Between 1895 and 1910 Barcelona saw a whole range of social, political and cultural changes due to the increasingly important emergence of the working masses. At the same time, the cinema arrived in Catalonia, becoming very quickly one of the favorite entertainments of the urban laboring population which was about creating a new culture opposed to the modernist and nineteenth-century elite .This is, broadly speaking, the context that serves as a starting point for a study of the role of cinema in shaping a mass audience in Barcelona, an analysis centered on new urban spaces intended for the leisure of the lower classes emerged with the birth of modern Barcelona, especially the “Paral•lel” avenue, whose opening in 1894 made even more apparent the great social tensions and existing inequalities in Barcelona’s society at the end of the century. / Entre 1895 i 1910 Barcelona va viure tota una sèrie de canvis socials, polítics i culturals provocats per la irrupció d’unes masses treballadores cada vegada més importants. Paral•lelament tingué lloc l’arribada del cinema a Catalunya, convertit ràpidament en un dels entreteniments preferits d’aquesta població obrera urbana al voltant de la qual s’estava creant una cultura oposada a la de les elits. Aquest és, a grans trets, el context que serveix de punt de partida a un estudi sobre el paper del cinema en la configuració d’un públic de masses a Barcelona, una anàlisi centrada en els nous espais urbans destinats al lleure de les classes més baixes, sorgits amb el naixement de la Barcelona moderna, especialment l’avinguda del Paral•lel, l’obertura de la qual l’any 1894 va fer encara més evidents les grans tensions socials i les desigualtats existents dins la societat barcelonina del canvi de segle.

Fa 150 anys que es van crear els estudis d'enginyeria industrial a Espanya amb l'objectiu de donar resposta a la creixent industrialització. Tanmateix, de totes les escoles inicialment creades sols l'Escola d'Enginyeria Industrial Barcelona va continuar la seva tasca sense interrupció des de 1851. A un període tant dilatat d'existència li correspon un ampli ventall d'esdeveniments. No obstant, aquesta tesi sols n'estudia un de concret emmarcat entre dues dates: la creació de la Càtedra Ferran Tallada el 1955 i els esdeveniments relacionats amb ella fins que al 1962 la primera promoció d'alumnes del Pla 1957 va iniciar les matèries pròpies de l'especialitat de Tècniques Energètiques.Així, doncs, en primer lloc hem dut a terme un estudi de la situació internacional a través d'una classificació de països implicats atenent al nombre de reactor de recerca i de potència que posseïen, cosa que ens ha permès situar Espanya dins d'un grup de països de desenvolupament similar pel que respecta a l'energia nuclear.A continuació, hem estudiat les peculiaritats del desenvolupament nuclear espanyol des de la constitució d'EPALE (Estudios y Patentes de Aleaciones Especiales) fins a la creació de la Junta d'Energia Nuclear. I després, hem analitzat les repercussions del programa Àtoms per la Pau, fins a la construcció dels primers reactors experimentals.El nucli central de la tesi el constitueix l'anàlisi de les activitats docents de la Càtedra Ferran Tallada durant els seus primers anys i el paper rellevant que va tenir en la formació dels enginyers que haurien de fer-se càrrec de les futures centrals nuclears de potència. La comparació dels estudis impartits amb els dels altres països, desenvolupada en un altre capítol, permet confirmar que, tant per la durada com pels continguts, els ensenyaments de la càtedra barcelonina estaven en la mateixa línia que altres destacades escoles d'enginyeria europees.Tot i gaudir de condicions nacionals i internacionals favorables, el ràpid i reeixit establiment i posterior desenvolupament de la Càtedra Ferran Tallada no pot explicar-se sense tenir en compte la decidida implicació dels industrials agrupats a la Cambra Oficial d'Indústria.La tesi analitza la participació decidida de la Cambra en el recolzament dels ensenyaments tècnics, en general, i dels nuclears, en particular, a través de subvencions, beques i de la adquisició per a l'Escola d'un reactor nuclear anomenat Argos.La construcció i instal·lació del reactor Argos, que es estudiat en un altre capítol, va significar una important innovació tant en el camp polític com en el tecnològic ja que fou el primer reactor construït a Espanya. Per això creiem que, lluny dels criteris de rendibilitat econòmica, l'Argos fou dut a terme per la Junta d'Energia Nuclear per raons estrictament polítiques que cercaven la formació i ensinistrament dels tècnics amb la finalitat que la seva construcció servís de prova per la realització posterior d'un reactor prototip espanyol que fos model per a les futures centrals nuclears.Finalment, amb la constitució de l'especialitat de Tècniques Energètiques -especialitat adreçada a la formació en enginyeria nuclear- la Càtedra Ferran Tallada, gràcies també a la col·laboració de la Cambra, va reorientar la seva activitat cap a les aplicacions dels isòtops radioactius, aspecte que és estudiat en un altre capítol. Es pot concloure doncs que la professionalització de l'enginyeria nuclear a l'Escola d'Enginyeria Industrials de Barcelona va ser possible gràcies a la voluntat decidida de la societat civil i més concretament dels industrials que des de la Cambra Oficial d'Indústria apostaren fort per la formació dels tècniques en aquesta disciplina com a pas previ al desenvolupament de l'energia nuclear amb la construcció de centrals productores d'energia elèctrica.

La tesi de la recerca és que el procés de renovació de l'espai públic a Barcelona, iniciat amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 1979 i que roman obert en l'actualitat, ha conduït a la consolidació d'una cultura compartida i evolutiva de l'espai públic cívic basada en principis urbans. A través de l'anàlisi de 36 espais públics representatius del conjunt del procés, la recerca mostra l'evolució d'aquesta cultura al llarg dels darrers 25 anys, i com ha reforçat una aproximació urbana a l'espai públic (diferent d'una aproximació merament paisatgística, basada en dissenys autònoms i sovint poc contextuals, i diferent també d'una aproximació merament funcionalista, basada en requeriments tècnics i demandes dels usuaris). La tesi aborda el tema des del punt de vista del sentit cívic de l'espai públic, definit com l'experiència de convivencia en la diversitat resultant de la interacció social en l'espai públic. És possible de potenciar aquesta significació cívica a través del projecte de l'espai públic? A més, a l'inscriure's en una visió morfològica i estructural de l'urbanisme, la recerca se centra en l'anàlisi de la configuració formal dels espais, en els seus vincles amb l'estructura urbana, en la seva dimensió monumental i en els mecanismes emprats en la seva projectació (agents, discursos, i instruments de projecte).La tesi s'organitza en sis capítols. El primer desenvolupa el marc conceptual de la recerca (els debats entorn del sentit cívic dels espais públics contemporanis, les experiències urbanístiques en el disseny d'espais públics, i les bases epistemològiques). El segon capítol presenta la metodologia de la recerca (el corpus de casos d'estudi seleccionats, les hipòtesis i els criteris d'anàlisi). El tercer capítol està dedicat a la configuració formal dels espais públics. S'hi argumenta que la cultura de l'espai públic ha evolucionat cap a un tractament més transparent, integrat i contextual, el qual potencia la llegibilitat i complexitat dels espais. El capítol quatre fa referència a l'estructura urbana. Mostra com la cultura de l'espai públic ha desenvolupat una visió estructural, que s'ha traduït en una extensió de l'àmbit dels projectes (de puntuals, a lineals, i a àrees urbanes senceres), així com en una exploració d'instruments de projecte genèrics que fan possible la parcepció d'aquesta estructura urbana. El capítol cinc presenta l'experimentació duta a terme en relació als mecanismes contemporanis de monumentalitat: l'art públic, les arquitectures singulars, la integració del patrimoni històric.El capítol sis i últim desenvolupa la incidència que els agents que participen en la renovació urbana, els discursos i debats teòrics al voltant d'aquests procés, i els instruments de projecte utilitzats han tingut en la gènesis dels projectes d'espais públics, així com en la formulació d'una cultura urbanística compartida. En definitiva, la Tesi suposa algunes contribucions a la disciplina urbanística a tres nivells diferents. En primer lloc, aporta una comprensió aprofundida i global sobre un procés urbà local: la renovació de l'espai públic a Barcelona. I avança algunes orientacions que podrien guiar aquest procés encara obert. En segon lloc, la Tesi desenvolupa els principis, criteris i instruments d'una aproximació urbana al projecte d'espai públic n la ciutat compacta. Es tracta d'una aproximació integral centrada en múltiples relacions urbanes: entre l'espai obert i l'entorn edificat, entre parts d'un espai i entre diversos espais, entre diferents escales urbanes, entre forma i estructura, entre funció i significat... Finalment, la tesi proposa una reflexió sobre els vincles entre la dimensió simbòlica de la ciutat i la seva projectació urbanística. Mostra algunes pautes a través de les quals el projecte de l'espai públic pot potenciar el seu sentit cívic.

<p>Abstract</p><p>The thesis investigates how the European Union promotes stability and security in the Mediterranean region. The aim is to analyse the European Union’s security ambitions with Euro-Mediterranean Partnership, the Barcelona Process. An analytical framework with five sectors (military, political, economic, environmental and societal), based on the Copenhagen School’s theories about security sectors and securitization, is used for the analysis. Within the framework threats, objectives and methods are categorized into each security sector. Then it is possible to distinguish if any sector is more prioritised by the EU. Qualitative text analysis is used to examine relevant EU-documents. The result of the analysis shows that the European Union prioritizes the economical and societal sector in promoting peace and security within the Euro-Mediterranean Partnership. Through economical integration and cultural dialogue, the EU tries to enhance security and stability. The EU emphasises the importance of global governance and international law for a stable peace. The study concludes that the widened concept of security, within the Copenhagen School, can help to explain the European Union’s work inside the Euro-Mediterranean Partnership.</p>

Diss.--Philipps-Universität Marburg, 1997. / Bibliogr. p. 267-282.

El fútbol ya es algo más que una actividad deportiva. En la actualidad, es un negocio en el cual están presentes muchas partes. Barcelona, Boca Juniors, Real Madrid y Manchester United son ya marcas a nivel mundial y realizan importantes actividades comerciales. Esto les ha significado grandes beneficios económicos. Con la internacionalización de su marca, el Club Atlético Nacional de Medellín (Colombia) podría tener presencia en Latinoamérica y Estados Unidos y así tener aumento en sus ingresos y reconocimiento deportivo.

Des d'un punt de biogeogràfic, el sector d'estudi, el Pla de Barcelona, es caracteritza per ser l'àrea de contacte entre les províncies austromediterània, al sud del riu Llobregat, i boreomediterrània, al nord del mateix. Aquestes zones de contacte presenten un gran interés per als paleobiogeogràfics i paleoclimatològics, ja que són molt sensibles i qualsevol petita variació mediambiental es tradueix en una oscil.lació del citat límit.Amb la finalitat d'estudiar els canvis i variacions d'aquesta zona de frontera, s'han realitzat sis diagrames pol.línics al llarg del litoral situats en un transecte latitudinal.La correlació entre les zones pol.líniques locals dels diversos diagrames ens ha permés establir sis grans fases de vegetació entre els 9000 i 600 anys B.P.Durant la primera fase (A), entre 8700 i 7000 B.P., existeix al Pla de Barcelona una certa homogeneïtat vegetal, basada en la dominància de les rouredes i pinedes, si bé es pot observar ja l'existència d'un cert gradient latiludinal de vegetació. Les condicions climàtiques existents durant aquest període poden qualificar-se de submediterrànies.La Fase B, entre 7200/7000 i 6500 B.P., és crucial en la configuració vegetal del sector, ja que s'instal.la ara un marcat gradient latiludinal de la vegetació: al centre i nord de la plana barcelonina les rouredes són dominants. mentre al sector sud, les comunitats perennifòlies passen a ser preponderants. El riu Llobregat es configura ara com un important límit biogeogràfic, zona de contacte de les rouredes i alzinars.El segon moment d'importants canvis biogeogràfics cal situar-los vers els 4000/3000 anys B.P. Al sector nord de la plana barcelonina, l'alzina penetra progressivament en el si de la roureda, donant lloc a un alzinar mixt. Aquestes noves formacions correspondrien probablement a la vegetació potencial actual del sector. Al sud del Massís del Garraf té lloc la definitiva instal.lació de l'associació Querco-Lentiscetumum. En base als paral.lelismes existents amb d'altres diagrames de la conca mediterrània, creiem que aquestes variacions vegetals foren el resultat d'un canvi climàtic que propicià una reducció de la disponibilitat hídrica. Tanmateix, les actuacions bumanes, ara ben documentades, degueren amplificar i accelerar el citat procés de substitució vegetal.Durant la Fase E (1500/1300 a 900/800 anys D.P.) es produeix una suavització del gradient vegetal, com a conseqüència de la degradació antròpica, que propicià l'extensió de brolles, pinedes i prats secs. Durant aquesta fase hem de considerar l'home com el principal factor de transformació del medi vegetal, si bé s'ha pogut documentar també l'existència d'una variació climàtica que tendeix a una intensificació de la sequera.La darrera fase documentada, Fase F, entre 900/800 i 600 D.P., es caracteritza per una nova accentuació del gradient vegetal i per l'extensió del conreu d'olivera.Un segon apartat del present treball ha estat dedicat a l'estudi de la dinàmica de les masses forestals i del paper històric en la configuració dels boscos mediterranis. Amb aquesta finalilat, es dugué a terme una quamificació de les micro i macropanícules carbonoses.L'anàlisi en detall de totes de les fases de pertorbació i regeneració del bosc ens ha permès establir un model general, dividit en cinc moments.A partir de la plasmació d'aquest model general en els diagrames pol.línics, es pot diferenciar entre dos tipus de fases de pertorbació, segons hagi estat el règim de pertorbacions. Les fases d'interferència es caracteritzen per presentar un únic cicle de pertorbació-regeneració, on la regeneració és completa. D'altra banda, en les fases d'obertura se succeixen dos o més cicles de pertorbació-regeneració. En aquestes darreres fases, la durada temporal de cada tipus de fase, sensiblement diferent, essent de 350/550 anys per a les fases d'interferència i de 700/1000 anys, per a les d'obertura.Les restes carbonoses ens han permès reconstriuir la història dels incendis forestals a la costa central catalana. Dels sis períodes individualitzats, destaquen principalment el primer (7800 a 5500 anys B.P.) i el cinquè (1500 i 1200 anys B.P.) per presentar aquests les freqüències d'incendis més altes. Aquest cinquè període presenta, a més, la característica detenir un caràcter regional ja que els nivells de cendres han estat documentats en tots els sondeigs. Creiem que en aquest cas el factor climàtic (accentuació de la sequera) degué jugar també un paper important.De la comparació entre els espectres pol.línics i de cendres, podem assenyalar, en primer lloc, que el pi és el taxó que, a la llarga, es veu més afavorit pels incendis; que no existeix una relació directa entre esclerofíl.lia i incendis; i, per últim, que règim de pertorbadons i canvi climàtic sovint es combinen com a causa de l'extensió de determinats taxons.Les primeres actuacions antròpiques documentades poden situar-se vers 7500/5500 B.P. Durant aquest període es dugueren a terme desforestacions puntuals mitjançant el foc, del tipus landnamt. Durant el Neolític Mitjà i Final (5500/4000 B.P.), l'ús del foc s'abandona, si bé la desforestació és més intensa. Aquests canvis foren deguts a una més gran estabilitat dels grups humans a la plana.Durant l'Edat de Bronze (4000/3800 a 2700 B.P.), la pressió humana s'intensifica mentre que les activitats agrícoles es diversifiquen. Durant el període anterior, però sobretot en aquest moment, es fan molt notables les diferències en l'explotació dels diferents sectors del Pla de Barcelona, El sector de Montjuïc-Llobregat el configura com l'àrea central d'ocupació.Durant el període ibèric (2700-2200 B.P.), l'acció antròpica segueix el procés de progressiva intensificació, mantenint-se les diferències regionals. Aquesta heterogeneïtat s'accentuarà encara més en època romana (2200-1700 B.P.), convenint-se l'àrea del Llobregat en un centre important d'explotació agrícola.La fase de màxima pressió antròpica s'inicià vers els 1350/1200 anys B.P., moment en queè es produïren extenses desforestacions com a conseqüència dels incendis i que provocaren un intens procés erosiu. Aquests procesos foren el resultat d'una activitat pecuària extensiva.Durant els segles XII i XIII es produeix un canvi de les bases econòmiques, amb l'extensió del conreu de l'olivera i dels cereals, principalment, comú a tot el Mediterrani occidental. / The central sector of the Catalan coast, where the Barcelona plain it located, it the contact area between two belts of Mediterranean vegetation: the Austro-Mediterranean and the Boreo-Mediierranean. The border between these areas has a great interest because it is highly sensitive to environmental variations.The conclusions that will be explained below have been obtained from the pollen analyses of several drillings, distributed along a latitudinal gradient on the Barcelona plain.The pollen data show that the plant latitudinal gradient has been installed at least for the last 9,000 years. This gradient became more pronounced between 7200/7000 and 6500 B.P., as a consequence of a brief climatic fluctuation. After that, the northern area became occupied by deciduous woods, while in the southern sector evergreen and pine woods prevailed.The second deep change occurred between 4000-3000 B.P., due to an increase in drought. The new communities installed can be considered as the potential present-day vegetation of the Barcelona plain, characterized by a mixed oak forest (deciduous and evergreen oaks) in the northern sector, and by evergreen oak, pine and maquis (Querco-Lentiscetum) communities, in the southern area.Nevertheless, plant uniformity along the plain was induced by a new change occurring between 1500-1200 B.P. This process was due to the vegetation degradation, a consequence of the frequent occurrence of forest fires.Later than 900/800 B.P., farming activities developed, mainly olive crops.Charcoal analyses have also been performed, allowing us to identify ancient forest fires.Firstly, these data allow us to establish a general model for the forestry phases of disturbance-regeneration. This model considers the presence of two successive sequences: a regressive stage and a regenerative one. Most of the disturbance phases documented were caused by the fires.Secondly, our charcoal analyses allow us to reconstruct the history of the forest fires along the Catalan coast. High frequencies of fires mainly occurred during two periods: 7800-5500 B.P. and 1500-1200 B.P. These fires were probably caused by new human activities. However, the frequent fires could also be favoured by an increase in climatic drought.

La recerca que presentem a continuació, Pau Audouard, un fotògraf “retratista” de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918), té un objectiu triàdic. Per una banda, estudiar, amb caràcter monogràfic, la trajectòria professional de Pau Audouard, considerat per la historiografia fotogràfica moderna un dels professionals d’aquest àmbit més destacats de Barcelona, en el context cultural del Modernisme. Per l’altra, i entenent el cas d’Audouard com un paradigma d’anàlisi, la recerca pretén analitzar els processos que van intervenir en la construcció identitària del nou professional de la imatge, el retratista fotogràfic, i les múltiples estratègies de singularització seguides per aquest amb la voluntat de legitimar la seva activitat en termes socio-econòmics i artístics. Finalment, resseguint la curva d’ascens i ocàs traçada pel propi Pau Audouard, volem aproximar un marc cronològic rigorós per entendre els diferents estrats generacionals del negoci fotogràfic a Barcelona, des dels seus inicis a la dècada de 1840, amb què delimitar la producció fotogràfica que s’ha vingut a anomenar del segle XIX però que, malgrat el seu origen vuitcentista, s’estén en la primera dècada del 1900 fins a ramificar-se en els nous gèneres fotogràfics moderns del segle XX com la fotografia artística, el fotoperiodisme o la fotografia documental i, en un extrem, el cinema. Des que a la dècada de 1980 es va començar a escriure una història de la fotografia a Catalunya, dins d’un marc historiogràfic més ampli d’àmbit internacional en el context del 150è aniversari de la presentació oficial del daguerreotip a França, Pau Audouard ha estat considerat un dels més grans fotògrafs de Barcelona del darrer quart del segle XIX i primera dècada del XX. La conservació, actualment, de nombrosos àlbums fotogràfics i retrats en els fons d’algunes institucions culturals de referència com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de la mateixa manera que en col•leccions d’entitats com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, la Casa-Museu Joan Maragall, el Museu de la Música o l’Institut del Teatre, per citar-ne només unes poques, així com en multitud de col•leccions particulars, han avalat aquesta dimensió patrimonial del fotògraf. No en va, de manera prèvia a l’excepcionalitat trobem la norma i, en aquest sentit, la trajectòria professional d’Audouard és una bona prova del camí de legitimació que van procurar molts altres fotògrafs coetanis a ell, empesos per l’efervescència, tant econòmica com cultural, que va viure Barcelona des de la dècada de 1870 i fins a catalitzar en els anys del Modernisme. Audouard, el Sarony de Barcelona tal i com el va qualificar l’historiador Lee Fontanella en el seu llibre La fotografía en España hasta 1900, no va ser un fotògraf al marge ni tampoc singular per produir una fotografia avançada al seu temps ni molt menys allunyada del mercat. Pau Audouard va ser, pel contrari, un fotògraf que va assolir l’excel•lència des de dins mateix del grup dels retratistes, és a dir aquells primers fotògrafs professionals de Barcelona que van tenir en l’elaboració del retrat i en la galeria fotogràfica la seva activitat econòmica i el seu espai d’acció principals. Com a objecte d’estudi d’Audouard respon a la voluntat de poder retratar el retratista, el seu perfil professional i les múltiples estratègies seguides per tal d’assolir un nou règim social i artístic que, evidentment, no tots els fotògrafs de la ciutat van aconseguir. Pau Audouard, com també va ser el cas d’Emilio Fernández Napoleon, és l’extrem d’una línia d’ascens formada per diferents nivells i en què interactuen múltiples variables. / This research focuses on the professional career and photographic production of Pau Audouard, considered one of the most important photographers in Spain around 1900. In parallel, it analyzes the portrait photographer’s emergence as a new professional of the image and its interactions with the political and cultural spheres in the context of Catalan Modernisme. Among the commercial photographers in Barcelona at the fin-de-siècle, Pau Audouard (1856-1918) was one of the most important portrait artists of the political and cultural elite during the Modernisme period. From his studio on Gran Via Street (1886-1905) and then from the ground floor of Lleó Morera’s House (1905-1910), the leading personalities of the city posed for his camera, which was an important exercise on public exhibition. This visual project was complemented by a vast production of images dedicated to the Catalan national symbol (Montserrat mountain), the idea of progress (the Universal Exhibition of 1888 and public works in Barcelona’s port and railway), and finally, to the imminent disaster in Cuba (photographs about military movements in the city around 1896). Furthermore, Audouard organized the first pictorialist photographic exhibition in Barcelona at 1905 while he was teaching the young artistic photographers Miquel Renom and Rafel Areñas Tona, the future master of the avant-gardist Pere Català Pic. Based on all of these aspects, we propose to focus on the social and cultural role of the photographic production of Pau Audouard and his contribution to Catalan photography that pointed at modernity, always between politics and art.

L'objectiu que vol assolir la tesi és el coneixement del funcionament del mercat de la carn que comercialitzaven a Barcelona exclusivament els carnissers, que era únicament la carn fresca provinent de quadrúpedes domèstics; alhora es volen analitzar les relacions de col.laboració i conflicte entre els membres d'aquest ofici i el Consell barceloní durant un període llarg, com són els segles XIV i XV, amb la voluntat de poder treure a la llum els principals trets evolutius d'aquest mercat. Entre l'ampli ventall de fons disponibles per analitzar l'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona s'han escollit les fonts municipals. L'elecció de les fonts municipals com a base de la nostra recerca es deu a què ens semblaven les més adients per poder veure la relació entre el municipi i els carnissers, relació fonamental per entendre el mercat de la carn en una societat fortament intervencionista com era la baix medieval; a més, aquestes fonts ens proporcionaven el marc normatiu en el qual es mou el mercat de la carn, base imprescindible per a futures recerques dins aquest mateix tema.A l'hora d'analitzar les zones proveïdores de bestiar s'han estudiat de manera independent els diferents tipus d'animals. El bestiar més documentat és l'oví i el cabrum, el qual tenia diferents procedències: una primera zona era el ponent i el centre de Catalunya, la segona zona important d'aprovisionament es trobava al sud de Catalunya, nord del Regne de València i sud de l'Aragó i, finalmente, la tercera zona d'aprovisionament eren les actuals comarques pirinenques de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollés. Una vegada comprat el bestiar s'ha de portar fins la ciutat de Barcelona. El trajecte era llarg i dur i, molt sovint, sorgien problemes amb les autoritats de les zones per on passaven els ramats. L'actitud dels consellers, sempre al costat dels carnisser en els conflictes que mantenien amb les autoritats locals de Catalunya o de fora del Principat, canvia amb els conflictes que aquests mateix professionals tenen en el territori de Barcelona. A 'entorn de Barcelona els carnissers havien de pasturar el seu bestiar mentre esperaven el moment per entrar-lo i escorxar-lo a les carnisseries de la ciutat; aquí les pastures que necessitaven els carnissers entraven en conflicte amb els espais conreats i les pastures privades, que pertanyien en bona part a la classe patrícia de Barcelona, els ciutadans honrats, que monopolitzaven el govern de la ciutat, cosa que va generar gran quantitat de conflictes. L'intervencionisme municipal es fa especialmente patent en el procés de reglamentación i control de la venda de carn a la ciutat. El govern municipal, al llarg dels segles XIX i XV, anirà creant un corpus legislatiu per regular cada vegada amb més detall el mercat de la carn, el qual anirà evolucionant al llarg dels dos segles. Des del punt de vista econòmic el mercat de la carn també va estar força intervingut pel municipio, que va intentar mantenir sempre abastada la ciutat de carn a un preu baix, sense renunciar als ingressos de la imposición, instaurada definitivamente a mitjans del segle XIV. Per arribar a aquests objectius, els consellers van recórrer a diferents tècniques com ara la coacció, la signature de contractes, la donación de préstecs sense interès, etc.En definitiva, com s'ha explicat al començament, el mercat de la carn a Barcelona és un mercat força complex on incidiesen gran quantitat de factors, però on hi ha dos clars protagonistas: els carnissers de la ciutat, que dominen el mercat durant els dos segles, i el govern municipal, que amb el seu intervencionisme influirà profundament al desenvolupament del propi mercat. / The thesis aim has been to analyze the whole process of meat trade in a great city of Late Middle Ages like Barcelona. To obtain this aim the whole documentation of the "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" (AHCB) has been analyzed in a systematic way. We have chosen the documentation of this archive because the "Consell de Cent" played an important role in the meat market. Along the research we have verified that the meat market was a complex market where there were a lot of agents, but where there were two principal actors: the butchers and the city ministers. The butchers monopolized the whole commercial process of the meat, they bought the animals in the fairs and cattle markets, their shepherds drove their herds to the city and they sold the meat in their stalls. At the other side, the city council, who intervened a lot in all the process of the meat trade. Along all the process there was a lot of conflicts and this two actors had opposite or coincidental interests along the different moments of the mercantile process. So, the butchers and the city council agreed in the defence of the tolls and pasture city privileges against the Catalonia's feudal Lords when the herds come to the city from the cattle markets. But they disagreed absolutely when the animals had problems with the lands owners in the city surrounding pastures, when the city ministers were fixing the meat prices and taxes, or at the moment when the city government was making the hygiene legislation of the meat selling.

Les processus de globalisation, régionalisation et décentralisation ont eu des effets sur les dynamiques locales, nationales et internationales, provoquant une participation plus élevée des entités subétatiques sur la scène internationale. Cette action, pouvant être encouragée par l'incapacité du gouvernement central à satisfaire les intérêts des autorités locales sur la scène nationale et internationale, ainsi que par divers éléments politico-administratifs, culturels et économiques, est devenue un phénomène prenant de plus en plus d'ampleur et de reconnaissance. Elle s'est constituée comme une initiative se déployant non seulement sur le continent européen mais aussi sur d'autres zones géographiques, comme l'Amérique latine. Ces actions ont atteint une portée et un intérêt à des dynamiques non seulement régionales mais aussi mondiales, en faveur des intérêts de l'échelle locale. Dans ce volet international, les collectivités territoriales ont projeté, d'une part, à travers des différents outils (individuels et/ou collectifs), des actions stratégiques contribuant à leur développement local et, d'autre part, des actions leur permettant de coopérer et de conquérir des espaces significatifs sur des scènes supérieures, ainsi que de se consolider comme des acteurs incontournables dans des processus et sur des scènes régionales et mondiales importants. Cette insertion des gouvernements non centraux sur la scène internationale, accompagnée de la mise en valeur de l'échelle locale, de l'ouverture d'espaces et d'une évolution du discours international concernant leur rôle dans les problématiques mondiales, régionales et nationales, est un élément permettant de designer le début d'un changement du paysage du système international. Ce travail étudie l'émergence des nouveaux acteurs sur la scène internationale et particulièrement la projection internationale des gouvernements locaux sur cette arène. Dans ce contexte, nous avons également identifié le processus d'engagement et de mise en place de ce type d'actions par des villes de différentes parties du monde, notamment, les activités développées par Barcelone, en Espagne, et Medellín, en Colombie. De plus, nous nous sommes intéressés à la reconnaissance et l'insertion des collectivités territoriales à des structures supérieures dans des cadres régionaux et mondiaux, comme le Mercosur et l'ONU. Ceci a été réalisé, en partie, à travers d'une action collective de villes et d'une organisation réticulaire, comme les réseaux Mercociudades et CGLU. / The processes of globalization, regionalization and decentralization have created different effects on local dynamics, national and international, causing a higher participation of sub-state entities in the international arena. This action, which may be encouraged by the central government's inability to meet the interests of local authorities on the national and international scene, as well as various political and administrative elements, cultural and economic, has become a phenomenon increasingly taken with greater importance and recognition. This has established an initiative that has spread not only on the European continent but also other geographical areas, such as Latin America. These actions have achieved great traction and interest in a dynamic regarding not only regional but also global in the interests of the local sphere. In this international front, local authorities have projected, on the one hand, through different tools (individual and / or collective), strategic actions contributing to local development, on the other hand, actions that allow them to cooperate and conquer significant spaces on top scenes and consolidated as essential players in processes and important regional and global scenes. This inclusion of non-central governments on the international scene, accompanied by the appreciation of the local sphere, the opening of spaces and an evolution of the international discourse about their role in global issues, regional and national, is an element to project the beginning of a change in the landscape of the international system. This paper studies the emergence of new actors on the international scene and particularly the international influence of local governments on this arena. In this context, we have also identified the process of commitment and implementation of such actions by cities around the world, particularly the activities of Barcelona in Spain, and Medellín in Colombia . Additionally, we have been concerned about the recognition and inclusion of local government in higher structures within regional and global frameworks, such as Mercosur and the UN. This has been done, in part, through the collective action of cities and a network organization, such as networks of Mercociudades and UCLG.