La presente tesis doctoral plantea un estudio sobre el campo de la actividad fotográfica desde la perspectiva de la economía de la comunicación, a través de un detallado examen de una selección de empresas "representativas" del sector fotográfico en el ámbito geográfico de la Comunidad Valenciana y, por extensión, del conjunto del estado español. La hipótesis de la investigación señala que el ámbito de la actividad fotográfica está muy diversificado, hasta el punto de que dicha dispersión (la atomización de sus agentes, y la ausencia de asociacionismo en el sector) ha provocado su invisibilidad para las administraciones y entidades públicas. El estudio realizado muestra que la introducción de las tecnologías digitales en los procesos de producción fotográficos ha transformado la naturaleza de muchas empresas del sector. La Parte Primera desarrolla el marco teórico y conceptual de la investigación, con una contextualización del estudio de la actividad fotográfica en el marco de los sectores de la economía de la comunicación y las "industrias culturales" y el análisis de los efectos económicos de la revolución digital en el campo de la actividad fotográfica. La Parte Segunda de la investigación constituye el trabajo de campo, en la que se realiza una prospección documental que ha servido para conocer los sistemas existentes para clasificar las actividades que existen en el campo de la fotografía profesional, la presentación de una propuesta de clasificación de actividades del sector, y el diseño de una investigación cualitativa sobre el sector, a través de la realización de entrevistas en profundidad a los gerentes de algunas de las empresas más importantes de la Comunidad Valenciana, por su volumen de facturación o por su prestigio en el sector. La Parte Tercera del presente estudio está dedicado al análisis de los aspectos centrales de las entrevistas en profundidad realizadas a los diversos agentes del sector fotográfico seleccionados, con un total de 53 empresas, agrupadas en seis subsectores: estudios de fotografía y fotógrafos; laboratorios de fotografía, comercios fotográficos; fabricantes de productos fotográficos; otros tipos de empresas; y empresas del campo de la cultura y de la educación. Entre otros aspectos, se analiza la situación actual y las perspectivas económicas del sector fotográfico, los efectos de la revolución digital, la situación del mercado laboral, la relación entre la empresa de fotografía y la agencia de publicidad, y las políticas de comunicación de las empresas de fotografía. La presente tesis doctoral se cierra con unas conclusiones que recogen la confirmación de la hipótesis de trabajo expuesta en la introducción, la exposición de los aspectos más destacables del estudio realizado, la propuesta de acciones para potenciar la visibilidad del sector fotográfico y la presentación de líneas de trabajo para futuras investigaciones.

A la primera part, la Tesi comenca amb una introducció teòrica a on es fa un repas de les principals teories sociològiques que analitzen les relacions entre mercat de treball i educació. Es comença per la Teoria del Capital Humà i a continuació es descriuen les crítiques subsegüents, passant per les teories de la reproducció i el credencialisme.S'analitzen les diferents relacions de la institució universitària amb la societat civil i l'esfera de I'Estat als EE.UU. i a Europa; i es veu quina és la posició de la C.E. davant l'ensenyament superior i les seves perspectives, a partir del Memorandum de la "Task Force" Recursos Humans.Es descriu a continuació el creixement i canvi produïts a la Universitat del nostre país, en relació amb el context socio-econòmic els darrers decennis, i el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses.Per tal de veure com es produeix la inserció dels titulats universitaris en el mercat de treball es fa una revisió de la literatura existent i de les darreres recerques realitzades sobre el tema, revisant especialment la que va dur a terme el CIREM per al Consejo de Universidades recentment, amb algunes aportacions relevants, sobretot pel que fa a la diferent distribució territorial i per classe social.A continuació s'analitza la valoració que fan els titulats de la institució universitaria així com les opinions que en tenen els empresaris, a partir dels estudis que s'han fet en el nostre país, i fent també algunes comparacions internacionals al respecte.Abans d'entrar en els temes centrals de les recerques, es fa un esforç de conceptualització per delimitar el concepte de formació a I'empresa, tot distingint-lo d'altres formes d'aprenentatge i d'altres conceptes com el de qualificació, així com de les pseudo-necessitats de formació. Es revisa, també, l'evolució que ha sofert el tema de la formació a I'empresa des dels anys 60 fins a la crisi actual, en relació amb el sistema socio-econòmic del nostre país.A la segona part es descriuen les recerques dutes a terme sobre demandes i necessitats de formació permanent a nivell superior a les empreses de Catalunya.En primer lloc es resumeixen breument alguns aspectes metodològics de caracter general.En segon lloc es descriuen els resultats obtinguts en els onze grups de discussió, a partir d'un qüestionari semi-estructurat, amb representants d'empreses i de l'Administració pública, sobre la formació inicial i la formació continuada a la Universitat. Els aspectes que s'analitzen més detingudament són: L'opinió de les organitzacions sobre la formació inicial, sobre la formació continuada, les necessitats de formació que diuen tenir les empreses al respecte, la missió que hauria de tenir la formació continuada a la Universitat, les condicions necessaries per a una bona acceptació de la mateixa per part de les organitzacions, i algunes deduccions útils per tal de poder orientar-la.En tercer lloc es descriuen els resultats obtinguts mitjançant el qüestionari passat a 94 organitzacions sobre les seves característiques i necessitats de formació: s'analitzen, en primer terme, els trets bàsics que permeten una caracterització de les empreses a partir del tamany, sector, tipus de personal, nombre d'establiments, mena d'activitat, relacions inter-industrials, producte, transformacions experimentades els darrers anys, I+D, i activitat econòmica, comercial i exportadora realitzades. En segon terme es fa una caracterització de la mà d'obra de les diferents organitzacions, veient l'evolució dels seus efectius, composició per edat i sexe, moviment experimentat i tipus de contractes, així com les perspectives d'ocupació futura. En tercer terme s'analitzen les característiques i condicions de realització de la formació i manera com aquesta afecta els treballadors i quadres.Per últim, es descriuen les necessitats de formació manifestades per les empreses, classificades per àrees, categories i tipus. Les necessitats generiques que més trobem a les empreses i que poden constituir una certa tipologia, són: Saber comandar amb habilitat, Aprenentatge de llenguatges informàtics d'usuari, Aprenentatge d'idiomes, Actualització davant els canvis legislatius, Preveure I'impacte i les opinions de l'aplicació de I'Acta Única Europea, Atenció al client i comunicació, Formació de recursos humans, i Especialització en sabers científics i tecnològics. En el llistat de necessitats de formació, classificat per àrees, apareixen els resultats següents: A I'administrativo-financera un total de 20 necesitats de formació, a la comercial 12, a la de recursos humans 42, a les derivades de l'aplicació de l'Acta Única Europea 24, i a la de producció 80.A la tercera part es descriuen les conclusions de la Tesi.Es comenca per veure el canvi social i la transformació de la Universitat, mitjançant una breu ressenya del procés de modernització experimentat per la societat i el seu impacte a nivell demogràfic, econòmic i social. Al mateix temps, s'analitza el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses i les implicacions que ha suposat tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.A continuació es constaten les noves relacions establertes entre la Universitat i el mercat de treball, analitzant el canvi de valoració de les titulacions, així com I'increment de la demanda de titulats universitaris tant en el sector públic com en el privat. I s'analitza també la seva diferent forma d'inseriment laboral, així com la valoració que fan els titulats de la formació rebuda a nivell superior.En tercer lloc es treuen una sèrie de resultats sobre les necessitats de formació a les empreses i les seves implicacions sobre I'ensenyament superior, tant a nivell d'implicacions sobre I'ensenyament inicial com sobre la formació continuada.Per últim, es fan una sèrie de consideracions finals sobre la institució universitaria i la necessitat de la seva vinculació social, econòmica i àdhuc política, encara que sense perdre de vista la seva necessària autonomia en el desenvolupament de les seves activitats bàsiques, tant de nivell docent com de recerca, totes elles necessitades en tot moment de perspectiva crítica.La quarta part de la Tesi són els annexs, a on es detalla el qüestionari utilitzat a I'enquesta.A la cinquena part es relaciona la bibliografia citada i altra bibliografia consultada. / A revision of the principal theories of Sociology that analyze the relationship between the labour market and education contextualizes the research on which this dissertation is based. There is a particular emphasis on the Human Capital Theory and its further revisions and critique.An overview of the American University system in contrast with the continental European University system underlines their different origin and further development. The first system springs from the civil society and the second from the state; inevitably, their design, functions and development show deep differences. Under the light of this contrast the Human Resources Task Force document of E.C. is discussed.Existing research and new data about how university graduates are integrated in the labour market are discussed in the framework of the changes that have occurred in the Spanish university and in the Spanish society as a whole: One of the most relevant facts is the progressive change in the recruitment of graduates. The private sector (industry and services) in the industrial areas is responsible for absorbing more then 50% of graduates. This contrasts with the previous situation where most graduates found their positions in the Civil Service.Taking all this into account, an extensive research carried out by the author on the training needs felt by companies at a higher level, expressed by a substantial number of corporations in Catalonia is presented.The data discussed show the existence of great number and variety of training needs within the corporations at the level of updating scientific and technical information and at a level of human resources management and development.The conclusions show that the decision taking in the University concerning teaching procedures and contents should be reconsidered. They show also that the University within its mission of research and education at a higher level needs to increase its permeability to the opinions and views expressed by graduates, managers and enterprenurial world, without narrowly focussing its broadest aims of developing knowledge, culture and social criticism.

Innovació, emprenedoria i subcontractació són els pilars temàtics de la present tesi doctoral. L'ús del coneixement per part de les empreses representa l'element comú d'aquestes temàtiques. Les evidències empíriques provenen principalment del món empresarial, però es complementen amb les del món acadèmic com a principal proveïdor de coneixement a la societat actual, la finalitat de la qual és crear riquesa i benestar socioeconòmic. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és contribuir a les diferents àrees de recerca. La primera, gestió de la innovació, més concretament innovació organitzativa, reflexionant sobre la seva importància i monitorització a través d'enquestes. Tot seguit, un exemple d'innovació organitzativa -treball en equip- s'analitza en profunditat, així com també els seus determinants. La segona, analitza el procés de transició d'una universitat tradicional cap a una universitat emprenedora, començant per la fase de disseny fins a l'actualitat contemplant la seva funcionalitat i eficiència en el marc de les institucions públiques de recerca d'Europa. I la tercera, descriu les barreres que les empreses han de fer front a l'hora de cooperar, en general, i amb universitats, en particular. La mateixa mostra d'empreses gasela també serveix per analitzar la decisió de fer-o-comprar. El resum d'aquests resultats, les conclusions, així com les futures línies de recerca finalitzen el treball. / Innovation, entrepreneurship and outsourcing represent the backbone of the present dissertation. The use of knowledge in business environments symbolizes the overlapping area of these concepts. Empirical evidences come mainly from business world, but they are complemented with academia as one of the main scientific knowledge provider in current society whose final objective is wealth creation and socioeconomic welfare. The main objective of the present work is contributing to different areas of research. First, innovation management in terms of organizational innovation, contemplating its importance and challenges for its measurement on large scale surveys. Then, a particular example of organizational concept - teamwork - in production is analyzed and the matter of its determinants is tackled. Second, the entrepreneurial transformation of a non-elite university is followed up, since its beginnings including the design phase up to present contemplating its functionality and efficiency, compared to other European public research institutions. Third, the difficulties and barriers in terms of R&D outsourcing, in general, and with universities, in particular are analyzed on a sample of gazelle companies, as well as their decision to make-or-buy. Finally, a summary of the results, conclusions and particular implications end this work.

