Nous menons une enquête longitudinale dans un dispositif de pré-formation auprès des formateurs et des jeunes peu qualifiés et ainsi en difficulté d’insertion sociale et professionnelle. Nous relevons les marqueurs d’apprentissage et de développement des jeunes par l’analyse des interactions verbales et des entretiens. Les résultats montrent l’importance de la socialisation du jeune novice par son interaction verbale avec le formateur expert des situations sociales. Dans le sens de Vygotsky, l’interaction est considérée comme une « Situation Sociale de Développement » qui vise à ce que le jeune apprenne les situations par leur ré-interprétation par le formateur. Ce travail mène à la transformation de ses activités cognitive et opératoire nécessaires à la maîtrise des situations et à l’adoption appropriée des règles qui régissent les espaces physiques, sociaux et culturels, avec des personnes étrangères à l’environnement social habituel du jeune. / We conduct a longitudinal survey in a scheme for pre-training for trainers and youth with poor skills and thus in great difficulty of social and professional integration. We identify markers for young people’s learning and development of the verbal interactions and interviews. The results show the importance of socialization of young novice through his verbal interaction with the trainer who is expert with social situations. As discussed by Vygotsky, interaction is considered "Social Situation of Development" who aims to ensure that young people learn the situations through their reinterpretation by the trainer. This work leads to the transformation of young people’s cognitive and operational activities necessary for controlling situations and to the appropriate adoption of rules that govern the physical, social and cultural spaces, with people outside the usual social environment of young people.

Cette recherche s’intéresse à la Formation Professionnelle Continue des adultes. Elle questionne la portée de la dynamique qui se crée pendant qu’ils apprennent et se perfectionnent à l’occasion de stages de courte durée. Notre recherche a été réalisée auprès de 24 professionnels du secteur sanitaire et médico-social qui ont suivi au moins un stage entre les années 2008 et 2011. Nous les avons rencontrés dans le cadre d’un entretien semi-directif dont le guide a été élaboré à partir d’un modèle permettant de considérer l’attitude et le comportement en référence au Soi (Hamel et al., 1999). A partir d’un cadre épistémologique socioconstructiviste, l’analyse a contribué à relever non seulement, nombre d’idées forces corroborant la nécessité des stages comme espaces d’acquisition de compétences, mais aussi certaines indiquant des « transformations silencieuses » (Jullien, 2009) intervenant sur la « croissance de la vie adulte » (Bédard, 1987). Nous avons tenté de modéliser en quoi la FPC participe potentiellement de la construction identitaire du sujet. / This research focuses in training adults. We question the impact of the dynamics developed while they learn together. Our research was conducted with 24 people who followed at least one internship between 2008s and 2011. We met the participants within the framework of a semi-directive interview. This technique was developed from a model which consider attitude and behavior in respect to the Self (Hamel, et al., 1999). The analysis made in a socioconstructivist epistemological frame, has contributed to underline a number of ideas which supports the necessity of the internships as a space for the acquisition of skills, and other ideas which indicate that " silent transformations " (Jullien, 2009) can occur on the " growth of adult life " (Bédard, 1987) also thanks to the internships. The diverse elements of our research allowed us to show that the training potentially contributes to the construction of identity of the subject.

Cette recherche porte sur le processus de transformation des cadres de l’expérience (Goffman E. , 1991) issue des pratiques participatives en situation de travail et ses effets sur l’apprentissage du métier de formateur des professionnels de santé. Les pratiques participatives des professionnels sont mises en objet par le choix d’une focale inscrite dans le courant de la microsociologie. L’observation des situations de travail s’est déroulée sur quatre années, par l’enregistrement de situations de travail in situ effectuées par les formateurs eux-mêmes, suivi d’entretiens de groupe et d’entretiens individuels semi-directifs. Nos référents théoriques sont issus du champ de l’apprentissage en situation de travail avec la notion de pratiques participatives (Billett S. , 2016), de la théorie des communautés de pratique (Wenger E. , 2005) et l’analyse des interactions avec les travaux de Goffman sur les rites de l’interaction (1974) et les cadres de l’expérience (1991). Notre hypothèse centrale consiste à penser que l’apprentissage du métier de formateur par le biais des pratiques participatives des acteurs en situation de travail suppose des processus de transformation des cadres de l’expérience. Les résultats montrent qu’un processus que nous nommons dynamique des cadres enchâssés produit une modification des positionnements professionnels des acteurs. La perception de leur environnement d’apprentissage change et leurs pratiques professionnelles se transforment. / This research focuses on the process of transforming the frameworks of experience (Goffman E., 1991) resulting from participatory practices in work situations and its effects on learning the profession of trainer of health professionals. The participative practices of these professionals will be the research subject through the choice of a focal point inscribed in the current of microsociology. The observation of the work situations was done lengthwise (considerer a changer longitudinally) over four years, by the recording of in situ work situations carried out by the trainers themselves, followed by group interviews, including a self-confrontation dimension and semi-structured individual interviews. Our theoretical references are originating from the field of workplace learning, including the notion of participative practices (Billett S., 2016), situated learning with the theory of communities of practice (Wenger E., 2005), the analysis of interactions with Goffman's work on the rites of interaction (1974) as well as the frame analysis (1991). Our central hypothesis consists in thinking that learning the profession of trainer through the participative practices of the actors in the work situation entails processes of transformation of the frameworks of the experience. The results show that a process, which we named dynamic enshrined frames, produces a modification of the professional positioning of the actors. The perception of their learning environment is changing and so are their professional practices.

En esta Tesis se analizan las respuestas que vienen siendo dadas a la situación de pluriculturalidad, fundamentalmente referidas a las personas inmigrantes, y si estas respuestas vienen siendo en su mayor parte asistenciales, sin tener en cuata otras opciones desde el punto de vista educativo. Se demuestra que es así como ocurre, que la mayoría de las respuestas tienen carácter asistencial, obviando las alternativas socioeducativas. Por ello, se propone una formación para profesionales, sobre todo trabajadores sociales y educadores sociales, basada en los principios de Bolonia, pero también sustentada en las respuestas que estos mismos profesionales han dado en los cuestionarios y entrevistas realizadas. Se apuesta por una formación basada en competencias interculturales a través de estrategias de trabajo colaborativo, que es lo más demandado por los profesionales que ejercen su labor con inmigrantes. Se ha realizado con una metodología que ha conciliado lo cuantitativo (cuestionario) con lo cualitativo (entrevistas). / This Thesis analyzes the answers that are being given the multiculturalism, mainly referring to immigrants, and whether these answers are still mostly care without other options on how much from the educational standpoint. We show that this is how it happens, that the majority of respondents have the welfare, social and educatives ignoring alternatives. Therefore, we propose a training for professionals, especially social workers and social workers, based on the principles of Bologna, but also supported by the responses that these same professionals have given on questionnaires and interviews. It aims for an intercultural competency-based training strategies through collaborative work, which is the most demanded by professionals carry out their work with immigrants. Was conducted with a methodology that has reconciled the quantitative (questionnaire) and qualitative (interviews).

La tesi s'estructura en dos grans apartats: per un costat, el Marc Teòric en el que realitzem els estudis que ens permeten delimitar la problemàtica de les persones amb disminució psíquica i fonamentar teòricament els criteris orientadors d'estratègies dirigides a potenciar la seva transició a l'edat adulta i vida activa. A partir de l'anàlisi realitzada al Marc Teòric de la tesi s'elabora una proposta d'intervenció consistent en el disseny d'un programa destinat a potenciar les habilitats perceptivo-motrius. / The thesis is structured in two big sections: the first is the Theoretical Frame, where we obtain information that allow us to delimit the problems that are carried out of the mentally handicapped people and to found out the guiding criteria of strategies directed to promote their transition to the adult age and active life.From the analysis carried out in the Theoretical Frame, we have elaborated a proposal of intervention consisting in the design of a program destined to promote the perceptive-motor abilities.

Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat. El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu. Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu. Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs. Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78). Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats. Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva. / La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad. El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo. Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo. Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos. Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78). Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados. Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva. / Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity. The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance. One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance. The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature. The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78). Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups. By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.

No description available.

No description available.

Der Bereich des Controllings betrieblicher Qualifikation und Bildung stellt die Controller vor erhebliche, z.T. unlösbare Probleme: Fast alles, was die Steuerung betrieblichen Lernens anbetrifft, bezieht sich auf nur schwer meßbare latente Größen. In diesem Beitrag soll die methodologische Problematik in einem zentralen Bereich der Steuerung von Maßnahmen betrieblichen Lernens angegangen werden: die Bedarfsanalyse. Zur rationalen Steuerung betrieblicher (Weiter-)Bildung ist die Ermittlung des tatsächlich vorhandenen Bildungsbedarfs unerläßlich. Nur so kann das Kriterium der Wirtschaftlichkeit von (Weiter-)Bildungsmaßnahmen erfüllt werden. Es wird dafür die Nutzung des Verfahrens der summierten Einschätzungen nach Rensis Likert (sogenannte Likert-Skalen) zur Lösung des zugrundeliegenden Meßproblems untersucht. Der Artikel liefert einen methodischen Beitrag zur Operationalisierung und Messung des Weiterbildungsbedarfs und skizziert Ansatzpunkte für weitere Forschung, um eine Anwendung in der betrieblichen Praxis zu ermöglichen.

Esta tesis doctoral analiza las percepciones que tienen las mujeres mayores acerca del envejecimiento femenino. Concretamente recoge su trayectoria socioeducativa en los centros sociales del Valle de Ricote de la Región de Murcia. Los objetivos específicos de la tesis son la descripción detallada de este grupo y el análisis de sus vivencias en actividades educativas. El método utilizado fue el análisis de sus discursos mediante estrategias de grupo de discusión y entrevistas semiestructuradas. De esta manera, se verifica cómo la participación en actividades educativas produce cambios en las estrategias personales, familiares y en los recursos educativos. Igualmente, se evidencia una discordancia entre cómo perciben la etapa de la vejez y cómo viven su envejecimiento, así como la flexibilización en los roles de género. Todo ello permite conclusiones importantes para comprender la psicología de la vejez femenina y la organización de acciones educativas bajo el paradigma del envejecimiento activo y saludable. / This doctoral thesis analyzes older women´s perceptions about female aging. Particularly, it gathers their socio-educational activities in social centers of the region of Valle de Ricote in the Region of Murcia. The specific objectives of the thesis are the detailed description of this group and the analysis of their experiences in educational activities. The method which was used to do it was the analysis of speeches throughout group discussion strategies and semistructured interviews. Thus, it is verified how involvement in educational activities produces changes in the personal and familiar strategies and also in educational resources. Likewise, it is evidenced a discordance between how they perceive the stage of aging and how they live their aging, as well as the flexibilization in gender roles. All this sets up important conclusions to understand women aging´s psycology and the consequent organization of educative actions under the paradigm of active and healthy aging.