Se ha escrito mucho sobre la valoración de derivados financieros, pero no se ha estudiado tanto las razones, los costes, las ventajas y el impacto económico de su uso. Esto es sorprendente dada la importancia económica de estos instrumentos: La posición mundial agregada en derivados ha experimentado un aumento significativo, y su crecimiento no parece haber parado todavía. Es por lo tanto crucial analizar y entender el uso de derivados en la economía. Los tres ensayos contenidos en este trabajo proponen rellenar este hueco analizando diversos aspectos del uso de derivados por diversos agentes económicos. Los tres capítulos en esta tesis intentan contestar a algunas preguntas fundamentales: ¿Están los derivados desempeñando un papel central en el desarrollo de mercados financieros sanos, permitiendo reducir los riesgos y compartirlos a través de agentes? ¿O bien, los derivados se utilizan para la especulación y aumentar los riesgos financieros? ¿Se pueden asociar los derivados a costes de agencia? Intentamos dar respuestas a estas preguntas desde diversas perspectivas. En los primeros dos capítulos analizamos empíricamente el impacto del uso de derivados por los fondos de inversión. En el tercer y último capítulo analizamos los costes teóricos asociados al uso de derivados por las firmas no financieras. Así, esta tesis se organiza en tres capítulos, cada uno corresponde a un papel de investigación, cada uno de los cuales se puede leer independientemente de los otros. En el primer capítulo, "El uso de derivados en la industria española de los fondos de inversión " (una investigación en conjunto con José M. Marín), analizamos el impacto del uso de derivados en el riesgo y el funcionamiento de la industria española de los fondos de inversión. La literatura financiera indica que los derivados se pueden utilizar para propósitos de la gestión de riesgos, la reducción de los costes de transacción, o el mejor manejo de la información.

La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma.El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana.El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari. / This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.

Este trabajo pretende ofrecer una visión del actual Sistema Financiero de Angola, con la finalidad de presentar políticas y alternativas de mejora del mismo. Además, se realiza un estudio comparativo con los sistemas financieros de España en la década de los ochenta y el actual de Cabo Verde.El presente estudio tiene por objetivos:- La recopilación y ordenación del material referente a los sistemas financieros de los tres países estudiados con la finalidad de contribuir a enriquecer la muy escasa base bibliográfica de Angola, sobre los intermediarios financieros, los mercados y los medios, referidos estos últimos tanto a los activos financieros como a las medidas de política monetaria y financiera de las autoridades, dirigidas a hacer posible alcanzar los grandes objetivos de la política económica nacional y a la consecución de los fines específicos de cada uno de los sistemas financieros;- Contrastar el sistema financiero actual de Angola con los sistemas financieros de España y Cabo Verde, destacando las características comunes y diferenciadoras de los tres sistemas, sus analogías y diferencias, sus interrelaciones, sus mayores o menores niveles de desarrollo, sus puntos fuertes y débiles, sus oportunidades y amenazas, etc.;- Proponer recomendaciones, políticas o reformas para la mejora y desarrollo del Sistema Financiero de Angola.La presente tesis está dividida en cuatro partes.La primera, compuesta por seis capítulos, estudia las generalidades de un Sistema Financiero. La segunda presenta el Sistema Financiero de Angola y está constituida por doce capítulos. Iniciaremos el estudio con la exposición de la evolución, características generales y estructura del sistema financiero, haciendo referencia a los rasgos fundamentales de la economía de Angola; profundizaremos en el estudio de las autoridades monetarias y financieras, con énfasis en la de carácter ejecutivo más relevante, el banco central de Angola y su aplicación de la política monetaria nacional; a continuación analizaremos las principales medidas de control y supervisión en vigor, que afectan a las entidades de crédito, pasando después al estudio de dichas instituciones, comenzando por las bancarias, terminando con las instituciones no bancarias y, en general, con todos los intermediarios financieros: compañías de seguros, casas de cambio, fondos de pensiones, etc., procurando siempre alguna información estadística sobre ellos.La tercera parte está compuesta por dos capítulos: el referente al sistema financiero de España, su evolución hasta los años ochenta y el capítulo que estudia el sistema financiero de Cabo Verde, su evolución hasta la actualidad.Para el análisis de los tres sistemas financieros de Angola, Cabo Verde y España hemos intentado seguir una línea argumental común, lo que nos facilitará el estudio, la comprensión y la comparación de los mismos.Por eso, para el caso de España y Cabo Verde, vamos seguir la ordenación que utilizamos para Angola.La cuarta parte está formada por dos capítulos: el capítulo vigésimo primero que refleja el estudio comparativo de los sistemas financieros estudiados, especialmente desde la perspectiva del sistema financiero angoleño y a modo de conclusiones generales, comparándose también los tres países estudiados con otros países a la escala de África y mundial. En segundo lugar, presentamos un análisis interno y externo del entorno competitivo de cada uno de los sistemas financieros estudiados aplicando la Matriz DAFO o SWOT. Por último, el capítulo vigésimo segundo, que contiene las posibles propuestas para el Sistema Financiero Angoleño frente al futuro.Presentamos las conclusiones y recomendaciones del trabajo y, para finalizar, indicamos la bibliografía consultada y un Anexo que contiene los cuestionarios realizados y la explicación de los resultados de algunos cuadros elaborados en la comparación de los tres sistemas financieros estudiados. / This paper aims to provide an overview of the current financial system in Angola, with the aim of presenting policy alternatives and improvement. Moreover, conducting a comparative study with the financial systems in Spain in the eighties and the current of Cape Verde.The present study has for aims:- The summary and arrangement (ordination) of the material relating to the financial systems of three countries studied with the purpose of helping to enrich the very scanty bibliographical base of Angola, on the financial intermediaries, the markets and the means (ways), recounted the above mentioned both to the financial assets and to the measures of monetary and financial politics (policy) of the authorities, directed to making possible to reach the big aims of the economic national politics(policy) and to the attainment of the specific ends (purposes) of each one of the financial systems;- To confirm the financial current system of Angola with the financial systems of Spain and Cape Verde, emphasizing the common and not common characteristics of three systems;- To propose recommendations, policies or reforms for the improvement and development of the Financial System of Angola.The present thesis is divided in four parts (reports).The first one composed by six chapters, studies the generalities of a Financial System.The second one presents the Financial System of Angola.The third part (report) is composed by two chapters: the modal to the financial system of Spain and the chapter that studies the financial system of Cape Verde.For the analysis of three financial systems we have tried to follow (continue) a plot common line, which will facilitate to us the study, the comprehension and the comparison of the same ones.The fourth part (report) is formed(trained) by two chapters: the first that reflects the comparative study of the financial studied systems and an internal and external analysis of the competitive environment of each one of the financial studied systems applying the Matrix DAFO or SWOT; the second Angolan presents the possible offers of future for the Financial System.They present the conclusions and recommendations of the work.

Descriure l’ agregat d’àrees petites amb un elevat risc de mortalitat detectat a la zona sud-oest d’Espanya, en particular a les províncies de Huelva, Sevilla i Cadis (HSC) durant el període 1987-1995, analitzar la seva evolució i explorar les seves possibles causes. Mètodes: Estudi ecològic mixt que examina el risc de morir en 2.218 àrees petites d’Espanya durant els períodes 1987-1995 i 1996-2004 mitjançant un enfocament bayesià empíric. Resultats: Les desigualtats geogràfiques en la mortalitat descrites a Espanya durant el període 1987-1995, on destacava una pitjor situació a la zona sud-oest i en particular a les províncies de HSC, no ha millorat en el període 1996-2004. La consistència de resultats per a diverses causes específiques de mort, sexe i períodes temporals, ha evidenciat que l’origen d’aquestes desigualtats geogràfiques és molt probablement una conseqüència de la combinació “tòxica” de factors socials (socioeconòmics, laborals i ambientals). L’exposició conjunta a substàncies tòxiques amb efectes cancerígens, que conformen una part important dels determinants laborals i ambientals de la salut, està probablement jugant un paper rellevant en l’elevada mortalitat observada a HSC. Conclusions: L’important problema en la mortalitat descrit a la zona sudoest d’Espanya entre els anys 1987-1995 contínua present durant el període 1996-2004, tant en homes com en dones. És necessari portar a terme estudis epidemiològics complementaris, així com desenvolupar un pla integral de salut pública (vigilància, detecció i tractament) al sud-oest espanyol basat en el principi de precaució. / To describe the cluster of high-risk mortality small areas detected in the southwest of Spain, specifically in the provinces of Huelva, Sevilla and Cádiz during the period 1987- 1995, to analyze their evolution and to explore their possible causes. Methods: Mixed ecological study that examines the risk of dying in 2.218 small areas of Spain during the periods 1987-1995 and 1996-2004 using an empirical bayesian approach. Results: The geographical inequalities in mortality described in Spain during the period 1987-1995, which featured the worse situation in the south-west and in particular in the provinces of HSC, has not improved in the period 1996-2004.. The consistency of results for different specific causes of death, sex and temporal period, has shown that the origin of these inequalities is most likely a result of the “toxic” combination of social factors (socioeconomic, occupational and environmental). The joint exposure to toxic substances with carcinogenic effects, which constitutes a significant part of the occupational and environmental determinants, is probably playing an important role in the high mortality observed in HSC. Conclusions: The important mortality problem described in the south-west of Spain between 1987-1995 is still present during the period 1996-2004, in both men and women. It is necessary to conduct additional epidemiologic studies, as well as to develop a comprehensive public health plan (surveillance, detection, treatment) in the southwest Spanish based on the precautionary principle.

A la part (I) s'elabora el marc teòric d'interpretació que fonamentarà els criteris d'anàlisi per a la part (II). S'exposa el problema de la representació d'imatges "òptiques", la seva posibilitat, el seu sentit, quins límits poden tenir i sota quines condicions; a més es consideren quines han estat les diverses postures adoptades pels estudiosos sobre la representació espacial. Es mostren els orígens de la tradició perspectiva científica, des de l' "invenció" de Brunelleschi, la reducció òptico-geomètrica d'Alberti i la seva difusió "Quatrocentista" fins a la tratadística del segle XVI, a Itàlia i a la resta d'Europa. S'hi distingeix la tradició espacial empírica dels tallers artesans (que mai no havia operat amb un punt per a la convergència de les ortogonals i les diagonals al quadre) i la seva eventual assimilació fragmentària de la perspectiva científica. La simbiosi no es podria considerar una transgressió consciente del model, sinò una simple incomprensió. A la part (II) s'analitzen les fòrmules de representació espacial en la producció pictòrica de Catalunya, una àrea molt caracteritzada i inserida a les tradicions artesanes d'arrel nord-europea. A partir d'un seguit de mostres significatives, es reconstrueix l'herència "Quatrocentista" i s'estudien de manera sistemàtica els procediments aplicats durant el segle XVI. D'aquesta anàlisi es dedueix que hi una continuïtat substancial dels compartaments espacials de tradició artesana al llarg de tot el segle. L'ús conscient de la perspectiva científica es documenta molt pocs cops, i només en casos aïllats i sense continuïtat. Els nous mètodes de composición de la imatge (de moda a partir del darrer terç del segle), basats en la figura, se superposen als mètodes antics de tradició medieval, sense existir una consciència de "vista" ni del valor estereomètric de la representació.

Se realiza un análisis de la procedencia de pronunciamiento sobre responsabilidad civil en el delito fiscal en referencia a la cuota tributaria defraudada. Se toma como punto de partida la posición del tribunal supremo que admite la configuración de la deuda tributaria defraudada como responsabilidad civil, y se subraya las dificultades técnicas de la misma, tomando en consideración la naturaleza ex lege que en todo caso ostenta la obligación de hacer efectivo el pago de la deuda tributaria, aun en el supuesto en el que haya existido una defraudación en el cumplimiento de la misma, como consecuencia de lo anterior se propone un sistema alternativo para dar cauce a las cuestiones extrapenales que plantea el delito fiscal, el cual parte de la necesaria atribución de ¿competencia incidental en el orden fiscal¿a la jurisdicción penal, para que además de imponer la pena en los supuestos de sentencia condenatoria por delito fiscal, declare y ejecute el cobro de la deuda tributaria defraudada como tal, sin que sea necesaria su configuración como responsabilidad civil. En correlación con la solución defendida se plantea la necesidad de dar entrada a los principios de aireación de la prueba propios del derecho tributario en el proceso penal para resolver la cuestión tributaria. Se defiende asimismo que la amputación de las responsabilidades extrapenales derivadas en las defraudaciones constitutivas de delito debe realizarse en base a las normas de responsabilidad por participación en acto ilícito de la ley general tributaria, las cuales de lege ferenda deberían contemplar su posible aplicación en el proceso penal.

Objectius: Analitzar l’exposició a riscos psicosocials dels treballadors assalariats immigrants a Espanya comparant-la amb la dels espanyols i estudiar el paper dels riscos psicosocials en la relació entre la immigració i la salut mental. Mètodes: Estudi transversal realitzat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) entre el 2004 i el 2005 sobre una mostra representativa de població assalariada resident a Espanya. La informació s’obtingué a través d’un qüestionari estandarditzat administrat per entrevistador a domicili. La grandària de la mostra d’estudi fou de 7.555 treballadors, dels quals 6.868 eren espanyols i 687 eren immigrants. Per les exigències i la inseguretat, l’exposició es va definir segons el tercil més alt, mentre que per les altres dimensions, va ser definida segons el tercil més baix. La salut mental es dicotomitzà en bona i dolenta segons la mediana, que fou 76. Principals resultats: Els treballadors que estaven més exposats als riscos psicosocials van ser els immigrants manuals, especialment, en les baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), i les dones immigrants, particularment en el baix control sobre els temps a disposició (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Els treballadors immigrants amb elevades exigències quantitatives (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), elevades exigències emocionals (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), elevades exigències d’amagar emocions (PR:1,35; IC95%: 1,21-1,50), baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), baixos nivells de suport social entre companys (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) i baixa estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) eren els treballadors que percebien pitjor salut mental. Conclusions: Els treballadors immigrants, especialment, els manuals i les dones, eren els més exposats a riscos psicosocials. Els treballadors més exposats als riscos psicosocials eren els que percebien pitjor salut mental. Per a millorar la salut mental dels treballadors, és necessari implementar mesures preventives per tal d’eradicar els riscos psicosocials, especialment dels grups més vulnerables. / Objetivos: Analizar la exposición a riesgos psicosociales de los trabajadores asalariados inmigrantes en España comparandola con la de los españoles y estudiar el papel de los riesgos psicosociales en la relación entre la inmigración y la salud mental. Métodos: Estudio transversal realizado por el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) entre el 2004 y el 2005 sobre una muestra representativa de población asalariada residente en España. La información se obtuvo a través de un cuestionario estandardizado administrado por entrevistador en domicilio. El tamaño de la muestra de estudio fue de 7.555 trabajadores, de los cuales 6.868 eran españoles y 687 eran inmigrantes. Por las exigéncias y la inseguridad, la exposición se definió según el tercil màs alto, mientras que por las otras dimensiones, fue definida según el tercil más bajo. La salud mental se dicotomizó en buena y mala según la mediana, que fue 76. Principales resultados: Los trabajadores que estaban más expuestos a los riesgos psicosociales fueron los inmigrantes manuales, especialmente, en las bajas posibilidades de desarrollo (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), y las mujeres inmigrantes, particularmente en el bajo control sobre los tiempos a disposición (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Los trabajadores inmigrantes con altas exigéncias cuantitativas (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), altas exigéncias emocionales (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), altas exigéncias de esconder emociones (PR: 1,35; IC95%: 1,21-1,50), bajas posibilidades de desarrollo (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), bajos niveles de apoyo social entre compañeros (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) y baja estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) fueron los trabajadores que percibieron peor salud mental. Conclusiones: Los trabajadores inmigrantes, especialmente, los manuales y las mujeres, eran los más expuestos a riesgos psicosociaels. Los trabajadores más expuestos a riesgos psicosociales eran los que percibieron peor salud mental. Para mejorar la salud mental de los trabajadores, es necesario implementar medidas preventivas para erradicar los riesgos psicosociales, especialmente de los grupos más vulnerables.

L'interès d'aquesta tesi és poder comprendre per què algunes empreses espanyoles obtenen millors resultats que unes altres en el mercat xinès. Per tal d'assolir aquest objectiu, la tesi se centra en l'estudi dels recursos humans estratègics (RHE). La pregunta que es planteja és com poden els recursos humans contribuir estratègicament a l'acompliment de les empreses, a la gestió estratègica i, específicament, a la formulació d'estratègies, ateses turbulències dels negocis globals i els canvis tan ràpids que es produeixen en l'objecte d'estudi.La tesi s'estructura en sis capítols i està dividida en dues parts: una de teòrica i una altra d'empírica.Després de la introducció de l'estudi i l'estructura, es presenta el cos de la recerca sobre les empreses espanyoles a la Xina. A continuació es revisa la bibliografia existent en el camp dels recursos humans estratègics. Per mitjà de la definició de recursos humans, en sentit ampli, es proposa una taxonomia de RHE i es formulen les preguntes de la recerca en concret.Per a aquest estudi s'utilitza el mètode de casos comparatius qualitatius. Les dades es van recollir en casos comparatius dintre de dues subdivisions industrials: indústries de gran consum i de no gran consum. Es van entrevistar els decisors estratègics i aquestes entrevistes es van enregistrar, transcriure i analitzar amb l'aproximació de l'anàlisi temàtica. Els resultats descrits es basen en dues dimensions analítiques: direcció general i recursos humans estratègics internacionals. Cada element d'aquestes dues dimensiones s'ha discutit i comparat, i s'ha afegit una narració del cas dintre de cada clúster.El procés de la contribució dels recursos humans a la formulació d'estratègies s'il·lustra per mitjà de l'examen de l'estructura, el lideratge, els recursos humans internacionals i l'aprenentatge. La tesi explora la funció crítica de la contribució estratègica dels recursos humans a l'acompliment empresarial per mitjà de la formulació de l'estratègia i proposa un marc teòric per a les futures recerques en aquest camp. Finalment, se'n discuteixen les limitacions. / El interés de esta tesis es comprender mejor por qué algunas empresas españolas consiguen un mejor desempeño que otras en el mercado chino. Para conseguir este objetivo, esta tesis se centra en el estudio de los recursos humanos estratégicos internacionales (RHEI). La pregunta que se plantea es cómo pueden los recursos humanos (RRHH) contribuir estratégicamente al desempeño de las empresas, la gestión estratégica y, específicamente, a la formulación de estrategias, dadas las turbulencias de los negocios globales y los rápidos cambios que se producen en el objeto de estudio. La tesis se estructura en seis capítulos y está dividida en dos partes: una teórica y otra empírica.Después de la introducción del interés de la investigación y su estructura, se presenta el contexto de la investigación sobre las empresas españolas en China. Le sigue una revisión de la bibliografía en el campo de los recursos humanos estratégicos. Utilizando la definición de RRHH en sentido amplio, se propone una taxonomía de RHE y se formulan las preguntas concretas de la investigación. Para este estudio, se emplea el método de los casos comparativos cualitativos. Los datos se obtuvieron de casos comparativos dentro de dos subdivisiones industriales: las industrias de gran consumo y las de no gran consumo. Se entrevistó a los responsables de la toma de decisiones estratégicas, y los datos fueron grabados, transcritos y analizados con la aproximación del análisis tématico. Los resultados descritos se basan en dos dimensiones analíticas: dirección general y recursos humanos estratégicos internacionales. Cada elemento de estas dos dimensiones se ha discutido y comparado, y se ha añadido una narración del caso dentro de cada clúster. El proceso de la contribución de los RRHH a la formulación de estrategias se ilustra examinando la estructura, el liderazgo, los recursos humanos internacionales y el aprendizaje. La tesis explora la función crítica de la contribución estratégica de los RRHH al desempeño empresarial mediante la formulación de la estrategia, y propone un marco teórico para las futuras investigaciones en el campo. Finalmente, se discuten las limitaciones del estudio. / The research interest of this thesis is to further understanding of why some Spanish firms perform better than others in China, and in doing so it focuses on the field of international strategic human resources (ISHR). The question addressed is: how can human resources (HR) contribute strategically to firm performance, to strategic management and specifically, to strategy formulation, given the turbulence of global business and the rapid changes in the studied object. After the research interest and structure has been introduced, the research context of Spanish firms in China is presented. This is followed by a literature review of the strategic human resources field. Taking a broad definition of HR, a taxonomy of strategic human resources (SHR) is proposed and specific research questions are formulated. Employing a qualitative comparative case study method, data were collected from comparative cases within two industrial sub-divisions, the consumer goods and non-consumer goods industries. Strategy decision-makers were interviewed, and data were transcribed and analysed using a data-driven thematic analysis approach. The results described are based on two analytical dimensions: general management and international SHR. Each element of these two dimensions is discussed and compared, followed by a case narration within each cluster. The process of HR's contribution to strategy formulation is illustrated through examining structure, leadership, international HR and learning. The thesis then explores the critical function of HR's strategic contribution to firm performance through strategy formulation, and proposes a framework for further research in this area. Finally, limitations are discussed. This thesis is presented in six chapters and divided into two parts, theoretical and empirical respectively.

En esta tesis se estudian los aspectos de la poesía de Juan Larrea (1895-1980) relacionados con la traducción. Se presenta un corpus exhaustivo de las traducciones de Gerardo Diego (1896-1987) de poemas de Juan Larrea constituido a partir de textos publicados y textos conservados en el archivo personal de Diego. Se analizan los mecanismos de la escritura francesa de Larrea intervenidos por la doble presencia del francés y el español y los aspectos de la misma que representan una especial dificultad en traducción, y se ofrece asimismo un análisis de las traducciones de Gerardo Diego y una aproximación a los presupuestos de la teoría creacionista vinculados con la traducción poética. Se dedica un estudio al ultraísmo con el objetivo de contextualizar los comienzos poéticos de Juan Larrea y Gerardo Diego en la poesía de vanguardia y reconocer la naturaleza renovadora de esta en el panorama poético español de los años veinte. Igualmente, se ofrece un estudio sobre la experiencia universitaria de Juan Larrea en Córdoba (Argentina) como parte del análisis de su poesía.

A l'Annex 4 es presenten els últims dos textos íntegres de l’Estratègia de Paisatge d’Andalusia i el State of Environment d’Eslovàquia. Aquests textos no els posem degut a la protecció d’escriptura de les fonts originals / En aquesta tesi doctoral es pretén estudiar les diferents polítiques de paisatge a Europa, centrant-se en l’estudi a fons del Conveni Europeu del Paisatge, únic instrument dedicat exclusivament al paisatge. Mitjançant l’anàlisi de tres casos d’estudi, Espanya, Alemanya i Eslovàquia, més l’estudi de respectives regions dels mateixos, s’explicaran les eines i instruments existents avui per protegir, gestionar i ordenar el paisatge, afegint, però, l’element social, indiscutiblement lligat a la manera de veure, pensar i viure el paisatge. Es respon així a la hipòtesis de si ens trobem davant un canvi de paradigma, davant una nova sensibilitat respecte del paisatge. Indirectament es responen a dues preguntes més: demostrar si després de 10 anys de funcionament del Conveni Europeu del Paisatge aquest es perfila com a instrument per excel•lència per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Europa i si és possible l’existència de polítiques de paisatge efectives al marge del Conveni Europeu del Paisatge. / This doctoral dissertation focuses on the study of the different European landscape policies, in particular on the study of the European Landscape Convention, being the only international instrument dedicated exclusively to landscape. Through analysis of three case studies, Spain, Germany and Slovakia plus further studies of some of their regions we will describe the tools and instruments, existing today, to protect, manage and plan landscapes adding however, the social element which is without doubt related to our way of seeing, thinking and living the landscape. This way we will answer the hypothesis: is there a change of paradigm and are we experiencing a new sensitivity towards the landscape? Indirectly we are also answering two other questions: firstly we will prove whether after ten years in function the ELC is the ultimate instrument to protect, manage and plan landscapes in Europe. Secondly, if there are other effective instruments in existence, besides the European Landscape Convention.