La tesis doctoral tiene como finalidad la validación del programa "Del Centro Educativo a la Comunidad" para el desarrollo de participación ciudadana en el alumnado de 3º de la ESO a través de la metodología de aprendizaje-servicio. En el primer capítulo, realizamos una aproximación teórica y conceptual del término de participación ciudadana, que incluye una exhaustiva profundización tanto en la conceptualización, así como las propuestas concretas. Este análisis se centra en los aspectos claves que configuran la participación ciudadana entendida como derecho, como deber, como instrumento de mejora y como necesidad; convirtiéndose en un aprendizaje y una herramienta clave para la transformación social y educativa en sus distintos niveles. Situadas en el constructo de participación ciudadana y analizados los diferentes elementos que intervienen, en el segundo capítulo, presentamos y describimos el aprendizaje-servicio como una propuesta pedagógica que fomenta la participación ciudadana. Esta profundización nos permite, a la luz de las diferentes experiencias analizadas, proponer las fases claves para el desarrollo de un proyecto de aprendizaje-servicio. Expuestas las bases teóricas que sustentan la investigación, nos situamos en el capítulo tres, donde se presenta el programa de formación para la participación ciudadana en el 2º ciclo de la ESO "Del Centro Educativo a la Comunidad". En el capítulo cuarto, exponemos el proceso de investigación evaluativo que seguimos para la validación empírica del programa, que incluye los objetivos y el diseño de la investigación, con su correspondiente plan de evaluación y de recogida de información, donde se detallan los criterios e indicadores de evaluación que guían la recogida de información. Definido el proceso de investigación evaluativo, nos situamos en el capítulo quinto, presentando las diferentes estrategias de recogida y análisis de información que utilizamos, así como los elementos básicos que aseguran el rigor científico de una investigación de carácter evaluativa. Con el capítulo seis, iniciamos el proceso de evaluación, en concreto, la evaluación inicial que comprende el proceso de negociación y la entrada al escenario. En el capítulo siete continuamos con la evaluación inicial. Sin embargo, en esta ocasión, nos detenemos en los resultados obtenidos en la primera fase de la investigación para la validación del programa. Por un lado, la adecuación entre la conceptualización y el diseño del programa y las necesidades e intereses que presenta el centro educativo. Y, por otro lado, la viabilidad inicial del programa con el fin de conocer las posibilidades de realizarlo en la práctica y asegurar los requerimientos básicos que exige su implementación y desarrollo. La evaluación inicial concluye con el capítulo ocho, donde se presenta el estado inicial del alumnado participante sobre sus conocimientos, habilidades y actitudes a nivel individual y grupal respecto a la ciudadanía. Terminada la evaluación inicial de la investigación, procedemos a presentar la evaluación de proceso seguida durante la aplicación del programa, constituyendo el noveno capítulo de la investigación. Este análisis se inicia con un recorrido vivencial del proceso seguido durante sus meses de aplicación (febrero-junio 2006), describiendo el desarrollo, la temporalización, la metodología de trabajo y los espacios destinados para su ejecución. A continuación, se presenta la factibilidad del programa en relación a la viabilidad analizada en la evaluación inicial. Y, seguidamente, se exponen los logros que se han ido consiguiendo en relación a los objetivos del programa, analizando las reacciones y los cambios del alumnado durante la aplicación. En el capítulo diez se presenta la tercera y última fase de la investigación evaluativa: la evaluación de resultados. Este capítulo comprende los cambios y efectos que la aplicación del programa ha producido tanto en el alumnado, como en el centro educativo y en la comunidad; así como la identificación de las "buenas prácticas" con el objetivo de facilitar sus posteriores aplicaciones; los efectos que el programa ha tenido en el alumnado, y la utilización posterior que el centro educativo ha hecho del programa. Por último, en el capítulo once, se presentan las conclusiones finales de la investigación, los límites que presenta y la prospectiva de futuro. Este capítulo también está en inglés con la finalidad de cumplir uno de los requisitos exigidos para obtener la mención de Doctora Europea de la Universidad de Barcelona. / This doctoral thesis is aimed at validation of the program "From the School to the Community" for the development of citizen participation in the students of 3º ESO through service-learning methodology. In the first chapter, we conduct a theoretical and conceptual terms of participation, which includes a comprehensive deepening both the conceptualization and concrete proposals. This analysis focuses on the key issues that shape public participation understood as a right, as a duty, as a tool for improvement and as a necessity; becoming in a learning and in a key tool for social and educational transformation at various levels. Situated in the citizen participation construct and analyzed the different elements involved in the second chapter, we present and describe the service-learning as a pedagogical proposal that encourages citizen participation. This depth allows us, in the light of the different experiences analyzed, proposing key phases to the development of a service-learning project. The third chapter exposes the training program for citizen participation in the 2nd cycle of ESO "From the School to the Community." In chapter four, we present the evaluative research process we follow to the empirical validation of the program, including the objectives and research design, with its corresponding evaluation plan and collection of information, detailing the criteria and indicators assessment to guide the collection of information. Defined the evaluative research process, we place ourselves in the fifth chapter, presenting the different strategies for collecting and analyzing information that we use, as well as the basic elements that ensure the scientific rigor of an investigation of evaluative character. In chapter six, we start the evaluation process, in particular, the initial assessment to understand the process of negotiation and entry into the stage. The chapter seven follows with the initial assessment. But this time, we stop at the results of the first phase of research to validate the program. On the one hand, the fit between the conceptualization and design of the program and the needs and interests presented by the school. And on the other hand, the initial viability of the program in order to know the possibilities of doing in practice and ensure the basic requirements needed for their implementation and development. The initial assessment concludes with chapter eight, which shows the initial state of the participating students about their knowledge, skills and attitudes to individual and group level regarding citizenship. After the initial assessment of the research, we proceed to present the evaluation process followed in the implementation of the program, being the ninth chapter of the investigation. This analysis begins with an experiential tour of the proceedings during his months of application (February-June 2006), describing the development, timing, methodology and work spaces for execution. We present the feasibility of the program in relation to the viability analyzed at baseline. And, then, sets out the achievements that have been achieved regarding the program's objectives, the analysis of the responses and the changes during the application of pupils. The tenth chapter presents the third and final phase of evaluation research: evaluation of results. This chapter is about the changes and effects that implementation of the program has produced both the students, as in the school and community as well as the identification of "best practices" in order to facilitate subsequent applications, the effects that the program has had on the students and use that the school has made of the program. Finally, in chapter eleven, we present the final conclusions of the investigation, their limitations and their future prospects. This chapter is also in English in order to fulfil one of the requirements for the mention of European Doctor of the University of Barcelona.

Questa ricerca si propone di chiarire alcuni aspetti dell’insegnamento e dell’apprendimento di alcune strategie comunicative in una Lingua straniera (LS) simile: i nostri informanti sono studenti ispanofoni provenienti dalla Spagna e sono tutti di livello B1 del Quadro Comune Europeo di Riferimento per le Lingue. Tutti studiano italiano come LS. Alcuni di loro studiano nelle università del paese e gli altri nelle scuole ufficiali di lingue (EOI). Cerchiamo di osservare il livello di consapevolezza pragmatica raggiunto da questi informanti su alcuni atti comunicativi nella lingua straniera che studiano, tramite un test effettuauto con questionari comunicativi. Gli atti comunicativi osservati sono le richieste, le giustificazioni e le chiusure di conversazione in una prima fase pilota e le giustificazioni e chiusure di conversazione nella fase principale dello studio. L'obiettivo della ricerca è quello di vedere se l'affinità linguistica può aiutare gli informanti che partecipano al test, anche se sappiamo che le funzioni comunicative sono sempre specifiche nelle diverse culture, nonostante la forte somiglianza tra spagnolo e italiano. Inoltre, cerchiamo di dimostrare la validità dello strumento metodologico che utilizziamo per raccogliere i dati di ricerca. Il DCT ("Discorse completion test ") sono stati utilizzati più volte per raccogliere dati sulla pragmatica dell’interlingua e dell’intercultura e crediamo che essi rappresentano un valido metodo per la raccolta dei dati in un momento specifico di apprendimento di una LS (in questo caso, a livello B1) per valutare il livello raggiunto in queste funzioni comunicative.Ci proponiamo quindi di scoprire cosa si nasconde in questo settore dell'insegnamento delle LS affini, con l'idea anche di proporre progetti per la realizzazione di libri di testo e altro materiale didattico e di promuovere l'apprendimento dell’italiano da parte degli studenti spagnoli nativi della Spagna. Questo studio cerca anche di fare un confronto tra lo spagnolo e l’italiano nel campo delle richieste e delle giustificazioni, e tenendo conto del fatto che tale lavoro non era stato fatto prima, questa ricerca può chiarire alcune cose in questo settore della pragmatica e rappresentare un punto di partenza per ulteriori studi. I risultati dell’analisi dei dati sono positivi, la maggior parte degli informanti ha fatto registrare prestazioni accettabili nel test e un ricercatore indipendente specializzato in linguistica, ha analizzato i dati e ha convalidato la ricerca con una percentuale molto alta di accordo con noi. Per risultati ancor piu’ definitivi saranno necessari altri studi che utilizzino altri strumenti di raccolta dati, ma questa ricerca gia’ rende chiaro che, nonostante la scarsità di trattamento degli atti comunicativi nei libri di testo, gli studenti spagnoli hanno una buona consapevolezza pragmatica delle formule strategiche necessarie in italiano, e cio’ e’dovuto a una buona somiglianza delle norme sociali che vengono utilizzate nelle due culture. / En esta investigación queremos aclarar unos aspectos de la enseñanza y aprendizaje de las estrategias comunicativas en una LE afín: nuestros informantes son estudiantes hispanohablantes de España, todos son de nivel B1 del marco común europeo de referencia para las lenguas. Todos estudian el italiano. Algunos informantes estudian en universidades del país y otros en Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI). Intentamos observar el nivel de conciencia pragmática logrado por estos informantes en unos actos comunicativos en el idioma extranjero afín que estudian, mediante una prueba por medio de cuestionarios comunicativos. Los actos comunicativos que se observan son solicitudes, justificaciones y cierres conversacionales en una fase piloto y las justificaciones y los cierres conversacionales en la fase principal del estudio. El objetivo de la investigación es observar si la afinidad lingüística puede ser de ayuda a los informantes que participan en la prueba, aunque sabemos que las funciones comunicativas son siempre específicas en las diferentes culturas, no obstante la fuerte semejanza lingüística entre español e italiano. Además, intentamos demostrar la validez del instrumento metodológico que utilizamos para recoger los datos de la investigación. Los DCT (“discourse completion test”) se han utilizado muchas veces para la recogida de datos sobre la pragmática de la interlengua y de la intercultura y creemos que representan un método válido para recoger datos en un momento específico del aprendizaje de una LE (en este caso en el nivel B1) para evaluar el nivel logrado en esas funciones comunicativas. Queremos por lo tanto descubrir lo que se esconde en esta área de la didáctica de LE afines con la idea de proponer también proyectos para la realización de libros de textos y otro material para la enseñanza y para favorecer el aprendizaje del italiano por parte de estudiantes nativos de España. Este estudio, además, intenta hacer una comparación entre el español y el italiano en el ámbito de las solicitudes y de las justificaciones, y teniendo en consideración que este tipo de trabajo no se había hecho antes, esta investigación puede aclarar algunas cosas en esta área de la pragmática y hacer de punto de partida para otros estudios. Los resultados del análisis de datos son positivos, la mayoría de los informantes ha realizado prestaciones aceptables en las pruebas y un investigador independiente, especializado en lingüística, ha analizado los datos y convalidado la investigación con un porcentaje muy alto de acuerdo con nosotros. Para resultados mayormente definitivos serán necesarios otros estudios que emplean también otros instrumentos de recogida de datos pero este investigación ya aclara que, no obstante un escaso tratamiento de los actos comunicativos en los libros de texto, los estudiantes españoles saben bastante bien las formulas estratégicas que se requieren en Italiano, debido a una buena semejanza de las normas sociales que se utilizan en las dos culturas.

La presente investigación se inscribe en los estudios de adquisición de segundas lenguas, en concreto en los estudios de la interlengua, y responde al propósito del estudio del fenómeno de la variabilidad, tomando como indicador de esta el uso de la morfología verbal en contextos de pasado en el discurso narrativo. El trabajo se sitúa en el paradigma cualitativo descriptivo y propone relacionar, en su análisis de datos, diversos niveles de la lengua entre sí. Así, se contemplan y categorizan diferentes cuestiones como: la estructuración del discurso, la secuencia narrativa, la posición del hablante respecto a la narración (cambios de perspectiva), el plano de la narración (foco y fondo), la categoría temporal de las acciones (simultáneas, retrospectivas, prospectivas), el aspecto léxico de los predicados (logro, realización, actividad y estado), la morfología verbal, las perífrasis, las oraciones subordinadas y los marcadores de tiempo (adverbios, construcciones adverbiales). Todo ello, con el fin de descubrir y describir patrones de actuación y relaciones entre los diferentes componentes y niveles del sistema en los distintos niveles de competencia. El análisis se ha hecho siempre en función de las tres variables independientes establecidas en el estudio: 1) la lengua primera (L1) de los aprendices de español: aprendices de L1 francés y japonés, 2) su nivel de competencia: alumnos de niveles principiante, intermedio y avanzado y 3) el tipo de prueba que estos realizan: tres pruebas diferentes cada uno de ellos. Por un lado a) una narración oral libre y personalizada de una experiencia vivida por el propio sujeto, b) una narración oral guiada por una secuencia de dibujos de una tira cómica y c) la misma narración, esta vez escrita a modo de relato sobre la misma tira cómica. Los análisis de los datos, codificados con el sistema computacional de CHILDES, responden a las siguientes preguntas: 1) El grado y el tipo de variabilidad de la interlengua en el uso de la morfología verbal en contextos de pasado, ¿varía según el nivel de competencia de los aprendices, de su L1 o de la prueba que realizan? 2) ¿A qué factores o fenómenos está asociada la variabilidad en el uso de la morfología verbal? ¿Varían dichos factores en función del nivel de competencia de los aprendices, de su L1 o de la prueba que realizan? 3) ¿Presenta sistematicidad la variabilidad en la distribución de la morfología verbal en contextos de pasado? Los resultados muestran rasgos coincidentes en los dos grupos de sujetos de lenguas primeras tipológicamente distantes (francés y japonés) que, sin embargo, no se corresponden con el uso nativo. Así, respecto al grado de variabilidad de la interlengua según los diversos niveles de competencia, ésta presenta una curva en U en los dos grupos. En cuanto al tipo de prueba en que se detecta un mayor grado de estabilidad se trata de la narración escrita en los dos casos. Sin embargo, se observan rasgos no coincidentes entre los grupos como el caso del indicador de variabilidad que toman. En los resultados presentamos los patrones de actuación observados en nuestros datos así como los principios que guían la organización de la interlengua relacionadas con su nivel de competencia. / This research is part of the studies of second language acquisition, in particular the interlanguage studies, and responds to the purpose of the variability in narrative discourse. The research’s aim is to describe patterns and relations between the different components and levels of the system at various levels of learner’s proficiency. Analysis has been always made according to three independent variables set in the study: 1) the first language (L1) of Spanish learners: learners of Japanese and French L1, 2) their level of competence: Beginner, Intermediate and Advanced level 3) the type of task that they perform: three different task each one: a) a free and personalized oral narrative of an experience of their own life, b) a storytelling guided by a sequence of drawings of a comic strip and c) the same narrative, this time written as a story about the same comic strip. The analysis of the data, encoded with the computational system of CHILDES, respond to the following questions: (1) The degree and type of interlanguage variability in the use of the verbal morphology in past contexts, vary according to the level of competence of learners, their L1 or the test carried out? (2) What factors or are associated with variability in the use of the verbal morphology? They vary such factors depending on the level of competence of apprentices, their L1 or the test carried out? (3) Does the variability in the distribution of the verbal morphology in past contexts is systematic? The results show features matching in the two groups of subjects from distant first languages (French and Japanese) which, however, do not match the native use of the language.

Esta tesis doctoral aporta conocimiento a la docencia en línea y los procesos de colaboración en red. Da continuidad a investigaciones precedentes sobre la colaboración en red en el contexto del aprendizaje y el trabajo colaborativo en entornos virtuales, centrando el análisis desde la perspectiva del docente que trabaja en colaboración a través de la red mientras desarrolla su actividad docente en línea. Desde la literatura la colaboración en red es abordada como una característica clave del aprendizaje a distancia y en línea en los distintos ámbitos académicos y como una competencia interpersonal demanda por la sociedad actual del conocimiento. Sin embargo, a pesar del aparente consenso que en el ámbito educativo suscita el hecho de colaborar y de que constituye una característica relevante para el docente, las prácticas que designa este término son muy diversas en función de quienes colaboran, cómo lo hacen y qué finalidades y valores dirigen su actuación. Su finalidad última es la mejora de la docencia en línea y más concretamente la mejora de los procesos de la colaboración entre docentes que tienen lugar en un entorno virtual que posibilitará que no sólo pueda ser de utilidad para equipos docentes de la propia universidad sino también ser transferible a otras realidades educativas universitarias y no universitarias. El estudio analiza como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan actividad colaborativa un equipo de docentes a partir de un estudio de caso en profundidad en el marco de una institución de educación superior y en concreto en un área transversal que cuenta con un equipo interdisciplinar de consultores con experiencia en dinámicas de colaboración virtual y en acciones formativas que facilitan el uso y la aplicación de las TIC. Se aborda la colaboración en red del equipo de docentes analizando como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan la actividad colaborativa como equipo. Los resultados de la investigación nos evidencian las posibilidades de las TIC en los entornos virtuales para el aprendizaje grupal, transformando la manera de impartir la docencia en la universidad y la manera como los docentes pueden colaborar. Las aportaciones a la investigación, desde la docencia en línea, se concretan en propuestas sobre el rol del docente en línea, sobre las competencias digitales del docente en línea y sobre la formación inicial del docente en línea. Por su parte, las aportaciones a la investigación, desde la colaboración en red entre docentes, se concretan en la mejora de la docencia, la actualización y desarrollo profesional / This thesis contributes knowledge to teaching online and networked collaboration processes. Gives continuity to previous research on network cooperation in the context of learning and collaborative work in virtual environments, focusing the analysis from the perspective of teachers working collaboratively through the network while developing their online teaching. From literature network collaboration is addressed as a key feature of distance learning and online at various academic and interpersonal competence as a demand for the knowledge society. However, despite the apparent consensus in education raises collaboration and the fact that it is a relevant feature for teaching practices that designates this term are very different depending on who collaborate, how they do it and what purposes and values guide their actions. Its ultimate goal is to improve online teaching and specifically improving collaboration processes between teachers that take place in a virtual environment that will enable not only be useful for teaching staff of the university but also be transferable to other realities university and non-university education. The study explores how they communicate and interact in a virtual collaborative space and develop collaborative activity as a team teachers from a case study in depth in the context of an institution of higher education and particularly in an area that has transverse an interdisciplinary team of consultants with experience in dynamic virtual collaboration and training activities that facilitate the use and application of ICT. It focuses on the collaborative on the net analysing how teachers communicate and interact in a virtual collaborative space and how develop collaboratively as a team activity. The research results show us the possibilities of ICT in virtual environments for group learning, transforming the way we teach in university teaching and how teachers can collaborate. Contributions to research from online teaching, take the form of proposals on the role of teachers online, on digital competences of online teaching and initial teacher training online. Meanwhile, contributions to research, from network collaboration between teachers, are specified in improving teaching, updating and professional development.

El treball presentat s'emmarca dins del camp d'actuació propi del Grup de Recerca en Sistemes Intel·ligents: l'aprenentatge artificial. Les grans àrees són la computació evolutiva i el raonament basat en casos, tot dirigint la recerca a problemes de classificació, diagnosi i predicció. En tots aquests camps són objecte d'estudi grans conjunts de dades, pels quals es treballen diferents tècniques que en permeten l'extracció de coneixement i l'aplicació als problemes citats. Els grans avenços en aquestes àrees (sovint en forma de nous algorismes) conviuen amb treballs molt parcials sobre les metodologies adequades per a l'avaluació d'aquestes noves propostes. En front d'aquesta situació, la tesi que aquí es presenta proposa un nou marc general per a l'avaluació del comportament d'un conjunt d'M algorismes que, per tal de ser analitzats, són assajats sobre N problemes de prova. La tesi sosté que l'anàlisi habitual que es fa d'aquests resultats és clarament insuficient, i que degut a això les conclusions que s'exposen en els treballs publicats són sovint parcials, i en alguns casos fins i tot errònies.El treball s'inicia amb un estudi introductori sobre les mesures que permeten expressar la bondat d'un algorisme, a través de l'assaig sobre una col·lecció de problemes de prova. En aquest punt, es demostra la necessitat d'un estudi previ de les propietats inherents d'aquests problemes (a partir, per exemple, de les mètriques de complexitat) si es vol assegurar la fiabilitat de les conclusions que s'obtindran.A continuació, es defineix el marc d'aplicació de tot un conjunt de tècniques d'inferència estadística per les quals, essent aquestes prou ben conegudes, s'analitzen els factors a tenir en compte en la determinació del seu domini d'ús. La tesi proposa un protocol general per a l'estudi, des d'un punt de vista estadístic, del comportament d'un conjunt d'algorismes, incloent uns nous models gràfics que en faciliten l'anàlisi, i l'estudi detallat de les propietats inherents als problemes de prova utilitzats. Aquest protocol determina el domini d'ús de les metodologies per a la comparació dels resultats obtinguts en cada problema. La tesi demostra, a més, com aquest domini està directament relacionat amb la capacitat d'aquesta metodologia per a determinar diferències significatives, i també amb la seva replicabilitat.Finalment, es proposen un conjunt de casos sobre resultats ja publicats amb anterioritat, fruit de nous algorismes desenvolupats pel nostre Grup de Recerca, molt en especial en l'aplicació del raonament basat en casos. En tots ells es mostra la correcta aplicació de les metodologies desenvolupades en els capítols anteriors, i es destaquen els errors comesos habitualment, que duen a conclusions no fiables. / El trabajo presentado se enmarca dentro del campo de actuación propio del Grupo de Investigación en Sistemas Inteligentes: el aprendizaje artificial. Las grandes áreas son la computación evolutiva y el razonamiento basado en casos, dirigiendo la investigación a problemas de clasificación, diagnóstico y predicción. En todos estos campos son objeto de estudio grandes conjuntos de datos, para los cuales se trabajan diferentes técnicas que permiten la extracción de conocimiento y la aplicación a los citados problemas. Los grandes avances en estas áreas (muchas veces en forma de nuevos algoritmos) conviven con trabajos muy parciales sobre las metodologías adecuadas para la evaluación de estas nuevas propuestas.Frente a esta situación, la tesis que aquí se presenta propone un nuevo marco general para la evaluación del comportamiento de un conjunto de M algoritmos que, para poder ser analizados, son ensayados sobre N problemas de prueba. La tesis sostiene que el análisis habitual que se hace de estos resultados es claramente insuficiente, i que debido a esto las conclusiones que se exponen en los trabajos publicados son muchas veces parciales, y en algunos casos hasta erróneas.El trabajo se inicia con un estudio introductoria sobre las medidas que permiten expresar la bondad de un algoritmo, a través del ensayo sobre una colección de problemas de prueba. En este punto, se demuestra la necesidad de un estudio previo de las propiedades inherentes de estos problemas (a partir, por ejemplo, de las métricas de complejidad) si se quiere asegurar la fiabilidad de las conclusiones que se obtendrán.A continuación, se define el marco de aplicación de todo un conjunto de técnicas de inferencia estadística para las cuales, siendo éstas bien conocidas, se analizan los factores a tener en cuenta en la determinación de su dominio de uso. La tesis propone un protocolo general para el estudio, desde un punto de vista estadístico, del comportamiento de un conjunto de algoritmos, incluyendo unos nuevos modelos gráficos que facilitan su análisis, y el estudio detallado de las propiedades inherentes a los problemas de prueba utilizados.Este protocolo determina el dominio de uso de las metodologías para la comparación de resultados obtenidos en cada problema. La tesis demuestra, además, como este dominio está directamente relacionado con la capacidad de esta metodología para determinar diferencias significativas, y también con su replicabilidad.Finalmente, se proponen un conjunto de casos sobre resultados ya publicados con anterioridad, fruto de nuevos algoritmos desarrollados por nuestro Grupo de Investigación, muy en especial en la aplicación del razonamiento basado en casos. En todos ellos se muestra la correcta aplicación de las metodologías desarrolladas en los capítulos anteriores, y se destacan los errores cometidos habitualmente, que llevan a conclusiones no fiables. / The present work is all part of the work field of the Research Group in Intelligent Systems: the machine learning. The main areas are the evolutive computation and the case based reasoning, the investigation being focused on the classification, diagnosis and prediction issues. In all of these fields, great groups of data are studied, for which different techniques are applied, enabling the knowledge extraction and the application of the aforementioned problems. The big breakthroughs in these areas (many times in ways of algorithms) coexist with very partial works on suitable methodologies for the evaluation of these new proposals. Before this situation, the thesis herein presented proposes a new general approach for the assessment of a set of M algorithms behaviour which, in order to be analysed, are tested over N datasets. The thesis maintains that the analysis made for these results is clearly insufficient and consequently the conclusions put forward in the works published are very often partial and in some cases even erroneous.This work begins with an introductory study on the measures allowing to express the performance of an algorithm, through the test over a collection of datasets. At this point it is evidenced that a prior study of the inherent properties of these problems (for instance, based on complexity metrics) is needed, in order to assure the reliability of the conclusions that will be drawn. Next, the scope of application of a whole set of well known techniques of statistical inference is defined, for which the factors to be taken into account in the determination of their application analysed. The thesis proposes a general protocol for the study, from a statistical point of view, of the behaviour of a set of algorithms, including new graphic patterns which facilitate its analysis, as well as the detailed study of the inherent properties of the test problems used.This protocol determines the application domains of the methodologies for the comparison of the results obtained in each problem. The thesis demonstrates furthermore how this domain is directly related to the capability of this methodology to determine significant differences, as well as to its replicability.Finally, a set of cases on results already published are proposed, resulting from new algorithms developed by our Research Group, very specially in the application of the case-based reasoning. In all these cases the application of the methodologies developed in the previous chapters is proved to be correct, and the errors incurred in repeatedly, leading to unreliable conclusions, are highlighted.

Aquesta tesi estudia la complexitat de les dades i el seu rol en la definició del comportament de les tècniques d'aprenentatge supervisat, i alhora explora la generació artificial de conjunts de dades mitjançant estimadors de complexitat. El treball s'ha construït sobre quatre principis que s'han succeït de manera natural. (1) La crítica de la metodologia actual utilitzada per la comunitat científica per avaluar el rendiment de nous sistemes d'aprenentatge ha desencadenat (2) l'interès per estimadors alternatius basats en l'anàlisi de la complexitat de les dades i el seu estudi. Ara bé, tant l'estat primerenc de les mesures de complexitat com la disponibilitat limitada de problemes del món real per fer el seu test han inspirat (3) la generació sintètica de problemes, la qual ha esdevingut l'eix central de la tesi, i (4) la proposta de fer servir estàndards artificials amb semblança als problemes reals. L'objectiu que es persegueix a llarg termini amb aquesta recerca és proporcionar als usuaris (1) unes directrius per escollir el sistema d'aprenentatge idoni per resoldre el seu problema i (2) una col•lecció de problemes per, o bé avaluar el rendiment dels sistemes d'aprenentatge, o bé provar les seves limitacions. / Esta tesis profundiza en el estudio de la complejidad de los datos y su papel en la definición del comportamiento de las técnicas de aprendizaje supervisado, a la vez que explora la generación artificial de conjuntos de datos mediante estimadores de complejidad. El trabajo se ha construido sobre cuatro pilares que se han sucedido de manera natural. (1) La crítica de la metodología actual utilizada por la comunidad científica para evaluar el rendimiento de nuevos sistemas de aprendizaje ha desatado (2) el interés por estimadores alternativos basados en el análisis de la complejidad de los datos y su estudio. Sin embargo, tanto el estado primerizo de las medidas de complejidad como la limitada disponibilidad de problemas del mundo real para su testeo han inspirado (3) la generación sintética de problemas, considerada el eje central de la tesis, y (4) la propuesta del uso de estándares artificiales con parecido a los problemas reales. El objetivo que se persigue a largo plazo con esta investigación es el de proporcionar a los usuarios (1) unas pautas pare escoger el sistema de aprendizaje más idóneo para resolver su problema y (2) una colección de problemas para evaluar el rendimiento de los sistemas de aprendizaje o probar sus limitaciones. / This thesis takes a close view of data complexity and its role shaping the behaviour of machine learning techniques in supervised learning and explores the generation of synthetic data sets through complexity estimates. The work has been built upon four principles which have naturally followed one another. (1) A critique about the current methodologies used by the machine learning community to evaluate the performance of new learners unleashes (2) the interest for alternative estimates based on the analysis of data complexity and its study. However, both the early stage of the complexity measures and the limited availability of real-world problems for testing inspire (3) the generation of synthetic problems, which becomes the backbone of this thesis, and (4) the proposal of artificial benchmarks resembling real-world problems. The ultimate goal of this research flow is, in the long run, to provide practitioners (1) with some guidelines to choose the most suitable learner given a problem and (2) with a collection of benchmarks to either assess the performance of the learners or test their limitations.

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva?B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient.C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut.7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient .Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament.En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;...B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita.C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell.L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal. / In this thesis, the author tries to build and assess a conceptual pattern in order to interpret the learning process and to orientate the design and execution of pedagogical help strategies. Attention is called upon the following kind of questions: How do people learn?; What kind of actions and processes are developed in our learning projects?; How does context influence us?; What kind of messages from others make progress and acquisition easier?; In which situations do we need help and/or orientation?; What kind of help?; By what kind of means..?The pattern is based on the conception of the learning process as a personal experience where meanings, emotions, values and interests are interlaced ; and action mostly directed by the learner and anchored in his/her own mental reconstruction of the environment and of himself/herself in the environment. The author identifies three types of indicators or "texts" by means of which the kind of personal management that people make in their own learning process are often manifested in an analogical or metaphorical way: products and results: the different behaviours or chains of actions, internal or external; and the verbalisation by means of which they communicate and communicate each other their experience. Each of these indicator groups asks the educator an specific kind of reading and punctuation. That is why the author offers a discussion about their semantics and their syntax so that the educator can "read them" and establish strategic and set in a context intervention hypothesis. The qualitative analysis of the types of indicators obliges the educator to regard learning as a consequence of an idiosyncratic experience which carries a lot of personal meanings, an action focused on the environment from the person point of view. To understand the results and behaviours of an experience, we need to question personal elements such as the learner's beliefs, values, his/her experience stored in his/her memory, his/her mental habits, .In an attempt to arrange the complexity of the learning experience and to be able to understand it, the author pays attention to the consideration of three types of action categories: A.- In any proposal or personal learning initiative, learners adopt an attitude, anticipate to the action. The value of the projected experience, their capacity for success; they motivate themselves with idiosyncratic languages... This first stage is not always conscious and planned. It becomes a determining factor in the learning management. What the pupil learns can be even the opposite of what it is being taught. B.- The learner makes a personal strategy in order to face the project, his/her way of answering, habitual, often independent and not always conscious; that is to say, when memorising, solving a problem, writing a text, creating an image, understanding a theory, etc. ... the learner develops a chain of actions, the suitability of which determines the kind of result he/she will have. C.- The learner assesses his/her own results according to his/her own personal values network, and he/she draws out personal and inner conclusions which will influence, from his/her memory, future attitudes. He/she observes and perceives selectively, which is important not to forget, so that he/she tends to emphasise the experience data that certify his/her presuppositions more than those that can be questioned. These three groups of actions are not necessarily developed in a consecutive way. In the attitude, assessment is prospective; the personal strategy can be unnoticed in the eyes of the learner, as if it did not exist; the kind of assessment will also condition the attitude; ... They are interdependent actions. An alteration in one of them will facilitate changes in the whole process. All together points out a definition of a pattern, a way of looking at the learning process and make a comprehension of it more or less adequate and efficient, not a "reality". The author regards the educator as an assistance professional, a collaborator on the learning and developing processes of the learner. In this collaboration work, the educator carries out different tasks: He/She reads and evaluates the experience data and makes out his/her orientated hypothesis; he/she designs the kind of educational intervention and he/she carries it out; he/she also assesses its success and efficiency. In order to orientate the educational task, the author looks for support and suggestions in the confluence of two knowledge ambits: on one hand he collects scientific concepts and theories from witch he makes out his starting hypothesis; on the other band, be contrasts his theoretical pattern with his own experience, his data, observations and hypothesis. This thesis owes a lot to the Humanist Psychology contributions, mixed bag of a lot of ideas and projects in the fields of Philosophy, Psychology, Communication, Organisation.; in the second place, it owes a lot to the conception of living as personal creation, as what Viktor FRANKL thinks about values, meanings, ... as in the modem theory of communication, mental maps, right brain languages ... ; in the third place, it also owes to an outstanding emphasis towards the comprehension process of the other person, as an active individual building ideas and values, guidelines and representations, in the line of Carl ROGERS and, although from another point of view, of Paul WATZLAWIC, Gregory BATESON, ... and not forgetting the contribution of experts such as Salvador MINUCHIN, Mara SELVINl, Virginia SATIR and others from the view of family advisers. In the design of the helping strategy, any resort or intervention framework adapted to the context and the project of the learner is used: conceptual resorts based on the Systemic thoughts, the Transactional Analysis, the orientation focused on the person. the GestaIt, the Cognitive approach, the Neurolinguistics Programme (PNL), the Mental Management. In conclusion, each educator is unique. The author thinks we will look in vain for a pedagogy valid for all, technologically applicable. We would waste time wondering "what should be like" or "what has to do" the educator. He thinks it is better to understand "what he/she does" and "how can he/she do it even better" from his/her personal orientation and his/her theoretical pattern. That is why be believes it is useful to have patterns working in the routine. And this routine is specific, set in context, linked to the phenomena complexity. He is interested in this concretion, although it means an important limitation in the capacity to make ideas general. Besides, routine is articulated according to spontaneous patterns, integrated in the educator "being". A pattern that is "carried out" and "comes out" in each one of the actions the educator carries out. Real and experienced contexts give us enough time for a quiet reasoning, and a conscious and a thought-out answer.

This study is built up on the need to enhance the thinking over the decisions taken and the performances carried out by teachers and students in secondary education with regard to the evaluation of the learning result. The problem lies in that the information and - or - the results gathered from the evaluation practices do not always entail a serious consideration of these data. Hence the lack of a systematic modification of the educational practices. In this study a range of self-questioning tools are proposed in order to enhance ¡the teachers and students' ability to think about this topic as well as their ability to evaluate themselves. The proceeding has been the following: a) the issues that generate conflict have been identified according to the dimensions and categories of this research; b) a model to build the tools has been elaborated; c) finally, questions have been constructed for each one of the conflicts previously specified. This has been done bearing in mind the theoretical framework that has been chosen to carry out this research. The mechanism that is proposed here is formed by five tools for the teachers and one for the students. Each tool consists of a) the definition of the problem; b) the goal of the tool, and c) the three levels of consideration. In the first level, general questions are put forward in order to be discussed either individually or in a group. The goal of this activity is to gain consciousness of the key issues in order to solve the problems. In the second level, a more structured guide is proposed. Its goal is to direct the practice of the reflection of the issues that generate a conflict. Finally, in the third level, a method is proposed to increase the reflection and the viewpoints of this reflection, like written documents, web pages, specific references, experiences, and opinions about the topic.

L'extracció d'informació és l'àrea del processament de llenguatge natural l'objectiu de la qual és l'obtenir dades estructurades a partir de la informació rellevant continguda en fragments textuals. L'extracció d'informació requereix una quantitat considerable de coneixement lingüístic. La especificitat d'aquest coneixement suposa un inconvenient de cara a la portabilitat dels sistemes, ja que un canvi d'idioma, domini o estil té un cost en termes d'esforç humà. Durant dècades, s'han aplicat tècniques d'aprenentatge automàtic per tal de superar aquest coll d'ampolla de portabilitat, reduint progressivament la supervisió humana involucrada. Tanmateix, a mida que augmenta la disponibilitat de grans col·leccions de documents, esdevenen necessàries aproximacions completament nosupervisades per tal d'explotar el coneixement que hi ha en elles. La proposta d'aquesta tesi és la d'incorporar tècniques de clustering a l'adquisició de patrons per a extracció d'informació, per tal de reduir encara més els elements de supervisió involucrats en el procés En particular, el treball se centra en el problema de la detecció de relacions. L'assoliment d'aquest objectiu final ha requerit, en primer lloc, el considerar les diferents estratègies en què aquesta combinació es podia dur a terme; en segon lloc, el desenvolupar o adaptar algorismes de clustering adequats a les nostres necessitats; i en tercer lloc, el disseny de procediments d'adquisició de patrons que incorporessin la informació de clustering. Al final d'aquesta tesi, havíem estat capaços de desenvolupar i implementar una aproximació per a l'aprenentatge de patrons per a detecció de relacions que, utilitzant tècniques de clustering i un mínim de supervisió humana, és competitiu i fins i tot supera altres aproximacions comparables en l'estat de l'art. / Information extraction is the natural language processing area whose goal is to obtain structured data from the relevant information contained in textual fragments. Information extraction requires a significant amount of linguistic knowledge. The specificity of such knowledge supposes a drawback on the portability of the systems, as a change of language, domain or style demands a costly human effort. Machine learning techniques have been applied for decades so as to overcome this portability bottleneck¿progressively reducing the amount of involved human supervision. However, as the availability of large document collections increases, completely unsupervised approaches become necessary in order to mine the knowledge contained in them. The proposal of this thesis is to incorporate clustering techniques into pattern learning for information extraction, in order to further reduce the elements of supervision involved in the process. In particular, the work focuses on the problem of relation detection. The achievement of this ultimate goal has required, first, considering the different strategies in which this combination could be carried out; second, developing or adapting clustering algorithms suitable to our needs; and third, devising pattern learning procedures which incorporated clustering information. By the end of this thesis, we had been able to develop and implement an approach for learning of relation detection patterns which, using clustering techniques and minimal human supervision, is competitive and even outperforms other comparable approaches in the state of the art.

[ES] La tesis doctoral que a continuación se expone, presenta una investigación de índole artística y didáctica bajo la propuesta de realización de un estudio dirigido a los alumnos que cursan estudios superiores de percusión. Esta investigación se centra en la práctica pedagógica de los recursos musicales, tanto técnicos como interpretativos, a partir de las primeras composiciones escritas para ensemble de percusión. Con la introducción de una temática totalmente novedosa en cuanto al objeto de estudio, esta tesis se ocupa principalmente de la aplicación de estudios exploratorios. Estudios que muestran inicialmente la situación actual del tema tratado y posteriormente conducen al logro de aspectos teóricos y documentales a través de la implementación y comparación de nuevas propuestas metodológicas experimentales. La adaptación e incorporación de estas aportaciones didácticas contribuye a la apertura de nuevos campos de investigación dentro de la didáctica musical, así como al desarrollo de una innovación metodológica necesaria que haga frente al todavía muy extendido uso de la metodología tradicional dentro de los estudios musicales superiores. Asimismo, la redacción de esta tesis doctoral secunda la creación de nuevo conocimiento científico que conforma, transmite y optimiza la difusión del proceso de enseñanza-aprendizaje de los estudios superiores de música, convirtiéndose en una herramienta de renovación educativa que interviene en la ampliación de la producción investigadora de los centros de enseñanza superior musical. / [CA] La tesi doctoral que a continuació s'exposa presenta una investigació d'índole artística i didàctica, sota la proposta de realització d'un estudi dirigit als alumnes que cursen estudis superiors de percussió. Aquesta investigació es centra en la pràctica pedagògica dels recursos musicals, tant tècnics com interpretatius, a partir de les primeres composicions escrites per a ensemble de percussió. Amb la introducció d'una temàtica totalment nova pel que fa a l'objecte d'estudi, aquesta tesi s'ocupa principalment de l'aplicació d'estudis exploratoris. Estudis que mostren inicialment la situació actual del tema tractat i posteriorment condueixen a la consecució d'aspectes teòrics i documentals a través de la implementació i comparació de noves propostes metodològiques experimentals. L'adaptació i incorporació d'aquestes aportacions didàctiques contribueix a l'obertura de nous camps d'investigació dins de la didàctica musical, així com al desenvolupament d'una innovació metodològica necessària que faça front a l'encara molt estès ús de la metodologia tradicional dins els estudis musicals superiors. Tanmateix, la redacció d'aquesta tesi doctoral secunda la creació de nou coneixement científic que conforma, transmet i optimitza la difusió del procés d'ensenyament-aprenentatge dels estudis superiors de música, convertint-se en una eina de renovació educativa que intervé en l'ampliació de la producció investigadora dels centres d'ensenyament superior musical. / [EN] The doctoral thesis that is exposed below, presents research on artistic and didactic proposal of carrying out a study aimed at students who are pursuing higher percussion studies focused on the didactic practice of musical resources, both technical and interpretive, from the first compositions written for percussion ensemble. By introducing a totally new object of study, this research deals mainly with the application of exploratory studies. These studies initially show the current situation of the topic and subsequently lead to the achievement of theoretical and documentary aspects through the implementation and comparison of new experimental methodological proposals. The adaptation and incorporation of these new didactic contributions provides new research fields within music didactics, as well as to the development of a necessary methodological innovation that addresses the still very widespread use of traditional methodology within higher musical studies. In addition, this doctoral thesis contributes to the creation of new scientific knowledge that shapes, conveys and optimizes the dissemination of the teaching-learning process of higher music studies, becoming a tool for educational renewal that intervenes in the expansion of research at higher music schools. / Marzal Raga, LM. (2022). Aprendizaje cooperativo y enseñanza performativa para ensemble de percusión en los estudios superiores de música de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185776