This dissertation aims to describe social inequalities in self-rated health in an integrated framework of gender, social class and immigration, and to identify the main intermediary factors and health problems that contribute to these inequalities. Three cross-sectional studies were performed with data from surveys of the general population residing in Catalonia and Spain in 2006. Migration from poor regions of Spain to Catalonia emerged as a health inequality dimension in addition to and interaction with gender and social class, highlighting the transitory nature of the ‘healthy immigrant effect’ partially observed in foreign immigrants. Material and economic resources made major contributions to all three types of health inequalities: individual income made the greatest contribution to gender inequalities; household material assets and financial difficulties to migration-related inequalities; and both to social class inequalities. Poorer self-rated health of women was showed to be not an issue of perception but a precise reflection of the higher burden of chronic conditions they suffered compared to men, such as musculoskeletal, mental and other pain disorders, which could be targets for a health system responsive to gender inequalities. Intersections between axes of inequality created complex social locations with unique consequences on health.

Inicialment, l'interès per aquest treball prové de l'increment de la poblacióimmigrant romanesa i xinesa a Espanya. En tres dècades Espanya ha passat de serun país d'emigració per definició a un país d'immigració, i ara com ara és un delspaïsos de la Unió Europea que més estrangers ha rebut en els últims anys. Enaquest context, la present Tesi Doctoral és un estudi sobre adquisició de segonesllengües, en el qual s'analitzen els usos correctes i les interferències com a fontd'errors en l'ús de l'L2 en comparació amb l'L1 i, en conseqüència, pretén ser unaaportació al coneixement acumulat en l'àmbit de la lingüística aplicada. Hemseleccionat un total de 60 alumnes de 12, 14 i 16 anys (12 autòctons i 48 alumnesimmigrants) escolaritzats en 6è de Primaria i en 2n i 4t d'Educació SecundàriaObligatòria, dividits en dos grups, en funció del temps d'estada al país d'acollida.Per tal de complir amb aquest propòsit, hem escollit com a objecte d'estudi latransferència lingüística de l'L1 a l'L2 en el camp de la morfosintaxi. D'aquestamanera, l'objectiu general del estudi és analitzar la manera en la qual es dóna lainfluència de l'L1 en l'adquisició de l'L2 en el cas de l'alumnat romanès i xinèsescolaritzat a Catalunya a partir dels usos correctes i incorrectes en la flexiónominal i verbal, emfasitzant les possibles diferències entre aquests parlants ambllengües maternes molt distants i interpretar-los per tal d'aportar elements per a lamillora de les pràctiques educatives i els processos d'ensenyament-aprenentatge dellengües. / Desde el principio, el interés por este trabajo ha surgido debido al incremento de lapoblación inmigrada rumana y china en España. En tres décadas, España ha pasado deser un país de emigración por definición a un país de inmigración, y hoy por hoy es unode los países de la Unión Europea que más extranjeros ha recibido en los últimos años.En este contexto, la presente Tesis Doctoral es un estudio sobre adquisición de segundaslenguas, en el que se analizan los usos correctos y las interferencias como fuente deerrores del uso de la L1 comparada con la L2, y, en consecuencia, pretende ser unaaportación al conocimiento acumulado en el ámbito de la lingüística aplicada. Hemosseleccionado un total de 60 alumnos de 12, 14 y 16 años (12 autóctonos y 48 alumnosinmigrantes) escolarizados en 6º de Primaria y en 2º y 4º de Educación SecundariaObligatoria divididos en dos grupos en función del tiempo de estancia en el país deacogida. Para cumplir con este fin, hemos elegido como objeto de estudio latransferencia lingüística de la L1 a la L2 en el campo de la morfosintaxis. De estamanera, el objetivo general de nuestro estudio es analizar la manera en que se da lainfluencia de la L1 en la adquisición de la L2 en el caso del alumnado rumano y chinoescolarizado en Cataluña a partir de los usos correctos e incorrectos en la flexiónnominal y verbal, enfatizando las posibles diferencias entre estos hablantes de lenguasmaternas muy distantes e interpretarlos con tal de aportar elementos para una mejora delas prácticas educativas y los procesos de enseñanza-aprendizaje de las lenguas. / The interest in this paper came along with the increasing number of Romanian andChinese immigrants in Spain. Over the last three decades, Spain has converted from acountry of emigrants into a country of immigrants, being nowadays one of the countriesin European Union with a significant influx of foreigners. In this context, the herebyPh.D. thesis is a research in Second Language Acquisition, grounded on the study ofcorrect uses and linguistic interferences as source of errors in the use of native language(L1) compared to the second language (L2), and thus, it attempts to bring a significantcontribution in the field of applied linguistics. Our study was conducted on 60 studentsof 12, 14 and 16 years old (12 natives and 48 immigrant students) from the 6th grade(Primary Education), and from the 2nd and 4th grade of Secondary Education divided ingroups, depending on the length of their stay in Spain. In order to successfully reach thisobjective, I selected as research theme the morphological and syntax transfer from L1 toL2. Thus, the overall objective of our study is to analyze how L1 influences theacquisition of L2 in the case of Romanian and Chinese students attending school inCatalunya focusing on the correct and incorrect use of language in the nominal andverbal inflexions, by emphasizing possible differences between these speakers ofdifferent L1 languages, in order to assess them and to improve the educational practiceand teaching / learning of foreign languages.

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi.Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's).A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern.La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors.Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent.La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor.Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut. / La tesis doctoral pretende determinar el estatuto jurídico de los trabajadores extracomunitarios, tomando como modelo de referencia la situación jurídica que el ordenamiento comunitario otorga a los trabajadores turcos que forman parte del mercado de trabajo regular de un Estado miembro de la Unión Europea, y comparando su situación con la de los trabajadores provenientes de los países del Magreb y de Europa Central y Oriental regulada en los correspondientes acuerdos Euromediterráneos y Europeos.Los dos primeros capítulos se destinan al análisis de las posibles bases jurídicas a utilizar por la Comunidad Económica Europea en su momento, y la actual Comunidad Europea y la unión Europea para definir el alcance de los derechos que se atribuyen al colectivo de trabajadores extracomunitarios. Debido a la estrecha relación entre el estatuto jurídico de este colectivo y el estatuto jurídico general de los immigrantes, las medidas relativas a las condiciones de acceso también son objeto de atención, aunque solamente con la finalidad de contribuir a la concreción del objetivo fundamental de la tesis.Des estea primera parte de la tesis, se desprende que el principal instrumento jurídico utilizado hasta la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam han sido los acuerdos concluidos por la Comunidad y sus Estados miembros por una partey un Tercer Estado por otra, a su análisis se dedica la segunda parte de la tesis doctoral.A fin de interpretar correctamente las disposiciones de los acuerdos externos relativas a los trabajadores inmigrantes, en el tercer capítulo se lleva a cabo un estudio comprativo de los objetivos, etapas, instituciones, y desarrollo de los diversos acuerdos, así como de las características de estas disposiciones y de las decisiones que se desarrollan. El capítulo cuarto se destina a las nociones conceptuales que se utilizan, determinando sus semejanzas y diferencias con los conceptos comunitarios. Este capítulo sirve de base para el siguiente destinado a la interpretación que, de las diversas disposiciones de los acuerdos, ha llevado a cabo el Tribunal de Justicia. / The aim of the thesis is centred on the definition, within European Community regulations, of the current statutory juridical status of employed workers who are from outside the European Community who form part of the employment market in a European Community state. The workers from non-European Community states, who form part of the regular employment market of a member state, as well as the members of their families, possess a fragmentary judicial statute: their rights are variable depending on the regulation which they are subject to. In this sense the situation varies and is dependent on the internal laws of the receiving state, the absence of bilateral agreements between the receiving state and the state of origin and the procedures and regulations of Community law. This situation will also vary depending on the existence and the content of an external agreement made by the Community and its member states and the country of origin of the immigrant. This study focuses on this aspect.The agreements which are analysed here are those which, along with economic aspects, contain provisions relating to the workers which have been adopted, taking as its juridical base the current article 310 European Community Treaty (ECT), with countries which border geographically with the European Union. Amongst them, the model to be followed is the Agreement of Association with Turkey, which foresees broader objectives, such as the creation of a customs union, in line with the area of free trade envisioned by other agreements, and which has been developed in the decisions adopted by its Council of Association.This aforementioned agreement has been the object of abundant jurisprudence relating to the application and interpretation of its provisions, in the European Court in order to define the scope of the provisions of the agreement and also asses whether we are dealing with a privileged status in contrast with other workers coming from countries outside the European Union. These provisions will be compared with those affecting the countries of Magreb, by which we mean Morocco, Tunisia and Algeria and the ten countries of Central and Eastern Europe. In order to clarifying the juridical status of workers from outside the European Community other aspects directly relating to this statute must be considered. These include the conditions of access and residence in a state, subjects which until the application of the Treaty of Amsterdam were the exclusive province of each one of the member states. However, this is not a comparative study of different areas of internal legislation regarding immigration, given that the area of analysis is restricted to European Community regulations and not to internal regulations. The thesis is structured in two different parts, which correspond, in the first case, to the first two Chapters and, in the second, to the remaining three Chapters. In the first two Chapters the criteria are chronological, beginning with the Treaty of Rome and ending with the Treaty of Nice. In these Chapters the original juridical bases which could have been utilised, as well as the co-operation exercised by the member states, both within and outside the European Union are analyzed, in relation to the measures adopted and destined to the regulation of access and the juridical status of immigrant workers. The implementation, on 1st May 1999, of the Treaty of Amsterdam has signified an important step forward towards the attribution of jurisdictional competence in the Community on matters relating to immigration which remain linked to the new objective of creating an area of freedom, safety and justice. From this point on, the free movement of people is assumed as an aim. This requires the regulation of border controls, of asylum, of immigration and co-operation in the struggle to prevent delinquency. This is specified in the comunitarization of a part of the Third Pillar regarding visas, asylum and immigration, excluding the United Kingdom, Ireland and Denmark, and in the integration of "acquis" Schengen in the structure of the European Union albeit at the cost of excluding the United Kingdom and Ireland. An area of co-operation has been created, sui generis, complete with juridical engineering solutions, which, while signifying an advance, break the unity and homogeneity of Community law. Despite all the technical complexities that derive from the Treaty of Amsterdam, the new article 63 and clauses, 3 and 4 enable the Community to assume areas of common interest linked to the phenomenon of immigration through co-ordination and harmonisation.Amongst these, there is the possibility of formulating a common statute for workers who are not members of the European Community. The legislative initiatives which have been presented since the implementation of the Treaty of Amsterdam show the acceleration in the formulation and development of a community policy of immigration, integrated within some common objectives. For the first time, it seems realistic to envision the adoption of a sole juridical statute for the non-community worker who is a long-term resident. Despite the fact that this statute might be characterised as a minimum standard of protection, I believe that the adoption of such a statute would constitute a great step forward in the clarification of the rights of this collective of workers.The remaining three chapters form the second part of the thesis which is dedicated to analysing the present status of workers from other states outside the European Community. This status is characterised by its fragmentary nature, which derives from the diversity of the provisions contained in external agreements. The objectives, structure antecedents and development of the agreements formulated in agreement with Turkey with the countries of the Magreb and with the countries of east and central Europe (PECO's) were analyzed by means of a comparative study. The content of the objectives of the said agreements alleges that we find ourselves facing three different models that reflect a gradual diminishing of the European commitment to safeguarding the status of the immigrant worker. The Court of Justice in its jurisprudence has manifested that both those external agreements adopted by the Community, as well as the decisions taken by the organs which develop them, form part of the juridical regulations of the community. It is the Court of Justice which is the organ most competent to interpret these provisions, contributing to the clarification of the content of these juridical instruments. This perspective will be complemented with the analysis of the notions which take into account external agreements. The aim of this study is to clarify whether the same term has the same content in each agreement and if, despite the diversity of the juridical instruments used, they have the same interpretation in jurisprudence. In order to do this, it has been necessary, for the Court of Justice to determine the scope of the different concepts employed and to clarify whether it applies to the workers of the community or if differs significantly. The drawing up of the agreements studied reflects a privileged juridical status for Turkish workers in comparison with other immigrants. The immigrants who come from the countries of Central and Eastern Europe and the Magreb can improve their current situation in as far as the provisions of their respective agreements are developed in the future. However, this privileged situation which has been a fact to date, has changed with the implementation of immigration laws in different states. These may be modified in addition to and following on from the development of the Treaty of Amsterdam. At present, a Turkish worker is affected adversely rather than benefiting from the system of quotas to gain access to a job in accordance with Decision 1/80. The Turkish workers who form part of the regular employment market in a member state should be protected by the juridical ruling which is most beneficial to them, independent of the fact that this may be the internal ruling of the receiving state, the community member foreseen in the Agreement of Association and its latter development, or that which is derived from future directives when they are in force. If the provisions from agreements of association were initially positive they should have be the object of modification, which should not imply their disappearance. Their content should stress the specificity of the relationships which they wish to establish with a third state, in this sense establishing favourable treatment for these nationals as opposed to other immigrants and recognising their right of residence as well as their right to obtain a work permit. However, with the implementation of the directive regarding the status of immigrants who are long term residents, this privileged status only affects those immigrants who are legally resident in the receiving state for the first five years, that is to say before they are given the cited statute.

El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

Esta investigación analiza las representaciones sociales configuradas en el colectivo docente, referidas a la inmigración y su presencia en los centros de enseñanza, y en el alumnado, sobre su relación con el profesorado y la representación del contexto escolar. El análisis macro y micro confluye bajo un contexto social complejo que abarca desde las representaciones que aparecen en la prensa escrita hasta las que acontecen en los propios docentes y el alumnado, en este caso el contexto se refiere a los centros de enseñanza ubicados en el barrio de Son Gotleu (Palma de Mallorca) socialmente vulnerable, estigmatizado y con elevada concentración de población inmigrante extracomunitaria. Un lugar propicio para experimentar con las representaciones mantenidas por unos y otros actores, puestas en práctica en un ambiente enrarecido, por la llegada de nuevos alumnos, que de una u otra forma rompen con las funciones pedagógicas, que se venían realizando hasta el momento.

Aquest estudi qualitatiu empíric de quatre xarxes d'organitzacions no lucratives que promouen els drets dels immigrants als EUA vol contribuir a la bibliografia sobre gestió de xarxes centrant-se en dues tensions paradoxals inherents a la xarxa: unitat/diversitat i cooperació/confrontació. Així mateix, identifica quatre activitats fonamentals, activating, facilitating, framing, capacitating, com a fonts per generar unitat i mantenir la diversitat interna de la xarxa. Aquesta unitat i diversitat mencionades proporcionen poder a les xarxes, el qual es conceptualitza com a "power to" i té quatre bases principals: coneixement, recursos financers, legitimitat i accés. A més a més, l'estudi mostra que les xarxes utilitzen aquest poder, que elles mateixes han generat i a les quals es destina, juntament amb dues activitats més strategyzing, mobilizing per cooperar amb els actors estatals més poderosos i, al mateix temps, enfrontar-s'hi. Aquesta investigació, que utilitza com a eix principal les tensions paradoxals inherents a les xarxes, desenvolupa la bibliografia sobre gestió de xarxes, especialment sobre el lideratge i el poder de la xarxa, i té com a objectiu proporcionar als professionals reflexius un marc conceptual de referència. / Este estudio cualitativo empírico de cuatro redes de organizaciones no lucrativas que promueven los derechos de los inmigrantes en los EE. UU. pretende contribuir a la literatura de la gestión de redes centrándose en dos tensiones paradójicas inherentes a la red: unidad/diversidad y cooperación/confrontación. El estudio identifica cuatro actividades fundamentales, activating, facilitating, framing, capacitating, como fuentes para generar unidad y mantener la diversidad interna en la red. Dicha unidad y diversidad dan poder a las redes, conceptualizado como "power to", y que tiene, principalmente, cuatro bases de poder: conocimiento, recursos financieros, legitimidad y acceso. El estudio, además, muestra que las redes utilizan este poder generado por y para ellas, junto con dos otras actividades strategyzing, mobilizing para cooperar y enfrentarse a actores estatales mucho más poderosos. Usando las tensiones paradójicas inherentes a las redes como foco principal, esta investigación desarrolla la literatura sobre gestión de redes, en particular sobre el liderazgo y el poder de la red, y pretende proveer a los profesionales reflexivos de un marco conceptual de referencia. / This empirical qualitative study  of four interorganizational non-profit networks promoting immigrant rights in the US  contributes to the interorganizational network management literature by focusing on the management of two inherent paradoxical tensions: unity/diversity and cooperation/confrontation. Four leadership activities  activating, facilitating, framing, and capacitating  are found to generate unity and maintain diversity. Unity and diversity, together, build the networks' power: conceptualized as "power to" and as four power bases, namely, knowledge, financial resources, legitimacy, and access. In turn, the networks' power together with two other leadership activities  strategizing and mobilizing  is found to be used by the immigration non-profit networks to both cooperate with and confront powerful state actors. By using paradoxical tensions inherent to networks as its focus, this research further develops both the network leadership and network power literatures, and also aims at providing reflexive practitioners with a guiding conceptual framework.

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions. / This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with.

La tesi consisteix en quatre assaigs sobre les causes i conseqüències de la intervenció del govern en l'economia, i un assaig sobre els efectes de la immigració en el país amfitrió. El primer capítol quantifica els retorns econòmics de les connexions polítiques, i examina els canals a través dels quals aquestes afecten les empreses. El segon capítol estudia la relació entre la confiança entre els individus i les preferències d'aquests per la intervenció governamental, i utilitza aquesta relació per reinterpretar evidència existent sobre els efectes de les regulacions. El tercer capítol examina la substitució entre els mercats financers i les pensions publiques, com a dos alternatives per proveir la jubilació. El quart capítol estima els efectes de la fragmentació política sobre la velocitat de les reformes estructurals, centrant-se en el cas particular de les privatitzacions. Finalment, l'últim capítol investiga empíricament la relació entre immigració i crim. / The thesis collects four essays about the causes and consequences of government intervention in the economy and one essay about the effects of immigration. The first chapter quantifies the private returns and the social costs of political connections. The second chapter studies the relationship between individual trust toward the others and preferences for government intervention, and it draws the implications of this relationship for re-interpreting previous evidence about the effects of regulation. The third chapter examines the substitutability between financial markets and public pensions as two alternative ways to provide for retirement. The fourth chapter estimates the effect of political fragmentation on the timing of structural reforms, focusing in particular on privatization. Finally, the last chapter empirically investigates the relationship between immigration and crime.