No description available.

Progress in chemomechanical functionalization was made by investigating the binding of molecules and surface coverage on the silicon surface, demonstrating functionalization of silicon with gases by chemomechanical means, analyzing atomic force microscopy probe tip wear in atomic force microscopy (AFM) chemomechanical nanografting, combining chemomechanical functionalization and nanografting to pattern silicon with an atomic force microscope, and extending chemomechanical nanografting to silicon dioxide. Molecular mechanics of alkenes and alkynes bound to Si(001)-2x1 as a model of chemomechanically functionalized surfaces indicated that complete coverage is energetically favorable and becomes more favorable for longer chain species. Scribing a silicon surface in the presence of ethylene and acetylene demonstrated chemomechanical functionalization with gaseous reagents, which simplifies sample cleanup and adds a range of reagents to those possible for chemomechanical functionalization. Thermal desorption spectroscopy was performed on chemomechanically functionalized samples and demonstrated the similarity in binding of molecules to the scribed silicon surface and to the common Si(001)-2x1 and Si(111)-7x7 surfaces. The wearing of atomic force microscope probe tips during chemomechanical functionalization was investigated by correlating change over time and force with widths of created lines to illustrate the detrimental effect of tip wear on mechanically-driven nanopatterning methods. In order to have a starting surface more stable than hydrogen-terminated silicon, silicon reacted with 1-octene was used as a starting surface for AFM chemomechanical functionalization, producing chemomechanical nanografting. Chemomechanical nanografting was then demonstrated on silicon dioxide using silane molecules; the initial passivating layer reduced the tip friction on the surface to allow only partial nanografting of the silane molecules. These studies broadened the scope and understanding of chemomechanical functionalization and nanografting.

Digitalization has been reshaping the media landscape in recent years, often conveying an implicit promise of becoming less dependent on physical resources. At the same time, the current understanding of digital reading goes beyond dedicated e-readers or definable digital media products such as magazines or newspapers. In fact, it must be perceived as a function or service obtained from existing and ever-expanding “digital ecosystems”. There is furthermore a clear and unambiguous trend that relatively small and mobile devices are on the rise for consuming all kinds of media. Next to potentially enabling environmental gains compared to traditional paper-based media consumption, there are agreeing indications of a shift from overall electricity consumption dominated by end-user devices towards an increasing importance of less tangible data transmission networks and data centers. Therefore, a bottom-up analysis is deemed to compliment more general top-down observations and assessments. To this end, an elaborated reference scenario is proposed as to bridge the mere analytical method of Life Cycle Assessment (LCA) with behavioral aspects based on German market observations and surveys. The prevailing aim of this study is to detect environmental hot-spots and absolute impacts linked to the service of accessing text-based content via connected electronic devices. In doing so, this study takes the position that both types of media consumption – digital and paper-based - are incommensurable due to the very evident differences in provided functions, markets, and industries. Therefore, an attributional and stand-alone LCA is considered appropriate. The perceived current situation (reference scenario) evolves around substantiated estimates and assumptions concerning production of devices, use of devices as well as operation of essential data transmission network components. Looking at potential hot-spots, electricity consumption linked to data transmission could be a decisive factor for the environmental performance of digital reading. However, the actual importance of data transmission infrastructures depends on both methodological choices and a range of parameters or trends. For instance, the relative importance is shifted when more recent estimates of electricity intensities are incorporated. Depending on actual and localized electricity intensity of data transmission, the amount of data required to provide an expected function may inhibit environmental potentials of digital media consumption. Postulating average annual consumption of digital contents and assuming actual substitution of equivalent printed media products, about 50 kg CO2-equivalents. could potentially be avoided. This theoretical potential is based on the calculated global warming potential (GWP) associated with digital reading according to the reference scenario which amounts to about 29 kg CO2-equivalents. Therefore, this study supports findings from previous studies that indicated environmental benefits of digital reading. Compared to other functions or services (e.g. video/music streaming, podcasts, audio books) embedded in the same “digital ecosystems”, reading requires little amount of data. If allocation of upstream effects is based on time, the relative importance of data transmission networks could be gauged and compared by adopting a “data-to-service time” ratio. Taking the reference scenario as a starting point, a perceivable ratio for digital reading is 0.015 GB/h, including systemic inefficiencies. In contrast, streaming of high-definition video contents can easily consume 3 GB/h, a 200-fold increase. The audience of this study comprises providers of digital reading services and/or other media services as well as end-users as integral element in “digital ecosystems”. Besides, the report proposes a conceptual assessment framework which can be applied to other contemporary digital services or functions. / De senaste åren har digitalisering omformat medielandskapet, med ett implicit löfte om att minska beroendet av fysiska resurser. Dessutom finns det tydliga trender som pekar mot en ökad användning av små, mobila enheter för att konsumera alla sorters media. En uppdaterad bottom-up analys bedöms komplettera mer generella observationer och bedömningar. Om man antar årliga genomsnittliga konsumtionsmönster i Tyskland, så är tillverkningen av elektroniska slutanvändarenheter – oavsett om de är till för enskilda ändamål (e-läsare) eller om de är multifunktionella (smartphone, surfplatta) – onekligen en miljömässigt kritisk punkt för digitalt läsande. Elförbrukningen, som sker i samband med dataöverföringen, kan också vara en avgörande faktor för den övergripande miljöpåverkan av digital läsning. Dock beror den faktiska påverkan av dataöverförningsinfrastrukturer dels på metodologiska val men även på ett antal andra parametrar och trender. Genom att undersöka indikatorn för global uppvärmning kan denna studie konstatera att resultaten stödjer tidigare forskning, som redan pekar på de miljömässiga vinsterna av digitalt läsande. Målgruppen för denna studie innefattar både distributörer av digitala läs-tjänster och/eller andra media tjänster såväl som slutanvändare som ett integrerat element i ”digitala ekosystem”.

No description available.

A short film about how to design informality in the city. By comparing the chaotic Lagos with the orderly Stockholm the film rethinks the role of the designer and shows that planning as a sphere of building consistently destroys lived space. It illuminates the tension between the orderly and the chaotic, the ideal and reality.

[EN] Adaptation to the multiple facets of global change challenges the conventional means of sustainably planning and managing water resources at the river basin scale. Numerous demand or supply management options are available, from which adaptation measures need to be selected in a context of high uncertainty of future conditions. Given the interdependency of water users, agreements need to be found at the local level to implement the most effective adaptation measures. Therefore, this thesis develops an approach combining economics and water resources engineering to select a cost-effective programme of adaptation measures in the context of climate change uncertainty, and to define an equitable allocation of the cost of the adaptation plan between the stakeholders involved. A framework is developed to integrate inputs from the two main approaches commonly used to plan for adaptation. The first, referred to as "top-down", consists of a modelling chain going from global greenhouse gases emission scenarios to local hydrological models used to assess the impact of climate change on water resources. Conversely, the second approach, called "bottom-up", starts from assessing vulnerability at the local level to then identify adaptation measures used to face an uncertain future. Outcomes from these two approaches are integrated to select a cost-effective combination of adaptation measures through a least-cost optimization model developed at the river basin scale. The model is then used to investigate the trade-offs between different planning objectives defined in terms of environmental flow requirements, irrigated agriculture development, and the cost of the programme of measures. The performances of a programme of measures are finally assessed under different climate projections to identify robust and least-regret adaptation measures. The issue of allocating the cost of the adaptation plan is considered through two complementary perspectives. The outcome of a negotiation process between the stakeholders is modelled through the implementation of cooperative game theory to define cost allocation scenarios. These results are compared with cost allocation rules based on social justice principles to provide contrasted insights into a negotiation process. This innovative framework has been applied in a Mediterranean case study in the Orb River basin (France). Mid-term climate projections, downscaled from 9 General Climate Models, are used to assess the uncertainty associated with climate projections. Demand evolution scenarios have been developed to project agricultural and urban water demands on the 2030 time horizon. The least-cost river basin optimization model developed in GAMS allows the cost-effective selection of a programme of measures from a catalogue of 462 supply and demand management measures. Nine cost allocation scenarios based on different social justice principles have been discussed through face-to-face semi-structured interviews with 15 key informants and compared with solution concepts from cooperative game theory for a 3-player game defined at the river basin scale. The interdisciplinary framework developed in this thesis combines economics and water resources engineering methods, establishing a promising means of bridging the gap between bottom-up and top-down approaches and supporting the creation of cost-effective and equitable adaptation plans at the local level. / [ES] La adaptación a los múltiples aspectos del cambio global supone un reto para los enfoques convencionales de planificación y gestión sostenible de los recursos hídricos a escala de cuenca. Numerosas opciones de gestión de la demanda o de la oferta están disponibles, de entre las cuales es necesario seleccionar medidas de adaptación en un contexto de elevada incertidumbre sobre las condiciones futuras. Dadas las interdependencias existentes entre los usuarios del agua a nivel local, hace falta buscar acuerdos a escala de cuenca para implementar las medidas de adaptación más eficaces. Por este motivo, esta tesis desarrolla una metodología que, combinando economía e ingeniería de los recursos hídricos, busca seleccionar un programa de medidas coste-eficaz frente a las incertidumbres del cambio climático, y asimismo definir un reparto justo del coste de la adaptación entre los actores implicados. El marco metodológico ha sido desarrollado para integrar contribuciones de los dos principales enfoques utilizados para la planificación de la adaptación. El primero, denominado descendente ("top-down"), consiste en una cadena de modelación que va desde los escenarios de emisiones de gases efecto invernadero a nivel global hasta los modelos hidrológicos utilizados a nivel local para evaluar así el impacto del cambio climático sobre los recursos hídricos. Por el contrario, el segundo enfoque denominado ascendente ("bottom-up") empieza por evaluar la vulnerabilidad del sistema a nivel local para después identificar medidas de adaptación frente a un futuro incierto. Los resultados de los métodos mencionados previamente se han integrado con el fin de seleccionar una combinación coste-eficaz de medidas de adaptación a través de un modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca. El modelo se utiliza para investigar las soluciones de compromiso ("trade-offs") entre diversos objetivos de planificación como son los caudales ecológicos necesarios, el desarrollo del regadío y el coste del programa de medidas. Seguidamente, se han evaluado los programas de adaptación frente a varias condiciones climáticas para definir así un programa de medidas robusto y de arrepentimiento mínimo frente al cambio climático. En la última parte se aborda el problema del reparto justo de los costes del plan de adaptación, entendiendo que esto es una manera de favorecer su implementación. Para ello, se han modelado los resultados de un proceso de negociación entre los diferentes actores mediante escenarios de reparto basados en la teoría de juegos cooperativos. Posteriormente, se han comparado estos resultados con otras reglas de reparto de costes basadas en principios de justicia social, proporcionando así un punto de vista diferente al proceso de negociación. Este novedoso enfoque ha sido aplicado a una cuenca mediterránea, la cuenca del rio Orb (Francia). Para ello, se han empleado proyecciones climáticas a medio-plazo de datos reescalados de 9 Modelos de Circulación Global. Además, se han desarrollado escenarios de evolución de la demanda en los sectores urbano y agrícola para el horizonte de planificación de 2030. El modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca desarrollado en GAMS permite seleccionar un programa de medidas, de entre las 462 medidas de gestión de la oferta o de la demanda. Nueve escenarios de reparto de costes basados en diferentes principios de justicia social han sido debatidos con informantes clave mediante entrevistas y comparados con conceptos de solución de la teoría de juegos cooperativos, considerando un juego de 3 jugadores a escala de cuenca. El marco interdisciplinario desarrollado durante esta tesis combina métodos de economía y de ingeniería de los recursos hídricos de manera prometedora y permite integrar los enfoques "top-down" y "bottom-up", contribuyendo a definir un plan de adaptación coste-eficaz y justo a nivel local. / [CA] L'adaptació als múltiples aspectes del canvi global implica un repte per als enfocaments convencionals de planificació i gestió sostenible dels recursos hídrics a escala de conca. Existeixen nombroses opcions de gestió de la demanda y de la oferta. De entre elles, cal seleccionar mesures d'adaptació en un context d'incertesa elevada sobre les condicions futures. Donades les interaccions entre els usuaris de l'aigua a nivell local, és necessari buscar acords a escala de conca per tal d'implementar les mesures d'adaptació més eficaces. Per aquest motiu, la tesi desenvolupa una metodologia que, mitjançant la combinació d'economia i enginyeria dels recursos hídrics, siga adient per seleccionar un programa de mesures cost-eficaç per a fer front a les incerteses del canvi climàtic i, a més a més, definir un repartiment just del cost d'adaptació entre els actors implicats. El marc metodològic ha estat desenvolupat amb el fi de permetre integrar contribucions del principals enfocaments que s'utilitzen per a la planificació de l'adaptació. El primer, que es denomina descendent ("top-down"), consisteix a una cadena de modelació que va des dels escenaris d'emissions de gas d'efecte hivernacle a nivell global fins als models hidrològics a nivell local per avaluar l'impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Per contra, el segon enfocament, que es denomina ascendent ("bottom-up"), comença per avaluar la vulnerabilitat del sistema a nivell local per a tot seguit identificar mesures d'adaptació de cara a un futur incert. Els resultats del mètodes esmentats prèviament, s'han integrat per a seleccionar una combinació de mesures d'adaptació cost-eficaç mitjançant un model d'optimització a menor cost a escala de conca. El model s'utilitza per investigar les solucions de compromís ("trade-offs") entre els diversos objectius de planificació, com són els cabals ecològics necessaris, el desenvolupament del regadiu i el cost del programa de mesures. A continuació, s'avaluen els programes d'adaptació per a varies condicions climàtiques amb el fi de definir un programa de mesures robust i de penediment mínim per a fer front al canvi climàtic. En la darrera part, s'escomet el problema del repartiment just dels costs del pla d'adaptació, considerant que això és una manera de facilitar la implementació del pla. En conseqüència, els resultats d'un procés de negociació entre els diferents actors han estat modelats mitjançant escenaris de repartiment basats en la teoria de jocs cooperatius. Tot seguit, els resultats s'han comparat amb altres regles de repartiment de costos basades en principis de justícia social. Això ha proporcionat un punt de vista diferent al procés de negociació. Aquest enfocament innovador s'ha aplicat a una conca mediterrània, la conca del riu Orb (França). Amb aquesta finalitat s'han utilitzat projeccions climàtiques a mig termini de dades reescalades de 9 Models de Circulació Global (MCG). A més a més, s'han desenvolupat escenaris d'evolució de la demanada en els sectors agrícola i urbà per a l'horitzó de planificació de 2030. El model d'optimització a menor cost a escala de conca desenvolupat en GAMS permet seleccionar un programa de mesures, de entre les 462 mesures de gestió de la oferta o de la demanda. Els nou escenaris de repartiment de costs han estat debatuts amb informants clau, mitjançant entrevistes, i comparats amb conceptes de solució de la teoria de jocs cooperatius, considerant un joc de 3 jugadors a escala de conca. El marc interdisciplinari desenvolupat al llarg de la tesi combina mètodes d'economia i d'enginyeria dels recursos hídrics de manera prometedora i permet la integració d'enfocaments "top-down" i "bottom-up", fet que contribueix a definir un pla d'adaptació cost-eficaç i just a escala local. / Girard, CDP. (2015). Integrating top-down and bottom-up approaches to design a cost-effective and equitable programme of measures for adaptation of a river basin to global change [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59461 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[ES] La planificación de la distribución espacial en plantas industriales (FLP) es una de las decisiones más importantes en el contexto de la dirección de operaciones, y uno de los problemas de mayor discusión en la literatura científica enmarcada en el campo amplio de la ingeniería industrial. Sin embargo, el uso generalizado del enfoque de solución top-down tradicional, que se inicia con el diseño de la distribución del conjunto de los departamentos o celdas de trabajo que conforman el sistema de producción y prosigue con la distribución detallada al interior de éstos, parte de asunciones poco compatibles con la realidad operacional industrial que implican ciertas limitaciones para su adopción en la práctica. Esto, unido al hecho de que los modelos matemáticos empleados en la generación de alternativas de layout utilizan en su mayoría el coste de manejo de materiales como una función monoobjetivo de carácter cuantitativo, desvirtuando la naturaleza multiobjetiva del problema, acentúa un vacío que genera oportunidades de mejora en la toma de decisiones de planificación del layout en la práctica industrial. En este contexto, esta tesis doctoral, respaldada por un estudio minucioso del estado del arte y el análisis de modelos de optimización matemática de referencia, presenta un marco conceptual para la toma de decisiones de planificación del FLP desde una perspectiva multiobjetivo, y un nuevo modelo de optimización multiobjetivo no lineal entero mixto (MOMINLP) para facilitar la toma de decisiones de distribución espacial en plantas industriales metalmecánicas en entornos de demanda dinámicos mediante un enfoque de planificación bottom-up, teniendo en cuenta criterios cuantitativos y cualitativos. El modelo propuesto, denominado bottom-up mDFLP, considera tres funciones objetivo que pretenden: (1) minimizar el coste total de manejo de materiales y el coste total de reorganización, (2) maximizar el rating de proximidad subjetiva entre departamentos, y (3) maximizar el ratio de utilización de área. El modelo bottom-up mDFLP ha sido validado en una empresa del sector metalmecánico, confirmando un mejor desempeño en los valores de las funciones objetivo respecto a los obtenidos en la distribución en planta actual. / [CA] La planificació de la distribució espacial en plantes industrials (FLP) és una de les decisions més importants en el context de la direcció d'operacions, i un dels problemes de major discussió en la literatura científica emmarcada en el camp ampli de l'enginyeria industrial. No obstant això, l'ús generalitzat de l'enfocament de solució top-down tradicional, que s'inicia amb el disseny de la distribució del conjunt dels departaments o cel·les de treball que conformen el sistema de producció i prossegueix amb la distribució detallada a l'interior d'aquests, part d'assumpcions poc compatibles amb la realitat operacional industrial que impliquen unes certes limitacions per a la seua adopció en la pràctica. Això, unit al fet que els models matemàtics emprats en la generació d'alternatives de layout utilitzen en la seua majoria el cost de maneig de materials com una funció monoobjetivo de caràcter quantitatiu, desvirtuant la naturalesa multiobjectiva del problema, accentua un buit que genera oportunitats de millora en la presa de decisions de planificació del layout en la pràctica industrial. En aquest context, aquesta tesi doctoral, recolzada per un estudi minuciós de l'estat de l'art i l'anàlisi de models d'optimització matemàtica de referència, presenta un marc conceptual per a la presa de decisions de planificació del FLP des d'una perspectiva multiobjectiu, i un nou model d'optimització multiobjectiu no lineal enter mixt (MOMINLP) per a facilitar la presa de decisions de distribució espacial en plantes industrials metallmecàniques en entorns de demanda dinàmics mitjançant un enfocament de planificació bottom-up, tenint en compte criteris quantitatius i qualitatius. El model proposat, denominat bottom-up mDFLP, considera tres funcions objectiu que pretenen: (1) minimitzar el cost total de maneig de materials i el cost total de reorganització, (2) maximitzar el rating de proximitat subjectiva entre departaments, i (3) maximitzar el ràtio d'utilització d'àrea. El model bottom-up mDFLP ha sigut validat en una empresa del sector metallmecànic, confirmant un millor acompliment en els valors de les funcions objectiu respecte als obtinguts en la distribució en planta actual. / [EN] Facility layout planning (FLP) is one of the most critical decisions in operations management and one of the most discussed problems in the scientific literature framed in the broad field of industrial engineering. However, the widespread use of the traditional top-down solution approach, which starts with a block layout design phase and continues with the detailed layout within each work cell making up the production system, is based on assumptions that are not very compatible with the industrial operational reality, which implies certain limitations for its adoption in practice. This issue, together with the fact that the mathematical models used in the generation of layout alternatives mostly use the cost of material handling as a single objective function of a quantitative nature, distorting the multi-objective nature of the problem, accentuates a gap that generates opportunities for improvement in the FLP decision making process in industrial practice. In this context, this doctoral thesis, supported by a thorough study of state of the art and the analysis of benchmark mathematical optimisation models, presents a conceptual framework for FLP planning decision making from a multi-objective perspective and also a new multi-objective mixed-integer non-linear optimisation model (MOMINLP) to facilitate FLP decision making for metal-mechanical industrial plants in dynamic demand environments through a bottom-up planning approach, taking into account quantitative and qualitative criteria. The proposed model, called bottom-up mDFLP, considers three objective functions that aim to: (1) minimising the total material handling cost and the total rearrangement cost, (2) maximising the subjective closeness rating between departments, (3) maximising the area utilisation ratio. The bottom-up mDFLP model has been validated in a company from the metal-mechanical sector, confirming a better performance in the values of the objective functions than those obtained in the current plant layout. / Pérez Gosende, PA. (2022). Enfoque multiobjetivo bottom-up para la planificación dinámica de la distribución espacial en plantas industriales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185800

<p dir="ltr">Work from home (WFH) moves work into home life, reshaping the residential, workplace, and commuting activities, which further impacts greenhouse gas (GHG) emissions. Although existing work has explored individual time-use patterns under WFH, there is a lack of complete consideration of diverse activities, their durations and timelines, as well as the comparisons with traditional life at home and Work in Office (WIO). Also, existing studies have examined GHG emissions under WFH, while individual-level estimation using activity-specific data covering all major activities is lacking. In particular, limited studies explored individual time-use patterns and quantified activity-based emissions for the construction workforce. Therefore, this dissertation aims to (1) develop an activity-based individual-level model to estimate GHG emissions under WFH, (2) compare individual time-use patterns and activity-based GHG emissions between traditional life at home, WFH, and WIO to understand how WFH affects work, life, and the environment, especially for the construction workforce, and (3) propose activity-based decarbonization strategies to reduce GHG emissions. By employing the proposed model, high-resolution calculations of individual time-use patterns and activity-based emissions were achieved, revealing major activities’ durations and timing and highlighting major contributing activities to emissions under WFH. When shifting from traditional life at home to WFH, individuals reduced sleeping and leisure hours to incorporate work activity, resulting in an 11.34% reduction in GHG emissions. When comparing WFH to WIO, individuals reduced work and commuting time to include more cooking and leisure activities at home, mitigating GHG emissions by 29.11%. Demographic groups and climate regions showed different results mainly because of the varied work and household duties and the characteristics of regions. In addition, the construction workforce reduced GHG emissions by 13% and 46% under WFH compared to traditional life at home and WIO, respectively. Compared to the general public, the construction workforce had more reduction in work and commuting hours and associated emissions when shifting from WIO to WFH. The findings could help envision how WFH influences work, life, and the environment as well as assist both individuals and policymakers in achieving decarbonization and adopting low-carbon living during the work arrangement transition, which could contribute to sustainable development.</p>

För att möta kommande klimatförändringar behövs klimatanpassning vilket innebär att skydda samhället mot klimatförändringarna och ta tillvara eventuella möjligheter. Olika länder har tillämpat olika sätt att styra anpassning, vilka generellt kan delas in i top-down och bottom-up styrning. Dessa styrformer generar olika problem och möjligheter för implementering. Till exempel så brister ofta styrning genom top-down implementeringen på lokal nivå, medan bottom-up ofta försvåras av att lokala aktörer saknar resurser i implementering. I denna litteratur och dokumentsbaserade studie undersöker vi aktuell forskning och policydokument för att med stöd av Environmental Governance-teorin, klargöra styrningsformernas uppbyggnad, effektivitet, problem och möjligheter. Länderna Sverige, Finland och Holland är i fokus då de tillämpar olika styrformer och har kommit relativt långt i implementeringen av klimatanpassning. Resultaten visar bland annat att en kombinerad modell där båda styrformerna används är den bästa för att styra klimatanpassning. Det finns också skillnader, top-down tenderar att sakna tydliga riktlinjer från nationell nivå, medan bottom-up ofta är drabbat av brist på ekonomiska resurser, styrmedel och informationsmedel. Men styrformerna har även likheter som problem med att inkludera privata aktörer i implementering av anpassning. / In order to manage anticipated effects from future climate change, adaptation is needed. Which implies protecting society against risks and take advantage of possible new opportunities. Different countries, are using different methods to steer adaptation, which generally can be described the top-down and bottom-up approaches. However, there are different problems and opportunities with those arrangements. For example, control through top-down is often weak in implementation at local level, while on the other hand local actors in the bottom-up system often lacks resources to carry out implementation. In this literature- and document study, we examine current research and policy document with the support of the Environmental Governance theory, in order to clarify the structure, effectiveness, problems and opportunities of this steering approaches for the implementation of adaptation. The countries Sweden, Finland and Netherlands, were selected as case countries since they have chosen different approaches and have relatively developed climate adaptation systems. The results show, among other things, that a combined model in which both control methods are used is the best model to guide adaptation. There are also differences, top-down tend to lack clear guidelines from the national level, despite the national plans, while the bottom-up system often is affected by lack of financial resources, instruments and information resources. But those arrangements also have similarities, such as problems with the inclusion of private actors in the implementation of adaptation.

Genom Agenda 2030 skapades Sveriges 16 miljömål och ett av dessa miljömål uppnås inte i dagsläget är målet Levande skogar. Trots befintliga åtgärder har miljömålet en fortsatt negativ utveckling, för att bevara skogens biologiska och kulturella värden krävs förstärkta åtgärder och styrmedel. En kommunal nivå är viktig för implementeringen av miljömålet genom samhällsplanering. Syftet med studien är att skapa förståelse för hur Sunne och Karlstad kommun prioriterar och värderar skogen i deras samhällsplanering genom att genomföra en jämförande fallstudie och analysera utifrån en syntetisk top-down/bottom-up teoretisk implementeringsmodell och även granska likheter och skillnader mellan detaljplanerna. Uppsatsens frågeställningar följer: • Reflekteras de politiska argumenten angående miljömålet levande skogar genom implementeringsprocessen inom stadsplanering? • Finns ett tydligt arbete i planeringsprocessen i Sunne och Karlstad kommun som strävar efter att uppnå miljömålet levande skogar?  • Vilka prioriteringar inom samhällsplanering görs i förmån till skogen i Sunne och Karlstad kommun? Studiens resultat visar att implementeringsprocessen inom stadsplanering påverkas av de politiska argumenten angående miljömålet Levande skogar. Samarbetet mellan olika nivåer inom implementeringen som involverar organisationer och aktörer från ett beslutande av en policy till genomförandet på lokal nivå är viktigt för hur det sedan implementeras i samhällsplaneringen. Policyn för Levande skogar diskuteras inte specifikt i någon av detaljplanerna, men flera delar av planerna berör ändå detta policyområde. Det finns flera likheter och skillnader mellan detaljplanerna i Sunne och Karlstad kommun när det gäller arbetet med frågor kopplade till natur och skog. I Sunne kommun finns det en tydlig prioritering av att bevara skogen och dess naturvärden. I Karlstad kommun genomförs skogliga åtgärder för att utveckla trygghet, upplevelse, funktion och trivsel för människor, djur och växtlighet i tätortsnära skog enligt kommunen. / Through Agenda 2030, Sweden developed 16 environmental goals. One of these environmental goals that are currently not reached is the Living Forests goal. Despite existing measures, the goal has continued negative development. To preserve the forest's biological and cultural values, strengthened measures and instruments are required. The municipal level is essential for implementing the environmental objective through community planning. The case study's intent is to develop a deeper understanding of how the municipalities of Sunne and Karlstad prioritize and value the forest in their urban planning. Conducting a comparative case study and analysing based on a synthetic top-down/bottom-up theoretical implementation model and reviewing similarities and differences between the detailed plans. The case study's questions follow:  • Are the political arguments regarding the environmental goal of living forests reflected through the implementation process in urban planning? • Is the work evident in the planning process in Sunne and Karlstad municipalities that strive to achieve the environmental goal of living forests?  • What priorities in urban planning are made in favour of the forest in Sunne and Karlstad municipalities? The results show that the implementation process in urban planning is influenced by the political arguments regarding the environmental goal of Living Forests. The cooperation between different levels within the implementation that involves organizations and actors, from the decision of a policy to the implementation at the local level, is essential for how it implements in community planning. The Living Forests policy is not addressed in any of the detailed plans, but several parts of both plans still touch on this policy area. There are several similarities and differences between the detailed planning documents in both municipalities regarding the work with topics connected to nature and forests. Sunne municipality has a clear priority to preserve the forest and its natural values. In Karlstad municipality, forestry measures are carried out to develop safety, experience, function, and well-being for people, animals, and vegetation in forests close to urban areas, according to the municipality.