La investigació a Xile sobre formació inicial docent és més aviat precària, especialment respecte dels qui ensenyen, dels que es formen, i del tipus de coneixement processat (Cox, 1990), situació que resulta paradoxal si es considera la rellevància que les polítiques públiques atorguen a la formació de professors, com a factor clau del que passa a l'escola (OCDE, 2004), al que s'afegeix una tradició formadora de professors de voltant de 200 anys. En el Concurs del Fons Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (Fondecyt, 2005), només el 2,7% dels projectes aprovats correspon a pedagogia i educació i van obtenir l'1,6% del total dels fons. En el context xilè els docents encara centren la seva tasca en classes frontals, i en els casos en que realitzen una docència més activa, no existeix cap certesa que es tracti d'un professor estratègic. També les facultats d'educació, tenen habitualment una orientació tendent a reforçar el model frontal, amb la qual cosa es dificulta l'ús de metodologies actives. A nivell Llatinoamericà es postula que es requereix de mètodes actius, que permetin aprendre a aprendre, que ensenyin a escollir i utilitzar la informació, que promoguin la capacitat de resoldre problemes en què el docent compleixi un paper de guia del procés d'aprenentatge (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Es planteja la necessitat de formar professors capaços de decidir sobre les estratègies d'ensenyament rellevants, allunyant-se de les orientacions conductistes en favor d'enfocaments que reconeguin com funciona el procés de construcció de significats (Ávalos, 1999; OCDE, 2004). La formació universitària dels futurs docents planteja que la formació com a aprenent estratègic és el primer esglaó, ja que constitueix el punt de partida del procés de formació del professor, el que atorga sentit i significat a la seva actuació professional, evitant la paradoxa d'ensenyar el que no es fa (Monereo, 2000). En forma paral.lela, la recerca en estratègies d'aprenentatge ha cobrat una importància cada vegada major gràcies a l'impuls que transforma l'aprendre a aprendre en una de les metes essencials de qualsevol projecte educatiu (Pozo i Monereo, 1999).Els estudis realitzats per Poggiole (1989), i Pressley (1990), citats per Monereo (2000) posen en evidència que sense una acció intencional per part del docent per promoure l'adquisició de les estratègies d'aprenentatge, s'ensenyen de forma mínima i no sempre de manera reflexiva i conscient. Això porta a considerar que per ensenyar a l'aprenent a utilitzar de manera estratègica els seus recursos en situacions d'aprenentatge, és necessari que prèviament el professor sigui capaç d'aprendre i ensenyar estratègicament les matèries que preveu el currículum. Sota aquestes premisses hem desenvolupat la nostra recerca per esbrinar fins a quin punt els procediments d'aprenentatge són presents als currículums de formació dels futurs mestres.Hi van participar professors i alumnes de quatre carreres de magisteri de la Universitat Catòlica del Maule a l'any 2004: Educació Física, Educació Especial i diferenciada, Educació General Bàsica i Educació Parvulari.Les dimensions d'anàlisi considerades van ser: Els programes de formació professional, de 2 ° i 4 ° any; la percepció dels estudiants al voltant dels procediments o estratègies d'aprenentatge utilitzades en les classes; la percepció dels professors de pedagogia respecte als procediments o estratègies utilitzades en els cursos.Per a l'establiment de les categories, es va utilitzar la taxonomia de procediments, publicada per Pozo i Postigo (2000), agrupades en cinc categories bàsiques: Adquisició de la informació, Interpretació de la informació, anàlisi de la informació, comprensió de la informació i comunicació de la informació. Les dades han estat analitzades utilitzant de manera combinada i complementària (Cea D'Ancona, 1999; Cortés, Menéndez i Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) enfocaments qualitatius i quantitatius. Per als primers es va considerar l'anàlisi de documents (programes d'estudi) i entrevistes (als docents); quant als segons es van aplicar enquestes (als estudiants). Els resultats de la recerca ofereixen dades relatives als apsectes següents: L'estat de desenvolupament que té la formació inicial docent a Xile, com també de l'estat de l'art en què es troba el coneixement procedimental i estratègic en l'actualitat; el grau de presència que té el coneixement procedimental en els programes d'estudi de les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; la percepció que tenen els estudiants de pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule, respecte del coneixement procedimental implicat en la seva formació professional; el grau de coneixement procedimental que diuen utilitzar els docents que imparteixen cursos en les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; el volum i presència de coneixement estratègic o procedimental, tant en els programes de curs, com en les seves pràctiques formatives, en les diverses carreres i cursos objectes d'aquesta investigació; la relació existent entre els coneixements estratègic i procedimental plantejats en els objectius de les assignatures de Formació Professional dels estudis de Pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule i la seva concreció en l'aula, segons la percepció d'estudiants i docents, i el tipus d'estratègia o procediment que registra major presència tant en els programes de formació com en les pràctiques formatives dels futurs docents. / La investigación en Chile sobre formación inicial docente es más bien precaria, especialmente respecto de quienes enseñan, de los que se forman, y del tipo de conocimiento procesado (Cox, 1990), situación que resulta paradójica si se considera la relevancia que las políticas publicas otorgan a la formación de profesores, como factor clave de lo que ocurre en la escuela (OCDE, 2004), a lo que se agrega una tradición formadora de profesores de alrededor de 200 años. En el Concurso del Fondo Nacional de Desarrollo Científico y Tecnológico (FONDECYT, 2005), sólo el 2,7% de los proyectos aprobados corresponden pedagogía y educación, los que obtuvieron el 1,6% del total de los fondos.En el medio chileno los docentes aún centran su quehacer en clases frontales, y en los casos en que realizan una docencia más activa, no existe certeza de que se trate de un profesor estratégico, lo cual sumado al hecho de que las facultades de educación, poseen habitualmente una orientación tendiente a reforzar el modelo frontal, se dificulta con ello el uso de metodologías activas.A nivel Latinoamericano se postula que se requiere de métodos activos, que permitan aprender a aprender, que enseñen a escoger y utilizar la información, que promuevan la capacidad de resolver problemas en que el docente cumpla un papel de guía del proceso de aprendizaje (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Se plantea la necesidad de formar profesores capaces de decidir sobre estrategias relevantes de enseñanza, alejándose de las orientaciones conductistas, prefiriéndose enfoques que reconozcan como funciona el proceso de construcción de significados (Ávalos, 1999; OCDE, 2004). La formación universitaria de los futuros docentes, plantea que la formación como aprendiz estratégico, es el primer eslabón, por cuanto constituye el punto de partida del proceso de formación del profesor, lo que otorgara sentido y significado a su actuación profesional, evitando la paradoja de enseñar lo que no se hace (Monereo, 2000). En forma paralela, la investigación en estrategias de aprendizaje ha cobrado una importancia cada vez mayor a causa del impulso que transforma el aprender a aprender en meta esenciales de cualquier proyecto educativo (Pozo y Monereo, 1999). Estudio realizados por Poggiole (1989), y Pressley (1990), citados por Monereo (2000) ponen en evidencia, que sin una acción intencional por parte del docente en las estrategias de aprendizaje, estas se enseñan de forma mínima, y no siempre de forma reflexiva y consciente. Esto lleva a considerar que para enseñar al aprendiz a utilizar de manera estratégica sus recursos en situaciones de aprendizaje, es necesario que previamente el profesor sea capaz de aprender y enseñar estratégicamente las materias que contempla el currículo.En la investigación participaron profesores y alumnos de cuatro carreras de magisterio existentes en la Universidad Católica del Maule al año 2004: Educación Física, Educación Especial y Diferenciada, Educación General Básica y Educación Parvularia.Las dimensiones de análisis consideradas fueron: Los programas de formación profesional, de 2° y 4° año; la percepción de los estudiantes en torno a los procedimientos o estrategias de aprendizaje empleadas en clases; la percepción de los profesores de pedagogía respecto a los procedimientos o estrategias utilizadas en los cursos.Para el levantamiento de las categorías, se utilizó la taxonomía de procedimientos del currículo, publicada por Pozo y Postigo (2000), agrupadas en cinco categorías básicas: Adquisición de la información, Interpretación de la información, análisis de la información, comprensión de la información y comunicación de la información.Los datos son abordados, utilizando de manera combinada y complementaria (Cea D'Ancona, 1999; Cortés, Menéndez y Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) los enfoques cualitativos y cuantitativos en investigación social. Para los primeros se consideró el análisis de documentos (programas de estudio) y entrevistas (a los docentes); para el segundo caso se aplicaron encuestas (a los estudiantes). Los ejes que orientaron la investigación se resumen del siguiente modo:El estado de desarrollo que posee la formación inicial docente en Chile, como también del estado del arte en que se halla el conocimiento procedimental y estratégico en la actualidad; el grado de presencia que tiene el conocimiento procedimental en los programas de estudio de las carreras de pedagogía en la Universidad Católica del Maule; la percepción que tienen los estudiantes de pedagogía de la Universidad Católica del Maule, respecto del conocimiento procedimental implicado en su formación profesional; el grado de conocimiento procedimental que dicen utilizar los docentes, que imparten cursos en las carreras de pedagogía en la Universidad Católica del Maule; el volumen y presencia de conocimiento estratégico o procedimental, tanto en los programas de curso, como en sus prácticas formativas, en las diversas carreras y cursos objetos de esta investigación; la relación existente entre los conocimientos estratégico y procedimental planteados en los objetivos de las asignaturas de Formación Profesional de las Carreras de Pedagogía de la Universidad Católica del Maule, y su concreción en el aula, según la percepción de estudiantes y docentes; y, el tipo de estrategia o procedimiento que registra mayor presencia, tanto en los programas de formación, como en las prácticas formativas de los futuros docentes. / Research about undergraduate teacher training is rather precarious, especially with respect to those who teach, to those who are taught, and to the kind of knowledge that is processed (Cox, 1990). This situation seems paradoxical if we consider the relevance that public policies give to teacher training as a key factor to which happens in the schools (OECD, 2004). To all this, a 200 year tradition of teacher training is added. In the last contest of the The National Fund for Scientific Research (FONDECYT, 2005), 2.7% of the approved projects belonged to the pedagogy and education field ,and only a 1.6% gained financial support. In Chile the teachers still teach in a frontal style, and when they use a more active approach there is no evidence that supports the fact that that kind of behavior is a strategic one. Besides, education faculties tend to reinforce the frontal style and, as a result, they obstruct the use of active methodologies.At the Latin American level it is said that active methods are required, that allow to learn how to learn, that teach to choose and to use information, that promote the capacity to solve problems in which the teachers play a role of guide of the process of learning (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Also, it has been said that it is necessary to train teachers capable of deciding about new relevant teaching strategies moving away from behavioral approaches, preferring approaches that recognize the process of construction of meanings (Ávalos works, 1999; The OECD, 2004).The university training of the future teachers raises that the student as an strategic apprentice is the first link, because it is constitutes the departure point of the teacher training process. This gives sense and meaning to their professional acting, avoiding the paradox of "teaching what one does not do" (Monereo, 2000). Besides, the research on learning strategies has acquired an increasing importance because of the impulse that transforms learning how to learn in an essential goal of any educational project (Pozo and Monereo, 1999). Researches done by Poggiole (1989), and Pressley (1990), cited by Monereo (2000) put in evidence that without an intentional action on the part of the teacher in the learning strategies, these are taught in a minimum way and not always from a reflective and conscious form. This leads us consider that to teach the apprentice to use strategically his/her resources in learning situations, it is previously necessary that the teacher is able to learn and to teach strategically the subject matters that the curriculum includes. In this research participated teachers and students from four teaching careers existing in 2004 at the Universidad Católica del Maule: Physical Education, Special Education, Elementary Education and Preschool Education. The dimensions of the analysis were: the teacher training programs for 2° and 4° year; the students opinion about the procedures and strategies used in class; the professors opinion about the procedures and strategies used in the courses. For the rise of the categories, the taxonomy of curriculum procedures, published by Well and Shutter was used (2000), grouped in five basic categories: acquisition of the information, interpretation of the information, analysis of the information, understanding of the information and communication of the information.The data are analyzed using, in a combined and complementary way (Cea D'Ancona, 1999; Courteous, Menéndez and Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) the qualitative and quantitative approaches in social research. For the former, the analysis of documents (study programs) and interviews (to the teachers) were considered; for the second later surveys were applied (to the students). The axes that oriented the research can be summarized like this: The state of the development of undergraduate teacher training in Chile. Also the state of the procedural and strategic knowledge nowadays; the degree of presence that the procedural knowledge has in the study programs of the pedagogy careers in the Universidad Católica del Maule; the perception that the pedagogy students of the Universidad Católica del Maule have with respect to the implied procedural knowledge in their professional training; the degree of procedural knowledge that the professors who teach in the pedagogy careers say they use; the volume and presence of strategic or procedural knowledge, as much in the course programs, like in its formative practices, in the many careers and courses studied in this research; the existing relation between strategic and procedural knowledge present in the courses for the professional training in the pedagogy careers at the Universidad Católica del Maule, and their concretion in the classroom, according to the students and professors opinions and the type of strategy or procedure that has the biggest presence in the formation programs and in the formative practices of the future teachers.

Innovació, emprenedoria i subcontractació són els pilars temàtics de la present tesi doctoral. L'ús del coneixement per part de les empreses representa l'element comú d'aquestes temàtiques. Les evidències empíriques provenen principalment del món empresarial, però es complementen amb les del món acadèmic com a principal proveïdor de coneixement a la societat actual, la finalitat de la qual és crear riquesa i benestar socioeconòmic. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és contribuir a les diferents àrees de recerca. La primera, gestió de la innovació, més concretament innovació organitzativa, reflexionant sobre la seva importància i monitorització a través d'enquestes. Tot seguit, un exemple d'innovació organitzativa -treball en equip- s'analitza en profunditat, així com també els seus determinants. La segona, analitza el procés de transició d'una universitat tradicional cap a una universitat emprenedora, començant per la fase de disseny fins a l'actualitat contemplant la seva funcionalitat i eficiència en el marc de les institucions públiques de recerca d'Europa. I la tercera, descriu les barreres que les empreses han de fer front a l'hora de cooperar, en general, i amb universitats, en particular. La mateixa mostra d'empreses gasela també serveix per analitzar la decisió de fer-o-comprar. El resum d'aquests resultats, les conclusions, així com les futures línies de recerca finalitzen el treball. / Innovation, entrepreneurship and outsourcing represent the backbone of the present dissertation. The use of knowledge in business environments symbolizes the overlapping area of these concepts. Empirical evidences come mainly from business world, but they are complemented with academia as one of the main scientific knowledge provider in current society whose final objective is wealth creation and socioeconomic welfare. The main objective of the present work is contributing to different areas of research. First, innovation management in terms of organizational innovation, contemplating its importance and challenges for its measurement on large scale surveys. Then, a particular example of organizational concept - teamwork - in production is analyzed and the matter of its determinants is tackled. Second, the entrepreneurial transformation of a non-elite university is followed up, since its beginnings including the design phase up to present contemplating its functionality and efficiency, compared to other European public research institutions. Third, the difficulties and barriers in terms of R&D outsourcing, in general, and with universities, in particular are analyzed on a sample of gazelle companies, as well as their decision to make-or-buy. Finally, a summary of the results, conclusions and particular implications end this work.

El País Fértil es una investigación que aborda el significado del proceso creativo específico de la arquitectura mediante su comparación con otras disciplinas artísticas. Esta premisa metodológica implica el reconocimiento del carácter artístico de la arquitectura. Insistir en la pertenencia de la arquitectura al campo del arte, algo que nadie cuestionaba, se vuelve hoy imprescindible en un contexto social y universitario que potencia excesivamente el peso del factor tecnológico en detrimento del artístico/humanístico. La idea del medio expresivo -el que diferencia a las artes- permite acercarse de modo original al concepto de "proporción", el principio proyectual abstracto con que la arquitectura construye su arte. Enseñar a diseñar arquitectura significa transmitir los mecanismos de la práxis arquitectónica, la esencia misma del proceso creativo -que todas las artes comparten-. Enseñar a diseñar, enseñar a proyectar, o enseñar a crear son diferentes expresiones de la materia que está en el origen de esta investigación. El proceso de proyecto que es necesario transmitir a los estudiantes de arquitectura es el conjunto de estrategias que permiten trabajar la imaginación -como actividad no acotada y sin límites- para que se convierta en productiva. De esta forma se reivindica una vez más el rol del dibujo de arquitectura como uno de los hilos conductores que permiten desplegar las infinitas posibilidades de una imaginación así concebida.Siguiendo un proceso abierto, análogo al del proyecto arquitectónico, este trabajo descubre un campo fértil susceptible de evolucionar hacia nuevas y diferentes propuestas. Esa y no otra es su utilidad: sugerir otros paisajes para el área siempre experimental de la pedagogía de la arquitectura.La relación entre el dibujo y el proyecto en las escuelas de arquitectura, suele guardar importantes similitudes con el proceso real de diseño que desarrollan los arquitectos. Para explorar esa hipótesis se concertaron una serie de conversaciones con destacados arquitectos y diseñadores que reflexionan sobre la relación entre experiencia docente y actividad profesional. Una selección de esas conversaciones integra el anexo que acompaña la tesis. En ellas se habla esencialmente del proceso de diseño, del proceso creativo. Un proceso común a todas las disciplinas de las cuales se espera que resuelvan problemas o necesidades, inventando algo nuevo, apoyadas en la singular potencia constructiva de la imaginación.Cada capítulo va precedido por una "perspectiva", las reflexiones de un autor sobre su particular proceso creativo. Se trata de la recuperación de una serie de textos clásicos de la modernidad, algunos olvidados, pero todos completamente actuales, que ofrecen una visión particular sobre la relaciones entre diferentes artes y sus procesos de creación, en completa sintonía con las preocupaciones que dieron origen a esta investigación. / El País Fértil is an investigation focused in the specific meaning of the architectural creative process through comparison to other artistic disciplines. This research methodology is based on the premise that conceives architecture as an art. It is today essential to emphasize Architecture belonging to the realm of the fine arts, in a social context where technology has been converted in the main value against the artistic and humanities factors. The idea of the expressive medium -what differentiate arts- allows an original approach to the concept of "proportion", the abstract project principle architecture builds his art with. Teaching architectural design means transmitting the architectonic praxis, which is the essence of the creative progression shared by all arts. Teaching design, teaching project, or teaching to create are different expressions of the same subject which is on the root of this research. The project mechanism that needs to be transmitted to architecture students is the compendium of strategies that makes possible imagination works in the more productive way. Once again, architectural drawing is claimed the main driver to develop the unlimited possibilities of the power of imagination.Following an open evolution, like in the architectural project, this study finds a fertile ground to evolve into new and unexpected proposals. Nothing would be more useful to suggest other landscapes for the always experimental area of architecture pedagogy.The relationship between drawing and project has many affinities in architecture schools with the real design routines that architects use in their work. In order to explore this hypothesis a series of conversations with leading architects and designers were organized reflecting on both their teaching experience and professional activity. All of them talk mainly about the creative procedure, a common method to all disciplines expected to resolve problems or needs, inventing something new, supported by the unique imagination's constructive power.Every chapter is preceded by a "perspective": the thinking of an artist on his personal creative way. This is the recovery of a series of beautiful modern classical texts, some forgotten, but even at the forefront nowadays. These documents can help to illuminate the search for answers to the concerns that gave rise to this investigation.

El resurgimiento de las teorías del aprendizaje, en el campo de la dirección estratégica, aparece como una posibilidad de explicar los resultados de la empresa más allá del paradigma ECR (estructura comportamiento resultados) y se está tomado por parte de la comunidad académica como un intento de encontrar nuevas teorías que permitan explicar las circunstancias sociales que se dan en las organizaciones. Aprender es un proceso dinámico, y su uso en las teorías económicas enfatiza la naturaleza dinámica de las organizaciones. La naturaleza del objeto de investigación -las barreras de aprendizaje organizacional-, ha conducido al investigador a crear un instrumento de medida para la evaluación cuantitativa de las mismas. La aproximación al objeto de investigación se ha realizado a través de un cuestionario de elaboración propia. La recogida de datos ha sido desarrollada de una forma sistemática y la herramienta creada para ello se ha mostrado eficaz y fiable. La naturaleza cuantitativa de los datos recogidos ha permitido desarrollar posteriores análisis estadísticos, obteniéndose, como resultado, tres tipos de factores; los factores del constructo barreras defensivas, los factores del contexto y los factores del rendimiento de la organización. Una vez obtenidos los factores más significativos ha resultado posible alcanzar los objetivos, analizando las relaciones existentes entre los tres constructos fundamentales de la investigación. El primer objetivo de la investigación consiste en la construcción de un instrumento de medida para evaluar las barreras al aprendizaje organizacional. Se ha diseñado un primer cuestionario y se ha depurado el cuestionario inicial por medios cuantitativos y cualitativos hasta obtener un conjunto de ítems significativos. Finalmente se ha obtenido el cuestionario definitivo, que se ha distribuido a una muestra más amplia de individuos, confirmándose la fiabilidad y validez de los constructos por medio del análisis multivariante de componentes principales.El segundo objetivo de la investigación versa sobre las relaciones entre la intensidad de las barreras defensivas y ciertos factores del contexto. La hipótesis fundamental que recae sobre este objetivo es que ciertos contextos condicionan la aparición de comportamientos defensivos. Los factores del contexto contemplados son satisfacción, confianza, comunicación, distancia jerárquica y estabilidad laboral. Los resultados obtenidos confirman la hipótesis planteada, y queda demostrado que ciertas condiciones contextuales favorecen la aparición de comportamientos defensivos. Más concretamente, la influencia del contexto no afecta por igual a todas las tipologías de barreras defensivas, concluyendo que ciertas barreras defensivas son específicas del contexto.El tercer y último objetivo de la investigación se cuestiona las posibles relaciones existentes entre la aparición de barreras defensivas y el rendimiento de la organización. La investigación empírica ha concluido que las barreras defensivas tienen un fuerte impacto en el rendimiento de la organización, especialmente sobre la eficiencia de la misma. Tres de los cuatro tipos de barreras defensivas identificadas reducen la eficiencia organizativa. La conclusión final de la investigación es que las barreras defensivas en las organizaciones permiten explicar ciertos comportamientos individuales y grupales al actuar como protección frente a situaciones de riesgo psicológico. Las barreras defensivas limitan la comprensión de las causas que conducen a los errores en un intento de encubrirlos para protegerse de la situación de incomodidad que les acompaña. Ha quedado demostrado que ciertas condiciones de contexto favorecen la aparición de barreras defensivas, y que éstas, a su vez, reducen el rendimiento de la organización.

En aquesta tesi doctoral es presenta un mètode sistemàtic per a la síntesi de giradors de potència. A partir d'aquest mètode s'han generat i classificat diverses estructures giradores. Cadascun d'aquests giradors, que poden tenir característiques diferents, pot ser útil en diferents aplicacions.Des d'un punt de vista circuital, es tracta d'una estructura de dos ports que es caracteritza per algun d'aquests dos grups d'equacions: 1) I1=gV2, I2=gV1 , 2) V1=rI2, V2=rI1, on I1, V1, i I2, V2 són els valors en contínua corresponents als valors de tensió i corrent als ports d'entrada i sortida respectivament, essent g (r) la conductància (resistència) del girador.En aquesta tesi, les estructures giradores de potència s'han classificat en funció de com transformen una font d'excitació al port d'entrada en la seva representació dual al port de sortida. Segons aquesta classificació es poden distingir tres tipus de giradors: 1) girador de potència de tipus G, 2) girador de potència de tipus G amb corrent d'entrada controlada i 3) giradors de potència de tipus R. Les categories 1 i 2 són les dues possibles solucions de síntesi de les equacions (1), mentre que la categoria 3 correspon a la solució de síntesi de les equacions (2).A més a més, no existeixen estudis sistemàtics on basant-se en les equacions de definició s'arribi finalment a una verificació experimental. En aquesta tesi es presenta el disseny i anàlisi dels giradors que s'han presentat. L'anàlisi cobreix exhaustivament l'estudi tant del comportament dinàmic com estàtic dels giradors presentats. Aquests giradors es poden considerar com estructures canòniques per al processat de potència.A més a més, es presenten algunes funcions bàsiques del processat de potència realitzades amb giradors de potència. Com per exemple: conversió tensió-corrent, corrent-tensió, adaptació d'impedàncies i regulació de tensió.Les característiques de cada girador depenen no només de la topologia convertidora sinó també del funcionament del control del convertidor. S'han investigat dos tècniques de control: el control en mode lliscant i el control no lineal basat en dinàmica zero. Per tant, les estructures giradores proposades poden treballar tant a freqüència constant com a freqüència variable.Finalment s'han verificat les previsions teòriques mitjançant simulació i verificació experimental. / In this thesis, a systematic approach to the synthesis of power gyrators is presented. Based on this approach, several gyrator structures can be generated and classified. Each of these gyrators has its own features and is suitable of different applications.From a circuit standpoint, a power gyrator is a two-port structure characterized by any of the following two set of equations: 1) I1=gV2, I2=gV1 , 2) V1=rI2, V2=rI1, where I1, V1, and I2, V2 are DC values of current and voltage at input and output ports respectively and g ( r ) is the gyrator conductance ( resistance ).In this thesis, power gyrator structures are classified by the manner they transform an excitation source at the input port into its dual representation at the output port. Based on this classification, there exist three types of power gyrators: 1) power gyrators of type G, 2) power gyrators of type G with controlled input current and 3) power gyrators of type R. Categories 1 and 2 are the two possible synthesis solutions to the set of equations ( 1 ) while category 3 corresponds to the synthesis solution of ( 2 ).Thus far, no systematic works have been done starting at the definition equations and ending at the experimental verification. In this thesis, the analysis and design for the disclosed power gyrators are presented. The analysis covers exhaustingly the study of both static and dynamic behavior of the reported power gyrators. These power gyrators presented can be considered as canonical structures for power processing.Thus, some basic power processing functions done by the presented power gyrators are reported. Namely, voltage to current conversion, current to voltage conversion, impedance matching and voltage regulation.The performance characteristics of a power gyrator depend not only on the circuit topology but also depend on the converter control operation.Hence, two main control schemes are investigated, namely, sliding-mode control schemes and zero-dynamics-based PWM nonlinear control. Therefore, the proposed gyrator structures can operate indistinctly at constant or at variable switching frequency.In addition, experimental and computer simulation results of the power gyrators presented are given in order to verify the theoretical predictions.

La tesi se centra en els equips d'alt rendiment com a instrument de la gestió del coneixement en les organitzacions públiques espanyoles, estudiant si permeten, d'una banda, sistematitzar la compartició i creació de coneixement en aquestes organitzacions; i per altra banda, si satisfan les necessitats i les expectatives dels seus grups d'interès (empleats, clients / usuaris, proveïdors, societat en general, altres administracions, etc.). La tesi estudia i analitza els equips d'alt rendiment a través d'un estudi prospectiu Delphi, recollint l'opinió dels experts en relació a la seva aplicació en el sector públic espanyol i la possible evolució futura, i contrasta aquests resultats amb algunes entrevistes en profunditat , i amb l'estudi del cas d'una organització pública en què s'han implementat alguns equips d'alt rendiment, descrivint el seu procés d'implantació, les seves aplicacions, avantatges i inconvenients. Per valorar les aportacions d'aquesta tesi cal tenir present que la bibliografia general sobre els equips d'alt rendiment en les organitzacions públiques és molt escassa, i la majoria de les referències trobades estan orientades a aplicacions concretes sobre el sistema de treball en equips de millora i, a més, no tots els autors coincideixen en analitzar o descriure aquest sistema de treball. / La tesis se centra en los equipos de alto rendimiento como instrumento de la gestión del conocimiento en las organizaciones públicas españolas, estudiando si permiten, por una parte, sistematizar la compartición y creación de conocimiento en estas organizaciones; y por otra parte, si satisfacen las necesidades y las expectativas de sus grupos de interés (empleados, clientes/usuarios, proveedores, sociedad en general, otras Administraciones, etc.). La tesis estudia y analiza a los equipos de alto rendimiento a través de un estudio prospectivo Delphi, recogiendo la opinión de los expertos en relación a su aplicación en el sector público español y la posible evolución futura, y contrasta estos resultados con algunas entrevistas en profundidad, y con el estudio del caso de una organización pública en la que se han implementado algunos equipos de alto rendimiento, describiendo su proceso de implantación, sus aplicaciones, ventajas e inconvenientes. Para valorar las aportaciones de esta tesis hay que tener presente que la bibliografía general sobre los equipos de alto rendimiento en las organizaciones públicas es muy escasa, y la mayoría de las referencias encontradas están orientadas a aplicaciones concretas sobre el sistema de trabajo en equipos de mejora, y además, no todos los autores coinciden al analizar o describir este sistema de trabajo. / This thesis focuses on high-performance teams as a tool for knowledge management in the Spanish public organizations, in particular on its ability of systematization of the sharing and creation of knowledge, and on the other hand, on the fulfillment of the needs and expectations of its stakeholders (employees, clients/customers, suppliers, society in general, other administrations, etc.). This thesis studies and analyzes high-performance teams through a Delphi prospective study, collecting experts opinions about its application to the Spanish public sector and its possible future developments, and contrasts these results with some in-depth interviews, and with the case study of a public organization in which some high-performance teams were implemented, describing the process of implementation, applications, advantages and disadvantages. The contributions of this thesis have been made regardless of the scarce literature about high-performance teams in public organizations. Most of the references found were geared to specific applications of work systems in improvement teams, and also, not all authors agreed to the analysis or the description of the work system studied in this thesis.

En la actualidad, con el desarrollo de las nuevas tecnologías, existe un interés cada vez más frecuente en las grandes posibilidades que ofrece la explotación de datos clínicos para la mejora en importantes áreas de las ciencias de la salud (eHealth o Big Data en salud). En los últimos años, con la informatización de la sanidad, hemos pasado de tener archivos manuales y muy limitados sobre los pacientes a disponer de casi infinitos datos sobre cada uno de ellos. Hemos llegado a la llamada era del Big Data o eHealth en la que, teóricamente, combinando el poder de los sistemas informáticos modernos con la cantidad de datos digitales de interés médico disponibles podríamos obtener rápidamente información muy valiosa con el objetivo de mejorar la calidad asistencial. El programa de gestión clínica SELENE (Siemens®) implantado en los hospitales de nuestra región constituye al mismo tiempo una herramienta clínico-asistencial, de gestión administrativa y gestión sanitaria, de modo que integra toda la información clínica del paciente y permite analizar todos y cada uno de los aspectos de la actividad asistencial. El sistema POSSUM fue desarrollado por Copeland en 1991 con el fin de poder predecir riesgo ajustado de morbilidad y mortalidad en pacientes diferentes, demostrando si las diferencias en cuanto a los resultados son debidas a la atención prestada al eliminar de la comparación otros factores de confusión. Es por esta razón que nos planteamos la posibilidad de integrar el sistema POSSUM en el entorno SELENE de forma que la estimación del riesgo quirúrgico de nuestros pacientes se pudiese realizar de forma individualizada, sencilla y rápida, aportando de este modo una herramienta de mejora de control interno que sirviera para monitorizar nuestra práctica clínica. El objetivo de este estudio es la implantación del sistema POSSUM en el entorno informático SELENE en pacientes intervenidos en el servicio de Cirugia General y Digestivo del Hospital de la Vega Lorenzo Guirao, que ha sido realizado a través de la elaboración del formulario denominado “escala POSSUM” para la estimación del riesgo quirúrgico de nuestros pacientes Las complicaciones se han recogido de forma sistemática utilizando el sistema Clavien-Dindo, una clasificación basada en las consecuencias terapéuticas de las complicaciones quirúrgicas que permite la evaluación y comparación con otras series. A pesar de la amplia difusión del sistema de Clavien en nuestro país para el registro y clasificación de complicaciones quirúrgicas, no está validado de forma específica en España, por lo que hemos procedido a realizar dicha validación. El síndrome metabólico es una entidad definida por la asociación entre obesidad, diabetes, enfermedad cardiovascular e hipertensión. Este síndrome es responsable de gran cantidad de las enfermedades crónicas y sus complicaciones agudas que afectan a nuestra sociedad actual. Dada su elevada prevalencia en la población Española y en concreto en el sureste español, consideramos importante e interesante estudiar su posible relación con la aparición de un aumento de complicaciones en pacientes quirúrgicos La implantación de un formulario POSSUM para estimación del riesgo quirúrgico, la recogida de complicaciones quirúrgicas y el registro de la presencia del síndrome metabólico en una muestra de pacientes intervenidos en nuestro hospital a lo largo de 1 año ha permitido la monitorización de nuestra práctica clínica a través del análisis de los resultados, destacando una mortalidad global observada significativamente menor a la estimada por el índice POSSUM y una presencia del síndrome metabólico significativamente mayor en el grupo de pacientes fallecidos y también entre aquellos que presentaron complicaciones, en concreto en el grupo de pacientes con complicaciones de mayor gravedad según la escala de Clavien-Dindo. / Nowadays, thanks to National Health Care System´s computerization, we are living on the Big Data´s Age, in which we could get quickly very valorous information about our patients from digital data, in order to improve quality of care. Clinical management application called SELENE (Siemens®) is a clinical, administrative and general management skill used in our public hospitals. It allows analizing and integrating any clinical information about our patients, in order to improve our clinical practice. POSSUM score allows to calculate morbidity and mortality´s adjusted risk in different patients (case-mix), proving if differences in medical results are really due to medical assistance. The aim of this trial is to create and implant POSSUM score in the medical management application SELENE, in order to apply it to our patients. As a result of this trial an application form called “escala POSSUM” has been created to get our patient´s surgical risk. Surgical complications have been collected by using Clavien-Dindo system. This classification is based on therapeutic consequences of surgical complications, and it allows evaluating and comparing different samples. Metabolic syndrome is a well-defined entity that associates obesity, diabetes, cardiovascular disease and hypertension, and it includes its acute complications. Due to its high prevalence in Spanish population, we considered very important to study its hypothetical relationship with a higher number of surgical complications. POSSUM´s application form implementation for surgical risk prediction, surgical complication´s collection and metabolic syndrome´s detection are analyzed in a sample of operated patients in our department during 1 year. It has permitted to monitoring our clinical practice by analyzing our medical results: it has been demonstrated a significant lesser global observed mortality in comparison with POSSUM score’s predictions and a higher presence of metabolic syndrome both in the sample of dead patients and in the sample of surgical complications, specifically in those patients with most severe complications according to Clavien-Dindo

La docencia universitaria ha sido y es eje de distintas investigaciones, aquí el interés se centra en la construcción del conocimiento práctico docente desde distintas áreas del conocimiento. Fundamentalmente la indagación busca comprender la complejidad y particularidad de la interrelación entre el marco epistemológico personal y lo pedagógico didáctico del conocimiento docente desde las características de las propias disciplinas y en el marco de un contexto socio-cultural e institucional propio. Entiendo al conocimiento docente como una construcción en donde existe una conexión estrecha entre la acción de la enseñanza y su reflexión (Meijer, 1999; Perrenoud, 2004; Schön, 1992; Tardif, 2004). Es un conocimiento que está enraizado con la práctica. Además es un conocimiento práctico personal (Elbaz, 1983; Clandinin & Connelly, 1988), porque pertenece a la persona (Tardif, 2004), al profesor, está fuertemente influenciado por sus vivencias, experiencias, biografía tanto personal como profesional. Es un conocimiento idiosincrático (Montero, 2001). Pero no solamente influyen factores personales y biográficos propios, sino que además influyen en su construcción y desarrollo, la cultura disciplinar (Becher, 1994), el contexto institucional y organizacional en la cual esté inserto (Feixas, 2004). En cuanto al proceso de investigación, se desarrolla dentro del marco de una tesis doctoral en donde la metodología de trabajo es el estudio cualitativo de casos instrumental (Stake, 1994). Participan tres profesores universitarios de la Universidad de Barcelona considerados buenos docentes por sus prácticas de enseñanza tanto por sus colegas como por sus estudiantes. Cada uno de ellos pertenece a tres áreas de conocimiento distintas: Economía, Matemáticas y Medicina. A través de una aproximación fenomenológica hermenéutica (Creswell, 2007) se pretende acercar al fenómeno desde la perspectiva de los mismos protagonistas (los docentes) e interpretarlos, dentro del escenario natural de su desarrollo. Es por ello que uno de los instrumentos de recogida de información más relevante del estudio es la observación no participante de las sesiones de clase de todo un semestre. También se utilizan: las conversaciones informales con los profesores, la entrevista en profundidad y el análisis de material curricular y didáctico, y documentos de la política docente institucional. El análisis de la información se hace siguiendo la propuesta de Glaser y Strauss (1967) de comparación constante, como un proceso fuertemente inductivo de construcción de categorías y metacategorías. Como consecuencia del mismo los resultados se organizan por medio de cuatro informes. Cada uno de los tres primeros profundiza la mirada en la particularidad y riqueza de cada uno de los tres casos; por el contrario el cuarto informe resalta un análisis transversal de los profesores. Por último cabe resaltar que los resultados revelan un conocimiento práctico docente que se constituye en un entretejido complejo entre lo disciplinar y lo pedagógico-didáctico entre otras dimensiones que se ponen en juego. Además y dada la naturaleza del conocimiento docente, la dimensión disciplinar emerge al servicio de lo pedagógico didáctico, sin que por ello dicha dimensión disciplinar pierda su relevancia, todo lo contrario es fundamental un conocimiento de las estructuras del mismo. / University teaching has been and is already the focus of different researches. In this case the interest is centred on teacher practical knowledge construction within different disciplines. The aim of the research is to comprehend the complexity and particularity of the relationship between personal epistemology frame and pedagogical-didactic approach of teacher knowledge from different knowledge areas, immerse in a socio-cultural and institutional context. This research process has been developed within a Phd thesis work where the methodology was a qualitative instrumental study case (Stake, 1994). Three university teachers participated in the research as instrumental cases, the three of them where positive valued not only by their students but also by their colleagues. Each of them belongs to different knowledge fields: Economy, Mathematics and Medicine. Besides, it is a hermeneutic phenomenological approach, where the interest is focus on the phenomena from the protagonist point of view, and interpret them, (Creswell, 2007) within natural settings. Non- participative classes’ observation was one of the main data gatherings. Also, non formal conversation before and after classes sessions with the professors, two in depth interviews with each of them, and curriculum material and institutional documents analysis completed data instruments gathering. Concerning data analysis it was a constant comparative method (Glaser & Strauss, 1967) where categories and metacategories were constructed in an inductive process. Finally, it is possible to remark that the results show out a practical teacher knowledge where the subject matter knowledge and pedagogical-didactical relationship it is complex and intertwined. The nature of teacher knowledge reveals that discipline dimension is subordinated to pedagogical one. This doesn’t mean that a profound content knowledge is indispensable within this relationship.

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la recerca i activitat filosòfica. La tesi està dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosòfiques de la tècnica i la tecnologia al llarg de la història; la segona reflexiona sobre les característiques de la societat de la informació, la comunicació i del coneixement; i, per últim, la tercera part, com a conseqüència de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funció de la filosofia en relació amb la tecnologia i societat actuals. / The thesis defends the transmutation of the philosophy in the society of the information and of the knowledge, as much regarding the new spaces of application as in those of the subjects to treat and the methods to employ in the research and philosophical activity.The thesis is divided into three parts: the first analyzes the different philosophical prospects of the technique and the technology along the history; the second reflects on the characteristics of the society of the information, the communication and of the knowledge; and, as last, the third part, as a consequence of the former two, is of the meaning and of the function of the philosophy in relation to the technology and society today.

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana.Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts.Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement.Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes.D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si.Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo.Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat.Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases.En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits.Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament;-una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica;-una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista.Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement.Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi.Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació.Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos:1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió.3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades.Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu.Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció. / This research deals with the bases of knowledge. We concentrate in the concept of knowledge from a pragmatist point of view (and, specifically, from a deweyan perspective). We look for the possibility conditions of an instrumental and naturalistic knowledge. In order to avoid a treatment of the subject in a merely abstract way, we focus our attention on a concrete project, Matthew Lipman's Philosophy of Children.We work out the hypothesis according to which the concepts of experience, community of inquiry, and judgment constitute the necessary bases of knowledge. So, we analyze these notions in Lipman's project from a deweyan perspective in order to see how they can construct knowledge.The analysis of these notions implies also the reconstruction of the concept of philosophy itself, which is now intimately related to education. This is the only way to overcome the dualism between theory and practice, against which Dewey always fought.