Esta pesquisa discute a alteração do Ensino Fundamental, gratuito e obrigatório, de 8 para 9 anos. Verificando, quanto se houve modificações ou não do direito democrático frente ao par quantidade e qualidade no Ensino Fundamental de 9 Anos (EF9). Referencialmente, definimos qualidade e quantidade como componentes indissociáveis de uma Educação democrática. Vogamos nos marcos legais e políticos do primeiro estágio da educação escolar brasileira, verificando como estes conduziram a Educação nacional da instrução primária ao novo Ensino Fundamental de 9 (nove) Anos. Verificamos as possíveis modificações do direito democrático de um ensino de qualidade que vem (ou não) se expressando nos 5 Anos Iniciais do Ensino Fundamental (EF) na nova organização escolar dada pelas Leis Federais n°. 11.114/2005 e n° 11.274/2006, pois elas estabeleceram: a obrigatoriedade para o país da matrícula no EF a partir dos seis anos de idade redefinindo a Educação Infantil (EI) à faixa etária de 0 a 5 anos de idade; e a reorganização do EF, com a ampliação em 1 ano de sua duração, passando de 8 para 9 anos. Verificamos as alterações nas matrículas, suas quantidades e qualidades educacionais (do Brasil e do Município de São Paulo) e verificamos o cotidiano escolar de uma escola da rede municipal paulistana sempre analisando as quantidades e qualidades educacionais, isto é, modificações no direito democrático à Educação. E, finalmente, elaboramos algumas considerações políticas e pedagógicas, em uma reflexão cotidiana vivida por professor-pesquisador, do EF9 que num processo em que a política pública do Ensino Fundamental de 9 (nove) Anos não foi introduzida no sistema educacional sozinha e produziu ou acarretou ou elencou outras políticas públicas, concomitantemente conferiu à Educação brasileira um grande dinamismo e trouxe, aos sistemas educacionais, novas situações dado que a cada nova política introduzida se gerou novas demandas (quantidades) que não estavam diretamente direcionadas à melhoria da Educação e estas novas políticas foram geradoras de novas burocracias, novos obstáculos ao direito democrático de um ensino com novas quantidades e qualidades para EI e o EF, este que por muitas vezes para não ter rumo ou apenas perseguir padrões distantes ou artificiais em relações aos estudantes e aos cotidianos escolares. Portanto, podemos afirmar que o Ensino Fundamental de 9 (nove) Anos não tem sido uma política de ampliação das oportunidades educativas, uma ampliação que tenha significado além da entrada das crianças de 6 (seis) anos no Ensino Fundamental; e, também, não tem sido uma política educacional de orientações para novos arranjos qualitativos nas relações pedagógicas. / This thesis is about the change of Brazilian elementary education, free and compulsory, that went from 8 to 9 years. Verifying, as to whether or not there was a change in democratic law in relation to the quantity and quality of the dialectical pair in the new Brazilian Elementary Education called \" Ensino Fundamental de 9 (nove) Anos \" (EF9). We define quality and quantity as inseparable components of a democratic Education.. We have taken on the legal and political milestones of the first stage of Brazilian school education, verifying how they have led the National Education of primary education to the new Basic Education of 9 (nine) Years. We also investigate the possible changes in the democratic right to a quality education that comes (or is not) expressed in the initial 5 years of Elementary School (EF) in the new school organization given by Federal Laws no. 11.114/2005 and 11.274/2006, since they established: the obligation for the country of enrollment in EF from the six years of age to redefine Early Childhood Education (EI) to the age group from 0 to 5 years of age; And the reorganization of EF, with a 1-year extension of its duration, from 8 to 9 years. We verified the changes in the enrollments, their quantities and educational qualities (from Brazil and the Municipality of São Paulo), and during the research we followed the school daily life of a school in the city of São Paulo always analyzing the educational quantities and qualities, ie, changes in the law Education. And, finally, we elaborate some political and pedagogical considerations, in a daily reflection lived by professor-researcher of the EF9 that - in a process in which the public policy Ensino Fundamental de 9 (nove) Anos was not introduced in the educational system alone and produced Or entailed or imposed other public policies, concomitantly - gave Brazilian Education a great dynamism and brought new situations to educational systems, given that each new policy introduced generated new demands (quantities) that were not directly directed to the improvement of Education and These new policies have generated new bureaucracies, new obstacles to the democratic right to a teaching with new quantities and qualities for EI and EF, which for many times not to have or only to pursue distant or artificial patterns in student relations and Of the Brazilian school system. Thus, we can affirm that the 9-Year Primary School has not been a policy of expanding educational opportunities, an extension that has meant beyond the entry of children of 6 (six) years in Elementary School; And it has not been an educational policy of guidelines for qualitative changes in pedagogical relationships.

