261 |
A escrita da hist?ria da antiguidade no Brasil oitocentista: um estudo do Comp?ndio de Hist?ria Universal (1860), de Justiniano Jos? da Rocha / The writing of Antiquity history in the nineteenth century Brazil: a study of Comp?ndio de Hist?ria Universal (1860), by Justiniano Jos? da RochaAlto?, Douglas de Melo 29 July 2016 (has links)
Submitted by Celso Magalhaes (celsomagalhaes@ufrrj.br) on 2017-05-15T13:32:03Z
No. of bitstreams: 1
2016 - Douglas de Melo Alto?.pdf: 1202613 bytes, checksum: 227f845f3f6475f87c60981a85732f94 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-05-15T13:32:03Z (GMT). No. of bitstreams: 1
2016 - Douglas de Melo Alto?.pdf: 1202613 bytes, checksum: 227f845f3f6475f87c60981a85732f94 (MD5)
Previous issue date: 2016-07-29 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior - CAPES / This dissertation aims to understand how to write the history of Antiquity in nineteenthcentury
Brazil. This historical research articulates the idea of a "legacy" of Greece with the
civilizing process in the occidental world, and the reference input of the ancient historians for
the construction of "historical science" in the nineteenth century. In this perspective, we
analyze the importance of antiquity and the classical tradition in nineteenth-century Brazil,
mainly in the Brazilian Historical and Geographical Institute (IHGB), the legitimating
institution of the writing of history, and in the Imperial College Pedro II (ICPII), high school
parameter of secondary education in the country. To investigate this theme we selected books
of Ancient History, written in Brazil, between the 1860s and 1890, which are filed in IHGB in
particular the Comp?ndio de Hist?ria Universal, Justiniano Jos? da Rocha. / Esta disserta??o objetiva compreender como se escrevia a hist?ria da Antiguidade no Brasil
oitocentista. Esta pesquisa historiogr?fica articula a ideia de um ?legado? da Gr?cia com o
processo civilizador no mundo ocidental, al?m do aporte referencial dos historiadores antigos
para a constru??o da ?ci?ncia hist?rica? no s?culo XIX. Nessa perspectiva, analiso a
import?ncia da Antiguidade e da tradi??o cl?ssica no Brasil oitocentista, principalmente, no
Instituto Hist?rico e Geogr?fico Brasileiro (IHGB), a institui??o legitimadora da escrita da
hist?ria, e, no Imperial Col?gio de Pedro II (ICPII), o col?gio par?metro da instru??o
secund?ria no pa?s. Para investigar tal tema selecionamos comp?ndios de Hist?ria Antiga,
redigidos no Brasil, entre as d?cadas de 1860 e 1890, que est?o arquivados no IHGB, em
especial, o Comp?ndio de Hist?ria Universal, de Justiniano Jos? da Rocha
|
262 |
Latinização litúrgica e Peregrinações: a ascensão eclesiástica da Igreja de Santiago de Compostela no decorrer do século XIIVIÇOSE, Jordano 07 July 2016 (has links)
Esta dissertação de mestrado tem como objetivo central analisar a ascensão eclesiástica da Igreja de Santiago de Compostela na primeira metade do século XII. Tendo isto em vista, propomos como chaves-explicativas para tal processo, por um lado, a latinização litúrgica da sé compostelana e, por outro, as peregrinações ao sepulcro do apóstolo Tiago, além da política gelmiriana desenvolvida em prol da exaltação da igreja jacobéia. Como referencial teórico adotamos os ensinamentos da nova História Política para compreendermos as articulações e relações múltiplas de poder entre os diferentes agentes históricos envolvidos. Por meio da Historia Compostelana e do Liber Santi Iacobi, bem como dos materiais bibliográficos estudados acreditamos que a latinização litúrgica da Igreja de Santiago, somada as peregrinações a Compostela foram às principais causas, ao lado da política desenvolvida pelo bispo e posteriormente arcebispo, Diego Gelmírez (1101-1140), para o ganho de importância adquirido pela sé compostelana no século XII. Sendo assim, a documentação nos permitiu constatar as tensões, negociações e acordos envolvendo a ascensão eclesiástica da igreja de Compostela, além de nos possibilitar a construção do objeto de aprendizagem digital – Em busca das relíquias - que contribuiu para darmos formato digital e escolar aos dados obtidos na pesquisa atrelados ao furto das relíquias de Braga por meio de um jogo. Gelmírez entendeu que para alcançar dignidades que o distinguisse em solo ibérico necessitava construir uma rede extensa de homens que apoiassem suas pretensões (mesmo as mais indecorosas, como o foi o pium latrocinium) formada por cônegos de sua inteira confiança e por alianças com aristocratas locais, com a monarquia e com legados papais para que trabalhassem em seu favor na cúria pontifícia junto ao papa. / Esta tesis de maestría tiene como objetivo principal analizar la ascensión eclesiástica de la Iglesia de Santiago de Compostela, en la primera mitad del siglo XII. Con esto en mente, proponemos como claves-explicativas para tal proceso, por una parte, la latinización litúrgica de la sede compostelana y, en segundo lugar, las peregrinaciones a la tumba del apóstol Tiago, además de la política gelmiriana desarrollada en favor de la exaltación de la iglesia jacobea. Como marco teórico adoptamos las enseñanzas de la nueva Historia Política para comprender las articulaciones y múltiples relaciones de poder entre los diferentes actores históricos involucrados. A través de la Historia Compostelana y del Liber Sancti Iacobi, así como de los materiales bibliográficos estudiados creemos que la latinización litúrgica de la Iglesia de Santiago, sumadas a las peregrinaciones a Compostela fueron las principales causas, junto a la política desarrollada por el obispo y luego arzobispo, Diego Gelmírez (1101-1140), para el gano de importancia adquirida por la sede compostelana en el siglo XII. Por lo tanto, la documentación nos permitió observar las tensiones, negociaciones y acuerdos que implican en la ascensión de la iglesia de Compostela, y nos permitirá construir el objeto de aprendizaje digital – Em busca das reliquias – lo que contribuyó a dar formato digital y didácticos a los datos logrados en la investigación vinculada con el robo de las reliquias de Braga por intermedio de un juego. Gelmírez ha entendido que para alcanzar dignidades que lo distinguiera en suelo ibérico, necesitaba construirse una red extensa de hombres que le apoyasen en sus demandas (incluso las más indecorosas, como fue el pium latrocinium) formada por los cánones de su completa confianza y alianzas con los aristócratas locales, con la monarquía y el legado papal para que trabajasen a su favor en la curia pontifical con el Papa.
|
263 |
Repensando o lugar do corpo: os exercícios espirituais revisitadosSANTOS, Bruno Hermes de Oliveira 17 August 2017 (has links)
Idealizados por Inácio de Loyola (1491-1556) na primeira metade do século XVI, os
“Exercícios Espirituais para vencer a si mesmo e ordenar a própria vida, sem se determinar
por nenhuma afeição desordenada” ou, simplesmente, “Exercícios Espirituais” é mais uma
proposta cristã que se pretende instrumento de renovação íntima e pessoal. Anotados em um
livreto, Loyola nele preconiza uma série de exercícios que conduziriam o exercitante à
descoberta da vontade de Deus para sua vida pessoal com vistas à Salvação. Mas, se para
Loyola a renovação da pessoa passa inequivocamente pelo exercício da alma, o corpo não
escapa, pois, a este processo. Tomando o livro de Exercícios como fonte de investigação,
perguntamo-nos: qual o lugar do corpo nos Exercícios Espirituais? Tendo como premissa ser
as noções de pessoa humana um dado sócio-cultural e as noções de corpo delas tributárias,
como afirma David Le Breton, procuramos identificar os usos do corpo a partir do conceito
maussiano de técnicas do corpo. Feito este trabalho pudemos verificar que os usos do corpo
demandados pelos Exercícios estão para além daqueles reconhecidos pelo seu idealizador
enquanto tais. Exames de consciência, meditações/contemplações, modos de orar, uso da
imaginação, dentre outros, também podem ser entendidas enquanto técnicas corporais.
Portanto, apesar dos Exercícios se pretenderem fundamentalmente espirituais, eles são em sua
totalidade Exercícios corporais. / Idéalisés par Ignacio de Loyola dans la première moitié du XVI siècle, les «Exercices
spirituels pour se vaincre soi-même et ordonner sa vie sans se décider par quelque
attachement qui serait désordonné», ou, simplement, Exercices Spirituels est une autre
proposition chrétienne qui s´utilise comme instrument de rénovation intime et personnelle.
Loyola a écrit un livre dans lequel il préconise une série d´exercices qui permet à l’exercitant
d’obtenir son Salut à travers la volonté de Dieu. Mais, si pour Loyola la rénovation de la
personne passe inévitablement par l´exercice de l´âme, le corps n´échappe pas à ce processus.
Si nous prenons le livre «Exercices Spirituels» comme source d´investigation, nous pouvons
nous demander: quelle y est la place du corps? Ayant comme prémisse les notions de
personnes humaines une donnée socio-culturelle et les notions de corps dont elles sont
tributaires comme affirme David Le Breton, nous cherchons à identifier les utilisations du
corps à partir du concept de Marcel Mauss des «techniques du corps». Après avoir fait ce
travail nous pouvons vérifier que les utilisations du corps sollicitées par les Exercices sont audelà
de ceux reconnus comme tels par son créateur. Examens de conscience,
méditations/contemplations, manières de prier, utilisations de l´imagination entre autres,
peuvent être considérés comme techniques corporels. Bien que les «Exercices Spirituels» se
prétendent fondamentalement spirituels, ils sont dans leur totalité des exercices corporels.
|
264 |
As migrações Gregas: um estudo sobre a chegada dos gregos na Península IbéricaGOMES, Crosley Rodrigues 29 September 2017 (has links)
A península Ibérica foi uma região muito cobiçada durante todo o período da
Antiguidade. Por contar com grandes minas de prata, cobre e estanho e também possuir
um solo rico para o desenvolvimento agrícola, muitos povos buscaram seu controle,
como os fenícios, os gregos e por último os romanos. Nesta pesquisa procuraremos
analisar e entender o processo de conquista dos gregos que se fixaram na região
nordeste da península. Sua chegada e conquista do território e a formação da Poli de
Emporion. Muitos cronistas fizeram relatos sobre as colônias gregas na Ibéria. Dentre
eles optamos por uma analisar a obra de Estrabão que traz com grande riqueza de
detalhes as relações entre os povos foceus-massaliotas com os nativos da região e por
meio dos seus relatos podemos buscar elementos que auxiliam-nos a entender que
mesmo após a conquista não podemos afirmar que houve uma hegemonia da cultura
helena sobre a cultura nativa. Se a princípio o autor nos apresenta um cenário de
separação e até mesmo de conflitos com o passar do tempo está relação passa por
transformações devido as constantes invasões que o local sofria e mesmo a necessidade
do uso da experiência dos nativos no conhecimento da região. Conhecimento que era
utilizado não somente para o uso agrícola, como também para se encontrar rotas
comerciais mais seguras. Neste sentido vamos procurar analisar a formação desta Poli
grega, desde sua fundação até as relações entre os que ali chegaram com os povos que já
estavam presentes no local. Na elaboração deste trabalho também procuramos
desenvolver um capítulo específico para o auxílio de professores do ensino básico. Onde
também elaboramos um jogo de vídeo game que o docente poderá se utilizar como
ferramenta para levar ao conhecimento dos alunos o período da Antiguidade Clássica da
Península Ibérica. / The Iberian peninsula was a very coveted region throughout the period of antiquity.
Because it has large mines of silver, copper and tin and also has a rich soil for
agricultural development, many people have sought their control, such as the
Phoenicians, the Greeks and finally the Romans. In this research we will try to analyze
and understand the process of conquest of the Greeks who settled in the northeast region
of the peninsula. His arrival and conquest of the territory and the formation of Poli de
Emporion. Many chroniclers report on the Greek colonies in Iberia, but we opted for an
analysis of the chronicler Strabo that brings with great wealth of details the relations
between the Phoceus-Massalitic peoples and the natives of the region and through their
accounts we can search for elements that help to understand that even after the conquest
we can not affirm that there was a hegemony of the Hellenic culture on the native
culture. If at first the author presents us with a scenario of separation and even conflicts
with the passage of time this relation goes through transformations due to the constant
invasions that the place suffered and even the necessity of the use of the experience of
the natives in the knowledge of the region. Knowledge that was used not only for
agricultural use, but also to find safer trade routes. In this sense we will try to analyze
the formation of this Greek Poli from its foundation to the relations between those who
arrived there with the peoples who were already present in the place. In the elaboration
of this work we also try to develop a specific chapter for the aid of primary school
teachers. Where we also elaborated a game of video game that the teacher can use as a
tool to bring to the students' knowledge the period of Classical Antiquity of the Iberian
Peninsula.
|
265 |
Entre sátiros e silenos: ou a dimensão trágica da filosofia no Banquete de PlatãoPAMPLONA, Matheus Jorge do Couto Abreu 01 June 2017 (has links)
Submitted by Hellen Luz (hellencrisluz@gmail.com) on 2017-07-19T12:41:52Z
No. of bitstreams: 2
license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Dissertacao_EntreSatirosSilenos.pdf: 1075268 bytes, checksum: cd37b0a1ed2547b45e3a3a6ee886a011 (MD5) / Approved for entry into archive by Irvana Coutinho (irvana@ufpa.br) on 2017-07-24T13:46:05Z (GMT) No. of bitstreams: 2
license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Dissertacao_EntreSatirosSilenos.pdf: 1075268 bytes, checksum: cd37b0a1ed2547b45e3a3a6ee886a011 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-07-24T13:46:05Z (GMT). No. of bitstreams: 2
license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Dissertacao_EntreSatirosSilenos.pdf: 1075268 bytes, checksum: cd37b0a1ed2547b45e3a3a6ee886a011 (MD5)
Previous issue date: 2017-06-01 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Procuraremos demonstrar como a atividade filosófica, ao ser definida negativamente no Banquete em função daquilo que ela não é e nem poderá ser, traz consigo um aspecto marcadamente trágico. Entretanto, se na tragédia ática o conflito trágico instituía-se principalmente a partir da diferença insuperável entre o humano e o divino, em Platão, ao contrário, tal conflito é de tal modo laicizado a ponto de concebermos, por meio de uma paideia filosófica, a possibilidade de vencer-se as vicissitudes do destino ou do que quer que transcenda as capacidades humanas. O fracasso desta tarefa sim, resulta fatalmente em tragédia. / This thesis aims at showing how philosophy, though negatively defined in the Symposium, brings with it a feature that is essentially tragic. Although in the athenian tragedy what we call tragic conflict was mainly set from the perspective of the difference between the human sphere and the divine, in Plato, on the contrary, such a conflict is so secularized that we can actually conceive through a philosophical process of education the possibility to overcome the contingencies of fate or whatever transcends human capacities. Otherwise, we may say that the failure of this task inevitably results in tragedy.
|
266 |
O problema dos futuros contingentesFleck, Fernando Pio de Almeida January 1991 (has links)
Resumo não disponível
|
267 |
Carta de Rafael Sanzio - Castiglione ao Papa Leão X e sua importância para o estudo da arquitetura e do urbanismo do período do renascimento / Letter of Rafael-Castiglione to Pope Leo XSouza, Maria Luiza Zanatta de 16 October 2006 (has links)
Esta dissertação de mestrado se propõe a apresentar um estudo sobre o texto conhecido como Carta de Rafael -Castiglione a Leão X e suas implicações. Durante três anos tivemos a oportunidade e o prazer de recolher, junto ao Professor Dr. Luciano Migliaccio, uma série preciosa de textos que tinham por objeto de estudo a chamada Carta a Leão X. Segundo Christof Thoenes, a Carta constitui o prefácio em forma de dedicatória de uma Planta de Roma elaborada por Rafael, isto é, um corpus de levantamentos e de reconstruções gráficas dos edifícios da Roma antiga. A sua autoria nos leva aos maiores nomes do Renascimento italiano, uma vez que o documento é de grande interesse para muitos campos diferentes como os da história da arquitetura e da urbanística, da história das teorias e da didática da arquitetura, da história do desenho arquitetônico, seja no sentido técnico-prático (por exemplo, o emprego da bússola no levantamento dos edifícios) seja no teórico (o problema da representação sobre o plano dos objetos tridimensionais), mas também da história dos estudos antiquários e da arqueologia. Além disso, trata-se de um documento fundamental dentro do programa político do Papado de Leão X no inicio do Cinqüecento. Este texto, encontrado em três versões, foi exaustivamente estudado, permitindo várias leituras, e depois da publicação de Francesco Di Teodoro, teve a questão da datação e autoria praticamente esclarecidas. Quanto à autoria, trata -se de um produto coletivo, pois a carta foi escrita em nome de Rafael mas o rascunho é da mão de Baldassare Castiglione, assim como o estilo e também grande parte dos pensamentos expressos no texto sobre a antiguidade, sobre os monumentos, sua tutela e sua história. A nós foi de grande interesse compreender que a Carta seria o prefácio de um projeto ainda maior do papa Leão X que pretendia, através do trabalho de Rafael e do desenvolvimento das técnicas de ilustração e da gravura, apresentar a Roma antiga em um livro ilustrado, isto é , um Atlas da cidade. Essa propaganda ao mundo da imagem da Roma Imperial como sede legítima da Igreja estaria, portanto, associada à valorização do papel de Leão X na tutela dos monumentos antigos; no entanto , isto não deve ser interpretado como uma reconstrução material dos edifícios, mas uma proposta de conservá -los na memória por meio de uma reconstrução gráfica, antes do seu total desaparecimento. / The purpose of this dissertation is to present a study about the text kn own as Letter of Rafael - Castiglione to Pope Leo X and its implications. During three years, we have had the pleasure and opportunity to obtain from Professor Luciano Migliaccio a series of precious texts which had the objective of studying the so calle d Letter of Leo X. According to Christof Thoenes, the letter establishes a preface, in the form of a dedication of a Blueprint of Rome , elaborated by Rafael. That is, a corpus of settings and graphic reconstruction of the buildings of ancient Rome. His authorship takes us to the greatest names of the Italian Renaissance, once the document is of great interest to various fields, such as, history of architecture, urbanism, the history of the theories and didactics of architecture and the history of architectural design, whether in a technical -practical manner (the use of the compass, for instance, in constructing buildings), or in theory (the significance of three dimensional objects in the plan), as well as the history of antiquary and archeological stud ies. In addition to this, the document is fundamental inside the political program of the papacy of Pope Leo X, in the beginning of the XVI th century. This text, which can be found in three versions, was studied exhaustively, enabling various readings and, after the publication of Francesco Di Teodoro, it had its dating and paternity practically clarified. As for the paternity, the letter was signed in name of Rafael, however it is the result of a collective job the draft, the style, along with a great deal of the thoughts expressed about antiquity, the monuments, their custody and history, were the work of Baldassare Castiglione. It was of great interest to us to comprehend that this letter was the preface of an even greater project of Pope Leo X who inten ded, through the work of Rafael and the development of illustration and engraving techniques, to present ancient Rome in an illustrated book, that is, a map of the city. This advertisement to the world of the image of Imperial Rome as the legitimate headquarters of the church would therefore be associated to the valorization of the role of Pope Leo X as tutor of ancient monuments. However, this should not be interpreted as a material reconstruction of the buildings, but as a proposal to maintain their memor y by means of graphic reconstruction, before their complete disappearance.
|
268 |
Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos III al VII)Pérez Martínez, Meritxell 14 March 2005 (has links)
La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana. / The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuities
|
269 |
La Terra sigillata de Clunia: Una propuesta metodológica para el estudio de las producciones alto imperialesTuset Bertrán, Francesc 01 January 1991 (has links)
La “Terra sigillata” es un fósil arqueológico utilizado como indicador cronológico, comercial y cultural. Para ser utilizado en este sentido resulta necesario conocer su procedencia y su comportamiento en los centros productores y receptores. Las procedencias se han determinado siempre a partir de análisis macroscópicos (visuales) y el comportamiento en los centros se analiza, con frecuencia, de una forma no contrastada cientifícamente. Por todo esto, a partir de los años 60 los análisis físico-químicos y mineralógicos han puesto de manifiesto los errores cometidos por los arqueólogos al determinar fábricas macroscópicamente.
Considerando la adscripción de fábricas como el primer paso sobre el que poder cimentar cualquier investigación posterior, se propone aquí un método para determinar fabricas macroscópicamente que pone en evidencia, al someterlo a los resultados de los análisis físico-químicos, los límites de esta técnica. En el campo del comportamiento se pone de manifiesto la parquedad de los resultados, en el caso de Clunia, cuando éstos se someten a un tratamiento estadístico riguroso.
|
270 |
La llengua amaziga a l'antiguitat a partir de les fonts gregues i llatinesMúrcia Sánchez, Carles 11 June 2010 (has links)
La present recerca poa les fonts literàries i epigràfiques gregues i llatines que aporten dades útils per al coneixement de la llengua de les antigues poblacions nord-africanes que els autors antics anomenaven genèricament Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli i Mazices. Vuit capítols de la tesi analitzen i classifiquen per regions antigues (I. Egipte, II. Cirenaica, III. Tripolitània, IV. Fazània i Sàhara Central, V. Zeugitana i Bizacena, VI. Numídia, VII. Mauretània Cesariana, VIII. Mauretània Tingitana i Sàhara Occidental) les dades filològiques (aplegades en apèndix en un corpus establert cronològicament) i epigràfiques, a partir de les quals són descrites la situació sociolingüística i la distribució geogràfica de la llengua dels maures en relació amb les llengües en contacte: egipci, grec, púnic, llatí, llengües txàdiques, nilosaharianes, mandaiques o atlàntiques, segons les regions. El capítol IX descriu la fonologia i la morfologia del paleoamazic a partir de les dades filològiques i epigràfiques analitzades als capítols precedents i estableix un corpus lèxic de 107 mots comuns paleoamazics, que constitueixen un agafador formal més sòlid per a la descripció gramatical del paleoamazic que els més d'un miler d'antropònims (a més de dades toponímiques i etnonímiques parcialment explotades) aplegats als capítols precedents. Són aquestes anàlisis fonològiques, morfològiques i lexicològiques les que menen a la conclusió que els testimoniatges espigolats a les fonts antigues gregues i llatines (amb el suport addicional també tingut en compte de l'epigrafia líbica i púnica, principalment) referits a la llengua dels maures constitueixen efectivament un estadi antic de la llengua amaziga (o berber). Les dades antroponímiques aporten singularment alguns noms propis recurrents diatòpicament (en diverses regions de l'Àfrica del Nord antiga) i diacrònicament (a través de l'edat mitjana i fins a l'actualitat). En aquest mateix capítol IX es tracta la delicada qüestió de l'expansió amaziga i el problema de la cronologia protoamaziga; s'hi rebaten les tesis migracionistes de gran abast (no corroborades pels estudis paleodemogràfics més fiables) i esdevenimentals de fets puntuals com a causes de la forja del protoamazic; en canvi, s'hi acullen originalment com a factors determinants el propi funcionament intern de la societat tribal paleoamaziga, basat en mecanismes de segmentarietat i reduplicació, així com en institucions vertebradores d'un espai comunicatiu comú, com podien ser les rutes de caravanes transsaharianes, els mercats i les fires rurals, els aplecs i festes patronals i altres fenòmens que amb prou feines han deixat empremtes arqueològiques i testimoniatges literaris i epigràfics però que poden haver estat igualment rellevants en la cristal·lització d'una koinè composicional paleoamaziga esdevinguda protollengua de l'entramat dialectal amazic tal com el coneixem d'èpoques més ben conegudes. La present recerca posa de manifest el rol mitjancer, gràcies al control de les rutes de caravanes transsaharianes, de les poblacions paleoamazigues (entre les quals podem esmentar els garamants, els nasamons i els getuls, com més endavant, a partir de l'edat mitjana, ibadites, almoràvits, almohades i tuaregs) en les innovacions tecnològiques, econòmiques, agràries, religioses i d'altra mena vehiculades per poblacions mediterrànies a través de llengües com l'egipci, el púnic, el grec i, sobretot, el llatí, a poblacions saharianes i sahelianes parlants de llengües nilosaharianes, txàdiques, mandaiques i atlàntiques. El capítol X exposa les conclusions de la tesi. Finalment, un annex de cartografia lingüística consistent en 17 làmines il·lustra les distribucions geogràfiques de les llengües parlades a l'Àfrica del Nord a l'antiguitat segons es desprèn de les dades sotmeses a anàlisi. Els índexs finals (de matèries, geogràfic, etnonímic, de personatges antics i medievals, d'autors moderns i de figures) faciliten la consulta d'aquest extens treball monogràfic. / According to Greek and Latin literary and epigraphic sources, the present research analyses evidences of the language of the North African populations that ancient authors called Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli and Mazices. Eight chapters analyse and classify through old regions (I. Egypt, II. Cyrenaica, III. Tripolitania, IV. Phazania and Central Sahara, V. Zeugitana and Bizacena, VI. Numidia, VII. Mauretania Caesariensis, VIII. Mauretania Tingitana and Western Sahara) philological (gathered as appendix in a corpus established on chronological grounds) and epigraphic data useful for the description of the sociolinguistic situation and geographic distribution of the language of the Mauri in relation with languages in contact. Chapter IX describes the phonology and morphology of Paleo-Amazigh according to the philological and epigraphic data analysed in the precedent chapters and brings forward a lexical corpus of 107 items of Paleo-Amazigh common names. These phonological, morphological and lexical analyses are the basis to state that, as a matter of fact, the evidences of the language of the Mauri collected from Greek and Latin sources reflect Old Amazigh. Some anthroponymic recurrences through the ages and through distant North African regions have also been brought forward according to a rich corpus of more than a thousand items. The complicated question of the correlate between Amazigh spread and Proto-Amazigh chronology is also dealt with in chapter IX. A major contribution of the present research is the well attested role of Paleo-Amazigh speaking populations as mediators between Mediterranean populations (speakers of such languages as Egyptian, Punic, Greek and specially Latin) and Saharan and Sahelian populations (speakers of Nilo-Saharan, Chadic, Mande and Atlantic languages). The conclusions are set forth in chapter X. An annex of 17 plates of linguistic cartography illustrate the geographical distribution of the languages spoken in North Africa in antiquity. The work contains detailed indexes as well.
|
Page generated in 0.0727 seconds