El desenvolupament de la comunicació mòbil a partir de l'aparició de la telefonia cel • lular, s'ha configurat el desenvolupament d'un nou mitjà de comunicació, al que podem anomenar provisionalment, mitjà mòbil. La configuració, caracterització i evolució de tot mitjà de comunicació, part del desenvolupament de tecnologies, aparells i equips de comunicacions, per generar després usos i aplicacions socials, culturals, econòmiques i polítiques i acabar sent una estructura comunicacional, un element cultural que influeix en la generació d'imaginaris socials, polítics i culturals, sobre els quals exerceix una gran influència. A través de tot aquest procés, els mitjans configuren i desenvolupen un llenguatge específic del medi, el que no és altra cosa que una forma particular d'usar els elements significants, simbòlics i semiòtics de la cultura, per desenvolupar els seus missatges i continguts. En aquest treball s'ha analitzat, tant el desenvolupament i la configuració d'aquest nou mitjà audiovisual, com la transformació soferta pel llenguatge audiovisual en ser usat en aquest mitjà. Particularment s'ha desenvolupat un estudi de cas, en què s'analitza l'ús del mitjà mòbil i en particular del llenguatge audiovisual, en l'entorn del col • legi Colombo Francès de la ciutat de Medellín - Colòmbia, tractant d'establir les possibilitats de la seva usabilitat i aplicabilitat a les pràctiques pedagògics i didàctics. / El desarrollo de la comunicación móvil a partir de la aparición de la telefonía celular, ha venido configurando el desarrollo de un nuevo medio de comunicación, al que podemos llamar provisionalmente, medio móvil. La configuración, caracterización y evolución de todo medio de comunicación, parte del desarrollo de tecnologías, aparatos y equipos de comunicaciones, para generar luego usos y aplicaciones sociales, culturales, económicas y políticas y terminar siendo una estructura comunicacional, un elemento cultural que influye en la generación de imaginarios sociales, políticos y culturales, sobre los que ejerce una gran influencia. A través de todo este proceso, los medios configuran y desarrollan un lenguaje específico del medio, lo que no es otra cosa que una forma particular de usar los elementos significantes, simbólicos y semióticos de la cultura, para desarrollar sus mensajes y contenidos. En este trabajo se ha analizado, tanto el desarrollo y la configuración de este nuevo medio audiovisual, como la transformación sufrida por el lenguaje audiovisual al ser usado en este medio. Particularmente se ha desarrollado un estudio de caso, en el que se analiza el uso del medio móvil y en particular del lenguaje audiovisual, en el entorno del colegio Colombo Francés de la ciudad de Medellín – Colombia, tratando de establecer las posibilidades de su usabilidad y aplicabilidad a las prácticas pedagógicos y didácticos. / The development of mobile communication, since the emergence of cellular telephony, has shaped the emergence and configuration of new means of AUDIOVISUAL communication. We can tentatively call it mobile media. The setting, characterization and evolution of all communication media, begins with the development of technologies, equipment and communication devices so as to subsequently generate social, cultural, economic and political uses. Ultimately, a communicational structure emerges as a cultural element that influences the generation of social, political, and cultural imaginary frameworks on which the communicational structure itself exerts significant influence. Throughout this process, mobile media shapes and develops a language-specific environment as a particular form of using the symbolic, semiotic, and significant elements of culture to develop messages and content. This investigation analyzes the expansion and shaping of new audiovisual mobile media, as well as the transformation undergone by the visual language used in this realm. A case-study approach is used in which the use of mobile media is analyzed, particularly with regards to audiovisual language, in the socio-cultural milieu present among high-school students at the private educational institution “Colegio Colombo-Frances” in Medellin (Colombia). The potential use and applicability of mobile audiovisual media for pedagogic and didactic purposes is assessed.