A presente pesquisa teve como objetivo geral realizar um estudo exploratório sobre a função social da escola pública brasileira. O estudo recorreu à revisão da bibliografia especializada, à pesquisa documental e teve como base empírica os dados estatísticos do Programa Bolsa Família (PBF). Partimos do pressuposto de que a escola pública brasileira foi, gradualmente e de forma irreversível, assumindo funções para além de suas atribuições didático-pedagógicas e para as quais não existe, no país, uma sistemática de avaliação. A revisão bibliográfica e a análise documental demonstraram a limitação dos modelos de estudo tradicionais quanto à função social da escola pública, mas apontaram para outra perspectiva de investigação. Concluímos que a função social da escola pública brasileira está estreitamente vinculada à promoção de direitos civis, sociais e políticos decorrentes da adesão do Brasil aos tratados e convenções internacionais de Direitos Humanos, possibilitando que as chamadas políticas públicas compensatórias fossem transformadas em políticas sociais, fortemente entrelaçadas com a política educacional. Para analisar a inclusão escolar destes novos sujeitos de direitos, cujas necessidades não se limitam ao processo de escolarização formal, recorremos ao referencial teórico-metodológico da Pedagogia Social, enquanto um novo paradigma educacional que, servindo simultaneamente às práticas de educação popular, social e comunitária, é também complementar à Pedagogia Escolar e à Educação Escolar. / This research aimed to conduct an exploratory study on the social function of Brazilian public school. The study enlisted the literature review, the documentary research and the empirical basis statistical data of the Bolsa Família Program (PBF). We assume that the Brazilian public school has been gradually and irreversibly, assuming functions beyond their didactic and pedagogical assignments and for which there is not in the country, a systematic assessment. The literature review and document analysis demonstrated the limitations of traditional study models as the social function of public school, but pointed to other research perspective. We conclude that the social function of Brazilian public school is closely linked to the promotion of civil, social and political rignts resulting from the accession of Brazil to international treaties and conventions on Human Rights, enabling the compensatory public policies calls were transformed into social policies, strongly intertwined with educational policy. To analyze the school inclusion of these new rights holders, whose needs are not limited to formal schooling process, we resort to the theoretical and methodological framework of Social Pedagogy as a new educational paradigm, serving simultaneously to popular education practices, social and community it is also complementary to the School Education and School Education.

Submitted by Silvana Teresinha Dornelles Studzinski (sstudzinski) on 2016-07-14T13:57:01Z No. of bitstreams: 1 Luiz Felipe César Kingeski_.pdf: 2504720 bytes, checksum: 5c653e63300d3739954366aeba52e691 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-07-14T13:57:01Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Luiz Felipe César Kingeski_.pdf: 2504720 bytes, checksum: 5c653e63300d3739954366aeba52e691 (MD5) Previous issue date: 2014-06-06 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / O presente estudo de caso busca compreender, a partir da articulação das políticas educacio-nais, história da instituição escolar e dos processos de gestão, como se dá a qualidade na edu-cação do Colégio Estadual Augusto Meyer, no município de Esteio/RS. Como objetivo cen-tral está a compreensão dos elementos que caracterizam a qualidade da educação, na institui-ção. Como objetivos específicos o registro da história da instituição, tanto na perspectiva dos atores como na dos seus documentos, e, analisar os processos de gestão empreendidos na es-cola tendo em vista a busca da questão da qualidade na educação. Na metodologia foi utiliza-do o estudo de caso com inspiração etnográfica, os dados foram levantados a partir de entre-vistas, acervos bibliográficos da própria escola e documentos oficiais. As entrevistas foram realizadas com os gestores e antigos professores perfazendo o cruzamento com o acervo bi-bliográfico e o referencial teórico acerca da qualidade da educação. Neste trabalho é compre-endido que a busca pela qualidade na educação está intimamente vinculada a uma visão de mundo que compreende a escola como saber/conhecimento/aprendizagem. A narrativa refe-rente à história da escola foi organizada em três fases distintas ao longo do período compre-endido de 1973/2012, abrangendo toda história da escola desde a sua fundação até a atualida-de. Também foram designados quatro processos de gestão empreendidos no Colégio Estadual Augusto Meyer – focados na qualidade da educação em infraestrutura; recursos humanos; gestão e organização do trabalho escolar e a relação comunidade-escola. Cada processo anali-sa a qualidade na educação com um foco diferente, todos relacionados com a história da esco-la, e seus processos de gestão. Como resultado foi identificado que as várias políticas educa-cionais adotadas, os processos de gestão empreendidos e a história da instituição escolar ca-racterizam fatores de qualidade. Quanto às fases da instituição, em um primeiro momento encontramos uma escola com alto investimento em um programa modelo para a época, nos anos 1980 passa por uma crise em pleno processo de redemocratização do país e com o au-mento da escolarização e acesso a escola, e, num terceiro momento, ocorre a retomada de sua qualidade com um grupo gestor novo e empreendedor. A qualidade no Colégio Augusto Me-yer não é um processo caracterizado apenas por ter uma estrutura diferenciada herdada das Escolas Polivalentes, nem apenas pelas políticas educacionais dos períodos, também não pode ser atribuída a um grupo gestor de determinada fase. A qualidade no Colégio Estadual Augus-to Meyer pode ser atribuída ao conjunto interconectado de todos estes fatores. / This case study seeks to understand, based on the articulation of educational policies, school history and management processes, how is the quality of education at Colégio Estadual Au-gusto Meyer in the city of Esteio/RS. The main object focuses on the understanding of the elements that characterize the quality of education in the institution. The specific objectives address the history of the institution both from the actors and documents perspectives, and the analysis of the management processes undertaken in the school, aiming at the issue of educa-tion quality. A case study based on the ethnographic inspiration was conducted as the meth-odology. The data were collected from interviews, school’s library collections and official documents. The interviews were conducted with managers and former teachers and the an-swers were compared to the bibliographic data and theoretical foundation on the quality of education. It is understood that the search for quality in education is closely linked to a worldview that points the school as a source of knowledge/learning. The narrative concerning the school's history was organized in three phases and involves the period between 1973 and 2012, covering the entire school history from its foundation to the present day. It was also designated four management processes undertaken at Colégio Estadual Augusto Meyer, which focus on the education quality in infrastructure, human Resources, management and organization of schoolwork and the school-community relationship. Each process analyzes the quality of education with a different focus, but all of them are related to the school's history. It also analyzes their management processes. As a result it was identified that the various adopt-ed educational policies, the undertaken management processes and the history of the school feature quality factors. Concerning the phases of the institution, it was found in the beginning a school with high investment in a model program for the time. In the 1980s it goes through a crisis during the country's democratization process and the increasing of education and access to school. In a third moment, it resumes the quality with a new management and entrepreneur group. The quality of Colégio Estadual Augusto Meyer is not a process characterized only by having a differentiated structure inherited from Polyvalent Schools, neither by the educational policies of the periods and the manager group of a certain phase. The quality of Colégio Es-tadual Augusto Meyer can be attributed to the interconnected set of all these factors.

L'objectif de cette recherche est d'identifier et d'analyser des dispositions et des logiques d'actions des enseignants lorsqu'ils se trouvent face à une situation liée à la question religieuse dans deux pays qui se définissent comme laïque, à savoir, le Brésil et la France. Il s'agit d'une étude d'inspiration ethnographique dans une perspective d'étude comparée. La recherche se situe dans le cadre de la Sociologie de l'éducation et utilise la sociologie de la socialisation et la sociologie pragmatique comme principaux cadres théoriques. A partir de cela, nous analysons les les dispositions et les principes de justice dans la pratique des enseignements brésiliens et français aux collèges publics. Ainsi les questions qui ont motivées la recherche sont : comment les enseignants traitent-ils une situation impliquant la question religieuse ? Pourquoi agissent-ils de cette façon ? Quelle(s) logique(s) d'action sont mobilisées dans les pratiques enseignantes? Quelles dispositions contribuent au "choix" de la logique d'action ? Comment les configurations sociales influencent-elles la question religieuse ? Existe-t-il des différences entre la pratique enseignante liée aux situations impliquant la question religieuse et la pratique enseignante tout court ? Pour répondre à ces questions une trentaine d'entretiens ont été effectués avec des enseignants brésiliens et français et trois établissement public ont été le cadre d'un travail d'observation (deux établissement au Brésil et Un en France), Les deux méthodes donnant accès à la description de situations professionnelles concernant les religions. La façon ont les enseignants gèrent la question religieuse privilégie la logique libérale au Brésil et la logique civique en France. En ce qui concerne les dispositions des enseignants, nous avons identifié des dispositions hybrides dans les actions brésiliennes et des dispositions professionnelles dans l'activité enseignante française. Enfin, nous avons mis au jour une logique d'action propre à la profession enseignante dans les deux pays, ce que nous appelons la logique professorale. / The purpose of this research is to identify and analyze the teachers' dispositions and logic of actions when faced with a sotuation related to the religious question in two countries that define themselves as secular,such a Brazil and France. this is an ethnographic-inspired study wich mobilizes a comparative education perspective. The research is situated within the field of the Sociology of Education and uses the sociology of socialization and pragmatic sociology as the main theoretical frameworks. Therefore, we analyze the provisions and pinciples of justice in the pratice of Brazilian and French teachers at public colleges. Thus, the queestions that motived the research are : how do the teachers deal with a situation involving the religious question ? Why do they act this way ? What logic(s) of action are mobilized in teaching pratices ? Wich dispositions contribute to the "choice" of the logic action ? How social configurations influence teaching practice with regard to the religious question ? Are there differences between the teaching pratice itself ? To answer these questions,approximately thirty interviews were conducted with Brazilian and french teachers and three public institutions were part of a field observation (two institutions in Brazil and one in France), the two methods giving access to the description of professional situations concerning religions. The liberal logic identified in the pratices of Brazilian teachers and the civic logic favored in France in situations involving the religious questions are different wayss to guarantee secularism. Regarding teachers' dispositions, we have identified hybrid dispositions in Brazilian actions and professional dispositions in the French teaching practice. Finally, we have brought to light a logic of action peculiar to the teaching profession in both countries, what we call the teaching logic.

<p>This report is based on a field study that was carried out in India. The aim of this field study is to find out how the religious education is carried out at Jiva Public School in Faridabad. The questions that are tried to be answered are if the teachers at this school integrate religious education in some of their subjects, if they see any problems performing this kind of education and what attitudes teachers’ have towards religious education.</p><p>In the presentation of previous research, opinions of several international researchers regarding religious education and their thoughts about how a good religious education can be designed will be made.</p><p>The empirical material has been assembled by doing qualitative semi-structured interviews with teachers at the school mentioned above. This kind of method suits well the aim and questions since the focus will be on trying to understand these teachers way to reason and act. When describing the methods, other problems that can occur during a field study are presented.</p><p>The results are presented in text but also in diagrams, so that the reader can get a good overview. In the analysis and discussion the results will refer to the previous research.</p><p>While analysing the empirical material a result was that a majority of the teachers did not integrate religious education in some of their subjects. They did not see it as their task and they meant that it is less important to get absorbed about people’s different beliefs since India is a secular state. You should not give any religion preference so why should you discuss about religions in your teaching? The focus should instead be on acceptance and to teach the pupils to respect each other no matter what. The teachers that did integrate religion in their subjects did this by celebrating religious festivals within the school. Only two teachers practised “ordinary” lessons when teaching about religions.</p> / <p>Denna uppsats baseras på en fältstudie som har utförts i Indien. Syftet med fältstudien är att undersöka hur religionsundervisningen ser ut på Jiva Public School i Faridabad. Frågeställningarna som ska försöka besvaras är hur lärare på denna skola integrerar religionsundervisning i något av sina ämnen, om de kan se några problem med att utföra denna typ av undervisning och hur lärarnas inställning till religionsundervisning ser ut.</p><p>I avsnittet Tidigare forskning redovisas flera internationella forskares syn på just religionsundervisning och hur de tycker att bra religionsundervisning kan vara utformad.</p><p>Det empiriska materialet har samlats in genom kvalitativa semistrukturerade intervjuer med lärare på ovannämnda skola. Denna metod passar syftet och frågeställningarna bäst eftersom fokus kommer att ligga på att försöka förstå dessa lärares sätt att diskutera och agera. I metodavsnittet kommer också andra relevanta problem man som forskare kan ställas inför då en fältstudie skall utföras att tas upp.</p><p>Resultatet presenteras i löpande text, men också med diagram för att göra det hela mer överskådligt samt lättförståeligt. I analys- och diskussionsavsnittet kommer resultatet att knytas till den tidigare forskningen.</p><p>Vid analysen av det empiriska materialet visade det sig att de flesta lärare inte integrerar religion i något av sina ämnen. Detta på grund av att de ansåg att det inte var deras uppgift. De menade också att det var mindre viktigt att fördjupa sig i vad andra människor har för trosuppfattning eftersom Indien är en sekulär stat. Ingen religion skall ha företräde och varför skall man då diskutera religion i sin undervisning? Istället borde fokus ligga på acceptans och att lära eleverna att bara respektera varandra utan vidare. De lärare som däremot integrerade religion i sina ämnen gjorde detta genom att fira olika religiösa högtider på skolan. Endast två lärare använde sig av ”traditionella” lektioner då de undervisade om religion.</p>

<p> </p><p>English abstract</p><p> </p><p> </p><p>The culture of hotel and restaurant work.</p><p>Dangerous for apprentices and students?</p><p>The study is based on a survey targeting 50 teachers at chef schools with good geographic distribution of 9 schools. Teachers answer questions on bullying and sexual harassment in the hotel and restaurant sector, and students practice shock in the meeting with the industry. Students face a hard and tough environment where it is expected that it will suffer a great deal of harassment and degrading treatment as part of a tradition. There seems to be a general but erroneous belief that the professional climate has improved. The study shows that this is not the case. The respondents replied that bullying is common in the industry, and 92% of vocational teachers indicated that students are affected by a practice shock. The study shows that the industry climate has to be tough, but it is stated at the same time be too tough. Schools management lacks understanding and insight into the unique professional culture that prevails.</p><p>Keywords: Culture, hotel and restaurant sector, bullying, harassment, students, apprentices, traineeships shock, outsourced public school</p><p> </p> / <p> </p><p>Sammanfattning</p><p> </p><p>Yrkeskulturen  i hotell och restaurangbranschen.</p><p>En fara för lärlingar och elever?