En una societat basada en els serveis, la qualitat de les relacions entre els col·legues, el proveïdor del servei al client, els directius i els membres dels seus equips determinen una sèrie de resultats, com ara les intencions de facturació, la fidelitat del client o la retenció del talent. En efecte, la qualitat de la relació entre un client i un proveïdor de serveis pot determinar la satisfacció del client, com també la seva predisposició a oblidar els errors (p. ex., Verghese, 2003; Roter, 2006). Això explica per què les organitzacions cada vegada es gasten més diners en formació corporativa en gestió, en general, i en lideratge, en particular. El desenvolupament del lideratge i la gestió encapçalen la llista de les primeres àrees d’inversió. L’any 2013, després de dos anys d’increment de la despesa, la inversió nord-americana en formació corporativa va créixer encara un 15 % -més de 70.000 milions de dòlars als Estats Units i 130.000 milions de dòlars arreu del món (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Aquesta tesi doctoral s’inspira en el rol fonamental de les interaccions socials a la feina per tal d‘obtenir una sèrie de resultats empresarials, com la satisfacció al lloc de treball, la satisfacció del client, la retenció del talent i l‘acompliment individual i de l’organització. Cercant de contribuir a l’estudi i a la pràctica del desenvolupament del comportament social a la feina, la motivació principal dels estudis que s’inclouen en aquesta tesi és respondre a la pregunta global: Com poden ser més efectius el comportament social i les emocions de les persones a la feina? Aquesta pregunta global s’ha abordat amb tres estudis, un de teòric, un de metodològic i un d’empíric. La finalitat del primer estudi és descriure els tipus generals del comportament social que una persona pot exhibir en funció de les múltiples vies d’interacció cognitiva-emocional i utilitzar-los com a base per proposar un model de regulació emocional que afavoreixi l’exhibició d’un comportament social més efectiu a la feina. El segon estudi pretén afavorir el desenvolupament d’un comportament social a la feina a través del primer pas fonamental que cal fer, que és avaluar-lo. Amb aquesta finalitat, el segon estudi presenta el desenvolupament i el test de validesa del constructe d’un instrument espanyol per avaluar el comportament personal i social a la feina. El tercer estudi tracta dels intents dels directius per desenvolupar el comportament social dels seus treballadors a través d’un feedback de seguiment de 360º. Investiga les paradoxes que afronta un directiu durant un feedback de seguiment de 360º, com es tradueixen en comportaments de lideratge i incideixen en les reacciones emocionals dels receptors del feedback. / En una sociedad basada en los servicios, la calidad de las relaciones entre los colegas, el proveedor del servicio al cliente, los directivos y los miembros de sus equipos determinan una serie de resultados, como las intenciones de facturación, la fidelidad del cliente o la retención del talento. En efecto, la calidad de la relación entre un cliente y un proveedor de servicios puede determinar la satisfacción del cliente, así como su predisposición a olvidar errores (p. ej., Verghese, 2003; Roter, 2006). Ello explica por qué las organizaciones siguen incrementando sus gastos en formación corporativa en management, en general, y en liderazgo, en particular. El desarrollo del liderazgo y el management encabezan la lista como las primeras áreas de inversión. En 2013, después de dos años de incremento del gasto, la inversión estadounidense en formación corporativa creció un 15% -más de 70.000 millones de dólares en los Estados Unidos y 130.000 millones de dólares en todo el mundo (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Esta tesis doctoral se inspira en el rol fundamental de las interacciones sociales en el trabajo para obtener una serie de resultados empresariales, como la satisfacción en el puesto de trabajo, la satisfacción del cliente, la retención del talento y el desempeño individual y de la organización. Buscando contribuir al estudio y a la práctica del desarrollo del comportamiento social en el trabajo, la principal motivación de los estudios que se incluyen en esta tesis es responder a la pregunta global: ¿De qué modo pueden ser más efectivos el comportamiento social y las emociones de las personas en el trabajo? Esta pregunta global ha sido abordada a través de tres estudios, uno teórico, uno metodológico y uno empírico. La finalidad del primer estudio es describir los tipos generales de comportamiento social que una persona puede exhibir en función de las múltiples vías de interacción cognitiva-emocional y utilizarlos como base para proponer un modelo de regulación emocional que favorezca la exhibición de un comportamiento social más efectivo en el trabajo. El segundo estudio pretende respaldar el desarrollo de un comportamiento social en el trabajo a través del primer paso fundamental que se necesita, que es su evaluación. Para ello, el segundo estudio presenta el desarrollo y el test de validez del constructo de un instrumento español para evaluar el comportamiento personal y social en el trabajo. El tercer estudio trata de los intentos de los directivos para desarrollar el comportamiento social de sus trabajadores a través de un feedback de seguimiento de 360º. Investiga las paradojas que afronta un directivo durante un feedback de seguimiento de 360º, cómo se traducen en comportamientos de liderazgo e inciden en las reacciones emocionales de los receptores del feedback. / In a service-based society the quality of the relationships among colleagues, client-service provider, managers and their team members, determine a range of outcomes such as turnover intentions, client loyalty, talent retention. Indeed, the quality of the relationship between a client and a service provider may determine client satisfaction as well as willingness to forgive mistakes (e.g. Verghese, 2003; Roter, 2006). This explains why organizations keep increasing its spending in corporate training in management in general and leadership in particular. Leadership and management development are at the top of the list as the number 1 areas of investment. In 2013, following two years of already increasing spending, the US investment in corporate training grew by 15% - over $70 Billion in the US and $130 Billion worldwide (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). This doctoral thesis is inspired by the key role of social interactions at work for a series of business outcomes such as job satisfaction, client satisfaction, talent relation, individual and organizational performance. In a quest to contribute to the research and practice of social behavioral development at work the main motivation underlying the studies that encompass this dissertation is to answer the overarching question: How can people`s social behavior and emotions be more effective at work? This overarching question was addressed through three studies, one theoretical, one methodological and one empirical. The aim of the first study is to explore the literature review of neuroscience, psychology and management and, through its integration, provide the mapping of the general types of social behavior a person can display depending on the multiple cognitive-emotion interaction pathways. This review was then used as a basis to propose an emotional regulation model that is expected to facilitate the display of more effective social behavior at work. The second study aims to support the development of social behavior at work through the first fundamental step necessary to it, which is its assessment. To do so the second study presents the development and the construct validity test of a Spanish instrument to assess personal and social behavior at work. The third study managers’ attempts in developing the social behavior of its workers through 360º follow-up feedback. It investigates the paradoxes faced by a manager during a 360º follow-up feedback, how they translate into leadership behaviors and impact the emotional reactions of feedback receivers.

Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia. / Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia. / Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.

En el context de la dictadura franquista (1939-1975), les dones que practicaven esport topaven amb un model ideal de dona influenciat per la suma del model social de la falange i la tradició catòlica (nacionalcatolicisme), la qual cosa va determinar un prototipus femení concordant amb els valors del nou règim. Un prototipus basat en estereotips de gènere, on les dones ocupaven un rol secundari en una societat eminentment androcèntrica. Tenint en compte aquest context i aquestes evidències ja sabudes, es feia necessari estudiar l’experiència de les dones esportistes a partir d’investigar sobre la seva memòria oral i la sistematització del seus relats. Aquest estudi que forma part del projecte del Plan Nacional (HAR2013-43652-R), s’ha centrat en analitzar i comparar els elements biogràfics i les percepcions sobre els condicionants de tipus social, cultural, moral i estètic corporals que van viure les dones practicants d’activitats físiques i esportives a Catalunya durant la postguerra, i en el transcurs de la primera etapa de la dictadura franquista (1939-1961), per oferir una millor comprensió del període. Aquesta investigació s’ha efectuat des de la història oral, a partir de la realització d’entrevistes en profunditat. L’elecció de la mostra ha estat intencional i variada des del punt de vista esportiu, geogràfic, cronològic, socioeconòmic i cultural i ha donat veu a un volum qualitatiu de trenta-una dones que van practicar esport o activitat física durant el període citat. Posteriorment s’ha realitzat una anàlisi del contingut de les entrevistes amb el suport del software atlas ti versió 7 que ha identificat diverses categories d’anàlisi. A partir de plantejaments humanístics i interpretatius, hem fraccionat els relats per aportar una narració col·lectiva i unitària sobre les experiències esportives femenines durant l’etapa franquista. Finalment, també s’ha contribuït a la recuperació i conservació de la memòria històrica en perspectiva d’esport i gènere, tot iniciant un fons històric documental de fonts orals sobre història de l’esport femení contemporani a Catalunya, per evitar els importants buits històrics existents i per reconstruir una etapa que històricament ha estat difícil per l’esport femení, evitant la desaparició definitiva de testimonis orals, que han estat la base del desenvolupament esportiu femení català. / En el contexto de la dictadura franquista (1939-1975), las mujeres que practicaban deporte chocaban con un modelo ideal de mujer influenciado por la suma del modelo social de la falange y la tradición católica (nacionalcatolicismo), lo que determinó un prototipo femenino concordante con los valores del nuevo régimen. Un prototipo basado en estereotipos de género, donde las mujeres ocupaban un rol secundario en una sociedad eminentemente androcéntrica. Teniendo en cuenta este contexto y estas evidencias ya sabidas, se hacía necesario estudiar la experiencia de las mujeres deportistas a partir de investigar sobre su memoria oral y la sistematización de sus relatos. Este estudio que forma parte del proyecto del Plan Nacional (HAR2013-43652-R), se ha centrado en analizar y comparar los elementos biográficos y las percepciones sobre los condicionantes de tipo social, cultural, moral y estético corporales que vivieron las mujeres practicantes de actividades físicas y deportivas en Cataluña durante la posguerra, y en el transcurso de la primera etapa de la dictadura franquista (1939-1961), para ofrecer una mejor comprensión del período. Esta investigación se ha efectuado desde la historia oral, a partir de la realización de entrevistas en profundidad. La elección de la muestra ha sido intencional y variada desde el punto de vista deportivo, geográfico, cronológico, socioeconómico y cultural y ha dado voz a un volumen cualitativo de treinta y una mujeres que practicaron deporte o actividad física durante el período citado. Posteriormente se ha realizado un análisis del contenido de las entrevistas con el apoyo del software atlas ti versión 7 que ha identificado varias categorías de análisis. A partir de planteamientos humanísticos e interpretativos, hemos fraccionado los relatos para aportar una narración colectiva y unitaria sobre las experiencias deportivas femeninas durante la etapa franquista. Finalmente, también se ha contribuido a la recuperación y conservación de la memoria histórica en perspectiva de deporte y género, iniciando un fondo histórico documental de fuentes orales sobre historia del deporte femenino contemporáneo en Cataluña, para evitar los importantes vacíos históricos existentes y para reconstruir una etapa que históricamente ha sido difícil para el deporte femenino, evitando la desaparición definitiva de testimonios orales, que han sido la base del desarrollo deportivo femenino catalán. / In the context of the Franco dictatorship (1939-1975), women who took part in sport came up against an ideal model of women influenced by the sum of the social model of the falange and the Catholic tradition (national-Catholicism). This prototype was based on the values of the new regime. A prototype based on gender stereotypes, where women occupied a secondary role in a predominantly androcentric society. With this context and with a body of well documented evidence, we are now in a position to study the experience of the sportswomen from that era on the basis of their oral testimony. This study which is a part of the National Plan (HAR2013-43652-R), has focused on analysing and comparing biographical elements and perceptions about the constraints of social, cultural and moral factors, and also of issues relating to aesthetics of the body as they were experienced by female practitioners of sport and physical activity in Catalonia during the post-war period and in the first stage of Franco's dictatorship (1939-1961), in order to offer a better understanding of that period. This research