. En ella relatamos los hechos más importantes de su vida, explicamos cómo era como pensaba, como se relacionaba con sus alumnos y exponemos el contexto educativo y religioso en el que vivió y que marcaron su devenir. En los anexos también podemos encontrar el contexto político y social de su época. Una segunda, en la que pretendemos reinterpretar la orientación a partir de la experiencia que ha supuesto la inmersión de le pensamiento y perspectivas de Francesc Sagrera. Se presenta un trabajo sobre diferentes corrientes en la orientación para acabar en las definiciones de orientación actuales. Así mismo, hemos expuesto nuestra propia teoría de orientación y la de Francesc Sagrera, considerando a Francesc Sagrera como un gran orientador de sus alumnos.En la tercera parte, analizamos el pensamiento de Francesc Sagrera con sus escritos, las cartas que escribió a sus discípulos, y entrevistas con estos con la finalidad de entender las diferentes dimensiones de su figura, su pensamiento y su praxis. En la cuarta parte analizaremos los problemas que tiene planteados la educación de hoy desde nuestra perspectiva y planteamos propuestas a partir del modelo de Francesc Sagrera, poniendo de manifiesto la vigencia de su teoría y su práctica. / This thesis attempts to highlight the validity of educational theories and practices of Francesc Sagrera Sch. P., which exercised his task between 1927 and 1940, as reference for today's education.His democratic conception of society and the value of social justice from the evangelical point of view are a reference for the current education, which has to promote coexistence and dialogue. He inculcated in his students evangelic values, while sensitized and prepared them to be agents of change for a better humanity.The experience of values in the classroom and the promotion of positive attitudes towards them can be a strong force in the educational process.With this conviction we want to make a contribution to the educational system through the vital experience, theory and model of Francesc Sagrera.To these aims we've divided the thesis in four parts:The first part includes the Biography of Francesc Sagrera, explained through his own manuscripts, biographies published to date and a qualitative research in which we collected the testimony of his disciples, which created a foundation with his name. Here we report the most important events of his life, explaining what was his personality, his thought, how was his relationship with his students and also we describe the educational and religious context in which they lived that conditioned his evolution. In the annexes we can find the political and social context of this time.A second part aims to reinterpret counselling and guidance from the experience that has involved the immersion in the thoughts and perspectives of Francesc Sagrera. We present a work on different perspectives of counselling and guidance to arrive to he today's definitions. We have also created our own theory of counselling and guidance and the Francesc Sagrera one. Francesc Sagrera was a great counsellor of his students.In the third part, we analyzed the thought of Francesc Sagrera, his writings, the letters he wrote to his disciples, and the interviews with the former students in order to understand the different dimensions of his personality, his thought and his praxis.In the fourth part we analyzed the problems that today's education is facing, following our views. We suggested some proposals coming from Francesc Sagrera's model, demonstrating the today's validity of his theory and practice.

Les adopcions internacionals s’han convertit en una realitat normalitzada a la nostra societat. Aquest fet, fins l’actualitat, s’ha estudiat des de disciplines psicològiques o sociològiques però no pedagògiques. El nostre treball té per objectiu, per tant, avaluar la rellevància de la dimensió pedagògica tant en la motivació inicial dels pares adoptius com en els processos de formació d’aquests per a l’adopció internacional, a Catalunya (Espanya). Concretament la nostra recerca està formada per dos estudis, un sobre les motivacions inicials per adoptar i un altre sobre les activitats formatives per a l’adopció internacional. En el primer estudi s’analitzen qualitativa i quantitativament les motivacions inicials expressades per 362 unitats familiars. El resultat de l’anàlisi és un arbre categorial de motivacions inicials que està estructurat en tres grans categories, que són: a) motivació generalista del desig de ser pares; b) motivacions centrades en els pares, i c) motivacions centrades en l’infant i en l’exercici de les funcions parentals. Respecte el nostre objectiu obtenim que les motivacions inicials dels sol•licitants estan centrades, majoritàriament, en les motivacions focalitzades en els pares i les seves necessitats, i per tant, no en l’exercici de les funcions parentals. Quant al segon estudi, hem analitzat la formació prèvia a l’obtenció del certificat d’idoneïtat, a través de diferents tècniques i instruments com l’observació no participant, entrevistes als professionals, qüestionaris als sol•licitants, i entrevistes a famílies adoptives. El resultat obtingut és que els continguts de la formació vinculats a l’aptitud educadora representen només el 32% dels continguts treballats. Aquest percentatge és major en els equips on hi ha professionals de l’educació, com ara educadors socials i pedagogs. En canvi, aquests continguts s’haurien de treballar més en tant que les famílies adoptives un cop ha arribat el menor tenen problemes associats a l’aptitud educadora que es podrien reduir amb formació. Com a conclusió final, destacar que la dimensió pedagògica no està present de forma rellevant en els inicis dels projectes adoptius i tampoc és l’eix central sobre el que giren els processos formatius dels sol•licitants. En canvi, és una variable determinant per garantir la bona adaptació dels menors adoptats. / Las adopciones internacionales se han convertido en una realidad normalizada en nuestra sociedad. Este hecho, hasta la actualidad, se ha estudiado desde disciplinas psicológicas o sociológicas pero no pedagógicas. Nuestro trabajo tiene por objetivo, por tanto, evaluar la relevancia de la dimensión pedagógica tanto en la motivación inicial de los padres adoptivos como en los procesos de formación para la adopción internacional, en Cataluña (España). Concretamente, nuestra investigación está formada por dos estudios, uno sobre las motivaciones iniciales para adoptar y otro sobre las actividades formativas para la adopción internacional. En el primer estudio se analizan cualitativa y cuantitativamente las motivaciones iniciales expresadas por 362 unidades familiares. El resultado del análisis es un árbol categorial de motivaciones iniciales que está estructurado en tres grandes categorías, que son: a) motivación generalista del deseo de ser padres; b) motivaciones centradas en los padres, y c) motivaciones centradas en el niño y en el ejercicio de las funciones parentales. Respecto a nuestro objetivo obtenemos que las motivaciones iniciales de los solicitantes están centradas, mayoritariamente, en las motivaciones focalizadas en los padres y sus necesidades, y por tanto, no en el ejercicio de las funciones parentales. En cuanto al segundo estudio, hemos analizado la formación previa a la obtención del certificado de idoneidad, a través de diferentes técnicas e instrumentos como la observación no participante, entrevistas a los profesionales, cuestionarios a los solicitantes, y entrevistas a familias adoptivas. El resultado obtenido es que los contenidos de la formación vinculados a la aptitud educadora representan sólo el 32% de los contenidos trabajados. Este porcentaje es mayor en los equipos donde hay profesionales de la educación, como educadores sociales y pedagogos. Sin embargo, estos contenidos se deberían trabajar más en tanto que las familias adoptivas una vez ha llegado el menor tienen problemas asociados a la aptitud educadora que se podrían reducir con formación. Como conclusión final, destacar que la dimensión pedagógica no está presente de forma relevante en los inicios de los proyectos adoptivos y tampoco es el eje central sobre el que giran los procesos formativos de los solicitantes. En cambio, es una variable determinante para garantizar la buena adaptación de los menores adoptados. / International adoptions have become a reality in our society. This, until now, has been studied from psychological or sociological disciplines but not in pedagogy. Our main objective is assessing the relevance of the pedagogical dimension in the initial motivation of adoptive parents and in the training process for international adoption, in Catalonia (Spain). Specifically, our research consists of two studies, one on the initial motivations to adopt and one on the training activities for international adoption. The first study analyzes qualitative and quantitative the initial motivations of 362 families. The result of the first research is an initial motivation category, inside this, there are three main sections. These are: a) a general motivation to want to be parents; b) motivations focusing on parents, and c) child-centered motives and the exercise of parental functions. The obtaining results in the first study shows that the initial motivation focusing on parents is the highest mark of the three sections. On the second study, we analyzed the training to become adoptive parents, through different techniques and tools such as non-participant observation, interviews with professionals, questionnaires to applicants, and interviews with adoptive families. The result is the training content related to “educational ability” represents only 32% of the training. This percentage is higher in teams where there are professionals like social workers and educators. However, the “educational ability” content should be worked harder because the adoptive families have problems related to these abilities, and these difficulties would solve with the help of training. The final conclusion is, emphasize that the pedagogical dimension is not relevant in the beginning of their adoptive project, and the focus on training processes either. Nevertheless, it is a determining factor to ensure the successful adaptation of adopted children.

La tesis desenvolupa el concepte d'escola saludable des de la perspectiva dels riscos psicosociales. Concretament, l'anàlisis dels nivells de la síndrome d'esgotament profesional en 40 centres escolares de Catalunya confirma l'existència de granes diferències associades a diferències en l'organització i el modelo pedagògic. El model d'escola que aprén s'associa a una major salut laboral. De la recerca es deriven nove aportacions per a la prevenció primària de la síndrome estudiada. / La tesis desarrolla el concepto de escuela saludable desde la perspectiva de los riesgos psicosociales. Concretamente, el análisis de los niveles de síndrome de quemado por el trabajo en 40 centros escolares de Cataluña confirma la existencia de grandes diferencias asociadas a diferencias en la organización y modelo pedagógico. El modelo de escuela que aprende se asocia a una mayor salud laboral. De la investigación se derivan nuevas aportaciones para la prevención primaria del síndrome estudiado. / The thesis develops the concept of healthy school from the perspective of pychosocial risks. Specifically, the analysis of the levels of burnout in 40 schools of Catalonia confirms the existence of big differences associated with differences in the organisation and pedagogical model. The model of the school as a learning organization is associated to a great occupational health. Of the investigation new contributions are derived for the primary prevention of the burnout.

L'objectiu principal de la investigació present és l'estudi dels danys no intencionats a l'escola, que es constitueixen com un problema per a la salut i la seguretat de l'alumnat.Aquest estudi s'aborda amb una orientació que contempla la complementarietat de les metodologies qualitativa i quantitativa.La investigació s'inicia a partir del disseny d'una sèrie de categories per descriure i analitzar els factors més rellevants d'aquest fenomen. En segon lloc, s'ha construït i validat un instrument per enregistrar les dades més importants dels danys no intencionats.En tercer lloc, s'ha aplicat aquest instrument al llarg d'un curs acadèmic, en 22 centres escolars i sobre una població total de 17494 alumnes. Finalment, els resultats obtinguts han permès identificar les característiques principals dels danys no intencionats a l'escola i fer una proposta per a la seva prevenció. / El principal objetivo de la presente investigación es el estudio de los daños no intencionados en la escuela, que se constituyen como un problema para la salud y la seguridad del alumnado. Este estudio se aborda con una orientación que contempla la complementariedad de las metodologías cualitativa y cuantitativa. La investigación se inicia a partir del diseño de una serie de categorías para describir y analizar los factores más relevantes de este fenómeno.En segundo lugar, se ha construido y validado un instrumento para registrar los datos más importantes de los daños no intencionados.En tercer lugar, se ha aplicado este instrumento durante un curso académico, en 22 centros escolares y sobre una población de 17494 alumnos.Finalmente, los resultados obtenidos han permitido identificar las características principales de los daños no intencionados en la escuela y hacer una propuesta para su prevención. / The main aim of this research is the study of unintentional injuries at school, which are set up as a problem for the health and the security of the student body. This study is dealt with a methodological orientation that relies on the qualitative and quantitative methods.The starting point of the investigation is a series of categories design, in order to describe and to analyze the most relevant factors of this phenomenon. Second, an instrument to register the most significant data of unintentional injuries has been built and validated.Third, this instrument has been applied during a school year in 22 schools and on a total population of 17494 students.Finally, the obtained results have allowed to identify the main characteristics of unintentional injuries at school, and to do a proposal for their prevention.

La tesi que es presenta és un estudi de cas del procés d'incorporació pedagògica de les tecnologies de la informació i comunicació, específicament de la pissarra digital interactiva a l'aula. La mostra està constituïda per docents de 14 centres d'infantil i primària de Catalunya, que van rebre formació i assessorament pel Centre de Tecnologies Ituarte.Els tres objectius principals del nostre treball són: analitzar i avaluar aquest procés de formació a través del Model Eduticom; explorar i descriure l'ús que els docents donen a les pissarres digitals interactives en la dinàmica educativa en les seves aules; i finalment, dissenyar un model de formació i assessorament continuat del professorat que tingui en compte un procés de seguiment, suport i sostenibilitat de la innovació educativa amb suport de les tecnologies.Des d'un disseny multiparadigmàtic s'aborda aquesta investigació amb un mètode qualitatiu i quantitatiu. Els resultats subratllen la satisfacció dels mestres pel model de formació rebuda, l'adaptació del model a les seves necessitats com a professors d'aula, els canvis en els aspectes metodològics i didàctics que l'ús dels PDI en l'aula els ha imposat; i finalment, la importància d'una adequada infraestructura, gestió dels recursos i destinació d'un horari no lectiu, per a la pràctica i implementació de la innovació educativa amb ús de tecnologia. / La tesis que se presenta es un estudio del caso del proceso de incorporación pedagógica de las tecnologías de la información y comunicación, específicamente de la pizarra digital interactiva en el aula. La muestra se constituye por docentes de 14 centros de infantil y primaria de Cataluña, quienes recibieron formación y asesoramiento por el Centro de Tecnologías Ituarte.Los tres objetivos principales de nuestro trabajo son: analizar y evaluar este proceso de formación a través del Modelo Eduticom; explorar y describir el uso que los docentes dan a las PDI en la dinámica educativa en sus salas de clases; y finalmente, diseñar un modelo de formación y asesoramiento continuado del profesorado que contemple un proceso de seguimiento, apoyo y sostenibilidad de la innovación educativa con soporte de las tecnologías.Desde un diseño multiparadigmático se aborda esta investigación con un método cualitativo y cuantitativo. Los resultados subrayan la satisfacción de los maestros por el modelo de formación recibido, la adaptación del modelo a sus necesidades como profesores de aula, los cambios en los aspectos metodológicos y didácticos que el uso de la PDI en el aula les ha impuesto; y finalmente, la importancia de una adecuada infraestructura, gestión de los recursos y destinación de un horario no lectivo, para la práctica e implementación de la innovación educativa con uso de tecnología. / This thesis presents a case study focused on the educational process about the information and communication technologies integration, specifically the interactive whiteboard incorporation. The research has a sample of 14 kindergarden and primary schools in Catalonia, who received training and advice from Ituarte Technology Center.The study raises three main objectives: first is to analyze and evaluate the training process through the "Eduticom Model"; second is to explore and describe the teachers' use of interactive whiteboards in the classrooms dynamics; and finally, to design a model of teacher training and continued advice that includes a process monitoring, empowerment and sustainability of educational innovation with ICT support.The research has a qualitative and quantitative method in a multiparadigmatic design. The results underline the teachers satisfaction around the training model received; the model adaptation to the classroom teachers needs; methodological changes have occur in teaching with the interactive whiteboard use in the classroom; finally results have shown the importance of an adequate infrastructure, resources management and the destination of non-lecture hours for the practice of educational innovation in technology.

Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI) 2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació 3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursivaLa recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions. En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura. En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients. En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura. En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat. Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura. / Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI) 6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación 7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursivaLa recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones. En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura. En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes. En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura. En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad. Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura. / From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles 3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse communityData collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived. Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management. Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware. Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues. Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity. Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.