Today there is growing interest within the construction sector to increase the proportion of biobased building materials made from renewable resources. By-products or residuals from wood processing could in this case be valuable resources for manufacturing new types of biocomposites. An important research question related to wood-based biocomposites is how to characterise molecular interactions between the different components in the composite. The hygroscopic character of wood and its water sorption properties are also crucial. Thermal modification (or heat treatment) of wood results in a number of enhanced properties such as reduced hygroscopicity and improved dimensional stability as well as increased resistance to microbiological decay. In this thesis, surface characteristics of thermally modified wood components (often called wood fibres or particles) and influencing effects from moisture sorption have been analysed using a number of material characterisation techniques. The aim is to increase the understanding in how to design efficient material combinations for the use of such wood components in biocomposites. The specific objective was to study surface energy characteristics of thermally modified spruce (Picea abies Karst.) under influences of water vapour sorption. An effort was also made to establish a link between surface energy and surface chemical composition. The surface energy of both thermally modified and unmodified wood components were studied at different surface coverages using inverse gas chromatography (IGC), providing information about the heterogeneity of the surface energy. The water vapour sorption behaviour of the wood components was studied using the dynamic vapour sorption (DVS) method, and their surface chemical composition was studied by means of X-ray photoelectron spectroscopy (XPS). Additionally, the morphology of the wood components was studied with scanning electron microscopy (SEM). The IGC analysis indicated a more heterogeneous surface energy character of the thermally modified wood compared with the unmodified wood. An increase of the dispersive surface energy due to exposure to an increased relative humidity (RH) from 0% to 75% RH at 30 ˚C was also indicated for the modified samples. The DVS analysis indicated an increase in equilibrium moisture content (EMC) in adsorption due to the exposure to 75% RH. Furthermore, the XPS results indicated a decrease of extractable and a relative increase of non-extractable compounds due to the exposure, valid for both the modified and the unmodified wood. The property changes due to the increased RH condition and also due to the thermal modification are suggested to be related to alterations in the amount of accessible hydroxyl groups in the wood surface. Recommendations for future work and implications of the results could be related to knowledge-based tailoring of new compatible and durable material combinations, for example when using thermally modified wood components in new types of biocomposites for outdoor applications. / <p>Forskningsfinansiärer och strategiska forskningsprojekt:</p><p>Nils och Dorthi Troëdssons forskningsfond (Projektnr 793/12 Hydro-termo-mekanisk modifiering av trä).</p><p> KTH Royal Institute of Technology.</p><p> COST Action FP0904.</p><p> KK-Stiftelsen.</p><p>Stiftelsen för strategiskt forskning (SSF). QC 20150908</p>

Norway spruce (Picea abies) is a vital tree species in Sweden's extensive forested landscape. However, the planting of spruce beyond its natural range has made it vulnerable to pests like the spruce bark beetle (Ips typographus), which has caused substantial damage to Swedish forests. With the effects of global warming and climate change becoming increasingly apparent, understanding the factors influencing spruce mortality is crucial for effective forest management. This study aimed to investigate the impact of soil moisture and tree size on the susceptibility of Norway spruce to spruce bark beetle attacks. Using a combination of an Artificial Intelligence (AI) program detecting dead spruce trees and soil moisture data from the Swedish University of Agricultural Sciences (SLU), areas in Stockholm County with dead spruce trees were identified. Spatial analysis using Geographic Information System (GIS) tools and a field survey were conducted to evaluate the hypotheses: H1: Spruce mortality will be higher in areas occurring within mesic soil moisture class (1) than within mesic-moist soil moisture class (2) and moist-wet soil moisture class (3). H2: Large diameter spruce trees will have a higher mortality rate from spruce bark beetle than smaller diameter trees. H3: Spruce mortality will be higher in areas located inside nature reserves. The results confirmed that spruce mortality was higher in areas with dryer soil, Additionally, larger diameter spruce trees exhibited higher mortality rates from spruce bark beetle attacks than smaller trees. Contrary to the initial hypothesis, the study did not find a higher spruce mortality rate in areas located outside nature reserves. The conclusion of this study is that both tree size and soil moisture affect the Norway spruce’s ability to