Resum de la tesi (màxim 4000 caràcters. Si se supera aquest límit, el resum es tallarà automàticament al caràcter 4000) Molts dels problemes i obstacles que més freqüentment han d’encarar les empreses constructores durant el procés d’implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut estan relacionats amb les peculiaritats pròpies del sector de la construcció. D’acord amb investigacions prèvies realitzades per diferents autors, una de les qüestions que tradicionalment comporta un major grau d’incertesa és la integració dels instruments de planificació i control, on s’inclouen els elements per a la identificació i l’avaluació dels impactes ambientals i dels riscos de seguretat i salut i l’aplicació de les subseqüents mesures de control. Aquesta tesi doctoral contribueix a la implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut en empreses constructores amb un enfocament orientat al procés i emprant el risc com a factor d’integració. A nivell de projecte constructiu, aquesta recerca proposa una metodologia quantitativa per tal d’identificar i avaluar aquells riscos de salut i seguretat i impactes ambientals potencialment adversos que poden originar-se en obres residencials o d’altres tipologies similars durant les etapes pre-constructives. La metodologia desenvolupada facilita als dissenyadors la consideració de forma explícita dels impactes ambientals i la seguretat dels treballadors a l’obra durant el procés de disseny d’edificis residencials. Els dissenyadors poden comparar diferents alternatives de disseny i determinar, per a cada una de les solucions, el corresponent nivell d'impacte ambiental global així com el nivell de risc de seguretat i salut global, sense limitar el seu talent creatiu. La metodologia és especialment útil per a aquells dissenyadors menys experimentats que presenten una manca d’habilitats i coneixements per al reconeixement d’aspectes mediambientals i de riscos de seguretat i salut, ajudant-los a desenvolupar dissenys més òptims des d’aquestes perspectives. La metodologia també serveix com a eina d'avaluació per a que les empreses constructores puguin mesurar el comportament mediambiental i en termes de salut i de seguretat dels projectes constructius que duran a terme i les subseqüents activitats constructives, proporcionant una base consistent per a realitzar comparacions i per a l’establiment de futures etiquetes en termes mediambientals i de seguretat i salut entre diferents projectes de construcció i empreses constructores. La metodologia proposada també permet a les empreses constructores la optimització del seu comportament a l’obra en termes mediambientals i de salut i seguretat durant les etapes de planificació i preparació. La metodologia desenvolupada no només proporciona als dissenyadors un forma d’avaluar el comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut dels seus dissenys residencials sinó que també ajuda a les empreses constructores a millorar el seu comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut a l’obra. Una vegada s’ha assolit el disseny final, la metodologia subratlla aquells impactes ambientals i riscos de seguretat i salut que encara són significatius. Una millor identificació d'impactes ambientals i de riscos de seguretat i salut porta indubtablement a una gestió mediambiental i de seguretat in situ més exitosa. D’aquesta manera, es poden implementar a l’obra un conjunt d’instruccions de treball orientades a eliminar o reduir fins a un nivell acceptable els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut restants. Per tal de promoure el control operacional integrat a l’obra dels impactes ambientals i riscos de salut i seguretat, aquesta tesi doctoral proposa una aproximació basada en les ontologies. Entendre les relacions existents entre impactes ambientals, riscos de salut i seguretat, processos constructius i instruccions de treball proporciona una aproximació integrada que pot ajudar als contractistes a gestionar i controlar els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut relacionats amb el procés constructiu. Amb l’objectiu d’incrementar l'ús d'aquesta recerca, la metodologia desenvolupada s'ha implementat en un sistema web de gestió del coneixement i la informació. Per una banda, aquesta aplicació permet significativament reduir el temps dedicat a l'avaluació de cada projecte de construcció. D'altra banda, la formalització i visualització de l’aproximació basada en ontologies que s’ha desenvolupat durant la tesi confereix una guia per als contractistes en la gestió de moltes de les incidències mediambientals i de seguretat i salut que poden tenir lloc a les obres de construcció. Finalment, aquesta tesi doctoral documenta la verificació i la validació de la metodologia desenvolupada i de la corresponent eina d’implementació. La tesi doctoral conclou subratllant les principals contribucions d'aquesta investigació. Aquells temes que sobrepassen l’abast d’aquesta tesi són comentats i proposats com a futurs treballs. / Most common challenges and obstacles encountered by construction organizations during the implementation process and use of integrated environmental and health and safety management systems are related to the inherent peculiarities of the construction sector. According to several research authors, one of the issues involving a higher level of uncertainty is the integration of planning and control instruments, including elements for identifying and assessing environmental impacts and health and safety risks and implementing subsequent necessary control measures. This dissertation contributes to the implementation of environmental and health and safety management systems in construction companies by proposing a process-oriented approach and using risk as an integrating factor. At a project level, this research proposes a quantitative methodology for dealing with potential adverse environmental impacts and health and safety risks during the pre-construction stages of residential buildings and other similar typologies. The strength of this methodology lies in the fact that it helps designers to explicitly consider on-site environmental impacts and construction worker safety during the design process. Designers can compare several design alternatives during the design phase and determine corresponding overall environmental impact level and overall safety risk level of a construction project without their creative talents being restricted. The methodology is especially worthwhile for those less-experienced designers who lack the skills and knowledge required to recognize environmental aspects and safety hazards, developing optimal designs. The methodology also serves as an assessment tool for construction companies to measure the environmental and health and safety performance of construction projects and its subsequent construction activities, providing a consistent basis for comparisons, future labelling and environmental and safety benchmarking among construction projects and construction companies. The suggested methodology also allows construction companies to optimize its on-site performance in the environmental and the health and safety domains during the planning and preparation stages. The developed methodology not only provides designers with a risk-analysis-based way of evaluating the environmental and safety-related performance of their residential construction designs, but also helps construction companies improve their on-site environmental and safety performance. Once a final design is reached, the methodology highlights the significant remaining environmental impacts and health and safety risks. Improved levels of environmental impacts and safety risks identification undoubtedly lead to successful on-site environmental and safety management. A range of measures can then be implemented at the construction site to eliminate the remaining impacts and risks or reduce them to an acceptable level. In order to promote the integrated operational control of on-site environmental impacts and health and safety risks, this research proposes an ontology-based approach. Understanding relationships between environmental impacts, health and safety risks, construction processes and work instructions provides an integrated approach to help contractors managing and controlling environmental impacts and health and safety risks related to the construction process. In order to increase the usability of this research, the developed methodology has been implemented in a web-based information-and knowledge-management system. On one hand, this application allows significantly reducing the time devoted to the assessment of each construction project. On the other hand, formalizing and visualizing the developed ontology-based approach offers guidance to contractors on the integrated management of many of the environmental and health and safety incidences at the construction site. Finally, this dissertation documents the verification and validation of the developed methodology and corresponding web-based implementation tool. The dissertation concludes by outlining the main contributions of this research. Those subjects that exceed this dissertation scope are commented and proposed as future work.

Durant aquests darrers anys hem pogut veure com el concepte de qualitat apareixia amb molta força a casa nostra. En l'àmbit empresarial i possiblement degut a la influència que ha tingut la implicació de les grans empreses en tot aquest moviment, o potser només a la creixent competència de les empreses estrangeres, el petit i mitjà empresari del nostre país s'ha vist obligat a obrir les portes de casa seva al que podríem definir com a la "Cultura de la Qualitat". És evident que en aquesta entrada l'administració també hi ha pres part. Ara bé, sovint aquest missatge a favor de la qualitat ha estat "disfressat" de la tant coneguda normativa ISO 9000. Poc a poc, sota aquestes sigles la gent s'ha fet la distorsionada idea de que això vol dir qualitat i tot el que surti d'això és sinònim de mala qualitat. Així doncs, val realment la pena la implicació en el compliment d'aquestes normes? És realment per això pel que la majoria de les petites i mitjanes empreses del nostre entorn s'han implicat en l'assegurament de la qualitat segons la ISO 9000? I més encara, una vegada han aconseguit el certificat de qualitat n'estan realment satisfetes de les millores que han tingut? O la única millora important és la de la imatge externa de l'empresa? La recerca d'una resposta amb base científica és la que porta al desenvolupament del present treball, omplint el buit que hi ha actualment entre els treballs teòrics i la realitat. Aquesta tesi vol esbrinar quin ha estat l'impacte que hi ha hagut a les empreses catalanes degut a la implicació en la normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000. El mètode de recerca es basarà en una anàlisi de les dades que es recullin d'un treball empíric a realitzar en petites i mitjanes empreses de les comarques de Catalunya. Al primer capítol es defineix exactament quin és l'objectiu d'aquest treball de recerca. Al capítol dos es pot trobar una perspectiva del que ha estat la qualitat en la història i de la gent que ha fet possible que prengués la importància que ara té. La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000, marc de treball d'aquesta tesi es mereix un capítol apart, el tres. A partir de les hipòtesis a contrastar, i la literatura sobre la gestió de la qualitat, al quart capítol es defineix com es portarà a terme es treball, quedant definit doncs quin serà el treball empíric que s'ha portat a terme. Al cinquè capítol es troben els resultats obtinguts del treball empíric, així com un anàlisi descriptiu d'aquests. Les hipòtesis plantejades es resolen al capítol sisè, mitjançant l'aplicació de la tècnica estadística denominada: "Anàlisi cluster". Aquesta tècnica permetrà veure per a quines agrupacions d'empreses es compleixen les hipòtesis i per quines no, realitzant-se així un estudi més concret de la situació. Finalment al capítol setè és on s'hi troben les conclusions d'aquest treball,analitzant-se també quines poden ser futures línies d'investigació en aquest camp.

[ES] El emprendimiento rural es un área en desarrollo y motiva el interés de los gobiernos y los actores involucrados en la búsqueda de revitalizar espacios que históricamente se han venido marginando por la migración de la población en busca de oportunidades a las zonas urbanas y el escape a un conflicto armado de más de 50 años como el caso de Colombia, siendo un país que cuenta con una amplia extensión rural que llega al 96% del territorio. La mejora en la percepción de la seguridad debido al proceso de paz firmado en 2016 en la Habana (Cuba) y la disminución del conflicto armado en Departamentos como Antioquia presenta una vocación rural importante permite que se desarrollen nuevas apuestas empresariales en zonas que antes estaban vedadas por el conflicto armado. Motivado en lo anterior, en esta tesis se explora la actividad emprendedora de los estudiantes conectados con la ruralidad como lo son los de las Facultades de Ciencias Agrarias del Departamento de Antioquia. La primera parte de la tesis se centra en una revisión bibliográfica sobre la evolución del rol del emprendedor rural y del concepto del emprendimiento en sí, en esta parte se denota un cambio en la concepción de pasar de la creación de empresas solo pensando en la función agrícola, para transitar hacia la creación de empresas que no necesariamente son agrícolas, pero se ubican en un territorio rural, lo que da cabida a otro tipo de emprendimientos y una nueva forma de ver al emprendimiento rural. La segunda parte de la tesis realiza la exploración del marco normativo en Colombia para el emprendimiento, dejando ver que a pesar de tener una amplia extensión rural que llega al 99% del territorio del país, el desarrollo legislativo y de apoyo al emprendimiento rural es pobre, razón por la cual se convierte en una oportunidad para desarrollar estos territorios en un marco de posconflicto en Colombia. En tercer lugar, a través del examen preliminar del desarrollo de una fase exploratoria de trabajo de campo de estudios de caso, se pudo notar que los jóvenes participantes tienen interés por desarrollar apuestas empresariales en la ruralidad y generar empleo, no necesariamente se motivan por dinero, utilizan la innovación y la creatividad para compensar los desequilibrios del mercado. Aunque existen dificultades debido a la falta de apoyo estatal, marco normativo, dificultades para acceder al financiamiento y que no existe un ecosistema de emprendimiento rural. En cuarto lugar, se identificaron los impulsores, las barreras y las motivaciones para el emprendimiento rural. Se realizó mediante la consulta a expertos y el método Delphi que permitió la construcción de un instrumento al cual se realizaron las respectivas pruebas de fiabilidad tanto a la idoneidad de los expertos como al resultado de las variables en sí. En quinto lugar, el desarrollo del trabajo de campo, permite conocer la incidencia de los aspectos sociodemográficos en la actividad emprendedora de los jóvenes denominados "millennials" en la ruralidad de Antioquia, encontrándose que quienes tienen una mayor actividad son personas pertenecientes a clases altas mayoritariamente hombres, con estudios de posgrado, provenientes de familias donde los padres tienen al menos titulación universitaria, con situación distinta a soltero y con un rango de edad que oscila entre los 32 a 38 años. En sexto lugar, se analizó la competitividad de las empresas reportadas por los participantes del estudio, mediante un índice multidimensional encontrándose que la competitividad de las iniciativas se podría catalogar como media, solo exceptuándose alta en pocos casos como algunas empresas dedicadas a servicios para el agro, notándose que los puntos con mayor dificultad son la estrategia competitiva y el marketing. Por último, se analizó la actividad emprendedora en función de la intención emprendedora, la edad del encuestado, la edad de la empresa definida según los cr / [CA] L'emprendiment rural és una àrea en desenrotllament i motiva l'interés dels governs i els actors involucrats en la busca de revitalitzar espais que històricament s'han marginat per la migració de la població a la cerca d'oportunitats en les zones urbanes i la fuga a un conflicte armat de més de 50 anys com el cas de Colòmbia, sent un país que compta amb una àmplia extensió rural que arriba al 96% del territori La millora en la percepció de la seguretat a causa del procés de pau firmat en 2016 en l'Havana (Cuba) i la disminució del conflicte armat en Departaments com Antiòquia que també presenta una vocació rural important permet que es desenrotllen noves apostes empresarials en zones que abans estaven vedades pel conflicte armat Motivat en l'anterior, este treball s'explora l'activitat emprenedora d'estudiants connectats amb la ruralitat com ho són els de les Facultats de Ciències Agràries del Departament d'Antiòquia La primera part de la tesi se centra a fer una revisió bibliogràfica sobre l'evolució del rol de l'emprenedor rural i del concepte de l'emprenedoria en si, en esta part es denota un canvi en la concepció de passar de la creació d'empreses només pensant en la funció agrícola, per a transitar cap a la creació d'empreses que no necessàriament són agrícoles, però s'ubiquen en un territori rural, la qual cosa dóna cabuda a un altre tipus d'emprenedories i una nova forma de veure a l'emprenedoria rural. La segona part de la tesi realitza l'exploració del marc normatiu a Colòmbia per a l'emprenedoria, deixant veure que a pesar de tindre una àmplia extensió rural que arriba al 99% del territori del país, el desenrotllament legislatiu i de suport a l'emprendimiento rural és pobre, raó per la qual es convertix en una oportunitat per a desenrotllar estos territoris en un marc de postconflicte a Colòmbia En tercer lloc, l'exploració preliminar a través del desenrotllament d'una fase exploradora de treball de camp per mitjà de la documentació d'estudis de cas, es va poder notar que els jóvens participants tenen interés per desenrotllar apostes empresarials en la ruralitat i generar ocupació, no necessàriament es motiven per diners, utilitzen la innovació i la creativitat per a compensar els desequilibris del mercat, encara que hi ha dificultats degut a la falta de suport estatal, marc normatiu, dificultats per a accedir al finançament i la no existència d'un ecosistema d'emprenedoria rural. En quart lloc, es van identificar impulsors, barreres i motivacions per a l'emprenedoria rural per mitjà de la consulta a experts i el mètode Delphi que va permetre la construcció d'un instrument al qual es van realitzar les respectives proves de fiabilitat tant a la idoneïtat dels experts com al resultat de les variables en si. En quint lloc el desenrotllament del treball de camp, permet conéixer la incidència dels aspectes sociodemogràfics en l'activitat emprenedora dels jóvens denominats millennials; en la ruralitat d'Antiòquia, trobant-se que els que tenen una major activitat són persones pertanyents a classes altes majoritàriament hòmens, amb estudis de postgrau, provinents de famílies on els pares tenen almenys titulació universitària, amb situació diferent de la solteria i amb un rang d'edat que oscil·la entre els 32 a 38 anys. En sext lloc, s'analitze la competitivitat de les empreses reportades pels participants de l'estudi, per mitjà d'un índex multidimensional trobant-se que la competitivitat de les iniciatives es podria catalogar com mitja, només exceptuant-se alta en pocs casos i notant-se que els punts amb més dificultat són estratègia competitiva i màrqueting. Finalment, s'analitze l'activitat emprenedora en funció de la intenció emprenedora, l'edat de l'enquestat, l'edat de l'empresa definida segons els criteris del projecte GEM i l'índex de fre, el qual abrivament un model logit multinomial que mostra la incidència d'estos factors en / [EN] Rural entrepreneurship is a developing area and motivates the interest of governments and actors involved in the search to revitalize spaces that have historically been marginalized by the migration of the population in search of opportunities in urban areas and the escape from an armed conflict of more than 50 years as is the case of Colombia, being a country that has a large rural area that reaches 96% of the territory. The improvement in the perception of security due to the peace process signed in 2016 in Havana (Cuba) and the decrease in the armed conflict in departments such as Antioquia, which also has an important rural vocation, allows the development of new business ventures in areas previously closed to the armed conflict. Motivated by the above, this work explores the entrepreneurial activity of students connected to rurality, such as those from the Faculties of Agrarian Sciences of the Department of Antioquia. The first part of the thesis focuses on a bibliographic review of the evolution of the role of the rural entrepreneur and the concept of entrepreneurship itself. This part shows a change in the concept of moving from the creation of companies only thinking about the agricultural function, to the creation of companies that are not necessarily agricultural but are located in a rural territory, which allows for other types of enterprises and a new way of seeing rural entrepreneurship. The second part of the thesis explores the regulatory framework in Colombia for entrepreneurship, showing that despite having a large rural extension that reaches 99% of the country's territory, legislative development and support for rural entrepreneurship is poor, which is why it becomes an opportunity to develop these territories in a post-conflict framework in Colombia. Thirdly, the preliminary exploration through the development of an exploratory phase of fieldwork through the documentation of case studies, it could be noted that the young participants are interested in developing entrepreneurial bets in rurality and generate employment, they are not necessarily motivated by money, they use innovation and creativity to compensate for market imbalances, although there are difficulties due to the lack of state support, regulatory framework, difficulties in accessing funding and the non-existence of an ecosystem of rural entrepreneurship. Fourth, the drivers, barriers, and motivations for rural entrepreneurship were identified through consultation with experts and the Delphi method, which made it possible to construct an instrument for which the respective reliability tests were carried out on both the suitability of the experts and the outcome of the variables themselves. Fifthly, the development of the fieldwork, allows us to know the incidence of the sociodemographic aspects in the enterprising activity of the young people called "millennials" in the rural areas of Antioquia, being found that those who have a greater activity are people belonging to high classes, mainly men, with postgraduate studies, coming from families where the parents have at least a university degree, with a situation different from that of being single and with an age range that oscillates between 32 and 38 years old. In sixth place, it was analyzed the competitiveness of the companies reported by the participants of the study, through a multidimensional index being found that the competitiveness of the initiatives could be cataloged as average, only excepting high in few cases and noticing that the points with greater difficulty are competitive strategy and marketing. Finally, the entrepreneurial activity was analyzed according to the entrepreneurial intention, the age of the respondent, the age of the company defined by the criteria of the GEM project, and the braking index, which gave a multinomial logit model that shows the impact of these factors on the probability of entrepreneurial activity... / Arias Vargas, FJ. (2021). Actividad emprendedora de los millennials en Antioquia (Colombia) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164046 / TESIS

La presència de les dones emprenedores a l' àmbit empresarial cada vegada va en augment y amb allò, l' interès per conèixer més sobre aquest potencial col·lectiu i els resultats que tenen les empreses que creen. D'una banda, els estudis publicats fins ara se centren en la seva majoria en països anglosaxons, per això existeix una necessitat per conèixer com és aquest col·lectiu en països amb cultura diferent. D'altra banda, existeix debat sobre els resultats de les mateixes per això es fa també necessari considerar aspectes nous en la valoració d'aquest tipus d' empreses. El present treball planteja l' objectiu de determinar l' influència dels factors del procés de creació d'empreses en els resultats de les empreses noves creades per dones. Això, a fi d'explicar alguna variació en els resultats d' aquestes empreses. L'estudi se centra a Espanya i en específic l' objecte d'estudi són empreses noves creades i dirigides per dones ubicades a les ciutats urbanes més grans d'Espanya (amb una població més gran de 500.000 habitants), que són: Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa. Es realitza una revisió d' estudis empírics sobre l' activitat emprenedora femenina publicats i una perspectiva de l'activitat empresarial de dones a Espanya. S' analitzen diverses aportacions teòriques i empíriques referents a l' avaluació dels resultats d'empreses noves. Amb això, construir un marc conceptual que conjuga aquests temes i descriu els factors del procés de creació d'empreses que poden influir en els resultats d'aquest col·lectiu. La metodologia i disseny de l' investigació es basa en l'aplicació a emprenedores fundadores i dirigents de la seva empresa d'un qüestionari per correu postal a una mostra de 253 empreses, equivalent a una taxa de resposta del 22,33%. La qual, és considerada molt alta per a aquest tipus de qüestionaris i Espanya. Dit qüestionari d'elaboració pròpia identifica els factors que poden influir en els resultats d'una empresa nova. El model d' investigació va ser contrastat i provat mitjançant el mètode de regressió lineal per a les variables continues la família, objectius empresarials i resultats de les empreses i, els mètodes no-paramètrics dels Mann-Whitney i Kolgomorov-Smirov per a les variables dicotòmiques pla d'empresa, experiència professional i institucions externes . Els resultats mostren que el perfil soci demogràfic de les emprenedores espanyoles correspon al de països amb alts ingressos només amb petites diferències en el nivell educatiu i l' edat que són una mica més altes. Hi ha evidència significativa de l'efecte positiu que tenen els objectius empresarials perseguits per la emprenedora i el suport brindat per la seva família sobre els resultats de les seves empreses. També, es corrobora de manera parcial l'efecte positiu de les relacions amb institucions externes. En canvi, les variables d'experiència professional i pla d'empresa tenen un efecte nul. Aquesta investigació s'inscriu dintre d'un corrent de treballs empírics que estudien l'activitat del female entrepreneurship i, pretén ser una aportació que permeti ampliar el coneixement existent i pugui conduir a futures investigacions sobre aquest col·lectiu. / La presencia de las mujeres emprendedoras en el ámbito empresarial cada vez va en aumento y con ello, el interés por conocer mas acerca de este potencial colectivo y de los resultados que tienen las empresas que crean. Por un lado, los estudios publicados hasta ahora se centran en su mayoría en países anglosajones, por lo que existe una necesidad por conocer como es este colectivo en pasíses con cultura diferente. Por otro lado, existe debate sobre los resultados que tienen este tipo de empresas por lo que se hace también necesario considerar aspectos nuevos en la valoración de estas empresas. El presente trabajo plantea el objetivo de determinar la influencia de factores del proceso de creación de empresas en los resultados de las nuevas empresas creadas por mujeres. Esto, con el fin de explicar alguna diferenciación en los resultados de estas empresas. El estudio se centra en España y en específico el objeto de estudio son las nuevas empresas creadas y dirigidas por mujeres ubicadas en las ciudades urbanas más grandes de España (con una población mayor a los 500.000 habitantes), que son: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia y Zaragoza. Se realiza una revisión de estudios empíricos sobre la actividad emprendedora femenina publicados y una perspectiva de la actividad empresarial de mujeres en España. Se analizan diversas aportaciones teóricas y empíricas referentes a la evaluación de los resultados de nuevas empresas. Para así, construir un marco conceptual que conjunta estos temas y describe los factores del proceso de creación de empresas que pueden influir en los resultados de este colectivo. La metodología y diseño de la investigación está basada en la aplicación de un cuestionario por correo postal a una muestra de 253 emprendedoras fundadoras y dirigentes de su empresa, con una tasa de respuesta del 22,33%. La cual, es considerada muy alta para este tipo de cuestionarios y España. Dicho cuestionario de elaboración propia identifica los factores que pueden influir en los resultados de una nueva empresa. El modelo de investigación fue contrastado y probado mediante el método de regresiones lineales para las variables continuas la familia, objetivos empresariales y resultados de las empresas y, los métodos no-paramétricos de Mann-Whitney y Kolgomorov-Smirov para las variables dicotómicas plan de empresa, experiencia profesional e instituciones externas . Los resultados muestran que el perfil sociodemográfico de las emprendedoras españolas corresponde al de países con altos ingresos solo con pequeñas diferencias en el nivel educativo y la edad que son un poco más altas. Hay evidencia significativa del efecto positivo que tienen los objetivos empresariales perseguidos por la emprendedora y el apoyo brindado de su familia sobre los resultados de sus empresas. También, se corrobora de manera parcial el efecto positivo de las relaciones con instituciones externas. En cambio, son nulos los efectos de las variables experiencia profesional y plan de empresa. Esta investigación se inscribe dentro de una corriente de trabajos empíricos que estudian la actividad del female entrepreneurship y, pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento existente y pueda conducir a futuras investigaciones sobre este colectivo. / The presence of female entrepreneurs in the business world is increasingly growing together with the interest in learning more about this potential collective and the performance of businesses that create. On the one hand, the studies published so far are mostly focused on Anglo-Saxon countries, so that there is a need to learn more about this group in countries with different culture. On the other hand, due to an existing debate about the performance of this kind of ventures, it is also necessary to consider new aspects for the valuation of these businesses. The current dissertation aims at determining the influence of factors of business creation process in the performance of new businesses created by women. This in order to explain some differences in the performance of these ventures. The study focuses on Spain and its specific object are the new companies run by women and located in the largest urban cities in Spain (with a population greater than 500,000), which are: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia and Zaragoza. A literature review of empirical studies published about female entrepreneurship and a perspective of this activity in Spain are realized. A range of theoretical and empirical contributions relating to the new businesses performance's evaluation are analysed. The purpose is to build a conceptual framework that brings together these issues and describes the factors in the process of venture creation that may influence the performance of this collective. The methodology and research design are based on the application of a questionnaire by mail to a sample of 253 women entrepreneurial founders and managers of his own business. The response rate was of 22.33%, which is considered very high for this type of questionnaire and Spain. Such a specifically designed questionnaire identifies the factors that may influence the performance of a new business. The research model was contrasted and tested through linear regression model for the continuous variables -family, business goals and business performance- and non-parametric methods Mann-Whitney and Kolgomorov-Smirov for dichotomous variables -business plan, professional experience and external institutions-. The results show that sociodemographic profile of Spanish female entrepreneurs is similar to the high income countries only with small differences in educational level and age that are a bit higher. There is a significant evidence of positive effect that corporate objectives pursued by the female entrepreneurs and the support of their families have on their businesses performance. Furthermore, the positive effect of relations with external institutions is partially corroborated. Whereas the effects of professional experience and business plan variables are null. This research falls into a series of empirical studies on female entrepreneurship activity, it is meant to contribute to widen the current knowledge and can lead to future research on this collective.

La tesis tiene como objetivo general argumentar, la relevancia, para las empresas privadas, del mercado de la Base de la Pirámide (BdP en adelante) en la economía mundial. Aunque será desarrollado posteriormente, por el término BdP se entiende el segmento de la población configurado por los mercados de rentas más bajas del mundo (con ingresos anuales inferiores a $3.000). Queda configurado aproximadamente por unos 4.000 millones de personas. En cuanto a las hipótesis de trabajo, se destacan las siguientes: - La tesis argumenta que el mercado de la BdP es una opción estratégica importante y novedosa para las empresas privadas que adopten nuevos modelos de negocio adecuados a la realidad local. - La tesis argumenta el papel relevante que adquieren las empresas privadas en la imbricación de los países de la BdP en el comercio mundial originando, de esta manera, un círculo virtuoso compuesto por la apertura comercial, el desarrollo económico y la reducción de la pobreza. Por tanto, las condiciones económicas globales futuras condicionarán las hipótesis realizadas en torno a la BdP. ¿Es posible que el mercado de la BdP se imbrique, a través de la entrada de las empresas privadas que adopten nuevos modelos de negocio, en el comercio mundial de forma notoria y sostenible? Para responder a la pregunta planteada, la citada investigación se estructura en siete partes fundamentales que se corresponden con los capítulos de la tesis: - Capítulo A: Introducción, en el que se introduce la actual crisis económica global, el concepto de la BdP y su contexto internacional. - Capítulo B: Revisión de la literatura, en el que se narra la teoría sobre la fortuna en la BdP y sus críticas. - Capítulo C: Países de la BdP y países emergentes: indicadores económicos y sociales, deuda y comercio de alimentos, donde se destaca, a través de la comparación y del análisis de algunos indicadores económicos y sociales, el potencial de los países de la BdP para implicarse cada vez más en el comercio mundial. - Capítulo D: Los mercados de alimentos y agua en la BdP, donde se destaca que existen 1.000 millones de personas desnutridas en el mundo actualmente, 40.000 niños mueren diariamente por hambre y 900 millones de personas en el mundo carecen de agua potable. - Capítulo E: Círculo virtuoso, donde se estudia la existencia de un círculo virtuoso, activado por la inversión extranjera directa derivada de la entrada de la iniciativa privada en el mercado de la BdP. En concreto, en dicho capítulo se analiza la relación entre la apertura comercial de los países de la BdP, el desarrollo económico y la reducción de la pobreza. - Capítulo F: Ejemplos de empresas en la BdP, el cual trata 15 ejemplos de empresas que interactúan con el mercado de la BdP, tanto multinacionales como empresas más locales. - Capítulo G: Diferentes modelos de negocio con distintos resultados en el mercado de la BdP: Hindustan Unilever Limited y Nike, Inc. El objetivo del análisis es detallar los modelos de negocio que adoptaron las citadas empresas, resaltando los aspectos diferenciales de los mismos, tales como las características de sus proyectos, sus productos, el sistema de distribución y sus estrategias de marketing y alianzas estratégicas. / THESIS SUMMARY: “THE SIGNIFICANCE OF THE MARKET IN THE BASE OF THE PYRAMID IN THE WORLD ECONOMY. PRIVATE COMPANIES AND NEW BUSINESS MODELS” TEXT: The thesis aims to argue the relevance to private companies of the market for the Base of the Pyramid (BoP from now on) in the global economy. Although it will be further developed, by BoP it is meant the population segment configured by the lowest-incomes (with annual incomes below $ 3,000). It is set up of approximately 4,000 million people. The working hypotheses that can be highlighted are the following: - The thesis argues that the BoP market is a strategically new and important option for private companies to adopt new business models adapted to their local reality. - It argues the important role that acquires private companies in the development of the BoP countries in world trade. It will originate a virtuous circle composed of trade liberalization economic development and reduction of poverty. Is it possible that the BoP market pushes forward, through the entrance of private companies that may adopt new business models in global trade in a visible and sustainable way? In order to answer the question, the research must be divided in 7 main parts which also correspond to the chapters of the thesis: - Chapter A: Introduction, which introduces the current global economic crisis, the concept of BoP and its international context. - Chapter B: Literature review, which relates the theory of fortune in the BoP and its critics. - Chapter C: BoP countries and emerging countries: economic and social indicators, debt and trade of foods, which highlights, through comparison and analysis of economic and social indicators, the potential of countries in the BoP to become increasingly involved in global trade. - Chapter D: Food and water markets in the BoP, where it is detailed that there are more than 1.000 million people malnourished at present, 40.000 children die every day because of hunger and 900 million people do not have drinkable water. - Chapter E: The virtuous circle, where we study a standing virtuous circle, triggered by foreign direct investment arising from the the entrance of private sector in the BoP market. • - Chapter F: Some examples of BoP companies, it deals with 15 examples of companies that interact with the BoP markets, both multinational and local ones. - Chapter G: Different business models with different results in the BoP market: Hindustan Unilever Limited and Nike, Inc.

La investigació té com a escenari els tallers de l'empresa de Manlleu (Barcelona) en què vaig treballar durant més d'una dècada. És un centre de treball d'una empresa multinacional amb un epicentre situat a Barcelona, però amb seu central als Estats Units. El tema central de la tesi són les relacions humanes que es produeixen dins d'una fàbrica de cables, en particular en espais considerats, d'entrada, com secundaris o marginals, com els vestidors o l'espai que se situa al voltant de màquines expenedores de cafè o begudes, allà on es produeixen les micro-activitats que són els fonaments de la construcció de la realitat social quotidiana. La perspectiva que adopta aquest estudi, per tant, és la pròpia de la tradició microsociològica de la qual Erving Goffman seria l'autor més significatiu i conegut. Els objectius del treball realitzat són deliberadament modestos. Es parla d'obrers, de l'empresa on treballen, l'espai de la fàbrica on desenvolupen la seva activitat i de l'organització de la qual formen part. Això implica que la realitat que es descriu i analitza és la pròpia d'allò que encara convindria cridar la classe obrera, de les dinàmiques consubstancials a una estructura productiva i d'un organigrama empresarial dedicat a la indústria metal•lúrgica. / Space, work and social relationships in a group of metalworkers’ special shift. Symbolic interaction in marginal frameworks. The research is staged in the workshops of a company in Manlleu (Barcelona) where I worked for over a decade. It is a workplace of a multinational company with an epicentre located in Barcelona, but with headquarters in the United States. The central themes of the thesis are the human relationships that occur within a cable factory, particularly in areas considered, in principle, as secondary or marginal, as the locker room or the space that is around coffee or drink machines, where occurs those micro-activities that are the foundations of the social construction of everyday reality. The approach adopted by this study, therefore, is typical of the traditional microsociology which Erving Goffman would be the most significant and known author. The objectives of the work are deliberately modest. It talks about workers, the company where they work, the factory space where they operate and the organization of which they are part. This implies that the reality here described and analyzed is the one about the "working class", the consubstantial dynamics to a production structure and a business organization dedicated to the metallurgical industry.

La gestió de la relació amb el client (CRM) és el procés en què es creen relacions amb els clients i altres actors al llarg de les seves vides. Així, a la base d'aquest procés hi ha el concepte de CLV, conegut com el valor del cicle de vida del client (customer lifetime value), que permet calcular tant el valor net del client com la seva rendibilitat per a l'empresa. Aquesta tesi destaca el fet que el màrqueting teòric ha desenvolupat diferents camps d'aplicació per afrontar el procés de CRM. Un d'aquests, que cada vegada és més important, és la gestió de la relació amb el canal de distribució. Aquesta tesi és un intent per cobrir el buit que hi ha en la recerca de màrqueting sobre aquest tema i esbrinar el veritable paper del CLV en un context concret d'aplicació: les empreses de consum de masses de Lima i els seus distribuïdors. Aquest camp resta gairebé inexplorat i ha estat poc investigat, malgrat que el procés de CMR en el mercat de masses i la relació amb els distribuïdors constitueixen importants camps d'aplicació per al CLV. A partir de l'anàlisi de casos de tres diferents empreses peruanes, mitjançant entrevistes i observacions realitzades al seu personal, aquesta tesi investiga l'aplicació del CLV com a concepte clau i com a eina de mesurament en els processos de gestió de la relació (CRM) amb els seus canals de distribució o intermediaris. L'estudi s'ha dut a terme al Perú perquè aquest país té unes característiques similars als altres països llatinoamericans i la regió gairebé no disposa de cap recerca en CMR. Per això, aquest treball espera proporcionar informació significativa sobre l'aplicació del concepte dogmàtic de CMR. La tesi argüeix que, malgrat que l'evolució cap a una aproximació relacional del màrqueting s'ha estès, la pràctica encara difereix de la teoria en molts mercats, com s'ha observat a les tres empreses estudiades. Per aquest motiu, aquest treball de recerca pot constituir un punt de partida per a investigacions més profundes en la matèria. / La gestión de la relación con el cliente (CRM) es el proceso en el que se crean relaciones con los clientes y otros actores a lo largo de sus vidas. Así, en la base de ese proceso se encuentra el concepto del CLV, conocido como valor de ciclo de vida del cliente (customer lifetime value), que permite calcular tanto el valor neto del cliente y su rentabilidad para la empresa. Esta tesis pone resalta el hecho de que el marketing teórico ha desarrollado diferentes campos de aplicación para encarar el proceso de CRM. Una de estas, y cada vez más importante, es la gestión de relación con el canal de distribución. Además, puesto que este tema constituye un vacío en la investigación de marketing, esta tesis constituye un intento para reducirlo y averiguar el verdadero papel del CLV en un contexto particular de aplicación: las empresas de consumo masivo de Lima y sus distribuidores. Este campo permanece casi inexplorado y cuenta con escasa investigación a pesar de que el proceso de CMR en el mercado masivo y la relación con los distribuidores constituyen importantes campos de aplicación para el CLV. Mediante el análisis de casos de tres diferentes empresas peruanas, mediante entrevistas y observaciones realizadas al personal de las mismas, esta tesis investiga la aplicación del CLV como concepto clave y como herramienta de medición en los procesos de gestión de la relación (CRM) con sus canales de distribución o intermediarios. Este estudio se llevó a cabo en Perú porque este país comparte características similares con el resto de países latinoamericanos y esta región casi no cuenta con investigación en CMR. Por ello este trabajo espera brindar información significativa sobre la aplicación del concepto dogmatico de CMR. Esta tesis arguye que a pesar de que la evolución hacia una aproximación relacional del marketing se ha extendido, todavía la práctica difiere de la teoría en muchos mercados, como se ha observado en las tres compañías estudiadas, por tal razón el presente trabajo de investigación puede constituir un punto de partida para investigaciones más profundas al respecto. / The customer relationship management (CRM) is the process where relationships with customers and other actors are created throughout their lifecycle. Therefore, in the very foundations of this process is CLV, a key concept known as well as customer lifetime value, that allows estimating not only the customer net value over a long period of time , but also his profitability for the company. This dissertation remarks the fact that theoretical Marketing has developed different fields of application to face the complex process of CRM. One of them, in increasing importance, is the CRM with the distribution channel. Since this issue means a gap in marketing research, this dissertation constitutes an attempt to reduce it and find out the very role of CLV when CRM takes place in a particular context of application: massive consume companies from Lima and their distributors. This field is almost unexplored and has little research despite the fact that CRM process in the massive market and the relationship with distributors constitute important fields of application for the CLV. Through an analysis of three cases of different Peruvian companies, by interviewing their staff, this dissertation investigates the application of CLV as a key concept and as a measuring tool for CRM process with the distribution channel or intermediaries. This study took place in Peru because this country has similar characteristics with the rest of Latin American countries and this region has almost no research in CRM process. That is why this dissertation expects to add significant information about the application of the dogmatic concept of CRM. This dissertation argues that despite the fact that an evolutional shift to a Marketing relationship approach is extended around the world, theory and practice still differs each other in a number of markets, as it is observed in the companies selected to this research. Thus this study could be the starting point of more and deeper research about it.