</p><p> </p><p>Studien grundar sig  på en enkätundersökning riktad mot 50 yrkeslärare med god geografisk spridning på 9 skolor. Lärarna svarar på frågor om  mobbning och sexuella trakasserier i hotell och restaurangbranschen samt elevernas praktikchock i mötet med branschen. Eleverna står inför en hård och tuff miljö där det förväntas att man skall utstå mycket mobbning och kränkande behandling som en del av en tradition. Det tycks råda en allmän men felaktig uppfattning om att branschklimatet blivit bättre, studien visar att så inte är fallet. De tillfrågade yrkeslärarna svarade att mobbing är vanligt förekommande i branschen och 92% av yrkeslärarna uppger att elever drabbas av en praktikchock. Studien visar att  branschklimatet måste vara tufft men det uppges samtidigt vara  allt för tufft. Skolornas ledning saknar förståelse och insikt i den särpräglade branschkulturen som råder.</p><p> </p><p>Nyckelord: Branschkultur, restaurangbranschen, mobbing, kränkande behandling, elever, lärlingar, praktikchock, skolentreprenad  </p>

La geografía se introduce en los planes de estudio de la enseñanza primaria al amparo del movimiento nacionalista que florece en Europa a partir de la segunda mitad del siglo XIX. En España constituye materia de enseñanza partir de 1901 Con esta tesis se pretende caracterizar la enseñanza de la geografía en el nivel elemental durante el primer tercio del siglo XX; contribuir a la comprensión de lo que fue la institución escolar, en estos años, a través del análisis de una de las disciplinas que integraban el currículo escolar; ofrecer un modelo de análisis de textos escolares; elaborar un repertorio bibliográfico de las obras destinadas a la enseñanza de la geografía durante los 36 primeros años del siglo. En definitiva, analizar el modelo de enseñaza de geografía que, con carácter general, se desarrollaba en las escuelas públicas a comienzos del siglo XX y valorar que elementos se han ido manteniendo a pesar del tiempo transcurrido.

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar.Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum. / Title of the dissertation: Educational policies and legislation on the unitary and cyclic school1.Development and present situation within the region of Girona (1970-1998). This dissertation has four main challenges: 1) to analyze the Spanish and the Catalan legislations on the unitary and cyclic school -also very well-known as rural school, incomplete school or small school- from the end of the 19th Century until today; 2) to analyze the theories and the reality of the educational policies that apply to this type school since the end of the 19th Century until the present time; 3) an in depth analysis of the development of the school districts within Girona, specially the unitary and cyclic school, in the1970-1998 period; 4) to define the main characteristics of the unitary and cyclic schools within Girona running in the academic year 1997-98. All those challenges have been accomplished by means of a theoretical framework and a concise methodology. There are also two main theoretical aspects: 1) The unitary and cyclic school has been notably transformed since the 1970's up until today; 2) The unitary and cyclic school has a very powerful pedagogical, relational and human potential due to its "lacks" and "limits". The small school has been positively developed through: 1) the roles adopted by "rural teachers", parents, pedagogical renovation movements, EI Secretariat d'Escola Rural de Catalunya2, the labor unions and some political parties, the Department of Education, and the Grup Interuniversitari d'Escola Ruraf. A favorable discourse and a social revaluation in small villages also contributed to the improvement of the rural school. The unitary and cyclic school has a much more privileged scene to provide a more flexible and open education to their alumni. The cause of this "privilege" is what has been long considered to be lacking or also known as "structural limit": a small number of alumni, small number of classrooms, few teachers, and a small district. All those elements are the basic characteristics of the unitary schools and not so much of the cyclic schools, and provide what B. Bernstein called an "integrative pedagogical text, a weak framework of the social relationships and an invisible pedagogy'. They all act in favor of the democratic educative culture. Our methodology is plural and combines quantitative and qualitative methods. We accomplished our goals by means of filtering and interpreting the laws regarding our research, as well as a global analysis of such laws and the statistics provided by several school censuses. We filtered Els Fulls d'Estadística i els Fulls d'organifzació pedagògica4, published by the Department of Education and the Education Office (MEC). We also provided a survey to the directors and teachers of all the unitary and cyclic schools, interviewed eight specialists of the Rural School and we did field work and observation in a few schools. 1 A school with single classroom and teacher for all grade levels2 Organization that manages the various rural schools of Catalunya. 3 Interuniversity group for rural schools. 4 Statistics reports of the Department of Education and the Education Office.

This report is based on a field study that was carried out in India. The aim of this field study is to find out how the religious education is carried out at Jiva Public School in Faridabad. The questions that are tried to be answered are if the teachers at this school integrate religious education in some of their subjects, if they see any problems performing this kind of education and what attitudes teachers’ have towards religious education. In the presentation of previous research, opinions of several international researchers regarding religious education and their thoughts about how a good religious education can be designed will be made. The empirical material has been assembled by doing qualitative semi-structured interviews with teachers at the school mentioned above. This kind of method suits well the aim and questions since the focus will be on trying to understand these teachers way to reason and act. When describing the methods, other problems that can occur during a field study are presented. The results are presented in text but also in diagrams, so that the reader can get a good overview. In the analysis and discussion the results will refer to the previous research. While analysing the empirical material a result was that a majority of the teachers did not integrate religious education in some of their subjects. They did not see it as their task and they meant that it is less important to get absorbed about people’s different beliefs since India is a secular state. You should not give any religion preference so why should you discuss about religions in your teaching? The focus should instead be on acceptance and to teach the pupils to respect each other no matter what. The teachers that did integrate religion in their subjects did this by celebrating religious festivals within the school. Only two teachers practised “ordinary” lessons when teaching about religions. / Denna uppsats baseras på en fältstudie som har utförts i Indien. Syftet med fältstudien är att undersöka hur religionsundervisningen ser ut på Jiva Public School i Faridabad. Frågeställningarna som ska försöka besvaras är hur lärare på denna skola integrerar religionsundervisning i något av sina ämnen, om de kan se några problem med att utföra denna typ av undervisning och hur lärarnas inställning till religionsundervisning ser ut. I avsnittet Tidigare forskning redovisas flera internationella forskares syn på just religionsundervisning och hur de tycker att bra religionsundervisning kan vara utformad. Det empiriska materialet har samlats in genom kvalitativa semistrukturerade intervjuer med lärare på ovannämnda skola. Denna metod passar syftet och frågeställningarna bäst eftersom fokus kommer att ligga på att försöka förstå dessa lärares sätt att diskutera och agera. I metodavsnittet kommer också andra relevanta problem man som forskare kan ställas inför då en fältstudie skall utföras att tas upp. Resultatet presenteras i löpande text, men också med diagram för att göra det hela mer överskådligt samt lättförståeligt. I analys- och diskussionsavsnittet kommer resultatet att knytas till den tidigare forskningen. Vid analysen av det empiriska materialet visade det sig att de flesta lärare inte integrerar religion i något av sina ämnen. Detta på grund av att de ansåg att det inte var deras uppgift. De menade också att det var mindre viktigt att fördjupa sig i vad andra människor har för trosuppfattning eftersom Indien är en sekulär stat. Ingen religion skall ha företräde och varför skall man då diskutera religion i sin undervisning? Istället borde fokus ligga på acceptans och att lära eleverna att bara respektera varandra utan vidare. De lärare som däremot integrerade religion i sina ämnen gjorde detta genom att fira olika religiösa högtider på skolan. Endast två lärare använde sig av ”traditionella” lektioner då de undervisade om religion.

This study investigated the effects of grade level and gender on elementary school students&rsquo / motivation towards science learning. This study was carried out during 2007-2008 fall semester at 12 public elementary schools in Yenimahalle districts of Ankara. A total of 2231 students (1121 boys, 1093 girls, 17 did not report their gender) participated in the study. In terms of grade level, 1164 were enrolled in 6th grade level and 1055 in 8th grade (12 did not report their grade level). Data were collected through Students&rsquo / Motivation Towards Science Learning Questionnaire (SMTSL). Two-way Multivariate Analysis of Variance (MANOVA) was conducted in order to identify the effects of grade level and gender on six dimensions of motivation (i.e. self efficacy, active learning strategies, learning environment stimulation, science learning value, achievement goal and performance goal) towards science learning. Two-way MANOVA results showed that grade level and gender had a significant effect on the collective dependent variables. Follow-up univariate analysis indicated that there was a significant difference between 6th and 8th grade students&rsquo / motivation towards science learning regarding mean scores on each motivational variable. In addition, mean scores on each motivational variable, except leaning environment stimulation, were significantly different for boys and girls, in favors of girls. Result demonstrated that students&rsquo / motivation towards science learning declined as the grade level increased and girls had a higher motivation towards science learning than boys.