Submitted by Filipe dos Santos (fsantos@pucsp.br) on 2018-03-16T12:13:07Z No. of bitstreams: 1 Alesandra do Vale Castro.pdf: 3605039 bytes, checksum: fce5e14ef743728777c466aa08817927 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-03-16T12:13:07Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Alesandra do Vale Castro.pdf: 3605039 bytes, checksum: fce5e14ef743728777c466aa08817927 (MD5) Previous issue date: 2018-02-23 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / This thesis is situated in the Reading, Writing and Teaching of Portuguese Language research line of the Program of Postgraduate Studies in Portuguese Language at the Pontifical Catholic University of São Paulo. The theme is the construction of argumentation in texts produced by the ninth grade elementary school students at the System of School Performance Assessment of the State of São Paulo (Saresp). The research question that guides this study is: How do the students of the ninth grade elementary school that participate of the Saresp organize the argumentative textual sequences and use the argumentative operators in argumentative texts? In order to answer this question, we established the general objective: to verify the argumentation in texts wrote by the ninth grade elementary school at the Saresp 2014 edition. The specific objectives are: 1) to identify, describe and analyze argumentative sequences and argumentative operators present in the analyzed texts, and 2) to discuss the relationship between sequences and argumentative operators in these texts. The mainly theoretical basis for the research is Koch (2009), Fávero and Koch (2012 [1983]), Marcuschi (2008), Cabral (2017), Travaglia (2017), and Adam (1992; 2011). The corpus is formed by thirty written productions selected among a set of one hundred texts. Here, we present the analysis of four texts as examples. The categories of analysis are textual argumentative sequences and argumentative operators. The results obtained show that, although the students write argumentative texts and use the argumentative operators, they do not aim at the effective persuasion and persuasion of the interlocutor. This perception highlights the need to develop contents and strategies of teaching writing argumentative texts that privilege the construction of the argumentation / Esta dissertação está inserida na linha de pesquisa Leitura, Escrita e Ensino de Língua Portuguesa, do Programa de Estudos Pós-Graduados em Língua Portuguesa, da Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, e tem como tema a construção da argumentação em redações do 9º ano do Ensino Fundamental produzidas no contexto do Sistema de Avaliação de Rendimento Escolar do Estado de São Paulo (Saresp). A pergunta de pesquisa que orienta este estudo é: Como os alunos do 9º ano do Ensino Fundamental que realizam o Saresp organizam as sequências textuais argumentativas e utilizam os operadores argumentativos na construção de textos dissertativo-argumentativos? Para respondermos a esse questionamento, estabelecemos como objetivo geral verificar a construção da argumentação em textos de alunos do 9º ano do Ensino Fundamental no contexto do Saresp 2014. Já os objetivos específicos são: 1) identificar, descrever e analisar as sequências argumentativas e os operadores argumentativos presentes nos textos analisados e 2) discutir a relação entre as sequências e os operadores argumentativos na constituição da argumentação nesses textos. O aporte teórico que fundamenta esta pesquisa é composto principalmente por Koch (2009), Fávero e Koch (2012 [1983]); Marcuschi (2008), Cabral (2017), Travaglia (2017) e Adam (1992; 2011). O corpus deste trabalho é composto por trinta textos, selecionados de um conjunto de cem produções. Nesta dissertação, consideramos quatro textos, cujas análises apresentamos a título de exemplificação. Estabelecemos como categorias de análise as sequências textuais argumentativas e os operadores argumentativos. Os resultados obtidos revelam que, embora os alunos construam textos dissertativo-argumentativos e empreguem os operadores argumentativos, não o fazem visando à efetiva persuasão e convencimento do interlocutor, o que evidencia a necessidade de se desenvolver conteúdos e estratégias de ensino de escrita que privilegiem construção da argumentação

La jeune république mauricienne hérite de son passé colonial une société caractérisée par une multi-culturalité qui véhicule une diversité de représentations, valeurs, croyances, savoirs et savoir-faire à l’origine de la richesse culturelle de ce pays. La pensée tout comme les pratiques du mauricien puisent à ces différentes sources dont l’entretien et la reproduction se perpétuent sous l’effet d’une éducation familiale et surtout d’un système scolaire qui concentre cette diversité et où l’on voit se côtoyer dans la plus belle harmonie les langues et les coutumes issues de l’histoire de son peuplement. On notera cependant qu’un primat est accordé aux langues des derniers colonisateurs et c’est ainsi que l’anglais et le français occupent une place de choix dans l’ensemble des langues en usage au sein de l’école à Maurice. Si l’anglais est la langue officielle de l’administration et de l’école (tous les examens se déroulent dans cette langue) le français jouit d’une audience très importante dans les médias notamment et le kreol morisien reste de loin le médium de communication le plus usité au quotidien. Notre recherche s’est intéressé aux performances scolaires dans les deux langues européennes d’un échantillon d’élèves issus du CPE et de la première année de collège pour mettre en évidence le décalage significatif observé entre le niveau plus que comparable et honorable dans les deux langues attestées par les résultats au CPE et la réalité de leurs compétences évaluées dans la cadre d’une expérimentation in situ. Nous mettons en évidence une pondération organisée de manière à niveler les performances académiques qui révèle le manque de fidélité et de validité des mesures opérées par les correcteurs assermentés. Les dispersions des notes intra et inter –correcteur(s) invités à corriger des productions d’élèves dans les deux langues dans le cadre de notre expérimentation confirment ce constat et donnent à voir le faible niveau de compétence acquise par les élèves dans lesdites langues. Nos résultats montrent également que les pratiques pédagogiques qui privilégient l’écrit dans des démarches fortement inductives expliquent en partie la faiblesse des performances des élèves confrontés à une situation de production écrite dans les deux langues. / The young Mauritian republic inherits from its colonial past a society characterised by a multi-cultural dimension that vehicles a whole wide range of representations, values, beliefs, knowledge and know-how or skills which are fundamentally at the origin of this country’s rich culture. The Mauritian’s way of thinking, just as his or her way of doing things, originates from these varied sources, the upkeep and reproduction of which are perpetuated, through successive generations, under the influence of education within the family and, most importantly, of the schooling system that brings together the whole diversity where one cannot miss the genuinely harmonious coexistence of language and traditions hailing from the island’s history of settlement. It has to be emphasized, however, that pride of place is attributed to the languages of the last two colonisers, namely: English and French, amongst those generally used in Mauritian schools. If English is the official language in use for administrative purposes and in schools (all examinations are conducted in this language) French enjoys a significantly important audience in the media while the kreol morisien remains by far the most widely used communication medium in daily life. Our research focuses on the school performance in each of these two languages of European origin, of a sample population just leaving the CPE and stepping into Year 1 of secondary education, in view of emphasizing the significant gap between the more than honourable and comparable achievement, evidenced by their CPE results, and the reality of these same performers’ competences, based on an experimental exercise in situ. Our research tries to capture the moderation system set in place towards rescaling and levelling academic performance scores which reveals the lack of reliability and validity of the marking practices and criteria applied by officially-sworn markers. The dispersions of the scores intra- and inter- marker(s) who were requested to evaluate the written production of students included in our sample with the framework of our experimentation confirms the observed finding and allows informed insights into the poor competency level of these Form I students. Our findings equally indicate the pedagogical practices that over emphasizes the writing competency via strongly inductive approaches, as partly accounting for the poor performance of the students once confronted with a written task in each of these two languages.

Thesis (M. Dev.) -- University of Limpopo, 2015 / Although a number of studies have recognised the relationship between human resource development (HRD) and organisational performance, the mechanisms through which HRD leads to school performance remain still unexplored. The purpose of this study is to clarify the significance of human resource development and its effect on school performance in the White Hazy Circuit, in Mpumalanga Province. HRD plays a critical role in directing school programmes and the realisation of the set goals. Educators and the management of the schools are the engines in the operation of the school. Alignment of the individual goals to the school goal creates a comprehensive working environment. The purpose of HRD is to build a capacitated workforce that will enhance school performance. Performance management does not entail one activity only, it is part of the employee development life cycle. The results of the survey indicate that performance management and the development processes should not be underestimated. School managers should ensure that goals are clearly communicated. Thus, this study does not only support that HRD has a positive influence on school performance but also explains the mechanisms through which HRD improves school performance.

Barn och vuxna blir allt mindre fysiskt aktiva medborgare vilket i sin tur leder till att hälsan påverkas negativt. Genom att utveckla barn och ungas grovmotoriska förmåga ökas deras fysiska aktivitet vilket i sin tur leder till en bättre hälsa. Forskare visar att idrottslärare har en viktig roll då deras didaktiska kunskaper ger ökad chans till motorisk utveckling hos eleverna och att skolan är en optimal plattform för utvecklingen då många elever endast utövar fysiska aktiviteter i just skolan. Genom mina studier i ämnet idrott och hälsa har jag valt att skriva denna litteraturstudien i just ämnet idrott och hälsa. Litteraturstudien är indelad i tre frågeställningar där den första belyser hur grovmotorik påverkar barn och ungas fysiska förmåga/aktivitet, den andra hur grov motorisk träning/förmåga påverkar elevers skolprestationer och den sista hur den fysiska aktivitetens och motoriska förmågan påverkar elevers självbild. Studien är baserad på elva vetenskapliga artiklar som alla undersökt sambandet mellan grov motorisk förmåga och fysisk aktivitet och dess påverkan på elever på olika sätt. Resultaten visar att en förbättrad grov motorisk förmåga ökar mängden fysisk aktivitet hos barn och unga och att en god grovmotorik kan påverkaelevers skolprestationer positivt. Resultaten visar även att elever med god grovmotorik blir mer socialt accepterade av sina klasskamrater vilket ger en bättre självbild. Det främsta resultatet som framkommit av litteraturstudien är att barn och unga som besitter en god motorisk förmåga kommer tenderar att bli mer fysiskt aktiva än ett barn med sämre motorisk förmåga, barnet kommer även ha en större chans att få ett mer fysiskt aktivt liv.

Studiens syfte är att undersöka sambandet mellan elevers läs- och skriv svårigheter och självförtroende samt om självbildsuppfattningen påverkar läs- och skrivinlärning samt kamratrelationer. Syftet konkretiseras genom följande frågeställningar: Är självbilden en påverkansfaktor i kamratrelationer, för elever med läs- och skrivsvårigheter? Är läs- och skrivsvårigheter en påverkansfaktor för självförtroendet i skolprestationer, för elever med läs- och skrivsvårigheter? Uppfattar elever med läs- och skrivsvårigheter sin skolsjälvbild mer negativt än elever utan läs- och skrivsvårigheter? Den teoretiska bakgrunden och tidigare forskning visar både samband och olikheter i resultat av liknande studier. Sambanden i frågeställningarna undersöktes med kvantitativ enkätundersökning av 58 respondenter. Undersökningen av eleverna i de specifika klasserna har inte gett något underlag till att det skulle finnas något samband mellan försämrat själförtroende, för elever med läs- och skrivsvårigheter och kamratrelationer. Däremot har undersökningen visat tydliga samband mellan undersökningsgruppens prestationssjälvbild och deras läs- och skrivsvårigheter. Det har även visat sig att det inte går att se någon generell bild av hur läs- och skrivsvårigheter påverkar individens självbild i kamratrelationer, prestationssjälvbild samt skolsjälvbild. / The studies intention is to examine the correlation between students reading and writing disabilities and self-confidence and if the read-and write learning affect the self-image interpretation and peer relationship. The objective concretizes trough the following formulations of questions: Is the self-image interpretation an influence factor in peer – relationships, for students with read and writes disabilities? Is read-and write disabilities an influence factor for self- concept of ability in school performance, for students with read and write disabilities? Does student with read-and write disabilities experience their school self image more negatively than student without read-and write disabilities? The theoretical background and earlier research points to both correlation and differences in results from similar studies. The correlations in the study’s formulations of questions were surveyed by quantitative questionnaire study on 58 respondents. The surveys show no correlation between low self-esteem and peer-relationships for students with read-and write disabilities. The study has shown that there are remarkable correlations between the survey group performance self-image and their read-and write disabilities. The study has also showed that there is no clear general evidence on how the read-and write disabilities affects the individual self-image in peer-relationship, performance self-image and school self-image.

