La tesi fa un estudi intens i crític de l'obra filosòfica del professor nordamericà John Searle, qui va formalitzar el que es coneix com "teoria dels actes de parla". Es presenta una investigació sobre els temes principals del pensament de Searle: llenguatge, ment i "background" així com les conexions que hi ha entre ells. Aquest estudi suposa una crítica a alguns aspectes poc clars de la concepció del llenguatge de Searle, i, a la vegada, una aposta a possibles solucions a aquestos aspectes.

El trabajo realizado consiste en estudiar un conjunto de problemas relacionados con el tratamiento del lenguaje escrito (textos narrativos). se ha tomado, como punto central de la investigación, la información temporal:Como se expresa en el texto, como se interpreta, como ayuda al proceso de comprensión del texto y como se representa en un sistema de conocimiento.Se ha diseñado un prototipo (COTEM), basado en la investigación realizada. Escogiendo las noticias de periódico como muestra de textos narrativos.Utilizando un formalismo basado en francés, se ha implementado una base de conocimiento en la que se representan los elementos del dominio, el conocimiento lingüístico y el conocimiento general, con la inclusión de un modelo del tiempo. las instancias de elementos temporales y las relaciones entre ellas se crean y mantienen aparte en el sistema temporal.La expresión lingüística del tiempo se ha estudiado a dos niveles. a nivel de frase, proponemos una clasificación de las expresiones temporales, los patrones E-R-S para los tiempos verbales en castellano y la combinación de las expresiones temporales con los patrones verbales. a nivel de discurso, las noticias son clasificadas según su estructura narrativa y hemos definido relaciones entre estos tipos estructurales, los lexemas verbales y los tiempos verbales.El sistema temporal diseñado es independiente del dominio y consta de una red de elementos temporales de diferentes tipos (punto, intervalo cadena) conectada con un calendario. Aporta la novedad, entre otras, de distinguir entre elementos temporales cerrados y abiertos según si tienen o no, respectivamente, relación con elementos de calendario. Ello permite que el algoritmo de propagación de relaciones temporales sea más eficiente.El prototipo implementado trata las noticias a partir de una representación semántica del texto. Las noticias son interpretadas y su información es incorporada a todo el sistema.

This thesis describes research into the development and deployment of engineered large-scale unification-based grammar to provide more robust and efficient deep grammatical analysis of linguistic expressions in real-world applications, while maintaining the accuracy of the grammar (i.e. percentage of input sentences that receive the correct analysis) and keeping its precision up to a reasonable level (i.e. percentage of input sentences that received no superfluous analysis).In tacking the efficiency problem, our approach has been to prune the search space of the parser by integrating shallow and deep processing. We propose and implement a NLP system which integrates a Part-of-Speech (PoS) tagger and chunker as a pre-processing module of broad-coverage nification-based grammar of Spanish. This allows us to release the arser from certain tasks that may be efficiently and reliably dealt with by these computationally less expensive processing techniques. On the one hand, by integrating the morpho-syntactic information delivered by the PoS tagger, we reduce the number of morpho-syntactic ambiguities of the linguistic expression to be analyzed. On the other hand, by integrating chunk mark-ups delivered by the partial parser, we do notonly avoid generating irrelevant constituents which are not to contribute to the final parse tree, but we also provide part of the structure that the analysis component has to compute, thus, avoiding a duplication of efforts.In addition, we want our system to be able to maintain the accuracy of the high-level grammar. In the integrated architecture we propose, we keep the ambiguities which can not be reliably solved by the PoS tagger to be dealt with by the linguistic components of the grammar performing deep analysis.Besides improving the efficiency of the overall analysis process and maintaining the accuracy of the grammar, our system provides both structural and lexical robustness to the high-level processing. Structural robustness is obtained by integrating into the linguistic components of the high-level grammar the structures which have already been parsed by the chunker such that they do not need to be re-built by phrase structure rules. This allows us to extend the coverage of the grammar to deal with very low frequent constructions whose treatment would increase drastically the parsing search space and would create spurious ambiguity. To provide lexical robustness to the system, we have implemented default lexical entries. Default lexical entries are lexical entry templates that are activated when the system can not find a particular lexical entry to apply. Here, the integration of the tagger, which supplies the PoS information to the linguistic processing modules of our system, allows us to increase robustness while avoiding increase in morphological ambiguity. Better precision is achieved by extending the PoS tags of our external lexicon so that they include syntactic information, for instance subcategorization information.

