• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 24330
  • 13211
  • 4088
  • 3562
  • 2276
  • 745
  • 628
  • 616
  • 442
  • 435
  • 393
  • 337
  • 190
  • 165
  • Tagged with
  • 19061
  • 10408
  • 7465
  • 6863
  • 5592
  • 4510
  • 4061
  • 3735
  • 3124
  • 2871
  • 2798
  • 2368
  • 2328
  • 2297
  • 2211
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
231

Om mellanledarskap i förskolan / In between leadership in preschool

Apel, Lisa January 2021 (has links)
Den svenska förskolan har under de senaste decennierna genomgått förändringar som har inneburit konsekvenser för ledare inom verksamheten. I skollagen (SFS 2010:800) framgår det hur förskolechefen ska samordna och organisera det pedagogiska arbetet. Idag är normen att rektorer i förskolan har ansvar för flertalet förskolor och ur ett distribuerat perspektiv på ledarskap går det att finna olika roller för ledarskap. I den här studien fokuserar jag på en mellanledande roll som innebär att pedagoger har uppdrag att leda sina kollegor samtidigt som de arbetar som lärare i förskolan. Syftet med föreliggande studie är att bidra till förståelse kring hur den mellanledande rollen konstrueras i förskolan. Utgångspunkten har varit ett perspektiv på ledarskap som skapas i social process, där ledarskap ses som en produkt av mellanmänskliga faktorer. För analys av data har Weicks (1995) teori om meningsskapande använts. Studiens utformning har en kvalitativ ansats och för insamling av empiri har åtta semistrukturerade intervjuer genomförts med mellanledare inom kommunal förskola i en stor stad i Sverige. Studiens resultat visar att mellanledaren befinner sig i en skärningspunkt mellan att vara ledare och lärare i verksamheten. Det framgår att det finns situationer där mellanledare beskriver att de utför fler arbetsuppgifter än vad som egentligen är menat att ingå i den formella rollen samt att gränsen för rollens uppdrag kan vara svår att förhålla sig till. Studiens resultat lyfter slutligen mellanledarens position som en viktig del i verksamheten då mellanledaren har en unik position mellan kollegor och rektor. Studien kompletterar även tidigare forskning inom fältet genom att dels synliggöra att positionen som mellanledare i den svenska förskolan finns. Och även genom att bekräfta att det är en nyckelroll för ledning då rollen utgår från praktiken i förskolan.
232

Leadership in school and the Monroe method

Månsson, Katarina January 2010 (has links)
Syftet är att undersöka lärares och rektorers inställning till ledarskap i relation till den såkallade Monroe-metoden.
233

Det auktoritära ledarskapet idag / The authoritarian leadership today

Rowson, Emma, Thurén, Albin, Eriksson, Johanna January 2023 (has links)
Studien har som syfte att undersöka hur framgångsrika ledare framställs idag och till vilken utsträckning samt i vilka situationer de brukar ett auktoritärt ledarskap. För att uppfylla studiens syfte har dagsaktuella ledarskapstrender samt fiktiva ledare i aktuell populärkultur analyserats genom en kvalitativ innehållsanalys. Resultatet visar att vissa egenskaper är gemensamma hos framgångsrika ledare i såväl trender som hos fiktiva ledare. Det råder delade meningar samt avsaknad av en nyanserad förklaring av vad som är ett auktoritärt ledarskap. Genom att sätta ihop en samlad bild av ett auktoritärt ledarskap går det att urskilja hur vissa situationer efterfrågar och förväntar ett auktoritärt ledarskap. / The purpose of this study is to examine how successful leaders are portrayed today and to what extent as well in which situations they practice authoritarian leadership. To fulfill the purpose of the study have current leadership trends and fictitious leaders in recent popular culture been analyzed through a qualitative content analysis. The results indicate that some characteristics are mutual for successful leaders in trends as well as fictitious leaders. There is a disagreement and a lack of nuanced definition of an authoritarian leadership. Creating a collective definition of an authoritarian leadership makes it possible to discern how certain situations demand and expect authoritarian leadership.
234

Plan de negocios para la comercialización de expediciones de liderazgo ("Leadership Ventures"), de Vertical S.A. en Escuelas de Negocios Norteamericanas

Lavagnino Contreras, Felipe Esteban January 2014 (has links)
Autor no autoriza el acceso a texto completo de su documento hasta el 22/12/2019. / Magíster en Gestión para la Globalización / En este trabajo se expone un plan de negocios que permita analizar la factibilidad y el desarrollo de la estrategia de comercialización del producto "Leadership Venture”, de la empresa chilena Vertical S.A., entre las mejores Escuelas de Negocios de USA y sus alumnos de MBA. El objetivo de internacionalizar este producto está alineado con la visión de Vertical S.A de convertirse en una compañía de alcance internacional que logre expandirse y consolidarse en el mercado norteamericano como un proveedor estratégico de empresas y Escuelas de Negocios. Metodológicamente este trabajo considera inicialmente realizar un estudio de mercado a través de la aplicación de una encuesta a actuales alumnos de MBAs target, así como también realizar un análisis FODA para entender la posición estratégica de la compañía y su producto. Posteriormente se define el plan de marketing a través del análisis de 4P (precio, producto, promoción y plaza). Finalmente y luego de definidos ciertos supuestos necesarios para el costeo y rollout de implementación del negocio, se realiza un análisis financiero a cinco años plazo para determinar su factibilidad comercial y riesgos. A partir del estudio de mercado se desprende que Varias de las Escuelas de Negocios norteamericanas definidas como parte del mercado objetivo no ofrecen a sus estudiantes de MBA programas o instancias para el desarrollo del liderazgo basado en el aprendizaje experiencial a través de stretch experiences o ventures. Además, aquellas que si los ofrecen, no tienen la capacidad de desarrollar e innovar en programas llevados a cabo en destinos como los ofrecidos por Vertical y que son altamente demandados por sus estudiantes. Considerando las exigencias del segmento por atender, cabe destacar que, la principal ventaja competitiva de Vertical S.A radica en el amplio conocimiento que tiene de los destinos ofrecidos y en la experiencia que ha alcanzado por más de 8 años como socio estratégico de la Escuela de Negocios Wharton. Se une a lo anterior la trayectoria de más de 20 años realizando expediciones a los lugares más inhóspitos y complejos de Chile y el mundo. De acuerdo a los análisis financieros realizados como parte de este estudio, los resultados esperados del negocio son robustamente positivos: El Valor Presente Neto del negocio es de US$ 1.238.128 en un horizonte de 5 años, con una Tasa Interna de Retorno de sus flujos de un 172%. Del resultado de este estudio nace la recomendación de llevar a cabo la estrategia de negocio planteada en este informe como primera etapa de ejecución. Luego de esto, se recomienda continuar el análisis de etapas siguientes del negocio, fundamentalmente incursionar en nuevos mercados internacionales y estudiar la posibilidad de fuentes adicionales de ingresos. Se recomienda además forjar relaciones estratégicas y de largo plazo con las Escuelas de Negocios, no perdiendo el foco de que son éstas los clientes de Vertical en primer término.
235

Shared leadership and team learning: the story of three project teams

Hildebrand, Dagmar 24 October 2011 (has links)
Les organitzacions actuals se veuen obligades a establir avantatges competitius sostenibles per tal de prosperar en el mercat global. Les innovacions amb èxit han estat considerades àmpliament una base fonamental per generar avantatge competitiu (Dodgson et al., 2005). Aquestes innovacions les generen habitualment els equips (Brown i Eisenhardt, 1995). Liderar un equip d’innovació s’ha identificat com un dels factors clau d’èxit per als projectes innovadors (Amabile i Khaire, 2008). El lideratge no tan sols repercuteix en uns indicadors d’acompliment hard com el caràcter innovador del projecte, sinó que s’ha vist que també contribueix a millorar l’actitud de l’equip, les seves percepcions i creences (Gordon i Yukl, 2002). En concret, los líders d’equip eficaços són els que participen en activitats orientades a la substància de la tasca de l’equip, les relacions i el canvi (Yukl, 2010), les quals alhora faciliten els processos de grup i es demostra que repercuteixen positivament en uns resultats diversos pel que fa a l’acompliment (Burke et al., 2006). En la mesura que el lideratge s’orienta a influir en els processos d’equip pel que fa a construir condicions socials, estructurar les tasques de l’equip i obrir la mentalitat dels seus membres cap a coses noves (Yukl, 2010), és interessant estudiar un procés d’equip que es basi en les condicions creades per les activitats de lideratge. L’aprenentatge cooperatiu o en equip (team learning), que aquí es defineix com la interacció entre la reflexió i l’acció (Edmondson, 2002), és un procés que requereix interaccions personals, com també l’estructura de la tasca de l’equip. A més, l’aprenentatge cooperatiu millora molt quan algú de l’equip l’impulsa a mirar més enllà dels seus límits o en qüestiona l’statu quo. El motiu d’estudiar aquests conceptes no tan sols es justifica per les condicions necessàries per a l’aprenentatge que es generen a través del lideratge, sinó també pel fet que el lideratge com a factor d’input i l’aprenentatge cooperatiu com a procés de grup són dues precondicions crítiques perquè l’equip adopti un caràcter innovador (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Atès que l’aprenentatge cooperatiu és especialment important en aquells equips que participen en tasques creatives no rutinàries (Edmondson, 1999), m’he centrat en el lideratge compartit en aquest projecte de tesi doctoral perquè aquest enfocament del lideratge és especialment adequat per als equips que realitzen tasques creatives, complexes i no rutinàries (Pearce, 2004). A diferència del lideratge vertical, en el lideratge compartit tot l’equip, inclòs el líder del projecte, participa en el lideratge (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). Aquest projecte de tesi doctoral és un primer pas cap a la construcció d’aquesta teoria centrant-se en el rol del lideratge compartit en l’aprenentatge cooperatiu. He presentat dades extretes d’un estudi observatori sobre el lideratge compartit i el procés d’aprenentatge en tres equips de projecte. Observant i entrevistant aquests equips, vam extraure les conclusions següents de les dades obtingudes. En primer lloc, cercant interrelacions entre cada una de les tres substàncies del lideratge i l’aprenentatge cooperatiu, proporcionem uns coneixements amb profunditat concretament sobre la relació existent entre la substància de la tasca i la del canvi, que afecten la reflexió i l’acció, per tal com aquestes relacions mai abans no s’havien estudiat (Edmondson et al., 2008). Les relacions i la substància del canvi primerament recolzaven la part reflexiva de l’aprenentatge, mentre que la substància de la tasca del lideratge bàsicament millorava la part activa de l’aprenentatge. En segon lloc, no tan sols he estudiat aquests tres categories de lideratge en l’aprenentatge cooperatiu individualment, sinó que també he analitzat el caràcter complementari d’aquestes tres substàncies del lideratge pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu. Les conclusions empíriques han demostrat que, per participar en cicles de reflexió i acció amb èxit, l’equip necessita prendre part en activitats de lideratge com les tasques, les relacions i el canvi. / Las organizaciones actuales se ven obligadas a fijar ventajas competitivas sostenibles con el fin de prosperar en el mercado global. Las innovaciones de éxito han sido consideradas ampliamente una base fundamental para generar ventaja competitiva (Dodgson et al., 2005). Dichas innovaciones son generadas habitualmente por equipos (Brown y Eisenhardt, 1995). Liderar un equipo de innovación se ha identificado como uno de los factores clave de éxito para los proyectos de innovación (Amabile y Khaire, 2008). El liderazgo no solo repercute en unos indicadores de desempeño hard como el carácter innovador del proyecto, sino que también se ha visto que contribuye a mejorar la actitud del equipo, sus percepciones y creencias (Gordon y Yukl, 2002). En concreto, los líderes de equipo eficaces son los que toman parte en actividades orientadas a la sustancia de la tarea del equipo, las relaciones y el cambio (Yukl, 2010), que, a su vez, facilitan los procesos de grupo y se demuestra que repercuten positivamente en unos resultados del desempeño diversos (Burke et al., 2006). En la medida que el liderazgo se dirige a influir en los procesos de equipo en lo relativo a construir condiciones sociales, estructurar las tareas del equipo y abrir la mentalidad de sus miembros hacia algo nuevo (Yukl, 2010), resulta interesante estudiar un proceso de equipo que se base en las condiciones creadas por las actividades del liderazgo. El aprendizaje cooperativo o en equipo (team learning), que aquí se define como la interacción entre la reflexión y la acción (Edmondson, 2002), es un proceso que requiere interacciones personales, así como la estructura de la tarea del equipo. Además, el aprendizaje cooperativo mejora mucho cuando alguien del equipo lo impulsa a mirar