Tesis por compendio / [ES] Este es un estudio sobre arte, paisaje, memoria, entorno rural, identidad territorial y poéticas frágiles con la naturaleza que hace un recorrido desde los albores del concepto de paisaje y sus manifestaciones artísticas en la historia del arte hasta la actualidad. Con esta Tesis por compendio de artículos se quiere mostrar, para empezar, que el paisaje es un generador de pensamiento y el motivo de cada vez más obra artística contemporánea. Asimismo, que son los pueblos que habitan los territorios los que con el cuidado y cultivo de su tierra, con su cultura, hacen que esa tierra se vaya transformando en paisaje. Además se quiere destacar la memoria paisajística conforme a los espacios vividos constatando así una arqueología espacial de la memoria, la cual, es motivo per se de creación artística. Y por ende se cuestiona si los artistas tienen algo que decir o hacer en torno a la crisis del sistema en el que vivimos, en la que parece habérsenos olvidado que el espacio natural del que formamos parte no es un ente externo para ser abusado sin ningún tipo de moral. Somos parte de la naturaleza y el paisaje, fuera y lejos de cuestiones antropocéntricas que tengan que ver con la alta cultura y los circuitos artísticos al uso, el paisaje es naturaleza. Así, en la consecución de los artículos que se presentan se puede ver como, a la vez que avanza el proceso de esta investigación, avanzan las inquietudes y los propios objetivos de esta Tesis, pues viran de un punto investigador y recopilatorio de prácticas de corte Land Art a la revisión de las mismas desde la crítica a la dominación y el cuestionamiento de la propia convivencia hacia poéticas no invasivas en el binomio artista - naturaleza. / [CA] Aquest és un estudi sobre art, paisatge, memòria, entorn rural, identitat territorial i poètiques fràgils amb la naturalesa que fa un recorregut des de les albors del concepte de paisatge i les seues manifestacions artístiques en la història de l'art fins a l'actualitat. Amb aquesta Tesi per compendi d'articles es vol mostrar, per a començar, que el paisatge és un generador de pensament i el motiu de cada vegada més obra artística contemporània. Així mateix, que són els pobles que habiten els territoris els que amb la cura i cultiu de la seua terra, amb la seua cultura, fan que eixa terra es vaja transformant en paisatge. A més es vol destacar la memòria paisatgística conforme als espais viscuts constatant així una arqueologia espacial de la memòria, la qual, és motiu per se de creació artística. I per tant es qüestiona si els artistes tenen alguna cosa a dir o fer entorn de la crisi del sistema en el qual vivim, en la qual sembla haver-se'ns oblidat que l'espai natural del qual formem part no és un ens extern per a ser abusat sense cap mena de moral. Som part de la naturalesa i el paisatge, fora i lluny de qüestions antropocèntriques que tinguen a veure amb l'alta cultura i els circuits artístics a l'ús, el paisatge és naturalesa. Així, en la consecució dels articles que es presenten es pot veure com, alhora que avança el procés d'aquesta investigació, avancen les inquietuds i els propis objectius d'aquesta Tesi, perquè viren d'un punt investigador i recopilatori de pràctiques de tall Land Art a la revisió de les mateixes des de la crítica a la dominació i el qüestionament de la pròpia convivència cap a poètiques no invasives en el binomi artista - naturalesa. / [EN] This is a study on art, landscape, memory, rural environment, territorial identity and fragile poetics with nature that takes a journey from the dawn of the concept of landscape and its artistic manifestations in Art History to the present. This doctoral thesis by a compendium of articles aims to show, to begin with, that landscape is a generator of thought and the motivation behind a growing number of contemporary artistic work. Likewise, it is the people who inhabit the territories who, with the care and cultivation of their land, with their culture, make that land transform into a landscape. Furthermore, it highlights "landscape memory" linked to the "lived spaces", thus confirming a spatial archeology of memory, which is a reason per se for artistic creation. And therefore it is questioned whether artists have anything to say or do about the systemic crisis that we live in, in which we seem to have forgotten that the natural space that we are part of is not an external entity to be abused without any type of morality. We are part of nature and landscape, outside and far away from anthropocentric issues that have to do with high culture and the conventional artistic circuits, landscape is nature. Thus, in the sequence of articles presented, it can be seen how, as the process of this research progresses, the concerns and goals of this thesis move forward, since they shift from research and investigation of Land Art practices to a revision of these practices critiquing domination, and to the the questioning of cohabitation towards non-invasive poetics in the artist-nature pairing. / Carrilero Cuenca, MJ. (2024). Preposición Paisaje. Práctica artística contemporánea sobre la naturaleza y lo rural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213835 / Compendio

[ES] La zonificación funcionalista de la ciudad moderna originó el arquetipo paisajístico «playground», confinando el juego urbano a un lugar y tiempo específicos. Durante décadas se dieron desarrollos plásticos de alta calidad lúdica, ejemplos destacados en las propuestas de Noguchi, Van Eyck o Sørensen. Nuevos estándares de seguridad hicieron que en la década de los ochenta se implementara un dispositivo paisajístico caracterizado por una imagen infantilizada. La desactualización de estos artefactos es más visible ahora, al ser carentes de la jugabilidad que se encuentra en el mundo digital donde los avances tecnológicos hacen de los videojuegos una experiencia completamente inmersiva. Nuestra crítica se fundamenta en la contradicción administrativa de querer gamificar sus rutinas y servicios; sin embargo, jugar en el espacio público está restringido mediante protocolos de orden y vigilancia. Al darse cuenta del vacío existente, ciudades como Londres o Barcelona están modificando sus políticas administrativas, intentando usar el juego como catalizador de procesos de regeneración urbana. Nuestra investigación sobre la jugabilidad en los espacios de juego se desarrolló desde cuatro perspectivas interrelacionadas. Inicialmente, entender el juego como un sistema emergente en la realidad de lo «no serio», donde el entorno debe ofrecer ciertos componentes que permitan la aparición de eventos lúdicos, libres y espontáneos. En segundo lugar, analizar las diferentes perspectivas de la jugabilidad para poder ofrecer un marco teórico propio con atributos necesarios para desarrollar espacios de juego híbridos. Por otra parte, reforzar el carácter ambiental y natural de los espacios de juego para migrar de elementos plásticos a entornos más naturales, y así incitar a la exploración y al juego libre, aportando a la resiliencia urbana necesaria para afrontar los efectos del cambio climático. Por último, proponiendo una herramienta de diseño participativo para la creación y construcción de dispositivos lúdico ambientales, que denominamos Micropaisajes para el juego. / [CA] La zonificació funcionalista de la ciutat moderna va originar l'arquetip paisatgístic «playgrounds», confinant el joc urbà a un lloc i un temps específic. Durant dècades es van donar desenvolupaments plàstics d'alta qualitat lúdica, exemples a les propostes de Noguchi, Van Eyck o Sørensen. Nous estàndards de seguretat feren que a la dècada dels huitanta s'implementara un dispositiu paisatgístic caracteritzat per una imatge infantilitzada. La desactualització d'estos artefactes és més visible ara, en ser cuidadors de la jugabilitat que es troba al món digital on els avanços tecnològics fan dels videojocs una experiència completament immersiva. La nostra crítica es fonamenta en la contradicció administrativa de voler gamificar les seues rutines i serveis, però, al mateix temps, jugar a l'espai públic està restringit mitjançant protocols d'ordre i vigilància. Donant-se compte del buit existent, ciutats com Londres o Barcelona es troben girant les seues polítiques administratives intentant fer servir el joc com a catalitzador de processos de regeneració urbana. La nostra investigació sobre la jugabilitat als espais de joc es va desenvolupar des de quatre mirades que es troben interrelacionades. Inicialment, entendre el joc com un sistema emergent en la realitat de l'allò no seriós, per la qual cosa l'entorn ha d'oferir certs components que permeten emergir l'esdeveniment lúdic, lliure i espontani. En segon lloc, analitzar les diferents perspectives de la jugabilitat per poder oferir un marc teòric propi amb atributs necessaris per a desplegar espais de joc híbrids. D'altra banda, reforçar el caràcter ambiental i natural dels espais de joc per migrar elements plàstics a entorns més naturals, i així incitar a l'exploració i al joc lliure, aportant a la resiliència urbana necessària per a afrontar els efectes del canvi climàtic. Per últim, proposem una eina de disseny participatiu per a la creació i construcció de dispositius lúdics ambientals. / [EN] The functionalist zoning of the modern city gave rise to the "playground" landscape archetype, confining urban play to a specific place and time. For decades, there were high-quality, artistic creations, such as the works of Noguchi, Van Eyck or Sørensen. New safety standards in the Eighties gave the playground an infantilized look and feel. The outdated look and feel of these artifacts are even more apparent today, as they lack the gameplay and playability found in the digital world, where technological advances have made videogames a completely immersive experience. Our criticism is based on the administrative contradiction of wanting to gamify routines and services while being restricted to public play spaces by order and surveillance protocols. Realizing the existing void, cities like London or Barcelona are adapting their administrative policies to try to use play as a catalyst for urban regeneration processes. Our research on playability in playing spaces was developed from four interrelated perspectives. Firstly, understanding the game as an emergent system in the reality of the non-serious, for which the environment must offer certain affordances that allow playful, free and spontaneous events to emerge. Secondly, we analyze the different perspectives of gameplay in order to offer our own theoretical framework with the necessary attributes to develop hybrid playing spaces. Thirdly, we reinforce the environmental character of play by recommending a migration away from plastic elements to more natural environments. In this way, we encourage exploration and free play, whilst also contributing to urban resilience to counter the effects of climate change. Finally, we propose a participatory design tool for the creation and construction of natural playing spaces. / Gómez Chávez, AE. (2024). Micropaisajes para el juego. Modelos de la jugabilidad en el espacio público y su aplicación práctica en la ciudad de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214020

Tesis por compendio / [ES] Esta investigación aborda el ocio inclusivo de personas con movilidad reducida en parques nacionales de Canadá y España, desde las Teorías Críticas de la Discapacidad y la Buena Gobernanza Ambiental. Examina cómo las estructuras de poder generan barreras para el acceso equitativo a la naturaleza, un desafío pendiente en el contexto de la accesibilidad universal. Vincula este análisis con los Objetivos de Desarrollo Sostenible #3, #10 y #15, enfocándose en bienestar, reducción de desigualdades y protección de ecosistemas. Utilizando métodos mixtos, se analizan dimensiones clave de la gobernanza ambiental: discursos, instrumentos, actores y recursos. Primero, se evalúa si las políticas contemplan el acceso inclusivo. Luego, una encuesta online recoge barreras y necesidades de personas con movilidad reducida. Finalmente, se examina la accesibilidad digital en las páginas web de los parques nacionales españoles. Los resultados muestran múltiples barreras físicas, psicosociales e institucionales invisibles, que limitan el acceso inclusivo. Las deficiencias digitales agravan la brecha entre personas con discapacidad y la naturaleza. Esto evidencia fallos en la gobernanza, afectando la implementación de marcos participativos y tratados internacionales como la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. La investigación concluye que superar estas barreras requiere políticas inclusivas, gobernanza multidimensional y herramientas prácticas que integren accesibilidad, interseccionalidad y sostenibilidad. / [CA] Aquesta investigació aborda l'oci inclusiu de persones amb mobilitat reduïda als parcs nacionals del Canadà i Espanya, des de les Teories Crítiques de la Discapacitat i la Bona Governança Ambiental. Examina com les estructures de poder generen barreres per a l'accés equitatiu a la natura, un desafiament pendent en el context de l'accessibilitat universal. Vincula aquesta anàlisi amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible #3, #10 i #15, centrant-se en benestar, reducció de desigualtats i protecció d'ecosistemes. Utilitzant mètodes mixtos, s'analitzen dimensions clau de la governança ambiental: discursos, instruments, actors i recursos. Primer, s'avalua si les polítiques contemplen l'accés inclusiu. Després, una enquesta en línia recull barreres i necessitats de persones amb mobilitat reduïda. Finalment, s'examina l'accessibilitat digital a les pàgines web dels parcs nacionals espanyols. Els resultats mostren múltiples barreres físiques, psicosocials i institucionals invisibles, que limiten l'accés inclusiu. Les deficiències digitals agreugen la bretxa entre persones amb discapacitat i la natura. Això evidencia fallades en la governança, afectant la implementació de marcs participatius i tractats internacionals com la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La investigació conclou que superar aquestes barreres requereix polítiques inclusives, governança multidimensional i eines pràctiques que integren accessibilitat, interseccionalitat i sostenibilitat. / [EN] This research addresses inclusive leisure for people with reduced mobility in national parks in Canada and Spain, drawing on Critical Disability Theories and Environmental Good Governance. It examines how power structures create barriers to equitable access to nature, a challenge still unresolved in the context of universal accessibility. The analysis links to Sustainable Development Goals #3, #10, and #15, focusing on well-being, reducing inequalities, and protecting ecosystems. Using mixed methods, key dimensions of environmental governance are analysed: discourses, instruments, actors, and resources. First, policies are assessed to determine whether they include inclusive access. Next, an online survey gathers barriers and needs faced by people with reduced mobility. Finally, the digital accessibility of Spanish national park websites is evaluated. The findings reveal multiple physical, psychosocial, and invisible institutional barriers limiting inclusive access. Digital deficiencies further widen the gap between people with disabilities and nature. This highlights governance failures, affecting the implementation of participatory frameworks and international treaties like the Convention on the Rights of Persons with Disabilities. The research concludes that overcoming these barriers requires inclusive policies, multidimensional governance, and practical tools integrating accessibility, intersectionality, and sustainability. / Aguilar Carrasco, MJ. (2025). Rethinking Equitable Nature-based Recreation Opportunities for People with Mobility or Motor Disabilities beyond the Accessibility Standards [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214424 / Compendio

[ES] El cultivo del olivo es uno de los más representativos de la agricultura mediterránea, tanto por tradición, como por superficie y producción. Pese a ello vive una evolución continua en cuanto al diseño agronómico y las técnicas de cultivo, siendo cada vez mayor el número de explotaciones que se encuentran en formato intensivo o súper-intensivo, estrechando marcos de plantación, proporcionando riego y fertilización a la planta y mecanizando técnicas de cultivo como la poda y la recolección, todo ello con el objetivo de reducir los costes de las explotaciones y obtener mayores rendimientos, mejorando la calidad. Con este trabajo se ha estudiado la mejora en la producción y la calidad de los aceites obtenidos de la misma haciendo uso de una fertilización basada en productos bioestimulantes, los cuales proporcionan a las plantas los nutrientes necesarios para su adecuado desarrollo a partir de compuestos más respetuosos con el medio ambiente, consiguiendo con ello satisfacer las cada vez más estrictas exigencias de los consumidores que además de demandar un producto de alta calidad organoléptica, precisan que éste haya sido cultivado y elaborado de la forma más natural posible. Por otro lado, también se estudió el efecto de productos estimulantes de la raíz en planta de vivero, consiguiéndose de este modo evaluar si se consigue acelerar el desarrollo de las mismas con el fin de acortar plazos en vivero y una mejor adaptación al medio. Para estudiar estos parámetros se han desarrollado cuatro ensayos diferentes. En el primero se ha estudiado la influencia de los bioestimulantes en planta de vivero, con el segundo se estudió la influencia de los bioestimulantes en un cultivo en condiciones de campo, en el tercer ensayo se ha evaluado la influencia del empleo de bioestimulantes en los parámetros de calidad en un olivar intensivo comparando dos cultivares diferentes y con el cuarto ensayo se realizó la caracterización colorimétrica de los aceites obtenidos de los principales cultivares en estudio. De forma general con esta tesis se ha demostrado que se puede producir de forma más respetuosa mediante el uso de bioestimulantes, mejorando los niveles de producción y manteniendo la calidad de los aceites obtenidos, tanto organoléptica como colorimétricamente. / [CA] El cultiu de l'olivera és un dels més representatius de l'agricultura mediterrània, tant per tradició com per superficie i producción. Tot i això viu una evolució contínua en quan al disseny agronòmic i les tècniques de cultiu, essent cada vegada més gran el nombre d'explotacions que es troben en format intensiu o súper-intensiu, estrenyent marcs de plantació, proporcionant reg i fertilització a la planta, a la vegada que mecaniza les técniques de cultiu com pot ser la poda i la recol·lecció, tot això, amb l'objectiu de reduir els costos de les explotacions i obtener més rendiments, millorant la qualitat. Mitjançant aquest treball s'ha estudiat la millora en la producció i la qualitat dels olis obtinguts fent ús d'una fertilizació basada en productes bioestimulants, els quals proporcionen a les plantes els nutrients necessaris per al seu adequat desenvolupament a partir de compostos més respectuosos amb el medi ambient, aconseguint amb això satisfer-les cada vegada més estrictes exigències dels consumidors que a més de demandar un producte d'alta qualitat organoléptica, necessiten que aquest hagi estat cultivat i elaborat de la manera més natural posible. D'altra banda, també es va estudiar l'efecte de productes estimulants de l'arrel en planta de viver, aconseguint així avaluar si s'aconseguix acelerar-ne el desenvolupament per tal d'escurçar terminis en viver i una millor adaptació al medi. Per estudiar aquest paràmetres, s'ha desenvolupat quatre assajos diferents. Al primer s'ha estudiat la influencia dels bioestimulants en planta de viver, amb el segon es va estudiar la influencia dels bioestimulants en un cultiu en condicions de camp, al tercer assaig s'ha avaluat la influencia de l'ùs de bioestimulants als paràmetres de qualitat en un oliverar intensiu comparant dos cultivars diferents i amb el quart assaig es va realizar la caracterització colorimétrica dels olis obtinguts dels principals cultivars en estudi. De forma general, amb aquesta tesi s'ha demostrat que es pot produir de manera més respectuosa mitjançant l'ús de bioestimulants, millorant els nivells de producción i mantenint la qualitat dels olis obtinguts, tant organolèpticament com colorimètricament. / [EN] The cultivation of the olive tree is one of the most representative of Mediterranean agriculture, both in terms of tradition, surface area and production. Despite this, there is a continuous evolution in terms of agronomic design and cultivation techniques, with an increasing number of farms that are in intensive or super-intensive format, narrowing plantation frameworks, providing irrigation and fertilization to the plant and mechanizing cultivation techniques such as pruning and harvesting, all with the aim of reducing farm costs and obtaining higher yields, improving quality. With this work, the improvement in the production and quality of the oils obtained from it has been studied using fertilization based on biostimulant products, which provide the plants with the necessary nutrients for their proper development from more respectful compounds with the environment, thereby managing to satisfy the increasingly strict demands of consumers who, in addition to demanding a product of high organoleptic quality, require that it has been grown and produced in the most natural way possible. On the other hand, the effect of root- stimulating products on nursery plants was also studied, thus continuing to evaluate whether their development can be accelerated in order to shorten periods in the nursery and better adapt to the environment. To study these parameters, four different trials have been developed. In the first, the influence of biostimulants on nursery plants was studied; in the second, the influence of biostimulants on a crop under field conditions was studied; in the third trial, the influence of the use of biostimulants on the parameters was evaluated. quality in an intensive olive grove comparing two different cultivars and with the fourth trial the colorimetric characterization of the oils obtained from the main cultivars under study was carried out. In general, this thesis has shown that it can be produced in a more respectful way through the use of biostimulants, improving production levels and maintaining the quality of the oils obtained, both organoleptic and colorimetrically. / This work was funded by Project AICO/2017/047. Development of methods of quantification of riparian vegetation biomass for the management of channels of the Comunitat Valenciana. Dirección General de Universidades. Generalitat Valenciana (Spain). / Hernández Hernández, GJ. (2024). Inducción del desarrollo de raíces y mejora de la producción en olivo (Olea europaea L) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214341

[ES] Esta tesis doctoral examina la identificación, protección y gestión de los paisajes culturales y protegidos en los países miembros del Sistema de Integración Centroamericana (SICA), que incluye a Belice, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panamá y la República Dominicana. El problema principal radica en la falta de coherencia en la aplicación de las normativas internacionales, lo que limita la efectividad de las medidas de protección y conservación en la región. El objetivo de la investigación fue analizar los marcos legales ambientales y culturales internacionales y de estos países, identificando brechas y oportunidades para mejorar la protección de los paisajes. La metodología utilizada consistió en un análisis exhaustivo, a través de fuentes primarias y secundarias, de las legislaciones nacionales y la revisión de 38 'paisajes protegidos' bajo leyes ambientales en cinco de los ocho países del SICA. Los resultados muestran que, aunque existe una denominación común, los objetivos de protección no están alineados con los marcos internacionales. Además, no se encontraron designaciones de paisajes bajo legislación cultural. La tesis también subraya la necesidad de un marco supranacional que apoye en la armonización de las normativas y promueva una gestión más coherente y sostenible de los paisajes. Además, se destaca la importancia de incluir a las comunidades locales e indígenas en la identificación, planificación y gestión de estos territorios, lo que contribuiría a un desarrollo sostenible en la región. Se concluye que es fundamental identificar y mapear los paisajes de la región del SICA, así como establecer directrices comunes para su delimitación y protección, en concordancia con los objetivos de las convenciones internacionales. / [CA] Aquesta tesi doctoral examina la identificació, protecció i gestió dels paisatges culturals i protegits en els països membres del Sistema d'Integració Centreamericana (SICA), que inclou Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i la República Dominicana. El problema principal radica en la falta de coherència en l'aplicació de les normatives internacionals, la qual cosa limita l'efectivitat de les mesures de protecció i conservació en la regió. L'objectiu de la investigació va ser analitzar els marcs legals ambientals i culturals internacionals i d'aquests països, identificant llacunes i oportunitats per a millorar la protecció dels paisatges. La metodologia utilitzada va consistir en una anàlisi exhaustiva, a través de fonts primàries i secundàries, de les legislacions nacionals i la revisió de 38 "paisatges protegits" sota lleis ambientals en cinc dels huit països del SICA. Els resultats mostren que, encara que existeix una denominació comuna, els objectius de protecció no estan alineats amb els marcs internacionals. A més, no es van trobar designacions de paisatges sota legislació cultural. La tesi també subratlla la necessitat d'un marc supranacional que done suport a l'harmonització de les normatives i promoga una gestió més coherent i sostenible dels paisatges. A més, es destaca la importància d'incloure a les comunitats locals i indígenes en la identificació, planificació i gestió d'aquests territoris, la qual cosa contribuiria a un desenvolupament sostenible en la regió. Es conclou que és fonamental identificar i cartografiar els paisatges de la regió del SICA, així com establir directrius comunes per a la seua delimitació i protecció, en concordança amb els objectius de les convencions internacionals. / [EN] This doctoral thesis examines the identification, protection, and management of cultural and protected landscapes in the member countries of the Central American Integration System (SICA), which includes Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panama, and the Dominican Republic. The main issue lies in the lack of coherence in the application of international regulations, which limits the effectiveness of protection and conservation measures in the region. The objective of the research was to analyze the international and national environmental and cultural legal frameworks of these countries, identifying gaps and opportunities to improve landscape protection. The methodology used consisted of an exhaustive analysis, through primary and secondary sources, of the national legislations and a review of 38 'protected landscapes' under environmental laws in five of the eight SICA countries. The results show that, although there is a common designation, the protection objectives are not aligned with international frameworks. Furthermore, no landscape designations were found under cultural legislation. The thesis also emphasizes the need for a supranational framework to support the harmonization of regulations and promote more coherent and sustainable landscape management. It highlights the importance of including local and indigenous communities in the identification, planning, and management of these territories, which would contribute to sustainable development in the region. The conclusion is that it is essential to identify and map the landscapes of the SICA region and to establish common guidelines for their delimitation and protection, in line with the objectives of international conventions. / Cárcamo Macoto, HL. (2024). Identificación y análisis de los paisajes culturales en Centroamérica y la República Dominicana: Instrumentos de protección legal y gestión [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214334

No description available.

Tesis por compendio / [ES] Los ecosistemas proveen al ser humano de múltiples servicios ecosistémicos, es decir, beneficios que tanto directa como indirectamente aportan bienestar a la sociedad. Sin embargo, los espacios naturales están sufriendo un retroceso de gran parte de sus servicios ecosistémicos a través de su progresiva degradación debida, entre otros factores, a las transformaciones intensivas sufridas las últimas décadas. Este hecho se debe, en gran medida, a que solamente algunos servicios ecosistémicos, mayormente los que forman parte del mercado económico, son comúnmente valorados por la población. La valoración económica de servicios ecosistémicos resulta fundamental como punto de partida para la posterior toma de decisiones y la instauración de políticas ambientales en busca del desarrollo sostenible de los ecosistemas. Como alternativa a los métodos clásicos de valoración ambiental y agraria, la utilización de técnicas de decisión multicriterio, especialmente los de comparación pareada, permite la priorización de los servicios ecosistémicos como paso previo a su valoración. En esta tesis doctoral se pretende acercar el uso de estas técnicas al ámbito de la valoración económica de servicios ecosistémicos. Para ello, se han realizado una serie de casos de estudio para, en primer lugar, comprobar que las técnicas en red son más acordes al objeto de estos estudios. En segundo lugar, la investigación realizada tiene por objeto analizar, y en su caso mejorar, dichas técnicas para intentar simplificar los procedimientos desde un punto de vista práctico, manteniendo en cualquier caso el rigor metodológico y la consistencia de los resultados obtenidos. Dentro de estas técnicas, el Proceso Analítico Jerárquico (Analytic Hierachy Process, en inglés) es el más utilizado. Sin embargo, y como se ha comprobado en los dos primeros casos de estudio realizados, este método no resulta el más apropiado en ámbitos de estudio complejos en los que los criterios están total o parcialmente interconectados entre sí al no ser capaz de capturar dichas relaciones debido a su estructura jerárquica. Alternativamente, las técnicas multicriterio en red, especialmente el Proceso Analítico en Red (Analytic Network Process, en inglés), si son capaces de capturar todas estas interacciones. Sin embargo, el Proceso Analítico en Red también presenta algunos inconvenientes a la hora de ponerlo en la práctica Entre ellos, destaca su mayor complejidad y el tiempo que deben invertir los expertos en la realización de los cuestionarios con las comparaciones por pares de cada elemento, especialmente cuantos más criterios deban priorizarse, lo cual provoca muchas veces una sensación de cansancio y repetición que puede llegar en ocasiones a alterar los resultados obtenidos. Por ello, en los siguientes casos de estudio, se ha estudiado el uso de un método multicriterio en red híbrido alternativo, DANP como alternativa. Metodológicamente, esta técnica resulta mucho más sencilla siendo fácilmente entendible por todos los decisores y expertos, si bien su diseño metodológico no permite la medición de la consistencia en comparación con los otros métodos estudiados. Aunque a grandes rasgos, los resultados al usar esta técnica mantienen cierta correlación con los obtenidos por el Proceso Analítico en Red, no son totalmente compatibles. En cualquier caso, en los casos de estudio realizados la mayoría de los expertos participantes han mostrado su preferencia hacia los los resultados obtenidos por este método híbrido. Por otro lado, se presenta también un estudio de la influencia de los factores socioculturales y geográficos sobre los estudios de priorización y valoración económica de los servicios ecosistémicos. Vistos los resultados y conclusiones obtenidas a lo largo de la disertación, en el último capítulo se propone un nuevo enfoque, manteniendo el uso del método híbrido DANP, como alternativa a las técnicas actuales, abriendo el camino hacia nuevas líneas de investigación futuras. / [CA] Els ecosistemes proveeixen a l'ésser humà de múltiples serveis ecosistèmics, és a dir, beneficis que tant directa com indirectament aporten benestar a la societat. No obstant això, els espais naturals estan patint un retrocés de gran part dels seus serveis ecosistèmics a través de la seua progressiva degradació deguda, entre altres factors, a les transformacions intensives patides les últimes dècades. Aquest fet es deu, en gran mesura, al fet que solament alguns serveis ecosistèmics, majorment els que formen part del mercat econòmic, són comunament valorats per la població. La valoració econòmica de serveis ecosistèmics resulta fonamental com a punt de partida per a la posterior presa de decisions i la instauració de polítiques ambientals a la recerca del desenvolupament sostenible dels ecosistemes. Com a alternativa als mètodes clàssics de valoració ambiental i agrària, la utilització de tècniques de decisió multicriteri, especialment els de comparació per pars, permet la priorització dels serveis ecosistèmics com a pas previ a la seua valoració. En aquesta tesi doctoral es pretén apropar l'ús d'aquestes tècniques a l'àmbit de la valoració econòmica de serveis ecosistèmics. Per a això, s'han realitzat una sèrie de casos d'estudi per a, en primer lloc, comprovar que les tècniques en xarxa són més concordes a fi d'aquests estudis. En segon lloc, la investigació realitzada té per objecte analitzar, i si és el cas millorar, aquestes tècniques per a intentar simplificar els procediments des d'un punt de vista pràctic, mantenint en qualsevol cas el rigor metodològic i la consistència dels resultats obtinguts. Dins d'aquestes tècniques, destaca el Procés Analític Jeràrquic (Analytic Hierachy Process, en anglés) com al més utilitzat. No obstant això, i com s'ha comprovat en els dos primers casos d'estudi realitzats, aquest mètode no resulta el més apropiat en àmbits d'estudi complexos en els quals els criteris estan totalment o parcial interconnectats entre si al no ser capaç de capturar aquestes relacions a causa de la seua estructura jeràrquica. Alternativament, les tècniques multicriteri en xarxa, especialment el Procés Analític en Xarxa (Analytic Network Process, en anglés), si són capaços de capturar totes aquestes interaccions. No obstant això, aquest mètode també presenta alguns inconvenients a l'hora de posar-lo en la pràctica Entre ells, destaca la seua major complexitat i el temps que han d'invertir els experts en la realització dels qüestionaris amb les comparacions per parells de cada element, especialment quants més criteris hagen de prioritzar-se, la qual cosa provoca moltes vegades una sensació de cansament i repetició que pot arribar a vegades a alterar els resultats obtinguts. Per això, en els següents casos d'estudi, s'ha estudiat l'ús d'un mètode multicriteri en xarxa híbrid, DANP, com a alternativa. Metodològicament, aquesta tècnica resulta molt més senzilla sent fàcilment comprensible per tots els decisors i experts, si bé el seu disseny metodològic no permet el mesurament de la consistència en comparació amb els altres mètodes estudiats. Encara que a grans trets, els resultats en usar aquesta tècnica mantenen una certa correlació amb els obtinguts pel Procés Analític en Xarxa, no són totalment compatibles. En qualsevol cas, en els casos d'estudi realitzats la majoria dels experts participants han mostrat la seua preferència cap als resultats obtinguts per aquest mètode híbrid. Finalment, es presenta també un estudi de la influència dels factors socioculturals i geogràfics sobre els estudis de priorització i valoració econòmica dels serveis ecosistèmics. Vistos els resultats i conclusions obtinguts al llarg de la dissertació, en l'últim capítol es proposa un nou enfocament, mantenint l'ús del mètode híbrid DANP, com a alternativa a les tècniques actuals, obrint el camí cap a noves línies d'investigació futures sobre aquest tema. / [EN] Ecosystems provide humans with multiple ecosystem services; these benefits directly and indirectly contribute to the well-being of society. However, natural spaces are suffering a decline in a large part of their ecosystem services through their progressive degradation due, among other factors, to the intensive transformations suffered in recent decades. This is mainly because only some ecosystem services, particularly those that are part of the economic market, are commonly valued by the population. The economic valuation of ecosystem services is essential as a starting point for subsequent decision-making and implementing environmental policies in pursuit of sustainable ecosystem development. As an alternative to the classical methods of environmental and agricultural valuation, multi-criteria decision techniques, especially those of paired comparison, allow the prioritization of ecosystem services as a step before their valuation. This doctoral thesis aims to bring the use of these techniques to the field of economic valuation of ecosystem services. To this end, a series of case studies have been carried out to verify that the network techniques align with the object of these studies. Secondly, the research aims to analyze and, if necessary, improve these techniques to simplify the procedures from a practical point of view while maintaining methodological rigor and consistency in the results obtained. Within these techniques, the Hierarchical Analytical Process is the most widely used. However, as shown in the first two case studies, there are more appropriate methods in complex study areas where the criteria are totally or partially interconnected, as they cannot capture these relationships due to their hierarchical structure. Alternatively, multi-criteria network techniques can capture all these interactions, especially the Analytical Network Process. However, this method also has some drawbacks when putting it into practice. Among them, it is more complex, and the time experts must invest in carrying out the questionnaires with the pairwise comparisons of each element, especially the more criteria to be prioritized, which often leads to a feeling of fatigue and repetition that can sometimes alter the results obtained. Accordingly, a hybrid multi-criteria network method, DANP, has been studied as an alternative in the following case studies. Methodologically, this technique is much more straightforward and can be easily understood by all decision-makers and experts. However, its methodological design does not allow consistency measurement compared to the other methods studied. Although this technique's results sustain a certain correlation with those obtained by the Analytical Network Process, they are only partially compatible. In any case, in the case studies carried out, most of the participating experts have shown their preference for the results obtained by this hybrid procedure. Eventually, this dissertation also delves into the influence of sociocultural and geographic factors on the prioritization and economic valuation of ecosystem services. Building on the insights gained, the final chapter proposes a new approach, maintaining the use of the hybrid DANP method. This novel approach challenges the current techniques and paves the way for new research in this field. / Funding for open access charge: CRUE-Universitat Politècnica de València. / Jorge García, D. (2024). Analysis and application of Multi-Criteria Decision-Making methods for the prioritization and economic valuation of ecosystem services [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210935 / Compendio

[ES] De natura sonora. Propuestas de exploración desde la materia, espacio y territorio La presente investigación parte de la premisa de que la materia, el espacio y el territorio, de manera interrelacionada, constituyen ámbitos epistemológicos fundamentales para la exploración sonora, entendiendo esta última como una determinada actitud hacia la práctica artística -basada en la motivación, la percepción directa y la creatividad-, que propone el proceso como eje principal de la creación. Para ello, se aproxima a estas interrelaciones generando propuestas de instalación sonora interactivas e interdisciplinarias, que aborden tanto el fenómeno sonoro en la naturaleza y sus posibilidades creativas como la naturaleza del sonido. El objetivo principal de esta tesis consiste en realizar una investigación desde las interrelaciones entre la materia, el espacio y el territorio, como ámbitos cognitivos, basándose en la exploración sonora como eje procesual y a través de seis propuestas interactivas e interdisciplinares de instalación, para abordar tanto el fenómeno sonoro en la naturaleza y sus implicaciones epistémicas como la naturaleza del sonido en estos ámbitos. Los elementos conceptuales y discursivos que confluyen en esta investigación son diversos: la naturaleza y su entorno como ámbitos contextuales e integrativos; la exploración sonora como como una actitud desde la cual establecer planteamientos epistemológicos hacia la realidad; la instalación sonora como herramienta discursiva e interdisciplinariedad de lenguajes; y la materia, el espacio y el territorio como ámbitos cognitivos desde la práctica artística sonora. Cómo resultados de esta investigación, además de la indagación bibliográfica y el desarrollo de un marco teórico sólido para la misma, se planteó un proceso de praxis artística que arrojara información hacia la consecución de los objetivos planteados en el proyecto, desde seis propuestas específicas: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); y En-Context (2023). Cada una de estas obras constituye en sí misma una exploración sonora, en sus propios procesos. Por ello, las estrategias metodológicas derivadas de cada una de las propuestas artísticas resultan diversas. Sin embargo, generalmente se contemplaron tres fases en su consecución: desarrollo de una perspectiva teórica y conceptual en cuanto al proceso de exploración sonora; y proyección de instalaciones sonoras interactivas en espacios públicos; contraste de los resultados derivados de la praxis artística con los planteamientos iniciales de la propuesta. / [CA] De natura sonora. Exploration proposals from matter, space and territory This research turns from the basis that matter, space and territory, in an interrelated way, constitute fundamental epistemological fields for sound exploration, understanding the latter as a certain attitude towards artistic practice -based on motivation, direct perception and creativity-, which proposes the process as the main axis of creation. To this end, it approaches these interrelationships by generating interactive and interdisciplinary sound installation proposals that address both the sound phenomenon in nature and its creative possibilities and the nature of sound. The main objective of this thesis is to carry out an investigation from the interrelationships between matter, space and territory, as cognitive fields, based on sound exploration as a processual axis and through six interactive and interdisciplinary installation proposals, to address both the sound phenomenon in nature and its epistemic implications as well as the nature of sound in these areas. The conceptual and discursive elements that converge in this research are diverse: nature and its environment as contextual and integrative environments; sound exploration as an attitude from which to establish epistemological approaches to reality; sound installation as a discursive tool and interdisciplinary languages; and matter, space and territory as cognitive environments from the artistic practice of sound. As a result of this research, in addition to the bibliographic research and the development of a solid theoretical framework for it, a process of artistic praxis was proposed to provide information towards the achievement of the objectives set out in the project, from six specific proposals: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); and En-Context (2023). Each of these works constitutes in itself a sound exploration, in its own processes. Therefore, the methodological strategies derived from each of the artistic proposals are diverse. However, three phases were generally contemplated in their achievement: development of a theoretical and conceptual perspective regarding the sound exploration process; projection of interactive sound installations in public spaces; and contrast of the results derived from the artistic praxis with the initial approaches of the proposal. / [EN] De natura sonora. Propostes d'exploració des de la matèria, espai i territori La present investigació partix de la premissa que la matèria, l'espai i el territori, de manera interrelacionada, constituïxen àmbits epistemològics fonamentals per a l'exploració sonora, entenent esta última com una determinada actitud cap a la pràctica artística - basada en la motivació, la percepció directa i la creativitat-, que proposa el procés com a eix principal de la creació. Per a això, s'aproxima a estes interrelacions generant proposades d'instal·lació sonora interactives i interdisciplinàries, que aborden tant el fenomen sonor en la naturalesa i les seues possibilitats creatives com la naturalesa del so. L'objectiu principal d'esta tesi consistix a realitzar una investigació des de les interrelacions entre la matèria, l'espai i el territori, com a àmbits cognitius, basant-se en l'exploració sonora com a eix procesual i a través de sis propostes interactives i interdisciplinàries d'instal·lació, per a abordar tant el fenomen sonor en la naturalesa i les seues implicacions epistèmiques com la naturalesa del so en estos àmbits. Els elements conceptuals i discursius que confluïxen en esta investigació són diversos: la naturalesa i el seu entorn com a àmbits contextuals i integratius; l'exploració sonora com com una actitud des de la qual establir plantejaments epistemològics cap a la realitat; la instal·lació sonora com a ferramenta discursiva i interdisciplinarietat de llenguatges; i la matèria, l'espai i el territori com a àmbits cognitius des de la pràctica artística sonora. Com resultats d'esta investigació, a més de la indagació bibliogràfica i el desenvolupament d'un marc teòric sòlid per a esta, es va plantejar un procés de praxi artística que llançara informació cap a la consecució dels objectius plantejats en el projecte, des de sis propostes específiques: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); i En-Context (2023). Cadascuna d'estes obres constituïx en si mateixa una exploració sonora, en els seus propis processos. Per això, les estratègies metodològiques derivades de cadascuna de les propostes artístiques resulten diverses. No obstant això, generalment es van contemplar tres fases en la seua consecució: desenvolupament d'una perspectiva teòrica i conceptual quant al procés d'exploració sonora; i projecció d'instal·lacions sonores interactives en espais públics; contrast dels resultats derivats de la praxi artística amb els plantejaments inicials de la proposta. / Palacios Mateos, F. (2024). De natura sonora. Propuestas de exploración desde la materia, espacio y territorio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211320

Tesis por compendio / [ES] Los pseudocóccidos (Hemiptera: Pseudococcidae), comúnmente conocidos como cochinillas harinosas, son insectos hemípteros chupadores de savia que se alimentan del floema de las plantas. Estos insectos están entre las plagas más perjudiciales de varios cultivos subtropicales. En la cuenca mediterránea, diversas especies invasoras de pseudocóccidos se han establecido y convertido en plagas clave de cítricos y caquis, dos cultivos que abarcan un amplio territorio y tienen una gran importancia económica en la Comunidad Valenciana. Convencionalmente, los pseudocóccidos han sido controlados mediante el uso de insecticidas; sin embargo, los riesgos ambientales que conlleva su uso han llevado a la implementación de políticas para reducir su uso, incluida la prohibición de varias materias activas. Por lo tanto, es necesario desarrollar e implementar estrategias de gestión alternativas. Entre estas estrategias, fomentar el control biológico es una de las más prometedoras. Para identificar y evaluar diferentes estrategias que puedan mejorar el control biológico de pseudocóccidos, en esta tesis estudié varios factores que pueden influir en la abundancia de estas plagas en cultivos subtropicales mediterráneos. En el primer capítulo, describí las interacciones entre las hormigas nativas del Mediterráneo y el pseudocóccido invasor Delottococcus aberiae en los cítricos mediterráneos. Demostré que la hormiga mediterránea Lasius grandis y D. aberiae han establecido una relación mutualista que puede facilitar la invasión del pseudocóccido. En el segundo capítulo, evalué si la exclusión física de L. grandis de las copas de los cítricos puede mejorar el control de D. aberiae. Descubrí que la exclusión de hormigas de las copas de los cítricos puede reducir la densidad y el daño de D. aberiae, probablemente debido a un aumento en la abundancia de depredadores generalistas. En el tercer capítulo, identifiqué el complejo de pseudocóccidos que ataca al caqui mediterráneo y describí su dinámica estacional. Este estudio reveló que Pseudococcus longispinus se ha convertido en la especie de pseudocóccido más abundante en el cultivo y puede alcanzar niveles altos de infestación en la cosecha. También describí la fenología de P. longispinus y evalué el efecto potencial del cambio climático en su fenología, prediciendo que el número de generaciones y el daño potencial aumentarán en los próximos años. En el cuarto capítulo, identifiqué el complejo de parasitoides de P. longispinus en caqui. Descubrí que P. longispinus estuvo parasitado por un complejo diverso de parasitoides dominado por una especie de encírtido, Anagyrus fusciventris. Este parasitoide puede reducir eficazmente la densidad de la plaga a pesar de la alta abundancia de hiperparasitoides. También determiné el tamaño del hospedador parasitado por A. fusciventris, lo cual sería valioso para programar liberaciones de parasitoides. Finalmente, en el quinto capítulo, evalué si la heterogeneidad del hábitat afecta la densidad de pseudocóccidos en cítricos y caquis. Por un lado, encontré que la proporción de monocultivo circundante aumentó la densidad tanto de D. aberiae en los cítricos como de P. longispinus en caqui. Por otro lado, los hábitats no agrícolas, tanto los hábitats seminaturales que rodean el cultivo como la cubierta vegetal entre filas, redujeron la abundancia de P. longispinus en caqui al aumentar su parasitismo. Estos hallazgos mostraron que las estrategias de diversificación del hábitat pueden mejorar el control de los pseudocóccidos. En resumen, esta tesis ha identificado diferentes estrategias que pueden implementarse para mejorar el control biológico de las cochinillas en cítricos y caquis mediterráneos, incluyendo la gestión de hormigas mutualistas, la liberación aumentativa de parasitoides y la gestión del hábitat. Los hallazgos de esta tesis deben ser considerados dentro de los programas de Gestión Integrada de Plagas contra pseudocóccidos en cultivos subtropicales. / [CA] Els pseudocòccids (Hemiptera: Pseudococcidae), coneguts com cotonets, són insectes hemípters xucladors de saba que s'alimente del floema de les plantes. Aquests insectes estan entre les plagues més perjudicials per a diversos cultius subtropicals. A la conca mediterrània, diverses espècies invasores de cotonets s'han establert i esdevingut plagues clau en diversos cultius, com ara els cítrics i els caquis, que abasten un ampli territori i tenen una gran importància econòmica a la Comunitat Valenciana. Convencionalment, els cotonets s'han controlat mitjançant l'ús insecticides; no obstant això, els riscos ambientals han portat a la implementació de polítiques per reduir el seu ús, incloent la prohibició de diverses matèries actives. Per tant, és necessari implementar estratègies de gestió alternatives. Entre aquestes estratègies, fomentar el control biològic és una de les més prometedores. Per identificar i avaluar diferents estratègies que puguen millorar el control biològic dels cotonets, en esta tesi vaig estudiar diversos factors que poden influir en l'abundància d'estes plagues en cultius subtropicals mediterranis. Al primer capítol, vaig descriure les interaccions entre les formigues natives del Mediterrani i el cotonet invasor Delottococcus aberiae en els cítrics mediterranis. Ací vaig demostrar que la formiga mediterrània Lasius grandis i D. aberiae han establert una relació mutualista que pot facilitar la invasió del pseudocòccid. Al segon capítol, vaig avaluar si l'exclusió física de L. grandis de les copes dels cítrics pot millorar el control de D. aberiae. Vaig descobrir que l'exclusió de formigues de les copes dels cítrics pot reduir la densitat i el danys de D. aberiae, probablement a causa d'un augment en l'abundància de depredadors generalistes. Al tercer capítol, vaig identificar les espècies de cotonets que ataquen el caqui mediterrani i vaig descriure la seua dinàmica estacional. Aquest estudi va revelar que Pseudococcus longispinus s'ha convertit en l'espècie de cotonet més abundant en el cultiu i pot arribar a nivells alts d'infestació en la collita. També vaig descriure la fenologia de P. longispinus i vaig avaluar l'efecte potencial del canvi climàtic en la fenologia del cotonet, predient que el nombre de generacions i el possible dany augmentaran en els propers anys. Al quart capítol, vaig identificar el complex de parasitoids de P. longispinus en caqui. Vaig descobrir que P. longispinus estava parasitat per un complex divers de parasitoids dominat per una espècie d'encírtid, Anagyrus fusciventris. Aquesta espècie pot reduir eficaçment la densitat de la plaga malgrat l'alta abundància d'hiperparasitoids. També vaig determinar el tamany de cotonet parasitat per A. fusciventris, aquesta característica biològica és clau per dissenyar els programes de control biològic augmentatiu. Finalment, al cinquè capítol, vaig avaluar si la heterogeneïtat del hàbitat afecta la densitat de pseudocòcids en cítrics i caquis. Per una banda, vaig trobar que la proporció de monocultiu circumdant va augmentar la densitat tant de D. aberiae en els cítrics com de P. longispinus en caqui. Per altra banda, els hàbitats no agrícoles, tant els hàbitats semi-naturals que envolten el cultiu com la vegetació de cobertura entre files, van reduir l'abundància de P. longispinus en caqui al augmentar el seu parasitisme. Aquests descobriments van a mostrar que les estratègies de diversificació del hàbitat poden millorar el control dels cotonets. En resum, aquesta tesi ha identificat diferents estratègies que poden ser implementades per millorar el control biològic dels cotonets en cítrics i caquis mediterranis, incloent la gestió de formigues mutualistes, la solta massiva de parasitoids i la gestió de l'hàbitat. Els resultats d'aquesta tesi han de ser considerats dins dels programes de Gestió Integrat de Plagues contra els cotonets en cultius subtropicals. / [EN] Pseudococcids (Hemiptera: Pseudococcidae), commonly known as mealybugs, are sap-sucking hemipteran insects that feed on the phloem of plants. These insects are among the most damaging pests to various subtropical crops. In the Mediterranean basin, several species of invasive mealybugs have established and become key pests in various crops such as citrus and persimmon. These crops cover a large territory and hold high economic importance in the Valencian Community. Mealybugs have been traditionally managed with insecticides. However, their environmental risks have led to the implementation of policies to reduce insecticide use, including the prohibition of several active substances. Therefore, it is necessary to implement alternative management strategies. Among these strategies, biological control is one of the most promising. To identify and evaluate different strategies that can enhance the biological control of mealybugs, in this thesis I studied several factors potentially influencing mealybug abundance in Mediterranean subtropical crops. In the first chapter, I described the interactions between Mediterranean native ants and the invasive mealybug Delottococcus aberiae in Mediterranean citrus. Here, I demonstrated that the Mediterranean ant Lasius grandis and D. aberiae have established a mutualistic relationship that can facilitate the invasion of the mealybug. In the second chapter, I assessed whether the physical exclusion of L. grandis from citrus canopies may enhance the control of D. aberiae. I found that ant-exclusion from citrus canopies can reduce D. aberiae density and damage, likely because of an increase in the abundance of generalist predators. In the third chapter, I identified the complex of mealybugs attacking Mediterranean persimmon and described their seasonal trend. This study revealed that Pseudococcus longispinus has become the most abundant mealybug species in the crop and can reach high infestation levels at harvest. I also described the phenology of P. longispinus and evaluated the potential effect of climate warming on mealybug phenology, predicting that the number of generations and potential damage will increase in the following years. In the fourth chapter, I identified the parasitoid complex of P. longispinus in persimmon. I found that P. longispinus was parasitized by a diverse complex of parasitoids dominated by one encyrtid species, Anagyrus fusciventris. This parasitoid can effectively reduce the density of the pest despite the high abundance of hyperparasitoids. I also determined the preferred host size used by A. fusciventris, which will be valuable to design an augmentative biological control program. Finally, in the fifth chapter, I assessed whether habitat heterogeneity affects the density of mealybugs in citrus and persimmon. First, I found that the proportion of surrounding monoculture increased the abundance of both D. aberiae in citrus and P. longispinus in persimmon. Furthermore, non-crop habitats, both semi-natural habitats surrounding the crop and inter-row ground cover vegetation, reduced the abundance of P. longispinus in persimmon by increasing parasitism. These findings revealed that habitat diversification strategies can enhance mealybug control. Overall, this thesis has identified different strategies that can be implemented to enhance the biological control of mealybugs in Mediterranean citrus and persimmon, including the management of mutualistic ants, the augmentative release of parasitoids, and habitat management. The findings of this thesis must be considered within the Integrated Pest Management programs against mealybugs in subtropical crops. / This PhD Thesis was supported by the national project RTA2017-00095 from the Spanish Ministry of Science and Innovation and Ángel Plata received the predoctoral grant PRE2018-083714 from Spanish Ministry of Science and Innovation. / Plata Sánchez, Á. (2024). Enhancing Biological Control of Mealybugs in Mediterranean Subtropical Crops [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/209827 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El ruido de rodadura de vehículos ferroviarios presenta importantes desafíos en entornos urbanos y suburbanos, siendo precisa una comprensión integral de sus mecanismos subyacentes para una mitigación efectiva. Esta Tesis ofrece una investigación exhaustiva sobre la generación de ruido de rodadura, tanto en vías rectas como curvas, a través del desarrollo de modelos avanzados de alta frecuencia y herramientas de cálculo para una rigurosa predicción de niveles de ruido. El ruido de rodadura surge de la interacción entre las ruedas y los carriles en presencia de imperfecciones en sus superficies de contacto. Los principales componentes ferroviarios que contribuyen a la emisión acústica son las traviesas, los carriles y las ruedas. Las traviesas y los carriles están conectados por medio de las placas de asiento, mientras que las ruedas y los carriles están dinámicamente acoplados a través de su contacto. En consecuencia, cambios en cualquier componente pueden afectar al comportamiento dinámico y acústico del resto, subrayando la necesidad de un modelo integral para abordar eficazmente la radiación por ruido de rodadura. En esta Tesis se exploran y desarrollan diferentes modelos dinámicos de la vía y del eje montado. La vía, que se asume infinita, se describe utilizando la teoría de estructuras periódicas y se caracteriza por sus números y formas de onda. El eje montado se modeliza mediante el Método de Elementos Finitos y se caracteriza por sus frecuencias naturales y modos de vibración. La interacción rueda/carril se describe como una relación linealizada entre el movimiento relativo de ambos componentes y las fuerzas de contacto. Cabe indicar que los modelos explorados en este trabajo están formulados en el dominio de la frecuencia. Asimismo, se realiza un estudio de influencia del diseño de la vía en la radiación por ruido de rodadura, cuantificando los parámetros contribuyentes a la emisión acústica mediante técnicas estadísticas. Los resultados apuntan a que la geometría del carril tiene un impacto limitado en la radiación, mientras que las propiedades viscoelásticas de la vía, en particular la rigidez de la placa de asiento, desempeñan un papel fundamental en la generación de ruido. Es remarcable que, entre los distintos diseños, se han encontrado variaciones de hasta 7,4 dB(A) en la radiación acústica. Durante el desarrollo de esta investigación, se ha prestado atención al modelizado del eje montado. Su rotación se incluye usando coordenadas Eulerianas, lo que resulta un enfoque conveniente ya que el punto de contacto de la rueda con el carril permanece en una posición espacial constante. Dada la simetría axial de su geometría, la respuesta dinámica del eje montado se expande a lo largo de la dirección circunferencial mediante series de Fourier, lo que permite formular el comportamiento dinámico y acústico de este cuerpo tridimensional (3D) en un marco bidimensional (2D), resolviendo analíticamente la coordenada circunferencial. Esta metodología ofrece sin pérdida de generalidad una reducción del tiempo de cálculo computacional, lo que hace que el modelo sea idóneo para su integración en algoritmos de optimización. Por último, se realiza una investigación pionera sobre el ruido de rodadura cuando el vehículo negocia una curva. Si bien la curva está generalmente asociada con el ruido por chirridos, esta Tesis explora y confirma la importancia que también tiene el ruido de rodadura en estas condiciones. Para ello, se modelizan los efectos inerciales y giroscópicos que sufre un eje montado al describir una trayectoria curva. Además, diferentes fenómenos complejos que ocurren en el contacto rueda/carril, como por ejemplo el movimiento relativo entre estos elementos, se incorporan en el modelo de interacción. Los resultados indican que la posición del contacto rueda/carril sirve como un buen indicador del impacto que la negociación de una curva tiene en el ruido de rodadura. / [CA] El soroll de rodament de vehicles ferroviaris presenta importants reptes en entorns urbans i suburbans, requerint una comprensió integral dels seus mecanismes subjacents per a una mitigació efectiva. Aquesta Tesi ofereix una investigació exhaustiva sobre la generació de soroll de rodament, tant en vies rectes com corbes, mitjançant el desenvolupament de models avançats d'alta freqüència i eines de càlcul per a la rigorosa predicció dels nivells de soroll radiat. El soroll de rodament sorgeix de la interacció entre les rodes i els carrils en presència d'imperfeccions en les seues superfícies de contacte. Els principals components ferroviaris que contribueixen a l'emissió acústica són les travesses, els carrils i les rodes. Les travesses i els carrils estan connectats a través de les plaques d'assentament, mentre que les rodes i els carrils estan acoblats mitjançant la seua interacció. En conseqüència, canvis en qualsevol component poden afectar al comportament dinàmic i acústic de la resta, subratllant la necessitat d'un model integral. En aquesta Tesi s'exploren i desenvolupen diversos models dinàmics de la via i de l'eix muntat. La via, que es considera infinita, es descriu utilitzant la teoria d'estructures periòdiques i es caracteritza pels seus números i formes d'ona. L'eix muntat es modelitza mitjançant el Mètode d'Elements Finits i es caracteritza per les seues freqüències naturals i modes de vibració. La interacció entre l'eix muntat i la via es descriu com una relació linealitzada entre el moviment relatiu d'ambdós components i les forces de contacte. Cal assenyalar que els models explorats en aquest treball estan formulats en el domini de la freqüència. Així mateix, es realitza un estudi d'influència del disseny de la via en la radiació, quantificant els paràmetres contribuents a l'emissió acústica mitjançant tècniques estadístiques. Els resultats apunten que la geometria del carril té un impacte limitat en la radiació sonora, mentre que les propietats viscoelàstiques de la via, en particular la rigidesa de la placa d'assentament, tenen un paper fonamental en la generació de soroll. És destacable que, entre els diferents dissenys, s'han trobat variacions de fins a 7,4 dB(A) en la radiació per soroll de rodament. Durant el desenvolupament d'aquesta investigació, s'ha prestat atenció al modelatge de l'eix muntat. La seua rotació s'inclou en la formulació utilitzant coordenades Eulerianes, la qual cosa resulta un enfocament convenient ja que el punt de contacte de la roda amb el carril roman en una posició constant. Donada la simetria axial de la seua geometria, la resposta dinàmica de l'eix muntat s'amplia al llarg de la direcció circumferencial mitjançant sèries de Fourier, permetent formular el comportament dinàmic i acústic d'aquest cos tridimensional (3D) en un marc bidimensional (2D), i resolent la coordenada circumferencial analíticament. Aquesta metodologia ofereix sense pèrdua de generalitat una reducció del temps de càlcul computacional, la qual cosa fa que el model siga idoni per a la seua integració en algoritmes d'optimització. Finalment, es realitza una investigació pionera sobre el soroll de rodament quan el vehicle negocia una corba. Si bé la corba està generalment associada amb el soroll per grinyols, aquesta Tesi explora i confirma la importància que també té el soroll de rodament en aquestes condicions. Per a això, es modelitzen els efectes inercials i giroscòpics que pateix un eix muntat al descriure una trajectòria corba. A més, diferents fenòmens complexes que ocorren en el contacte roda/carril, com el moviment relatiu entre aquests elements, s'incorporen en el model d'interacció. Els resultats indiquen que la posició del contacte roda/carril serveix com un bon indicador de l'impacte que la negociació d'una corba té en el soroll de rodament. / [EN] Rolling noise emission in railway systems presents significant challenges in urban and suburban environments, requiring a comprehensive understanding of its underlying mechanisms for effective mitigation. This Thesis offers a thorough investigation into rolling noise generation, considering both tangent and curved tracks, through the development of advanced high-frequency models and calculation tools to predict noise levels accurately. Rolling noise arises from the interaction between railway wheels and tracks in the presence of roughness on their contact surfaces. The principal components contributing to the acoustic emission are the sleepers, rails, and wheels. Sleepers and rails are interconnected through rail pads, while wheels and rails are dynamically coupled due to their contact. Consequently, changes in any component might impact the dynamic and acoustic behaviour of all of them, outlining the necessity of a comprehensive model to address rolling noise radiation effectively. Various models for the track and wheelset are explored and developed in this Thesis. The track, assumed to be infinite, is described using periodic structure theory and it is characterised by its wavenumbers and waveshapes. The wheelset is modelled through the Finite Element Method (FEM) and it is characterised by its natural frequencies and vibration modes. The wheelset and track interaction is described as a linearised relationship between the relative motion of both components and the contact forces. The models examined in this work are formulated in the frequency domain. Identified track properties influencing rolling noise radiation are quantified using statistical techniques. While the rail geometry is found to have a limited impact on the total radiation, the viscoelastic properties of the track, particularly the rail pad stiffness, play a crucial role in noise generation. Variations up to 7.4 dB(A) were observed for different track designs. Special attention is devoted to the wheelset modelling in this Thesis. Its rotation is considered using Eulerian coordinates, a convenient approach as the wheel contact point with the rail remains at a constant spatial position. Given the axial symmetry of its geometry, the wheelset dynamic response is expanded around the circumferential direction using Fourier series, which yields a two-dimensional (2D) formulation of the dynamic and acoustic behaviour of this three-dimensional (3D) system, with the circumferential coordinate being solved analytically. This methodology, denoted as axisymmetric approach, offers a significant reduction in the associated computational calculation time while preserving accuracy, making the model well suited for its integration into optimisation algorithms. Lastly, a novel investigation into rolling noise when the vehicle negotiates a curve is conducted. While curved tracks are generally associated with squeal noise, this Thesis offers valuable insights into the importance of rolling noise as well. To achieve this, the inertial and gyroscopic effects associated with a wheelset running on a curve are modelled. Complex phenomena occurring at the wheel/rail contact, such as the relative motion between these two elements, are incorporated into the interaction model. The results indicate that the wheel/rail contact position serves as a reliable indicator of the impact of a curve on the rolling noise. / This Thesis has been supported by Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades in the framework of the FPU grant program. Grants FPU18/03999, EST21/00213, and EST22/00353 as well as projects TRA2017-84701-R, PID2020-112886RA-I00, and PID2023-148483OB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, “ESF Investing in your future”, and “ERDF A way of making Europe” are acknowledged. The author also expresses his gratitude for the support provided by Programa PROMETEO/2021/046 of Generalitat Valenciana. / Andrés Ruiz, VT. (2024). Comprehensive dynamic models of railway wheelsets and tracks for the prediction of rolling noise [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206074 / Compendio