L'extracció d'informació és l'àrea del processament de llenguatge natural l'objectiu de la qual és l'obtenir dades estructurades a partir de la informació rellevant continguda en fragments textuals. L'extracció d'informació requereix una quantitat considerable de coneixement lingüístic. La especificitat d'aquest coneixement suposa un inconvenient de cara a la portabilitat dels sistemes, ja que un canvi d'idioma, domini o estil té un cost en termes d'esforç humà. Durant dècades, s'han aplicat tècniques d'aprenentatge automàtic per tal de superar aquest coll d'ampolla de portabilitat, reduint progressivament la supervisió humana involucrada. Tanmateix, a mida que augmenta la disponibilitat de grans col·leccions de documents, esdevenen necessàries aproximacions completament nosupervisades per tal d'explotar el coneixement que hi ha en elles. La proposta d'aquesta tesi és la d'incorporar tècniques de clustering a l'adquisició de patrons per a extracció d'informació, per tal de reduir encara més els elements de supervisió involucrats en el procés En particular, el treball se centra en el problema de la detecció de relacions. L'assoliment d'aquest objectiu final ha requerit, en primer lloc, el considerar les diferents estratègies en què aquesta combinació es podia dur a terme; en segon lloc, el desenvolupar o adaptar algorismes de clustering adequats a les nostres necessitats; i en tercer lloc, el disseny de procediments d'adquisició de patrons que incorporessin la informació de clustering. Al final d'aquesta tesi, havíem estat capaços de desenvolupar i implementar una aproximació per a l'aprenentatge de patrons per a detecció de relacions que, utilitzant tècniques de clustering i un mínim de supervisió humana, és competitiu i fins i tot supera altres aproximacions comparables en l'estat de l'art. / Information extraction is the natural language processing area whose goal is to obtain structured data from the relevant information contained in textual fragments. Information extraction requires a significant amount of linguistic knowledge. The specificity of such knowledge supposes a drawback on the portability of the systems, as a change of language, domain or style demands a costly human effort. Machine learning techniques have been applied for decades so as to overcome this portability bottleneck¿progressively reducing the amount of involved human supervision. However, as the availability of large document collections increases, completely unsupervised approaches become necessary in order to mine the knowledge contained in them. The proposal of this thesis is to incorporate clustering techniques into pattern learning for information extraction, in order to further reduce the elements of supervision involved in the process. In particular, the work focuses on the problem of relation detection. The achievement of this ultimate goal has required, first, considering the different strategies in which this combination could be carried out; second, developing or adapting clustering algorithms suitable to our needs; and third, devising pattern learning procedures which incorporated clustering information. By the end of this thesis, we had been able to develop and implement an approach for learning of relation detection patterns which, using clustering techniques and minimal human supervision, is competitive and even outperforms other comparable approaches in the state of the art.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

El desenvolupament que han tingut recentment els programes d'alineació de corpus bilingües obre noves perspectives en l'estudi dels textos d'especialitat. La seva utilització permet contrastar i evidenciar diferències discursives entre textos especialitzats paral·lels en llengües diferents, fet que constitueix un benefici a l'hora de tractar el coneixement comparatiu entre un i altre discurs. Tanmateix, la formalització d'aquest coneixement resulta una tasca complexa i així ho demostren els casos de soroll en els resultats dels programes.Partint d'un corpus de textos jurisprudencials paral·lels catalans i castellans i utilitzant el programa ALINEA, fem un estudi descriptiu de detall sobre les diferències discursives entre els textos jurisprudencials catalans i castellans per tal de formalitzar el coneixement comparatiu del discurs jurídic (jurisprudencial) català i castellà. Establim una tipologia dels fenòmens lingüístics propis d'aquest discurs que poden generar alineacions insatisfactòries, n'estudiem les causes i fem una proposta de tractament lexicogràfic i d'estratègies complementàries (regles lingüístiques) per millorar els resultats de l'alineació d'aquest tipus de textos. / Recent development in alignment programs of bilingual corpora open horizons in studies about specialized texts. Its use let to contrast and to show discoursive differences between parallel specialized texts in different languages. This constitues a benefit in the treatment of comparative knowledge between one discourse and the other. Nevertheless, the formalization of this knowledge is a complex task and, so, the cases of noise in the results of the programs show it.Considering a corpus of Catalan and Spanish jurisprudencial parallel texts and using the ALINEA program, we present a descriptive study of detail about the discoursive differences between Catalan and Spanish jurisprudencial texts in order to formalize the comparative knowledge of Catalan and Spanish legal (jurisprundencial) discourse. We set a typology of own linguistic phenomena about this type of discourse which can generate non satisfactory alignments, we study the causes of this and we make a proposal of lexicographic treatment and of supplementary strategies (linguistic rules) in order to improve the results of the alignment of this type of texts.

El nostre treball de recerca té dues parts: una part teòrica inicial i l’estudi empíric que presentem a continuació. Obrim el bloc teòric amb un capítol dedicat a l’objecte d’estudi que centra la nostra investigació: la presència de l’L1 a l’aula de llengües estrangeres, en el qual abordem el tema des dels diferent àmbits que hi conflueixen: mètodes d’aprenentatge i teories lingüístiques; teories d’adquisició i d’aprenentatge, la sociolingüística i l’anàlisi conversacional (codeswitching). En el següent capítol ens centrem en la teoria del desenvolupament cognitiu des de l’òptica de la qual ens situem per al tractament del tema d’estudi: la Teoria Sociocultural, les bases de la qual se situen en l’obra de Vigotski. N’explicarem els orígens i els postulats principals que tenen una repercussió directa tant en la interpretació que hem donat a les nostres dades, com en el disseny que hem triat per a la nostra recerca, així com en els mètodes de recollida i d’anàlisi de dades que hem emprat. En el tercer capítol aprofundim en un dels aspectes més importants de la teoria vigotskiana, directament relacionat amb el nostre estudi: el llenguatge en tant que instrument mediador per al desenvolupament cognitiu humà. De totes les implicacions que es deriven d’aquesta idea, ens centrem en el paper mediador fonamental del discurs privat en l’autoregulació. Finalment, recollim en el darrer capítol del bloc teòric una revisió dels treballs més importants en l’àmbit de la recerca en l’aprenentatge de segones llengües, que observen el discurs dels aprenents des d’una perspectiva sociocultural i que s’han centrat en la incidència del discurs privat i/o de l’L1. Estudis que han estat referències directes per al plantejament i el desenvolupament de la nostra recerca, així com per a la interpretació que hem fet de les nostres dades.

[ES] La posibilidad de monitorear el contenido de odio en línea a partir de lo que escribe la gente se está convirtiendo en un asunto muy importante para varios actores, como gobiernos, empresas de TIC y profesionales de ONG's que implementan campañas de sensibilización en respuesta al preocupante aumento de los abusos y de la incitación al odio en línea. El abusive language es un término genérico que se utiliza para definir los contenidos hostiles generados por usuarios, que intimidan o incitan a la violencia y al desprecio, dirigiéndose a grupos vulnerables en las redes sociales. Hoy en día, estos contenidos están muy extendidos, y se encuentran también en otros tipos de textos como los artículos y títulos de periódicos online. Se han implementado varios enfoques en los últimos años para apoyar la identificación y el monitoreo de estos fenómenos, lamentablemente estos están lejos de resolver el problema debido a la complejidad interna del lenguaje abusivo y las dificultades para detectar sus formas más implícitas. En nuestra investigación de doctorado, hemos examinado las cuestiones relacionadas con la identificación automática del lenguaje abusivo en línea, investigando las diferentes maneras de hostilidad contra las mujeres, los inmigrantes y las comunidades culturales minoritarias, en idiomas como el italiano, el inglés y el español. El marco multilingüe nos ha permitido tener un enfoque comparativo para reflexionar sobre cómo se expresa el discurso de odio en varios idiomas, y cómo dichas expresiones se deben representar en el proceso automático del texto. El análisis de los resultados de los distintos métodos de clasificación de los mensajes en relación con la presencia del lenguaje abusivo, ha sacado a la luz algunas dificultades principalmente vinculadas a sus manifestaciones más implícitas. Por ejemplo, en los casos en que se utilizan figuras retóricas (como la ironía y el sarcasmo), cuando se fortalecen ideologías (como la ideología sexista) o esquemas cognitivos (como los estereotipos), o cuando se postulan contrarias a un tema de discusión. Para abordar estas dificultades, hemos propuesto distintas soluciones que también se pueden aplicar a diferentes géneros textuales. En particular, hemos observado que los aspectos cognitivos y creativos del discurso del odio son más difíciles de deducir automáticamente de los textos. Al mismo tiempo, también son elementos muy recurrentes como el caso del sarcasmo un recurso retórico que tiende a socavar la precisión de los sistemas. De hecho, por sus peculiaridades, el sarcasmo es adecuado para enmascarar mensajes ofensivos, especialmente en textos muy breves e informales. Nuestra hipótesis es que al informar al sistema sobre la presencia del sarcasmo, se mejoraría la identificación de los mensajes de odio, incluso cuando estos están disfrazados de sarcásticos. Para ello, es interesante estudiar cómo la introducción de conocimientos lingüísticos en modelos de detección puede ser útil para capturar los niveles de significado más implícitos. En concreto, hemos creado nuevos recursos que nos permitieron profundizar en nuestra hipótesis y desarrollar diversos enfoques para identificar dos maneras de lenguaje abusivo en tuits y títulos de periódicos: los discursos de odio y los estereotipos. Nuestra idea es combinar de manera fructífera el conocimiento general de los modelos lingüísticos y la información lingüística obtenida mediante la extracción de elementos lingüísticos específicos o entrenando simultáneamente el sistema al reconocimiento del lenguaje irónico en una arquitectura multitarea. Los resultados experimentales confirman que hacer que los sistemas sean conscientes del sarcasmo mejora el reconocimiento del discurso de odio y los estereotipos en los textos de las redes sociales, como los tuits. Al informarles de elementos lingüísticos específicos, se vuelven más sensibles a la identificación de estereotipos tanto en los tuits como en los títulos de periódicos. / [CA] La possibilitat de monitorar el contingut d'odi en línia a partir del que escriu la gent s'està convertint en un assumpte molt important per a diversos actors, com ara governs, empreses de TIC i professionals d'ONGs que implementen campanyes de sensibilització en resposta al preocupant augment dels abusos i de la incitació a l'odi en línia. L'abusive language és un terme genèric que s'utilitza per definir els continguts hostils generats per usuaris, que intimiden o inciten a la violència i al menyspreu, adreçant-se a grups vulnerables a les xarxes socials. Avui dia, aquests continguts estan molt estesos, i es troben també en altres tipus de textos com els articles i títols de diaris en línia. S'han implementat diversos enfocaments en els darrers anys per donar suport a la identificació i monitoratge d'aquests fenòmens, lamentablement aquests estan lluny de resoldre el problema a causa de la complexitat interna del llenguatge abusiu i les dificultats per detectar-ne les formes més implícites. A la nostra investigació de doctorat, hem examinat les qüestions relacionades amb la identificació automàtica del llenguatge abusiu en línia, investigant les diferents maneres d'hostilitat contra les dones, els immigrants i les comunitats culturals minoritàries, en idiomes com l'italià, l'anglès i l'espanyol. El marc multilingüe ens ha permès tenir un enfocament comparatiu per reflexionar sobre com s'expressa el discurs d'odi en diversos idiomes, i com s'han de representar aquestes expressions en el procés automàtic del text. L'anàlisi dels resultats dels diferents mètodes de classificació dels missatges en relació amb la presència del llenguatge abusiu ha tret a la llum algunes dificultats principalment vinculades a les manifestacions més implícites. Per exemple, en els casos en què es fan servir figures retòriques (com la ironia i el sarcasme), quan s'enforteixen ideologies (com la ideologia sexista) o esquemes cognitius (com els estereotips), o quan es postulen contràries a un tema de discussió. Per abordar aquestes dificultats, hem proposat diferents solucions que també es poden aplicar a diferents gèneres textuals. En particular, hem observat que els aspectes cognitius i creatius del discurs de l'odi són més difícils de deduir automàticament dels textos. Alhora, també són elements molt recurrents com el cas del sarcasme un recurs retòric que tendeix a soscavar la precisió dels sistemes. De fet, per les seves peculiaritats, el sarcasme és adequat per emmascarar missatges ofensius, especialment en textos molt breus i informals com els publicats a Twitter. La nostra hipòtesi és que en informar el sistema sobre la presència del sarcasme, es milloraria la identificació dels missatges d'odi, fins i tot quan aquests estan disfressats de sarcàstics. Per això, és interessant estudiar com la introducció de coneixements lingüístics en models de detecció pot ser útil per capturar els nivells de significat més implícits. En concret, hem creat nous recursos que ens han permès aprofundir en la nostra hipòtesi i desenvolupar diversos enfocaments per identificar dues maneres de llenguatge abusiu en tuits i títols de diaris: el discurs d'odi (o hate speech) i els estereotips. La nostra idea és combinar de manera fructífera el coneixement general dels models lingüístics i la informació lingüística obtinguda mitjançant l'extracció d'elements lingüístics específics o entrenant simultàniament el sistema al reconeixement del llenguatge irònic en una arquitectura multitasca. Els resultats experimentals confirmen que fer que els sistemes siguin conscients del sarcasme millora el reconeixement del discurs d'odi i els estereotips als textos de les xarxes socials, com els tuits. En informar-los d'elements lingüístics específics, esdevenen més sensibles a la identificació d'estereotips tant als tuits com als títols de diaris. / [EN] The possibility to monitor hateful content online on the basis of what people write is becoming an important topic for several actors such as governments, ICT companies, and NGO's operators conducting active campaigns in response to the worrying rise of online abuse and hate speech. Abusive language is a broad umbrella term which is commonly used for denoting different kinds of hostile user-generated contents that intimidate or incite to violence and hatred, targeting many vulnerable groups in social platforms. Such hateful contents are pervasive nowadays and can also be detected even in other kinds of texts, such as online newspapers. Various approaches have been proposed in the last years to support the identification and monitoring of these phenomena, but unfortunately, they are far from solving the problem due to the inner complexity of abusive language, and to the difficulties to detect its implicit forms. In our doctoral investigation, we have studied the issues related to automatic identification of abusive language online, investigating various forms of hostility against women, immigrants and cultural minority communities in languages such as Italian, English, and Spanish. The multilingual frame allowed us to have a comparative setting to reflect on how hateful contents are expressed in distinct languages and how these different ways are transposed in the automated processing of the text. The analysis of the results of different methods of classification of hateful and non-hateful messages revealed important challenges that lie principally on the implicitness of some manifestations of abusive language expressed through the use of figurative devices (i.e., irony and sarcasm), recall of inner ideologies (i.e., sexist ideology) or cognitive schemas (i.e., stereotypes), and expression of unfavorable stance. To face these challenges, in this work, we have proposed distinct solutions applicable also to different textual genres. We observed that, in particular, cognitive and creative aspects of abusive language are harder to infer automatically from texts. At the same time they are often recurrent elements, such in the case of sarcasm, a figurative device that tends to affect the accuracy of the systems. Indeed, for its peculiarities, sarcasm is apt to disguise hurtful messages, especially in short and informal texts such as the ones posted on Twitter. Our hypothesis is that information about the presence of sarcasm could help to improve the detection of hateful messages, even when they are camouflaged as sarcastic. In this perspective, it is interesting to study how the injection of linguistic knowledge into detection models can be useful to capture implicit levels of meaning. In particular, we created novel resources that allowed us to examine deeply our hypothesis and develop specific approaches for the detection of two forms of abusive language in tweets and headlines: hate speech and stereotypes. Our idea was to fruitfully combine general knowledge from language models and linguistic information, obtained with specific linguistic features and the injection of ironic language recognition within a multi-task learning framework. The experimental results confirm that the awareness of sarcasm helps systems to retrieve correctly hate speech and stereotypes in social media texts, such as tweets. Moreover, linguistic features make the system sensible to stereotypes in both tweets and news headlines. / This work was partially supported by various financial projects. Among them: the Spanish research project SomEMBED funded by Ministerio de Economía y Sostenibilidad (MINECO), the NII International Internship Program funded by JSPS KAKENHI, the Italian project M.EMO.RAI funded by RAI - Radiotelevisione Italiana Spa, the Italian project IhatePrejudice funded by Compagnia di San Paolo, and the European project “STERHEOTYPES” funded by Compagnia di San Paolo Foundation, Volkswagen Stiftung and Carlsberg Fondation. / Frenda, S. (2022). Sarcasm and Implicitness in Abusive Language Detection: A Multilingual Perspective [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184015 / TESIS

Java is a very commonly used computer programming language, although its use amongst the scientific and High Performance Computing (HPC) communities remains relatively low. In this thesis, the option of using Java for developing scientific applications intended for execution in HPC environments is investigated. The data reduction pipeline for the Gaia space astronomy mission is an example of a large software project that has been written in Java, and will run in HPC environments. The efficient execution of the Gaia data reduction pipeline was one of the main motivations behind this thesis, although this thesis largely remains a general investigation into the use of Java in HPC. HPC is a fast changing field, in terms of hardware, software, and the scale of the problems that are being tackled. Amongst the most significant trends in HPC in recent years have been the increase in the number of cores per computing node, and the increase in the size of datasets that must be processed. A significant challenge in HPC is ensuring that data is made available in a particular node, when a core is ready to process it, thereby avoiding deadtime and providing high throughput. One danger to throughput is a decrease in the performance of shared storage devices, as the number of concurrent processes that are accessing those devices increases. Given the trends mentioned above, efficient data communication is very important for many applications running in HPC environments. In this thesis, we present an investigation into the current options for providing efficient data communication to Java applications in HPC environments. We investigate a number of implementations of Message Passing in Java (MPJ) and compare their performance. We present a new communication middleware application, called MPJ-Cache. This middleware makes use of an underlying implementation of Message-Passing in Java (MPJ), and adds prefetching, caching, and file-splitting functionality. It presents application developers with a high-level API, thus providing high-performance, as well as enabling high productivity amongst application developers. We compare the aggregate data rate that can be achieved though the use of this middleware, against that which can be achieved though direct access of a high performance shared storage device (GPFS), while distributing data amongst the nodes of a computer cluster. The use of MPJ-Cache has shown to provide an aggregate data rate of up to 103Gbps. Java applications are executed within a Java Virtual Machine (JVM), which is a managed runtime environment. The execution of applications within such a runtime environment is very different from the execution of native code, that was compiled ahead-of-time. The Java runtime environment consists of several sophisticated components, including the core runtime system, a garbage collector and a Just-In-Time (JIT) compiler. Modern JVMs strive to provide out-of-the-box high-performance, however in some situations, users may want to tune the JVM to better suit the behaviour and needs of a particular application. In order to do this, a profile of the target application should be obtained.

[EN] In our daily life we are surrounded by objects. Industrial development and globalization have turned the private and public scenes into environments full of objects. Object art offers many potentialities for teaching and learning processes in the context of Arts Education. By means of it we can make students reflect on what values we assign to these objects, how can we interrelate our personal stories with theirs, and how can we use them as a resource for artistic expression, thus assimilating and applying the fundamentals of plastic and visual language. Through art and by means of object art we can create a new aesthetic reality. From this perspective students find a new way of expression, which gives them a deeper and broader view of their immediate environment, helping them to develop their imagination. Thus they discover new ways of personal communication, other means to find and fit the own way of expressing ideas through elements and materials that are normally used in other ways, finding and learning the best technique for this. We can wait for the object, natural or manufactured, to tell us what to do with it, or we can find a particular object to present an approach. For example, when we find an old shoe, we can sense aspects related with the person to whom it belonged. Our house, the home, the environment, are thus immediate sources for research. The purpose is to find what's significant of the object or object art, the beauty of simplicity, the daily life. The object art offers a different point of view to that we get from the most traditional art, to which we tendo to be more used to, and therefore it can enrich our aesthetic and conceptual vision. Currently, in our country, and boosted by some teachers, schools, associations, museums and foundations, there are various ways of expansion that support object art (and especially visual poetry) as a classroom resource. Our aim is to make an innovative contribution that expands results research and artistic educational processes that are different from traditional ones. Metaphorically speaking, objects can become extensions of the functions of the human being and also become part of works of art. From this reflection on objects, and with open work proposals that take as a reference the work of artists like Carmen Calvo, Chema Madoz and Joan Brossa, a case study has been carried out in some Valencian high schools, a project that will allow us to determine that it is indeed possible for students to acquire the skills included in the curriculum of Art Education through activities like these, thus showing the suitability of object art for this purpose. / [ES] En nuestra vida cotidiana estamos rodeados de objetos. El desarrollo industrial y la globalización han convertido el espacio privado y público en entornos repletos de objetos. Son muchas las potencialidades que ofrece el arte objetual en los procesos de enseñanza aprendizaje en el marco de la educación artística. A través de ésta podemos hacer reflexionar al alumnado sobre qué valores asignamos a estos objetos, cómo podemos interrelacionar nuestras historias personales con las de ellos y cómo podemos utilizarlos como recurso en la expresión artística y, de este modo, asimilar y poner en práctica los fundamentos del lenguaje plástico y visual. Por medio del arte y a través del arte objetual podemos crear una realidad estética nueva. Desde esta perspectiva los estudiantes encuentran una novedosa forma de expresión, que les aporta una visión más profunda y amplia de su entorno más cercano ayudándoles a desarrollar su imaginación. De este modo descubren nuevas maneras de comunicación personal, otros medios de encontrar y encajar nuestra forma de expresar las ideas a través de elementos y materiales que normalmente están destinados a otros usos, encontrando y aprendiendo la técnica más adecuada para ello. Se puede esperar a que el objeto, natural o manufacturado, nos diga qué hacer con él, o buscar un objeto determinado para presentar una intención. Por ejemplo, cuando encontramos un zapato viejo, podemos intuir aspectos relacionados con la persona a quien perteneció. Nuestra casa, el hogar, el hábitat inmediato son, pues, fuente de investigación. Se trata de buscar lo significativo del objeto, o arte objeto, la belleza de lo sencillo, de lo cotidiano. El arte objetual ofrece un punto de vista distinto del que nos puede dar el arte más tradicional al que normalmente se está más habituado, y por tanto puede enriquecer nuestra visión estética y conceptual. Actualmente en nuestro Estado, e impulsado por algunos profesores, centros educativos, asociaciones, museos y fundaciones, existen diversas vías de expansión que apoyan el arte objetual (y sobre todo la poesía visual) como recurso en el aula. Se pretende hacer una aportación innovadora que amplíe la investigación de resultados y procesos educativos artísticos distintos de los tradicionales. Metafóricamente hablando, los objetos pueden convertirse en extensiones de las funciones del ser humano y a la vez formar parte de las obras de arte. Desde esta reflexión sobre los objetos y con propuestas abiertas de trabajo, tomando como referencia la obra de los artistas Carmen Calvo, Chema Madoz y Joan Brossa, se ha realizado un estudio de casos en diferentes institutos valencianos de Educación Secundaria, un proyecto que nos permitirá determinar que es posible adquirir las competencias del currículum en Educación Artística por los alumnos a través de actividades como éstas, mostrando la idoneidad del arte objetual para esta finalidad. / [CAT] En la nostra vida quotidiana estem envoltats d'objectes. El desenvolupament industrial i la globalització han convertit l'espai privat i públic en entorns plens d'objectes. Són moltes les potencialitats que ofereix l'art objectual en els processos d'ensenyament aprenentatge en el marc de l'educació artística. A través d'aquesta podem fer reflexionar l'alumnat sobre quins valors assignem als objectes, com podem interrelacionar les nostres històries personals amb les d'aquests i com els podem utilitzar com a recurs en l'expressió artística, i així assimilar i posar en pràctica els fonaments del llenguatge plàstic i visual. Mitjançant l'art i a través de l'art objectual podem crear una realitat estètica nova. Des d'aquesta perspectiva els estudiants troben una novedosa forma d'expressió que els aporta una visió més profunda i àmplia del seu entorn més proper, ajudant-los a desenvolupar la seua imaginació. D'aquesta manera descobreixen noves formes de comunicació personal, altres mitjans de trobar i encaixar la forma d'expressar les idees a través d'elements i materials que normalment estan destinats a altres usos, trobant i aprenent la tècnica més adient per a allò que es pretén fer. Es por esperar que l'objecte, natural o manufacturat, ens diga què fer amb ell, o buscar un objecte determinat per a presentar una intenció. Per exemple, quan trobem una sabata vella podem intuir aspectes relacionats amb la persona a qui va pertànyer. La nostra casa, la llar, l'hàbitat immediat són, doncs, font d'investigació. Es tracta de buscar allò significatiu de l'objecte, o art objecte, la bellesa d'allò senzill, d'allò quotidià. L'art objectual ofereix un punt de vista diferent del que ens pot donar l'art més tradicional al que normalment s'està més habitual, i per tant pot enriquir la nostra visió estètica i conceptual. Actualment al nostre Estat, i impulsat per alguns professors, centres educatius, associacions, museus i fundacions, existeixen diverses vies d'expansió que recolzen l'art objectual (i sobretot la poesia visual) com a recurs per a l'aula. Es pretén fer una aportació innovadora que amplie la investigació de resultats i processos educatius artístics diferents dels tradicionals. Metafòricament parlant, els objectes poden convertir-se en extensions de les funcions de l'ésser humà i, al mateix temps, formar part de les obres d'art. Des d'aquesta reflexió sobre els objectes i amb propostes obertes de treball, prenent com a referència l'obra dels artistes Carmen Calvo, Chema Madoz i Joan Brossa, s'ha realitzat un estudi de casos en diferents instituts valencians d'Educació Secundària, un projecte que ens permetrà determinar que és possible adquirir les competències del currículum en Educació artística per part de l'alumnat a través d'activitats com aquestes, mostrant la idoneïtat de l'art objectual per a aquesta finalitat. / Hervas Asins, L. (2015). L'objecte com a possibilitat d'acció educativa en arts visuals. Propostes didàctiques basades en l'obra objectual artística. Estudi de casos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59464 / TESIS

Es planteja la fonamentació d'un model integrat de formació humana, desenvolupament i intervenció organitzacional en un context pedagògic socioeducatiu. S'explicita un nucli d'intel·ligibilitat epistemològic, (Gergen, 1996) i es desenvolupen els seus continguts metateòrics, teòrics i metodològics Per a situar el model en una perspectiva metateòrica constructivista i construccionista social, s'examinen dos canvis considerats rellevants en les explicacions epistemològiques de la ciència que donen suport a aquesta perspectiva: el gir lingüístic i el que els biòlegs biocibernètics de la modernitat anomenen gir ontològic. Aquests fonaments científics del constructivisme, es recullen en el disseny del model que es fa càrrec de tres explicacions plantejades per aquests girs així com de les seves conseqüències. El disseny del model assumeix aquestes distincions i estableix un creuament amb els desenvolupaments post-analítics del gir lingüístic en la comprensió performativa del llenguatge, per a la concepció de l'organització com una xarxa de converses. Assumeix el caràcter emergent de la conducta lingüística en l'acoblament amb el medi. aquest acoblament estructural s'entén enactivament mitjançant l'ús recursiu del llenguatge, per a generar compromisos vers un aprenentatge que integri les persones al sistema. El disseny reencuadra la investigació-acció utilitzant eines de cibernètica de primer ordre en una cibernètica de segon ordre, mitjançant converses recurrents per articular les metes de l'organització amb l'espai relacional. Incorpora