Des dels anys 80, els sistemes basats en el coneixement, programes que utilitzen una gran quantitat de informació per modelar situacions i resoldre problemes, han adquirit gran importància en el camp industrial, financer i científic. La complexitat d'aquests sistemes fa que el seu ús presenti més dificultats que altres aplicacions informàtiques. La comunicació entre els sistemes basats en el coneixement i l'usuari presenta, doncs, nous reptes. Tot i que el llenguate natural es especialment apropiat per comunicar-se amb aquests sistemes, són pocs els que incorporen interfícies en llenguatge natural. Els motius principals són els problemes d'eficiència que presenta el processament del llenguatge natural i l'elevat cost de desenvolupar les bases de coneixement (conceptual i lingüístic) necessàries per a cada aplicació. L'objectiu d'aquesta tesi és millorar la comunicació en llenguatge natural amb els sistemes basats en el coneixement. Aquesta recerca s'ha centrat en el disseny d'una representació reutilitzable dels diferents tipus de coneixement involucrats en aquesta comunicació, que permetir de generar de forma automàtica la interfície més adequada per a cada aplicació. S'ha desenvolupat un sistema, GISE (Generador de Interfaces a Sistemas Expertos), que genera interfícies en llenguatge natural per diferents tipus d'aplicacions. Aquest sistema adapta automàticament les bases de coneixement lingüístic generals als requeriments d'una aplicació concreta, obtenint la gramàtica més apropiada. El disseny del sistema està basat en una representació reutilitzable i modular dels diferents tipus de coneixement necessaris en la comunicació en llenguatge natural. Aquesta informació consisteix en els conceptes de l'aplicació, les tasques de comunicació, el coneixement lingüístic i les relacions generals entre el coneixement conceptual i la seva realització lingüística. Tres bases de coneixement s'han dissenyat per representar aquesta informació: la ontologia conceptual, la ontologia lingüística i un conjunt de relges de producció. El coneixement conceptual s'ha representat en la ontologia conceptual. Aquest coneixement inclou aspectes sobre el domini i la funcionalitat. Tota la informació necessària per modelar l'aplicació i tots els possibles actes de comunicació estan representats en la ontologia conceptual. La complexitat dels sistemes basats en el coneixement fa necessària una representació formal i explícita de la seva funcionalitat i domini.El coneixement lingüístic general necessari per expressar en llenguatge natural les possibles tasques del sistema es representen en la ontologia lingüística.La informació que permet relacionar el coneixement lingüístic general a una aplicació concreta per tal d'obtenir la gramàtica més adequada es representada mitjançant un conjunt de regles de producció.L'organització modular dels diferents tipus de coneixement que intervenen en la comunicació facilita l'adaptació del sistema a diferents tipus d'aplicacions i usuaris.Les gramàtiques generades pel sistema GISE utilitzen un llenguatge alhora ric i precís, adaptat a l'aplicació. La interfície del sistema incorpora un sistema de finestres que guia a l'usuari a introduir les opcions en llenguatge natural que el sistema reconeix.GISE s'ha aplicat a diferents sistemes: a SIREDOJ, un sistema expert en lleis i a un sistema que dóna informació sobre trens. / Since the 1980's, knowledge based systems (KBSs), programs that use knowledge to model situations and solve problems, have spread throughout industry, finance and science. Human communication with these systems deals with complex concepts and relationships that are not present in other software applications. Allthough the natural language (NL) is especially appropriate for expressing these concepts, there are not many KBSs incorporating NL interfaces. The main reasons for this are problems of efficiency in NLI performance, lack of adequacy to the communication needs of the applications and the high cost of developing and maintaining them.The aim of this thesis is to study how the communication process and engineering features can be improved in NL interaction with KBSs. This study has been focused on the efficient and reusable representation of the knowledge involved in NL communication with KBSs. GISE (Generador de Interfaces a Sistemas Expertos), a system supporting NL communication with KBSs has been developed. This system adapts the general linguistic resources to application requirements in order to automatically obtain application-restricted grammars. The main issue of the system design is a separate and reusable representation of all types of knowledge involved in communication with KBSs. This knowledge consists of the application knowledge appearing in the communication, the tasks of communication, the linguistic knowledge supporting their expression and the general relationships between conceptual knowledge and its linguistic realization. Three general bases were designed to represent all this knowledge : the Conceptual Ontology (CO), the Linguistic Ontology (LO) and a set of control rules.Conceptual knowledge is represented in the CO. This conceptual knowledge includes domain and functionality issues. All knowledge required to model the applications as well as the description of all possible communication acts is provided in the CO. The CO is the skeleton for anchoring the domain and the functionality of the applications. The complexity of KBS performance makes a formal and explicit representation of their domain and functionality necessary. The general linguistic knowledge needed to cover the expression in NL of the tasks the system performs is represented by means of the LO and a set containing all possible realizations of the application terms. The LO is domain and application independent. The control information to relate the general linguistic knowledge to conceptual application knowledge in order to generate the application-restricted grammars is represented by a set of production rules. The modular organization of the relevant knowledge into separate data structures provides great flexibility for adapting the system to different types of applications and users.The grammars generated by GISE use expressive and precise language tuned to the application and adapted to the evolution of the communicative process. A menu-system to guide the user in introducing the NL is integrated into the GISE interface. GISE has been applied to a couple of applications: SIREDOJ, an ES in law and a railway communication system.

Information Extraction (IE) can be defined as the task of automatically extracting preespecified kind of information from a text document. The extracted information is encoded in the required format and then can be used, for example, for text summarization or as accurate index to retrieve new documents.The main issue when building IE systems is how to obtain the knowledge needed to identify relevant information in a document. Today, IE systems are commonly based on extraction rules or IE patterns to represent the kind of information to be extracted. Most approaches to IE pattern acquisition require expert human intervention in many steps of the acquisition process. This dissertation presents a novel method for acquiring IE patterns, Essence, that significantly reduces the need for human intervention. The method is based on ELA, a specifically designed learning algorithm for acquiring IE patterns from unannotated corpora.The distinctive features of Essence and ELA are that 1) they permit the automatic acquisition of IE patterns from unrestricted and untagged text representative of the domain, due to 2) their ability to identify regularities around semantically relevant concept-words for the IE task by 3) using non-domain-specific lexical knowledge tools such as WordNet and 4) restricting the human intervention to defining the task, and validating and typifying the set of IE patterns obtained.Since Essence does not require a corpus annotated with the type of information to be extracted and it does makes use of a general purpose ontology and widely applied syntactic tools, it reduces the expert effort required to build an IE system and therefore also reduces the effort of porting the method to any domain.In order to Essence be validated we conducted a set of experiments to test the performance of the method. We used Essence to generate IE patterns for a MUC-like task. Nevertheless, the evaluation procedure for MUC competitions does not provide a sound evaluation of IE systems, especially of learning systems. For this reason, we conducted an exhaustive set of experiments to further test the abilities of Essence.The results of these experiments indicate that the proposed method is able to learn effective IE patterns.

Aquesta tesi doctoral pretén, a través d'una revisió de les principals teories de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres, establir un marc d'actuació del professorat i l'alumnat d'un centre escolar. Per tal d'optimitzar els recursos, l'apropament resultant de la consideració dels diferents tipus d'aprenentatge, que pretén ser eclèctic i adaptat a les necessitats de la realitat que ens envolta, però que en cap cas vol ser únic, és l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat o Affectivity and Diversity Approach (ADA). Com el nom ens indica, aquest és un enfocament que té en compte l'estat emocional en què es troben les persones implicades en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, al igual que les seves capacitats individuals. L'ADA té els seus fonaments en una estructura horitzontal que engloba el context psicològic, el context físic, el context pedagògic i el context social de cada individu i els subelements que s'hi relacionen. A part dels contextos explicitats anteriorment, també és important tenir en compte que cada individu és únic i posseeix unes propietats i unes capacitats singulars que també s'han de tenir presents a l'hora d'adquirir qualsevol nou tipus d'aprenentatge. Amb la investigació feta queda demostrat que l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat aporta resultats positius quan s'aplica a l'aula d'anglès com a llengua estrangera. / This doctoral thesis wants to establish a way of doing in a secondary school environment through a revision and extension of the main theories of learning and teaching foreign languages. To be able to optimize the school resources, the resulting approach that wants to be eclectic as well as flexible, concerning learning styles and real life adaptation, is the Affectivity and Diversity Approach (ADA). This approach wants to take intp account the emotional state and the individual capacities of the individuals involved in any teaching-learning process. ADA has its founding in a horizontal axis that comprises the psychological context, the physical context, the pedagogical context and the social context of each individual as well as ther sub elements. Apart from the contexts explained above, we shall consider that every individual is unique with aptitudes and preferences that should also be taken into account when learning. Even though the investigation could continue, and this is my intention, I think that it has been proved that the Affectivity and Diversity Approach contributes positively to the learning of a foreign language when applied in the English language class.

El propósito de esta tesis era examinar el influjo que determinada información léxica de los verbos tiene en el procesamiento sintáctico. Nos centramos en el estudio del papel que desempeñan en el procesamiento sintáctico dos de las fuentes de información almacenadas en la entrada léxica de los verbos: (i) la información de control de los verbos respecto a la asignación de un antecedente al sujeto nulo de un infinitivo y (ii) la información que detalla las condiciones de modo que un verbo subordinado tiene que cumplir cuando aparece en una oración subordinada seleccionada léxicamente por un determinado verbo.Contrastamos las predicciones del modelo de vía muerta (Frazier, 1987) con las predicciones de los modelos lexicalistas (MacDonald, et al., 1994a, b; Trueswell y Tanenhaus, 1994). La cuestión fundamental que nos planteamos al iniciar este trabajo era ver hasta qué punto las decisiones que toma el procesador sintáctico en los estadios iniciales de procesamiento son ciegas tal y como defiende el modelo de vía muerta o sensibles como proponen los modelos lexicalistas a la información almacenada en el léxico (distinta de la información que especifica la categoría a la que pertenece una palabra).Presentamos 9 experimentos uno de priming transmodal, dos de potenciales cerebrales evocados y seis de lectura autoadministrada que examinaban el papel que desempeñan en el procesamiento sintáctico las dos fuentes de información antes mencionadas. El papel que desempeña la información de control en el procesamiento apenas había sido estudiado en español. Los seis experimentos que han examinado el influjo de dicha información tienen la característica de haber utilizado por primera vez los fallos de concordancia entre un sujeto nulo y un adjetivo que lo modifica para estudiar el ligamiento del sujeto nulo de los complementos de infinitivo. La influencia de la información de modo en el procesamiento sintáctico todavía no había sido examinada.Tomados conjuntamente, los resultados de los experimentos muestran que el procesador de oraciones hace un uso muy temprano de las dos fuentes de información estudiadas. De forma más pormenorizada, los experimentos sobre la información de control han mostrado que el procesador interpreta muy rápidamente el sujeto nulo de un complemento de infinitivo. Además, se ha observado que en este proceso de asignarle al sujeto nulo un antecedente el sistema no se guía por una estrategia basada en la distancia como predeciría el modelo de vía muerta sino que se guía por la información de control almacenada en el léxico tal y como predecirían los modelos lexicalistas. Los experimentos de potenciales evocados, además de mostrar estos efectos tempranos de la información de control, han contribuido de forma significativa al incipiente campo de estudio sobre las respuestas cerebrales generadas por distintas anomalías sintácticas en lengua española. Los experimentos de potenciales evocados, además, son relevantes por el hecho de haber utilizado estímulos auditivos, en lugar de visuales como es más común , contribuyendo, así, a aportar nuevos datos a los pocos existentes sobre las respuestas del cerebro al lenguaje natural hablado.Los experimentos sobre la información de modo han mostrado claramente que dicha información es tenida en cuenta muy tempranamente. Hemos observado, además, que dicha información es accedida tan pronto como el sistema reconoce un verbo en la cadena entrante.La conclusión general a la que podemos llegar es que, en contra de lo que predeciría el modelo de vía muerta, la información almacenada en la entrada léxica de los verbos desempeña un papel crucial en los estadios iniciales de procesamiento. Este uso temprano de dichas fuentes de información léxica se ajusta a las predicciones de una de las hipótesis sustantivas de los modelos lexicalistas. / The main aim of this thesis was to examine the influence verb-specific information has on sentence processing. We studied two particular sources of information that are stored at a verb's lexical entry: (i) the control properties of a verb that determine the assignment of an antecedent to the null subject of an infinitival complement, and (ii) the information that specifies that a verb subcategorizes for a tensed complement in a particular verbal mood.We have tested the predictions of the garden-path model (Frazier, 1987) and the predictions of constraint-based lexicalist models (MacDonald, et al., 1994a, b; Trueswell & Tanenhaus, 1994). The central question we wanted to address is whether the sentence processor initially ignores verb-specific information as the garden-path model assumes or whether such lexical information has a rapid influence on the early stages of parsing as assumed by constraint-based lexicalist parsing models.We run nine experiments a cross modal naming experiment, two ERPs experiments and six self-paced reading experiments to examine the role of control and mood information on the early stages of parsing. There are two novel aspects in this thesis that we would like to highlight. On the one hand, the relation between verb control information and on-line sentence comprehension had received little attention in Spanish. Moreover, in the six experiments designed to examine the influence of this type of information on sentence processing we manipulated the agreement patterns between the null subject of the infinitive and an adjective predicated of it. To date, nobody had used such a manipulation to study the assignment of an antecedent to the null subject of an infinitival complement. On the other hand, the influence of mood information on sentence processing had not been studied yet.The results of the experiments show that the sentence processor accesses and uses control- and mood information very rapidly. The experiments that examined the influence of control information have shown that the processor interprets the null subject of an infinitival complement very rapidly. Moreover, we have shown that the processor, rather than initially associating the null subject with the most recent filler as predicted by the garden-path model rapidly uses control information to assign an antecedent to this null subject as predicted by constraint-based lexicalist models. The ERP experiments, in addition to show the early influence of control information on parsing, have provided further evidence about the brain responses to syntactic anomalies in Spanish. We examined a type of agreement, that between an NP and an adjective predicated of it, that had not been previously studied. The waves elicited by agreement violations in Spanish have been shown to be similar to those reported in previous work. Furthermore, we have contributed to the demonstration of the feasibility of doing ERP studies using continuous, natural speech as the stimulus materials.The experiments that examined the role of mood information on parsing have shown that this particular type of lexical information is rapidly used by the sentence processor. Moreover, we have shown that this type of information is made available as soon as the system recognizes a verb in the input string.In the light of the results, we conclude that, in contrast to the predictions of the garden-path model, the information stored at a verb's lexical entry plays an important role at the early stages of parsing. The early use of such verb-specific information is in accordance with the predictions of constraint-based lexicalist parsing models.

La descripción de casos de afasia en bilingües se remonta al siglo XIX. Desde el inicio, el interés se ha centrado en conocer los factores que influyen en el patrón de recuperación que sigue cada lengua tras la lesión, así como en su representación y procesamiento cerebral. Y es que, en pacientes bilingües o políglotas, la alteración del lenguaje que se produce como consecuencia de una lesión cerebral focal no siempre afecta por igual a los idiomas que habla una misma persona. Por este motivo, la valoración de sólo una de sus lenguas ofrece una visión parcial de la realidad lingüística en la que viven estas personas. Es en este contexto en el que surgió el primer test destinado a valorar las capacidades lingüísticas residuales de pacientes bilingües o políglotas: el Test de la Afasia para Bilingües (TAB) de Michel Paradis. El TAB está disponible en 65 idiomas y 160 pares de lenguas (traducción). Aunque las versiones en catalán y en castellano del test datan del año 1989, que nosotros sepamos, no se han publicado datos generales de su aplicabilidad. Los objetivos de esta investigación pueden resumirse en dos puntos: a) estudiar las propiedades psicométricas de la versión en catalán y en castellano del TAB en sujetos bilingües que residen en Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, y b) comparar el rendimiento obtenido en el TAB de diferentes muestras de sujetos bilingües (controles sanos, pacientes con deterioro cognitivo leve, enfermos de Alzheimer y afásicos). Presentamos y discutimos los resultados obtenidos dentro del contexto de las teorías actuales de procesamiento del lenguaje en bilingües y políglotas. / The description of cases of bilingual aphasia goes back to the 19th century. From the beginning, the interest has been centred on the factors influencing language recovery patterns following brain injury, as well as representation and cerebral processing of each language. Bilingual subjects can show different patterns of language recovery. For this reason, the assessment in only one of the languages they know, offers a partial vision of the linguistic reality in which these people live. It's in this context that the first test dedicated to assess the residual linguistic capacities of bilingual and polyglot patients appeared: the Bilingual Aphasia Test (BAT) by Michel Paradis. The BAT is currently available in 65 languages and 160 language pairs (translation tasks). Although the Catalan and Castilian versions of the test appeared in 1989, general data of its applicability have not been published yet. The objectives of this investigation can be summarized in two points: a) to study the psychometric properties of the Catalan and Castilian version of the BAT in bilingual subjects that reside in Barcelona and L'Hospitalet of Llobregat, and b) to compare patterns of Catalan and Castilian performance in different samples of bilingual subjects (healthy volunteers, patients with mild cognitive impairment, patients with mild Alzheimer's disease, and aphasics). We present the results and discussion in the context of language processing theories in bilinguals.

The series of studies that comprise this dissertation are aimed at simulating vocabulary learning and meaning acquisition of different types of words, namely words which differ in imageability. For this purpose, the human simulation paradigm is the best option to approach the question of how the meanings of words are learned. It also offers the advantage of using electrophysiological and hemodynamic techniques to explore the underlying processes and neural regions that sustain on-line word learning and that, with the use of infants, would have been difficult or impossible to study. In order to study the meaning acquisition of new words, the human simulation paradigm was adopted (Gillette et al., 1999). In the first series of experiments (Chapters 2 and 3), adults were provided with congruent and incongruent semantic contexts from which they had to derive the meanings of new words. This strategy was further applied in order to understand the neural mechanisms involved in learning concrete and abstract words (Chapters 4 and 5). More specifically, Chapter 2 analyzes the interaction of semantic information congruency and meaning resolution using event-related brain potentials (ERP) (experiments 1 and 3). A different experiment explores the effects of context congruence on lexical acquisition using a self-paced reading paradigm (experiment 2). Chapter 3 examines the localization of cortical areas of successful meaning acquisition with functional magnetic resonance imaging (fMRI), and investigates the neural network for lexical learning (experiment 4). In Chapter 4, the self¬paced reading paradigm is used to study meaning acquisition of concrete and abstract words. First, a reanalysis of experiment 2 is presented (experiment 2b). Experiment 5 investigates abstract word learning from congruent and incongruent sentential contexts. Afterward, a comparison between experiments 2b and 5 is presented. In experiment 6, the simultaneous acquisition of concrete and abstract words is studied using the self¬paced paradigm. Finally, Chapter 5 examines the localization of cortical areas differently involved in meaning acquisition of concrete and abstract words using fMRI (experiment 7). / El llenguatge és una capacitat humana que ha fet possible aspectes únics del pensament humà, com la creativitat, l'habilitat de pensar sobre el passat i el futur, la lògica i, totes les formes de cognició d'alt nivell. El llenguatge ens donà l'habilitat de mantenir informació de l'entorn en memòria per a poder manipular-la, i en conseqüència, tenir una eina per a comunicar idees. El llenguatge esdevingué la principal manera de transmetre i emmagatzemar el coneixement i la cultura. Degut a la importància d'aquesta increïble, però a la vegada, complicada habilitat, els humans hem d'aprendre'l durant els primers anys de vida. Un dels primers passos en aquest enigmàtic procés d'aprendre el llenguatge és aprendre les etiquetes del món. Donar un nom a quelcom optimitza la informació, i permet fer categoritzacions, que permeten generalitzacions del coneixement que ja existeix a nous exemplars, objectes o conceptes. Sota una etiqueta arbitrària, una convenció social, les característiques, funcions, parts i relacions amb altres paraules d'un concepte són emmagatzemades. L'aprenentatge d'aquestes etiquetes és un dels primers reptes que els infants han d'afrontar. Per tal d'esdevenir un usuari expert del llenguatge els infants primer han d'aprendre com es denominen les coses, quines coses pertanyen al mateix grup i quines no, és a dir, han d'aprendre a categoritzar el món i generalitzar la informació. Els infants són extremadament bons en això. Els nens comencen a produir les primeres paraules al volant del 12 mesos d'edat, aprenent unes 10 paraules noves cada dia fins al final de la secundaria. Nogensmenys, l'aprenentatge de vocabulari no s'atura al final de l'adolescència, constantment trobem paraules noves, neologismes, argots, que hem d'aprendre. A més a més, la majoria de gent haurà d'aprendre com a mínim una llengua estrangera durant la seva vida. Tot i això, l'adquisició de vocabulari en l'adultesa és molt més lenta i probablement depèn més de factors socials. Aquesta tesi està dedicada a la comprensió de com els adults aprenen el significat de noves paraules a partir del context semàntic, és a dir, estudia la vinculació d'una paraula amb un concepte utilitzant la informació semàntica proporcionada per les oracions en les que la paraula nova es troba.Així doncs, per a aquest propòsit, s'han realitzat set experiments. Dos experiments amb potencials evocats, un conductual i un utilitzant ressonància magnètica funcional (fMRI) es centren en l'efecte de la congruència del context semàntic en l'adquisició lèxica. Els següents experiments intenten profunditzar en l'aprenentatge de noves paraules investigant l'adquisició de paraules concretes i abstractes. Amb aquest propòsit s'han realitzat dos experiments conductuals i un utilitzant fMRI.

El estudio de un aspecto concreto de la sintaxis coloquial, la repetición, ya ocupó la Parte II de mi tesis de Licenciatura. De acuerdo con mi director de tesis se convino en que era un tema suficientemente amplio, inexplorado y sugestivo como para sur objeto de una tesis doctoral.La manifestación coloquial -dialogal- es la forma más inmediata de realizarse el lenguaje, cuyas funciones comunicativa y expresiva exigen una duplicidad de sujetos que, alternativamente, emiten y reciben mensajes estructurados lingüísticamente.De la misma manera que se considera que una frase es un tipo de unidad que cohesiona los distintos significados de los elementos que la componen, las premisas que emiten los dos interlocutores están relacionadas significativamente. La unidad significativa del diálogo abarca varias emisiones lingüísticas (premisas) de los sujetos que intervienen. Hay otra noción menos conocida, o desconocida totalmente, y es que esta relación significativa de la "estructura profunda" de las premisas coloquiales se manifiesta en su "estructura superficial". Las premisas constitutivas de los diálogos presentan elementos comunes. Esta repetición es un fenómeno visible en la sintaxis coloquial.El propósito de esta tesis es ver si este fenómeno se produce de una forma constante en el coloquio, y de qué forma se produce. Para ella ha sido necesario consultar una gran cantidad de diálogos; pero, más importante que el número ha sido el obtenerlos de todas las procedencias posibles. Una vez se sepa si el fenómeno de repetición formal es una constante en el coloquio se podrá elaborar una teoría general del mismo.Presento mi tesis en dos volúmenes separados. En el Anejo están agrupados todos los diálogos que me han servido de base para la elaboración del trabajo, clasificados según el canal que los ha transmitido y con una numeración separada para cada grupo, para que de esta forma sea fácil localizar cualquier diálogo que aparezca citado en el volumen principal. El cuerpo de la tesis está compuesto por cuatro partes esenciales. En la Parte I (formada por cuatro capítulos) analizo la procedencia de los diálogos estudiados. La Parte II está dedicada al estudio de la comunicación coloquial, analizándose las características de los sujetos que puedan intervenir, la naturaleza de sus emisiones y las relaciones significativas que contraen en el seno del coloquio. La Parte III es el centro de la tesis y en ella estudiamos la repetición, es decir, la presencia de un mismo elemento en varias premisas de un diálogo. La Parte IV es complemento de la anterior, ya que consiste en la aplicación de cada una de las fórmulas representativas de un cambio a unas premisas de los diálogos recogidos en el Anejo. Un índice general de materias y otro relacionando las figuras que aparecen en el texto facilitan la consulta de la tesis.