has been carried out from oral history, by conducting detailed interviews. The choice of the sample was intentional and varied in terms of sports, geographical, chronological, socio-economic and cultural factors and has given a voice to a sample of thirty-one women who regularly took part in sport or physical activity during the cited period. Subsequently there is a content analysis of the interviews with the support of version 7 software ti atlas which identified several categories of analysis. Using humanistic and interpretive approaches, we arranged the accounts to provide a collective and unified narrative about women's sports experiences during the Franco era. Finally, the research also contributes to the recovery and conservation of historical memory from the perspective of sport and gender, initiating a historical documentary collection from oral sources on the history of contemporary women's sport in Catalonia, in order to prevent the existence of historical gaps and also attempt to reconstruct a period which historically was difficult for women's sport, and in so doing it preserves the oral testimonies which have been the basis of the development of women's sports in Catalonia.

Esta tesis nace del deseo de convertir la propia actividad docente en objeto de investigación. El eje central del estudio es la experiencia profesional y personal como profesora de Lengua inglesa en secundaria con objeto de entender mejor lo que significa la enseñanza. En este sentido, es producto e instrumento paralelamente. Refleja el análisis sistemático del camino transitado durante la inmersión en las profundidades del sentido docente de la actuación profesional, una actuación que pretendía implementar una experiencia metodológica participativa e interdisciplinaria al trabajar por proyectos. Constituye, por lo tanto, la huella escrita de un devenir profesional que ya es historia y al que el análisis realizado procura dar sentido, comprensión y proyección desde una nueva identidad nacida de las intencionalidades manifestadas en el proyecto de tesis inicial. A partir de la escritura reflexiva y sistemática se evidencian los avatares profesionales vividos como investigadora-docente, los cambios a los que me vi impelida, y las propias modificaciones del proyecto investigador, cambios y convulsiones pedagógicas que vivimos los profesionales de la docencia en nuestros centros de secundaria con motivo de la implantación de la LOGSE en nuestros contextos docentes. En mi caso, un centro de Formación profesional durante los cursos 1996-2000 en Hospitalet de Llobregat. El estudio desvela las posibilidades de resignificación de las propias creencias ligadas al desarrollo de una práctica reflexiva. Un continuo y sistemático diálogo entre docencia e investigación que reinterpreta, resignifica y reconstruye los procesos relacionales con el alumnado, el profesorado y conmigo misma. Así, transforma el propio sistema de creencias profesionales. Y es que lo que muestra el estudio no es la implantación de una idea, sino el devenir de acontecimientos que componen la práctica profesional y, en particular, el propio devenir, esto es, lo que con ella asumo y lo que no, lo que me descoloca o lo que me resitúa, es decir, la propia transformación docente. El proceso se narra en nueve capítulos estructurados en cuatro partes. La primera da cuenta de antecedentes profesionales, un partir de si y del propio contexto que justifica el inicio investigador. La segunda parte desarrolla las bases teóricas de un estudio narrativo y reflexivo en el marco cualitativo de una investigación fenomenológica hermenéutica (Van Manen, 2003) junto con el análisis individual y comparativo de tres tipos de diarios de investigación: profesionales, de campo y personales. El tercer apartado muestra el devenir de la investigación, el proceso de educación de la mirada docente por medio de la reflexión textual, tres ciclos de investigación que abarcan cuatro cursos escolares de estudio de campo. La cuarta y última parte da cuenta del devenir docente, de lo que la experiencia de investigación ha permitido entender de una forma inseparable de la enseñanza y de sí misma. Cuatro capítulos que relatan vivencias, textos más reflexivos surgidos de la experiencia vivida e interpretada. El primero se centra en el aula como eje de la propia formación como docente. En el segundo, el eje de estudio es el centro de secundaria y las idas y venidas de sus dimensiones relaciones. Ya en los dos últimos capítulos se aborda la historia de este devenir, entretejida la narración con el hecho de ser una historia investigada, por lo que la reflexión no abandona nunca la dualidad de un pensarse como profesora y a la vez como investigadora que se estudia a sí misma. Ejemplifican una manera de ser profesora que se ha ido construyendo a lo largo del proceso de investigación, nombrando las habilidades o competencias docentes desarrolladas como partes de un perfil profesional, de una manera concreta de estar en el aula. / This thesis was born from the desire of transforming my professional practice as a Secondary English teacher into research. The study reflects a systematic dialogue between the process of inquiry and teaching focused on the implementation of a participative, interdisciplinary experience based on project work. It represents the written memoir of a personal process of becoming a secondary teacher. The developed analysis gives sense, comprehension and projection to a new identity linked to the continuous dialogue between teaching and investigation in a Vocational School in Hospitalet de Llobregat (Catalonia, Spain) from 1996 to 2000. Through reflective writing, the professional ups and downs lived both as researcher and teacher along those four years, the changes I was impelled to carry out and the modifications of the initial project emerged. Changes and pedagogical upheavals many teachers went through during the implementation of the LOGSE Reform in our teaching context. The study reveals the real possibilities of rethinking professional beliefs in a reflective practice which reinterpreted, rewrote and reconstructed the relational processes among pupils, colleagues and myself, the teacher researcher. The personal system of beliefs can be transformed by making inquiry an integral part of our professional lives, by reflecting on the stream of events and professional experiences which stem from our practices. My teacher’s background; theoretical basis of a narrative, reflective research in a qualitative framework steaming from phenomenological, hermeneutic research (Van Manen, 2003) and the individual and comparative analysis of three different Diaries of Investigation: Professional, Field and Personal are developed along nine chapters, which are structured in four parts. The flow of the research is shown in three cycles of investigation which educate my teaching perspective. The last part exemplifies the process of becoming a Secondary teacher: Classroom lessons turned into the axis of the teachers’ reflective education; the high school as a social, relational context; the story of a professional becoming where narrative always keeps a balanced effort between thinking me as a teacher and as a researcher who is investigating herself. It gives account of a new professional profile naming the teaching-learning abilities and competences achieved.

Aquesta tesi té tres objectius. En primer lloc, estudiem generalitzacions de la jerarquia no ample relatives a una família de tipus parcials. Aquestes jerarquies en permeten classificar la complexitat del “forking” respecte a una família de tipus parcials. Si considerem la família de tipus algebraics, aquestes generalitzacions corresponen a la jerarquia ordinària, on el primer i el segon nivell corresponen a one-basedness i a CM-trivialitat, respectivament. Fixada la família de tipus regulars “no one-based”, el primer nivell d'una d'aquestes possibles jerarquies no ample ens diu que el tipus de la base canònica sobre una realització és analitzable en la família. Demostrem que tota teoria simple amb suficients tipus regulars pertany al primer nivell de la jerarquia dèbil relativa a la família de tipus regulars no one-based. Aquest resultat generalitza una versió dèbil de la “Canonical Base Property” estudiada per Chatzidakis i Pillay. En segon lloc, discutim problemes d'eliminació de hiperimaginaris assumint que la teoria és CM-trivial, en tal cas la independència del “forking” té un bon comportament. Més concretament, demostrem que tota teoria simple CM-trivial elimina els hiperimaginaris si elimina els hiperimaginaris finitaris. En particular, tota teoria petita simple CM-trivial elimina els hiperimaginaris. Cal remarcar que totes les teories omega-categòriques simples que es coneixen són CM-trivials; en particular, aquelles teories obtingudes mitjançant una construcció de Hrushovski. Finalment, tractem problemes de classificació en les teories simples. Estudiem la classe de les teories simples baixes; classe que inclou les teories estables i les teories supersimples de D-rang finit. Demostrem que les teories simples amb pes finit acotat també pertanyen a aquesta classe. A més, provem que tota teoria omega-categòrica simple CM-trivial és baixa. Aquest darrer fet resol parcialment una pregunta formulada per Casanovas i Wagner. / The development of first-order stable theories required two crucial abstract notions: forking independence, and the related notion of canonical base. Forking independence generalizes the linear independence in vector spaces and the algebraic independence in algebraically closed fields. On the other hand, the concept of canonical base generalizes the field of definition of an algebraic variety. The general theory of independence adapted to simple theories, a class of first-order theories which includes all stable theories and other interesting examples such as algebraically closed fields with an automorphism and the random graph. Nevertheless, in order to obtain canonical bases for simple theories, the model-theoretic development of hyperimaginaries --equivalence classes of arbitrary tuple modulo a type-definable (without parameters) equivalence relation-- was required. In the present thesis we deal with topics around the geometry of forking in simple theories. Our first goal is to study generalizations of the non ample hierarchy which will code the complexity of forking with respect to a family of partial types. We introduce two hierarchies: the non (weak) ample hierarchy with respect to a fixed family of partial types. If we work with respect to the family of bounded types, these generalizations correspond to the ordinary non ample hierarchy. Recall that in the ordinary non ample hierarchy the first and the second level correspond to one-basedness and CM-triviality, respectively. The first level of the non weak ample hierarchy with respect to some fixed family of partial types states that the type of the canonical base over a realization is analysable in the family. Considering the family of regular non one-based types, the first level of the non weak ample hierarchy corresponds to the weak version of the Canonical Base Property studied by Chatzidakis and Pillay. We generalize Chatzidakis' result showing that in any simple theory with enough regular types, the canonical base of a type over a realization is analysable in the family of regular non one-based types. We hope that this result can be useful for the applications; for instance, the Canonical Base Property plays an essential role in the proof of Mordell-Lang for function fields in characteristic zero and Manin-Mumford due to Hrushovski. Our second aim is to use combinatorial properties of forking independence to solve elimination of hyperimaginaries problems. For this we assume the theory to be simple and CM-trivial. This implies that the forking independence is well-behaved. Our goal is to prove that any simple CM-trivial theory which eliminates finitary hyperimaginaries --hyperimaginaries which are definable over a finite tuple-- eliminates all hyperimaginaries. Using a result due to Kim, small simple CM-trivial theories eliminate hyperimaginaries. It is worth mentioning that all currently known omega-categorical simple theories are CM-trivial, even those obtained by an ab initio Hrushovski construction. To conclude, we study a classification problem inside simple theories. We study the class of simple low theories, which includes all stable theories and supersimple theories of finite D-rank. In addition, we prove that it also includes the class of simple theories of bounded finite weight. Moreover, we partially solve a question posed by Casanovas and Wagner: Are all omega-categorical simple theories low? We solve affirmatively this question under the assumption of CM-triviality. In fact, our proof exemplifies that the geometry of forking independence in a possible counterexample cannot come from finite sets.