más allá de sus límites o cuestiona su statu quo. La razón para estudiar estos conceptos no solo se justifica por las condiciones necesarias para el aprendizaje que se generan a través del liderazgo, sino también por el hecho de que el liderazgo como factor de input y el aprendizaje cooperativo como proceso de grupo son dos precondiciones críticas para que el equipo adopte un carácter innovador (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Puesto que el aprendizaje cooperativo es especialmente importante en aquellos equipos que participan en tareas creativas no rutinarias (Edmondson, 1999), me he centrado en el liderazgo compartido en este proyecto de tesis doctoral porque este enfoque del liderazgo es especialmente adecuado para los equipos que realizan tareas creativas, complejas y no rutinarias (Pearce, 2004). A diferencia del liderazgo vertical, en el liderazgo compartido todo el equipo, incluyendo al líder del proyecto, participa en el liderazgo (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). Este proyecto de tesis doctoral es un primer paso hacia la construcción de esta teoría centrándose en el rol del liderazgo compartido en el aprendizaje cooperativo. He presentado datos extraídos de un estudio observatorio sobre el liderazgo compartido y el proceso de aprendizaje en tres equipos de proyecto. Observando y entrevistando a estos equipos, extrajimos las siguientes conclusiones de los datos obtenidos. En primer lugar, buscando interrelaciones entre cada una de las tres sustancias del liderazgo y el aprendizaje cooperativo, proporcionamos unos conocimientos en profundidad concretamente sobre la relación existente entre la sustancia de la tarea y la del cambio que afectan a la reflexión y a la acción, tal como estas relaciones jamás se habían estudiado anteriormente (Edmondson et al., 2008). Las relaciones y la sustancia del cambio principalmente apoyaban la parte reflexiva del aprendizaje, mientras que la sustancia de la tarea del liderazgo básicamente mejoraba la parte activa del aprendizaje. En segundo lugar, no sólo he estudiado estas tres categorías de liderazgo en el aprendizaje cooperativo individualmente, sino que también he analizado el carácter complementario de estas tres sustancias del liderazgo en lo relativo al aprendizaje cooperativo. Las conclusiones empíricas han demostrado que, para participar en ciclos de reflexión y acción exitosos, el equipo necesita tomar parte en actividades de liderazgo como las tareas, las relaciones y el cambio. / Today’s organizations are forced to establish sustainable competitive advantages in order to outpace the global market. Successful innovations have been broadly considered a vital basis for the generation of competitive advantage (Dodgson et al., 2005). Such innovations are typically generated by teams (Brown & Eisenhardt, 1995). Leading an innovation team has been identified as one of the key success factors for innovation projects (Amabile & Khaire, 2008). Leadership does not only impact on hard performance indicators such as project innovativeness but is also shown to enhance a team’s attitude, perceptions and beliefs (Gordon & Yukl, 2002). Particularly, effective team leaders are those engaging in activities directed at the substance of the team’s task, relations and change (Yukl, 2010) which, in turn, facilitate group processes and are shown to positively impact diverse performance outcomes (Burke et al., 2006). As leadership is directed at influencing team processes in terms of building up social conditions, framing the team’s tasks and opening team members’ minds for something new (Yukl, 2010), it is interesting to study a team process which is based on the conditions created by leadership activities. Team learning, here defined as the interplay of reflection and action (Edmondson, 2002), is a process which requires personal interactions as well as a frame of the team’s task. Additionally, team learning is much enhanced when someone in the team is pushing the team to look outside its boundaries or challenging the status quo. Not only the required conditions for learning generated through leadership highlight the reason for studying these two concepts, but also the fact that leadership as an input factor and team learning as a group process are both critical antecedent conditions for team innovativeness (Amabile et al., 2004; Wong, 2004). Since team learning is especially important for teams engaging in creative non-routine tasks (Edmondson, 1999), I have focused on shared leadership in this PhD project because this leadership approach is especially suitable for teams in charge of creative, complex and non-routine tasks (Pearce, 2004). In contrast to vertical leadership, in shared leadership the team including the project leader is engaged in leadership (Carson et al., 2007; Pearce, 2004). This PhD project is a first step towards building up this theory by focusing on the role of shared leadership in team learning. I have presented data from an observatory study on shared leadership and learning process in three project teams. By observing and interviewing those teams, the following findings emerged from the data: Firstly, by researching interrelations between each of the three leadership substances and team learning, I provide in-depth knowledge, in particular concerning the link between the task and change substance affecting reflection and action as these links have not studied been before (Edmondson et al., 2008): Relations and change substance primarily supported the reflection part of learning, whereas the task substance of leadership basically enhanced the action part of learning. Secondly, not only have I studied these three leadership categories on team learning individually, but I have also provided insights into the complementary character of these three leadership substances as regards team learning. Empirical findings have shown that in order to engage in successful learning cycles of reflection and action, a team needs to engage in leadership activities of task, relations and change.
236

Exploratory search for relevant features of the impact of leadership on team performance

Özgen, Sibel 18 June 2010 (has links)
This research explores the link between team leadership and team performance. Firstly, it is argued here that leadership performance is positively related to team performance. Secondly, it is hypothesized that leaders' personality profiles have an impact on their leadership performance. Thirdly, it is postulated that team role balance is also associated with team performance. Results show that the leadership performance of 4th-year student leaders is significantly related to the performance of the IDP teams that they lead; that is to say, the better the leadership performance the better the team performance. Results also demonstrate that the leader students' personality profile may impact on their leadership performance. The results showed no association between team role balance and the performance of the IDP teams. / Esta investigación explora la relación entre el liderazgo del equipo y el rendimiento del equipo. En primer lugar, se sostiene que el desempeño del liderazgo se correlaciona positivamente con el rendimiento del equipo. En segundo lugar, se formula la hipótesis de que los perfiles de personalidad de los líderes tienen un impacto en su desempeño como líderes. En tercer lugar, se postula que el equilibrio de los roles de los diferentes miembros del equipo también afecta el rendimiento del equipo.Los resultados demuestran que el desempeño del liderazgo está significativamente relacionado con el desempeño de los equipos, es decir, cuanto mejor es el rendimiento de liderazgo, mayor es el rendimiento del equipo. Los resultados también manifiestan que los perfiles de personalidad de los líderes pueden tener un impacto sobre su liderazgo. Los resultados no mostraron ninguna relación entre el equilibrio de los roles del equipo y el desempeño de los equipos.
237

The effectiveness of educational collaborative networks: The leadership of collaborative innovation

Díaz Gibson, Jordi 06 November 2014 (has links)
La implementació de Xarxes socioeducatives (XS) s'ha convertit en una estratègia emergent per a la millora educativa i social als països occidentals. Aquests programes pretenen fer front als principals reptes educatius des d'un enfocament col•laboratiu i comunitari. No obstant la seva proliferació, els esforços aplicats per avaluar aquestes iniciatives són encara insuficients per determinar la seva efectivitat. La present Tesi Doctoral aborda la següent pregunta de recerca: Com podem avaluar l'efectivitat de les XS?, i es desenvolupada mitjançant el compendi de sis articles científics. Així, el treball planteja una aproximació des dels paradigmes socioconstructivista i sociocrític, i utilitza una metodologia quali-quantitativa. Les conclusions mostren com l'avaluació de l'efectivitat de les XS ha de tenir present tant els resultats finals del programa com els outcomes organitzacionals, entesos com el nou capital generat per l'acció col•laborativa. L'efectivitat de les XS demanen necessàriament un lideratge transversal acompanyat per una estructura de governança adequada a les característiques de la XS, i una gestió administrativa que doni suport a les seves operacions. Per tant el lideratge transversal juga un paper clau en l'èxit de les XS, i pretén principalment construir una cultura basada en la innovació col•laborativa capaç de millorar els resultats educatius a la comunitat. Finalment, la tesi ofereix un instrument vàlid per a l'avaluació multidimensional de les XS. / La implementación de Redes socioeducativas (RS) se ha convertido en una estrategia emergente para la mejora educativa y social en los países occidentales. Estos programas pretenden hacer frente a los principales retos educativos desde un enfoque colaborativo y comunitario. A pesar de su proliferación, los esfuerzos aplicados para evaluar estas iniciativas son todavía insuficientes para determinar su efectividad. La presente Tesis Doctoral aborda la siguiente pregunta de investigación: ¿Cómo podemos evaluar la efectividad de las RS?, y se desarrolla mediante el compendio de seis artículos científicos. Así, el trabajo plantea una aproximación desde los paradigmas socioconstructivista y sociocrítico, y utiliza una metodología cuali-cuantitativa. Las conclusiones muestran como la evaluación de la efectividad de las RS debe tener presente tanto los resultados finales del programa como los outcomes organizacionales, entendidos como el nuevo capital generado por la acción colaborativa. La efectividad de las RS requiere un liderazgo transversal acompañado por una estructura de gobernanza adecuada a las características de la RS, además de una gestión administrativa que apoye sus operaciones. Por lo tanto, el liderazgo transversal juega un papel clave en el éxito de las RS, y pretende principalmente construir una cultura basada en la innovación colaborativa capaz de mejorar los resultados educativos en la comunidad. Finalmente, la tesis ofrece un instrumento válido para la evaluación multidimensional de las RS. / The implementation of educational collaborative network programs (ECNs), which provide comprehensive social, educational and health services have become an emergent strategy in Western countries to tackle educational challenges in child development. However, the efforts applied to evaluate these initiatives are still insufficient to provide comprehensive information regarding their growth and effectiveness. This Thesis addresses the following research question: How can we evaluate the effectiveness of ECNs?, and is developed by the compilation of six research papers. Hence the work provides a general approach from socioconstructivist and sociocritical paradigms and uses qualitative- and quantitative-oriented methods. The conclusions indicate that the assessment of ECN need to capture final results but also organizational outcomes, defined as the new capital built by the collaborative performance. ECN effectiveness requires a networked leadership, together with a governance structure adapted to the program characteristics, and management assistance that supports network operations. Thus networked leadership plays a key role in ECN effectiveness and primarily attempts to build a collaborative innovation culture capable of improving educational results in the community. Finally, the thesis provides a valid tool for ECN measurement that takes into account its multidimensional performance.
238

Prototypes of masculine and feminine leadership in military population / Prototipos de liderazgo masculino y femenino en población militar

Lupano Perugini, María Laura, Castro Solano, Alejandro, Casullo, María Martina 25 September 2017 (has links)
The goal of the study was to identify masculine and feminine prototypes of effective leadership in military population. Data included 262 individuals, 69,5% (n = 182) male and 30,5% (n = 80) female (age average = 25,62 years). 66% of the participants directed other persons and 34% were subordinates. Data collection was carried out administering a survey designed ad-hoc. Participants were requested to name two effective leaders (man and woman) and to justify their election. They mainly identified male leaders with military people belonging not only to current military population but also those recognized because of their heroic feats. In relation with female leaders, subjects identified religious people, militaries belonging to current military population and politicians. We found differences in assigned characteristics to both prototypes. / El objetivo fue identificar prototipos masculinos y femeninos de liderazgo efectivo en población militar. Participaron 262 sujetos, 69,5% (n = 182) varones y 30,5% (n = 80) mujeres, con edad media de 25,62 años. El 66% tenía personal a cargo y el 34% eran subordinados. Se utilizó una encuesta diseñada ad-hoc donde se solicitaba identificar dos líderes efectivos (un hombre y una mujer) y justificar la elección. Los sujetos identificaron mayormente como líderes varones a militares, tanto de población general como específicos por sus haza-ñas militares. Se observó variabilidad en el resto de categorías. Con relación a líderes mujeres se identificaron líderes religiosas, militares de población general y políticas. Además se hallaron diferencias en las características asignadas a ambos prototipos. Palabras clave: prototipos, liderazgo, género, militar.
239