Background: The survival rates for very low birthweight (VLBW; birthweight ≤1500 g) children are increasing, but they run a greater risk than controls of developing neurosensory disabilities and other functional problems during childhood. However, there is a great need for more knowledge regarding long-term outcome to adulthood in VLBW subjects. Aims: To evaluate long-term outcomes in a regional cohort of VLBW children born in 1987-88 regarding hospital readmissions, morbidity, neurological conditions, cognitive function, reading skills, school achievements, behaviour, growth, general health, and social functioning in relation to gender, neonatal risk factors, disability and Magnetic Resonance Imaging (MRI) findings. Study design: Prospective longitudinal case-controlled long-term regional follow-up. Material and Methods: A total of 86 (80.4%) children (47 boys out of 60 and 39 girls out of 47 live-borns) survived the neonatal period and were recruited to the follow-up study. A total of 86 term controls (45 boys and 41 girls) were included from the newborn period. Readmissions, hospital diagnoses, need of habilitation and child psychiatric care were checked in registers to 15 years of age. The VLBW children were enrolled in the follow-up study at 40 weeks gestational age and at 4, 9, and 15 years of age in assessing neurological conditions. At 15 years of age, the groups were assessed in cognition (WISC III), reading skills, school outcome, behaviour, vision and growth. Fifty-nine (69%) VLBW children were examined using cerebral MRI. Physical and mental health, weight and height, education, and socio-economic situation were assessed at 20 years of age in 77/85 VLBW and 69/84 control subjects by means of postal questionnaires. Results: VLBW boys had three times more readmissions compared with control boys (p=0.003). Gestational age below 30 weeks, birthweight less than 1000 g, and mechanical ventilation were neonatal risk factors for readmissions. Five (5.8%) children had moderate/severe cerebral palsy, 5 (5.8%) had attention deficit hyperactivity disorder, and 1 was blind due to retinopathy of prematurity. VLBW children were inferior in neurological function in comparison with controls at 40 weeks of gestational age and 4 and 15 years of age. Fourteen of 56 (25%) VLBW children without overt disability had abnormal MRI findings. Mechanical and/or intraventricular haemorrhages (IVH) were significantly related to less favourable neurological outcome. VLBW children performed significantly lower than their controls on a few reading variables and on WISC III. Half of them had IQ lower than 85. Ten VLBW children with IQ < 70 had not been clinically identified earlier and a majority of these children attended mainstream school. Small head circumference correlated with low IQ. Mechanical ventilation and IVH correlated with lower IQ and poorer reading skills. At 20 years of age, the VLBW subjects did not differ significantly from the controls in self-perceived health, education, occupation and way of living. Conclusions: Most VLBW subjects were without major health problems up to 20 years of age and had attended mainstream schools. The presence of IVH and mechanical ventilation during the neonatal period negatively influenced health outcomes. VLBW children without overt neurological disability performed somewhat less well in neurological examinations in comparison with controls. VLBW children achieved poorer results in cognitive tests, but reading skills made a catch-up to 15 years of age. A majority of VLBW subjects managed transition to adulthood similar to that of controls. / Bakgrund: Överlevnaden för nyfödda barn med mycket låg födelsevikt (1500 g eller lägre; VLBW) har ökat avsevärt under de senaste årtionden och man finner nu att ca 90 % av barnen skrivs ut från neonatalavdelningar. Risken för cerebral pares (CP) har visat sig vara ökad jämfört med barn födda i fullgången tid. Studier visade att VLBW-barn som kommit upp i skolåldern hade högre frekvens av läs- och skrivsvårigheter, oftare behövde specialundervisning, samt hade högre grad av beteendeproblem jämfört med klasskamrater. Uppföljningsstudier var tidigare mestadels gjorda på populationer från större sjukhus, kontrollgrupp saknades eller inlemmades efter flera år, uppföljningstiden var kort och flera viktiga områden av barnets utveckling var ofullständigt undersökta. I Sverige saknades en studie med långtidsuppföljning av VLBW-barn födda under en tidsperiod då alltfler barn hade börjat erhålla andningshjälp med respirator. Socioekonomiska förhållanden i Sverige kan inte heller helt och hållet jämföras med flertalet andra länder. Syfte: Den här avhandlingens syfte var att studera hur det går för VLBW-barn upp till 15 års ålder avseende sjuklighet, motoriska funktioner, kognitiva funktioner, skolprestationer och beteende, samt vid 20 års ålder avseende hälsotillstånd, sysselsättning och boende. Undersökningsresultaten relaterades till nyföddhetsfaktorer och fynd vid magnet resonans-undersökning (MRI) av hjärnan vid 15 års ålder. Material och metoder: 86 överlevande VLBW-barn samt 86 barn födda i fullgången tid från 1/2 1987 till 30/4 1988 i sydöstra sjukvårdsregionen (Jönköpings, Kalmar och Östergötlands län) har ingått i studien. Uppgift om antalet sjukhusinläggningar och huvuddiagnos inhämtades från Slutenvårdsregistret, Epidemiologiskt centrum, Socialstyrelsen. Uppgifter om antalet barn med CP, ADHD, mental retardation och barnpsykiatriskt vårdbehov inhämtades från habiliteringscentraler och barnpsykiatriska kliniker i regionen. Information om skolbetyg från 9:e årskursen och skolgång inhämtades från kommunerna. Neurologiska och motoriska undersökningar utfördes på barn utan synligt handikapp enligt särskilda protokoll såväl neonatalt som vid 4, 9 och 15 års ålder. Vikt och längd, kognitiv test (WISC III), lästester och MRI undersökning (enbart VLBW-barn) gjordes vid 15 års ålder. Barn och föräldrar fick fylla i formulär om beteende. Vid 20 års ålder (december 2007) fick deltagarna tre frågeformulär: ett studiespecifikt med frågor om hälsa, vikt och längd, användning av tobak och alkohol, gymnasiestudier, nuvarande sysselsättning och boende; SF-36, som belyser fysisk kapacitet, allmän hälsa, vitalitet och psykiskt välbefinnande; samt KASAM (känsla av sammanhang), som belyser hur man upplever sitt eget sätt att fungera, uppdelat i begriplighet, hanterbarhet och meningsfullhet. Resultat: VLBW-barn (mest pojkar) vårdades oftare på sjukhus under första levnadsåren jämfört med kontroller. Infektioner och neurologiska sjukdomar dominerade för både VLBW-pojkar och -flickor. Fem (5.8 %) VLBW-barn hade måttlig/svår CP och fem hade ADHD. Hjärnblödning eller respiratorbehandling under nyföddhetsperioden var de faktorer som oftast var relaterade till sämre hälsotillstånd. Det var ingen skillnad i antal barn med behov av barnpsykiatrisk vård mellan grupperna. Det var ingen skillnad i summering av 9 slutbetyg mellan grupperna, men VLBW-pojkar hade lägre betyg i matematik och teknologi jämfört med sina kontroller. VLBW-barnen var lättare och kortare, men skillnaderna var störst mellan VLBW-flickor och deras kontroller. VLBW-barnen (fr.a. pojkarna) presterade lägre i neurologiska undersökningar, samt i kognitiva test. Tio av tolv av barnen som hade IQ under 70 var tidigare inte kända. Det fanns skillnader mellan grupperna i lästester, men signifikant enbart i ett test. Jämfört med lästester vid 9 års ålder hade VLBW-barnen gjort en upphämtning. Det framkom inga skillnader i beteende mellan grupperna, men VLBW-flickor uppgav färre beteendeproblem än sina kontroller. Vid 20 års ålder framkom inga skillnader i självuppskattad hälsa eller behov av vårdkontakter och läkemedel mellan grupperna. Tobaksanvändning var lika i grupperna, men fler i VLBW-gruppen var icke-användare av alkohol. Det var ingen signifikant skillnad i andel som gått ut gymnasiet, nuvarande sysselsättning eller boendeform mellan grupperna. Det var inga signifikanta skillnader i resultat på SF-36 och KASAM mellan grupperna. Konklusion: Hjärnblödning och respiratoranvändning under nyföddhetsperioden var de faktorer som hade störst inverkan på VLBW-barnens hälsotillstånd upp till 20 års ålder. CP och ADHD förekom hos relativt få, men lågt IQ var vanligt. VLBW-pojkar hade större sjukvårdsbehov, presterade lägre i neurologiska test och hade lägre skolbetyg än sina kontroller. VLBW-gruppen skilde sig inte från kontroll-gruppen avseende beteendeproblem. Självuppskattad hälsa vid 20 år skilde sig inte mellan grupperna. Särskilda uppföljningsprogram för VLBW-barn är nödvändigt där kognitiva tester ingår vilka bör utföras före skolstart.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.4. Haver identificat models a seguir en altres persones.Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies. / The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to: A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place. B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom. C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation. The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure. It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk. The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment. We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate: 1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living. 2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project. 3. To be self-responsible for their own training. 4. To have identified some patterns to follow in other people. From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

While socioeconomic inequalities in health seem to level out during adolescence, circumstances related to school appears to have increased in importance. Such circumstances include, for example, school performance. The primary aim of this study is to examine the relationship between school performance and psychosomatic health. The moderating role of self-esteem and the presence of any sex differences will additionally be investigated. Data from the Stockholm School Survey in 2004, covering a total sample of 5 135 adolescents in 9th grade, were used. Based on linear regression, a significant association between school marks and psychosomatic health was found where higher school performance was linked to better health. Moreover, lower self-esteem was linked to more health complaints. Self-esteem moderated the association between school marks and psychosomatic health but only among boys, for whom the effect of having both high marks and high self-esteem was not as beneficial for health as expected. While differences by sex were found in the distribution of school marks, self-esteem and psychosomatic health, none were found in the associations between self-esteem and school performance and psychosomatic health (the only exception being the moderating role of self-esteem among boys).

The finality of this work was to solve the question about the relationship between knowledge of basic concepts such as: space, time quantity and number, and school performance. The sample was conformed by 30 low school first grade students aged 6 years belonging to low SES. The Boehm Test of Basic Concepts and a Pedagogical Test were administred to asses performance in language and mathematics. Significant correlation was founded between the study variables being higher the relation about concepts and language than concepts and mathematics. / La finalidad de este trabajo fue resolver la interrogante acerca de la relación entre el conocimiento de conceptos básicos de espacio, tiempo, cantidad y número, y el rendimiento escolar, a partir de un diseño de tipo correlacional. Para ello se tomó una muestra compuesta por treinta niñas de seis años de edad que cursaban el primer grado de primaria, pertenecientes a la clase socioeconómica baja. Como instrumentos se utilizaron el Test Boehm de Conceptos Básicos y una Prueba de Pedagógica que evaluaría el desempeño tanto en lenguaje como en matemáticas. Los resultados mostraron una correlación significativa entre las variables del estudio siendo mayor, la correlación entre conceptos y lenguaje, que entre conceptos y matemáticas.

This work brings the importance of the Mathematical Olympiads for teaching and learning in Brazilian public schools, emphasizing the OBMEP that during its 12 years of accomplishment has transformed the way of teaching and learning the mentioned area, at the same time, it portrays the Project Developing and Applying Mathematics aimed at producing winners in OBMEP, applied in the municipal schools of the city of Branquinha, Alagoas between the years of 2015 and 2016. This project was born from the extreme difficulty presented by the students and teachers of the municipality in working the issues And the contents of OBMEP in the school context. For many years the competition was seen only as an obligation to be on the national calendar, but clearly there was no commitment to do the tests and much less expectations in obtaining good results. The teachers always claimed that due to the difficulties presented in the learning of their classes, it would be practically impossible to focus OBMEP and to work the contents of the curricular matrix determined for each grade year. The students, considering that there was no previous preparation in the classroom, did the tests simply because they were put in their pews, they hardly read the questions, they did not understand the statements, they marked the alternatives of random form and when by pure luck they were selected For the second phase, were surprised and therefore the vast majority did not appear in the second stage of the competition. The objective of this study is to improve the quality of mathematics teaching in the municipality, emphasizing the use of OBMEP questions in school life, in order to achieve significant results of the students in said competition, as well as in the national, state and local evaluations. municipal. The methodology applied in the elaboration of this work occurred through a bibliographical review and the works carried out in the elementary schools of the municipality. The bibliographical revision happened from the readings of the works of Polya, Asimov and Machado, magazines, articles and theses. The work was developed in the three elementary schools of the municipal school network; Escola Demócrito José, Escola Santo Antônio da Boa Vista and Escola Zumbi dos Palmares, where questionnaires and interviews were applied to faculty, parents and students. In these educational institutions a work was done to improve the quality of teaching mathematics learning, involving the school community with OBMEP and consequently producing champions students in the competition. The results obtained during and after the application of the work show that there was a notorious awakening of students regarding mathematical learning, a significant improvement in their academic performance and consequently a significant evolution in the national level evaluations, in the IDEB and especially in the OBMEP. / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Este trabalho traz a importância das olimpíadas de matemática para o ensino e aprendizagem nas escolas públicas brasileiras, dando ênfase a OBMEP que ao longo dos seus 12 anos de realização tem transformado a maneira de ensinar e aprender a referida área, ao mesmo tempo, retrata o projeto Desenvolvendo e Aplicando a Matemática, voltado para produzir vencedores na OBMEP, aplicado nas escolas da rede municipal da cidade de Branquinha, Alagoas, entre os anos de 2015 e 2016. Esse projeto nasceu da extrema dificuldade apresentada pelos alunos e professores do município em trabalhar as questões e os conteúdos da OBMEP no contexto escolar. Por muitos anos, a competição foi vista apenas como uma obrigação por estar no calendário nacional, mas nitidamente não havia empenho algum em fazer as provas e muito menos expectativas em obter bons resultados. Os professores sempre alegavam que devido às tamanhas dificuldades apresentadas no aprendizado de suas turmas, seria praticamente impossível focar a OBMEP e ao mesmo tempo trabalhar os conteúdos da matriz curricular determinada para cada ano/série. Já os alunos, tendo em vista que não havia uma preparação prévia em sala, faziam as provas simplesmente porque eram postas em suas bancas, mal liam as questões, não entendiam os enunciados, marcavam as alternativas de forma aleatória e quando por pura sorte eram selecionados para a segunda fase, se mostravam surpresos e, por conseqüência, a maioria não comparecia na segunda etapa da competição. O estudo em questão tem como objetivo geral melhorar a qualidade no ensino-aprendizagem de matemática no município em questão, dando ênfase ao uso das questões da OBMEP no cotidiano escolar, visando alcançar resultados significativos dos alunos na referida competição, assim como nas avaliações a nível nacional, estadual e municipal. A metodologia aplicada na elaboração desse trabalho ocorreu através de revisão bibliográfica e dos trabalhos realizados nas escolas de ensino fundamental do município. A revisão bibliográfica aconteceu a partir das leituras das obras de Polya, Asimov e Machado, revistas, artigos e teses. O trabalho foi desenvolvido em três escolas de ensino fundamental da rede municipal de ensino; Escola Demócrito José, Escola Santo Antônio da Boa Vista e Escola Zumbi dos Palmares, nas quais foram aplicados questionários e entrevistas ao corpo docente, pais e alunos. Nessas instituições de ensino foi realizado um trabalho voltado para melhorar a qualidade do ensino aprendizagem de matemática, envolvendo a comunidade escolar com a OBMEP e consequentemente produzindo alunos campeões na competição. O resultado obtido durante e após a aplicação do trabalho mostram que ocorreu um notório despertar dos alunos referente a aprendizagem de matemática, uma melhora significativa no desempenho escolar dos mesmos e, por fim, uma expressiva evolução nas avaliações a nível nacional, no IDEB e principalmente na OBMEP.