El Nitrogen (N) és l'element mineral al que s'ha vingut prestant major atenció en la gestió de la fertilització de la majoria dels sistemes agrícolas. La complexitat del seu cicle i la forma d’aplicació als diferents tipus de maneig dels cultius dificulten la planificació de la seva disponibilitat per a les plantes. D’altra banda, aplicacions excessives o inadequades poden provocar problemes mediambientals i una menor rendibilitat econòmica. En el cas de blat de moro (Zea mays L.), espècie particularment exigent en N, és important sincronitzar les aportacions i la disponibilitat de N en el sòl amb les demandes per part de la planta. A les Zones Vulnerables, el control de les seves aportacions és escencial. Es coneixen bé els efectes positius de les rotacions de cultius. Més concretament, els beneficis de l'alfals (Medicago sativa L.) sobre els cultius següents estan relacionats principalment amb la capacitat de les lleguminoses de fixar el N2 atmosfèric. Una de les maneres d'avaluar l'aportació en N de l'alfals és calculant el seu Valor de Substitució de Fertilitzant Nitrogenat (N-FRV). En aquesta tesi s'estudia l'efecte de l'alfals en el blat de moro i, posteriorment, el blat (Triticum aestivum L.) en una rotació Alfals-Panís-Blat. D’altra banda s'estudia l'efecte de l'abonat nitrogenat en un monocultiu de panís durant tres anys consecutius a la mateixa parcel·la. L'assaig es va dur a terme els anys 1994-1997 a Torregrossa (als regadius del Canal d’Urgell-Lleida). Durant tres campanyes consecutives, es van assajar quatre dosis de fertilitzant N (0, 100, 200, 300 kg N ha-1) en panís, cv. Juanita. Aquests tres anys de monocultiu s'estudien en el Capítol I. Durant els dos primers anys, simultàniament, es va conrear alfals a la meitat de cada repetició. El tercer any es va substituir l'alfals per blat de moro, assajant les mateixes dosis de fertilitzant que en el monocultiu. El panís en rotació amb l'alfals es va poder comparar així amb el panís d’un tercer any de monocultiu. El quart any, es va sembrar blat, cv. Cartaya, a totes les parcel·les i es van assajar dues dosis de N (0 i 100 kg N ha-1). Aquí es va poder comparar la rotació Alfals-Panís-Blat amb el Panís-Panís-Panís-Blat. Aquests dos últims anys són els quals s'estudien en els Capítols II i III. El Capítol II proposa un N-FRV de l'alfals per als dos cultius següents en els regadius de la Vall de l'Ebre mentre que al Capítol III s'estudia la repercussió que té l'alfals en els cultius següents i a les condicions de producció. A tots els cicles productius es va determinar el contingut en nitrats en el sòl en tres moments de cada cicle. En el blat de moro, es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa produïda en floració i final, l'alçada de la planta, el LAI i el PARi, el contingut en clorofil·la de les fulles, el contingut en nitrats en la base de la tija i el contingut en N del gra i de la planta. Simultàniament es va fer un seguiment del contingut en nitrats de l'aigua de reg i la solució del sòl i del contingut en matèria orgànica. En el blat es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa en encanyat i final i el contingut en N del gra. Al monocultiu de panís, el rendiment de gra i el creixement de la planta es van veure condicionats pel nivell inicial de nitrats en el sòl, la dosi d'adobat i la quantitat de nitrats aportats per l'aigua de reg. El rendiment en gra es va ajustar al model lineal-plateau en 1994 i 1995 i al model quadràtic-plateau en 1996. Els rendiments màxims, 10,2 Mg ha-1 en 1994, 13,1 Mg ha-1 en 1995 y 14,3 Mg ha-1 en 1996, es van obtenir amb una dosis de 100 kg ha-1 en 1994 i 1995 i 200 kg ha-1 en 1996. Amb dosis superiors, el blat de moro va seguir absorbint N i aquest es va acumular primer en el gra. El Valor de Substitució de N (N-FRV) d'un alfals de dos anys a les condicions de l'assaig es va avaluar en 160 kg ha-1 per a un primer cultiu de panís després de l'alfals. Per al cultiu següent de blat, va ser de 76 kg ha-1. L'efecte de l'alfals va repercutir en el contingut en nitrats del sòl, el rendiment de blat de moro (14,7 Mg ha-1 a la rotació i 11,9 Mg ha-1 al monocultiu), la biomassa final, l’alçada i les extraccions de N. En el blat següent va repercutir en el contingut en nitrats del sòl, el rendiment (6,4 Mg ha-1 després de l’alfals i 5,2 Mg ha-1 després del monocultiu), el contingut de N del gra i la biomassa fins a encanyat. Es proposen unes pautes per a determinar la necessitat de fertilitzant N en un panís després de l'alfals. / El Nitrógeno (N) es el elemento mineral al que se ha venido prestando mayor atención en la gestión de la fertilización de la mayoría de los sistemas agrícolas. La complejidad de su ciclo y la forma de aplicación en los distintos tipos de manejo de los cultivos dificultan la planificación de su disponibilidad para las plantas. Por otra parte, aplicaciones excesivas o inadecuadas pueden provocar problemas medioambientales y una menor rentabilidad económica. En el caso de maíz (Zea mays L.), especie particularmente exigente en N, es importante sincronizar las aportaciones y la disponibilidad de N en el suelo con las demandas por parte de la planta. En las Zonas Vulnerables, el control de sus aportaciones es esencial. Son conocidos los efectos positivos de las rotaciones de cultivos. Más concretamente, los beneficios de la alfalfa (Medicago sativa L.) sobre los cultivos siguientes están relacionados principalmente con la capacidad de las leguminosas de fijar el N2 atmosférico. Una de las maneras de evaluar la aportación en N de la alfalfa es calculando su Valor de Sustitución de Fertilizante Nitrogenado (N-FRV). En esta tesis trabajo se estudia: a) el efecto de la alfalfa en el maíz y, posteriormente, el efecto en el trigo (Triticum aestivum L.) en una rotación Alfalfa-Maíz-Trigo; b) el efecto del abonado nitrogenado en un monocultivo de maíz durante tres años consecutivos en la misma parcela. El ensayo se llevó a cabo los años 1994-1997 en Torregrossa (regadíos del Canal d’Urgell-Lleida). Durante tres campañas consecutivas, se ensayaron cuatro dosis de fertilizante N (0, 100, 200, 300 kg N ha-1) en maíz, cv. Juanita. Estos tres años de monocultivo se estudian en el Capítulo I. Durante los dos primeros años, simultáneamente, se cultivó alfalfa cv. Aragón en la mitad de cada repetición. El tercer año se sustituyó la alfalfa por maíz, ensayando las mismas dosis de fertilizante que en el monocultivo. El maíz en rotación con la alfalfa se pudo comparar así con el maíz en un tercer año de monocultivo. El cuarto año, se sembró trigo, cv. Cartaya, en todas las parcelas y se ensayaron dos dosis de N (0 y 100 kg N ha-1). Aquí se pudo comparar la rotación Alfalfa-Maíz-Trigo con el Maíz-Maíz-Maíz-Trigo. Estos dos últimos años son los que se estudian en los Capítulos II y III. El Capítulo II propone un N-FRV de la alfalfa para los dos cultivos siguientes en los regadíos del Valle medio del Ebro mientras que en el Capítulo III se estudia la repercusión que tiene la alfalfa en los cultivos siguientes y en las condiciones de producción. En todos los ciclos productivos se determinó el contenido en nitratos en el suelo en tres momentos de cada ciclo. En el maíz, se determinó el rendimiento de grano y sus componentes, la biomasa producida en floración y final, la altura de la planta, el LAI y el PARi, el contenido en clorofila de las hojas, el contenido en nitratos en la base del tallo y el contenido en N del grano y de la planta. Simultáneamente se hizo un seguimiento del contenido en nitratos del agua de riego y la solución del suelo y del contenido en materia orgánica. En el trigo se determinó el rendimiento de grano y sus componentes, la biomasa en encañado y final y el contenido en N del grano. En el monocultivo de maíz, el rendimiento de grano y el crecimiento de la planta se vieron condicionados por el nivel inicial de nitratos en el suelo, la dosis de abonado y la cantidad de nitratos aportados por el agua de riego. El rendimiento en grano se ajustó al modelo lineal-meseta en 1994 y 1995 y al modelo cuadrático-meseta en 1996. Los rendimientos máximos, 10,2 Mg ha-1 en 1994, 13,1 Mg ha-1 en 1995 y 14,3 Mg ha-1 en 1996 se obtuvieron con una dosis de 100 kg ha-1 en 1994 y 1995 y 200 kg ha-1 en 1996. Con dosis superiores, el maíz siguió absorbiendo N y este se acumuló primero en el grano. El Valor de Sustitución de N (N-FRV) de una alfalfa de dos años en las condiciones del ensayo se evaluó en 160 kg ha-1 para un primer cultivo de maíz después de la alfalfa. Para el cultivo siguiente de trigo, fue de 76 kg ha-1. El efecto de la alfalfa repercutió en el contenido en nitratos del suelo, en el rendimiento de maíz (14,7 Mg ha-1 en la rotación y 11,9 Mg ha-1 en el monocultivo), la biomasa final, la altura de la planta y las extracciones de N. En el trigo siguiente repercutió en el contenido en nitratos del suelo, el rendimiento (6,4 Mg ha-1 tras la alfalfa y 5,2 Mg ha-1 tras el monocultivo), el contenido de N del grano y la biomasa hasta el encañado. Se proponen unas pautas para determinar la necesidad de fertilizante N en un maíz después de la alfalfa. / In agricultural systems, nitrogen (N) has always been the fertilizer element with an outstanding role. The complexity of its cycle and the different crop management systems difficult the planification of its availability for the plants. On the other hand, excessive or inadequate N applications can produce environmental problems and a lowest economic profitability. In the case of corn (Zea Mays L.), a particularly N demanding crop, it is important to synchronize contributions and N availability in the soil with plant demands. In the N Vulnerable Areas, contribution control become essential. The positive effects of the rotations of cultures are well known. To be more specific, benefits of the alfalfa (Medicago sativa L.) on the following crops are related principally to the ability of leguminous plants to fix atmospheric N2. One way to evaluate alfalfa’s N contribution is calculating its Nitrogen- Fertilizer Replacement Value (N-FRV). This thesis studies the effect of alfalfa in the corn and, later, in the wheat (Triticum aestivum L.) in a rotation Alfalfa-Corn-Wheat. Simultaneously, the effect of the N fertilizer is studied in a monoculture corn for three consecutive years in the same plot. The study was carried out between 1994 and 1997 in Torregrossa (irrigated area of Canal d'Urgell- Lleida-Spain). During three consecutive years, four doses of N fertilizer were applied (0, 100, 200, 300 kg N ha-1) in corn, cv. Juanita. These three years of monoculture are studied in Chapter I. During the first two years, simultaneously, alfalfa was cropped in half part of the block. The third year, alfalfa was replaced with corn, testing the same doses of fertilizer as in the monoculture. Then, corn in rotation with alfalfa could be compared with the corn in the third year of monoculture. The fourth year wheat, cv. Cartaya, was sowed in all the plots and two doses of N (0 and 100 kg N ha-1) were applied. Here, it was possible to compare the rotation Alfalfa-Corn-Wheat with the Corn-Corn-Corn-Wheat. These two last crops are studied in the Chapters II and III. In Chapter II a N-FRV of the alfalfa for two following crops in the irrigated area of the Ebro Valley is suggested. In Chapter III effects of alfalfa on the following crops and on the production conditions are studied. Every crop, the nitrate content in soil at three moments of the production period was determined. In corn, grain yield and its components, flowering and final biomass, height of plant, LAI and PARi, chlorophyll content in leaves, nitrate content in the base of the stem and N content in grain and plant were determined. Finally, nitrate content in the irrigation water and soil solution and organic matter content were followed. In wheat, grain yield and its components, stem elongation and final biomass and grain N content were measured. In monoculture, corn yield and plant growth were conditioned by initial level of nitrates in the soil, by N fertilizer amount and by nitrates contribution from irrigation water. Grain yield adjust to linear-plateau model in 1994 and 1995 and to quadratic-plateau model in 1996. Maximum yields, 10,2 Mg ha-1 in 1994, 13,1 Mg ha-1 in 1995 and 14,3 Mg ha-1 in 1996, were obtained with 100 kg ha-1 in 1994 and 1995 and with 200 kg ha-1 in 1996. With higher doses, corn kept on absorbing N that was accumulated firstly in the grain. The N-Fertilizer Replacement Value (N-FRV) of an alfalfa of two years in the conditions of the trial was evaluated in 160 kg N ha-1 for the first corn after alfalfa. For the following wheat crop, it was 76 kg N ha-1. The effect of the alfalfa affected nitrate soil content, corn yield (14,7 Mg ha-1 in la rotation and 11,9 Mg ha-1 in monoculture), final biomass and N extractions. In the following wheat, alfalfa affected soil content, yield (6,4 Mg ha-1 after alfalfa and 5,2 Mg ha-1 after the monoculture), grain N content and biomass accumulated until stem elongation. Some rules to determine N fertilizer N needs in a corn after the alfalfa are suggested.

La tesi “L’anàlisi de la qualitat de les relacions en l’àmbit de les Relacions Públiques. Aplicació d’un model global d’auditoria de Relacions Públiques a la societat municipal 22@ de l’Ajuntament de Barcelona” se centra, en primer lloc, a elaborar una síntesi de les diverses aportacions sobre el marc conceptual de l'auditoria de Relacions Públiques, és a dir, de quines teories es desprèn aquest instrument d'investigació, el seu origen i la seva evolució històrica, les variables que es mesuren en una auditoria de Relacions Públiques, les definicions i els tipus d'auditories en aquest àmbit, i els diversos models de mesura citats pels autors que han tractat aquest assumpte en les seves respectives obres, i en quines teories s'han inspirat. Tota aquesta tasca amb l'únic objectiu d'obtenir evidències que poguessin respondre a la pregunta que es formula a l'inici del treball, de quina manera es pot justificar l'actuació de les Relacions Públiques? i, al seu torn, contrastar amb la hipòtesi que es planteja conforme si és possible mesurar l'actuació de les Relacions Públiques es podran obtenir els arguments per justificar aquesta activitat. Una de les principals conclusions d'aquesta tesi ha estat que el que s'ha de mesurar exactament és la qualitat de la relació que estimula l'activitat de les Relacions Públiques entre una organització i els seus públics, donat que es confirma que aquesta és la comesa de la disciplina . I que els tres conceptes més estudiats en les diverses contribucions sobre el mesurament de l'activitat de Relacions Públiques centrats en la qualitat de la relació són: la mesura del grau de confiança que coexisteix, el nivell d'entesa entre actors, i la satisfacció recíproca de les parts implicades amb la relació que s'estableix. Amb aquesta i altres conclusions complementàries, en segon lloc, la tesi proposa un model hipotètic d'auditoria global de Relacions Públiques, que compila tota la documentació estudiada i que presenta la base de la investigació empírica d'aquesta tesi doctoral. Conseqüentment, si en primera instància aquesta tesi s’ha volgut constituir en una primera aproximació a l'estat de la qüestió de les auditories de Relacions Públiques, contrastar el model hipotètic ha volgut ser el motiu del treball empíric de la tesi. L'exercici exploratori ha consistit a aplicar el model proposat com a hipòtesi del treball i ha procurat detectar i exposar els punts febles del model, però també destacar el seu grau de validesa. Per dur a terme aquesta tasca, s'ha estudiat la qualitat de les relacions, mesurada a raó de les variables cognitives més estudiades en les diverses contribucions sobre la mesura de l'activitat de les Relacions Públiques - la confiança, l'acord o enteniment mutu i la satisfacció -, entre la societat municipal 22@ de l'Ajuntament de Barcelona i el col•lectiu d'empreses que formen el clúster TIC del barri del Poblenou de Barcelona. Les conclusions d'aquesta tesi doctoral il•lustren fins a quin punt el model pot ser una font de la que flueixin els arguments que validen una actuació de Relacions Públiques, i la informació estratègica que aporta per perfeccionar la medul•la d'un pla de Relacions Públiques específicament, i de comunicació en general. / La tesis “El análisis de la calidad de las relaciones en el ámbito de las Relaciones Públicas. Aplicación de un modelo global de auditoría de Relaciones Públicas a la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona” se centra, en primer lugar, en elaborar una síntesis de las diversas aportaciones sobre el marco conceptual de la auditoría de Relaciones Públicas, es decir, de qué teorías se desprende este instrumento de investigación; su origen y su evolución histórica; las variables que se miden en una auditoría de Relaciones Públicas; las definiciones y los tipos de auditorías en este ámbito; y los diversos modelos de medición citados por los autores que han tratado este asunto en sus respectivas obras, y en qué teorías se han inspirado. Toda esta labor con el único objetivo de obtener evidencias que pudieran responder a la pregunta que se formula al inicio del trabajo ¿de qué forma se puede justificar la actuación de las Relaciones Públicas? y, a su vez, contrastar con la hipótesis que se plantea conforme si es posible medir la actuación de Relaciones Públicas se podrán obtener los argumentos para justificar esta actividad. Una de las principales conclusiones de esta tesis ha sido que lo que se debe medir exactamente es la calidad de la relación que estimula la actividad de las Relaciones Públicas entre una organización y sus públicos, puesto que se confirma que éste es el cometido de la disciplina. Y que los tres conceptos más estudiados en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas centrados en la calidad de la relación son: la medición del grado de confianza que coexiste; el nivel de entendimiento entre actores; y la satisfacción recíproca de las partes implicadas con la relación que se establece. Con esta y otras conclusiones complementarias, en segundo lugar, la tesis propone un modelo hipotético de auditoría global de Relaciones Públicas, que compila toda la documentación estudiada y que presenta la base de la investigación empírica de esta tesis doctoral. Consecuentemente, si en primera instancia esta tesis ha querido constituirse en una primera aproximación al estado de la cuestión de las auditorías de Relaciones Públicas, contrastar el modelo hipotético ha querido ser el motivo del trabajo empírico de la tesis. El ejercicio exploratorio ha consistido en aplicar el modelo propuesto como hipótesis del trabajo y ha procurado detectar y exponer los puntos débiles del modelo, pero también destacar su grado de validez. Para llevar a cabo esta labor, se ha estudiado la calidad de las relaciones, medida por razón de las variables cognitivas más estudiadas en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas -la confianza, el acuerdo o entendimiento mutuo y la satisfacción-, entre la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona y el colectivo de empresas que forman el clúster TIC del barrio de Poblenou de Barcelona. Las conclusiones de esta tesis doctoral ilustran hasta qué punto el modelo puede ser una fuente de la que fluyan los argumentos que validan una actuación de Relaciones Públicas, y la información estratégica que aporta para perfeccionar la médula de un plan de Relaciones Públicas específicamente, y de comunicación en general. / The principal objective of this work is to explore and elaborate and synthesize the diverse contributions to Public Relations auditing as a theoretical framework. Which theories does this investigative instrument arise from? What is its origin and historical evolution? What are the variables that are measured in a Public Relations audit? What are the various definitions and the typology of audits in this particular domain? Which variations of different assessment models have been cited by scholars who have explored these issues in their studies, and which previous theoretical models have inspired them? This study has been conducted with the exclusive goal to gather data that may help respond to the questions posed at the outset of this work: In what way can one justify the pursuit of Public Relations activity, and –in accordance with our main hypothesis– is it possible to measure Public Relations’ effectiveness in order to obtain arguments that validate Public Relations as a professional occupation. One of the main conclusions of this thesis has been that the variable that should be precisely measured is the quality of the relationship that stimulates Public Relations activity between an organization and its various audiences since it has been ascertained that this is the main mission of the discipline. Furthermore it has become apparent that the three most intensely studied areas among the various theoretic contributions to measuring the quality of relationships in Public relations are: measuring the degree of mutual trust, measuring the degree of understanding between the stakeholders, and measuring the degree of reciprocated satisfaction on the part of the various agents involved with respect to the rapport established between them. Secondly, this study submits a hypothetical model of global auditing in Public Relations which compiles all the data and material perused in the course of this investigation, and which represents the foundation of the empirical analysis. Thus, one the one hand this study has striven to provide a state of the question regarding the various approaches to the practice of Public Relations auditing, and on the other hand it has endeavored to put to the test the hypothetical model in an empirical analysis. This exercise has turned out useful in detecting and bringing to light the model's flaws, but at the same time it has served to showcase the validity of the approach. In order to carry out this task, we have scrutinized the quality of the rapport between the various agents involved in this PR activity with special focus on the cognitive variables that have receive the most scholarly attention in the discipline: trust, mutual understanding, and satisfaction. In the case at hand, the stakeholders were the Municipal Society 22@, the Barcelona City Council, and the group of companies that form the TIC cluster in the Poblenou neighborhood in Barcelona. The conclusions that were reached clearly illustrate to which degree this model can provide a focal point from which various arguments may arise that lend validity to a particular Public Relations venture. A second outcome leads to the conclusion that the theoretical model here submitted helps to perfect the core elements of Public Relations activity in particular and communication in general.

El benestar psicològic, entès com la vessant psicològica que forma part del concepte més ampli de qualitat de vida, constitueix un àmbit d'estudi en expansió. Tot i tenir un passat més breu en comparació amb d'altres constructes psicosocials, cada vegada investigadors de les més diverses disciplines s'afegeixen a la llista d'estudiosos que fan del benestar psicològic un dels seus objectes d'investigació. Amb tot, l'estudi del benestar psicològic en l'adolescència constitueix probablement un dels àmbits en els quals la necessitat de seguir avançant es fa més evident. El seu estudi en subjectes adolescents té, a més, un doble interès. Per una part, els canvis i transicions que nois i noies experimenten durant l'adolescència comporten amb freqüència que sigui un període estressant per a molts d'ells/es, amb implicacions importants per al seu benestar psicològic. Aprofundir en el seu coneixement durant aquest període té un interès més enllà de l'estrictament científic i permet el disseny de programes de prevenció més ajustats a les problemàtiques que els/les adolescents puguin estar experimentant. L'exploració dels elements del benestar psicològic constitueix una de les estratègies d'aproximació al seu estudi. En aquesta tesi doctoral s'han seleccionat alguns dels elements que de la literatura científica es desprèn que tenen una connexió més estreta amb el benestar psicològic i que són la satisfacció amb la vida globalment i amb àmbits específics de la vida, l'autoestima, el suport social percebut, la percepció de control i els valors. Tot i que existeix un consens elevat en considerar que l'exploració d'aquests elements és de primera necessitat de cares a aprofundir en l'estructura del benestar psicològic, generalment han estat estudiats de forma separada, malgrat no falten intents d'integració teòrica. Les limitacions més importants que presenta l'estudi del benestar psicològic i el dels seus elements en l'actualitat són bàsicament de caràcter epistemològic i fan referència a la dificultat de trobar visions comunes (tant a nivell de definicions com de teories explicatives) compartides per una majoria d'investigadors socials. Aquestes limitacions justifiquen l'interès per dirigir l'atenció vers un altre tipus d'explicacions del benestar psicològic, qualitativament diferents a les disponibles, que no es refugiïn ni en reduccionismes ni en explicacions causals rígides. Les teories de la complexitat suposen una alternativa productiva en aquest sentit ja que aquelles característiques a través de les quals la complexitat ve donada (borrositat de límits, punts de catàstrofe, dimensions fractals, processos caòtics i no lineals), són, en definitiva, les mateixes propietats que caracteritzen als fenòmens psicosocials. I això inclou el de benestar psicològic. Les dades de les que disposem, obtingudes mitjançant un estudi transversal, impedeixen fer una aproximació al benestar psicològic des de totes les propietats de la complexitat esmentades a excepció de la característica de la no linealitat. L'objectiu general de la tesi ha estat el de construir un model de benestar psicològic a partir de les dades obtingudes que permetés: 1) Evidenciar relacions entre variables que fins aquests moments no han pogut ser massa explorades, 2) Contemplar aquestes relacions més enllà de la seva unidireccionalitat, i 3) Entendre el benestar psicològic en l'adolescència des d'un punt de vista més integrador i holista i, consegüentment, oferir una manera més comprehensiva d'aproximar-se a aquest fenomen. Aquesta tesi ha de ser entesa com un primer pas, fonamentalment metodològic, per l'elaboració futura de conceptualizacions sobre el benestar psicològic en l'adolescència que es basin en els principis que ens aporten les ciències de la complexitat. Malgrat els resultats obtinguts no estan absents de limitacions, obren noves perspectives d'anàlisi del benestar psicològic en l'adolescència. / Psychological well-being is the psychological dimension of quality of life and a growing field of study. It has a shorter past compared to other psychosocial concepts. However, researchers coming from many diverse displicines are every day enlarging the list of those who take psychological well-being as their object of study. The study of adolescent psychological well-being is probably one of the fields where the need of moving forward is more evident.Its study in adolescent population has a double interest. On the one hand, boys and girls deal with different changes and transitions at these ages and this leads adolescence frequently to be an stressful period of time, with important consequences for their psychological well-being. On the other hand, the fact of deeping in its knowledge during this period has also an interest which goes beyond the scientifical one, and allows the designing of more adjusted to the specific problems adolescents are living prevention programs. The exploration of psychological well-being elements is one of the approximation strategies to its study. In this thesis, we have selected some of the elements it is considered by the scientific literature to have a stronger connection to psychological well-being. They are the following: satisfaction with life as a whole, satisfaction with specific life dimensions, self-esteem, social suport, perception of control and values. There is an important consensus in considering that the exploration of this elements is of vital need to deepen in the psychological well-being structure. They have generally been studied in a separated way, however, it is possible to find some theoric integration attempts.The most important limitations that psychological well-being and also its elements have nowadays are basically epistemological, and refer to the difficulty of finding common visions (at the definitions level and at explanatory theories as well), shared by a majority of social researchers. These limitations justify the interest of directing attention towards other type of qualitatively different explanations, while avoding those being reductionistic and based on rigid causal explanations. Complexity theories can be a valid alternative as those properties that characterise complexity (fuzziness of limits, catastrophical points, fractal dimensions, chaotic and non linear processes) are, at the end, the same features psychosocial phenomena have. This including psychological well-being. The data we had, obtained through a transversal study, do not allow us to approximate to psychological well-being from each of the above properties with the exception of non linearity.The general objective of the thesis has been constructing a psychological well-being model from the obtained data which should be able of: 1) Making evident some up-to-now still non-explored relationships among variables, 2) Comprehending these relationships beyong their unidirectionality, and 3) Understanding psychological well-being in adolescence from a more integrative and holistic point of view and, thus, offering a more comprehensive way of approaching to these phenomenon.This thesis must be understood as a first step, specially a methodological one, to elaborate in the future conceptualisations about psychological well-being in adolescence based on complexity theories principles. Although the obtained results have some limitations, they also open to new analysis perspectives in the study of psychological well-being in adolescence.

Socially responsible human resource management constitutes the conceptual-theory framework of the thesis. The results obtained from the empirical part show the existence of three clusters inasmuch as the application of socially responsible practices for promoting job quality in the case of Catalonia: the group of workers in “organizations with low-level of social responsibility”; those who work in a environment of “work practices for implication” and the group of workers in a environment oriented to “health and safety at work”. Among the determining factors in applying these practices we can find characteristics of the firms where the employees work as well as personal characteristics and those of the job. The research also shows that, in general, applying socially responsible management in human resources does have positive effects on the worker and therefore creates greater trust in management, increased job satisfaction, less stress at work and a lower intention to quit a job. / La gestión de recursos humanos socialmente responsable constituye el marco teórico-conceptual de la tesis. Los resultados obtenidos en la parte empírica muestran la existencia de tres clusters en cuanto a la aplicación de prácticas laborales socialmente responsables para promover la calidad laboral en el caso de Cataluña: el grupo de trabajadores en “organizaciones poco responsables”; aquellos que se encuentran en entornos de “prácticas para la implicación” y el grupo de trabajadores en entornos de “prácticas orientadas hacia la seguridad y salud laboral”. Entre los determinantes de la aplicación de estas prácticas encontramos características de las empresas donde trabajan los empleados, así como características personales y de la ocupación. La investigación también revela que, en general, la aplicación de una gestión de recursos humanos socialmente responsable tiene efectos positivos sobre el trabajador generando una mayor confianza en la dirección, una satisfacción laboral superior, menos estrés laboral y menos intención de dejar el trabajo.

El manejo de las relaciones con los clientes es uno de los aspectos más importantes de la gestión empresarial. En un entorno en el que las organizaciones pugnan por retener y fidelizar a los clientes, resultado del cambio permanente, se plantea el hecho de entender claramente qué están esperando los clientes por parte de las empresas cuando adquieren un producto o servicio. Este entendimiento abarca desde el contacto inicial, resultado de una compra o intención de compra, hasta momentos de mayor complejidad en la relaciones cliente-empresa, como pueden ser el manejo de quejas y el servicio post-venta. Cobra importancia entonces revisar el concepto de “necesidades o expectativas de los clientes” hacia las empresas. En este sentido resulta básica la identificación de los denominados “atributos contemplados por los clientes” al establecer algún tipo de relación contractual. Se busca comprender este concepto desde las dos partes que nos ocupan: 1) Desde la perspectiva de la empresa: Esto es, qué entiende la empresa de lo que el cliente realmente necesita 2) Desde la óptica del cliente: Cómo espera el cliente que la empresa responda ante a sus necesidades o expectativas. En este trabajo de investigación se presenta un planteamiento para analizar los atributos valorados por los clientes a la hora de recibir un servicio. Para concretar este planteamiento, se muestra en primer lugar el resultado de la investigación llevada a cabo en las principales bases de datos académicas para conocer el estado de la cuestión. Se presentan los trabajos más relevantes, relacionados con el tema que nos ocupa, que han sido realizados por investigadores y académicos sobre la teoría del Marketing Relacional hasta la fecha. Esto permite entender cómo ha sido la evolución de esta especialidad del Marketing hacia un modelo de gestión de las relaciones con los clientes. Con esta base teórica, se procede al desarrollo de nuevas aportaciones al conocimiento teórico de la relación entre las estrategias de marketing relacional y las expectativas de satisfacción de los clientes. Como elemento innovador, se incorpora a en este trabajo la Lógica Borrosa a través de varios modelos para el tratamiento de la incertidumbre combinados con modelos clásicos y maduros en la gestión de servicio a los clientes. La implementación de estos modelos combinados, radica en identificar un conjunto de herramientas que puedan ser utilizadas por las empresas de cualquier sector para identificar aquellos atributos que los clientes contemplan a la hora de recibir un producto o servicio y que pueden haber sido omitidos por las empresas. Finalmente, este trabajo plantea la aplicabilidad de los modelos propuestos a diversas industrias, seleccionando como industria piloto la Industria Financiera, en particular instituciones bancarias, por presentar una serie de servicios utilizados por un gran número de personas de diferentes características y por ser muy sensibles a ser continuamente evaluadas por sus usuarios. / MODELS FOR THE ANALYSIS OF ATTRIBUTES PROVIDED BY CUSTOMERS IN A RELATIONSHIP MARKETING STRATEGY Thesis submitted by Carolina Luis Bassa to obtain the degree of PHD in Business Director: Dr. Ana Maria Gil Lafuente ABSTRACT Customer Relationship is one of the most important aspects in business management. In an environment where organizations are struggling to retain and build customer loyalty, it is very important to understand what customers are waiting for when they purchase a product or service. This understanding extends from initial contact until after the purchase, such as the complaint handling and after-sales service. It is important to review the concept of "customer expectations". It is essential the identification of so-called "attributes provided by the clients" to establish some kind of contractual relationship from the two parties: 1) from the company’ perspective: This is what the company understands about what the customer really needs? 2) From the customer’ perspective: What does the client expect from the company, to respond to their needs or expectations? In this research we present an approach to analyze the attributes valued by customers when receiving a service. We show the result of the research conducted at the major academic databases in order to check the status of the matter. We present the most relevant papers related to the topic, which have been made by researchers and academics on the theory of Relationship Marketing to date. This allowed us to understand what has been the evolution of this specialty of Marketing, looking for a model for managing customer relationships. With this theoretical base, we proceed to the development of new contributions to theoretical knowledge of the relationship between relationship marketing strategies and expectations of customer satisfaction. As an innovation, we used in this work the Fuzzy Logic through several models for the treatment of uncertainty, combined with classical models in the management of customer service. These models combined, are a set of tools that can be used by companies in any industry to identify those attributes that customers referred to, in receiving a product or service that may have been missed by companies with the current tools. Finally, this paper discusses the applicability of the proposed models to several industries. We selected a bank, because it presents a number of services used by a large number of people for a long time.