El benestar psicològic, entès com la vessant psicològica que forma part del concepte més ampli de qualitat de vida, constitueix un àmbit d'estudi en expansió. Tot i tenir un passat més breu en comparació amb d'altres constructes psicosocials, cada vegada investigadors de les més diverses disciplines s'afegeixen a la llista d'estudiosos que fan del benestar psicològic un dels seus objectes d'investigació. Amb tot, l'estudi del benestar psicològic en l'adolescència constitueix probablement un dels àmbits en els quals la necessitat de seguir avançant es fa més evident. El seu estudi en subjectes adolescents té, a més, un doble interès. Per una part, els canvis i transicions que nois i noies experimenten durant l'adolescència comporten amb freqüència que sigui un període estressant per a molts d'ells/es, amb implicacions importants per al seu benestar psicològic. Aprofundir en el seu coneixement durant aquest període té un interès més enllà de l'estrictament científic i permet el disseny de programes de prevenció més ajustats a les problemàtiques que els/les adolescents puguin estar experimentant. L'exploració dels elements del benestar psicològic constitueix una de les estratègies d'aproximació al seu estudi. En aquesta tesi doctoral s'han seleccionat alguns dels elements que de la literatura científica es desprèn que tenen una connexió més estreta amb el benestar psicològic i que són la satisfacció amb la vida globalment i amb àmbits específics de la vida, l'autoestima, el suport social percebut, la percepció de control i els valors. Tot i que existeix un consens elevat en considerar que l'exploració d'aquests elements és de primera necessitat de cares a aprofundir en l'estructura del benestar psicològic, generalment han estat estudiats de forma separada, malgrat no falten intents d'integració teòrica. Les limitacions més importants que presenta l'estudi del benestar psicològic i el dels seus elements en l'actualitat són bàsicament de caràcter epistemològic i fan referència a la dificultat de trobar visions comunes (tant a nivell de definicions com de teories explicatives) compartides per una majoria d'investigadors socials. Aquestes limitacions justifiquen l'interès per dirigir l'atenció vers un altre tipus d'explicacions del benestar psicològic, qualitativament diferents a les disponibles, que no es refugiïn ni en reduccionismes ni en explicacions causals rígides. Les teories de la complexitat suposen una alternativa productiva en aquest sentit ja que aquelles característiques a través de les quals la complexitat ve donada (borrositat de límits, punts de catàstrofe, dimensions fractals, processos caòtics i no lineals), són, en definitiva, les mateixes propietats que caracteritzen als fenòmens psicosocials. I això inclou el de benestar psicològic. Les dades de les que disposem, obtingudes mitjançant un estudi transversal, impedeixen fer una aproximació al benestar psicològic des de totes les propietats de la complexitat esmentades a excepció de la característica de la no linealitat. L'objectiu general de la tesi ha estat el de construir un model de benestar psicològic a partir de les dades obtingudes que permetés: 1) Evidenciar relacions entre variables que fins aquests moments no han pogut ser massa explorades, 2) Contemplar aquestes relacions més enllà de la seva unidireccionalitat, i 3) Entendre el benestar psicològic en l'adolescència des d'un punt de vista més integrador i holista i, consegüentment, oferir una manera més comprehensiva d'aproximar-se a aquest fenomen. Aquesta tesi ha de ser entesa com un primer pas, fonamentalment metodològic, per l'elaboració futura de conceptualizacions sobre el benestar psicològic en l'adolescència que es basin en els principis que ens aporten les ciències de la complexitat. Malgrat els resultats obtinguts no estan absents de limitacions, obren noves perspectives d'anàlisi del benestar psicològic en l'adolescència. / Psychological well-being is the psychological dimension of quality of life and a growing field of study. It has a shorter past compared to other psychosocial concepts. However, researchers coming from many diverse displicines are every day enlarging the list of those who take psychological well-being as their object of study. The study of adolescent psychological well-being is probably one of the fields where the need of moving forward is more evident.Its study in adolescent population has a double interest. On the one hand, boys and girls deal with different changes and transitions at these ages and this leads adolescence frequently to be an stressful period of time, with important consequences for their psychological well-being. On the other hand, the fact of deeping in its knowledge during this period has also an interest which goes beyond the scientifical one, and allows the designing of more adjusted to the specific problems adolescents are living prevention programs. The exploration of psychological well-being elements is one of the approximation strategies to its study. In this thesis, we have selected some of the elements it is considered by the scientific literature to have a stronger connection to psychological well-being. They are the following: satisfaction with life as a whole, satisfaction with specific life dimensions, self-esteem, social suport, perception of control and values. There is an important consensus in considering that the exploration of this elements is of vital need to deepen in the psychological well-being structure. They have generally been studied in a separated way, however, it is possible to find some theoric integration attempts.The most important limitations that psychological well-being and also its elements have nowadays are basically epistemological, and refer to the difficulty of finding common visions (at the definitions level and at explanatory theories as well), shared by a majority of social researchers. These limitations justify the interest of directing attention towards other type of qualitatively different explanations, while avoding those being reductionistic and based on rigid causal explanations. Complexity theories can be a valid alternative as those properties that characterise complexity (fuzziness of limits, catastrophical points, fractal dimensions, chaotic and non linear processes) are, at the end, the same features psychosocial phenomena have. This including psychological well-being. The data we had, obtained through a transversal study, do not allow us to approximate to psychological well-being from each of the above properties with the exception of non linearity.The general objective of the thesis has been constructing a psychological well-being model from the obtained data which should be able of: 1) Making evident some up-to-now still non-explored relationships among variables, 2) Comprehending these relationships beyong their unidirectionality, and 3) Understanding psychological well-being in adolescence from a more integrative and holistic point of view and, thus, offering a more comprehensive way of approaching to these phenomenon.This thesis must be understood as a first step, specially a methodological one, to elaborate in the future conceptualisations about psychological well-being in adolescence based on complexity theories principles. Although the obtained results have some limitations, they also open to new analysis perspectives in the study of psychological well-being in adolescence.

La present tesi doctoral examina una comunicació relacional com a objecte d'estudi per a la literatura. Aquesta comunicació es produeix entre autors i autores i lectors i lectores a través de les xarxes socials. Per a tals fins, utilitza una escriptora en particular, Toni Morrisson i una modalitat de xarxa social concreta, la seva pàgina oficial de Facebook. Utilitzant com a marc teòric el nou materialisme (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) i una metodologia "difractiva" (Barad, 2007), aquesta tesi desenvolupa un concepte de comunicació literària basada en mecanismes que infereixen diferències substancials fonamentalment en dos aspectes: gènere i política. / La presente tesis doctoral examina una comunicación relacional como objeto de estudio para la literatura. Dicha comunicación se produce entre autores y autoras y lectores y lectoras a través de las redes sociales. Para tales fines, utiliza una escritora en particular, Toni Morrisson y una modalidad de red social concreta, su página oficial de Facebook. Utilizando como marco teórico el nuevo materialismo (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) y una metodología "difractiva" (Barad, 2007), esta tesis desarrolla un concepto de comunicación literaria basada en mecanismos que infieren diferencias sustanciales fundamentalmente en dos aspectos: géenero y política. El marco teórico nuevo materialista lleva como principal premisa la ruptura de opuestos dicotómicos, tales como el binomio sexual entre hombres y mujeres. Por otra parte, la metodología difractiva se opone al "efecto espejo" en el cual las partes de la investigación (investigador o invcestigadora, metodología, instrumentos de medición y objecto de estudo, entre otros) son claramentes diferenciadas con el objeto de representar una realidad. Este punto de partida supone un cambio referencial por el cual buscamos procesos y no resultados. Así pues, en esta tesis encontramos que el objecto literario es la comunicación en sí (y no la obra o el autor o autora), y que en esta comunicación se produce una materialización de política basada en afinidades y no identidades y un concepto de género relacional situado (Haraway, 1991) racialmente. Estos conceptos teóricos se articulan empíricamente gracias al análisis de los afectos (Colman, 2008), o sentimientos, que se encarnan en las relaciones. / The present doctoral dissertation examines a relational communicacion as an object for Literary Studies. This communicacion between authors and readers is stablished through Social Networking Sites. For those means, it uses a concrete autor, Toni Morrisson and a particular Social Network, like her official Facebook page. Using New materialism (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) as a theoretical framework and a "diffractive metodology" (Barad, 2007), this thesis develops a concept of literary communication based on mechanisms that produce differences on two main aspects: gender and politics. The new materialist framework postulates mainly breaking through opposite poles such as the sexual binary between men and women. On the other hand, the diffractive methodology is oppodef to the "mirroring effect" in wich the different elements of a research (such as researcher, methodology, apparatuses and object of study, among others) are separated from each other to represent reality. This requires a referential shift to look for processes instead of results. Therefore, in this thesis we find that the object of Literary Studies is the communication itself (not the novel or the author), and this communication materializes politics based uppon affinities and not identities and a concept of gender as relationally "situated" (Haraway, 1991) in a racial context. Theses theoretical concepts are empirically articulated thanks to the analysis of affects (Colman, 2008), or feelings, embedded in those relationships.

Al llarg del cicle vital, els individus i les seves famílies s’enfronten a esdeveniments que requereixen una reorganització personal i relacional. L’experiència d’aquests fenòmens d’ajust i canvi es tradueix, moltes vegades, en moments de gran vulnerabilitat i desequilibri, convertint-se així en un important focus per a la intervenció de la infermeria. L’adolescència constitueix un d’aquests esdeveniments quan no està degudament preparat, pot posar en perill el procés de desenvolupament harmoniós i portar a l’adopció de conductes de risc, on s’emmarca la delinqüència juvenil. Aquest estudi te com objectiu comprendre els processos de transició que porten als adolescents a realitzar fets il • lícits que els fan entrar en conflicte amb la llei i complir mesures d’internament en un centre educatiu, i elaborar un pla d’intervenció dirigit a promoure la salut i capacitar la família, l’ adolescent i la comunitat per transformar els processos de transició. La metodologia d’anàlisis qualitativa es fonamenta amb els pressupostos teòrics de la Grounded Theory i es va utilitzar el programa Nvivo7. El referent va ser la teoria de las transicions de Afais Meleis. Les dades obtingudes van permetre comprendre la naturalesa psicosocial del fenomen de la delinqüència juvenil i entendre les interaccions de múltiples factors que contribueixen en el seu desenvolupament, entre els quals té una particular importància la parentalitat com a focus d’atenció per a la pràctica d’infermeria. A partir de les dades obtingudes es va construir un model explicatiu de l’experiència de transició cap a la delinqüència en l’adolescència i elaborar un pla d’intervenció d’infermeria a nivell de la prevenció universal, selectiva i indicada, tenint com a base l’enfocament ecològic i cognitiu del comportament. / A lo largo del ciclo vital, los individuos y sus familias se enfrentan a acontecimientos que requieren una reorganización personal y relacional. La experiencia de esos fenómenos de ajuste y cambio se traduce, muchas veces, en momentos de gran vulnerabilidad y desequilibrio, convirtiéndose así en un importante foco para la intervención de la enfermería. La adolescencia constituye uno de esos acontecimientos que, cuando no se está debidamente preparado, puede poner en peligro el proceso de desarrollo armonioso y llevar a la adopción de conductas de riesgo, donde se enmarca la delincuencia juvenil. Con este estudio se pretendía comprender los procesos de transición que llevan a los adolescentes a realizar hechos ilícitos que los hacen entrar en conflicto con la ley y a cumplir medidas de internamiento en un centro educativo, y elaborar un programa de prevención de la delincuencia juvenil a través de la promoción de la salud y la capacitación de la familia, del niño/adolescente y de la comunidad para transformar los procesos de transición vividos por los adolescentes que se encuentran en conflicto con la ley. Sobre la base de los presupuestos de los enfoques cualitativos, el análisis de la información se basó en el referente teórico de las transiciones de Meleis, para lo cual se recurrió a la metodología de la Grounded Theory y se utilizó el programa Nvivo7. Los datos obtenidos permitieron comprender la naturaleza psicosocial del fenómeno de la delincuencia juvenil y entender las interacciones de múltiples factores que contribuyen a su aparecimiento, entre los cuales tiene una particular importancia la parentalidad como foco de atención para la práctica de enfermería. La lectura de los datos permitió construir un modelo explicativo de la experiencia de transición hacia la delincuencia en la adolescencia y elaborar un plan de intervención de enfermería a nivel de la prevención universal, selectiva e indicada, teniendo como base el enfoque ecológico y cognitivo del comportamiento. / Throughout the life cycle, individuals and their families experience events that require personal and relational reorganizations. These phenomena of adjustment and change often translate themselves into moments of great vulnerability and imbalances, thus becoming important foci for Nursing intervention. Adolescence is one of those events that, if not properly prepared, may undermine the adolescent’s harmonious development and lead to the adoption of risk behaviors, such as juvenile delinquency. This study aimed to understand the transition processes which lead adolescents to practice illicit acts, which put them in conflict with the Law and force them to an institutionalization period in an Educational Center. It also aimed to draw up an action plan to prevent juvenile delinquency through health promotion and the empowerment of the family, the child/adolescent and the community capable to transform transition processes of adolescents in conflict with the Law. Under the assumptions of qualitative approaches, data were analyzed based on the theoretical framework of Meleis' transitions using the Grounded Theory methodology and the Nvivo7 software. The emerging data allowed us to understand the psychosocial nature of the phenomenon of juvenile delinquency and the interactions between the multiple factors that contribute to its occurrence. In this process, parenthood takes on a special importance as a focus of attention for nursing practice. Data reading allowed for the construction of an explanatory model of the experience of transition to delinquency in adolescence. It also allowed for the drawing up of a plan of nursing interventions for universal, selective and indicated prevention, based on the ecological and cognitive-behavioral approach.

Aquesta tesi construeix un cas del que és la dignitat, per què és important, i com i quan les organitzacions poden assistir a la dignitat. El primer treball s'investiga el què i el per què de la dignitat examinant i analitzant el contingut dels coneixements actuals en la literatura de gestió per aconseguir una conceptualització robust. El segon treball s'investiga la forma de la dignitat de l'explicació a través d'un estudi longitudinal, qualitativa, com un camp de plans d'organització i dissenya l'espai físic destinat a fomentar sentiments d'integritat, dignitat i benestar. El tercer article revisa el quan de la dignitat en il·lustrar amb un estudi de cas únic com les històries narratives donen suport al desenvolupament de la coordinació relacional a través de fronteres organitzacionals i internacionals. En aquest cas particular, les històries s'utilitzen per promoure la missió de l'organització, que és la promoció de la dignitat. Les contribucions d'aquest cos de treball inclouen una comprensió més profunda de: els processos per afirmar la dignitat i les especificacions culturals de dignitat; i delineació dels resultats i desafiaments a les persones i organitzacions en l'acte de promoció de la dignitat positius; la definició i un model d'una pràctica de disseny que es pot utilitzar per aconseguir el disseny humanista (és a dir, disseny que promou la dignitat humana); i propostes per a la futura investigació prova la teoria deductiva fa a l'ús d'històries com una forma de comunicació que contribueix a la qualitat de la coordinació relacional, sobretot quan la dignitat és l'objectiu comú d'aquestes relacions. La contribució a les funcions pràctiques de gestió per reduir una bretxa-fer saber per que ofereixen els líders i les parts interessades una manera de fer front amb eficàcia, i les qüestions socials més àmplies d'avui, polítiques ambientals a través de la pràctica de la gestió humanista de la col·locació de la gent com el front i el centre propòsit de negoci. Tres mètodes qualitatius es van utilitzar incloent una revisió de la literatura literatura, un longitudinal, qualitativa, estudi de camp, i un estudi de cas. / Esta tesis construye un caso de lo que es la dignidad, por qué es importante, y cómo y cuándo las organizaciones pueden asistir a la dignidad. El primer trabajo se investiga el qué y el por qué de la dignidad examinando y analizando el contenido de los conocimientos actuales en la literatura de gestión para lograr una conceptualización robusto. El segundo trabajo se investiga la forma de la dignidad de la explicación a través de un estudio longitudinal, cualitativa, cómo un campo de planes de organización y diseña el espacio físico destinado a fomentar sentimientos de integridad, dignidad y bienestar. El tercer artículo revisa el cuándo de la dignidad al ilustrar con un estudio de caso único cómo las historias narrativas apoyan el desarrollo de la coordinación relacional a través de fronteras organizacionales e internacionales. En este caso particular, las historias se utilizan para promover la misión de la organización, que es la promoción de la dignidad. Las contribuciones de este cuerpo de trabajo incluyen una comprensión más profunda de: los procesos para afirmar la dignidad y las especificaciones culturales de dignidad; una delineación de los resultados y desafíos a las personas y organizaciones en el acto de promoción de la dignidad positivos; la definición y un modelo de una práctica de diseño que se puede utilizar para lograr el diseño humanista (es decir, diseño que promueve la dignidad humana); y propuestas para la futura investigación prueba la teoría deductiva con respecto al uso de historias como una forma de comunicación que contribuye a la calidad de la coordinación relacional, sobre todo cuando la dignidad es el objetivo común de estas relaciones. La contribución a las funciones prácticas de gestión para reducir una brecha-hacer saber por que ofrecen los líderes y las partes interesadas una manera de hacer frente con eficacia, y las cuestiones sociales más amplias de hoy, políticas ambientales a través de la práctica de la gestión humanista de la colocación de la gente como el frente y el centro propósito de negocio. Tres métodos cualitativos se utilizaron incluyendo una revisión de la literatura literatura, una longitudinal, cualitativa, estudio de campo, y un estudio de caso. / This dissertation builds a case for what dignity is, why it is important, and how and when organizations can attend to dignity. The first paper investigates the what and why of dignity by examining and analyzing the content of current understandings in the management literature to achieve a robust conceptualization. The second paper investigates the how of dignity by explicating through a longitudinal, qualitative, field study how an organization plans and designs physical space intended to foster feelings of wholeness, dignity, and wellbeing. The third paper reviews the when of dignity by illustrating with a single case study how narrative stories support the development of relational coordination across organizational and international borders. In this particular case, the stories are used to promote the organization’s mission, which is the promotion of dignity. Contributions of this body of work include a deeper understanding of: the processes for affirming dignity and dignity’s cultural specifications; a delineation of positive outcomes and challenges to individuals and organizations in the act of promoting dignity; the definition and a model of a design practice that may be used to achieve humanistic design (i.e. design that promotes human dignity); and, propositions for future deductive theory testing research regarding the use of stories as a form of communication that contributes to the quality of relational coordination, particularly when dignity is the shared aim of these relationships. The contribution to management practice functions to shrink a knowing–doing gap by offering leaders and stakeholders a way to effectively cope with today’s wider social, political, and environmental issues through the humanistic management practice of placing people as the front and center purpose of business. Three qualitative methods were used including a bibliographic literature review, a longitudinal, qualitative, field study, and a case study.