[ES] Esta tesis lleva a cabo una investigación exhaustiva e interdisciplinaria sobre la compleja interrelación entre el turismo patrimonial y el desarrollo sostenible, centrada en el estudio del patrimonio de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistán. Utilizando métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, incluyendo el análisis de estudios empíricos, entrevistas con interesados, encuestas y estudios de campo en sitios patrimoniales, la investigación proporciona una comprensión enriquecida de los problemas y oportunidades asociados con el aprovechamiento del patrimonio histórico para iniciativas de turismo sostenible. Este trabajo, centrado en cinco preguntas de investigación esenciales, examina los desafíos existentes en el camino del turismo sostenible de Bujará, tales como la insuficiencia de infraestructura, la falta de colaboración efectiva entre proveedores de turismo y el gobierno, y las perspectivas futuras de los interesados. Además, se presta especial atención a los principales agentes involucrados, incluyendo a los gerentes de instalaciones de alojamiento, operadores turísticos y dueños de restaurantes, el papel que desempeñan las asociaciones público-privadas a nivel de gobernanza regional, y su entendimiento conceptual de "Ruta de la Seda" y "Turismo sostenible". Uno de los componentes significativos de esta investigación es el diagnóstico y evaluación del patrimonio cultural de la ciudad de Bujará asi como de los proveedores e infraestructuras vinculadas con el destino turístico. Este diagnóstico y evaluaciónó concluye con la aplicación de un Índice de Aptitud Turística, un Índice de Potencial Turístico para Bujará y, basado en estos, un Modelo de Turismo. Este modelo está diseñado no solo para mejorar la confianza del cliente y el flujo de turistas, sino también para integrarse de manera fluida con las estructuras económicas y sociales del destino. Asimismo, se proponen estrategias prácticas para la conservación del patrimonio, vías para mejorar y promover la colaboración de interesados y facilitar el crecimiento económico sostenible. Se reconoce como un modelo que puede servir como base para otros sitios patrimoniales similares en Asia Central. La investigación ofrece reflexiones críticas sobre los resultados de sus hallazgos y aboga por una mayor colaboración entre el sector público y privado y la participación comunitaria, enfatizando la necesidad de un enfoque multidimensional en la implementación de la gobernanza. Asimismo, este estudio reitera la importancia de programas de educación y fortalecimiento de capacidades destinados a mejorar la comprensión de prácticas de turismo sostenible entre proveedores de servicios. En definitiva, esta investigación sirve como una contribución significativa a los campos del turismo patrimonial y el desarrollo sostenible aplicado al caso de estudio del sitio patrimonial de la ciudad de Bujará. El estudio demuestra que si el patrimonio histórico de la Ruta de la Seda en Bujará es gestionado aplicando prácticas estables e inclusivas contribuirá significativamente a la prosperidad económica y social del destino. Además, este modelo puede servir para ser extrapolado a otros sitios patrimoniales similares. / [CA] Aquesta tesi duu a terme una investigació exhaustiva i interdisciplinària sobre la complexa interrelació entre el turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible, centrada en l'estudi del patrimoni de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistan. Utilitzant mètodes d'investigació qualitatius i quantitatius, incloent-hi l'anàlisi d'estudis empírics, entrevistes amb interessats, enquestes i estudis de camp en llocs patrimonials, la investigació proporciona una comprensió enriquida dels problemes i oportunitats associats amb l'aprofitament del patrimoni històric per a iniciatives de turisme sostenible. Aquest treball, centrat en cinc preguntes d'investigació essencials, examina els desafiaments existents en el camí del turisme sostenible de Bujará, com ara la insuficiència d'infraestructura, la falta de col·laboració efectiva entre proveïdors de turisme i el govern, i les perspectives futures dels interessats. A més, es presta especial atenció als principals agents involucrats, incloent-hi els gerents d'instal·lacions d'allotjament, operadors turístics i restaurants, el paper que exerceixen les associacions públic-privades a nivell de governança regional, i el seu enteniment conceptual de la "Ruta de la Seda" i el "Turisme sostenible". Un dels components significatius d'aquesta investigació és el diagnòstic i avaluació del patrimoni cultural de la ciutat de Bujará asi com dels proveïdors i infraestructures vinculades al desti turístic. Aquest diagnòstic i la evaluacion conclou amb l'aplicació d'un Índex d'Aptitud Turística, un Índex de Potencial Turístic per a Bujará i, basat en aquests, un Model de Turisme. Aquest model està dissenyat no sols per a millorar la confiança del client i el flux de turistes, sinó també per a integrar-se de manera fluida amb les estructures econòmiques i socials del destí. Així mateix, es proposen estratègies pràctiques per a la conservació del patrimoni, vies per a millorar i promoure la col·laboració d'interessats i facilitar el creixement econòmic sostenible. Es reconeix com un model que pot servir com a base per a altres llocs patrimonials similars a Àsia Central. La investigació ofereix reflexions crítiques sobre els resultats obtinguts i advoca per una major col·laboració entre el sector públic i privat i la participació comunitària, emfatitzant la necessitat d'un enfocament multidimensional en la implementació de la governança. Així mateix, aquest estudi reitera la importància de programes d'educació i enfortiment de capacitats destinats a millorar la comprensió de pràctiques de turisme sostenible entre proveïdors de serveis. En definitiva, aquesta investigació serveix com una contribució significativa als camps del turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible aplicat al cas d'estudi del lloc patrimonial de la ciutat de Bujará. L'estudi demostra que si el patrimoni històric de la Ruta de la Seda en Bujará és gestionat aplicant pràctiques estables i inclusives contribuirà significativament a la prosperitat econòmica i social del destí. A més, aquest model pot servir per a ser extrapolat a altres llocs patrimonials similars. / [EN] This thesis conducts a comprehensive, interdisciplinary investigation into the complex interrelationship between heritage tourism and sustainable development, with a focus on the Silk Road heritage in Bukhara, Uzbekistan. Employing qualitative and quantitative research methods, including the analysis of empirical studies, interviews with stakeholders, surveys, and field studies at heritage sites, the research provides an enriched understanding of the issues and opportunities associated with leveraging historical heritage for sustainable tourism initiatives. Centered around five core research questions, the study scrutinizes existing challenges in Bukhara's sustainable tourism pathway, such as the inadequacy of infrastructure, lack of effective collaboration between tourism providers and the government, and future prospects of stakeholders. Furthermore, particular attention is paid to the key stakeholders involved, including managers of accommodation facilities, tour operators, and restaurant owners, their role in public-private partnerships at the regional governance level, and their conceptual understanding of "Silk Road" and "Sustainable Tourism". One of the significant components of the research the diagnosis and evaluation of the cultural heritage of the city of Bukhara as well as of the suppliers and infrastructure linked to the tourist destination. This diagnosis and evaluation conclude with the application of a Tourism Aptitude of the Heritages, a Tourism Potential Index for Bukhara and, based on these, a Tourism Model. This model is designed not only to enhance customer trust and the flow of tourists but also to integrate seamlessly with Bukhara's economic and social structures. It proposes practical strategies for heritage conservation, stakeholder collaboration, and sustainable economic growth, serving as a blueprint for similar heritage sites across Central Asia. The research offers critical reflections on the results of its findings and advocates for greater public-private sector collaboration and community participation, emphasizing the need for a multidimensional approach to governance implementation. Furthermore, this study reiterates the importance of education and capacity building programs aimed at improving understanding of sustainable tourism practices among service providers. Ultimately, this research serves as a significant contribution to the fields of heritage tourism and sustainable development applied to the case study of the Bukhara city heritage site. The study demonstrates that if the historical heritage of the Silk Road in Bukhara is managed by applying stable and inclusive practices it will contribute significantly to the economic and social prosperity of the destination. Furthermore, this model can be extrapolated to other similar heritage sites. / Kilichov, M. (2023). The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201551

[ES] El objeto del presente trabajo es el contrato de licencia de obtención vegetal y su estructura se articula conforme a las instituciones básicas del contrato: se inicia el estudio con el concepto, clases y notas características de la licencia; en segundo lugar, se abordan los principales elementos del régimen jurídico del contrato; en tercer lugar, se analizan los principales elementos (personales, formales y reales), la formación y la estructura del contrato; en cuarto lugar, se estudia el contenido y cumplimiento del contrato; en quinto lugar, se analiza la terminación del contrato; y, previo a las conclusiones, se delimitarán las figuras afines al contrato de licencia para explotar un determinado material vegetal. El estudio se centra en el contrato de licencia configurado sobre un título de obtención vegetal comunitario y nacional. Por ello, las referencias normativas se realizarán a la normativa europea y nacional de obtenciones vegetales y, cuando proceda, de las disposiciones del Convenio de la Unión de París sobre Obtenciones Vegetales y de Derecho comparado alemán, francés e italiano. Para analizar el derecho de obtención vegetal como objeto de un contrato de licencia es necesario abordar instituciones tan importantes como el concepto de variedad vegetal, variedad vegetal protegible, alcance de la protección y la protección provisional, con especial atención a la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 19 de diciembre de 2019 y sus importantes implicaciones sobre la solicitud de protección como objeto del contrato de licencia. Quedan fuera del presente trabajo el estudio del contrato de licencia configurado sobre un derecho de propiedad industrial, distinto del de obtención vegetal, que proteja el material vegetal o cualquier conocimiento o técnica susceptible de protegerse por un secreto empresarial y dé lugar a una licencia de know-how. No obstante, se analizará la posibilidad de configurar un contrato de licencia con objeto plural en el que concurran, además de un derecho de obtención vegetal, una patente, una marca o un secreto empresarial. El análisis del contenido del contrato se realizará desde el punto de vista contractual y antitrust. En cuanto al análisis antitrust, al tratarse el contrato de licencia de obtención vegetal de un acuerdo de transferencia de tecnología será de aplicación el Reglamento (UE) N.º 316/2014 de la Comisión de 21 de marzo de 2014 relativo a la aplicación del artículo 101, apartado 3, del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea a determinadas categorías de acuerdos de transferencia de tecnología. Sin embargo, se hace referencia también a acuerdos de comercialización del derecho, sobre los que recae el análisis antitrust conforme a las disposiciones del Reglamento (UE) 2022/720 de la Comisión de 10 de mayo de 2022 relativo a la aplicación del artículo 101, apartado 3, del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea a determinadas categorías de acuerdos verticales y prácticas concertadas. / [CA] L'objecte d¿aquest treball és el contracte de llicència d'obtenció vegetal i la seua estructura s'articula conforme a les institucions bàsiques del contracte: s'inicia l'estudi amb el concepte, classes i notes característiques de la llicència; en segon lloc, s'aborden els principals elements del règim jurídic del contracte; en tercer lloc, s'analitzen els principals elements (personals, formals i reals), la formació i l'estructura del contracte; en quart lloc, s'estudia el contingut i compliment del contracte; en cinqué lloc, s'analitza la finalització del contracte; i, abans de les conclusions, s'analitzaran les figures afins al contracte de llicència per a explotar un determinat material vegetal. L'estudi es centra en el contracte de llicència configurat sobre un títol d'obtenció vegetal comunitari i nacional. Per això, les referències normatives es realitzaran a la normativa europea i nacional d'obtencions vegetals i les disposicions del Conveni de la Unió de París sobre Obtencions Vegetals i de Dret comparat alemany, francés e italià. Per analitzar el dret d'obtenció vegetal com a objecte d'un contracte de llicència és necessari abordar institucions tan importants com el concepte de varietat vegetal, varietat vegetal protegible, l¿abast de la protecció i la protecció provisional, amb especial atenció a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre de 2019 i les seues implicacions sobre la sol·licitud de protecció com a objecte del contracte de llicència. Queden fora d¿aquest treball l'estudi del contracte de llicència configurat sobre un dret de propietat industrial, diferent del d'obtenció vegetal, que protegisca el material vegetal o qualsevol coneixement o tècnica susceptible de protegir-se per un secret empresarial i done lloc a una llicència de know-how. No obstant això, s'analitzarà la possibilitat de configurar un contracte de llicència amb objecte plural en el qual concórreguen, a més d'un dret d'obtenció vegetal, una patent, una marca o un secret empresarial. L'anàlisi del contingut del contracte es realitzarà des del punt de vista contractual i antitrust. Quant a l'anàlisi antitrust, en tractar-se el contracte de llicència d'obtenció vegetal d'un acord de transferència de tecnologia serà aplicable el Reglament (UE) Núm. 316/2014 de la Comissió de 21 de març de 2014 relatiu a l'aplicació de l'article 101, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d'acords de transferència de tecnologia. No obstant això, es fa referència també a acords de comercialització del dret, sobre els que recau l'anàlisi antitrust conforme a les disposicions del Reglament (UE) 2022/720 de la Comissió de 10 de maig de 2022 relatiu a l'aplicació de l'article 101, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d'acords verticals i pràctiques concertades. / [EN] The aim of this research is the license agreement of plant variety rights, whose structure is articulated according to the basic elements of the contract: the study begins with the concept, types and characteristics of the license; secondly, the main elements of the legal regime of the contract are analysed, ; thirdly, its main elements, negotiation and structure are examined; fourthly, the content of the contract is studied; fifthly, the termination of the contract is analysed; and, prior to the conclusions, the related contracts to the license to exploit a certain plant material will be delimited. The study focuses on the license agreement of a community and national plant variety right. Therefore, European and national plant variety legislation references will be made, and, where appropriate, also references to the provisions of the International Convention for the Protection of New Varieties of Plants and comparative German, French and Italian law will be made. To analyse the plant variety right as the subject matter of a license agreement, it is necessary to explain such important elements as the concept of plant variety, scope of rights and provisional protection, with special attention to the judgment of the Court of Justice of the European Union of 19 December 2019, and its consequences on the application for protection as the subject matter of a license agreement. It will not be included in the scope of this research, the analysis of the license agreement stablished on an intellectual property right, different from a plant variety right, which protects any knowledge or technique which can be protected by a trade secret and gives rise to a know-how license. Nonetheless, the possibility of negotiating a license agreement with different intellectual property rights in which, in addition to a plant variety right, a patent, a trademark or a trade secret could be involved, will be also analysed. The analysis of the content of the contract will be carried out from a contractual and antitrust point of view. Regarding the antitrust analysis, since the plant variety license is a technology transfer agreement, Commission Regulation (EU) No 316/2014 of 21 March 2014 on the application of Article 101(3) of the Treaty on the Functioning of the European Union to categories of technology transfer agreements will be applicable to the plant variety license. Furthermore, it is necessary to bear in mind that the antitrust analysis of commercialisation agreements should be made according to the Commission Regulation (EU) 2022/720 of 10 May 2022 on the application of Article 101(3) of the Treaty on the Functioning of the European Union to categories of vertical agreements and concerted practices. / Miranda Ribera, E. (2023). El contrato de licencia de obtención vegetal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196879

La presente tesis doctoral aborda desde la perspectiva del pensamiento neoinstitucionalista las modalidades organizativas que se originan en las relaciones empresariales entre agentes económicos participantes del mercado lácteo de la región Caribe colombiana. Específicamente, analiza (a) si las empresas están sometidas a las fuerzas del libre mercado, (b) si establecen acuerdos de coordinación vertical ó (c), si están integradas verticalmente en su proceso productivo, destacando los factores explicativos asociados a cada una de las modalidades (costes de transacción, contratos y mecanismos de resolución de conflictos). Igualmente, la investigación doctoral formula unas estrategias empresariales que podrían aplicarse para mejorar las cadenas productivas del complejo lácteo con miras a generar un impacto sobre el desarrollo económico de la región Caribe colombiana. Los elementos teóricos que soportan el desarrollo empírico de la presente tesis doctoral son los propuestos por Ronald Coase y Oliver Williamson. Estos dos exponentes de la teoría neoinstitucionalista ampliaron el análisis microeconómico de la escuela neoclásica con la aplicación de los costes de transacción, los cuales se originan en el conjunto de actividades que realizan los agentes económicos para disminuir los riesgos que implica una determinada transacción. Para estos autores el coste de realizar transacciones hace que sea primordial la asignación de derecho de propiedad, la coexistencia de una organización económica y de instituciones políticas que dinamicen el crecimiento económico, elementos que la microeconomía clásica desconoce para el análisis de los mercados. Por considerarse una tesis que estudia rigurosa y profundamente los las modalidades organizativas de los encadenamientos productivos del sector lácteo del Caribe colombiano, la selección de los casos se obtuvo de una muestra estadística suficientemente representativa de productores primarios y procesadores de leche localizados en la re / Ramos Ruiz, JL. (2006). Modalidades organizativas de los encadenamientos productivos en países de economías emergentes: el caso del sector lácteo del caribe colombiano [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1876

[ES] El objetivo 2 para el desarrollo sostenible de la ONU es hambre cero. Concretamente, se trata de poner fin al hambre, lograr la seguridad alimentaria (SA) y la mejora de la nutrición y promover la agricultura sostenible. Hay que destacar que la inseguridad alimentaria no es un problema exclusivo de países en desarrollo, sino que en los países llamados desarrollados parte de la población tiene problemas para garantizar una nutrición adecuada. Por otro lado, si bien hasta la fecha gran parte del debate sobre la SA se ha centrado en aspectos relacionados con la accesibilidad y la producción de alimentos, se observa una tendencia hacia un concepto más integral de la SA que abarca también los cambios ambientales globales. Por esta razón, investigadores, gobiernos y organismos internacionales están proponiendo medidas de diversa índole, enfocadas en garantizar la seguridad alimentaria y nutricional de la población, por un lado, y en contrarrestar los impactos negativos que las actividades de producción y consumo de alimentos tienen sobre el medio ambiente y el cambio climático. En este sentido, el registro de datos relacionados con variables económicas y medioambientales, junto al conocimiento de expertos en estas áreas y el uso de herramientas de estadística aplicada, han contribuido a que, a partir de evidencias objetivas, se formalicen de una forma estructurada y coherente las acciones que pueden modificar el comportamiento social y económico de todos los agentes involucrados. En este contexto, la teoría económica en general, y la teoría del consumidor en particular, a partir del registro y procesado detallado de información estadística relacionada, han hecho posible analizar algunos aspectos de las actitudes, comportamientos y preferencias del consumidor. Dichos aspectos pueden ser utilizados como señales de las posibles reacciones que los consumidores tendrían en su demanda por algunos alimentos ante cambios en variables de mercado que no puede controlar, como los precios, o ante acciones de política pública que también pueden modificar sus decisiones de consumo tales como la aplicación de impuestos y/o subsidios, los cuales finalmente afectarán sus metas alimentarias y nutricionales. Por otro lado, el análisis de ciclo de vida (ACV) ha adquirido una gran fortaleza en términos de evaluación medioambiental. En concreto, el ACV en su variante consecuencial (ACV-C) presenta interés para la valoración de las posibles consecuencias sobre el medioambiente ante cambios exógenos en variables económicas o de política medioambiental. En la literatura relacionada con ACV-C se utilizan las elasticidades para conocer la denominada relación de sustitución entre productos alternativos. En general, una elasticidad es una medida cuantitativa que relaciona el cambio porcentual en términos de cantidades para una variable en particular con el cambio porcentual que tenga cualquier otra variable. De esta manera se pueden modelar los cambios que se presentan a corto y largo plazo en los indicadores medioambientales como consecuencia de cambios en variables como los precios o la cantidad de insumos utilizados en la producción de un bien o servicio. Ante este escenario, el objetivo de esta tesis es proponer nuevas metodologías para evaluar la seguridad alimentaria (SA) y la sostenibilidad ambiental asociada al consumo de alimentos, con el fin de promover una seguridad alimentaria sostenible. Los casos de estudio desarrollados se centrarán en España y se utilizarán herramientas metodológicas que involucren la aplicación de la teoría del consumidor, la perspectiva de ciclo de vida y algunos métodos estadísticos. El alcance del objetivo planteado se ha logrado a partir de cuatro objetivos secundarios, y cada uno de ellos ha quedado reflejado en sendos capítulos de la tesis, de los cuales dos se han concentrado en analizar la seguridad alimentaria y los dos restantes en los aspectos medioambientales. / [CAT] El segon dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible de la ONU és fam zero. Concretament, es tracta de posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària (SA) i millorar la nutrició i promoure la agricultura sostenible. Cal destacar que la inseguretat alimentària no és un problema exclusiu de països en desenvolupament, sinó que als països anomenats desenvolupats part de la població té problemes per a garantir una nutrició adient. Per altra banda, encara que gran part del debat al voltant de la SA s'ha centrat en aspectes relacionats amb l'accessibilitat i la producció d'aliments, s'observa una tendència cap a un concepte més integral de la SA que abasta també els canvis ambientals globals. Per aquesta raó, investigadors, governs i organismes internacionals estan proposant mesures de diversa índole, enfocades a garantir la seguretat alimentària i nutricional de la població, d'una banda, i a contrarestar els impactes negatius que les activitats de producció i consum d'aliments tenen sobre el medi ambient i el canvi climàtic. En aquest sentit, el registre de dades relacionades amb variables econòmiques i ambientals, conjuntament amb el coneiximent d'experts en aquestes àrees i l'ús d'eines d'estadística aplicada, han contribuït a que a partir de evidències objectives es formalitzen de forma estructurada i coherent les accions que poden modificar el comportament social i econòmic de tots els agents involucrats. En aquest context, la teoria econòmica en general, i la teoria del consumidor en particular, a partir del registre i processament detallat d'informació estadística relacionada, han fet possible analitzar alguns aspectes de les actituds, comportaments i preferències del consumidor. Aquests aspectes poden ser utilitzats com a senyals de les possibles reaccions que els consumidors tindrien en la seua demanda per alguns aliments davant canvis en variables de mercat que no pot controlar, com ara els preus, o davant accions de política pública que també poden modificar les seues decisions de consum, tals com l'aplicació d'impostos i/o subsidis, els quals finalment afectaran les seues metes alimentàries i nutricionals. D'altra banda, l'anàlisi de cicle de vida (ACV) ha adquirit una gran fortalesa per a la avaluació ambiental. En concret, l'ACV en la seua variant conseqüencial (ACV-C) presenta interès per a la valoració de les possibles conseqüències sobre el mediambient davant canvis exògens en variables econòmiques o de política medioambiental. En la literatura relacionada amb l'ACV-C s'utilitzen paràmetres econòmics como ara les elasticitats, per a conèixer la denominada relació de substitució entre productes alternatius. En general, una elasticitat es una mesura quantitativa que relaciona el canvi percentual en quant a quantitats d'una variable en particular amb el canvi percentual que té qualsevol altra variable. D'aquesta manera es poden modelar els canvis que es presenten a curt i llarg termini em els indicadors mediambientals a conseqüència de canvis en variables como ara els preus o la quantitat d'inputs utilitzats en la producció d'un bé o servei. Davant d'aquest escenari, l'objectiu d'aquesta tesi es proposar noves metodologies per a avaluar la seguretat alimentària (SA) i la sostenibilitat ambiental associada al consum d'aliments, amb la fi de promoure una seguretat alimentària sostenible. Els casos d'estudi desenvolupats se centraran en Espanya, i s'utilitzaran eines metodològiques que involucren l'aplicació de la teoria del consumidor, la perspectiva de cicle de vida i alguns mètodes estadístics. L'abast del objectiu plantejat s'ha aconseguit a partir de quatre objectius secundaris, i cadascun d'ells ha quedat reflectit en respectius capítols de la tesi, dels cuals dos s'han centrat en analitzar la seguretat alimentària, i els dos restants en els aspectes medioambientals. / [EN] The second of the UNO's Sustainable Development Goals is zero hunger. The aim is to end hunger, achieve food security (FS) and improved nutrition and promote sustainable agriculture. It must be highlighted that food insecurity is not a problem exclusively for developing countries, but in the so-called developed countries, part of the population has also problems to achieve adequate nutrition. On the other hand, although to date much of the debate on FS has focused on aspects related to accessibility and food production, there is a trend towards a more comprehensive concept of food security that also encompasses global environmental changes. Thus, researchers, governments, and international organizations as FAO are proposing various measures and focused on guaranteeing food and nutritional security of the population and, in addition, on counteracting the negative impacts that food production and consumption generate on the environment and climate change. Along these lines, the recording of economic and environmental data, together with experts' knowledge in these areas, and the use of applied statistics are fundamental so that, from objective evidence, actions to modify the economic and social behavior of the individuals involved be formulated in a structured and coherent way. In this context, the economic theory in general, and the consumer theory in particular, accompanied by detailed recording and processing of statistical information, have made possible to analyze many aspects related to the attitudes, behaviors, and preferences of consumers. These aspects may be used as signals of their possible consumers' demand reactions for some foods in the face of changes in market variables that they cannot control, such as food prices, or in the face of public policy actions that may also alter their decisions such as taxes and /or subsidies, which will ultimately affect your food and nutritional situation. On the other hand, Life Cycle Assessment (LCA) has gained great importance as to environmental assessment. Specifically, consequential LCA (C-LCA) arises as a tool to assess the potential consequences on the environment in view of exogenous changes in specific economic variables, or environmental policies. When reviewing the literature on C-LCA, elasticities are used to find out the so-called substitution ratio between alternative products. Generally, an elasticity is a quantitative measure that relates the percentage change of a specific variable with the percentage change of another variable. In this way, we can model short and long term changes of the environmental indicators as a consequence of changes of variables such as the price or the amount of inputs applied in the production of a good or service. Taking the foregoing, the objective of this dissertation is to propose new methodologies to evaluate Food Security (FS), and the environmental sustainability associated with food consumption, in order to promote a sustainable food security. The case studies developed will be focused on Spain, and methodological tools that involve the application of consumer theory, LCA, together with statistical methods will be used for this. The scope of the stated objective has been achieved from four secondary objectives, each of them reflected in respective chapters of this dissertation. Two of the chapters focus on analyzing food security, and the remaining two on environmental aspects. Initially, in the absence of FS measurement tools that allow the formulation of strategies in terms of regions or regional blocks, a new methodology for measuring food insecurity based on the dimensions of access and stability consumption is proposed and implemented in chapter 2. To this aim, the values of different price and income elasticities for nine animal sourced foods (ASF) are integrated by using quarterly data of for the period 2004-2015 in the 17 Spanish regions. The results / Forero Cantor, GA. (2020). Incorporación de consideraciones de estabilidad y sostenibilidad ambiental en la seguridad alimentaria. El caso de España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158733

[ES] La presente investigación es un aporte a la comprensión del abordaje del cambio climático local en Costa Rica, desde un posicionamiento que da un rol fundamental a la participación ciudadana y a la gobernanza climática. El estudio se justifica en la medida que el país definió una Estrategia Nacional de Cambio Climático para el año 2020, en la cual los municipios en análisis han sido parte de la primera experiencia que ha tenido el país de trabajar el tema de cambio climático a nivel local y además con enfoque participativo, implicando a gobiernos locales y diferentes actores sociales (sociedad civil). En este contexto, resultaba de interés analizar si han existido políticas y mecanismos de incentivos para los gobiernos locales y sociedad civil, así como, cuáles son los factores determinantes para fortalecer capacidades locales en el tema de cambio climático y, finalmente, si este tipo de iniciativas contribuyen al desarrollo sostenible local. Este estudio busca, por tanto, contribuir a la sistematización de experiencias de desarrollo local, en particular las relacionadas con procesos de planificación y gestión participativa, en la temática de cambio climático en el nivel local. Para ello se ha llevado a cabo el análisis de tres estudios de caso de municipios de Costa Rica que han emprendido el reto de incorporar en sus agendas locales el tema de cambio climático, con un enfoque participativo, integrando las dimensiones socioambientales, culturales, políticas y económicas. La investigación y análisis de las dimensiones relevantes en los estudios de caso, ha generado un modelo metodológico para iniciativas locales de cambio climático, que integra la perspectiva técnica y la participativa en la construcción de un sistema de indicadores locales que aporten nuevos conocimientos a los procesos de desarrollo local, y contribuyan con un marco de referencia para otras experiencias en el ámbito nacional o internacional. / [CA] La present investigació és una aportació a la comprensió de l'abordatge del canvi climàtic local a Costa Rica, des d'un posicionament que dona un rol fonamental a la participació ciutadana i a la governança climàtica. L'estudi es justifica en la mesura que el país va definir una Estratègia Nacional de Canvi Climàtic per a l'any 2020, en la qual els municipis d'anàlisi han sigut part de la primera experiència que ha tingut el país de treballar el tema de canvi climàtic a nivell local i a més amb enfocament participatiu, implicant governs locals i diferents actors socials (societat civil). En aquest context, resultava d'interés analitzar si han existit polítiques i mecanismes d'incentius per als governs locals i societat civil, així com, quins són els factors determinants per a enfortir capacitats locals en el tema de canvi climàtic, i, finalment, si aquest tipus d'iniciatives contribueixen al desenvolupament sostenible local. Aquest estudi busca, per tant, contribuir a la sistematització d'experiències de desenvolupament local, en particular les relacionades amb processos de planificació i gestió participativa, en la temàtica de canvi climàtic en el nivell local. Per a això s'han dut a terme l'anàlisi de tres estudis de cas de municipis de Costa Rica que han emprés el repte d'incorporar en les seues agendes locals el tema de canvi climàtic, amb un enfocament participatiu, integrant les dimensions socioambientales, culturals, polítiques i econòmiques. La investigació i anàlisi de les dimensions rellevants en els estudis de cas, ha generat un model metodològic per a iniciatives locals de canvi climàtic, que integra la perspectiva tècnica i la participativa en la construcció d'un sistema d'indicadors locals que aporten nous coneixements als processos de desenvolupament local, i contribuïsquen amb un marc de referència per a altres experiències en l'àmbit nacional o internacional. / [EN] This research is a contribution to understanding the approach to local climate change in Costa Rica, from a positioning that gives a fundamental role to citizen participation and climate governance. The study is justified to the extent that the country defined a National Climate Change Strategy for 2020, in which the municipalities under analysis have been part of the country's first experience of working on climate change at the local level and also with a participatory approach, involving local governments and different social actors (civil society). In this context, it is of interest to examine whether there have been policies and incentive mechanisms for local governments and civil society, as well as what are the determining factors for strengthening local capacities in the issue of climate change, and, finally, if such initiatives contribute to local sustainable development. This study therefore seeks to contribute to the systematization of local development experiences, in particular those related to participatory planning and management processes, in the theme of climate change at the local level. To this end, the analysis of three case studies of municipalities in Costa Rica that have undertaken the challenge of incorporating the issue of climate change into their local agendas, with a participatory approach, integrating the socio-environmental, cultural, political and economic dimensions. The research and analysis of the relevant dimensions in these case studies have generated a methodological model for local climate change initiatives, which integrates the technical and participatory perspective in the construction of a system of indicators to provide new knowledge to local development processes, and contribute to a framework of reference for other experiences at the national or international level. / Valerio Hernández, V. (2020). Estrategias locales de lucha contra el cambio climático con enfoque participativo: estudio de casos de la experiencia en Costa Rica, 2011-2018 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160886

Tesis por compendio / [ES] Las redes sociales han provocado un gran cambio en la manera en la que los eventos deportivos son consumidos en la actualidad, ya que consiguen generar una conversación y ser aglutinadores de un seguimiento que en muchos casos era impensable a través de los medios tradicionales. Tanto para los grandes eventos y los deportes de masas, pero muy especialmente para los deportes minoritarios, también llamados de nicho, todas las acciones en medios digitales cobran gran importancia. En este contexto de medios sociales en el deporte, la red social Twitter genera grandes debates y se posiciona como líder de la conversación en torno a los diferentes temas de actualidad deportivos o para el seguimiento de temas deportivos más específicos. El dinamismo de Twitter se basa en la participación individual, propiciando que diferentes usuarios conduzcan la conversación social gracias a su capacidad de influir. Por ello identificar tanto las dimensiones y variables, como los usuarios con mayor capacidad de generar influencia en esta red social se considera de gran importancia. En nuestra tesis, utilizando de manera combinada dos metodologías como el SNA y el AHP se propone una medida de la influencia en Twitter basada en variables obtenidas de la propia plataforma de Twitter (número de tweets, número de retweets y número de seguidores) y otras calculadas a partir del Análisis de Redes Sociales (outdegree, indegree y PageRank). Para componer este índice se utilizó el Proceso de Jerarquía Analítica, y se analizaron dos ediciones de un evento deportivo de un deporte de nicho: el ciclismo en Pista. Analizando la conversación generada en torno al mundial de Londres 2016 bajo el hashtag oficial #TWC2016, y el mundial de Paises Bajos de 2018 con el hashtag de la ciudad organizadora #Apeldoorn2018 , se constató que la dimensión autoridad formada por las variables número de retweets y pagerank era la que mayor ponderación obtuvo, un 62%, frente a la popularidad con un 29% y la actividad con un 8,4%. Además se consiguió identificar a los usuarios más influyentes de cada uno de los eventos, concluyendo que las cuentas con mayor influencia en Twitter eran las relacionadas con los deportistas participantes y organización del evento. En los eventos se pudo comprobar la importancia de la participación de los organizadores en la conversación generada, ya que en el evento de Londres, donde el perfil organizador fue uno de los más influyentes fueron más de 55.000 los tweets registrados, frente a los 19.000 de Apeldoorn, donde el organizador ocupó posiciones muy inferiores en este ranking de la influencia. Nuestra investigación adquiere gran importancia en esta área de los deportes de nicho, ya que puede resultar de gran interés para el estudio de la dependencia y origen cultural y geográfico de los deportes de nicho, y cómo posibles organizaciones pueden identificar las cuentas más influyentes que pueden redundar positivamente en la generación de menciones y beneficios para posibles patrocinadores. De hecho en nuestra tesis se refleja la creación de diferentes clusters geográficos en torno a los deportistas de un mismo país, y la importancia de determinados perfiles para ampliar el tamaño de estos grupos. / [CA] Les xarxes socials han provocat un gran canvi en la manera com els esdeveniments esportius són consumits actualment, ja que aconsegueixen generar una conversa i ser aglutinadors d'un seguiment que en molts casos era impensable a través dels mitjans tradicionals. Tant per als grans esdeveniments i els esports de masses, però molt especialment per als esports minoritaris, també anomenats de nínxol, totes les accions en mitjans digitals cobren gran importància. En aquest context de mitjans socials a l'esport, la xarxa social Twitter genera grans debats i es posiciona com a líder de la conversa al voltant dels diferents temes d'actualitat esportius o per al seguiment de temes esportius més específics. El dinamisme de Twitter es basa en la participació individual, i propicia que diferents usuaris condueixin la conversa social gràcies a la seva capacitat d'influir. Per això identificar tant les dimensions i les variables com els usuaris amb més capacitat de generar influència en aquesta xarxa social es considera de gran importància. A la nostra tesi, utilitzant de manera combinada dues metodologies com el SNA i l'AHP es proposa una mesura de la influència a Twitter basada en variables obtingudes de la pròpia plataforma de Twitter (nombre de tweets, nombre de retweets i nombre de seguidors) i altres calculades a partir de l'Anàlisi de Xarxes Socials (outdegree, indegree i PageRank). Per compondre aquest índex es va fer servir el AHP i es van analitzar dues edicions d'un esdeveniment esportiu d'un esport de nínxol: el ciclisme de Pista. Analitzant la conversa generada al voltant del mundial de Londres 2016 sota el hashtag oficial #TWC2016, i el mundial de Països Baixos de 2018 amb el hashtag de la ciutat organitzadora #Apeldoorn2018 , es va constatar que la dimensió autoritat formada per les variables nombre de retweets i pagerank era la que més ponderació va obtener, amb un 62%, davant de la popularitat amb 29% i l'activitat amb el 8,4%. A més es va aconseguir identificar els usuaris més influents de cadascun dels esdeveniments, concloent que els comptes amb més influència a Twitter eren aquells relacionats amb els esportistes participants i l'organització de l'esdeveniment. En aquests esdeveniments es va poder comprovar la importància de la participació dels organitzadors en la conversa generada, només a l'esdeveniment de Londres, on el perfil de l'organitzador va ser un dels més influents, es van registrar més de 55.000 tuits, davant dels 19.000 de Apeldoorn , on l'organitzador va ocupar un lloc molt més baix en aquest rànquing de l' influència La nostra recerca adquireix gran importància en aquesta àrea dels esports de nínxol, ja que pot resultar de gran interès per a l'estudi de la dependència i l'origen cultural i geogràfic dels esports de nínxol, i com possibles organitzacions poden identificar els comptes més influents que poden redundar positivament en la generació de mencions i beneficis per a possibles patrocinadors. De fet, la nostra tesi reflecteix la creació de diferents clústers geogràfics al voltant d'esportistes d'un mateix país, i la importància d'alguns perfils per ampliar aquests grups. / [EN] Social networks have caused a great change in the way sporting events are currently consumed. They generate a conversation that in many cases was unthinkable through traditional media. Both for major events and mass sports, but especially for minority sports, also called niche sports, every action in digital media are very important. In this context of social media in sports, the social network Twitter generates great debates and positions itself as the leader of the conversation around the different current sports topics or for the monitoring of more specific sports topics. Twitter's dynamism is based on individual participation, allowing different users to lead the social conversation thanks to their ability to influence. Therefore, identifying both the dimensions and variables, as well as the users with the greatest ability to generate influence in this social network, is considered of great importance. In our thesis, using in a combined way two methodologies such as the SNA and the AHP, a measure of the influence on Twitter is proposed based on variables obtained from the Twitter platform (number of tweets, number of retweets and number of followers) and others calculated from the Social Network Analysis (outdegree, indegree and PageRank). To compose this index, the Analytical Hierarchy Process was used, and two editions of a sporting event of a niche sport were analyzed: Track cycling. Analyzing the conversation generated around the 2016 London World Championship under the official hashtag #TWC2016, and the 2018 Netherlands World Championship with the organizing city's hashtag #Apeldoorn2018 , it was found that the authority dimension formed by the variables number of retweets and pagerank was the one that obtained the highest weight, 62%, compared to popularity with 29% and activity with 8.4%. In addition, it was possible to identify the most influential users of each event, concluding that the accounts with the greatest influence on Twitter were those related to the participating athletes and the organization of the event. In these events, verifying the importance of the participation of the organizers in the generated conversation, was possible, just in the London event, where the organizer profile was one of the most influential, more than 55,000 tweets were registered, compared to 19,000 of Apeldoorn, where the organizer ranked much lower in this ranking of influence. Our research acquires great importance in this area of niche sports, since it can be of great interest for the study of the dependency and cultural and geographical origin of niche sports, and how potential organizations can identify the most influential accounts that can positively result in the generation of mentions and benefits for potential sponsors. In fact, our thesis reflects the creation of different geographical clusters around athletes from the same country, and the importance of some profiles to expand the size of these groups. / Lamirán Palomares, JM. (2022). La influencia en redes sociales durante los eventos deportivos: "Los casos de Twitter en los Mundiales de Ciclismo en Pista de Londres (Reino Unido) 2016, y Apeldoorn (Países Bajos) 2018" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190811 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El manejo sostenible del agua se ha convertido en una prioridad en todo el mundo, particularmente en aquellos territorios que sufren escasez. En el litoral mediterráneo, la proliferación del turismo y el desarrollo urbanístico, junto al resto de actividades económicas han contribuido a la sobreexplotación de los recursos hídricos naturales. Las Islas Baleares no están exentas de esta problemática. El incremento de la población flotante ha ocasionado que la máxima demanda se produzca en la época estival, coincidente con el periodo de menor recarga natural. Frente a este escenario es básico fijar acciones directas que favorezcan la recuperación y la conservación del agua. Más aún, en el actual contexto de cambio climático. La investigación aborda puntos fundamentales de la gobernanza del agua analizando el marco normativo, económico y social. Su objetivo principal es establecer el diagnóstico actual de los recursos hídricos en las Islas Baleares y, aportar medidas para avanzar hacia un buen estado ecológico, químico y cuantitativo de las masas de agua. Para ello, la tesis da respuesta a los siguientes objetivos específicos: -Analizar los mecanismos de la legislación vigente y la viabilidad de los objetivos planteados de inicio en la Directiva Marco del Agua. En segundo lugar, reflexionar sobre sus logros y carencias y, por último, determinar los retos futuros a los que se enfrenta. -Valorar el manejo y el estado de las masas de agua en la Demarcación Hidrográfica de las Islas Baleares. -Evaluar los resultados de la implementación de una acción concreta de gestión de la demanda. Los resultados obtenidos muestran que las aspiraciones iniciales de la Directiva Marco del Agua no se han cumplido y su progreso ha sido lento. No obstante, se han producido grandes esfuerzos entre ciclos de planificación y la calidad de las masas de agua ha mejorado desde su puesta en vigor. En segundo lugar, se concluye que, el uso de indicadores causa-efecto se erige como un instrumento válido de ayuda a la planificación y la administración del agua. Los resultados del trabajo manifiestan que, en las estaciones desaladoras de agua marina de Palma e Ibiza se reduce la producción de desaladas en los años con una mayor recarga natural de los acuíferos. Dicha gestión del recurso no convencional obstaculiza la recuperación de las masas de agua naturales del entorno. Finalmente, en la investigación se evalúa la implementación de una medida directa de la gestión de la demanda. Se analiza la puesta en marcha de sistemas descentralizados de aprovechamiento de aguas pluviales y de reutilización de aguas grises tratadas, para usos no potables, en edificios a escala municipal. Los resultados confirman distintos valores de disminución de la demanda de agua potable en función del uso y de la tipología del edificio. En conclusión, la Directiva Marco del Agua debe adaptarse a la especificidad hídrica de cada territorio y, por otro lado, es importante dar continuidad a la senda inversionista iniciada asegurando el balance adecuado entre las políticas de la oferta y la demanda. Además, el sector del agua debe apostar por la mejora del conocimiento, el fomento de las nuevas tecnologías y la inserción de los recursos digitales disponibles. En definitiva, en las Islas Baleares a pesar de registrarse periodos de escasez, hasta la fecha se ha garantizado la seguridad hídrica. Ahora bien, es necesario que tanto la planificación territorial como el crecimiento económico se ajusten a la cantidad de recurso disponible. El manejo del agua ha de ser capaz de optimizar el nivel de extracción de las reservas hídricas naturales, priorizando el uso complementario con recurso no convencional, anticipándose a la sobreexplotación y procurando lograr un buen estado en las masas de agua. La tesis integra tres artículos científicos publicados. En cada publicación se analizan cuestiones particulares con el fin de dar respuesta al objetivo principal de la investigación. / [CA] El maneig sostenible de l'aigua ha esdevingut una prioritat a tot el món, particularment en aquells territoris que pateixen escassetat. Al litoral mediterrani, la proliferació del turisme i el desenvolupament urbanístic, juntament amb la resta d'activitats econòmiques han contribuït a la sobreexplotació dels recursos hídrics naturals. Les Illes Balears no estan exemptes d'aquesta problemàtica. L'increment de la població flotant ha ocasionat que la màxima demanda es produïsca a l'època estival, coincident amb el període de menor recàrrega natural. Davant d'aquest escenari és bàsic fixar accions directes que afavorisquen la recuperació i la conservació de l'aigua. Encara més, a l'actual context de canvi climàtic. La investigació aborda punts fonamentals de la governança de l'aigua analitzant el marc normatiu, econòmic i social. El seu objectiu principal és establir el diagnòstic actual dels recursos hídrics a les Illes Balears i aportar mesures per avançar cap a un bon estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d'aigua. Per això, la tesi dona resposta als següents objectius específics: -Analitzar els mecanismes de la legislació vigent i la viabilitat dels objectius plantejats d'inici a la Directiva Marc de l'Aigua. En segon lloc, reflexionar sobre els seus èxits i mancances i, finalment, determinar els reptes futurs als quals s'enfronta. -Valorar el maneig i l'estat de les masses d'aigua a la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. -Avaluar els resultats de la implementació d'una acció concreta de gestió de la demanda. Els resultats obtinguts mostren que les aspiracions inicials de la Directiva Marc de l'Aigua no s'han complert i el seu progrés ha estat lent. Tot i això, s'han produït grans esforços entre cicles de planificació i la qualitat de les masses d'aigua ha millorat des de la seua posada en vigor. En segon lloc, es conclou que l'ús d'indicadors causa-efecte s'erigeix com un instrument vàlid d'ajuda a la planificació i l'administració de l'aigua. Els resultats del treball manifesten que, a les estacions dessalinitzadores d'aigua marina de Palma i Eivissa es redueix la producció de dessalades als anys amb una major recàrrega natural dels aqüífers. Aquesta gestió del recurs no convencional obstaculitza la recuperació de les masses d'aigua naturals de l'entorn. Finalment, a la investigació s'avalua la implementació d'una mesura directa de la gestió de la demanda. S'analitza la posada en marxa de sistemes descentralitzats d'aprofitament d'aigües pluvials i de reutilització d'aigües grises tractades per a usos no potables, en edificis a escala municipal. Els resultats confirmen diferents valors de disminució de la demanda d'aigua potable en funció de l'ús i de la tipologia de l'edifici. En conclusió, la Directiva Marc de l'Aigua s'ha d'adaptar a l'especificitat hídrica de cada territori i, per altra banda, és important donar continuïtat al camí inversor iniciat assegurant el balanç adequat entre les polítiques de l'oferta i la demanda. A més, el sector de l'aigua ha d'apostar per la millora del coneixement, el foment de les noves tecnologies i la inserció dels recursos digitals disponibles. En definitiva, a les Illes Balears tot i registrar-se períodes d'escassetat, fins ara s'ha garantit la seguretat hídrica. Ara bé, cal que tant la planificació territorial com el creixement econòmic s'ajusten a la quantitat de recurs disponible. El maneig de l'aigua ha de ser capaç d'optimitzar el nivell d'extracció de les reserves hídriques naturals, prioritzant l'ús complementari amb recurs no convencional, anticipant-se a la sobreexplotació i procurant aconseguir un bon estat a les masses d'aigua. La tesi integra tres articles científics publicats. A cada publicació s'analitzen qüestions particulars per tal de donar resposta a l'objectiu principal de la investigació. / [EN] The sustainable management of water has become a priority throughout the world, particularly in those territories that suffer from scarcity. On the Mediterranean coast, the proliferation of tourism and urban development, along with other economic activities have contributed to the overexploitation of natural water resources. The Balearic Islands are not exempt from this problem. The increase in the floating population has caused the maximum demand to occur in the summer season, coinciding with the period of least natural recharge. Faced with this scenario, it is essential to establish direct actions that favor the recovery and conservation of water. Even more so, in the current context of climate change. The research addresses fundamental points of water governance by analyzing the regulatory, economic and social framework. Its main objective is to establish the current diagnosis of water resources in the Balearic Islands and provide measures to move towards a good ecological, chemical and quantitative status of the water bodies. To do this, this thesis responds to the following specific objectives: -Analyze the mechanisms of current legislation and the feasibility of the objectives set forth in the Water Framework Directive. Secondly, reflect on its achievements and shortcomings and, finally, determine the future challenges faces. -Assess the management and status of the water bodies in the Hydrographic Demarcation of the Balearic Islands. -Evaluate the results of the implementation of a specific action to manage the demand. The results obtained show that the initial aspirations of the Water Framework Directive have not been fulfilled and its progress has been slow. However, there have been great efforts between planning cycles and the quality of the water bodies has improved since their implementation. Secondly, it is concluded that the use of cause-effect indicators stands as a valid tool to help planning and water management. The results of the work show that, in the seawater desalination plants of Palma and Ibiza, there is a reduction in the production of desalinated water in the years with a greater natural recharge of the aquifers. Said non-conventional resource management hinders the recovery of the natural water bodies of the environment. Finally, the research evaluates the implementation of a direct measure of demand management. The implementation of decentralized systems for the use of rainwater and the reuse of treated gray water, for non-potable uses, in buildings at the municipal level is analysed. The results confirm different values of decrease in the demand for drinking water depending on the use and the type of building. In conclusion, the Water Framework Directive must be adapted to the water specificity of each territory and, on the other hand, it is important to continue the investor path started, ensuring the proper balance between supply and demand policies. In addition, the water sector must commit to improving knowledge, promoting new technologies and inserting the digital resources available. In short, in the Balearic Islands, despite registering periods of scarcity, to date water security has been guaranteed. However, it is necessary that both territorial planning and economic growth adjust to the amount of available resources. Water management must be capable of optimizing the level of extraction from natural water reserves, prioritizing complementary use with unconventional resources, anticipating overexploitation and trying to achieve a good status in the water bodies. The thesis integrates three published scientific articles. In each publication, particular issues are analyzed in order to answer the main objective of the research. / Navarro Sousa, S. (2024). Mecanismos de las políticas públicas para la gestión sostenible del agua: hacia un modelo eficiente en las Islas Baleares [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203170 / Compendio

[EN] The state of the Spanish aquaculture Sea bream, Sea bass and Meagre produced in fish farms in the Spanish Mediterranean coast is analyzed setting as objective the analysis of the economical and financial situation of companies in the sector to characterize the successful companies. For this project a study was made during the period from 2002 to 2011, on the period before the economical crisis (2002-2007) and also during the crisis (2007-2011), to interpret the evolution of the companies from the financial and economical information extracted from their financial statements filed with the Companies Registry and are supplied by the SABI database. Economic and financial ratios of the sample aquaculture companies located in the Mediterranean coast examines representing 63% (2007), production of Sea bream, Sea bass and Meagre in Spain using statistical correlation analysis, principal components and cluster group that have allowed companies based on their financial situation. The combination of the economic and financial ratios to define a "Success Rate" of companies, it helps to know the status of each within the sector in relation to other companies, from assessing economical and financial variables if the steps taken leading to success or failure and thus becoming a key tool in making decisions at the enterprise level. The results indicate that only companies with high volume production or small well-managed companies have been able to withstand periods of economical crisis. Likewise, annual ratios of companies with best results in each period are analyzed to define the business model of success that is configured as necessary reference in the process of management in the aquaculture sector. During this time the evolution of the sales prices of the different aquatic species in Spain is also studied, from data the wholesale markets, the price observatory of the Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, and Mis Peces portal, as the price is vital for good economical performance, along with a sound technical and economical-financial management. The concept of "success rate" is new in this sector, it has developed a valid tool for studying the situation of companies within the aquaculture sector from the financial economic variables, easily accessible to the Financial Statements proceed with a reasonable degree of reliability compared to other more subjective variables. / [ES] Se analiza el estado de la acuicultura española de la dorada, lubina y corvina producidas en granjas marinas en el litoral del mar Mediterráneo español, fijándose como objetivo el análisis de la situación económico-financiera de las empresas del sector para caracterizar a las empresas de éxito. Para ello se realiza un estudio durante el periodo desde el año 2002 hasta el 2011, espacio de tiempo previo a la crisis económica (2002-2007) y durante la crisis (2007-2011), para analizar la evolución de las empresas a partir de la información económica financiera extraída de sus estados contables depositados en el Registro Mercantil y que son suministrados por la Base de Datos SABI. Se examinan los ratios económico-financieros de la muestra tomada de empresas de acuicultura ubicadas en el litoral Mediterráneo que representan el 63 % (2007), de la producción de dorada, lubina y corvina en España mediante análisis estadísticos de correlación, componentes principales y clúster, que han permitido agrupar a las empresas en función de su situación económico-financiera. La combinación de los ratios económico-financieros permite definir un "Índice de Éxito" de las empresas, que ayuda a conocer la situación de cada una de ellas dentro del sector en relación al resto de empresas, evaluando a partir de variables económico financieras si la gestión realizada lleva al éxito o al fracaso y convirtiéndose así en una herramienta clave en la toma de decisiones a nivel empresarial. Los resultados indican que solo empresas con gran volumen de producción o pequeñas empresas bien gestionadas, han sido capaces de soportar el periodo de crisis económica. Asimismo, se analizan los ratios anuales de las empresas con mejores resultados en cada periodo para definir el modelo de empresa de éxito que se configura como referencia necesaria en el proceso de gestión en el sector de la acuicultura. Durante este tiempo también se estudia la evolución de los precios de venta de las diferentes especies acuícolas en España, a partir de los datos de la Red de Mercas, el Observatorio de Precios del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, y el portal Mis Peces, pues el precio de venta es vital para obtener buenos resultados económicos, además de una buena gestión técnica y económico-financiera. El concepto del "Índice de Éxito" resulta novedoso en este sector, pues se ha desarrollado una herramienta válida para estudiar la situación de las empresas dentro del sector acuícola a partir de las variables económicas financieras, fácilmente accesibles al proceder de los Estados Contables y con un razonable grado de fiabilidad frente a otras variables más subjetivas. / [CA] S'analitza l'estat de l'aqüicultura espanyola de l'orada, llobarro i corbina produïdes en granges marines al litoral del mar Mediterrani espanyol, establint com a objectiu l'anàlisi de la situació económica i financera de les empreses del sector per tal de caracteritzar les empreses d'èxit. Per a això, es realitza un estudi durant el període des de l'any 2002 fins al 2011, que inclou un espai de temps previ a la crisi econòmica (2002-2007) i altre durant la crisi (2007-2011), per analitzar l'evolució de les empreses a partir de la informació econòmica-financera extreta dels seus estats comptables dipositats en el Registre Mercantil, i que són subministrats per la base de dades SABI. S'examinen les ràtios econòmicofinanceres d'un conjunt d'empreses d'aqüicultura ubicades al litoral Mediterrani, que representen el 63% (2007), de la producció d'orada, llobarro i corbina a Espanya, mitjançant diferents anàlisis estadístics, com l'anàlisi de correlació, components principals i clúster, que han permès agrupar les empreses en funció de la seva situació economicofinancera. La combinació de les ràtios economicofinanceres permet definir un "Índex d'Èxit" de les empreses, que ajuda a conèixer la situació de cadascuna d'elles dins del sector en relació a la resta d'empreses, avaluant a partir de variables econòmico-financeres si la gestió realitzada duu a l'èxit o al fracàs, convertint-se així en una eina clau en la presa de decisions a nivell empresarial. Els resultats indiquen que només empreses amb gran volum de producción, o xicotetes empreses ben gestionades, han estat capaços de suportar el període de crisi econòmica. Així mateix, s'analitzen les ràtios anuals de les empreses amb millors resultats en cada període per definir el model d'empresa d'èxit, esdevenenint aquest una referència necessària en el procés de gestió en el sector de l'aqüicultura. També s'estudia l'evolució dels preus de venda de les diferents espècies aqüícoles a Espanya durant el període entre 2002 i 2011, a partir de les dades de la Red de Mercas, l'Observatori de Preus del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el portal Mis Peces, ja que el preu de venda és vital per obtenir bons resultats econòmics, a més de la realització d'una bona gestió tècnica i econòmicofinancera. El concepte d'"Índex d'Èxit" és nou en aquest sector, i representa una eina vàlida per estudiar la situació de les empreses dins del sector aqüícola a partir de les variables econòmico-financeres, fàcilment accessibles ja que procedeixen dels estats comptables, i amb un raonable grau de fiabilitat en comparació amb altres variables més subjectives. / Benito Alas, F. (2016). ANÁLISIS DE LA SITUACIÓN ECONÓMICA-FINANCIERA DEL SECTOR PRODUCTOR DE LA DORADA (Sparus aurata L.), LUBINA (Dicentrarchus labrax L.) Y CORVINA (Argyrosomus regius A.), EN EL LITORAL MEDITERRANEO ESPAÑOL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62187

Tesis por compendio / [ES] Los ecosistemas proveen al ser humano de múltiples servicios ecosistémicos, es decir, beneficios que tanto directa como indirectamente aportan bienestar a la sociedad. Sin embargo, los espacios naturales están sufriendo un retroceso de gran parte de sus servicios ecosistémicos a través de su progresiva degradación debida, entre otros factores, a las transformaciones intensivas sufridas las últimas décadas. Este hecho se debe, en gran medida, a que solamente algunos servicios ecosistémicos, mayormente los que forman parte del mercado económico, son comúnmente valorados por la población. La valoración económica de servicios ecosistémicos resulta fundamental como punto de partida para la posterior toma de decisiones y la instauración de políticas ambientales en busca del desarrollo sostenible de los ecosistemas. Como alternativa a los métodos clásicos de valoración ambiental y agraria, la utilización de técnicas de decisión multicriterio, especialmente los de comparación pareada, permite la priorización de los servicios ecosistémicos como paso previo a su valoración. En esta tesis doctoral se pretende acercar el uso de estas técnicas al ámbito de la valoración económica de servicios ecosistémicos. Para ello, se han realizado una serie de casos de estudio para, en primer lugar, comprobar que las técnicas en red son más acordes al objeto de estos estudios. En segundo lugar, la investigación realizada tiene por objeto analizar, y en su caso mejorar, dichas técnicas para intentar simplificar los procedimientos desde un punto de vista práctico, manteniendo en cualquier caso el rigor metodológico y la consistencia de los resultados obtenidos. Dentro de estas técnicas, el Proceso Analítico Jerárquico (Analytic Hierachy Process, en inglés) es el más utilizado. Sin embargo, y como se ha comprobado en los dos primeros casos de estudio realizados, este método no resulta el más apropiado en ámbitos de estudio complejos en los que los criterios están total o parcialmente interconectados entre sí al no ser capaz de capturar dichas relaciones debido a su estructura jerárquica. Alternativamente, las técnicas multicriterio en red, especialmente el Proceso Analítico en Red (Analytic Network Process, en inglés), si son capaces de capturar todas estas interacciones. Sin embargo, el Proceso Analítico en Red también presenta algunos inconvenientes a la hora de ponerlo en la práctica Entre ellos, destaca su mayor complejidad y el tiempo que deben invertir los expertos en la realización de los cuestionarios con las comparaciones por pares de cada elemento, especialmente cuantos más criterios deban priorizarse, lo cual provoca muchas veces una sensación de cansancio y repetición que puede llegar en ocasiones a alterar los resultados obtenidos. Por ello, en los siguientes casos de estudio, se ha estudiado el uso de un método multicriterio en red híbrido alternativo, DANP como alternativa. Metodológicamente, esta técnica resulta mucho más sencilla siendo fácilmente entendible por todos los decisores y expertos, si bien su diseño metodológico no permite la medición de la consistencia en comparación con los otros métodos estudiados. Aunque a grandes rasgos, los resultados al usar esta técnica mantienen cierta correlación con los obtenidos por el Proceso Analítico en Red, no son totalmente compatibles. En cualquier caso, en los casos de estudio realizados la mayoría de los expertos participantes han mostrado su preferencia hacia los los resultados obtenidos por este método híbrido. Por otro lado, se presenta también un estudio de la influencia de los factores socioculturales y geográficos sobre los estudios de priorización y valoración económica de los servicios ecosistémicos. Vistos los resultados y conclusiones obtenidas a lo largo de la disertación, en el último capítulo se propone un nuevo enfoque, manteniendo el uso del método híbrido DANP, como alternativa a las técnicas actuales, abriendo el camino hacia nuevas líneas de investigación futuras. / [CA] Els ecosistemes proveeixen a l'ésser humà de múltiples serveis ecosistèmics, és a dir, beneficis que tant directa com indirectament aporten benestar a la societat. No obstant això, els espais naturals estan patint un retrocés de gran part dels seus serveis ecosistèmics a través de la seua progressiva degradació deguda, entre altres factors, a les transformacions intensives patides les últimes dècades. Aquest fet es deu, en gran mesura, al fet que solament alguns serveis ecosistèmics, majorment els que formen part del mercat econòmic, són comunament valorats per la població. La valoració econòmica de serveis ecosistèmics resulta fonamental com a punt de partida per a la posterior presa de decisions i la instauració de polítiques ambientals a la recerca del desenvolupament sostenible dels ecosistemes. Com a alternativa als mètodes clàssics de valoració ambiental i agrària, la utilització de tècniques de decisió multicriteri, especialment els de comparació per pars, permet la priorització dels serveis ecosistèmics com a pas previ a la seua valoració. En aquesta tesi doctoral es pretén apropar l'ús d'aquestes tècniques a l'àmbit de la valoració econòmica de serveis ecosistèmics. Per a això, s'han realitzat una sèrie de casos d'estudi per a, en primer lloc, comprovar que les tècniques en xarxa són més concordes a fi d'aquests estudis. En segon lloc, la investigació realitzada té per objecte analitzar, i si és el cas millorar, aquestes tècniques per a intentar simplificar els procediments des d'un punt de vista pràctic, mantenint en qualsevol cas el rigor metodològic i la consistència dels resultats obtinguts. Dins d'aquestes tècniques, destaca el Procés Analític Jeràrquic (Analytic Hierachy Process, en anglés) com al més utilitzat. No obstant això, i com s'ha comprovat en els dos primers casos d'estudi realitzats, aquest mètode no resulta el més apropiat en àmbits d'estudi complexos en els quals els criteris estan totalment o parcial interconnectats entre si al no ser capaç de capturar aquestes relacions a causa de la seua estructura jeràrquica. Alternativament, les tècniques multicriteri en xarxa, especialment el Procés Analític en Xarxa (Analytic Network Process, en anglés), si són capaços de capturar totes aquestes interaccions. No obstant això, aquest mètode també presenta alguns inconvenients a l'hora de posar-lo en la pràctica Entre ells, destaca la seua major complexitat i el temps que han d'invertir els experts en la realització dels qüestionaris amb les comparacions per parells de cada element, especialment quants més criteris hagen de prioritzar-se, la qual cosa provoca moltes vegades una sensació de cansament i repetició que pot arribar a vegades a alterar els resultats obtinguts. Per això, en els següents casos d'estudi, s'ha estudiat l'ús d'un mètode multicriteri en xarxa híbrid, DANP, com a alternativa. Metodològicament, aquesta tècnica resulta molt més senzilla sent fàcilment comprensible per tots els decisors i experts, si bé el seu disseny metodològic no permet el mesurament de la consistència en comparació amb els altres mètodes estudiats. Encara que a grans trets, els resultats en usar aquesta tècnica mantenen una certa correlació amb els obtinguts pel Procés Analític en Xarxa, no són totalment compatibles. En qualsevol cas, en els casos d'estudi realitzats la majoria dels experts participants han mostrat la seua preferència cap als resultats obtinguts per aquest mètode híbrid. Finalment, es presenta també un estudi de la influència dels factors socioculturals i geogràfics sobre els estudis de priorització i valoració econòmica dels serveis ecosistèmics. Vistos els resultats i conclusions obtinguts al llarg de la dissertació, en l'últim capítol es proposa un nou enfocament, mantenint l'ús del mètode híbrid DANP, com a alternativa a les tècniques actuals, obrint el camí cap a noves línies d'investigació futures sobre aquest tema. / [EN] Ecosystems provide humans with multiple ecosystem services; these benefits directly and indirectly contribute to the well-being of society. However, natural spaces are suffering a decline in a large part of their ecosystem services through their progressive degradation due, among other factors, to the intensive transformations suffered in recent decades. This is mainly because only some ecosystem services, particularly those that are part of the economic market, are commonly valued by the population. The economic valuation of ecosystem services is essential as a starting point for subsequent decision-making and implementing environmental policies in pursuit of sustainable ecosystem development. As an alternative to the classical methods of environmental and agricultural valuation, multi-criteria decision techniques, especially those of paired comparison, allow the prioritization of ecosystem services as a step before their valuation. This doctoral thesis aims to bring the use of these techniques to the field of economic valuation of ecosystem services. To this end, a series of case studies have been carried out to verify that the network techniques align with the object of these studies. Secondly, the research aims to analyze and, if necessary, improve these techniques to simplify the procedures from a practical point of view while maintaining methodological rigor and consistency in the results obtained. Within these techniques, the Hierarchical Analytical Process is the most widely used. However, as shown in the first two case studies, there are more appropriate methods in complex study areas where the criteria are totally or partially interconnected, as they cannot capture these relationships due to their hierarchical structure. Alternatively, multi-criteria network techniques can capture all these interactions, especially the Analytical Network Process. However, this method also has some drawbacks when putting it into practice. Among them, it is more complex, and the time experts must invest in carrying out the questionnaires with the pairwise comparisons of each element, especially the more criteria to be prioritized, which often leads to a feeling of fatigue and repetition that can sometimes alter the results obtained. Accordingly, a hybrid multi-criteria network method, DANP, has been studied as an alternative in the following case studies. Methodologically, this technique is much more straightforward and can be easily understood by all decision-makers and experts. However, its methodological design does not allow consistency measurement compared to the other methods studied. Although this technique's results sustain a certain correlation with those obtained by the Analytical Network Process, they are only partially compatible. In any case, in the case studies carried out, most of the participating experts have shown their preference for the results obtained by this hybrid procedure. Eventually, this dissertation also delves into the influence of sociocultural and geographic factors on the prioritization and economic valuation of ecosystem services. Building on the insights gained, the final chapter proposes a new approach, maintaining the use of the hybrid DANP method. This novel approach challenges the current techniques and paves the way for new research in this field. / Funding for open access charge: CRUE-Universitat Politècnica de València. / Jorge García, D. (2024). Analysis and application of Multi-Criteria Decision-Making methods for the prioritization and economic valuation of ecosystem services [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210935 / Compendio

[ES] El Sistema agroalimentario es uno de los principales causantes del complejo entramado de problemáticas que conforman la actual crisis ecosocial, desde el cambio climático a la pérdida de biodiversidad, pasando por la disrupción de los ciclos biogeoquímicos, los cambios de uso del suelo, la contaminación o la sobre-explotación de los recursos hídricos. En el origen de estos graves desequilibrios ambientales subyacen unos estilos de vida alta y crecientemente demandantes de materiales y energía, completamente ajenos a los límites finitos del planeta en que habitamos. Hasta ahora, en el ámbito de la alimentación, el desarrollo de estrategias para minimizar la contrapartida ambiental al consumismo de una parte del mundo se ha centrado mayoritariamente en soluciones tecnológicas (por ejemplo, la reducción de la intensidad de las emisiones de la producción mediante diferentes manejos agronómicos). Sin embargo, son escasas las probabilidades de que este tipo de medidas sea suficiente para cubrir las necesidades mínimas de la población global sin poner en riesgo el equilibrio de los ecosistemas y la vida en el planeta Tierra. La adopción de hábitos alimentarios sostenibles es una medida potencialmente al alcance de todas las personas, no solamente asociada a la reducción de la presión ambiental, sino también a una mejor salud humana. No obstante, pese a la creciente toma de conciencia social sobre las implicaciones de la alimentación sobre la salud humana y planetaria, las intenciones personales de mejorar los hábitos alimentarios se ven frustradas por la existencia de múltiples barreras de muy diversa índole. Por ello, y dada la urgencia de la situación en que nos encontramos, resulta necesaria la implementación de intervenciones que impulsen cambios a gran escala. Esta Tesis Doctoral pretende contribuir a mejorar el conocimiento sobre cómo los hábitos alimentarios sostenibles - focalizando en dietas ricas en productos vegetales y productos ecológicos, locales y de temporada - pueden ser impulsados y facilitados. Para ello, se emplea un enfoque transdisciplinar, explorando tres estrategias diferentes. En un primer lugar se analiza el potencial mitigador del cambio climático de los huertos urbanos, mediante su función de catalización de hábitos alimentarios sostenibles y la reducción de la huella de carbono de las personas que interactúan en este tipo de espacios. En segundo lugar, se realiza una segmentación de audiencias respecto a varios criterios de sostenibilidad ambiental y determinantes psico-sociales del consumo alimentario correspondientes a varios niveles cognitivos. Por último, se describe el proceso de diseño de una aplicación móvil para facilitar la adopción de hábitos alimentarios sostenibles y saludables, en la que se han integrado conocimientos de las ciencias sociales y naturales. La Tesis se presenta en formato de compendio de artículos. El primero de los capítulos corresponde a un artículo publicado en una revista de alto impacto (D1). Por otro lado, esta Tesis se ha desarrollado en el marco del programa de Doctorados Industriales de la Agencia Española de Investigación, con referencia DIN2018-009975. El desarrollo experimental ha sido realizado en la empresa ICATALIST, S.L., y corresponde al diseño de la aplicación móvil descrita en el capítulo 4. / [CA] El Sistema agroalimentari és un dels principals causants del complex entramat de problemàtiques que conformen l'actual crisi ecosocial, des del canvi climàtic a la pèrdua de biodiversitat, passant per la disrupció dels cicles biogeoquímics, els canvis d'ús del sòl, la contaminació o la sobre-explotació dels recursos hídrics. En l'origen d'estos greus desequilibris ambientals subjauen uns estils de vida alta i creixentment demandants de materials i energia, completament aliens als límits finits del planeta en què habitem. Fins ara, en l'àmbit de l'alimentació, el desenvolupament d'estratègies per a minimitzar la contrapartida ambiental al consumisme d'una part del món s'ha centrat majoritàriament en solucions tecnològiques (per exemple, la reducció de la intensitat de les emissions de la producció mitjançant diferents manejos agronòmics). No obstant això, són escasses les probabilitats que este tipus de mesures siga suficient per a cobrir les necessitats mínimes de la població global sense posar en risc l'equilibri dels ecosistemes i la vida en el planeta Terra. L'adopció d'hàbits alimentaris sostenibles és una mesura potencialment a l'abast de totes les persones, no solament associada a la reducció de la pressió ambiental, sinó també a una millor salut humana. No obstant això, malgrat la creixent presa de consciència social sobre les implicacions de l'alimentació sobre la salut humana i planetària, les intencions personals de millorar els hàbits alimentaris es veuen frustrades per l'existència de múltiples barreres de molt diversa índole. Per això, i donada la urgència de la situació en què ens trobem, resulta necessària la implementació d'intervencions que impulsen canvis a gran escala. Esta Tesi Doctoral pretén contribuir a millorar el coneixement sobre com els hàbits alimentaris sostenibles - focalitzant en dietes riques en productes vegetals i productes ecològics, locals i de temporada - poden ser impulsats i facilitats. Per a això, s'empra un enfocament transdisciplinar, explorant tres estratègies diferents. En un primer lloc s'analitza el potencial mitigador del canvi climàtic dels horts urbans, mitjançant la seua funció de *catalización d'hàbits alimentaris sostenibles i la reducció de la petjada de carboni de les persones que interactuen en esta mena d'espais. En segon lloc, es realitza una segmentació d'audiències respecte a diversos criteris de sostenibilitat ambiental i determinants psicosocials del consum alimentari corresponents a diversos nivells cognitius. Finalment, es descriu el procés de disseny d'una aplicació mòbil per a facilitar l'adopció d'hàbits alimentaris sostenibles i saludables, en la qual s'han integrat coneixements de les ciències socials i naturals. La Tesi es presenta en format de compendi d'articles. El primer dels capítols correspon a un article publicat en una revista d'alt impacte (D1). D'altra banda, esta Tesi s'ha desenvolupat en el marc del programa de Doctorats Industrials de l'Agència Espanyola d'Investigació, amb referència DIN2018-009975. El desenvolupament experimental ha sigut realitzat en l'empresa *ICATALIST, S.L., i correspon al disseny de l'aplicació mòbil descrita en el capítol 4. / [EN] The agri-food system is one of the main causes of the complex and tangling problems that make up the current eco-social crisis, from climate change to biodiversity decline, including the disruption of biogeochemical cycles, changes in land use, pollution or the over-exploitation of water resources. At the origin of these serious environmental disturbances lie the expansion of lifestyles that are highly and increasingly demanding of materials and energy, completely unconnected to the finite limits of the planet we inhabit. Until now, in the food domain, the development of strategies to minimize the environmental repercussions of consumerism in one part of the world has mainly focused on technological solutions (for example, the intensity reduction of production emissions through different agronomic management techniques). However, the chances that these types of measures will be sufficient to cover the minimum needs of the global population without putting at risk ecosystems' balance and life on planet Earth are low. The adoption of sustainable eating habits is a measure potentially within the reach of all people, not only associated with the reduction of environmental pressure but also with better human health. However, despite the growing social awareness of the implications of diet on human and planetary health, personal intentions to improve eating habits can be frustrated by the existence of multiple barriers of very diverse kinds. For this reason, and given the urgency of mitigating current environmental problems, the implementation of interventions that promote large-scale changes is necessary. This Doctoral Thesis aims to increase existing knowledge about how the adoption of sustainable eating habits - focusing on plant-rich diets based on organic, local, and seasonal products - can be promoted and eased. To do this, a transdisciplinary approach is used, exploring three different methodologies. First, the climate change mitigating potential of urban gardens is analysed, through the catalysing of sustainable eating habits and reducing the carbon footprint of the people who interact in these types. Secondly, a segmentation of audiences is carried out with a multi-criteria sustainability scope and psychosocial determinants of food consumption corresponding to various cognitive levels. Finally, the design process of a mobile application to facilitate the adoption of sustainable and healthy eating habits is described, in which knowledge from social and natural sciences has been integrated. The Thesis is presented in the format of a compendium of articles. The first chapter corresponds to an article published in a high-impact journal (D1). On the other hand, this Thesis has been developed within the framework of the Industrial Doctorate program of the Spanish Research Agency, with reference DIN2018-009975. The experimental development has been carried out in the company ICATALIST, S.L., and corresponds to the design of the mobile application described in Chapter 4. / This thesis has been developed within the framework of the Industrial Doctorate program of the Spanish Research Agency, with reference DIN2018-009975. / Puigdueta Bartolomé, I. (2024). Strategies for Climate Change Mitigation and Environmental Sustainability through Changes in Food Behaviour Increasing the Adoption of Plant-Rich Diets Based on Organic and Local Food Products [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205587