defend itself from spruce bark beetle attacks, but it does not confirm that spruce trees inside nature reserves have a greater mortality rate due to bark beetle attacks than the surrounding areas. The study has contributed to a better understanding of how spruce bark beetles choose trees. It has also provided more knowledge and validation of the Swedish Forest Agency AI program, which is trained to find dead spruce trees. The fact that this is a working tool opens a lot of possibilities for further use. The knowledge of soil moisture’s effect on spruce survival will also help forest managers make better choices when selecting areas for planting spruce. This will also benefit both the forest owners economically and help suppress the spread of spruce bark beetle. / Gran (Picea abies) är en viktig trädart i Sveriges omfattande skogslandskap. Dock har plantering av gran utanför dess naturliga utbredningsområde gjort den sårbar för skadedjur så som Granbarkborre (Ips typographus), vilket har orsakat betydande skador på svenska skogar. Med effekterna av klimatförändringar är det alltmer viktigt att förstå vilka faktorer som påverkar granens sårbarhet mot granbarkborren för en effektiv skogsförvaltning. Denna studie syftade till att undersöka påverkan av markfuktighet och trädstorlek. Genom att använda en kombination av ett artificiellt intelligensprogram (AI) som identifierar döda granar och markfuktighetsdata från Sveriges lantbruksuniversitet (SLU), identifierades områden i Stockholms län där det fanns döda granar. En spatial analys med hjälp av geografiska informationssystem (GIS) och en fältundersökning genomfördes för att utvärdera hypoteserna: H1: Granens dödlighet kommer att vara högre i områden med torr-frisk mark (1) jämfört med områden med frisk-fuktig markfuktighet (2) och fuktig-våt markfuktighet (3). H2: Granar med större diameter kommer att ha en högre dödlighetsgrad från granbarkborrsangrepp än granar med mindre diameter. H3: Granens dödlighet kommer att vara högre i områden i naturreservat än utanför. Resultaten bekräftade att granens dödlighet var högre i torrare områden. Dessutom uppvisade granar med större diameter högre dödlighetsgrad från garnbarkborreangrepp än mindre träd. Resultatet kunde inte bekräfta hypotes H3, man fann inte en högre dödlighetsgrad hos gran i områden inom naturreservat. Slutsatsen av denna studie är att både trädstorlek och markfuktighet påverkar granens förmåga att försvara sig mot granbarkborreangrepp, men den bekräftar inte att naturreservat har en påverkan på granens dödlighet till följd av granbarkborreangrepp än omgivande områden. Studien har bidragit till en bättre förståelse för hur granbarkborren väljer granar. Den har också tillfört mer kunskap och bekräftat att Skogsstyrelsens AI-program hittar döda granar. Att AI-programmet är ett fungerande verktyg öppnar upp många möjligheter för framtida användningsområden. Kunskapen om markfuktighetens effekt på granens överlevnad kommer också att kunna hjälpa skogsförvaltare att fatta bättre beslut vid val av områden för plantering av gran. Detta kommer att gynna både skogsägarna ekonomiskt och bidra till att minska antalet granbarkborreangrepp.

[ES] El inicio de esta tesis doctoral parte de los trabajos de investigación desarrollados en el proceso de restauración llevado a término en el conjunto de pinturas de la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandia. Se trata de un ciclo pictórico de gran formato instalado en el techo y realizado con la técnica al óleo sobre lienzo, en sustitución de lo que en realidad debería de haber sido solucionado con una técnica al fresco. Los condicionantes establecidos por su tamaño y ubicación comprometieron a través del tiempo su estabilidad, tanto dimensional como estructural, derivando el trabajo de restauración hacia la solución de estos problemas mediante el estudio de sistemas de entelado y testados a través de mediciones físico-mecánicas en el laboratorio. Esta, ha sido la finalidad de nuestra investigación, la de tratar de racionalizar los materiales y técnicas que participan de esta disciplina de la restauración sobre soporte textil, en orden a optimizar recursos de manipulación y soluciones a la siempre controvertida tarea de los entelados. Históricamente, estos procesos tuvieron su origen en Italia y Francia a finales del siglo XVII y comúnmente fueron realizados a través de la utilización de engrudos mediante mezclas de adhesivos naturales a base de colas de pasta, receta que fue rápidamente divulgada en todo occidente. Más adelante, en los Países Bajos, debido a las condiciones medioambientales y geográficas, se modificaron los ingredientes con la inclusión de mezclas de cera resina. Estas dos fórmulas básicas, fueron tomadas como patrón hasta bien entrado el siglo XX, donde a partir de la segunda mitad se empieza a experimentar e introducir paulatinamente los adhesivos a base de resinas sintéticas. Nuestro principal interés y aportación a través de la presente investigación ha sido el estudio de las antiguas técnicas de entelado, así como de sus alteraciones y problemáticas, para dar respuesta a las actuales necesidades en esta materia, y más concretamente en lo referente a las obras de gran formato. La fórmula a través del denominado entelado tipo sándwich ha sido la opción, que después de nuestro testado, ha respondido de forma más idónea a las expectativas abiertas. Mediante la incorporación de este estrato intermedio se ha pretendido alcanzar un nivel óptimo de estabilidad en el soporte, así como de reversibilidad de los tratamientos y, para evitar en última instancia, la interposición de texturas entre estratos. A través del testado de los tres grupos fundamentales de materiales que conforman este tipo de entelado, constituido por: estratos intermedios, tejidos de refuerzo y sistemas adhesivos, se ha elaborado un protocolo de acciones tendentes a la observación de las opciones de mayor garantía para su implantación. Se ha tratado de establecer en este sentido como resultado final, un modelo básico para atender las necesidades de estos sistemas extraordinarios, pero necesarios en los procesos de entelado de gran formato. / [CA] L'inici d'aquesta tesi doctoral part dels treballs de recerca desenvolupats en el procés de restauració dut a terme en el conjunt de pintures de la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia. Es tracta d'un cicle pictòric de gran format instal·lat en el sostre i realitzat amb la tècnica a l'oli sobre tela, en substitució del que en realitat hauria d'haver sigut solucionat amb una tècnica al fresc. Els condicionants establerts per la seua grandària i ubicació van comprometre a través del temps la seua estabilitat, tant dimensional com estructural, derivant el treball de restauració cap a la solució d'aquests problemes mitjançant l'estudi de sistemes de reentelat i testats a través de mesures físic-mecànics en el laboratori. Aquesta, ha sigut la finalitat de la nostra investigació, la de tractar de racionalitzar els materials i tècniques que participen d'aquesta disciplina de la restauració sobre suport tèxtil, en vistes a optimitzar recursos de manipulació i solucions a la sempre controvertida tasca dels entelats. Històricament, aquests processos van tindre el seu origen a Itàlia i França a les acaballes del segle XVII i comunament van ser realitzats a través de la utilització d'engruts a partir de mescles d'adhesius naturals a base de cues de pasta, recepta que va ser ràpidament divulgada en tot occident. Més endavant, als Països Baixos, a causa de les condicions mediambientals i geogràfiques, es van modificar els ingredients a partir de la inclusió de mescles de cera resina. Aquestes dues fórmules bàsiques, van ser preses com a patró fins a ben entrat el segle XX, on a partir de la segona meitat es comença a experimentar i introduir gradualment els adhesius a base de resines sintètiques. El nostre principal interés i aportació a través de la present investigació ha sigut l'estudi de les antigues tècniques d'entelat, així com de les seues alteracions i problemàtiques, per a donar resposta a les actuals necessitats en aquesta matèria, i més concretament referent a les obres de gran format. La fórmula a través del anomenat reentelat tipus sandvitx ha sigut l'opció, que després del nostre testat, ha respost de forma més idònia a les expectatives obertes. Mitjançant la incorporació d'aquest estrat intermedi s'ha pretés aconseguir un nivell òptim d'estabilitat en el suport, així com de reversibilitat dels tractaments i, per a evitar en última instància, la interposició de textures entre estrats. A través del testat dels tres grups fonamentals de materials que conformen aquest tipus de reentelat, constituït per: estrats intermedis, teixits de reforç i sistemes adhesius, s'ha elaborat un protocol d'accions tendents a l'observació de les opcions de major garantia per a la seua implantació. S'ha tractat d'establir en aquest sentit com a resultat final, un model bàsic per a atendre les necessitats d'aquests sistemes extraordinaris, però necessaris en els processos de reentelat de gran format. / [EN] The beginning of this doctoral thesis is part of the research work developed in the restoration process carried out in the set of paintings of the Golden Gallery of the Ducal Palau of Gandia. It is a large-format pictorial cycle installed on the ceiling and made with oil technique on canvas, replacing what should have actually been solved with a fresco technique. The constraints established by its size and location compromised over time its stability, both dimensional and structural, referring the restoration work to the solution of these problems by studying entealing systems and tested through physical-mechanical measurements in the laboratory. This has been the purpose of our research, to try to rationalize the materials and techniques involved in this discipline of restoration on textile support, in order to optimize handling resources and solutions to the always controversial task of the entealing. Historically, these processes were originated in Italy and France in the late 17th century and were commonly performed through the use of paste from natural adhesive mixtures based on paste glues, recipe that was quickly disseminated throughout the West. Later, in the Netherlands, due to environmental and geographical conditions, the ingredients were modified from the inclusion of resin wax mixtures. These two basic formulas were taken as a pattern until well into the 20th century, where from the second half we begin to experiment and gradually introduce adhesives based on synthetic resins. Our main interest and contribution through this research has been the study of the old entealing techniques, as well as their alterations and problems, to respond to the current needs in this matter, and more specifically with regard to large-format works. The formula through the so-called sándwich type entealing has been the option, which after our testing, has responded more appropriately to open expectations. The incorporation of this intermediate layer has sought to achieve an optimal level of stability in the support, as well as reversibility of the treatments and, to avoid ultimately, the interposition of textures between layers. Through the testing of the three fundamental groups of materials that make up this type of entealing, consisting of: intermediate layers, reinforcing fabrics and adhesive systems, a protocol of actions has been drawn up with a view to observe the most secure options for its implementation. As a results, an attempt has been made to establish a basic model to meet the needs of these extraordinary systems, but necessary in large format entealing processes. / Robles De La Cruz, C. (2022). Estudio del comportamiento físico-mecánico de estratos intermedios en intervenciones generales del soporte textil en pintura sobre tela: aplicabilidad en el ciclo pictórico de Gaspar de la Huerta en la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandía [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183517

[EN] The work implemented in this thesis is concerned with the application of High Performance Computing, Grid technologies and Cloud Technologies to the static and dynamic linear analysis of building and civil engineering structures by means of the finite element method. Thanks to the efficiency of the current numerical methods, embedded in many public domain numerical libraries, and to the availability of communication and synchronization libraries among the processing elements, either by message passing or by shared memory, the application of High Performance Computing to the structural computation has allowed us to carry out a rigorous and realistic analysis of large dimension and complexity structures, with reasonably reduced response times. Besides using state-of-the-art parallel numerical libraries (devoted to the solution of systems of linear equations by means of direct methods with MUMPS, PaStiX and PARDISO or iterative methods with PETSc and hypre or the resolution of the generalized eigenvalue problem with SLEPc), the multilevel parallel programming paradigm has been employed, which combines the development of algorithms using MPI and OpenMP in order to ensure the portability and to obtain the best performance in different operating systems, such as Linux and Windows, on different parallel computational platforms. The linear static calculation has been carried out through of the Stiffness Method where all its different stages have been parallelised. In case of structural dynamics, the second order dynamic equation has been solved by means of the parallelization of several direct time integration methods, as well as through parallel modal analysis techniques, modal superposition time history and response spectrum analysis. In the case of the latter analysis, numerous modal combination methods have been parallelized, accompanied by different directional combination techniques and distinct alternatives that try to provide us with sign of the results. With the aim that the above mentioned HPC-based application could be at the disposal of a wide community of architects and structural engineers, Grid and Cloud services have been implemented and deployed. They offer a secure, reliable and high throughput structural analysis under a service oriented architecture model. On the one hand, the Grid service integrates components, such as GMarte, for the task metascheduling, the results retrieval and the failure tolerance on Grid platforms. On the other hand, the Cloud service incorporates the developments of the European VENUS-C project for its deployment on Microsoft Azure infrastructure or on-premise Cloud platform managed by COMPSs. The competitiveness demonstrated by the structural simulator in its response times, even when launched in a sequential approach, with regard to other well-known software packages, has given place to its incorporation in different software applications. From a research point of view, it is part of a structural optimization system in collaboration with the Continuous Medium Mechanics and Theory of Structures Department (DMMCTE) of the UPV. In a professional environment, the simulator has been incorporated into two commercial applications. First of all, it is one of the three components of Architrave, a software system for the the static and dynamic structural design and analysis, developed by the UPV and with more than 3550 users, equipped with an attractive graphical user interface that is distributed by the Preference company. Professionally, Architrave has been downloaded from 22 countries. Academically, it is being used by students and teachers belonging to 54 universities from 8 different countries. Additionally, the Preference company has incorporated the structural simulator static version to its PrefSuite product, a worldwide commercialized software package in the field of metallic carpentry and 3D structural analysis of curtain walls. / [ES] El trabajo realizado en esta tesis doctoral ha consistido en la aplicación de la Computación de Altas Prestaciones, las Tecnologías Grid y las Tecnologías Cloud al cálculo estático y dinámico lineal de estructuras de edificación e ingeniería civil mediante el método de los elementos finitos. Gracias a la eficiencia de los métodos numéricos actuales, plasmados en librerías numéricas de dominio público, y a la disponibilidad de librerías de comunicación y sincronización entre los elementos de proceso, bien sea mediante paso de mensajes o por memoria compartida, la aplicación de la Computación de Altas Prestaciones al cálculo estructural ha permitido llevar a cabo un análisis riguroso y realista de estructuras de gran dimensión y complejidad, con unos tiempos de respuesta razonablemente reducidos. Además de utilizar librerías numéricas paralelas de dominio público (dedicadas a la resolución de sistemas de ecuaciones lineales mediante métodos directos con MUMPS, PaStiX y PARDISO o métodos iterativos con PETSc y hypre o la resolución del problema de valores propios generalizado con SLEPc) se ha empleado el paradigma de programación paralela multinivel, el cual combina el desarrollo de algoritmos mediante MPI y OpenMP, a fin de garantizar la portabilidad y obtener las mejores prestaciones en distintos sistemas operativos, como Linux y Windows, sobre diferentes plataformas computacionales paralelas. El cálculo estático se ha llevado a cabo mediante el Método de la Rigidez, donde se han paralelizado las diferentes etapas que lo componen. En el caso del análisis dinámico, la ecuación dinámica de segundo orden se ha resuelto mediante la paralelización de numerosos métodos de integración directa, así como mediante técnicas de análisis modal, superposición modal y análisis modal espectral. En el caso concreto del análisis modal espectral, se han paralelizado un amplio número de métodos de combinación modal de los resultados, acompañados de distintas técnicas de combinación direccional y diferentes alternativas que intentan proporcionar el signo de los resultados. Con el objetivo de que dicha aplicación paralela desarrollada pueda estar a disposición de una amplia comunidad de arquitectos e ingenieros estructurales, se han implementado y desplegado sendos servicios Grid y Cloud que ofrecen un análisis estructural por internet seguro, fiable y de alta productividad bajo una arquitectura orientada a servicio. Dichos servicios integran componentes, como GMarte, para la planificación de tareas, la recogida de resultados y la tolerancia a fallos en plataformas Grid o incorporan los desarrollos del proyecto europeo VENUS-C, para el despliegue del servicio sobre Microsoft Azure o sobre una infraestructura Cloud ''on-premise'' gestionada por COMPSs. La competitividad demostrada por el simulador estructural en sus tiempos de respuesta, inclusive a nivel secuencial, con respecto a otros paquetes software disponibles y ampliamente utilizados, ha dado lugar a su incorporación en diferentes aplicaciones. Bajo un entorno de carácter investigador, forma parte de un sistema de optimización estructural, en colaboración con el departamento de Mecánica de los Medios Continuos y Teoría de Estructuras (DMMCTE) de la UPV. En un ámbito profesional, el simulador se ha incorporado en dos aplicaciones comerciales. Por un lado en Architrave, una aplicación de cálculo estático y dinámico estructural, desarrollada por la UPV y con más de 3550 usuarios, dotada de un atractivo interfaz gráfico que se distribuye por parte de la empresa Preference. A nivel profesional, Architrave se ha descargado en 22 países y cuenta, a nivel académico, con alumnos y profesores de 54 universidades de 8 países diferentes. Adicionalmente, la empresa Preference ha incorporado la versión estática del simulador a su producto PrefSuite, un paquete software comercializado a nivel mundial en el ámbito de la carpint / [CA] El treball realitzat en aquesta tesi doctoral ha consistit en l'aplicació de la Computació d'Altes Prestacions, les Tecnologies Grid i les Tecnologies Cloud al càlcul estàtic i dinàmic lineal d'estructures d'edificació i enginyeria civil mitjançant el mètode dels elements finits. Gràcies a l'eficiència dels mètodes numèrics actuals, plasmats en llibreries numèriques de domini públic, i a la disponibilitat de llibreries de comunicació i sincronització entre els elements de procés, bé siga mitjançant pas de missatges o per memòria compartida, l'aplicació de la Computació d'Altes Prestacions al càlcul estructural ha permès dur a terme una anàlisi rigorosa i realista d'estructures de gran dimensió i complexitat, amb uns temps de resposta raonablement reduïts. A més d'utilitzar llibreries numèriques paral·leles de domini públic (dedicades a la resolució de sistemes d'equacions lineals mitjançant mètodes directes amb MUMPS, PaStiX i PARDISO o mètodes iteratius amb PETSc i hypre o la resolució del problema de valors propis generalitzat amb SLEPc) s'ha emprat el paradigma de programació paral·lela multinivell, el qual combina el desenvolupament d'algorismes mitjançant MPI i OpenMP, a fi de garantir la portabilitat i obtenir les millors prestacions en diferents sistemes operatius, com Linux i Windows, sobre diferents plataformes computacionals paral·leles. El càlcul estàtic s'ha dut a terme mitjançant el Mètode de la Rigidesa, on s'han paral·lelitzat les diferents etapes que ho componen. En el cas de l'anàlisi dinàmica, l'equació dinàmica de segon ordre s'ha resolt mitjançant la paral·lelització de nombrosos mètodes d'integració directa, així com mitjançant tècniques d'anàlisi modal, superposició modal i anàlisi modal espectral. En el cas concret de l'anàlisi modal espectral, s'ha paral·lelitzat un ampli nombre de mètodes de combinació modal dels resultats, junt amb de diferents tècniques de combinació direccional i diferents alternatives que intenten proporcionar el signe dels resultats. Amb l'objectiu que aquesta aplicació paral·lela desenvolupada puga estar a la disposició d'una àmplia comunitat d'arquitectes i enginyers estructurals, s'han implementat i desplegat sengles serveis Grid i Cloud que ofereixen una anàlisi estructural per internet segur, fiable i d'alta productivitat sota una arquitectura orientada a servei. Aquests serveis integren components, com GMarte, per a la planificació de tasques, la recollida de resultats i la tolerància a fallades en plataformes Grid o incorporen els desenvolupaments del projecte europeu VENUS-C, per al desplegament del servei sobre Microsoft Azure o sobre una infraestructura Cloud 'on-premise'' gestionada per COMPSs. La competitivitat demostrada pel simulador estructural en els seus temps de resposta, inclòs a nivell seqüencial, pel que fa a altres paquets de programari disponibles i àmpliament utilitzats, ha donat lloc a la seua incorporació en diferents aplicacions. Sota un entorn de caràcter investigador, forma part d'un sistema d'optimització estructural, en col·laboració amb el departament de Mecànica dels Mitjans Continus i Teoria d'Estructures (DMMCTE) de la UPV. En un àmbit professional, el simulador s'ha incorporat en dues aplicacions comercials. D'una banda en Architrave, una aplicació de càlcul estàtic i dinàmic estructural, desenvolupada per la UPV i amb més de 3550 usuaris, dotada d'una atractiva interfície gràfica que es distribueix per part de l'empresa Preference. A nivell professional, Architrave s'ha descarregat en 22 països i compta, a nivell acadèmic, amb alumnes i professors de 54 universitats de 8 països diferents. Addicionalment, l'empresa Preference ha incorporat la versió estàtica del simulador al seu producte PrefSuite, un paquet software comercialitzat a nivell mundial en l'àmbit de la fusteria metàl·lica i el càlcul estructural en 3D de murs cortina. / Alonso Ábalos, JM. (2016). Computación Avanzada en Problemas Estáticos y Dinámicos de Gran Dimensión: Aplicación al Cálculo de Estructuras [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61974 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

The purpose of this comparative study is to analyse La Quintrala’s myth as a symbolic discourse, thereby filling a gap in the previous studies about La Quintrala. The theoretical and methodological framework of this analysis consists of a hermeneutical approach based on the method of figurative structuralism: mythocriticism. This is a dual classification method of symbols: Diurnal and Nocturnal Orders that expose the symbolic structures formed by symbols and archetypes found in mythemes in a compilation of corpora. The first one is Gustavo Frías’ novels Tres Nombres para Catalina: Catrala (2008) and Tres nombres para Catalina: la doña de Campofrío (2008); the second is a historic essay (hypotext), Benjamín Vicuña Mackenna’s Los Lisperguer y la Quintrala (1944), and four novels: Magdalena Petit’s (2009) La Quintrala, Mercedes Valdivieso’s (1991) Maldita yo entre las Mujeres, Virginia Vidal’s (2002) Oro, veneno y puñal, and Gustavo Frías’ El Inquisidor (2008). Mythocriticism is employed in the analysis to show what the mythical structure of the hero’s journey (Separation, Initiation, Return) reveal. Such journey is combined structurally with the Mother archetype (White, Red and Black Goddess), the intrinsic archetype of La Quintrala’s myth. The heroic structure unveils its own mythemes, La Quintrala’s and the first corpus’s mytheme through the diachronic and synchronic flow of the hero’s journey. This method permits to identify and compare the progression of the symbolic structures. The analysis demonstrates a transformation of the symbolic structures between both corpora. This survey reveals that Vicuña Mackenna and Petit, and partially Vidal and El Inquisidor, exhibit an inclination to the diurnal symbols that strengthen, through a heterodiegetic narrator, the representations of the witch-femme fatale, counteractive attributes of the Red and Black Goddesses in the myth. Valdivieso, on the other hand, shows a propensity to the nocturnal symbols of inversion and intimacy that emphasize the Red Goddess’ features, though the novel also exposes La Quintrala as a witch-femme fatale. This exposure occurs through the use of both an autodiegetic narrator –La Quintrala– and a heterodiegetic one –the hypotext embodied in the popular voice– that appear to contrast each other. Finally, in Tres Nombres para Catalina, La Quintrala as the autodiegetic narrator dominates the whole story. She personifies the Great Goddess archetype who bestows her new positive attributes during the adventure. This novel assumes primordially the nocturnal symbolism incarnated by both the mystical and the synthetical structures and relegates the diurnal discourse of the hypotext to a secondary position in the narrative. Nonetheless, Tres Nombres para Catalina’s narrative still relies on the hypotext to reproduce and reconstruct all the mythemes in the myth of La Quintrala. Conclusively, the results of this analysis indicate that the identification of all the mythemes supports the hypothesis of a transformation in the symbolic structures which characterize La Quintrala in both corpora. This reveals the embodiment of Tres Nombres para Catalina’s own mytheme, consisting of a vindication and a recognition to her indigenous heritage, and the acceptance of her mestizaje. As a consequence, Tres nombres para Catalina, in comparison to the second corpus, diverges and expands the symbolic structures, but still shows a continuity of the myth.

José Jiménez Lozano es un escritor singular dentro del panorama literario hispánico de las últimas décadas. Su obra es vasta y diversa y a esta observación inicial no escapa su narrativa, género en el que el escritor se muestra más prolífico. A pesar de la diversidad aparente, existe una notable unidad subyacente a toda la obra de José Jiménez Lozano. Esta unidad reposa no sólo sobre el regreso constante a unos mismos asuntos sino también sobre los planteamientos o fundamentos de los que parte su creación literaria. El escritor reflexiona sobre su obra y deja diseminado, a través de las diversas manifestaciones de su prosa de ideas, un discurso sobre la escritura que este trabajo sintetiza, valorando, asimismo, la coherencia entre esta reflexión y la praxis literaria. / José Jiménez Lozano is a unique writer in the Hispanic literary scene of these last decades. His work is vast and diverse, and this initial observation does not escape his narrative, which genre the write demonstrates more prolifically. Despite the apparent diversity, there is outstanding unity underlying Jiménez Lozano´ entire work. This unity lies not only on the constant return to the same matters, but also on the approaches or the reasons, from which his literary work begins. The writer reflects over his work ant lets his ideas expand through the diverse manifestations of his ideas on prose. It is a talk about the rhetorical writing of this work, valuing the coherent existence between reflection and literary practice

The plots of Billy Budd and The Bonfire of the Vanities are organized entirely around a lawsuit. In The Pickwick Papers the trial is only a part, though an important one, of a series of related adventures in which the main characters of the novel participate. In the three novels there is a trial in which the accused is found guilty, although he is actually innocent. In The Posthumous Papers of the Club Pickwick, the author’s main purpose is to present the operation of the legal system, in which the modus operandi of unscrupulous lawyers, who rely only on cheating and deceiving methods, is atthe beginning of and determines the outcome of the lawsuit. In Billy Budd, an innocent is sentenced to death in order to preserve a supposed higher interest: the common good. In The Bonfire of the Vanities, political factors, personal interests, resentments and other worldly elements determine the outcome of the trial. In the three cases, the watchmaking mechanism that a lawsuit appears to be is completely overcome by factors outside it. / Las tramas de Billy Budd y La hoguera de las vanidades están organizadas íntegramente alrededor de un juicio. En Los papeles póstumos del Club Pickwick, el proceso es una parte importante de la obra, pero también existen aventuras relacionadas en las que participan los diversos personajes. En los tres juicios se juzga a un inocente. En Los papeles póstumos del Club Pickwick, el autor busca presentar el funcionamiento real del sistema legal, en el cual el modus operandi de abogados inescrupulosos, quienes emplean únicamente métodos tramposos y fraudulentos, determina el origen y el resultado del proceso. En Billy Budd, un inocente es condenado a muerte para preservar un supuesto interés mayor: el bien común. En La hoguera de las vanidades, factores políticos, intereses personales, resentimientos y otros elementos de carácter mundano determinan el resultado del proceso. En los tres casos, el mecanismo de relojería que parece ser el proceso es totalmente sobrepasado por factores externos al mismo.

Contexte: L’importance écologique des fourmis dans les écosystèmes terrestres justifie qu’elles soient considérées comme groupe cible pour des actions de conservation. De plus, de par leur abondance, leur facilité de récolte et leur réponse à des perturbations, elles présentent un potentiel intéressant comme groupe indicateur précoce de l’état de santé des écosystèmes. Par contre, pour le choix d’aires à protéger, leur utilité comme intégrateur des conditions de milieu par rapport à des indicateurs classiques tels que les assemblages de plantes n’est pas clairement établie. En d’autres termes, répondent-elles plus finement que les plantes à différentes conditions de milieu et dans ce cas doit-on s’attendre à trouver au sein de formations végétales comparables plusieurs types d’assemblages de foumis? Si tel est le cas, la méthode utilisant les assemblages de végétaux pour sélectionner les sites à protéger peut ne pas permettre une conservation efficace de la diversité des fourmis. Ce type de problématique s’aborde bien le long de gradients environnementaux. Pour faciliter l’interprétation des résultats en terme de réponse aux facteurs abiotiques il est préférable de limiter le nombre de facteurs qui varient en même temps. Dans ce sens, le Chaco sec paraguayen représente un système très favorable: faible déclivité, faibles variations de températures moyennes mais gamme très étendue de conditions de pluviométrie (350mm à 1000mm de précipitations moyennes annuelles) et des sols variables (texture limoneuse à sableuse). L’aridité est l’un des principaux facteurs pouvant limiter la diversité des fourmis soit directement en exerçant un stress physiologique sur les espèces, soit indirectement en limitant la productivité primaire de l’habitat. Les conditions édaphiques peuvent également avoir une influence en affectant par exemple la survie des colonies qui nidifient dans le sol. <p>Objectifs: Les principaux buts de la thèse sont (1) de déterminer l’influence de l’aridité et des conditions édaphiques sur la distribution et la structure des assemblages de fourmis terricoles du sol en forêts tropicales sèches, (2) mettre en évidence les mécanismes qui facilitent la coexistence des espèces de fourmis à l’échelle locale, (3) déterminer si à l’échelle régionale les fourmis et les plantes répondent de façon similaire aux conditions du milieu. <p>Méthode: Onze localités ont été échantillonnées le long d’un transect régional long de 400km. Au niveau de chaque localité, trois transects élémentaires longs de 200m et séparés les uns des autres par 200m ont été effectués. La myrmécofaune a été échantillonnée à l’aide de 20 pièges à fosse et de 20 Winkler par transect élémentaire. La végétation de chaque site a été caractérisée sur base de l’abondance de 45 espèces d’arbres ou d’arbustes caractéristiques de la flore chaquéenne. Les propriétés physico-chimiques du sol ont également été mesurées. A fine échelle, l’organisation spatio-temporelle d’un assemblage a été étudié dans une localité de référence.<p>Résultats: Au total, plus de 50.000 spécimens correspondant à 206 espèces de fourmis ont été collectés avec en moyenne (± SD) 62 ± 10 espèces par localité. Pour un même effort d’échantillonnage, le nombre d’espèces de fourmis récoltées à l’aide des pièges à fosse augmente avec l’aridité et une tendance inverse est observée pour les Winkler. Puisque les Winkler peuvent entraîner une sévère sous-estimation de la diversité des fourmis d’un habitat, seules les données des pièges à fosse sont utilisées pour la suite des analyses. La diversité locale & / Doctorat en Sciences / info:eu-repo/semantics/nonPublished

No description available.

No description available.