El treball centra el seu interès en les relacions de servei que s'estableixen entre assessors -o servidors, en la terminologia emprada a la recerca- i usuaris d'una oficina sindical d'assessorament legal a treballadors estrangers, en aquest cas el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, i analitza les vinculacions existents entre les diferents pràctiques comunicatives de l'organització i la construcció del saber professional d'aquests servidors. En concret, es vol determinar, per mitjà de l'anàlisi de les interaccions que es donen en aquesta relació de servei específica, de quina manera els rols del servidor i de l'usuari i les competències que aquests rols diferents comporten influeixen en la coproducció del servei i com els diferents marcs comunicatius de les persones que hi interactuen condicionen la percepció que els participants tenen de la interacció. A més, en tant que ens trobem davant d'una interacció profundament asimètrica, també s'interessa per les relacions que s'estableixen entre servidor i usuari, especialment en tot allò vinculat amb la gestió del poder en la interacció. Pel que fa als aspectes teòrics i metodològics, des del marc de l'antropologia lingüística, i en concret de l'etnografia de la comunicació, es basteixen els elements fonamentals d'aquesta recerca, fent un èmfasi especial en el caràcter contextualizat de l'ús del llenguatge i en l'establiment de l'acte comunicatiu com element central d'anàlisi. Tanmateix, el model teòric es caracteritza també pels seu caràcter interdisciplinari, ja que incorpora aportacions teòriques i metodològiques de disciplines com l'interaccionisme simbòlic, l'anàlisi conversacional, la pragmàtica, la sociolingüística interaccional o l'anàlisi del discurs. Així, el model analític elaborat vol, des de l'antropologia, situar el treball etnogràfic en una situació central en l'anàlisi de les pràctiques comunicatives que tenen lloc en els diferents àmbits que constitueixen la nostra vida quotidiana, però incorporant-li, de ple dret, les categories i els recursos metodològics de l'anàlisi del discurs i d'altres disciplines que han fet de l'ús del llenguatge el seu objecte d'estudi.Així, la proposta analítica elaborada no se centra únicament en les interaccions cara al públic, les que tenen lloc a l'escenari de la organització, sinó que planteja un tractament global que incorpora les pràctiques comunicatives que tenen lloc, també, en els bastidors de l'organització, les que tenen lloc entre els mateixos servidors o entre els servidors i els responsables de l'organització. A més, es realitza una descripció densa d'aquestes pràctiques, que comporta una anàlisi empírica i detallada de les dades discursives, però també una profunda descripció etnogràfica de l'àmbit en què tenen lloc les interaccions i una àmplia descripció del marc legal, institucional i ideològic que justifica la mateixa existència d'aquestes oficines d'assessorament. Això permet interrelacionar les diferents dimensions contextuals de la interacció i permet realitzar un procés d'anada i tornada de les dades micro a les dades macro i viceversa.La recerca ha posat de manifest el caràcter estructural de la interacció de servei, que està definida per l'existència de fases concretes que determinen les característiques discursives dels participants. Aquestes fases, en el cas dels servidors, comporten l'atribució d'unes competències específiques (tècnica, contractual i ritual) el domini de les quals repercuteix directament en la prestació d'un bon servei. A més, també es constata l'existència d'un model asimètric que es defineix per la posició alta dels servidors i la baixa dels usuaris. Aquesta relació asimètrica, que forma part de la imatge psicosocial que tenen els protagonistes de la relació d'assessorament, es reconfirmada o matisada durant la interacció. Tanmateix, malgrat aquesta asimetria, el treball també mostra que el caràcter cooperatiu dels participants no és contradictori amb la constatació que qualsevol relació de servei està definida per una incapacitat estructural d'alineament de perspectives. I per últim, la recerca ha mostrat l'existència de diferències en la gestió discursiva per part dels servidors vinculades al gènere, que permeten demostrar una major capacitat social i interactiva de les servidores.En definitiva, aquesta recerca ha posat de manifest el paper central de la situació, de la interacció entre determinats individus en un espai i en un temps concret, en la construcció i interpretació del nostre entorn quotidià. / This work pays attention to the relationships established between servants and users in a trade union office where foreign workers receive assessment and it analyzes the links between the organisation's communicative practices and servants' construction of professional knowledge, as well as the relationships established between servant and user, especially concerning the management of power.The developed analytic model locates, from the anthropology, the ethnographic work in the centre of the analysis of communicative practices developed in different fields that constitute our daily life, but by incorporating categories and methodological resources from different disciplines which have made the use of language their object of study.So, this proposal is focused not only in the interaction in the public eye that happens in the organisation scenery, but it also poses a global treatment which incorporates communicative practices occurred behind the organisation scenes. Moreover, it densely describes these practices, which entails an empirical analysis of discursive data and a deep ethnographic description in the field where interactions and a description of the legal, institutional and ideological framework that justifies its existence happen. It permits to establish interrelations between different contextual dimensions and make a return process from micro data to macro data and vice versa.This research shows the structural character of the service interaction, defined by concrete phases which determine participants' discursive features and which, in the case of servants, entail the attribution of specific competences (technical, contractual and ritual) that directly influence to the assistance of a good service. Moreover, it shows the existence of an asymmetric model defined by servants' high position and the users' low one. This asymmetry is reconfirmed or clarified during the interaction. Finally, the research confirms the existence of differences in the discursive management carried out by servants related to gender which show a servants' higher social and interactive capability.In short, this research shows the main role of the situation, of the interaction between concrete people in a concrete time and space, in the construction and interpretation of our daily environment.

En los últimos años hemos visto como ha ido incrementando la inmigración en nuestros territorios. En un primer momento fue puramente laboral, es decir, venían solo para trabajar durante un tiempo y poder mandar dinero a su país; pero poco a poco se han ido estableciendo, trayendo a sus familias, pareja y/o hijos. Dada esta situación, los centros educativos han ido incorporando en sus aulas alumnos de distintos países y culturas.Poco a poco fueron surgiendo estrategias y ayudas para facilitar la integración de estos alumnos recién llegados a las aulas, la mayoría dirigidas al aprendizaje de la lengua (catalán o castellano) y en el caso de las matemáticas, a concretar su nivel de conocimiento al llegar al centro, sin plantearse ni porqué suelen tener dificultades ni cómo se pueden disminuir o como se puede mejorar su integración en el aula de matemáticas teniendo en cuenta su origen, cultura, costumbres y la dinámica escolar en su antiguo centro.Del contexto anterior, nos planteamos realizar un estudio para conocer por un lado, las dificultades que pueden tener los alumnos recién llegados de otras culturas (en particular de Ecuador) en el aula de matemáticas de secundaria en centros educativos españoles. Por otro lado, presentar una descripción detallada de las diferencias más significativas entre los sistemas educativos de España y Ecuador y de los currículos de matemáticas de los dos países.Esta investigación está enfocada desde una perspectiva sociocultural en el aula de matemáticas, dentro de los llamados estudios microetnográficos, teniendo muy en cuenta no solo las diferencias cognitivas sino también las diferencias de significados y normas coexistentes en el aula y los déficits afectivos que acarrean los alumnos recién llegados de otras culturas dada su situación y la de sus familias.La investigación se desarrolló en tres etapas. La primera etapa se desarrolló en centros de secundaria de Cataluña y tenía como objetivo estudiar la influencia del contexto de los problemas de matemáticas. La segunda etapa es un estudio cualitativo que se desarrolló en Ecuador durante 5 meses donde se realizaron observaciones en distintos centros de secundaria de diferentes tipologías y localidades y donde se asistía a las aulas de matemáticas para poder estudiar las dinámicas y metodologías utilizadas. A parte, se pasó una prueba de resolución de problemas del informe PISA a más de 500 alumnos ecuatorianos para poder comparar y analizar los resultados obtenidos de estos alumnos, con los resultados obtenidos por alumnos catalanes. La tercera fase de la investigación consistió por un lado en la elaboración del portal web MigraMat para dar respuesta a las dificultades detectadas en las dos fases anteriores y, por otro lado, estudiar cómo influyen los aspectos emocionales de los alumnos recién llegados en la resolución de problemas.Los resultados ponen en evidencia las múltiples diferencias existentes entre los dos sistemas educativos, tanto en lo que se refiere a contenidos curriculares de matemáticas trabajados en secundaria, cómo en las dinámicas, metodologías y recursos utilizados. Las pruebas de resolución de problemas PISA también muestran que los alumnos ecuatorianos presentan mayores dificultades en la resolución de problemas.Estos resultados, y teniendo en cuenta la influencia del sistema normativo del aula, del sistema de creencias de los alumnos y profesores, de la autoestima y emociones de los alumnos inmigrantes, de la identidad de estos y del rol que juegan dentro del aula, muestran que los bajos resultados académicos de los alumnos recién llegados, no solo se deben al desconocimiento de la lengua o a aspectos cognitivos. / Lately immigration has been increasing in the Spanish soil. It is not only a matter of improvement in immigrant's life, but now it clearly deals with the idea and consequences of its settlement with their families, partners and / or children. Thus immigration goes hand in hand with pupils from other cultures sharing our classrooms.According to these statements, we first thought about carrying out a research project on the difficulties of foreign students (basically from Equator) studying mathematic for compulsory education in Spain. On the other hand, we addressed the issues describing the differences between both the Equatorian and the Spanish education system and its Mathematic Curricula. There are three basic stages: the first is the assumption of the influence of the context of the mathematic problems and was carried out in secondary schools in Catalonia.A second stage was developed in secondary schools in Equator for 5 months to oversee the processing and quality of mathematic courses. A test of mathematic from PISA's report was handed out to more than 500 Equatorian students in order to compare and analyse their own results.A third stage to determine the design and suitability of using the web MigraMat to give answer to the difficulties detected on the previous stages. Meanwhile, we backed the influence of the immigrant's emotional aspects to resolve the tests.The results highlight the numerous differences between the two education systems, such as the contents of their Mathematic Curricula in compulsory secondary education, the dynamic, methodologies or the resources used. Results of the tests of PISA's reports also show that Equatorian students have more difficulties to resolve the tests.These results, according to the classroom regulation, believing system, self confidence and emotions of immigrant students, show that their low academic results stem neither from the difficulties of the language nor cognitive aspects.

Actualmente todos los países de Europa y, de manera especial, aquellos que conforman la Unión Europea, reciben un número creciente de personas inmigrantes. Frente a una falsa percepción de homogeneidad atribuida a este colectivo, la realidad nos muestra que estas personas presentan una gran variedad en cuanto a procedencias, legunas de origen, motivos para emigrar, ocupaciones, intereses, etc.Por lo que respecta al Estado español, en pocos años nuestro país ha pasado de ser emisor a receptor de emigración y podemos decir que, en la actualidad, el fenómeno inmigratorio está adquiriendo cotas hasta hace poco impensables. Consecuencia directa de ello es la presencia del alumnado extranjero en nuestros centros escolares, los que plantea nuevos retos a un Sistema Educativo que no puede renunciar a la legítima pretensión de evitar la discriminación de las minorías culturales y lingüísticas.En este marco, enseñar a estos alumnos y alumnas a dominar la lengua o lenguas de la sociedad donde viven, constituye uno de los objetivos central de la escolaridad; ya que, como es bien sabido, el dominio de la lengua de la sociedad receptora representa un instrumento clave para poder ejercer con plenitud sus derechos como ciudadanos. Conscientes de ello, el propio profesorado suele resaltar, además, los determinante que resulta el dominio de la lengua que emplea la escuela en el éxito o fracaso escolar de este alumnado y, en consecuencia, a este fin se sulen dedicar múltiples esfuerzos; pero a pesar de todo, en numerosas ocasiones, los resultados obtenidos no responden ni a las expectativas ni al tiempo dedicado.Es cierto que entre el profesorado priman ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas. Así, se tiende a pensar que los niños inmigrantes escolarizados en los primeros cursos aprenden de forma natural la lengua castellana por simple "inmersión" en nuestro medio escolar y sin necesidad alguna de actividades ni programas específicos. En el mismo sentido, estas ideas operan a niveles no estrictamente lingüísticos y se plasma de manera que se tiende a creer que en estos casos los escolares se adaptan rápidamente y de forma satisfactoria a las exigencias de nuestra escuela.Todo ello, se ha puesto de manifiesto en las escasas investigaciones sobre la enseñanza y el aprendizaje de segundas lenguas en contextos de inmigración. Concretamente, en el caso del castellano, los datos disponibles apuntan a que tanto en conocimiento lingüístico como en rendimiento escolar, en general, el alumnado de origen inmigrante obtiene resultados significativamente inferiores al de alumnado autóctono.Esto nos ha llevado a nuestra investigación en la que, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico castellano en alumnado inmigrante, hemos pretendido analizar algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello nos ha permitido, además, contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos y, consecuentemente,formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión.Metodológicamente, hemos procedido a partir de una muestra de alumnos y alumnas de origen inmigrante que cursan 1º de ESO en la provincia de Huesca, tomando como grupo control a sus iguales autóctonos. Los resultados más significativos nos confirman que el conocimiento lingüístico de ese alumnado, incluso cuando su lengua de origen es el castellano, es inferior al del alumnado autóctono, pudiéndose establecer un cierto "perfil" en la adquisicón de diversas habilidades lingüísticas en el que el tiempo de estancia en nuestro país y la edad de llegada aparecen como algunas de las variables más significativas. Otras variables que se han mostrado claves para entender el proceso de enseñanza/aprendizaje del castellano por parte de este alumando son: el nivel socioprofesional y el nivel de estudios de los padres, considerdos independientemente, o las actitudes tanto hacia el castellano como hacia la L1.

La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya. / This study presents the proficiency levels in Catalan and Spanish attained by 6th grade immigrant students in Catalonia during the year 2006-07. In particular, analyzes the effects of some variables in their linguistic knowledge (length of residence, first language, previous schooling, parents' educational level, sociolinguistic context, number of immigrant students per classroom, uses of different languages in home, school and the social context, among others). It also investigates the linguistic interdependence relations (Cummins, 1979) between Catalan and Spanish, the languages that immigrant pupils have to learn at school. Linguistic proficiency is measured by specific tests and evaluates a great range of oral and written skills in both languages. Statistic treatment of data have been used. Conclusions point out the complex interaction between factors in the process of learning new languages from school and outline some implications for the educational and linguistic policies related to immigrant students in Catalonia.

El propósito de esta tesis es producir una descripción compleja de los diferentes niveles y significados constituyentes y operantes en la relación entre los niños inmigrantes y nativos en el marco de una escuela primaria en Jerusalén. La investigación es de carácter netamente cualitativo y etnográfico, del tipo multi-método. Las técnicas implementadas son: la observación como participante, la entrevista en profundidad, la asociación libre de palabras y los grupos de juegos dramáticos.Las preguntas formuladas son:1. ¿Cuál es la figura que los niños autóctonos elaboran de los inmigrantes?2. ¿Cómo se sienten los inmigrantes en el entramado social de la escuela?3. ¿Qué tipo de relaciones se establecen entre ellos? 4. ¿Cuáles son las manifestaciones de la reproducción interpretativa que los niños practican? El primer capítulo presenta una reflexión epistemológica a partir de un Análisis Crítico de la Bibliografía escrita sobre la Integración Social de los Inmigrantes y presenta la perspectiva epistemológica adoptada: el socioconstruccionismo y los principios del Pensamiento Complejo diseñados por E. Morin (1994, 1995). El siguiente capítulo agrupa las teorías sobre el tema específico de la interacción social entre inmigrantes y nativos según los conceptos que éstas consideran determinantes en este tema. Dos categorías que aparecen en el grueso de los trabajos, aquellos que se desarrollan dentro de la perspectiva epistemológica mencionada (mas no sólo en ésta) son: identidad y poder, este último considerado tanto por medio de recursos materiales como simbólicos. Ambos conceptos aparecen con muchos aspectos compartidos que son interesantes de destacar, por sobre la diversidad de definiciones que reciben a través de diferentes paradigmas. Una tercera categoría incluye los estudios que se refieren a comunicación intercultural y cambio, el carácter evolutivo de la integración social de los inmigrantes, etc.El capítulo siguiente discurre sobre el lugar marginal otorgado a los niños como sujetos en la investigación social en general y en el tema presente en particular, para presentar luego los modelos teóricos que construyen la cultura de niños dentro del marco de la sociedad. Se indican algunas de las etnografías llevadas a cabo en entornos escolares con diversidad cultural, destacando la labor de Troyna y Hatcher en Inglaterra, y otras realizadas en España e Israel.El cuarto capítulo ubica al lector en el contexto sociohistórico específico, las políticas migratorias de Israel y las medidas relacionadas con el alumnado multicultural dictadas por el Ministerio de Educación a lo largo de 50 años, y el papel tomado por el renacimiento de la lengua hebrea. Se presenta el panorama social actual en el país en los ámbitos de la opinión pública y la comunidad escolar en particular y se informa acerca de la inmigración que procedente de la ex URSS, incrementa la población nacional en un sexto en menos de una década. A continuación, se explicitan los principios éticos seguidos en la investigación con los niños, y se presentan las técnicas instrumentadas, dos de ellas provenientes del campo de la psicología clínica. Luego de presentar el material producido, algunas de las conclusiones a las que se arriba son las siguientes: El panorama descrito es multifacético, mas se dibuja con claridad una figura negativa del alumno inmigrante construida debido a factores sociopolíticos, culturales, institucionales. Algunos de ellos son: la magnitud de esta migración, la historia de las demandas de asimilación que la sociedad israelí presenta, los cambios históricos en la identidad del pueblo judío, las prácticas escolares, la vigencia de la función docente tradicional, el carácter universalista de la escuela pública. Factores de tipo evolutivo relativos a los preadolescentes añaden un cariz distintivo.

TESI DOCTORAL: L'estudi se centra a Viladecans, vila de l´àrea Metropolitana de Barcelona, i incideix sobre una població formada majoritàriament per immigrants d'arreu de L´Estat espanyol Aquesta recerca es proposa dos objectius fonamentals:a) Analitzar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques d'un grup d´escolars fills d´immigrants, la majoria dels quals han rebut classes de català però mai han fet immersió lingüística. Aquests estudiants estudiàven vuitè d´EGB en escoles públiques i privades de Viladecans el curs 1995/96.b) Estudiar la competència, l'ús i les actituds lingüístiques dels fills/filles de les unitats familiars formades per un dels progenitors nascut a l´àrea de llengua catalana i l´altre a fora.Aquest treball és de caire descriptiu a la primera part (competència, ús i actituds ) i de caire exploratori a la segona (factors del procés). Partim fonamentalment de les dades contestades pels alumnes al llarg de l'enquesta que els vam administrar.S'analitzen les actituds lingüístiques, les espectatives de futur en la utilització del català, les preferències i normes d'ús entre catalanoparlants i castellanoparlants, la normalització lingüística, el sentiment nacional i les creences sobre el futur lingüístic a Catalunya. S'investiga en quines situacions usen el català i en quines el castellà en el seu comportament quotidià. S'intenta demostrar si les relacions personals determinen les pautes d'ús lingüístic dels nens /nenes i, per altra banda, comprovar si els nois/noies tendeixen a seguir la mateixa regla a l'escola, entre ells i a casa. Investiguem, quin ús fan del català una mostra de 249 alumnes de cinc escoles i barris diferents que han estudiat assignatures en català, i el català com assignatura, però no han fet l-aprenentatge de la lectoescriptura en català. El procés que es va seguir fou: 1) entrevistes individuals 2) converses entre grups de vuit/deu alumnes previament entrevistats, i 3)enquestes administrades a tota la mostra. L'enquesta estava subdividida en quatre grans apartats a) dades generals, b) dades familiars c) dades individuals d) actitudsResultats de la investigacióEls resultats reflecteixen en cert grau, la realitat lingüística de Viladecans Majoritàriament la població enquestada ha nascut a Catalunya l'any 1982. La majoria dels seus progenitors són de fora de Catalunya, arribats a Viladecans bàsicament per la bona oferta d´habitatges, la proximitat a Barcelona i les zones industrialitzades que l´envolten. Aquesta gran migració que ha rebut Viladecans s´ha adaptat al poble per poder treballar i viure. El volum de la població desplaçada ha estat tan important que ha arribat a superar la població autòctona. Els progenitors de la mostra parlen entre ells en castellà en un 78% i només un 9% ho fa en català Els enquestats diuen en un 88% que entén i parla en català. L'ús lingüístic, és major en algun àmbit concret com ara la classe de català , però és molt menor en àmbits informals com ara amb els companys i amics amb qui es relacionen. En general, no s´hi troben actituds negatives vers el català. Però tot i que la majoria pensa que a Catalunya s´ha de saber el català, un 73% de la mostra no està d´acord amb l´oficialitat única del català.Comparant el grup mixt amb el grup d-immigrants no s-han trobat diferències importants. Per tant, es podria dir que el lloc de naixement dels progenitors no seria rellevant, ja que estem parlant de segones generacions.En quant als factors del procès, l'escola és determinant a l'hora de l'aprenentatge del català. / The purpose of this work was to analyze the situation of the Catalan language in Viladecans. The study included interviews with this village schools' students. The main purpose was to analyze how these students use this language.Viladecans is a big town located near to Barcelona. When the the data for the study were collected the town had 45.000 habitants. Nowadays, It has 61.000 habitants. Most of them are immigrants who came - twenty or thirty years ago- from other areas of Spain. These immigrant people never speak in Catalan. In Viladecans threre are lots of immigrants from Africa and South America. The study shows both the situation of these people's childrens and the situation of those who were born in Catalonia and speak both Spanish and Catalan.In all the schools of Catalonia the teachers speak in Catalan in their classroom. We have studied, on one hand, how a group of students, -the immigrants' childrens- who had never learnt in Catalan, speak and use this language (between them, with their family etc). On the other hand, we have studied, a group of students, who had born in a family with one of their parents speaking Catalan and the other Spanish.The results of this investigation show that most of the children that were born in Catalonia in 1982, had parents who had born in other parts of Spain or in another country. They came to Viladecans when this town was needing a lot of people to work both in factories and building houses. They were more than the population that had born in Viladecans.The situation in general is the following: The parents speak between them mostly in Spanish (78%); only few parents speak Catalan (9%). Most of the parents understand Catalan (88%), but they don't use it with their family.Everybody agree that people in Catalonia have to use Catalan language. Normally, they prefer to use both languages (Spanish and Catalan), and they disagree with the obligation of speaking only in Catalan.Finally, the most important conclusions of this study are: 1) that the place where people was born is not important to speak catalan, and 2) that the school is very important to determine the language children adopt when move to another country or city with another language.

Durante los últimos treinta años, diversos colectivos de población africana se han establecido en Catalunya, y el Maresme ha sido una de las comarcas donde la inmigración ha sido cuantitativamente remarcable.En 1982 se formó la "Unitat de Medicina de la Immigració i Tropical" (UMIT) del Hospital de Mataró, con el objetivo de dar respuesta a la creciente demanda de atención sanitaria de los inmigrantes de la zona, que al estar en situación jurídica irregular no tenían acceso (en aquellas épocas) a la red sanitaria pública. La UMIT estuvo en funcionamiento hasta el año 2000.Los trabajos presentados en esta tesis pretenden profundizar científicamente y metodológicamente en: las enfermedades importadas por los inmigrantes estudiados, en las diferencias clínicas entre la presentación de las mismas patologías importadas por viajeros y por inmigrantes, y finalmente, en su impacto en la salud pública de la población receptora.Durante el periodo 1984-1994 completaron el protocolo de estudio de la UMIT 1.321 inmigrantes africanos. Sus características principales fueron: mayoritariamente era hombres, jóvenes y originarios de países subsaharianos; en situación laboral inestable, irregularidad administrativa y sanitaria y desconocimiento de los idiomas europeos. El dolor abdominal fue el motivo de consulta más frecuente. Las enfermedades más prevalentes: infecciones/parasitosis, patologías del aparato digestivo y hematológicas.También se estudian 285 casos de uncinariasis importada diagnosticados en el Hospital de Mataró durante el periodo 1984-1999.Se compara la presentación clínica de una misma parasitosis importada, la esquistosomiasis por Schistosoma mansoni, entre viajeros e inmigrantes de zonas endémicas. Se resalta el distinto abordaje diagnóstico y terapéutico.Se incluye el estudio de 23 casos de neurocisticercosis importada, tanto por viajeros como por inmigrantes.

El nostre treball de tesi s'inscriu dins el camp de la investigació educativa i planteja com a objectiu la necessitat d'obrir el currículum de les escoles a d'altres visions culturals. La nostra hipòtesi de partida serà el convenciment que no podrem establir un diàleg cultural, si no donem a l'alumnat coneixements d'altres cultures que permetin després un reconeixement i una estima dels mateixos.Des d'aquest plantejament, hem portar a terme una investigació en la qual hem utilitzat un recurs musical per ajudar a la introducció de noves cultures a les aules, implicant posteriorment a totes les matèries, i modificant no només la pràctica educativa dels i les mestres cap a aquesta vessant intercultural, sinó també els diferents currículums del centre.El primer capítol, "La diversitat cultural a l'escola", ens ofereix un primer estat de la qüestió. Oferim la conceptualització dels termes de cultura i diversitat, i adoptem el terme de "diversitat cultural". Davant aquesta diversitat es podien adoptar diferents models educatius que presentem. Seguidament, coneixem les indicacions que les diferents lleis educatives de l'estat tenien previstes per donar resposta a aquesta diversitat, destacant l'augment progressiu de la sensibilitat cap a aquesta temàtica de la LOCE, LOGSE i LOE. Un especial èmfasis s'ha posat en aterrar en el nostre entorn més proper, -Catalunya- coneixent les actuacions previstes pel Departament d'Educació per donar resposta al col·lectiu d'alumnat estranger, destacant el pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) com el més ambiciós en aquest sentit.Posteriorment, vam conèixer les dades concretes respecte a l'alumnat immigrant i l'escola i vam establir l'etapa d'educació primària com la més nombrosa quant a alumnat estranger i vam caracteritzar-la.El segon capítol: "Educació i currículum intercultural", recull les orientacions explícites per elaborar el currículum intercultural. Finalment, centrem en el professorat el nostre interès, ja que esdevé el mitjà pel qual es poden assolir els canvis, esbrinant les actituds de la comunitat educativa davant la diversitat cultural i coneixent les indicacions necessàries quant a la seva formació en aquest àmbit.La cançó infantil en altres llengües és el nostre desencadenant del canvi, perquè permet establir el primer contacte entre les diferents cultures i propicia l'establiment del diàleg cultural pretès. És en el tercer capítol, "Música i cultura", on presentem les relacions entre la música i la cultura i el paper específic de la cançó com a representant cultural. Es contextualitza i s'interrelaciona la música com a cultura, es defineixen els conceptes de música i etnicitat, es justifica la gestió de la pluriculturalitat a través de la música i el currículum de música i es presenta el valor de la cançó com a recurs pedagògic.El capítol quart: "Fonamentació i disseny de la investigació" integra el problema a investigar: l'ús de currículums monoculturals en espais educatius multiculturals i la falta de recursos i formació per canviar aquest enfocament. Davant aquest problema vam plantejar els objectius específics: canviar la pràctica educativa cap a la vessant intercultural fent servir com a desencadenant un recurs musical, amb incidència en tots els elements que formen la comunitat educativa. Aquest ampli espectre d'actuació demanava un model investigador que contemplés la participació directa del professorat com a investigador, i des d'aquesta premissa es justifica la selecció del model d'investigació acció col·laborativa. En aquest capítol també explicitem les quatre fases del disseny de la tesi, les estratègies de recollida d'informació, els paràmetres seguits per analitzar-la, i els procediments per assegurar el rigor científic del treball.El capítol cinquè, "Elaboració del cançoner", presenta l'aterratge dels blocs teòrics coneguts als primers capítols en un recurs musical que vol respondre a les necessitats genèriques que es desprenien respecte a la consecució d'un currículum intercultural. La primera fase empírica la trobem en el capítol sisè, "Anàlisis del context. Planificació i disseny de la intervenció", on es caracteritza l'espai físic i personal del centre, la predisposició intercultural del professorat implicat en l'estudi, la procedència cultural de l'alumnat, l'anàlisi documental i el funcionament intern per aconseguir un diagnòstic inicial.La segona part del capítol correspon a detallar la coherència entre les necessitats que cobria el recurs i les detectades, creant una primera adaptació del recurs musical, ampliant-lo amb suggerències de treball per a totes les àrees curriculars, i constituint un grup de treball amb el qual vam establir el pla d'acció. També es detalla la formació donada al professorat participant en l'àmbit teòric de l'educació intercultural.L'eix operatiu d'aquest treball investigador és el que correspon a la "Transformació curricular" i l'hem detallat en els capítols següents (7, 8 i 9). Aquests tres capítols reflecteixen la veritable acció que va seguir el passos cíclics propis de la investigació-acció: la reflexió i planificació de les sessions, l'aplicació dels recursos, la recollida de dades parcials -informes orals i escrits- i l'avaluació i reflexió.La presentació del procés en tres capítols es justifica perquè, en el moment de les anàlisis i reflexions finals, van emergir clarament tres bucles d'acció diferenciats que van donar peu a intitular cadascun dels capítols d'acord amb els diferents objectius assolits.- Primer bucle d'acció: prova del material elaborat per la investigadora-formadora: etapa de sensibilització, (capítol 7).- Segon bucle: el professorat participant crea el seu propi material i assaja diferents estratègies d'ensenyament-aprenentatge: cap a l'autonomia, (capítol 8).- Tercer bucle d'acció: Cadascun dels mestres participants cristal·litza un protocol diferent d'actuació i el consolida: consolidació, (capítol 9).El capítol desè: "Valoració de la incidència del canvi", corresponent a l'ultima fase de la investigació, ens presenta la reflexió final respecte a l'avaluació del procés de transformació curricular i ens dóna a conèixer les dades que van permetre l'anàlisi i l'elaboració d'informes i les conclusions finals gràcies a la triangulació d'informació entre les diverses fonts d'informació recollida.Per últim, presentem el capítol onzè , titulat: "Conclusions, límits i prospectiva" , on es recull una síntesis i reflexió personal sobre els aspectes més rellevants del treball realitzat, així com diverses suggerències per a la millora del recurs i la seva implementació a l'escola. També tenim presents els límits d'un treball d'aquestes característiques, i fem esment a possibles línies d'investigació futures en aquest àmbit. / "TOWARDS AN INTERCULTURAL CURRICULUM IN PRIMARY. THE INVESTIGATION-ACTION AS METHODOLOGY AND THE MUSIC AS THE LEADING OF THE CHANGE".TEXT:This thesis project is framed within the field of the educative investigation and raises like objective opening the scholastic curriculum to other cultural visions, given the existing cultural diversity nowadays in our classrooms.The inicial hypothesis is the conviction of which we cannot establish a cultural dialogue if the pupils do not have knowledge of other cultures.The first chapter, of conceptual and contextual character, details the main concepts as far as cultural diversity, explains the educative models that can give an answer to this diversity, reviews the effective educative directives in this scope and justifies and characterizes the stage of primary education to carry out the work.The second chapter gathers the directions to elaborate an intercultural curriculum and the necessity of the educative community of formation in this scope.The third chapter presents/displays the relations between music and culture, since we wanted to use the infantile song in other languages to begin to know other cultures and to later facilitate the cultural dialogue in the rest of educative matters.The fourth chapter includes the general design of the investigation and details the specific objectives, justifying the adoption of the "cooperative investigation-action" model by its integration of formation, investigation and action.The fifth chapter details the elaboration of the initial resource: music in other languages.In the sixth chapter the physical and personel space of the school is characterized, detailing the adaptation from the resource to all the areas and the process of the formation of the teaching staff.Chapters 7, 8 and 9 detail the process of transformation achieved in school in three stages: sensitizing, towards the autonomy and consolidation.The chapter tenth presents the final evaluation of the process.The last chapter gathers the conclusions of the investigation, presents the limits of this one and details diverse future lines of investigation in this scope.

El título de esta tesis recoge el fin de este trabajo; analizar el estado de integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Se trata de una investigación de corte diagnóstico que se focaliza en una temática emergente en nuestra sociedad actual.La presencia de personas procedentes del extranjero en nuestra sociedad supone un reto y una oportunidad para todos. Si las sociedades receptoras son permeables, abiertas e integradoras, se producirá un proceso de cohesión social. Si por el contrario estas condiciones no se dan, la población inmigrante creará su propio universo. Si la población inmigrante debe formar parte activa de la sociedad, todavía es más necesario que el proceso de integración de sus descendientes ocurra. Preocuparse por esta realidad es la voluntad del presente estudio. Concretamente por uno de los grupos de jóvenes de origen extranjero mayoritarios de nuestra comunidad autónoma; la procedente de Marruecos que destaca por ser una de las más castigadas por los prejudicios sociales.Entendemos la integración como un proceso dinámico que depende de dos partes. Por este motivo estudiamos la integración en función del colectivo de alumnos de origen magrebí y del resto de alumnos a través de un cuestionario elaborado de forma específica y con dos modalidades, una dirigida al alumnado de origen magrebí y la otra al alumnado autóctono y del resto de procedencias.La condición indispensable para hablar de integración de la población inmigrante, es el reconocimiento de la condición de ciudadanía. Sin ciudadanía e igualdad no existe la posibilidad de que se produzca cohesión social. Nuestra definición de integración implica aceptar que no basta con un reconocimiento jurídico y legal de unos derechos que permitan desarrollarse en comunidad, sino que es preciso promover políticas de inclusión que posibiliten el campo de interacción desde el cual, los individuos sean provistos de todas las dimensiones de la ciudadanía y abran todo el abanico de elementos personales dispuestos en positivo necesarios para comprender otras culturas. Encontramos la operativización de la teoría a través de la adaptación del Modelo dinámico de ciudadanía desarrollado por el grupo GREDI para la formación en alumnado de secundaria, de la ciudadanía intercultural.Para desarrollar esta tesis la dividimos en tres grande apartados y las conclusiones finales. En una primera parte, fundamentamos todos los constructos que forman parte de nuestro tema de estudio en tres capítulos teóricos. A continuación presentamos los fundamentos metodológicos del estudio, se describe su diseño y el proceso de elaboración del cuestionario como principal estrategia de recogida de información, se delimita la muestra y la aplicación de todas las técnicas de recogida de información. En la tercera parte, analizamos los resultados y los relacionamos con las aportaciones teóricas defendidas en capítulos anteriores y estudiamos los factores clave de la integración desde la perspectiva del alumnado de origen magrebí y desde la del resto de jóvenes. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del estudio, los límites con los que nos hemos encontrado y la prospectiva que surge de la investigación llevada a cabo. / The wording of this thesis title reflects the purpose of this study: to analyze the integration overview of Moroccan youth in Catalonia. It is a diagnostic study focused on an emerging topic in our society.In the last few years, the arrival of a large amount of foreigners has meant a challenge and an opportunity for our society. If host societies are permeable, open and inclusive, a process of social cohesion will take place. On the contrary, if this flexibility does not occur, the immigrant population will create their own world. If such population has to end as part of a "whole", even more obvious should be the integration of their descendants. This worrying reality is the main reason for this study. Specifically, the main concern falls on Moroccan population as one of the largest groups of our region and most affected by social prejudices. We understand integration as a dynamic process which depends on two parties. As a consequence, the questionnaire developed for this investigation has two versions due to the fact that integration is studied in accordance with each group: students of North African origin and native and other-origin students.The essential condition to talk about immigrant integration is the recognition of citizenship status. Without citizenship and equality, social cohesion is not possible. Our definition of integration means coming to the agreement that the legal recognition of community-development rights is not enough, it is necessary to promote inclusion policies which enable the field of interaction from which individuals are endowed with all the dimensions of citizenship and ready to open themselves to understand other cultures. The reader can found the theory applied by adapting the Dynamic model of citizenship that was developed by GREDI (Research Group on Intercultural Education).We start with three theoretical chapters with all the constructs that are part of our subject of study. This is followed by a second part which covers the methodological foundations of the study. In the third part, on the one hand, results are related to the theoretical contributions from the previous chapters and, on the other one, the key factors of integration are discussed from a double perspective. Finally, in the last part we present the conclusions, scopes and limitations.

El treball de recerca d'aquesta Tesi es centra en investigar com té lloc la pràctica de la relació educativa amb dones immigrades en l'ofici d'Educador/es socials. Dins l'àmbit de l'educació de persones adultes, i específicament amb dones immigrades, la recerca busca aprofundir en algunes qüestions que es posen en joc en els processos d'ensenyament i aprenentatge d'una nova llengua. Algunes de les preguntes que inicien aquesta recerca narrativa són:Què es posa en joc en la relació educativa en espais d'ensenyament i aprenentatge entre adultes? Quins fils de sentit i significat travessen la relació i afecten la pràctica educativa?Què passa en la relació educativa quan una educadora-catalana, occidental, universitària ensenya a llegir i a escriure a una dona del camp del nord del Marroc o de Gàmbia o del Senegal? Quins sabers i no sabers es posen en joc en aquesta relació educativa? Com acompanyem els educadors/es en aquest aprenentatge de la llengua? Com es posa en joc la relació entre nosaltres en aquest procés d'aprenentatge? Com i des d'on mirem les educadores i educadors a algunes dones immigrades? Com es mou la relació entre nosaltres? Com portar aquestes preguntes a les aules universitàries?En aquesta recerca de comprensió, he partit de la pròpia experiència de la pràctica de relació educativa per començar a reflexionar sobre el sentit de ser educadora social amb dones immigrades. Sentit que he indagat, també, des de les preguntes per la comprensió per l'ofici que neixen a les aules de la Universitat, en la formació de futurs educadors/es socials.Al costat de les preguntes que em varen suscitar el sentit de ser educadora en van néixer de noves cercant el sentit del propi mètode, preguntes com ara: Com acostar-me a la comprensió d'aquesta relació educativa? Com podria indagar l'experiència de la relació educativa? És possible posar-hi paraules? És possible escriure-la?Per fer aquest recorregut he cercat la investigació narrativa com a forma de caminar. La recerca narrativa permet acostar-nos a comprendre l'experiència de forma àmplia, tot acollint la complexitat de la relació educativa amb les seves diferents dimensions.Per això, l'escriptura narrativa m'ha permès "tocar" una part de l'experiència i poder-la mostrar cercant compartir aquesta complexitat. La tesi s'estrcutura en quatre parts.La Primera Part : Apropar-se a l'experiència. La relació educativa amb dones Immigrades És una aproximació a l'experiència des de la qual parteixo on presento el context i les protagonistes; així com també el sentit d'investigar i el punt de partida de la recerca. En aquest apartat aprofundeixo en el context institucional, en la mirada disciplinar en relació a l'Educació Social, els processos migratoris, el sentit dels espais d'acollida, el procés d'ensenyament de la llengua i la pràctica de l'acompanyament com educadoressocials amb persones immigrades.En la Segona part, dedicada a la metodologia d'investigació que porta per títol: "Amb les pròpies mans". El relat d'un recorregut singular tocant l'experiència. Explico des d'on i com neix el fil central de la recerca: "la relació educativa", i el procés. Des de l'anàlisi d'interpretació de les dades al procés i sentit de l'escriptura narrativa.A la Tercera part: Tres camins per pensar la relació educativa, desplego en tres capítols els tres eixos principals que emergeixen del fil central de la recerca i que són: La pregunta per la llibertat, El Temps en la relació educativa i Acompanyar un tros del camí de vida: Una mirada des de l'amor i el dolor en la relació educativa.La Quarta part titulada Conclusions, inconclusions i propostes és on aporto una articulació i encreuament entre els tres eixos de recerca per apropar-nos a la comprensió de la relació educativa. A partir de la qual s'obren nous camins, noves propostes, deixant a la mà dels lectors la possibilitat de deixar-se tocar per explorar el sentit de la pròpia experiencia de la relació educativa. / "IN TOUCHING THE EXPERIENCE OF THE EDUCATIVE RELATIONSHIP WITH IMMIGRANT WOMEN. A NARRATIVE RESEARCH".BY: Marta Caramés Boada.TEXT: The aim of this Thesis research is to study the manner the social educator handles her/his relationship with immigrant women. Within the field of adult education, and more specifically immigrant women, this research aims at deepening on the knowledge of some issues that take place during the teaching and learning processes of a new language.Some of these issues that initiate this narrative research are:What does it take place in the education relationship during the teaching and learning amongst adult women? What sort of links of sense and meaning go across the relationship and affect the educative practice?What happens in the educative relationship when a Catalan, occidental educator with a university degree teaches to read and write a woman from the northern fields of Morocco, Gambia or Senegal? What kind of knoweldges and lack of knowledges play a part in this educative relationship?How do we, educators, go along in this learning of the language? How does the relationship amongst us start in this learning process? How and from where do we educators look at some immigrant women? How does our relationship move? How to bring these questions to the university classes?In this research of understanding, I have started from my own experience in the practice of the educational relationship to start thinking about the sense of being a social educator with immigrant women. Sense that I have searched also from the questions to understand the job that are raised at the University, during the generation of future social educators.Next to the questions that raised my sense as an educator, other new ones were born when searching the sense of the method, questions such as: how to approach the comprehension of this educational relationship? Is it possible to bring it into words? Is it possible to write it?To perform this journey I have searched the narrative research as a research path. Narrative research allows us to come near the understanding of the experience as a broad form, welcoming the complexity of the educational research with its different dimensions. This is the reason why narrative writing has allowed me to "touch" a part of the experience and to be able to show it seeking to share this complexity.