En els darrers anys, nombroses organitzacions han començat a obrir-se a enfocaments més orientats a l'exterior i a la innovació oberta, mogudes per la incertesa creixent i un dinamisme més gran, que en caracteritzen l'entorn extern. Consegüentment, a les organitzacions els cal aprendre ràpidament sobre aquest canvi i adquirir coneixements nous per poder reaccionar davant les noves condicions externes. Com a resposta d'això, ha aparegut, com un concepte important, la capacitat absortiva d'una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida com la capacitat per "reconèixer el valor de la informació externa nova, assimilar-la i aplicar-la a finalitats comercials" (Cohen i Levinthal, 1990: 128).Estudis recents han tendit a conceptualitzar la capacitat absortiva com un concepte estàtic i s'han centrat, principalment, en la base de coneixements que resideix dins de l'organització absorbent o en les condicions antecedents de l'ACAP. A resultes d'això, els processos que actuen en les organitzacions per absorbir el coneixement extern no han estat un element focal de la investigació fins ara. A més, mentre que la recerca en innovació del producte ja ha revelat unes primeres perspectives valuoses, en la literatura relativa a la innovació en serveis, l'aprenentatge extern continua essent un dels temes menys tractats per la recerca, tot i que diversos investigadors n'han reclamat més en aquest terreny. Partint d'aquesta necessitat d'obtenir una visió més profunda del procés d'aprenentatge extern en els serveis, la finalitat d'aquesta tesi va ser millorar la comprensió dels factors i els procediments necessaris per absorbir amb èxit el coneixement extern en les innovacions radicals i incrementals de serveis.La contribució principal de la tesi ha estat la identificació d'un model de procés d'ACAP que tingui en compte les idiosincràsies de la innovació radical i incremental de serveis. A més, el procés d'ACAP que es va identificar va ser analitzat pel que fa a la seva relació amb el procés d'innovació general, en el qual es va identificar la importància que hi hagi un flux paral·lel i alineat entre els processos d'innovació i absorció. Finalment, s'ha evidenciat que el model de procés identificat està influenciat per diversos facilitadors i inhibidors interns i externs. Consegüentment, doncs, aquesta tesi proporciona una visió holística de les activitats reeixides d'aprenentatge extern en la innovació radical i incremental de serveis.La presentació d'un estudi sobre la capacitat absortiva en serveis que es basa en dades qualitatives ha permès una comprensió més rica del fenomen davant de la informació de què es disposava abans. Aquest estudi en profunditat de projectes d'innovació individuals ha contribuït a identificar un model molt més dinàmic d'absorbir informació externa del que es reflectia en la investigació en curs. Així mateix, la inclusió de casos d'èxit i de conflicte ha reforçat les conclusions globals. A més, s'ha concretat que absorbir informació externa durant els projectes d'innovació pot resultar un fracàs i afectar negativament el resultat global de la innovació. Així, doncs, l'absorció d'informació externa en la innovació de serveis requereix una atenció directiva forta. / En los últimos años, numerosas organizaciones han empezado a abrirse a enfoques más orientados al exterior y a la innovación abierta, movidas por la creciente incertidumbre y el mayor dinamismo que caracterizan su entorno externo. En consecuencia, las organizaciones necesitan aprender rápidamente sobre este cambio y adquirir nuevos conocimientos para poder reaccionar ante las nuevas condiciones externas. Como respuesta a ello, ha aparecido como un concepto importante la capacidad absortiva de una empresa (a firm's absorptive capacity, ACAP), definida como su capacidad para "reconocer el valor de la nueva información externa, asimilarla y aplicarla a fines comerciales" (Cohen & Levinthal, 1990: 128). Estudios recientes han tendido a conceptualizar la capacidad absortiva como un concepto estático y se han centrado principalmente en la base de conocimientos que reside dentro de la organización absorbente o en las condiciones antecedentes de la ACAP. Como resultado de ello, los procesos que actúan en las organizaciones para absorber el conocimiento externo no han sido un elemento focal de la investigación hasta el momento. Además, mientras que la investigación en innovación del producto ya ha revelado unas primeras perspectivas valiosas, en la literatura relativa a la innovación en servicios, el aprendizaje externo sigue siendo uno de los temas menos abordados por la investigación, si bien varios investigadores han reclamado más investigaciones en este terreno. Partiendo de esta necesidad de obtener una visión más profunda del proceso de aprendizaje externo en los servicios, la finalidad de esta tesis fue mejorar la comprensión de los factores y procedimientos necesarios para absorber con éxito el conocimiento externo en las innovaciones radicales e incrementales de servicios. La principal contribución de la tesis ha sido la identificación de un modelo de proceso de ACAP que tome en consideración las idiosincrasias de la innovación radical e incremental de servicios. Además, el proceso de ACAP identificado fue analizado en cuanto a su relación con el proceso de innovación general, en el que se identificó la importancia de que exista un flujo paralelo y alineado entre los procesos de innovación y absorción. Finalmente, se ha evidenciado que el modelo de proceso identificado está influenciado por numerosos facilitadores e inhibidores internos y externos. En consecuencia, la presente tesis proporciona una visión holística de las actividades exitosas de aprendizaje externo en la innovación radical e incremental de servicios. La presentación de un estudio sobre la capacidad absortiva en servicios basado en datos cualitativos ha permitido una comprensión más rica del fenómeno frente a la información de que se disponía antes. Este estudio en profundidad de proyectos de innovación individuales ha contribuido a identificar un modelo mucho más dinámico de absorber información externa de lo que se reflejaba en la investigación en curso. Asimismo, la inclusión de casos de éxito y de conflicto ha reforzado las conclusiones globales. Además, se ha concretado que absorber información externa durante los proyectos de innovación puede resultar un fracaso y afectar negativamente al resultado global de la innovación. Así pues, la absorción de información externa en la innovación de servicios requiere una fuerte atención directiva. / In recent years, many organisations have started to shift from rather closed to more externally oriented, open innovation approaches, driven by increasing uncertainty and dynamism in their external environment. In consequence, organisations need to learn about such change fast and have to acquire new knowledge in order to react to new external conditions. In response, a firm's absorptive capacity (ACAP), defined as the capability of a firm "to recognise the value of new, external information, assimilate it, and apply it to commercial ends" (Cohen & Levinthal, 1990: 128) has emerged as an important concept. Recent studies have frequently conceptualised absorptive capacity as a static concept and have focused mainly on the knowledge base residing within the absorbing organisation or antecedent conditions of ACAP. As a result, the processes operating in organisations to absorb external knowledge have not been a focal element of existing work. In addition, while research on product innovation has already revealed first valuable insights, in service innovation literature, external learning is still one of the least researched topics, even though several researchers have called for more research in this domain. Based on this need for more insight into the external learning process in services, the aim of this thesis was to enhance understanding of the factors and procedures required to successfully absorb external knowledge during radical and incremental service innovations. The primary contribution of this thesis constituted the identification of an ACAP process model which takes into consideration the idiosyncrasies of radical and incremental service innovation. Further, the identified ACAP process was analysed regarding its relation to the general innovation process in which the importance of a parallel, aligned flow of both the innovation and the absorption process was identified. Finally, it crystallised that this identified process model is influenced by a number of internal and external facilitators and inhibitors. In consequence, this thesis provides a holistic account of successful external learning activities in radical and incremental service innovation. As a result of presenting a study on absorptive capacity in services which was based upon qualitative data, this allowed for the identification of a much richer understanding of the phenomenon than was previously available. The in-depth study of individual innovation projects allowed for the identification of a much more dynamic model of absorbing external information than was reflected in current research. Furthermore, the inclusion of both successful and struggling case examples strengthened overall findings. In addition, it crystallised that absorbing external information during innovation projects can fail and may negatively affect the overall outcome of innovation. Hence, absorbing external information during service innovation calls for intensive managerial attention.

En el procés d'ensenyament-aprenentatge del traç gràfic de l'escriptura, és freqüent que l'alumnat trobi algunes dificultats per aconseguir una qualitat escrivana suficient independentment del mètode utilitzat. Aquesta tesi té com a objectius: conèixer la freqüència d'ús dels diferents mètodes en la nostra realitat escolar, interrelacionar els corrents metodològics amb les diferents menes de dificultat en l'escriptura, proposar les línies que estructurin un treball d'intervenció i/o prevenció de les dificultats en l'escriptura i obtenir un qüestionari de screening que permeti fer una anàlisi sobre el mètode d'aprenentatge de l'escriptura i les dificultats específiques que s'observen en cada aula. / En el proceso de enseñanza-aprendizaje del trazo gráfico de la escritura, es frecuente que el alumnado tenga algunas dificultades para conseguir una cualidad escribana suficiente independientemente del método utilizado. Esta tesis tiene como objetivos: conocer la frecuencia de uso de los diferentes métodos en nuestra realidad escolar; interrelacionar las corrientes metodológicas con los diferentes tipos de dificultad escribana; proponer las líneas que estructuren un trabajo de intervención y/o prevención de les dificultades en escritura; y obtener un cuestionario de screening que permita hacer un análisis sobre el método de aprendizaje de la escritura y las dificultades específicas que se observan en cada aula. / Throughout the teaching process of graphic tracing learning students often come across various difficulties in achieving sufficiently good quality handwriting regardless of the methods used. The aims of this thesis are getting to know the frequency of use of different methods in real life situations, interrelating current methodologies with different types of difficulty encountered in the handwriting process, proposing lines in order to structure intervention and/or preventing difficulties in hanwriting, obtaining a screening questionnaire which enables analysis to be carried out on the handwriting learning method and specific difficulties which can be observed in each classroom.

Aquesta memòria s'ha escrit amb l'ànim d'exposar els punts de vista i els resultats nous que l'autor ha pogut obtenir. No s'hi troba, per tant, una descripció detallada de tots els temes que conformen la teoria dels operadors de T-indistingibilitat, el Raonament Aproximat ni, per descomptat, la Lògica Difusa. S'ha glossat només els aspectes necessaris per fer la memòria autocontinguda, i s'ha reforçat l'exposició amb un conjunt ampli de referències bibliogràfiques. L'excel·lència de moltes d'elles fa absolutament innecesari i pretenciós l'intent de l'autor de reescriure sobre els mateixos temes amb l'ànim de fer-los entenedors.La memòria està dividida en dues parts: 1) Operadors de T-indistingibilitat (Capítols 1, 2 i 3)2) Aplicacions al Raonament Aproximat (Capítols 4 i 5)En la primera part s'estudia qüestions relatives a l'estructura dels operadors de T-indistingibilitat.El Capítol 1 tracta dels aspectes previs: les t-normes i, sobre tot, les seves quasi-inverses. Són les operacions bàsiques sobre les que es construeixen els operadors de T-indistingibilitat.En el Capítol 2 s'estudia l'estructura del conjunt HE dels generadors d'una T-indistingibilitat E, des del punt de vista reticular i dimensional. Finalment, el Capítol 3 està dedicat als morfismes entre operadors de T-indistingibilitat i a l'estructura dual.A la segona part es proposa un principi general de Raonament Aproximat que es basa en els operadors de T-indistingibilitat. En el Capítol 4, s'analitza les diferents formes de CRI a través d'aquest principi, i es proposa nous mecanismes d'inferència diferents de CRI (Operador Natural d'Inferència), mentre que en el Capítol 5 s'estudia l'estructura dels nous mecanismes introduïts i el seu comportament en interpolació, en presència de múltiples regles.Cada capítol s'encapçala amb una introducció en forma de sumari i amb un llistat de les aportacions de la memòria (resultats nous).

Premi extraordinari ex-aequo en l'àmbit d'Electrònica i Telecomunicacions. Convocatoria 1999 - 2000 / Nearest Neighbour (NN) classifiers are one of the most celebrated algorithms in machine learning. In recent years, interest in these methods has flourished again in several fields (including statistics, machine learning and pattern recognition) since, in spite of their simplicity, they reveal as powerful non-parametric classification systems in real-world problems. The present work is mainly devoted to the development of new learning algorithms for these classifiers and is focused on the following topics:- Development of learning algorithms for crisp and soft k-NN classifiers with large margin- Extension and generalization of Kohonen's LVQ algorithms- Local stabilization techniques for ensembles of NN classifiers- Study of the finite-sample convergence of the on-line LVQ1 and k-means algorithmsBesides, a novel oriented principal component analysis (OPCA) addressed for featureextraction in classification is introduced. The method integrates the feature extraction into the classifier and performs global training to extract those features useful for the classifier. The application of this general technique in the context of NN classifiers derives in a problem of learning their weight metric.

Aquest treball presenta una classe de funcions que serveixen de models neuronals generalitzats per ser usats en xarxes neuronals artificials. Es defineixen com una mesura de similitud que actúa com una definició flexible de neurona vista com un reconeixedor de patrons. La similitud proporciona una marc conceptual i serveix de cobertura unificadora de molts models neuronals de la literatura i d'exploració de noves instàncies de models de neurona. La visió basada en similitud porta amb naturalitat a integrar informació heterogènia, com ara quantitats contínues i discretes (nominals i ordinals), i difuses ó imprecises. Els valors perduts es tracten de manera explícita. Una neurona d'aquesta classe s'anomena neurona heterogènia i qualsevol arquitectura neuronal que en faci ús serà una Xarxa Neuronal Heterogènia.En aquest treball ens concentrem en xarxes neuronals endavant, com focus inicial d'estudi. Els algorismes d'aprenentatge són basats en algorisms evolutius, especialment extesos per treballar amb informació heterogènia. En aquesta tesi es descriu com una certa classe de neurones heterogènies porten a xarxes neuronals que mostren un rendiment molt satisfactori, comparable o superior al de xarxes neuronals tradicionals (com el perceptró multicapa ó la xarxa de base radial), molt especialment en presència d'informació heterogènia, usual en les bases de dades actuals. / This work presents a class of functions serving as generalized neuron models to be used in artificial neural networks. They are cast into the common framework of computing a similarity function, a flexible definition of a neuron as a pattern recognizer. The similarity endows the model with a clear conceptual view and serves as a unification cover for many of the existing neural models, including those classically used for the MultiLayer Perceptron (MLP) and most of those used in Radial Basis Function Networks (RBF). These families of models are conceptually unified and their relation is clarified. The possibilities of deriving new instances are explored and several neuron models --representative of their families-- are proposed. The similarity view naturally leads to further extensions of the models to handle heterogeneous information, that is to say, information coming from sources radically different in character, including continuous and discrete (ordinal) numerical quantities, nominal (categorical) quantities, and fuzzy quantities. Missing data are also explicitly considered. A neuron of this class is called an heterogeneous neuron and any neural structure making use of them is an Heterogeneous Neural Network (HNN), regardless of the specific architecture or learning algorithm. Among them, in this work we concentrate on feed-forward networks, as the initial focus of study. The learning procedures may include a great variety of techniques, basically divided in derivative-based methods (such as the conjugate gradient)and evolutionary ones (such as variants of genetic algorithms).In this Thesis we also explore a number of directions towards the construction of better neuron models --within an integrant envelope-- more adapted to the problems they are meant to solve.It is described how a certain generic class of heterogeneous models leads to a satisfactory performance, comparable, and often better, to that of classical neural models, especially in the presence of heterogeneous information, imprecise or incomplete data, in a wide range of domains, most of them corresponding to real-world problems.

Information Extraction (IE) can be defined as the task of automatically extracting preespecified kind of information from a text document. The extracted information is encoded in the required format and then can be used, for example, for text summarization or as accurate index to retrieve new documents.The main issue when building IE systems is how to obtain the knowledge needed to identify relevant information in a document. Today, IE systems are commonly based on extraction rules or IE patterns to represent the kind of information to be extracted. Most approaches to IE pattern acquisition require expert human intervention in many steps of the acquisition process. This dissertation presents a novel method for acquiring IE patterns, Essence, that significantly reduces the need for human intervention. The method is based on ELA, a specifically designed learning algorithm for acquiring IE patterns from unannotated corpora.The distinctive features of Essence and ELA are that 1) they permit the automatic acquisition of IE patterns from unrestricted and untagged text representative of the domain, due to 2) their ability to identify regularities around semantically relevant concept-words for the IE task by 3) using non-domain-specific lexical knowledge tools such as WordNet and 4) restricting the human intervention to defining the task, and validating and typifying the set of IE patterns obtained.Since Essence does not require a corpus annotated with the type of information to be extracted and it does makes use of a general purpose ontology and widely applied syntactic tools, it reduces the expert effort required to build an IE system and therefore also reduces the effort of porting the method to any domain.In order to Essence be validated we conducted a set of experiments to test the performance of the method. We used Essence to generate IE patterns for a MUC-like task. Nevertheless, the evaluation procedure for MUC competitions does not provide a sound evaluation of IE systems, especially of learning systems. For this reason, we conducted an exhaustive set of experiments to further test the abilities of Essence.The results of these experiments indicate that the proposed method is able to learn effective IE patterns.

El problema de recerca de la tesi és com es fan les bones estratègies de negoci i específicament com es construeixen els bons models de negoci. Les qüestions de recerca són com i per què emprenedors i empreses ja existents creen i dissenyen nous models de negoci. El gruix de la recerca és esbrinar si els emprenedors i les empreses utilitzen anàlisi formal o l'aprenentatge a través de prova i error.Abans d'iniciar la recerca, també s'esperava com a contribució la provisió d'eines per ajudar emprenedors i empreses a crear nous models de negoci (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant eines analítiques) o alternativament la provisió de procediments per dissenyar experiments i maximitzar les lliçons apreses (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error).La unitat d'anàlisi són els models de negoci definits com a conjunts de tries estratègiques i de conseqüències derivades d'aquestes tries. Les tries estratègiques defineixen la manera d'operar de l'empresa. Els bons models de negoci tenen cicles virtuosos, que es produeixen quan les tries originen conseqüències i les conseqüències reforcen les tries. El disseny d'un model de negoci ha de considerar maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuals dels competidors i evitar les accions d'aquests contra els cicles virtuals de l'empresa.L'estratègia de recerca és l'estudi de cas múltiple. Els models de negoci estudiats corresponen a les empreses AUSA, Atrápalo.com i Naturhouse. Els criteris de selecció han estat: tenir un model de negoci únic, competir en un mercat amb més jugadors amb models de negoci diferents i haver tingut un creixement constant de les vendes en els darrers anys.La recerca s'ha basat a confirmar, ampliar o posar en dubte onze proposicions teòriques formulades a partir d'una revisió de la literatura existent sobre el problema de recerca. La recerca ha confirmat cinc proposicions teòriques, n'ha rebutjat dues i ha confirmat les seves proposicions rivals, i n'ha posat en qüestió tres. Finalment, una de les proposicions teòriques ha estat desenvolupada gràcies a la recerca. Gràcies a la recerca també s'han formulat set proposicions teòriques més que haurien de ser confirmades, ampliades o posades en dubte en recerques futures.Les conclusions de la recerca són que les empreses estudiades fan les seves estratègies i construeixen els seus models de negoci utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error i que no utilitzen eines analítiques, de manera que un bon model de negoci pot ser dissenyat improvisant i de manera poc sistemàtica.Les empreses estudiades tenen models de negoci amb tries estratègiques clares i explícites en relació amb diverses dimensions, que es reforcen les unes a les altres i creen cicles virtuosos. L'estratègia de l'empresa difereix de la dels seus competidors. Les tries es mantenen fermament i no s'escolten els "cants de sirena" que poden suposar allunyar-se del model de negoci. Les tries de l'empresa són les oposades respecte a les dels seus competidors, i el model de negoci de l'empresa contrasta amb els models de negoci de les empreses rivals. La majoria dels models de negoci són conflictius en el sentit que s'adrecen als mateixos mercats i segments de clientela i tenen maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuosos dels altres. Part de l'èxit dels models de negoci es deu a les barreres d'imitació creades per l'anomenada ambigüitat causal i al fet de copar el mercat desplegant el model de negoci aviat i ràpidament per prevenir l'entrada de nous competidors.També s'ofereix una eina i procediments per dissenyar un bon model de negoci tant si es tracta d'una empresa establerta com si cal "crear" una "nova" indústria partint de zero. L'eina, derivada de l'anàlisi dels estudis de cas, pot tenir la potència d'eines molt utilitzades en direcció estratègica com els strategy canvas en termes de la seva capacitat d'explicar per què un model de negoci és tan atractiu i de predir el seu èxit futur només mirant-ne la representació gràfica.De la recerca també es conclou que el reconeixement d'oportunitats de negoci depèn de la intuïció personal, de la iniciativa i la capacitat personals, i de sistemes informals. I que les oportunitats només poden ser reconegudes amb una cerca sistemàtica i restringida al coneixement previ de l'emprenedor, el qual és un prerequisit per a la descoberta d'oportunitats de negoci.També es conclou que els bons models de negoci proporcionen una nova solució per a necessitats de mercat insatisfetes.

La próxima cuarta generación (4G) de redes de comunicaciones móviles celulares considera una interfaz radio basada en OFDMA (Orthogonal Frequency Division Multiple Access). Esta tecnología ofrece robustez a la propagación multicamino y diversidad en frecuencia gracias a la división del ancho de banda de operación en un conjunto de pequeños subcanales en frecuencia para así alcanzar un uso eficiente del espectro. Sin embargo, un importante desafío en una interfaz radio OFDMA es la manera en la que los subcanales en frecuencia se asignan a las distintas celdas. En primer lugar, la carga de tráfico podría variar a lo largo del tiempo y del espacio, de modo que los clásicos patrones fijos de asignación de espectro (es decir, los esquemas de planificación de frecuencias) pueden conducir a una carencia de recursos en ciertas celdas o a una falta de aprovechamiento de los mismos en otras. En segundo lugar, los futuros marcos reguladores del espectro cambiarán la mentalidad sobre su uso, planteando la coexistencia de usuarios primarios y secundarios del espectro en una misma área geográfica. Por lo tanto, una adecuada gestión del espectro primario podría facilitar la aparición de oportunidades del uso del espectro para usuarios secundarios a la vez que el operador podría obtener una nueva entrada de ingresos por ese uso. Finalmente, los futuros escenarios celulares tenderán a ser descentralizados, especialmente con la aparición de nuevos despliegues basados en femtoceldas (puntos de acceso de limitada cobertura desplegados por el propio usuario en la banda espectral en la que el operador tiene licencia), donde se requerirá un alto grado de independencia a la hora de decidir los canales que usa cada femtocelda, ya que, obviamente, las tareas centralizadas planificación de frecuencias tienen poco sentido práctico en estos escenarios.Esta tesis contribuye a la investigación sobre la asignación de espectro en redes móviles celulares 4G basadas en OFDMA proponiendo una solución para manejar dinámicamente la asignación de espectro por celda. Con este fin, se proponen estrategias dinámicas asignación de espectro (en inglés Dynamic Spectrum Assigment: DSA) y un marco práctico para ejecutarlas. Para reducir costes operacionales y la intervención humana en el proceso, el marco DSA propuesto se ha diseñado basándose en conceptos de autoorganización de modo que la red puede de forma autónoma (i) observar el funcionamiento de la asignación actual de espectro, (ii) analizar si una nueva asignación de espectro es necesaria, y (iii) decidir una nueva asignación de espectro que se adapte mejor a las condiciones de la red. Además, se propone una arquitectura funcional centralizada y descentralizada que permite que el marco DSA pueda aplicarse a varios escenarios, desde escenarios macrocelulares donde típicamente se emplea un control centralizado, a futuros escenarios con femtoceldas donde los nodos son prácticamente independientes y requieren de decisiones autónomas a nivel de celda para la asignación de espectro. La tarea de decisión del marco DSA reside en las estrategias DSA propuestas, donde una de ellas se basa en el aprendizaje máquina para explotar el conocimiento adquirido previamente en el pasado. Además, esta estrategia tiende a seleccionar una asignación de espectro óptima en el sentido de que maximiza una señal de recompensa definida apropiadamente en términos de métricas del funcionamiento de la red (e.g., eficiencia espectral, SINR, entre otras). Ciertamente, la autoorganización y el aprendizaje máquina en el contexto de la asignación de espectro en interfaces radio basadas en OFDMA se han explotado poco y constituyen así una novedad importante derivada del trabajo de esta tesis.Los resultados revelan importantes mejoras sobre estrategias del estado del arte en términos de eficiencia espectral (en bits/s/Hz), satisfacción de la calidad de servicio de los usuarios, fairness entre el throughput obtenido por los usuarios, y la capacidad para generar oportunidades para el uso secundario del espectro en grandes áreas geográficas. También, el marco DSA propuesto basado en autoorganización muestra atractivas capacidades desde la perspectiva del despliegue inicial, donde los nodos son capaces de autoconfigurarse después de su encendido introduciendo un impacto mínimo en sistema ya desplegado. Así el marco propuesto constituye una contribución práctica para solucionar el despliegue de millares de femtoceldas en un escenario macrocelular. / Next fourth generation (4G) of cellular mobile networks envisage a radio interface based on OFDMA (Orthogonal Frequency Division Multiple Access). OFDMA offers frequency diversity and robustness against multipath channel propagation thanks to the division of a wide bandwidth into small OFDMA frequency resources, so that an efficient spectrum usage is attained. However, one important challenge in a 4G OFDMA-based radio interface of a cellular network is the way in which OFDMA frequency resources are assigned to cells. First, intercell interference must be mitigated to achieve the highest spectral efficiency. Second, traffic loads could vary along time and space, so typical fixed spectrum assignment patterns (i.e., frequency planning) could lead to lack of spectrum resources in some cells or underutilization of them in others. Third, future regulatory spectrum frameworks will change the mindset about the usage of the spectrum by planning the co-existence of primary (licensees) and secondary users of the spectrum in the same geographical area. Hence, an adequate primary management of the spectrum could ease the appearance of spectrum usage opportunities for secondary users at the same time that the primary operator could obtain a new revenue income for that usage. Finally, future cellular scenarios will tend to be decentralized, especially with the appearance of new femtocell deployments (short-range user-deployed access points in the operator's licensed spectrum band), where a high degree of independency when deciding the usage of OFDMA frequency resources will be needed, since, obviously, centralized frequency planning tasks has little practical sense in those scenarios.This thesis contributes to the research on the spectrum assignment in 4G OFDMA-based mobile cellular networks by proposing a solution to dynamically manage the cell-by-cell spectrum assignment. To this end, adequate Dynamic Spectrum Assignment (DSA) strategies and a practical framework to execute them are proposed. In order to reduce operational costs and to reduce human intervention, the DSA framework has been designed based on self-organization so that the network is able to autonomously (i) observe the performance of current spectrum assignment, (ii) analyze if a new spectrum assignment is needed, and (iii) decide a new spectrum assignment to better adapt to networks conditions. Furthermore, a centralized and decentralized functional architecture is proposed so that the framework can be applied to a vast number of scenarios, ranging from typical macrocell scenarios where centralized control is employed, to future femtocell scenarios where nodes are almost independent and require autonomous spectrum assignment decisions at the cell level. The decision task of the framework resides on proposed DSA strategies, where one of them is based on machine learning to exploit knowledge previously acquired in the past. Moreover, this machine learning strategy tends to select a spectrum assignment that is optimal in the sense that maximizes a given reward signal appropriately defined in terms of network performance metrics (e.g., spectral efficiency, SINR, among others). Certainly, self-organization and machine learning on the context of spectrum assignment in OFDMA based radio interfaces have been little exploited and thus constitutes a major novelty of the work of this thesis.Performance results reveal important improvements over state-of-the-art strategies in terms of spectral efficiency (i.e. in bits/s/Hz), users' QoS satisfaction, fairness between the throughput obtained by users, and capacity for generating opportunities for secondary spectrum usage in large geographical areas. Also, the proposed DSA framework, based on self-organization, demonstrates appealing capabilities from the perspective of initial deployment, where nodes are able to self-configure after switch-on introducing a minimal impact on the already deployed system, being then a practical contribution to solve the deployment of thousands of femtocells in macrocell environments.

The series of studies that comprise this dissertation are aimed at simulating vocabulary learning and meaning acquisition of different types of words, namely words which differ in imageability. For this purpose, the human simulation paradigm is the best option to approach the question of how the meanings of words are learned. It also offers the advantage of using electrophysiological and hemodynamic techniques to explore the underlying processes and neural regions that sustain on-line word learning and that, with the use of infants, would have been difficult or impossible to study. In order to study the meaning acquisition of new words, the human simulation paradigm was adopted (Gillette et al., 1999). In the first series of experiments (Chapters 2 and 3), adults were provided with congruent and incongruent semantic contexts from which they had to derive the meanings of new words. This strategy was further applied in order to understand the neural mechanisms involved in learning concrete and abstract words (Chapters 4 and 5). More specifically, Chapter 2 analyzes the interaction of semantic information congruency and meaning resolution using event-related brain potentials (ERP) (experiments 1 and 3). A different experiment explores the effects of context congruence on lexical acquisition using a self-paced reading paradigm (experiment 2). Chapter 3 examines the localization of cortical areas of successful meaning acquisition with functional magnetic resonance imaging (fMRI), and investigates the neural network for lexical learning (experiment 4). In Chapter 4, the self¬paced reading paradigm is used to study meaning acquisition of concrete and abstract words. First, a reanalysis of experiment 2 is presented (experiment 2b). Experiment 5 investigates abstract word learning from congruent and incongruent sentential contexts. Afterward, a comparison between experiments 2b and 5 is presented. In experiment 6, the simultaneous acquisition of concrete and abstract words is studied using the self¬paced paradigm. Finally, Chapter 5 examines the localization of cortical areas differently involved in meaning acquisition of concrete and abstract words using fMRI (experiment 7). / El llenguatge és una capacitat humana que ha fet possible aspectes únics del pensament humà, com la creativitat, l'habilitat de pensar sobre el passat i el futur, la lògica i, totes les formes de cognició d'alt nivell. El llenguatge ens donà l'habilitat de mantenir informació de l'entorn en memòria per a poder manipular-la, i en conseqüència, tenir una eina per a comunicar idees. El llenguatge esdevingué la principal manera de transmetre i emmagatzemar el coneixement i la cultura. Degut a la importància d'aquesta increïble, però a la vegada, complicada habilitat, els humans hem d'aprendre'l durant els primers anys de vida. Un dels primers passos en aquest enigmàtic procés d'aprendre el llenguatge és aprendre les etiquetes del món. Donar un nom a quelcom optimitza la informació, i permet fer categoritzacions, que permeten generalitzacions del coneixement que ja existeix a nous exemplars, objectes o conceptes. Sota una etiqueta arbitrària, una convenció social, les característiques, funcions, parts i relacions amb altres paraules d'un concepte són emmagatzemades. L'aprenentatge d'aquestes etiquetes és un dels primers reptes que els infants han d'afrontar. Per tal d'esdevenir un usuari expert del llenguatge els infants primer han d'aprendre com es denominen les coses, quines coses pertanyen al mateix grup i quines no, és a dir, han d'aprendre a categoritzar el món i generalitzar la informació. Els infants són extremadament bons en això. Els nens comencen a produir les primeres paraules al volant del 12 mesos d'edat, aprenent unes 10 paraules noves cada dia fins al final de la secundaria. Nogensmenys, l'aprenentatge de vocabulari no s'atura al final de l'adolescència, constantment trobem paraules noves, neologismes, argots, que hem d'aprendre. A més a més, la majoria de gent haurà d'aprendre com a mínim una llengua estrangera durant la seva vida. Tot i això, l'adquisició de vocabulari en l'adultesa és molt més lenta i probablement depèn més de factors socials. Aquesta tesi està dedicada a la comprensió de com els adults aprenen el significat de noves paraules a partir del context semàntic, és a dir, estudia la vinculació d'una paraula amb un concepte utilitzant la informació semàntica proporcionada per les oracions en les que la paraula nova es troba.Així doncs, per a aquest propòsit, s'han realitzat set experiments. Dos experiments amb potencials evocats, un conductual i un utilitzant ressonància magnètica funcional (fMRI) es centren en l'efecte de la congruència del context semàntic en l'adquisició lèxica. Els següents experiments intenten profunditzar en l'aprenentatge de noves paraules investigant l'adquisició de paraules concretes i abstractes. Amb aquest propòsit s'han realitzat dos experiments conductuals i un utilitzant fMRI.

Des de la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), l'aprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i d'atribució de sentit i l'ensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des d'aquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és l'estudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en l'àmbit de la interactivitat, entesa com l'articulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context d'activitat específic.Estudis vinculats a l'esmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes d'influència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de l'ensenyant cap a l'aprenent. Ambdós mecanismes s'han identificat fins el moment, en l'àmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte d'ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric d'aquesta relació. Com a tal, l'agent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que l'activitat conjunta pot adoptar mentre que, l'aprenent infant col.labora activament en aquest procés. L'asimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma d'interacció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció d'activitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes d'influència educativa. Aquest interès s'incrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals s'hi afegeix la proposta d'una tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, s'adreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996). Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, l'objectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que l'activitat conjunta s'organitza i evoluciona -si és que s'organitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables d'aquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut -el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. L'enfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en l'anàlisi de casos coherent al model d'anàlisi de la interactivitat. / ABSTRACT:The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants' actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content - the imaginary world of gnomes. A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching.