Le début du XXIe siècle se caractérise par l'explosion des échanges via Internet et par la multiplication des objets connectés, au premier rang desquels le Smartphone (apparu en 2007). Autant d'appareils qui permettent de recevoir et d'envoyer des informations sous des formes diverses (messages vocaux, images, vidéos, textes, etc.). Les modes de communication et les usages qui en découlent se sont multipliés et propagés. C'est désormais en milliards que se comptent les utilisateurs de Smartphones. Celte adoption en masse du Smartphone a radicalement transformé les habitudes de tout un chacun, sans distinction de génération, de sexe, de catégorie socioprofessionnelle, de culture, d'appartenance géographique, etc. Envahissant la planète et pénétrant, dans le même élan, la sphère artistique, l'appareil a su se faire adopter par les créateurs, auprès desquels il joue désormais un rôle particulier, voire plusieurs: d'abord sujet de réflexion, Je Smartphone, à la technologie complexe et aux nombreuses fonctionnalités, est devenu à la fois outil de création, lieu d'expérimentation et d'exposition, moyen de transmission et de diffusion ... Connecté et tactile, il a créé une proximité et une relation nouvelles entre les artistes et le public. Bien qu'extrêmement diverses, les pratiques artistiques et les œuvres qu'il engendre n'en forment pas moins un corpus cohérent dont les ressorts communs diffèrent de ce qui caractérise habituellement une œuvre d'art. La force du Mobile An réside dans sa capacité d'adaptation et de métamorphose. Avec lui, l'imagination déborde sans cesse la technologie pour se mettre à la portée de tous. Il est un art démocratique, désacralisé et populaire. / The outburst of exchanges via Internet and the multiplication of connected devices -number one being the Smartphone which arrived in 2007 -characterize the beginning of the XXIst century. Ali these devices enable us to receive or send different forms of information (voice messages, images, videos, texts, and so on). These new ways of communicating and their new uses have been greatly developed and diversified ever since. There are now billions of Smartphone users around the world. This massive use of the Smartphone utterly transformed everyone's habits, whatever the generation, the gender, the socio-professional category, the cultural background, the geographical area ... After flooding the plane! and then ente1ing the artistic sphere, this device has been adopted by artists and is now playing a very special part in their creative process: first mere food for thought, the Smartphone characterised by a complex technology and a lot of functions has become a tool as well as a space for experimenting and exhibiting, a means to transmit and to spread any idea, information or creative work ... It is connected, tactile and responsible for a new kind of proximity and relationship between artists and their public. The artistic practices and artworks in which the Smartphone is used, though highly diverse, nevertheless belong to a consistent corpus, the underlying motivations of which being different from what generally characterises an artwork. The power of Mobile Art lays in its ability to adapt and to transform itself. Imagination is able to continuously extend beyond technology to bring itself within everyone's reach. It is a democratic, desacralized and popular art.

Il existe actuellement peu de données sur l’apport du numérique dans le développement du langage chez des enfants porteurs de trouble du spectre autistique (TSA). Une recherche-action visant à évaluer l’évolution du langage et des particularités sensorielles et motrices est menée auprès de 20 enfants âgés entre 6 et 16 ans pendant 24 mois. La tablette numérique proposée en accompagnement individuel hebdomadaire a eu un effet positif sur le développement du langage et a participé à améliorer les comportements adaptatifs au quotidien des enfants. La proposition d’ateliers numériques sur la base de 4 curriculum numériques construits sur un modèle de type « bottom up” c'est-à-dire ciblant les apprentissages de la phonologie vers le lexique, la sémantique, la syntaxe et la pragmatique favorise la progression langagière et développementale des enfants. Les résultats vont dans le sens d’une corrélation positive entre une progression du langage et l’évolution des comportements adaptatifs au quotidien, et d’un apport bénéfique et significatif du numérique dans les accompagnements cognitifs des enfants avec TSA. / There is currently little data on the contribution of digital technology to language development in children with ASD. A research study was conducted over the course of 24 months among 20 children aged between 6 and 16 years to evaluate the language evolution and the sensory and motor characteristics. The digital tablet offered as a weekly individual intervention had a positive effect on language development and helped improve adaptive behaviors on a daily basis. The proposal for digital workshops based on 4 digital educational curriculum following on a bottom-up model, i.e. targeting the learning of phonology to vocabulary, semantics, syntax and pragmatics, promotes the linguistic and developmental progression of children. These results support a positive correlation between a progression of language and the evolution of adaptive behaviors in everyday life and in favor of a beneficial and significant contribution of digital in the cognitive interventions for children with ASD.

No description available.

Digitaliseringen av förskolan är ett faktum och läroplanen för förskolan är under förändring. Denna förändring kräver ökad kompetensutveckling för förskollärare eftersom ansvaret vilar hos dem att förse de stora barngrupperna med kunskap som de har rätt till. Ett sätt för huvudmannen att förse förskollärarna med kompetensutveckling är via IKT-grupper.Syftet med grupperna är att deltagarna ska inspireras och ta del av varandras arbete med digitala verktyg i förskolan. Syftet med vår undersökning är att belysa hur förskolläraren tar del av information om hur lärplattan kan användas som ett verktyg i verksamheten. Samtidigt syftar vår undersökning till att undersöka hur förskolläraren tillämpar lärplattan tillsammans med förskolebarn i den planerade aktiviteten. Studien grundas på observationer av planerade aktiviteter samt intervjuer med förskollärare från fyra förskolor i två kommuner i Mellansverige.Vårt resultat visar att förskollärare använder lärplattor i kombination med andra digitala verktyg för att engagera och göra fler barn delaktiga i de gemensamma lärprocesserna. Vidare visar vår forskning en indikation på att sociala medier är förskollärares primära inspirationskälla till utvecklandet av IKT-undervisningen och lärmiljön i förskolan.

Denna studie är en kvalitativ intervjustudie som undersöker förskollärares upplevelser och tankar kring IKT som pedagogiskt verktyg i arbetet med språkutveckling i förskolan och hur detta kan påverka den pedagogiska utformningen i verksamheten med barnen. Metoden består av en kvalitativ forskningsstrategi baserad på semistrukturerade intervjuer med fyra förskollärare. Resultatet påvisar att förskollärarna upplever IKT som pedagogiskt verktyg för språkutveckling som berikande och med potential inom varierande områden i relation till det språkliga lärandet. De flesta förskollärare ansåg sig besitta tillräckliga kunskaper och kompetens i arbetet med detta. De ansåg även barnen som mycket kompetenta och med många erfarenheter inom detta område. Det synliggjordes även brister i förhållande till pedagogiska kunskaper och tydliga riktlinjer i arbetet med IKT som verktyg för språkutveckling. Detta kan bero på olika faktorer såsom otydlighet gällande riktlinjer i Läroplan för förskolan, Lpfö98 och bristande kunskaper inom detta område. Studien har synliggjort både möjligheter och begränsningar i arbetet med IKT som verktyg för språkutveckling vilket förhoppningsvis bidrar med kunskaper för vidareutveckling inom detta område. / This is a qualitative interview study which examines preschool pedagogues' experiences and thoughts about digital learning resources as a pedagogical tool for working with language development in preschools and how this may affect the pedagogical design of the work environment with children. The method consists of a qualitative scientific procedure grounded in semi-structured interviews with four preschool teachers. The results show that the preschool teachers see digital learning resources as an enriching pedagogical tool for language development and with a potential in several varying areas in relation to the learning of language. Most preschool teachers deemed themselves sufficiently knowledgeable and competent while working with these resources. They also considered the children as very competent and with lots of experience in the area. There were also shortcomings outlined in relation to proficiency and clear guidelines in the work with digital learning resources for the development of language. This may depend on several different factors such as clarity regarding guidelines in the Swedish national preschool curriculum, Lpfö98, and deficient understanding in this area. The study has outlined both possibilities and limitations in the work with digital learning tools for development of language which, hopefully, will contribute for further development in this area.

[ES] La representación de un proyecto arquitectónico tiene diferentes finalidades, una de las más relevantes es su visualización. El tema de esta tesis es la relación entre el diseñador, su actividad cerebral durante la fase creativa, el proyecto representado y la mente del observador. La pregunta, planteada por arquitectos, diseñadores y académicos en los años ochenta y aún abierta a soluciones estimulantes, es una pregunta bien conocida sobre si la creciente digitalización puede ser perjudicial o beneficiosa para esta relación. Después de un análisis de la imagen en la arquitectura a partir del Renacimiento, informado en la Parte 1, se revisan y discuten las técnicas actuales de representación. La primera pregunta, abordada en la Parte 2, fue si la simulación de la realidad con renderizado de calidad fotográfica garantiza una visualización mejor o peor que una imagen tradicionalmente dibujada a mano. Se elaboró un cuestionario para verificar las características de comunicación y representación de las imágenes producidas con las dos técnicas. Los resultados mostraron que estas dos cualidades estaban más presentes en el caso del dibujo a mano alzada que en los renders fotorrealistas. La Parte 3 se centró en el diseñador y utilizó las herramientas proporcionadas por la neurociencia, a saber, el EEG y las 'respuestas evocadas', para cuantificar la actividad cerebral de alguien que hace un dibujo a mano alzada con respecto a CAD. Dado que la tecnología utilizada nunca antes se había aplicado a un sujeto al realizar un diseño, la investigación se dividió en tres experimentos separados. El primero se dedicó a encontrar una forma confiable de realizar registros durante el movimiento del miembro superior en la ejecución del dibujo; los experimentos segundo y tercero tenían como objetivo el análisis específico de la actividad cerebral que precede y sigue a los movimientos individuales de los signos trazados. Los resultados mostraron que la actividad motora relacionada con el dibujo a mano alzada estuvo acompañada por un aumento en la amplitud de las respuestas electroencefalográficas en comparación con el dibujo con CAD. Este dato es probablemente un importante paso adelante a favor de la hipótesis de que la creatividad también puede mejorarse mediante el movimiento en el dibujo a mano alzada. La conclusión es que las imágenes así dibujadas crean una mejor correspondencia entre el autor y el observador, y que el movimiento y la percepción sensorial de la mano pueden fomentar la creatividad. Recientemente, los avances en la técnica de las tabletas de dibujo han proporcionado una nueva técnica para el dibujo a mano alzada, donde se combina la capacidad de gestión de datos del ordenador con los gestos naturales tradicionalmente ligados al uso del papel y el lápiz. de la tecnología moderna puede fusionar el factor humano junto con las nuevas tecnologías digitales. / [CA] La representació d'un projecte arquitectònic té diferents finalitats, una de les més rellevants és la seva visualització. El tema d'aquesta tesi és la relació entre el dissenyador, la seva activitat cerebral durant la fase creativa, el projecte representat i la ment de l'observador. La pregunta, plantejada per arquitectes, dissenyadors i estudiosos als anys vuitanta i encara oberta a solucions estimulants, és una qüestió ben coneguda si augmentar la digitalització pot ser perjudicial o beneficiós per a aquesta relació. Després d'una anàlisi de la imatge en arquitectura a partir del període renaixentista, informada a la part 1, es revisen i discuteixen les tècniques de representació actuals. La primera pregunta, abordada a la part 2, va ser si la simulació de la realitat amb renderització de qualitat fotogràfica garanteix una visualització millor o pitjor que una imatge tradicionalment dibuixada a mà. Es va elaborar un qüestionari per comprovar les característiques de comunicació i representació de les imatges produïdes amb les dues tècniques. Els resultats van mostrar que aquestes dues qualitats estaven més presents en el cas del dibuix a mà alçada que en els renders fotorealistes. La part 3 es va centrar en el dissenyador i va utilitzar les eines proporcionades per la neurociència, és a dir, l'EEG i les 'respostes evocades', per quantificar l'activitat cerebral d'algú que realitza un dibuix a mà alçada respecte al CAD. Com que la tecnologia utilitzada mai abans s'havia aplicat a un tema mentre es feia un disseny, la investigació es va dividir en tres experiments separats. El primer es va dedicar a trobar una manera fiable de fer enregistraments durant el moviment de l'extremitat superior en l'execució del dibuix; el segon i el tercer experiment estaven dirigits a l'anàlisi específica de l'activitat cerebral que precedeix i segueix els moviments individuals dels signes traçats. Els resultats van mostrar que l'activitat motora relacionada amb el dibuix a mà alçada va anar acompanyada d'un augment de l'amplitud de les respostes electroencefalogràfiques en comparació amb el dibuix amb CAD. Aquesta dada és probablement un pas endavant significatiu a favor de la hipòtesi que la creativitat també es pot millorar amb el moviment en el dibuix a mà alçada. La conclusió és que les imatges dibuixades d'aquesta manera creen una millor correspondència entre autor i observador, i que el moviment i la percepció sensorial de la mà poden fomentar la creativitat. Recentment, els avenços en la tècnica de dibuix a tauletes han aportat una nova tècnica de dibuix a mà alçada, on la capacitat de gestió de dades de l'ordinador es combina amb els gestos naturals tradicionalment vinculats a l'ús del paper i el llapis. de la tecnologia moderna pot fusionar el factor humà amb les noves tecnologies digitals. / [EN] The representation of an architectural project aims at several intents, one of the most relevant being the visualisation of a design. The subject of this dissertation is therefore the relationship between the draftsman, the creativity of his brain, the represented design, and the mind of the observer. Since the Eighties, architects, designers and scholars wondered whether the current habit of an ever increasing digitalisation could be detrimental or advantageous to such relationship. After an analysis of architectural imaging since the Renaissance, as reported in Part 1, the current techniques are reviewed and discussed. The first question, addressed in Part 2, has been whether the simulation of reality with renders of photographic quality, would relate to the observer better or worse than a traditionally hand drawn image. A questionnaire has been constructed to probe the communication and representation qualities of the images. The results suggested that these two qualities were best represented in the case of freehand drawing compared to photorealistic renders. Part 3 was focused on the designer and used the instruments provided by neuroscience, i.e. the EEG and 'evoked responses', to quantify the brain activity in connection with freehand and CAD drawing. Because the involved technology had never been applied before to a drawing subject, the investigation had to be divided into three separate experiments. The first one was dedicated to finding a reliable way to perform the recordings in subjects who freely moved their arm and hand while drawing. The second and third experiments were aimed at analysing the cerebral activity occurring before and after each drawing movement. All results demonstrated that a larger cerebral activity preceded and followed each movement in freehand drawing compared to CAD design. This finding may be considered a robust step towards the notion that also creativity may consequently be improved. The final conclusion is that the freehand drawn images make a better link between author and observer, and at the same time the very movement and haptic perception of the hand elicit creativity. Indeed, the most recent advances in technology of drawing tablets have provided a new medium for freehand drawing, which can exploit the capacity of data handling of computers with the natural movement of using pencil and paper, ending up in a traditional hand made product. A wise usage of modern technology can therefore merge the human factor with the digital world. / Leandri, G. (2022). Freehand Digital Drawing: a Boost to Creative Design. The Observer's Eye and the Draftsman Brain [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/188091 / TESIS