• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 29
  • 8
  • 6
  • 4
  • Tagged with
  • 47
  • 14
  • 8
  • 8
  • 8
  • 8
  • 8
  • 8
  • 8
  • 7
  • 6
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

"Recuérdame": Un Análisis De La Memoria, Las Fronteras, Y La Busqueda De La Identidad En "COCO"

Seal, Sarah Emily 23 May 2019 (has links)
No description available.
42

Demarcación y conflictos territoriales : análisis del conflicto limítrofe entre los distritos de San Martín de Porres, Independencia, Comas y Los Olivos

Yensen Salazar, Erica María 02 October 2017 (has links)
En 1989, se creó el distrito de Los Olivos lo que llevó a rediseñar los límites entre los distritos de San Martín de Porres, Independencia y Comas. Sin embargo, debido a descuidos en el proceso de delimitación, la falta de actualizaciones a leyes preexistentes y desconocimiento masivo sobre cuándo la carretera Panamericana Norte modificó su ruta, esta situación dio lugar a "confusiones limítrofes" que perduran hasta la fecha. Esta investigación se enfocó en los elementos que impulsan el conflicto, examinando confusiones en la delimitación actual y dinámicas sociopolíticas entre los actores. Finalmente, se determinó que la presencia municipal y su efectiva administración dentro de A1 y A2 depende del grado de separación de San Martín de Porres y la relación que existe entre este distrito e Independencia o Comas. A pesar de esto, la percepción de los pobladores nos llevó a la conclusión que el deterioro del poder municipal se está llevando a cabo de manera desigual dentro del área de estudio causando diversos problemas derivados. / In 1989, the district of Los Olivos was created. This led to a modification of the boundaries between the districts of San Martin de Porres, Independencia and Comas. However, due to oversights in the delimitation process, the lack of updates to preexisting laws and a lack of knowledge about when the Pan-American Highway modified its route, this situation gave rise to "border confusions" that continue to date. This investigation has focused on the elements that drive the conflict, examining confusions based on the current border delimitation and sociopolitical dynamics amongst the actors. Ultimately, it was determined that municipal presence and its effective administration within A1 and A2 depends on the degree of separation between the area in question and San Martín de Porres, as well as the relationship that exists between this district and Independencia or Comas. Despite this, the perception of the residents has led us to the conclusion that the deterioration of municipal power is being carried out unevenly within the area of study causing various derived problems.
43

Mozarabismo en la Gallaecia Altomedieval. Estudios generales y análisis desde sus fuentes documentales monásticas (siglos VIII, IX, X y XI)

Ríos Camacho, Xosé Carlos 25 May 2009 (has links)
El objetivo de esta aproximación al fenómeno de la mozarabización-arabización de las gentes desplazadas desde Al-Ándalus o ubicadas y desplazadas en territorios de la amplia Gallaecia y fronteras, es poder ver su huella, seguir su rastro allá donde se localice cualquier fenómeno de tradición latino-romance y andalusí. Los datos de contexto de la Ylliqiyya son claves más allá de la Galiza nuclear, en las fronteras (Marcas Inferior, Al-Tagr al garbi y Central, cabeza y discurso del Duero) e interior, y así nuestras fuentes documentales monásticas seleccionadas (tumbos de Sobrado, Samos, Celanova y Castañeda sanabrés) son capaces de enfocar onomástica-antroponimia, léxico, objetos de extracción comercial y litúrgicos, toponimia-hagiotoponimia, y esos nuevos caminos de investigación que atisbamos en los siglos VIII al XI. / The objective of this approach to the phenomenon of the mozarabization-arabicization of the people moved from Al-Ándalus or located and moved in territories of the ample Gallaecia and borders, is to be able to see its track, to follow its sign there where any phenomenon of Latin-Romance and andalusí tradition is located. The data of context of the Ylliqiyya are keys beyond the nuclear Galiza, in the borders (Marks Inferior, Al-Tagr al Garbi and Power station, head and route of the Duero) and interior, and thus our selected monastic documentary sources (tumbles of Sobrado, Samos, Celanova and Castañeda) are able to focus onomastic-anthroponymy, lexicon, objects of commercial extraction and liturgical, toponymy-hagiotoponymy, and those new ways of investigation that we watched in centuries VIII to the XI.
44

The political transnationalism of immigrant associations in Barcelona

Vancea, Mihaela 26 May 2009 (has links)
Aquesta tesi vol respondre a dos preguntes fonamentals en l'àrea de recerca de la migració transnacional: s'impliquen els immigrants en el transnacionalisme polític? I, quins són els factors determinants del seu activisme polític transnacional ? Per respondre a la primera qüestió, comparo el nivell d'activisme polític transnacional d'una mostra d'associacions de diferents orígens immigrants a Barcelona. Per contestar a la segona, centro l'atenció en possibles factors determinants a dos nivells, meso i macro. La tesis demostra que l'activisme polític transnacional no està generalitzat entre totes les associacions a Barcelona, que presenta un nivell relativament baix de regularitat, i que generalment es desenvolupa al nivell nacional. També demostra que la necessitat d'examinar l'efecte del context de sortida i, més en concret, l'estructura d'oportunitats polítiques del país d'origen sobre el transnacionalisme polític de les associacions d'immigrants. Altres determinants a nivell meso, com les xarxes socials o les fonts de finançament semblen explicar la variació en l'activisme polític transnacional de les associacions d'immigrants. / This thesis addresses two fundamental questions in the transnational migration research field: whether or not all immigrants engage in political transnationalism? And which are the main determinants of their transnational political activism? To answer the first research question, I specifically compare different degrees of transnational political engagement of various national/ethnic origin immigrant associations in Barcelona. To answer the second research question, I focus on meso- and macro- levels determinants. The thesis demonstrates that transnational political engagement is not generalised among all immigrant associations in Barcelona, presents a relatively low level of regularity, and is generally nationally based. It also demonstrates the importance of studying the effect of the exit context and, in particular, of the political opportunity structure in home country on the political transnationalism of immigrant associations. Meso- level determinants like social networks and sources of funds also seem to explain the variance in immigrant associations' transnational political engagement.
45

Technical and Environmental Efficiency of Grapevine Production in Mendoza, Argentina / Eficiencia Técnica y Ambiental de la Producción de Uva en Mendoza, Argentina

Riera, Félix Sebastián 02 November 2018 (has links)
No description available.
46

'I'm from Barcelona': Boundaries and Transformations Between Catalan and Spanish Identities

Drew, Liesl January 2017 (has links)
In the last decade or so, the multiple political factions in Catalonia have adopted pro-independence initiatives in their platforms following the 2008 financial crisis. Catalonia’s position as representing a minority culture in the face of the centralized administration of Madrid presents a contentious history of fighting for the right ‘to be’, culminating in what today is viewed by many as an identity crisis.              Drawing on fieldwork conducted in Barcelona, this thesis examines how informants construct and transform their socio-cultural identities in the framework of the independence movement in Catalonia. It places informants’ experiences in the theoretical realm of ethnic boundaries, analyzing central issues of Catalan language normalization vis à vis the historical imposition of Spanish as the national language. These themes are broadened in light of the recent upsurge of Catalan secession, and explores identity politics within the background of Spanish and Catalan nationalisms. / En la última década, las múltiples facciones políticas de Cataluña han adoptado iniciativas de independencia en sus plataformas tras la crisis financiera de 2008. La posición de Cataluña como representante de una cultura minoritaria frente a la administración centralizada de Madrid presenta una historia contenciosa de lucha por el derecho 'a ser', culminando en lo que hoy muchos ven como una crisis de identidad. Basándose en el trabajo de campo llevado a cabo en Barcelona, ​​esta tesis examina cómo los informantes construyen y transforman sus identidades socioculturales en el marco del movimiento de independencia en Cataluña. Coloca las experiencias de los informantes en el ámbito teórico de las fronteras étnicas, analizando cuestiones centrales de la normalización de la lengua catalana frente a la imposición histórica del español como lengua nacional. Estos temas se amplían a la luz del reciente recrudecimiento de la secesión catalana y exploran la política de identidad en el contexto de los nacionalismos españoles y catalanes.
47

LA GENERACIÓN DE BORDES URBANOS EN EL INTERIOR DE LOS CENTROS HISTÓRICOS DE LAS CIUDADES. EL CASO DE VALENCIA

Santisteban Cazorla, María Petra 02 May 2016 (has links)
[EN] SUMMARY OF THE DOCTORAL THESIS Learning is remembering. PLATO Urban heritage, as custodian of collective memory, reflects and gives identity to a certain society; it represents a unique and irreplaceable asset whose maintenance relies on its recognition by society. Urban heritage is built upon several factors, and any change in public spaces may result in places for people to meet, crossing points or places that may be abandoned. This research aims to find out whether the interaction between social and economic stakeholders, public administrations and legislations -which come together in the most sensitive areas, such as protected historic centres-, are responsible for the formation of border areas and micro-edges within the consolidated city. During the 20th century, several theories on the suitability and ways of intervening in the city were developed, each of them as a result of strong political and, mostly, economic interests. These theories, which shared the common goal of creating quality cities, have left their mark on the cities through their planning. This study, which focuses on the city of Valencia, specifically in its protected historic centre, the Ciutat Vella (old city), has analysed the influence and traces of the different urban development theories which emerged in the late 20th century; their planning and how such theories, along with land and heritage legislation and social stakeholders, have contributed to the changes in the city. The starting point is a traditional, compact city model, consisting of monuments and multi-storey dwellings which, in theory, promote social integration. An efficient city with good development planning, services and mobility adapted to the development needs of its society. A field of study with a significant historical legacy, an inherited scheme and urban landscape; represent spaces that have the legal requirements of the conservation of its historic urban fabric and buildings with heritage values. The research also has found out that implementing changes that tear the scheme or the urban morphology may generate the risk of prompting the disappearance of the inherited city. The research has analysed the interventions carried out by the government during the first decade of the 21st century in areas of significance and importance and recognised heritage value in the city, with the aim of identifying the processes and factors that may formalise border areas or urban borders within the consolidated city. Given that each neighbourhood is different and with specific physical characteristics, morphology, uses, activities, and public spaces, and the fact that these singularities are joined by the existence of Heritage of Cultural Interest and its protective environments. Unique locations that act as strategic focus of great attraction. The analysis focuses on five urban projects promoted by the local government which, according to the legislation, were authorised by the regional government while taking into account its heritage nature. The study has revolved around the following squares belonging to public spaces in the protected historic centre: Plaza de Décimo Junio Bruto, Plaza del Patriarca, Plaza del Pilar, Plaza Redonda and Plaza del Tossal. Among other issues, the variables that may influence the transformation of public spaces depend on political and economic opportunities, on the multifunctionality of each space, their adaptation to new uses and on social aspects related to the quality of life of the inhabitants. Hence the variation and complexity when choosing indicators for analysis and diagnosis. / [ES] RESUMEN DE LA TESIS DOCTORAL Conocer es Recordar. PLATÓN El patrimonio urbano como conservador de la memoria colectiva es el reflejo y referencia de la identidad de una sociedad, es un bien único e irremplazable cuyo mantenimiento depende de su reconocimiento por parte de esta sociedad. Muchos son los factores que configuran el patrimonio urbano y cualquier cambio en el espacio público puede producir lugares tanto de encuentro, como de paso o de abandono. La presente investigación muestra como la interactuación entre los diferentes agentes sociales, económicos, las administraciones públicas y las legislaciones que confluyen en los espacios más sensibles, como son los centros históricos protegidos, pueden provocar la formación de espacios frontera, micro-bordes, dentro de la ciudad consolidada. Durante el siglo XX se desarrollaron diversas teorías acerca de la conveniencia y las formas de intervenir en la ciudad, cada una con marcadas bases políticas y, fundamentalmente, económicas. Estas teorías, todas con el objetivo común de lograr ciudades de calidad, han dejado huella en la ciudad a través del planeamiento. En el presente estudio, centrado en la ciudad de Valencia, y en concreto en su Centro Histórico Protegido, Ciutat Vella, se han revisado la influencia y huellas de las distintas teorías urbanísticas surgidas en el último tercio del siglo XX; en su planeamiento y en cómo estas, junto a la legislación urbanística y patrimonial y los agentes sociales, han contribuido al cambio de la ciudad. Se parte de un modelo de ciudad tradicional compacta, formada por monumentos y viviendas colectivas que, teóricamente, favorecen la integración social. Una ciudad eficiente dotada de una buena urbanización, con unos servicios y una movilidad adaptados a las necesidades de desarrollo de su sociedad. Un ámbito de estudio con un importante legado histórico, una trama y un paisaje urbano heredados; son espacios que cuentan con las premisas legales de la conservación de su tejido urbano histórico y de los inmuebles con valores patrimoniales. La investigación ha permitido comprobar también, como al introducir cambios que provocan rotos en la trama o en la morfología urbana se puede generar el riego de hacer desaparecer esa ciudad heredada. La investigación ha analizado las intervenciones que la Administración ha llevado a cabo, durante la primera década del siglo XXI, en espacios de significado, importancia y reconocido valor patrimonial en la ciudad, con el objetivo de identificar los procesos y factores que pueden formalizar espacios frontera o bordes urbanos dentro de la ciudad consolidada. Teniendo en cuenta que cada barrio es diferente, tiene unas características físicas específicas, morfología, usos, actividades y espacios públicos propios, y que a estas singularidades se une la existencia de Bienes de Interés Cultural y de sus entornos de protección. Espacios singulares que actúan como focos estratégicos de gran atracción. El análisis se centra en cinco actuaciones urbanas promovidas por la Administración Local y que contaron, según marca la legislación, con la autorización y cautela patrimonial de la Administración Autonómica. El estudio se ha centrado en los siguientes espacios públicos del Centro Histórico Protegido: la Plaza de Décimo Junio Bruto, la Plaza del Patriarca, la Plaza del Pilar, la Plaza Redonda y la Plaza del Tossal. Los factores que pueden influir en la transformación de los espacios públicos dependen, entre otras cuestiones, de las oportunidades políticas y económicas, de la multifuncionalidad de cada espacio, de su adaptación a nuevos usos y de aspectos sociales relacionados con la calidad de vida de los habitantes. De ahí su variación y complejidad a la hora de elegir los elementos y aspectos que permitan el diagnóstico. / [CAT] RESUM DE LA TESI DOCTORAL Conéixer és Recordar. PLATÓ El patrimoni urbà com a conservador de la memòria col·lectiva és el reflex i referència de la identitat d'una societat, és un bé únic i irreemplaçable el manteniment del qual depén del seu reconeixement per part d'esta societat. Molts són els factors que configuren el patrimoni urbà i qualsevol canvi en l'espai públic pot produir llocs tant de trobada, com de pas o d'abandonament. La present investigació mostra com la interactuació entre els diferents agents socials, econòmics, les administracions públiques i les legislacions que confluïxen en els espais més sensibles, com són els centres històrics protegits, poden provocar la formació d'espais frontera, microbords, dins de la ciutat consolidada. Durant el segle XX es van desenvolupar diverses teories sobre la conveniència i les formes d'intervindre en la ciutat, cada una amb marcades bases polítiques i, fonamentalment, econòmiques. Aquestes teories, totes amb l'objectiu comú d'aconseguir ciutats de qualitat, han deixat empremta en la ciutat a través del planeament. En el present estudi, centrat en la ciutat de València, i en concret en el seu Centre Històric Protegit, Ciutat Vella, s'han revisat la influència i empremtes de les distintes teories urbanístiques sorgides en l'últim terç del segle XX; en el seu planejament i en com estes, junt amb la legislació urbanística i patrimonial i els agents socials, han contribuït al canvi de la ciutat. Es partix d'un model de ciutat tradicional compacta, formada per monuments i vivendes col·lectives que, teòricament, afavorixen la integració social. Una ciutat eficient dotada d'una bona urbanització, amb uns servicis i una mobilitat adaptats a les necessitats de desenvolupament de la seua societat. Un àmbit d'estudi amb un important llegat històric, una trama i un paisatge urbà heretats; són espais que compten amb les premisses legals de la conservació del seu teixit urbà històric i dels immobles amb valors patrimonials. La investigació ha permés comprovar també, com a l'introduir canvis que provoquen trencats en la trama o en la morfologia urbana es pot generar el risc de fer desaparéixer eixa ciutat heretada. La investigació ha analitzat les intervencions que l'Administració ha dut a terme, durant la primera dècada del segle XXI, en espais de significat, importància i reconegut valor patrimonial en la ciutat, amb l'objectiu d'identificar els processos i factors que poden formalitzar espais frontera o bords urbans dins de la ciutat consolidada. Tenint en compte que cada barri és diferent, té unes característiques físiques específiques, morfologia, usos, activitats i espais públics propis, i que a estes singularitats s'unix l'existència de Béns d'Interés Cultural i dels seus entorns de protecció. Espais singulars que actuen com a focus estratègics de gran atracció. L'anàlisi es centra en cinc actuacions urbanes promogudes per l'Administració Local i que van comptar, segons marca la legislació, amb l'autorització i cautela patrimonial de l'Administració Autonòmica. L'estudi s'ha centrat en els següents espais públics del Centre Històric Protegit: la Plaça de Décimo Junio Bruto, la Plaça del Patriarca, la Plaça del Pilar, la Plaça Redona i la Plaça del Tossal. Els factors que poden influir en la transformació dels espais públics depenen, entre altres qüestions, de les oportunitats polítiques i econòmiques, de la multifuncionalitat de cada espai, de la seua adaptació a nous usos i d'aspectes socials relacionats amb la qualitat de vida dels habitants. D'ací la seua variació i complexitat a l'hora de triar els elementsi aspectos que permetan el diagnòstic. / Santisteban Cazorla, MP. (2016). LA GENERACIÓN DE BORDES URBANOS EN EL INTERIOR DE LOS CENTROS HISTÓRICOS DE LAS CIUDADES. EL CASO DE VALENCIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63258 / TESIS

Page generated in 0.2747 seconds