Assessrnent of leadership styles of rnilitary and civil argentines / La evaluación de los estilos de liderazgo en población civil y militar argentina

Castro Solano, Alejandro, Nader, Martín, Casullo, María Martina 25 September 2017 (has links)
Based on Bass' Jeadership model (1985, 1990), the M.L.Q. questionnaire (Multifactor Leader­ship Questionnaire) was validated for the assessment of Jeadership styles in Argentinean civil and military population. Data were gathered (N=363) on military (cadets and officers) and ci­ vilian population. A factorial structure of seven grouped in three styles of Jeadership (34 items) was obtained and it was confirmed by means of confirmatory factor analysis. The results point out better adjustment of the obtained pattern for civil population than for military. Individual differences were also found among the styles of leadership of civilians and military population. In the first ones characteristics related with the exchange and the negotiation prevail. In the mi­ litary environments The style of transformational Jeadership prevails in military environments. In both populations valued Jeader characteristics were perceived with more intensity in self-per­ ception format than in the perception of subordinates regarding their superiors. / Basados en la teoría de Bass (1985, 1990), se adaptó el cuestionario M.L.Q. (Multifactor Leadership Questionnaire) para la evaluación de los estilos de liderazgo civiles y militares argentinos. Se recogieron datos de 363 sujetos, civiles (53%) y militares cadetes y oficiales (47%). Se realizó un análisis factorial exploratorio y luego confirmatorio resultando una escala de 34 ítems que responde a un modelo de siete factores agrupados en tres estilos de liderazgo. Los resultados señalan mejor ajuste del modelo para población civil que para militar. Se encontraron diferencias individuales entre los estilos de liderazgo de civiles y militares. En los primeros predominan las características relacionadas con el intercambio y la negociación. En los ámbitos militares predomina el estilo de liderazgo transformacional. En ambas poblaciones las características más valoradas de los líderes se autopercibían con mayor intensidad en el formato de autoregistro que en la percepción del subalterno respecto del superior.
240

Consensus and divergence in the social representations of political leadership / Consenso y divergencias en las representaciones sociales de la dirigencia política

Torres Stöckl, Cynthia María, Mercedes Zubieta, Elena 25 September 2017 (has links)
The aim of this paper is to analyze descriptively the consensual and differential dimensions of political leadership social representations, based on a convenience sample composed of Psychology, Philosophy and Humanities college students from Tucumán National University, Argentina. Results show a representational universe in tension characterized by opposite nuclear components: Leadership and Representation versus Power and Corruption, as well as opposite dimensions: Features / Positive Political Aspects versus Features / Negative Political Aspects, as well as two relevant clusters consistent with the latter two. Differences are also observed when analyzing variables such as: year in college, student’s political group membership, university political involvement and background / types of political figures. / Se analiza descriptivamente la faceta consensual y diferencial de las representaciones socialessobre la dirigencia política, en base a una muestra de estudiantes de la Facultad de Psicología y en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional de Tucumán (UNT)-Argentina. Los resultados muestran un universo representacional en tensión caracterizado por componentes nucleares contrarios: Liderazgo y Representación versus Poder y Corrupción; y por dimensiones opuestas: Características/Aspectos Políticos Positivos versus Características/Aspectos Políticos Negativos, así como por conglomerados primordiales concordantes con estas últimas. Se observan también diferencias en función de variables como año de cursado, militancia en agrupaciones políticas estudiantiles, antecedentes de participación política en la Universidad y cargos/figuras políticas de diversa índole.

Page generated in 0.1211 seconds