L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana.Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts.Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement.Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes.D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si.Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo.Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat.Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases.En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits.Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament;-una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica;-una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista.Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement.Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi.Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació.Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos:1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió.3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades.Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu.Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció. / This research deals with the bases of knowledge. We concentrate in the concept of knowledge from a pragmatist point of view (and, specifically, from a deweyan perspective). We look for the possibility conditions of an instrumental and naturalistic knowledge. In order to avoid a treatment of the subject in a merely abstract way, we focus our attention on a concrete project, Matthew Lipman's Philosophy of Children.We work out the hypothesis according to which the concepts of experience, community of inquiry, and judgment constitute the necessary bases of knowledge. So, we analyze these notions in Lipman's project from a deweyan perspective in order to see how they can construct knowledge.The analysis of these notions implies also the reconstruction of the concept of philosophy itself, which is now intimately related to education. This is the only way to overcome the dualism between theory and practice, against which Dewey always fought.

[EN] Abstract Alejandro de la Sota suffers a major transformation in his career in 1955. With the feeling of a deep personal crisis to the architectural situation in which he operates, the appearance of a book titled "Marcel Breuer: Sun and Shadow. The Philosophy of an Architect ", acts as a trigger for a period in which he'll develope some of his most important works. This thesis studies on the one hand, the reasons and contents of this publication and the influences that could have on Alejandro de la Sota. In addition, two unique projects of each architects are analyzed and neighborhoods that exist between them are exposed. Their relations in the field of architecture, based on a constructive sense, the value of prefabrication, the sense of utility, as well as the work done in the field of teaching or furniture design are presented in this document. It has assembled a full bibliography consists of drawings, documents and photographs, supplemented by a graphic reconstructions of the projects analyzed, using the drawing as a tool of analysis. / [ES] Resumen Alejandro de la Sota sufre una importante transformación en su carrera profesional en el año 1955. Con el sentimiento de una profunda crisis personal ante la situación arquitectónica en la que se desenvuelve, la aparición de un libro titulado "Marcel Breuer: Sun and Shadow. The Philosophy of an Architect", actúa como detonante de un período en el que desarrollará alguna de sus obras más importantes. Esta tesis estudia, por un lado, las razones y contenidos de esta publicación y las influencias que pudo tener sobre el Alejandro de la Sota. Además, se analizan dos obras singulares de cada arquitecto y se exponen las vecindades que entre ambos existen. Sus relaciones en el campo de la arquitectura, atendiendo a su sentido constructivo, el valor de la prefabricación, el sentido de utilidad, así como la labor desempeñada en el campo de la docencia o el diseño del mobiliario son presentados en este trabajo. Se ha reunido un material bibliográfico completo formado por planos, documentos y fotografías, completado por unas reconstrucciones gráficas de los proyectos analizados, empleando el dibujo como una herramienta de análisis. / [CA] Resum Alejandro de la Sota patix una important transformació en la seua carrera professional l'any 1955. Amb el sentiment d'una profunda crisi personal davant de la situació arquitectònica en què es desembolica, l'aparició d'un llibre titulat "Marcel Breuer: Sun and Shadow. The Philosophy of an Architect", actua com a detonant d'un període en què desenrotllarà algunes de les seues obres més importants. Esta tesi estudia, d'una banda, les raons i continguts d'esta publicació i les influències que va poder tindre sobre l'Alejandro de la Sota. A més, s'analitzen dos obres singulars de cada arquitecte i s'exposen els veïnats que entre ambdós existixen. Les seues relacions en el camp de l'arquitectura, atenent al seu sentit constructiu, el valor de la prefabricació, el sentit d'utilitat, així com la labor exercida en el camp de la docència o el disseny del mobiliari són presentats en este treball. S'ha reunit un material bibliogràfic complet format per plans, documents i fotografies, completat per unes reconstruccions gràfiques dels projectes analitzats, emprant el dibuix com una ferramenta d'anàlisi. / Sanchis Gisbert, SJ. (2015). Alejandro de la Sota: Sun and shadow the philosophy of an architect [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59439

Arbetet behandlar färgers betydelse för att förbättra bostadskvalité genom att implementera specifika färger i bostadens interiöra väggar till samtliga rum. Rummen i bostaden har olika funktioner. Funktionerna kan förbättras genom tillämpning av färgers psykologiska egenskaper. En ökad bostadskvalité leder till ökat välbefinnande hos individer och är en av många faktorer som påverkar den sociala, ekologiska och ekonomiska hållbarheten i samhället. Arbetets förslag tas fram genom studiens enkätundersökning som underlag. Enkätundersökningen grundar sig i färgteorier och dess psykologiska egenskaper. Resultaten visar att det finns en okunskap om färgers funktionella betydelse i bostaden och att individer ändrar sina färgval efter förmedlad kunskap. Förslaget bör ses som rekommendationer till färgsättning på interiöra väggar i förhållande till rummets funktion.

<p>Syftet med denna uppsats är att ge läsaren en förklaring till varför två stridande förband inom Försvarsmakten (FM) nyttjar olika indelning på gruppnivå. Uppsatsen skall dessutom redovisa fördelar och nackdelar som förekommer med respektive indelning. Ämnet till uppsatsen uppstod på grund av en strävan från Försvarsmakten att kunna nyttja behovssammansatta stridsgrupper. FM fastställer order och kommandon, försöker likställa vapensystem och utbud av ammunition och i övrigt använda samma materiel i syfte att förenkla fördelning och logistik av all materiel. Trots denna strävan förekommer det olika indelning på gruppnivå. En likställd utbildningsplan skulle kunna underlätta vid övning av soldater och chefer samt ge FM bättre uthållighet eftersom personalen inte behöver lika mycket utbildningstid för att ingå i ett annat förband. Metoden som har nyttjats för denna uppsats är kvalitativ. Den kvalitativa består av textanalyser och intervjuer. Den omfattar även enkätundersökning med personal som jobbar med strid på daglig basis. Genom definition av de två förbanden på K3 respektive Amf1 och med teori samt de grundläggande förmågorna har en analys skett. Analysen visar att skillnaden ligger i en kombination av arv, ledning och enkelhet.</p> / <p>The purpose of this paper is to give the reader an explanation of why two fighting units within the Armed Forces use different structures at group level. The essay shall further more present advantages and disadvantages that exist with each formation. The subject of the essay occurred because of the quest for the Armed Forces (AF) to be able to use temporary battle units. AF sets orders and commands, trying to equate the supply of weapons and ammunition and otherwise use the same stock in order to simplify the distribution and logistics of all the stock. Despite these efforts, there are different structures at group level. An equivalent education could facilitate the training of soldiers and officers, and provide AF better endurance because staff do not need as much training to be part of another unit. The method that has been used for this study is qualitative. It consists of qualitative textual analysis and interviews. It also includes a survey with staff who works with battle on a daily basis. By definition of the two units at K3 and Amf1 the theory and the basic capabilities have been analyzed. This analysis shows that the difference is in the combination of heritage, management and simplicity.</p>

Syftet med denna uppsats är att ge läsaren en förklaring till varför två stridande förband inom Försvarsmakten (FM) nyttjar olika indelning på gruppnivå. Uppsatsen skall dessutom redovisa fördelar och nackdelar som förekommer med respektive indelning. Ämnet till uppsatsen uppstod på grund av en strävan från Försvarsmakten att kunna nyttja behovssammansatta stridsgrupper. FM fastställer order och kommandon, försöker likställa vapensystem och utbud av ammunition och i övrigt använda samma materiel i syfte att förenkla fördelning och logistik av all materiel. Trots denna strävan förekommer det olika indelning på gruppnivå. En likställd utbildningsplan skulle kunna underlätta vid övning av soldater och chefer samt ge FM bättre uthållighet eftersom personalen inte behöver lika mycket utbildningstid för att ingå i ett annat förband. Metoden som har nyttjats för denna uppsats är kvalitativ. Den kvalitativa består av textanalyser och intervjuer. Den omfattar även enkätundersökning med personal som jobbar med strid på daglig basis. Genom definition av de två förbanden på K3 respektive Amf1 och med teori samt de grundläggande förmågorna har en analys skett. Analysen visar att skillnaden ligger i en kombination av arv, ledning och enkelhet. / The purpose of this paper is to give the reader an explanation of why two fighting units within the Armed Forces use different structures at group level. The essay shall further more present advantages and disadvantages that exist with each formation. The subject of the essay occurred because of the quest for the Armed Forces (AF) to be able to use temporary battle units. AF sets orders and commands, trying to equate the supply of weapons and ammunition and otherwise use the same stock in order to simplify the distribution and logistics of all the stock. Despite these efforts, there are different structures at group level. An equivalent education could facilitate the training of soldiers and officers, and provide AF better endurance because staff do not need as much training to be part of another unit. The method that has been used for this study is qualitative. It consists of qualitative textual analysis and interviews. It also includes a survey with staff who works with battle on a daily basis. By definition of the two units at K3 and Amf1 the theory and the basic capabilities have been analyzed. This analysis shows that the difference is in the combination of heritage, management and simplicity.

This dissertation develops, presents and tests a new international tool, the so-called Road Safety Development Index (RSDI), which indicates in a comprehensive and easy way the severity of the road safety situation in a specific country and/or in comparison with other countries. There are three pillars of outcomes involved in the framework of RSDI. One pillar is the People focus (road user behaviour). The second is the System focus (safer vehicles, safer roads, enforcement, management, etc). The third is the Product focus in terms of accident death rates. This thesis analyses each of these pillars. In addition, RSDI links the key national practices of road safety to each other and to the end-results (accident death rates). The study suggests a master-list of performance indicators to be implemented for assessing road safety level in a country and for RSDI building. Based on the “master-list”, a short key list of performance indicators is chosen and classified into two primary categories that correspond to two groups of countries: LMCs “Less Motorised Countries” and HMCs “Highly Motorised Countries”. RSDI aggregates the key performance indicators into one single quantitative value (composite index). Four main objective and subjective approaches are used to calculate RSDI and determine which one is the best. One approach uses equal weights for all indicators and countries, whereas the other approaches give different weights depending on the importance of indicators. Two empirical studies were carried out, in different parts of the world, to determine the applicability of this tool in real world applications. The first empirical study comes from eight European countries (HMCs). The second empirical study comes from five Southeast Asian countries (LMCs). The RSDI results from this study indicate a remarkable difference between the selected countries even at the same level of motorisation and/or with close accident death rates. The unavailability of comparable and useful data are problems for deeper analysis of RSDI, especially the index should be as relevant as possible for different parts of the world. The empirical and theoretical assessments prove that RSDI can give a broader picture of the whole road safety situation in a country compared to the traditional models and can offer a simple and easily understandable tool to national policy makers and public. / Denna avhandling utvecklar, presenterar och testar ett nytt internationellt verktyg, det så kallade Road Safety Development Index (RSDI), vilket på ett begripligt och lättillgängligt sätt beskriver trafiksäkerhetsläget i ett visst land jämfört med andra länder. Resultatet av RSDI utgörs av tre grundpelare. Den första pelaren är Fokus på människor (vägtrafikbeteende). Den andra är Fokus på systemet (säkrare fordon, säkrare vägar, beivrande, management, osv). Den tredje pelaren är Fokus på produkten med avseende på antal döda per fordon och per invånare. Arbetet analyserar var och en av dessa tre pelare. RSDI kopplar dessutom samman de viktigaste nationella praxisarna och erfarenheterna med varandra och till slutresultaten (antal dödsfall). Studien föreslår en lista med de viktigaste indikatorerna på hur olika länder vidtar åtgärder för trafiksäkerheten. Grundat på denna “master-lista” kan en kort lista med de viktigaste indikatorerna skapas och klassificeras i två huvudkategorier för två typer av länder: LMC “länder med låg andel fordon” och HMC “länder med hög andel fordon”. RSDI aggregerar de viktigaste performance-indikatorerna till ett enda kvantitativt mått (ett sammansatt index). Fyra olika objektiva och subjektiva huvudangreppssätt används för att beräkna RSDI och bestämma vilket av dem som är det bästa. En metod använder sig av lika stora vikter för alla indikatorer och länder, medan en annan metod ger olika vikter beroende på indikatorernas betydelse. Två empiriska studier genomfördes i olika delar av världen för att bestämma tillämpligheten av detta verktyg i verkliga situationer. Den första empiriska studien kommer från åtta länder i Europa (HMC-länder). Den andra empiriska studien har gjorts i fem länder i Sydostasien (LMC-länder). Resultaten från detta RSDI tyder på en anmärkningsvärd skillnad mellan de valda länderna, också om andelen bilägare och/eller andra variabler för trafiksäkerhet hålls konstanta. Bristen på jämförbara och användbara data medför problem vid en djupare analys av RSDI för olika delar av världen. De empiriska och teoretiska skattningarna visar att RSDI kan ge en bredare bild av hela trafiksäkerhetssituationen i ett land jämfört med traditionella modeller och kan erbjuda ett enkelt och lättförståeligt verktyg för de nationella beslutsfattarna liksom för allmänheten.

Lic.-avh. Stockholm : Kungliga Tekniska högskolan, 2006.

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal.

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal