No description available.

Lors d’une blessure chez l’épinette blanche, le facteur de transcription MYB14 et certains gènes de la voie de biosynthèse des isoprénoïdes (voie MVA) sont surexprimés. De plus, des plantules d’épinette blanche transgéniques surexprimant le gène PtMYB14 accumulent elles aussi des transcrits de gènes faisant partie de la voie MVA. Ainsi, MYB14 pourrait être un régulateur transcriptionnel potentiel de cette voie métabolique (Bedon et al. 2010). Ce mémoire cible la régulation potentielle du gène de la 3-hydroxy-3-methylglutaryl-CoA synthétase (HMGS), une enzyme de la voie MVA, par MYB14. Nous avons 1) isolé et caractérisé la région promotrice de Hmgs, 2) testé si MYB14 se lie directement au site découvert dans ce promoteur et 3) vérifié si MYB14 peut influencer positivement la transcription de Hmgs. Ce projet de maîtrise a permis de découvrir une nouvelle fonction pour un facteur de transcription de la famille des R2R3-MYB soit la régulation de la voie de biosynthèse des isoprénoïdes.

Wood formation or xylogenesis is a fundamental process for so diverse issues as industry, shelter and a sustainable environment. Wood is comprised of secondary xylem, rigid large cells with thick cell walls that are lignified. The basis for the sturdy cells is an advanced composite made up of cellulose fibers cross-linked by hemicelluloses and finally embedded in lignin. This fiber-composite is the secondary cell walls of woody plants. Cell division and differentiation is regulated by switching on and off genes. Proteins encoded by these genes execute the major functions in the cells. They steer the entire machinery operating the structure and function of the cells, maintaining growth and synthesising essential products such as the cell wall carbohydrates.   Here we describe the investigation of genes and proteins involved in xylan formation as well as the development of a model system that will aid the functional analysis of wood formation. Xylan is the main hemicellulose or cross linking glycan in dicot wood and thereby one of the most abundant carbohydrates on earth. We demonstrate that hybrid aspen cell suspension cultures can be used as a model system for secondary cell wall formation. We have also examined glycosyltransferases from CAZy family 43 that play a part in secondary cell wall formation. We have focused on one of these, Pt×tGT43A, a likely ortholog of Arabidopsis IRX9, which plays a crucial role in xylan formation. The protein was transiently expressed in Nicotiana benthamiana and its function and localization is described. Also, we investigate a glycoside hydrolase, Pt×tXyn10A, involved in wood formation. Its role is not clear but it most likely modifies xylan as it gets incorporated into the secondary cell wall after secretion from the Golgi. This influences the interaction between cellulose, xylan and lignin in the finished wood cell. We have also cloned a transcription factor, Pt×tMYB021, a likely ortholog of Arabidopsis MYB46 and we show that it activates GT43A, GT43B and Xyn10A. By analysis of the promoter sequences we identify a CA-rich motif putatively important for xylem-specific genes.   By mastering proteins involved in xylogenesis we will acquire the tools to improve and develop the wood product market. Xylan is an immense unexploited source of renewable carbohydrate. New products envisioned include e.g. faster growing trees, changed fiber characteristics, optimised utilization of wood carbohydrates for biofuels and biomaterials as well as invention of intelligent materials by biomimetic engineering. / Vedbildning, eller xylogenes, är en grundläggande mekanism för så skilda områden som industri, boende och en hållbar miljö. Ved består av sekundärt xylem som är starka, stora celler med tjocka cellväggar som är lignifierade. Grunden för de starka cellerna är en avancerad komposit bestående av cellulosafibrer tvärbundna av hemicellulosa och slutligen ingjutet i lignin. Denna fiberkomposit är den sekundära cellväggen i vedartade växter. Celldelning och differentiering regleras genom att sätta igång och stänga av gener. Proteiner som kodas av dessa gener utför de viktigaste funktionerna i cellerna. De styr hela maskineriet som upprätthåller cellernas struktur och funktion, underhåller tillväxt samt tillverkar nödvändiga produkter såsom cellväggskolhydraterna. Här beskriver vi utforskningen av gener och proteiner som är inblandade i xylanbildning liksom utvecklandet av ett modellsystem som kommer vara en hjälp i den funktionella analysen av vedbildning. Xylan är den vanligaste hemicellulosan, eller korsbindande glykanen, i lövträd och därför en av de vanligaste kolhydraterna på jorden. Vi demonstrerar att hybridaspcellkulturer i suspension kan användas som ett modellsystem för sekundär cellväggsbildning. Vi har också undersökt glykosyltransferaser från CAZy-familj 43 som tycks spela en viktig roll i bildandet av sekundär cellvägg. Vi har fokuserat på en av dessa, Pt×tGT43A, en trolig ortolog till Arabidopsis IRX9 som spelar en viktig roll i xylanbildning. Proteinet har uttryckts övergående i Nicotiana benthamiana och dess funktion och lokalisering beskrivs. Dessutom undersöker vi ett glykosidhydrolas, Pt×tXyn10A, involverad i vedbildning. Dess roll är oklar men högst sannolikt modifierar det xylan medan det inkorporeras i sekundära cellväggen efter sekretion från Golgi. Detta influerar interaktionen mellan cellulosa, hemicellulosa och lignin i den slutliga vedcellen. Vi har också klonat en transkriptionsfaktor, Pt×tMYB021, en trolig ortolog till Arabidopsis MYB46 och vi visar att den aktiverar GT43A, GT43B och Xyn10A. Genom analys av promotorsekvenserna har vi identifierat ett CA-rikt motiv förmodat viktigt för xylemspecifika gener.Genom att bemästra proteinerna som är ansvariga för vedbildning får vi verktyg att utveckla skogsproduktsmarknaden. Xylan är en ofantligt stor outnyttjad källa till förnyelsebara kolhydrater. En vision är nya produkter som till exempel snabbväxande träd, ändrade fiberegenskaper, optimerat användande av vedkolhydrater för biobränsle och biomaterial såväl som utvecklandet av intelligenta material genom biomimetisk ingenjörskonst. / QC20100730

(EN) Chronic lymphocytic leukemia (B-CLL) represents a disease of mature-like B-cells. Due to failed apoptosis but also due to enhanced proliferative signals, the leukemic B-cells accumulate in the peripheral blood, bone marrow, lymph nodes and spleen. The clinical course of B-CLL is very heterogeneous; in some patients B-CLL progresses very rapidly into an aggressive form. Such patients need therapy sooner while in other patients with indolent B-CLL the onset of therapy takes years. Several standard prognostic and disease progression markers are used for disease staging and monitoring, however a reliable marker that will suggest when to start therapy is unknown. Expression of small, non-coding microRNAs is often deregulated and represent important prognostic markers in variety of cancers including leukemia. Hence in our study we concentrated to miR-155, an important molecule regulating differentiation of hematopoietic cells, inflammation process and antibody production. Its aberrant expression was described in Hodgkin`s as well as in non-Hodgkin`s lymphoma, including indolent lymphoproliferations like B- CLL. Our results confirmed elevated levels of both, primary miR-155 transcript and mature form of miR-155 in our B-CLL patient samples (N=239). The aberrant expression of miR-155 in B-CLL samples...

Thesis deals with relationship between histomorphological and molecular-genetic findings of selected salivary gland tumors. Author, as a molecular-cytogeneticist mainly focused on detection of tumor-specific translocations of the salivary gland tumors which can serve as differential diagnostic markers. The thesis is composed as a commented files of authors own publications, and it is divided into four parts. First part deepens the knowledge of salivary adenoid cystic carcinoma. It was proved, that t(6;9)(q22-23;p23-24) resulting in fusion of transcription factors MYB-NFIB, or more rarely t(8;9) resulting in MYBL1-NFIB fusion represent robust differential diagnostic marker of adenoid cystic carcinoma. Further it was proved, that the 1p36 deletion can serve as an unfavorable prognostic indicator of adenoid cystic carcinoma, as the patients with 1p36 deletion had significantly lower survival. Second part summarizes new developments about mammary analogue secretory carcinoma (MASC), which was described by our group as a new salivary tumor entity characterized by translocation t(12;15)(p13;q25) resulting in ETV6-NTRK3 fusion. Another novel observation is a discovery of ETV6-RET fusion in a subset of MASC cases. Further, the first two MASCs of nasal mucosa origin have been described. Third part consists...

Thesis deals with relationship between histomorphological and molecular-genetic findings of selected salivary gland tumors. Author, as a molecular-cytogeneticist mainly focused on detection of tumor-specific translocations of the salivary gland tumors which can serve as differential diagnostic markers. The thesis is composed as a commented files of authors own publications, and it is divided into four parts. First part deepens the knowledge of salivary adenoid cystic carcinoma. It was proved, that t(6;9)(q22-23;p23-24) resulting in fusion of transcription factors MYB-NFIB, or more rarely t(8;9) resulting in MYBL1-NFIB fusion represent robust differential diagnostic marker of adenoid cystic carcinoma. Further it was proved, that the 1p36 deletion can serve as an unfavorable prognostic indicator of adenoid cystic carcinoma, as the patients with 1p36 deletion had significantly lower survival. Second part summarizes new developments about mammary analogue secretory carcinoma (MASC), which was described by our group as a new salivary tumor entity characterized by translocation t(12;15)(p13;q25) resulting in ETV6-NTRK3 fusion. Another novel observation is a discovery of ETV6-RET fusion in a subset of MASC cases. Further, the first two MASCs of nasal mucosa origin have been described. Third part consists...

<p dir="ltr">Bacterial Wilt, caused by <i>Ralstonia solanacearum</i>, is among the most devastating plant diseases in the world. This pathogen causes significant loss in crops such as tobacco, potato, and tomato. <i>R. solanacearum</i> root infection and xylem colonization determine disease outcome. To date, little is known about the defense mechanism mediated by roots to prevent <i>R. solanacearum</i> vascular colonization during the initial infection stages. Plant early responses are important since they may impact disease outcomes<i>.</i><i> </i>Here, we report the formation of root hairs and primary root growth inhibition in tomato seedlings as <i>Ralstonia</i>-induced phenotypes that depend on tomato genotype and <i>Ralstonia</i> species. The <i>Ralstonia</i>-induced root phenotypes are independent of a functional type III secretion system and exopolysaccharide production (EPS). We also found that <i>R. solanacearum</i><i> </i>K60 infection increased auxin levels throughout the root meristem in wilt-susceptible tomato roots. Our data suggest proper auxin signaling and transport are important for susceptibility to <i>R. solanacearum</i> K60. Blocking auxin transport pharmacologically or genetically led to fewer wilting symptoms, suggesting that auxin is important during early infection stages and disease outcomes in tomato. We previously found that a tomato mutant defective in auxin transport and signaling, known as <i>diageotropica</i> (<i>dgt</i>), has enhanced resistance to <i>R. solanacearum</i> K60. We characterized the resistant response in the <i>dgt</i> mutant, and we found that the resistant response in the <i>dgt</i> mutant may be due to increased lignin content preventing pathogen vasculature colonization. <i>DGT</i> encodes a cyclophilin protein that regulates auxin transport and signaling. Mutations in the cyclophilin DGT promote resistance to <i>R. solanacearum</i> K60. DGT has been reported to regulate auxin transport and signaling. However, the molecular mechanism regarding how DGT mediates these processes is still unknown. We used Yeast Two-Hybrid to identify candidate protein interactors, and we found that SlbZIP1/SlbZIP29, Sl14-3-3, and SlMYB110 may interact with DGT to regulate both development and defense responses. Understanding the role of DGT, auxin, and lignin in defense responses to <i>R. solanacearum</i> K60 in tomato is necessary for Solanaceae crop improvement.</p>

The aim of this thesis is the characterization of a protein involved in apoptosis. Our group has identified an early step common to different forms of intrinsic apoptosis stimuli. This step requires de novo synthesis of a novel Cyclin, Cyclin O, that upon apoptosis induction in lymphoid cells forms active complexes, primarily with Cdk2. Cyclin O expression precedes glucocorticoid and gamma radiation-induced apoptosis in vivo in mouse thymus and its overexpression induces apoptosis in cultured cells. Knocking down the endogenous expression of Cyclin O by shRNA leads to the inhibition of glucocorticoid and DNA damage-induced apoptosis while leaving CD95 death receptor mediated apoptosis intact. This data demonstrates that apoptosis induction in lymphoid cells is one of the physiological roles of Cyclin O and it does not act by perturbing a normal cellular process such as the cell cycle. In addition we have identified c-Myb a substrate of Cdk2-Cyclin O complexes and we show that c-Myb is downregulated during apoptosis of lymphoid cells. / L'objectiu d'aquesta tesi és la caracterització d'una proteïna involucrada en l'apoptosi. El nostre grup ha identificat un pas primerenc comú en diversos estímuls apoptòtics de la ruta intrínseca. Aquest pas requereix la síntesi de novo d'una nova Ciclina, Ciclina O, que quan s'indueix apoptosi en cèl·lules limfoides forma complexes actius majoritàriament amb Cdk2. L'expressió de la Ciclina O és prèvia a l'apoptosi induïda per glucocorticoids i radiació gamma i la seva sobreexpressió indueix apoptosi en cultius cel·lulars. La baixada dels nivells d'expressió de la Ciclina O endògena amb shRNA provoca una inhibició de l'apoptosi induïda per glucocorticoids o agents que danyen el DNA, mentre que l'apoptosi mediada pel receptor CD95 es manté intacta. Aquests resultats demostren que la inducció d'apoptosi en cèl·lules limfoides és una de les funcions fisiològiques de la Ciclina O i que no es deu a una pertorbació de processos cel·lulars normals com ara el cicle cel·lular. A més a més, hem identificat c-Myb com a substrat dels complexes Cdk2-Ciclina O i demostrem que els nivells de c-Myb baixen durant l'apoptosis de cèl·lules limfoides.

Plastids are the cellular organelles where many of the visual, health and flavor-related metabolites are produced and stored in the fruit, and therefore are valuable components for consumers and breeders. The more sugar and flavor the fruit has, the more appreciated is for the consumer and industry. Thus, one of the breeder's goals is to obtain new varieties with fruits improved in these aspects. Paradoxically, fruits with a high content in chloroplasts have been avoided by the breeders because it usually suffers of oxidative stress disorders; such yellow shoulder impairment and fruit cracking when the light intensity increases. For this reason breeding efforts has been focused mainly on avoiding fruit losses and organoleptic characteristics have been neglected. This thesis aims to improve tomato fruit quality by engineering plants to produce fruits with enhanced fruit chloroplast functions and improved tolerance to oxidative stress, using cisgenic/ intragenic approaches. SlGLK1, SlGLK2 and SlAPRR2 transcription factors have been suggested to be involved in chloroplast development. Tomato MoneyMaker plants were engineered to express SlGLKs and SlAPRR2 either singly or in combination early in development. Those lines provide fruits which accumulate more sugars, carotenoids and specific volatiles than WT. The fruit chloroplast enhanced lines were characterized at the structural, metabolic, proteomics and transcriptomics. A novel additive effect in the chloroplast regulation network resulted when both transcription factors were coexpressed and a hypothesis for this effect is presented. In addition, two tomato traditional varieties (Muchamiel and Pera) expressing tomato genes for BMW anthocyanin regulatory complex under the control of the light inducible promoter (PLI) were produced and characterized. Engineered tomato plants showed large accumulation of anthocyanin specifically in the fruit peel and in Type VI trichomes. Characterization of those tissues indicated specific alterations of the flavonoid pathway that were highly dependent on the light conditions. These tomato lines could be of high interest to protect the fruit chloroplast enhancement lines from eventual stresses involving ROS, and also to assess the effect on plant growth under high light stress and in plant-pest interaction studies. / Los plastidos son orgánulos celulares donde se producen y almacenan muchos de los metabolitos relacionados con atributos organolépticos y compuestos beneficiosos para la salud, por lo tanto se consideran componentes de alto valor añadido para consumidores y mejoradores vegetales. Cuanto mayor contenido en azúcares solubles y sabor presente el fruto más se valoran por los consumidores y la industria. Por lo tanto uno de los objetivos actuales de los mejoradores de tomate es mejorar el fruto en estos aspectos. Paradójicamente, se ha seleccionado en contra de frutos con alto contenido en cloroplastos porque este carácter, bajo alta intensidad lumínica, suele estar asociado a daños en el fruto por estrés oxidativo; como los hombros amarillos del tomate o el agrietado del fruto. Por este motivo los esfuerzos en mejora se han orientado principalmente a evitar pérdidas y consecuentemente la calidad organoléptica se ha visto reducida. El objetivo de esta tesis es mejorar la calidad del fruto de tomate mediante el empleo de técnicas de ingeniería genética orientadas a incrementar los cloroplastos en fruto y mejorar la tolerancia al estrés oxidativo con una aproximación cis/ intragenica. Los factores de transcripción SlGLK1, SlGLK2 y SlAPRR2 han sido estudiados por influir en el desarrollo del cloroplasto. Plantas de tomate de variedad MoneyMaker fueron mejoradas genéticamente para expresar de forma individual o conjunta SlGLKs y SlAPRR2 en estadios tempranos de desarrollo. Estas líneas proveen frutos con mayor acumulo de azúcares, carotenos y volátiles que el control MoneyMaker. Las líneas potenciadas en desarrollo de cloroplastos se caracterizaron a nivel estructural, metabólico, proteómico y transcriptómico. Se descubrió un novedoso efecto aditivo en la regulación génica del cloroplasto cuando ambos factores de transcripción se expresan simultáneamente y se presentó una hipótesis para dicho efecto. Además se caracterizaron dos variedades tradicionales de tomate (Muchamiel and Pera) diseñadas para expresar genes pertenecientes al complejo de regulación de antocianinas BMW, bajo el control del promotor inducible por luz (PLI). Las plantas mejoradas genéticamente presentan una gran acumulación de antocianos, especialmente en piel de fruto y en tricomas tipo VI. Caracterización de estos tejidos indican alteraciones específicas en la ruta de flavonoides y una alta dependencia a condiciones de luz. Estas plantas podrían ser de gran interés para proteger frutos con altos niveles de cloroplastos frente al estrés oxidativo generado por ROS, para evaluar el efecto en el crecimiento de la planta bajo condiciones de alta luz y en futuros estudios de interacción planta-patógenos / Els plastidis són orgànuls cel.lulars on es produeixen i emmagatzemen molts dels metabòlits relacionats amb atributs organolèptics i composts beneficiosos per a la salut, per tant es consideren components d'alt valor afegit per a consumidors i milloradors vegetals. Quant major contingut en sucres solubles i sabor presenta el fruït, més serà valorat per part dels consumidors i la industria. Paradoxalment, s'ha seleccionat en contra dels fruïts amb alt contingut en cloroplasts perquè aquest caràcter, davall alta intensitat lumínica, sol estar associat amb danys en el fruït per estrés oxidatiu; com muscles groguencs de la tomata o clevitjament del fruït. Per aquest motiu, l'esforç en millora s'ha orientat principalment a evitar pèrdues de manera que la qualitat organolèptica s'ha vist reduïda. L'objectiu d'aquesta tesi es millorar la qualitat del fruït de tomata mitjançant l'ús de tècniques d'enginyeria genètica orientades a incrementar els cloroplasts al fruït i millorar la tolerància a l'estrès oxidatiu amb una aproximació cis/intragènica. Plantes de tomata de la varietat MoneyMaker foren millorades genèticament per expressar de manera individual o conjunta SlGLK1, SlGLK2 y SlAPRR2 als moments inicials del desenvolupament. Aquestes línies donen fruïts amb major acumulació de sucres, carotens i volàtils que el control MoneyMaker. Les línies potenciades amb el desenvolupament de cloroplasts es caracteritzaren a nivell estructural, metabòlic, proteòmic i transcriptòmic. Es va descobrir un nou efecte additiu en la regulació gènica del cloroplast quan ambdós factors de transcripció s'expressen de manera simultània i es va presentar una hipòtesi per a dit efecte. A més, es van caracteritzar dos varietats tradicionals de tomata (Muchamiel i Pera) dissenyades per a expressar gens que pertanyen al complex de regulació d'antocians BMW, davall el control del promotor induïble per llum (PLI). Les plantes millorades genèticament presentaren una gran acumulació d'antocians, especialment a la pell del fruït i en tricomes de tipus VI. La caracterització d'aquest teixit indica alteracions específiques en la ruta dels flavonoides i una altra dependència a condicions de llum. Aquestes plantes podrien ser de gran interès per a protegir els fruïts d'alts nivells de cloroplasts front a l'estrès oxidatiu generat pels ROS, i per a avaluar l'efecte en el creixement de la planta davall condicions d'alta llum i en futurs estudis d'interacció planta-patògen. / Cocaliadis Caisson, MF. (2017). A multilevel, developmentally controlled gene engineering strategy for tomato fortification and protection [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90401 / TESIS

Tesis por compendio / [EN] Until recently, the genetic improvement of tomato (Solanum lycopersicum) was focused in agronomic traits, such as yield and biotic or abiotic stresses; therefore the interest in tomato fruit quality is relatively new. The tomato fruit surface can be considered both an agronomic trait as well as a quality trait, because it has an effect on consumer impression in terms of color and glossiness but also it underlies the resistance/sensitivity to cracking or water loss with consequences on fruit manipulation (e.g. transport and processing). The cuticle is deposited over the cell wall surrounding the epidermal cells and it is the first barrier in the plant-environment interface. The cuticle composition includes two main groups of metabolites: cuticular waxes and cutin. Other metabolites can be founded into the cuticle matrix, as triterpenoids and flavonoids. Those minor cuticular components are involved in the correct functionality of the cuticle. Understanding cuticle biosynthesis and genetic regulation requires the development of fast and simple analytical methodologies to study those specialized metabolites using large populations (e.g. mutant collections or introgression lines), together with the identification of genes and genomic regions responsible of their production. This thesis aims to contribute to our understanding of the molecular programs underlying tomato fruit quality by providing: i) a general protocol to profile cuticular waxes in different species, including tomato; ii) a QTL map for cuticular composition (i.e. cuticular waxes and cutin monomers) using the Solanum pennellii introgression line population; iii) a detailed protocol of the reverse genetic tool so-called Fruit-VIGS to assist in the study of gene function in tomato fruit; and iv) a thorough characterization of the first null allele for the transcription factor SlMYB12 (i.e. Slmyb12-pf) in tomato fruit which provides new insights into the regulation of the flavonoid biosynthetic pathway in the fruit peel by high resolution mass spectrometry and RNA-Seq approaches. / [ES] Hasta hace poco, la mejora genética del cultivo del tomate (Solanum lycopersicum) había estado centrada principalmente en caracteres agronómicos, como la productividad y la resistencia a estreses, tanto bióticos como abióticos. Así, el interés en la calidad del fruto de tomate es relativamente reciente. La superficie del fruto del tomate puede considerarse tanto un carácter agronómico como de calidad, pues influye en la primera impresión de los consumidores en términos de color y brillo, así como también en los procesos de resistencia o sensibilidad a la rotura ('cracking') o a la pérdida de agua. Estos factores determinan el aspecto del fruto y condicionan atributos relacionados con su manipulación (transporte y procesado). La cutícula se deposita sobre la pared celular de las células epidérmicas y es la primera barrera que interacciona con el ambiente. Está constituida por dos grandes tipos de metabolitos: las ceras cuticulares y la cutina. Otros metabolitos pueden aparecer embebidos en la matriz cuticular, como es el caso de los triterpenoides y los flavonoides. Estos metabolitos contribuyen a la correcta funcionalidad de la cutícula. La compresión de la biosíntesis y regulación génica de la cutícula requiere del desarrollo de metodologías de análisis sencillas y rápidas para el estudio de estos metabolitos especializados en grandes poblaciones (colecciones de mutantes o líneas de introgresión), así como para la identificación de genes y regiones génicas responsables de la producción y acumulación de dichos compuestos, pudiendo ser muy útiles para implementar programas de mejora de la calidad del tomate. El objetivo de esta tesis es contribuir a la comprensión sobre los programas moleculares subyacentes a la calidad del fruto de tomate, proporcionando: i) un protocolo general de análisis del contenido de ceras cuticulares en diferentes especies, incluyendo el tomate; ii) un mapa de QTL de la composición cuticular (incluyendo ceras y monómeros de cutina) obtenido con la población de líneas de introgresión de Solanum pennellii; iii) un protocolo detallado de uso de la herramienta de genética reversa Fruit-VIGS con el que realizar estudios de funciones génicas en fruto de tomate; y iv) una minuciosa caracterización de un nuevo alelo nulo del factor de transcripción SlMYB12 (Slmyb12-pf) en fruto de tomate, proporcionando nueva información sobre la regulación de la ruta biosintética de los flavonoides en la piel del fruto, utilizando espectrometría de masas de alta resolución y de nuevas tecnologías de secuenciación. / [CA] Fins fa poc de temps, la millora genètica de la tomata (Solanum lycopersicum) anava dirigida fonamentalment als caràcters de tipus agronòmic, com la productivitat i la tolerància a estressos biòtics o abiòtics, resultant que l'interés per la qualitat dels fruits és relativament nou. La superfície de la tomata pot ser considerada tant com un caràcter agronòmic com un de qualitat, ja que és l'aspecte de la superfície del fruit el que confereix al consumidor la primera impressió de color, brillantor, però és també la pell del fruit la responsable de la diferent susceptibilitat del fruit a desenvolupar clevills o que el fruit sofrisca més o menys pèrdues d'aigua, tot tenint importants conseqüències en la manipulació (i.e. transport i processament del fruit). La cutícula és dipositada per sobre de la paret cel·lular que envolta la capa de cèl·lules epidèrmiques i constitueix la primera barrera en la interfase planta-medi ambient. La composició de la cutícula presenta dos grups principals de metabòlits: les ceres i la cutina. També es poden trobar altres metabòlits els triterpenoids i el flavonoids. Aquests darrers components cuticulars menors són implicats en el correcte funcionament de la cutícula. Per tal de comprendre la biosíntesi i la regulació genètica de la cutícula cal desenvolupar tecnologies analítiques senzilles i rapides que permeten estudiar aquests metabòlits especialitzats en poblacions grans de plantes (i.e. Col·leccions de mutants o de línies d'introgressió), a més de la identificació de gens i regions genòmiques que són responsables de la seua producció. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a millorar la nostra comprensió dels programes moleculars que afecten determinats aspectes de la qualitat de la tomata mitjançant els següents objectius: i) proporcionar un protocol general per obtenir perfils de ceres cuticulars en diferents espècies, inclosa la tomata; ii) obtenir un mapa de QTL per a la composició cuticular (i.e. ceres cuticulars i monòmers de cutina) mitjançant la utilització de la població de línies d'introgressió de Solanum pennelli; iii) descriure amb detall el protocol d'una eina de revers genètica denominada Fruit-VIGS que resulta molt adequada per estudiar funció gènica a la tomata; y iv) fer una caracterització exhaustiva del primer al·lel nul del factor de transcripció SlMYB12 (ie. Slmyb12-pf) en tomata la qual proporciona informació nova sobre la regulació de la ruta de biosíntesi de flavonoides en la pell de la tomata mitjançant espectrometria de masses d'alta resolució i RNAseq. / Fernández Moreno, JP. (2015). TOMATO FLESHY FRUIT QUALITY IMPROVEMENT: CHARACTERIZATION OF GENES AND GENOMIC REGIONS ASSOCIATED TO SPECIALIZED METABOLISM IN TOMATO FLESHY FRUIT [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55505 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio