Objet de la vie quotidienne, la typographie est un produit socioculturel et un outil de délégation que l’homme place entre lui et le monde. Comment organise-t-il cette médiation ? Tel est l’enjeu principal de notre sujet.Située à la croisée de son faire et de son agir, elle est le résultat d’un processus cognitif dont les modalités de production et de circulation se fondent sur un principe de mise en relation communicationnelle d’ordre anthropogénique. En examinant l’étude de sa matérialité technique au regard de sa réalité culturelle, la typographie est autant envisagée comme un « appareil d’incarnation » – on parle de corps aussi bien pour la lettre que pour un texte – que comme creuset d’une pratique. À la fois instrument de perception et moyen d’action, elle permet, à l’échelle du caractère, l’invention typographique tout en donnant lieu à un double régime d’interprétations d’ordre technique et sémiotique. Si le parcours se déploie au cœur des pratiques de métiers liées à la conception de caractères et s’intéresse aux différents contextes d’énonciation typographique, il débouche sur une réflexion en réception, à propos des usages de la typographie, en tant que manipulation culturelle ouverte à tout un chacun, pour une ressaisie du monde. / As a daily life object, typography is a sociocultural product and transfer tool that people put between them and the world. How do they organize this mediation ? That is the main issue of our subject.At the crossroads of the doing and acting concepts, typography is the result of a cognitive process, which production and circulation’s methods are based on communication’s principles from the Henri Van Lier’s Anthropogeny. Studying its technical materiality according to its cultural reality, typography is considered as an “embodiment system” – in French, we call “body” the typeface as well as the text – and also as the crucible of this practice. As a sensitive agent and practical method, typography makes typeface invention possible while creating a double regime of interpretations based on its technology and semiotics. Whereas our words are related to trade practices which are then connected to type face design and various contexts of typographical enunciation resulting in a thought about reception. The fact is that uses linked to typography exist as cultural experiments accessible to all who desire it to challenge the world.

No description available.

No description available.

Luise Schröder founded a private business school in 1910 in Stettin, a city once part of Germany. With a focus on typewriting and stenography, she was a local educator of modern communication. Throughout four generations, her family was impacted by global technological developments and socio-political shifts.‘I Never Learned to Type with Ten Fingers’, edited by Schröder's great-great-grandson and graphic designer Laslo Strong, compiles stories from a family-run school. It delves into the past century of typography, through personal and corporate documents. Pictures, letterheads, graphic prints, signs, and newspaper articles provide insight into a particular corporate identity. In dialogue with this research, a series of typefaces was designed dedicated to the characters of the school. They give voice to anecdotes and speculative stories about family and typography.

I have always been very interested in typography and type design and I have long harbored a desire to create something that could benefit my home country Zimbabwe, Afrika and the rest of the world through creativity. I imagine what my language might have looked like if it weren't for the Latin or Roman alphabet. During my childhood, I often encountered individuals who belittled my native language, chiShona. My educational experience at an all-girls, private Catholic school reinforced the notion that speaking English was socially desirable, and those who spoke their native language were subject to ridicule and derogatory labels such as gwash or ghetto. Despite this, I found great joy in speaking my mother tongue, which is widely spoken in my urban community. The chiShona written language is plagued by a number of problems, such as the lack of a consistent way of spelling words across all dialects. The current orthography does not accurately represent the spoken form of the language, making it difficult for writers and speakers to convey their ideas effectively. In this publication I explore typography of a Zimbabwean language and reimagine what chiShona may have looked like if it had not been colonised. As a speaker of chiShona, my mother tongue, I am fascinated by the possibility of developing a written language for my language and finding effective methods of teaching it.  This was done with the help of collaborators Rutendo Shannon Goneso and Pule kaJanolintji.

[EN] From the gesture to the matrix language. Study of the handwriting morphological drawing changes in the virtual space. Writing transformed in an indelible way the human history and changed the relations between the individual and the social memory. With writing the words are closed in a visual field and the knowledge acquisition does not occur through the memory but through the written text, which relativizes the role of the subject's memory. Digital media call into question the concept of book and allowed the creation of new textual characteristics. The linear structure of textual information gives place to a fragmented structure, expressed in the visual/ verbal dynamism of the various interfaces that interact with the individual, bringing to the forefront the relationship between speech and writing. Digital technologies have transformed the communicative practices and redefined the visual relationships established between thought and space, particularly in the world of printing and textual visualization. The use of hypertext and hypermedia for presentation of information, generated major changes in reading and writing and put the language - spoken, written and iconographic - in a context much richer and broader than in the printed text, enhancing the articulated significance (verbality), the pictorial sense (plasticity), the acoustic sense (sonority) and kinetic sense (movement) of the word. The new virtual media altered the writing morphology as well as the nature of the messages leading to a change in the written message nature and fostering the emergence of new typographic paradigms. In the context of this investigation, is approached the typographical form and its relationship with the support and the instrument that records it, analysing hand movement which formalizes a letter. Secondly, it analyses the shape of the letter in two-dimensional space, its organization and distribution, responsible for assigning meaning to the messages and ideas, promoting the entire text of the interaction field and typographical form with space. In the third phase, it deals with the simulation letterpress movement evolving in space and time, considered as an idea that lends identity and character to a world that is not already the printed plan. This sustained research in historical identification, formal and conceptual of typographic forms and analysis of cultural, social and technological factors that promoted morphological changes evidenced in typographic design, was based on theoretical reflections that helped analyse the resources and expressive strategies to limit the syntax and semantics of the typographic form in the digital context. >< / [ES] Del gesto al lenguaje matricial. Estudio de las alteraciones morfológicas del diseño de la letra en el espacio virtual La escritura transformó de forma indeleble la historia humana, y con ella, cambiaron las relaciones entre el individuo y la memoria social. Con la escritura, las palabras se encierran en un campo visual y la adquisición del conocimiento no se produce tanto por la intermediación de la memoria, sino por el texto escrito que relativiza el papel de la memoria del individuo. Los medios de comunicación digitales han cuestionado el concepto de libro y han permitido la creación de nuevas características textuales. La estructuración lineal de la información textual da lugar a una estructuración fragmentada, expresada en el dinamismo visual/ verbal de las diversas interfaces que interactúan con el individuo, poniendo en primer plano la relación entre el habla y la escritura. Las tecnologías digitales han transformado las prácticas comunicativas y han redefinido las relaciones visuales que se establecen entre el pensamiento y el espacio, particularmente en el universo de la impresión y de la visualización textual. El uso del hipertexto y del hipermedia para la presentación de la información ha generado grandes cambios en la lectura y en la escritura y ha colocado la lengua - hablada, escrita e iconográfica - en un contexto mucho más rico y amplio que en el texto impreso, potenciando la significación articulada (verbalización), el sentido pictórico (plasticidad), el sentido acústico (sonoridad) y el sentido cinético (movimiento) de la palabra. Los nuevos medios virtuales han modificado la morfología de la escritura así como la naturaleza de los mensajes, dando origen a un cambio en la naturaleza del mensaje escrito y promoviendo el surgimiento de nuevos paradigmas tipográficos. En el contexto de esta investigación, se aborda la forma tipográfica y su relación con el soporte y con el instrumento que la registra, analizando el movimiento de la mano que formaliza una letra. En segundo lugar, se analiza la forma de la letra en el espacio bidimensional, su organización y distribución, responsable por dar sentido a los mensajes y a las ideas, promoviendo todo el campo de interacción del texto y de la forma tipográfica con el espacio. En tercer lugar, se trata la simulación del movimiento de la tipografía evolucionando en el espacio y en el tiempo, afrontada como idea que concede identidad y carácter a un mundo que ya no es, el del plano impreso. Esta investigación apoyada en la identificación histórica, formal y conceptual de las formas tipográficas y en el análisis de los factores culturales, sociales y tecnológicos a los que dieron lugar los cambios morfológicos evidenciados en el diseño tipográfico, se fundamentó en reflexiones teóricas que han permitido analizar los recursos y las estrategias expresivas para circunscribir la sintaxis y la semántica de la forma tipográfica en el contexto digital. >< / [CA] Del gest al llenguatge matricial. Estudi de les alteracions morfològiques del disseny de la lletra en l'espai virtual. L'escriptura va transformar de forma indeleble la història humana, i amb ella, van canviar les relacions entre l'individu i la memòria social. Amb l'escriptura, les paraules es tanquen en un camp visual i l'adquisició del coneixement no es produeix tant per la intermediació de la memòria, sinó pel text escrit que relativitza el paper de la memòria de l'individu. Els mitjans de comunicació digitals han qüestionat el concepte de llibre i han permès la creació de noves característiques textuals. L'estructuració lineal de la informació textual dóna lloc a una estructuració fragmentada, expressada en el dinamisme visual/ verbal de les diverses interfícies que interactuen amb l'individu, posant en primer plànol la relació entre la parla i l'escriptura. Les tecnologies digitals han transformat les pràctiques comunicatives i han redefinit les relacions visuals que s'estableixen entre el pensament i l'espai, particularment en l'univers de la impressió i de la visualització textual. L'ús de l'hipertext i del 'hipermedia' per a la presentació de la informació ha generat grans canvis en la lectura i en l'escriptura i ha col·locat la llengua - parlada, escrita i iconogràfica - en un context molt més ric i ampli que en el text imprès, potenciant la significació articulada (verbalització), el sentit pictòric (plasticitat), el sentit acústic (sonoritat) i el sentit cinètic (moviment) de la paraula. Els nous mitjans virtuals han modificat la morfologia de l'escriptura així com la naturalesa dels missatges, donant origen a un canvi en la naturalesa del missatge escrit i promovent el sorgiment de nous paradigmes tipogràfics. En el context d'aquesta recerca, s'aborda la forma tipogràfica i la seua relació amb el suport i amb l'instrument que la registra, analitzant el moviment de la mà que formalitza una lletra. En segon lloc, s'analitza la forma de la lletra en l'espai bidimensional, la seua organització i distribució, responsable per donar sentit als missatges i a les idees, promovent tot el camp d'interacció del text i de la forma tipogràfica amb l'espai. En tercer lloc, es tracta la simulació del moviment de la tipografia evolucionant en l'espai i en el temps, afrontada com a idea que concedeix identitat i caràcter a un món que ja no és, el del plànol imprès. Aquesta recerca recolzada en la identificació històrica, formal i conceptual de les formes tipogràfiques i en l'anàlisi dels factors culturals, socials i tecnològics als quals van donar lloc els canvis morfològics evidenciats en el disseny tipogràfic, es va fonamentar en reflexions teòriques que han permès analitzar els recursos i les estratègies expressives per a circumscriure la sintaxi i la semàntica de la forma tipogràfica en el context digital. >< / De Magalhaes Lemos, JF. (2016). Do gesto à linguagem matricial. Estudo das alterações morfológicas do desenho da letra no espaço virtual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61480

Typografi finns överallt. Det är en del av grafisk formgivning som är ramverket som vi på olika plattformar i media och i stadsbilden blir tilltalade och därigenom förstår omvärlden. Typografi påverkar i stor utsträckning hur vi tolkar ett innehåll och hur vi värderar allt från människor till åsikter. I mitt examensarbete "Typografisk makt" undersöker jag relationen mellan samhällets värderingar och typografi. Varför tar vi vissa typsnitt på allvar och andra ses som oseriösa? Jag har skrivit en essä och presenterar texten i två publikationer där jag med formgivningen vill kommentera olika sätt att förhålla sig till idéer om hur typografi bör fungera och se ut. I essän tar jag upp historiska aspekter som påverkat hur typografi värderas. Jag försöker även bena ut vilken roll egenskaper kopplade till kön har för roll i hur typografi värderas. / Typography is everywhere. It speaks to us and makes us understand the world. Why do we regard some typefaces as serious/professional and some as less serious? My project is an investigation of the relation between the values of society and typography.

Throughout history and in today’s society, typography has been and still is without doubt a great part of communication. Behrens, an important designer from the modernist movement, believed that after architecture, typography provided “…the most characteristic picture of a period” and “…development of people”. Typography carries meaning and associations, built on the contexts and the design it is used in, that finally creates a typographic image. The Blackletter style Fraktur, and Helvetica were born to serve a purpose connected to power. Important for this research is to understand in detail, the origin of that power and its position: Blackletter portrays features of the Gothic architecture, expressing religious emotions and civic pride, intended for effective writing, and was predominant in religious and educational contexts. This improvement of writing was a necessity for the development of the society during the medieval times; for both educational and financial reasons. As Fraktur became a symbol of Germany, the today’s connotations towards oppression and Nazism were inevi­table as the Third Reich continued to use it until it was banned in 1941. Meanwhile, the post war modernism in the 20th Century, sought objectivity, simplicity and readability in their design, to erase any carried meaning or associations that could have a misleading effect on the information. This period of time paved way for a corporate culture, with approaches towards rationalist and function­alist methods, that expresses authority and reliability. Achieving brand recognition for a wide range of products and contexts was required by the graphic designers. Through workshops that document people’s associations and comments on the shapes and typographic images that both Helvetica and Fraktur create, and visual research made in forms of sketching and adding Fraktur features to signs of institutions and public sectors, I have investigated Fraktur’s tainted image of oppression and political sentiments with the help of Helvetica as the contemporary norm.