metodologies de primera persona performatives i comunicacionals com eines per integrar la dimensió dels valors d'un mateix amb les metes de l'organització amb l'objectiu de reproduir-la mitjançant la integració social. Opera mitjançant el treball en grup per tal que les converses es situïn en la segona persona, (jo-altres), per tal de possibilitar l'emergència de la primera persona.Assumeix la distinció de les dues dimensiones del ésser cognitiu (Varela 2000): una d'enllaç mitjançant el llenguatge per la coderiva del sistema amb el medi, i una dimensió d'excedent de significació, és a dir, d'interpretació per a la reformulació de la experiència en el llenguatge (narrativa), que conservi aquest acoblament amb el medi. Per tal de reduir les pertorbacions que provoca el trencament de l'acoblament emergeix la interpretació com l'alternativa per a generar possibilitats d'acció; passar d'un estat present amb trencaments per fer emergir un estat desitjat com a futur viable. En aquesta escletxa que s'obre en l'espai relacional entre l'estat present i l'estat desitjat pren sentit l'ús d'aquestes eines de conversa per a accedir a un rerefons amb mirada compartida. L'estat desitjat acoblat al llenguatge opera com un feed-forward positiu per a la construcció de sentit. S'ajuda a més d'una visió binocular del canvi, analitzant dos series categorials de pensament en la modernitat. Finalment es descriu l'aplicació i els resultats del Model en una organització de serveis de salut. / Se plantea la fundamentación de un modelo integrado de formación humana, capacitación e intervención organizacional en un contexto pedagógico socio educativo. Explicita un núcleo de inteligibilidad epistemológico, (Gergen, 1996) desarrollando sus contenidos metateoricos, teóricos y metodológico Para situar el modelo en una perspectiva metateórico constructivista y construccionista social, se examinan dos cambios considerados relevantes en las explicaciones epistemológicas de la ciencia que dan sustento a esta perspectiva: el giro lingüístico y el llamado por los biólogos biocibernéticos giro ontológico de la modernidad. Estos fundamentos científicos del constructivismo contenidos en este último, se recogen en el diseño del modelo, que se hace cargo de tres explicaciones que dejan planteadas este giro y de las consecuencias que de ellas surgen para su formalización.- El diseño del modelo asume estas distinciones y realiza un cruce con los desarrollos post analíticos del giro lingüístico en la comprensión performativa del lenguaje, para la concepción de la organización como una red de conversaciones. Asume el carácter emergente de la conducta lingüística en el acoplamiento con el medio. Este acoplamiento estructural se entiende enactivamente mediante el uso recursivo del lenguaje, para generar compromisos para un aprendizaje que integre las personas al sistema. El diseño es un Modelo autopoiético que metodológicamente reencuadra la investigación-acción usando herramientas de cibernética de primer orden en una cibernética de segundo orden, mediante conversaciones recurrentes para articular las metas de la organización con el espacio relacional. Incorpora metodologías de primera persona performativas comunicacionales como herramientas para integrar la dimensión valórica del si mismo con las metas de la organización, para reproducirla mediante integración social. Opera mediante trabajo grupal para que las conversaciones se sitúen en la segunda persona, (yo-otros), para posibilitar la emergencia de la primera persona.Asume la distinción de las dos dimensiones del ser cognitivo (Varela 2000), una de enlace mediante el lenguaje para la coderiva del sistema con el medio, y una dimensión de excedente de significación, esto es, de interpretación para la reformulación de la experiencia en el lenguaje (narrativa), que conserve ese acoplamiento con el medio. Para reducir las perturbaciones que provocan el quiebre del acoplamiento emerge la interpretación como la alternativa para generar posibilidades de acción, pasar de un estado presente con quiebres para hacer emerger un estado deseado como futuro viable. En esa brecha que se abre en el espacio relacional entre el estado presente y el estado deseado hace sentido el uso de estas herramientas conversacionales para acceder a un trasfondo con mirada compartida. El estado deseado acoplado al lenguaje opera como un feed forward positivo para la construcción de sentido. Se apoya para ello, además, en una visión binocular del cambio, analizando dos series categoriales de pensamiento en la modernidad. Finalmente se describe la aplicación y resultados del Modelo en una organización de servicios de salud. / The foundation for an integrated model of human formation, training and organizational intervention within a socio-educational pedagogic context is presented here. It explicits an epistemological intelligibility core (Gergen, 1996) developing its theoretical, metatheoretical and methodological contents. To place the model into a metatheoretical social constructivism and social constructionist perspective, two relevant considered shifts in epistemological explanations of science that supports this perspective are reviewed: the linguistic turn and the so called by biocybernetical biologists ontological turn of modernity. These scientific foundations of constructivism contained in this turn, are brought into the model design that takes charge of three explanations put forward by the turn and the consequences arising from them for its formalization.The design of the model assumes these distinctions and performs a crossing with the post analytical developments of the linguistic turn in the performative comprehension of language, for conceiving the organization as a network of conversations. It assumes the emerging character of linguistic behavior in coupling to the environment. This structural coupling is enactively understood through the recursive use of language, to generate commitments for a learning that integrates persons to the system.The design is an autopoietical model that methodologically reframes research-action using tools of first order cybernetics within a second order cybernetics, through recurrent conversations to articulate organization's goals with the relational space. It incorporates communicational first person performative methodologies as tools to integrate the valoric dimension of the self with the organization's goals, to reproduce it through social integration. It operates through group work placing conversations in second person (I - others), for making the emergence of the first person possible.It assumes the distinction of the two dimensions of the cognitive being (Varela, 2000), one as a link of language for the co-derive of the system with the environment and one as signification surplus, that is, of interpretation for the reformulation of the experience in language (narrative), that keep that coupling with the environment.Interpretation emerges as the alternative for generating action possibilities to reduce perturbations that provoke the breaking of coupling, to go through a present state with breakings to an emergent wished state as a viable future. In this breach opened in the relational space between the present state and the wished state the use of these conversational tools makes sense to access a background with shared vision. The wished state coupled to language operates as a positive feed forward for constructing meaning. It also supports itself on a binocular vision of change, analyzing two categorical series of thought in modernity.Finally, the application and results of the model are described within a health services organization.

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi).Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa.Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica.Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes.Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough.Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament.Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial.Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial.Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial.Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament.Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu.El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia.Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament.Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes. / This issue was designed to study cerebral processing as an application of the successive-simultaneous processing model (Das, Kirby and Jarman 1979) in children of our country.The relationship between K-ABC simultaneous and successive scores and several conditions as well as the relationship between these conditions and qualitative variables was investigated. Also, Goodenough test was added to the study as a complement. Age, sex, attention, learning difficulties, speech problems, bilingualism, sociocultural level, hand dominance, IQ, are conditions considered in the research. The objectives of the study were to provide conclusions for applicability to learning disabled children and, this way, to assist school teachers in an attempt to ameliorate educational system.Subject SampleRandom sampling of preschool children living in Girona, region of Catalonia (Spain) was selected for the study. The children ranged in age from 36 to 72 months with a mean age of 61 months (SD-8.07). Students (preschool children) participating in the present study were members of two classrooms, grade 1 (P4) and grade 2 (P5). Two strata were done based on the mode of classroom so sample was representative. Given that children population in Girona region is 7095 we were able to calculate sampling in terms of 262 subjects with proportion factor of 3.702 for each stratum. A peculiarity must be mentioned. Catalonia in Spain has two languages, Catalan and Spanish languages but Catalan immersion is carried out in every school in Catalonia.InstrumentsTen subtests of the Kaufman Assessment Battery for Children (Kaufnan & Kaufman,1983) were selected for the present study. Seven simultaneous tests were applied: Gestalt Clousure, Triangles, Matrix Analogies, spatial Memory, Photo Series, Magic Window, Face Recognition. According to age, each child took different number of subtests. Three successive tests were administrated: Number Recall, Word Order, Hand Movements. For complete descriptions of tasks refer to Kaufman & Kaufman manual (1983). Also, the analysis reported by Das (1984) hasbeen considered. In addition to these, the Goodenough test (Harris,1982) was applied as instrument for assessing intellectual stage of development . On the other hand, a questionnaire was done.ProcedureParents' permission was sought prior to assessing the children, and in no case were we denied permission. Subjects were tested individually. Testing was carried out in a quiet room at the school. The average time per assessment was 35 minutes. All the testing was conducted in the school by the same author.Data AnalysisThe SPSS program was used to analyze the data. The Pearson Product-Moment Correlation Coefficient was used to describe a relationship between two variables. The t-Student was used to test the significance of differences between means. Chi-Square (x2) test was used to test the significance of differences between proportions. Mantel-Haenszel test was also applied where indicated for determining whether two variables were dependent or independent.Results and conclusionsThe following statements were concluded: (1) Both cognitive processes, successive and simultaneous, were present in the range of 3-6-year-old. No one of the two modes of processing was significantly superior. Both of them work interrelated. (2) Scores are higher with increasing age in successive and simultaneous processing but in the case of the retarded subjects that is true for the successive but not for the simultaneous. (3) Simultaneous processing is more related to complex cognitive functions than successive processing. (4) Learning difficulties and speech problems are more frequent in the case of imbalanced processing. Learning disability is more frequently related to simultaneous processing but speech problems to successive processing. (5) Lower sociocultural children score worse in both cognitive processing. (6) Bilingual children are more frequently successive in the cognitive processing. (7) No differences with respect to hand dominance were found. (8) When one of the two cognitive processing is deficient (imbalanced processing) the number of boys is significantly superior to the number of girls.