La investigació ofereix en primer lloc l'anàlisi dels diferents significats que ha adquirit el terme Centreeuropa al llarg del segle XX, des de la consigna alemanya per la conquesta de les regions a l'est del seu territori (Drang nach Osten) fins a una visió nostàlgica de la Monarquia Austrohongaresa. Els anys vuitanta, el terme va adquirir un altre significat i va donar origen a un nombre considerable d'escrits que des de les posicions centreeuropees intentaven repensar la bipartició d'Europa. L'anàlisi comprèn també l'estat de la qüestió després dels grans canvis produïts en aquesta regió entre 1989 i 1991. Un cop definida la necessitat d'evitar el concepte ahistòric de Centreeuropa, la investigació aborda les diferents teories de la nació que han tingut en compte aquesta regió i intenta aclarir a partir d'exemples concrets quin és el rol de la literatura i dels poetes en l'acte de pensar una nació, alhora que vol descriure la relació entre l'art i la societat d'una manera teòrica. Al final es fan paleses les tensions d'un context intercultural des del camp estricte de la història de la literatura i es defensa que no només en el cas de Centreeuropa, sinó també en molts altres casos, l'estudi de la literatura no es pot basar només en les literatures nacionals o bé només en una genèrica literatura mundial, sinó que el context intermedi de les regions literàries és necessari i resulta molt aclaridor. / The thesis provides firstly an analysis of the different meanings that the term "Central Europe" has acquired in the course of the twentieth century, from the German expression for the conquest of its eastern regions (Drang nach Osten) to a nostalgic vision of the Austro-Hungarian monarchy. In the eighties, the term acquired a further meaning and gave rise to a considerable number of writings that tried, from Central European positions, to re-think the partition of Europe. This analysis also includes the state of the issue following the huge changes that occurred in the region between 1989 and 1991. After explaining the need to avoid the ahistorical concept of Central Europe, the thesis looks at the different theories of nationhood that have referred to this region and attempts to clarify, on the basis of specific examples, the role played by literature and poetry in the act of thinking a nation, while at the same time it describes in theory the relationship between art and society. The conclusion shows these tensions strictly from the viewpoint of the history of literature, and argues that not only in the case of Central Europe but in many other cases too the study of literature cannot only be based on national literatures, or only on a generic world literature, but that the intermediate context of the literary regions is both necessary and highly revealing.

El problema que aborda la tesis es la formación para el desarrollo de las competencias interculturales para la gestión de la diversidad en las organizaciones empresariales. Se aborda el tema desde el ámbito universitario, tanto en cuanto a la oferta que existe actualmente, como en cuanto a la que pudiera existir para favorecer el desarrollo de dichas competencias en el alumnado universitario. Se plantean los siguientes objetivos: 1) Identificar las competencias para la gestión en entornos empresariales multiculturales; 2) Identificar las necesidades formativas requeridas para el desarrollo de las competencias interculturales para la gestión, así como a través de qué estrategias la Universidad está respondiendo o podría responder a dichas necesidades; 3) Adaptar y validar un instrumento para medir la sensibilidad intercultural y el perfil de experiencia ante lo internacional y/o lo multicultural del alumnado universitario; 4) Elaboración de un modelo formativo para el desarrollo de las competencias interculturales en el ámbito universitario, y 5) Elaboración y validación de una propuesta formativa que permita dar respuesta a alguna (s) de las necesidades formativas identificadas. La presente es una tesis fundamentalmente diagnóstica, complementada con una primera intención de intervención educativa, es decir, que la principal aportación de la tesis se da a partir del análisis descriptivo de necesidades, complementada con una segunda aportación, aunque de menor importancia, a través de la investigación evaluativa de corte cualitativo de un programa formativo de tipo modular.En la fase diagnóstica de la tesis se recopila información de cuatro fuentes: a) Análisis documental de organismos oficiales y de planes de estudio de carreras de gestión ; b) Entrevistas con profesorado universitario, así como c) Trabajo grupal y aplicación de una encuesta, que incluye la escala "Sensibilidad Intercultural", con alumnado universitario. Con la información obtenida de estas fuentes se obtienen las necesidades formativas y las estrategias para el desarrollo de la competencia intercultural. La validación de una parte de la propuesta formativa propuesta se efectúa a través de la impartición de un taller sobre "Gestión de la diversidad cultural en las organizaciones del siglo XXI", con alumnado universitario. Los principales resultados obtenidos de la tesis son los siguientes: 1) La identificación de las competencias para la gestión en entornos empresariales multiculturales; 2) La identificación de las necesidades formativas requeridas para el desarrollo de las competencias interculturales para la gestión, así como de las estrategias a través de las que la universidad está respondiendo o podría responder a dichas necesidades; 3) Un modelo formativo para el desarrollo de las competencias interculturales en el ámbito universitario; 4) Una propuesta formativa validada que permita dar respuesta a algunas(s ) de las necesidades formativas identificadas y 5) Un instrumento adaptado y validado para medir la sensibilidad intercultural, así como el perfil de experiencia ante lo internacional y/o lo multicultural. En síntesis, se plantea que las instituciones de educación superior tienen una responsabilidad en el desarrollo de la competencia intercultural, a través de estrategias de tipo político-institucional que creen contextos favorables a la diversidad y la inclusión, así como de estrategias didáctico-curriculares que proporcionen las bases teórico-conceptuales y de habilidades para que la experiencia internacional y/o multicultural sea afrontada con una mayor conciencia y disfrute, colaborando así a la empleabilidad del alumnado universitario, así como a la cohesión social, el aprender a vivir juntos. / The development of intercultural competencies for diversity management in the organizations through education & training is the central matter of this thesis. It is focus on superior education (universities), exploring the actual education & training opportunities as well as the possible offert that could exist in the future in order to develop the university students intercultural competencies.The research work of this thesis is mainly diagnostic, supported by a first educational intervention. A training needs descriptive analysis is the first part of the empiric work, and a qualitative evaluation of a modular training program, cover the second part of the thesis. The diagnostic part includes four information sources: a) Official organisms documental analysis; b) Management university study plans documental analysis; c) University professors interviews; c) University student small group work as well as an students survey, that includes an "Intercultural Sensitivity Scale". University student formative needs as well as possible strategies for the intercultural competencies development are obtained through this study. The qualitative evaluation of a modular training program was delivered through a workshop named "Cultural diversity management in the XXI century organizations", with university students, in order to validate didactic design, contents, as well as didactic activities value.The main thesis results are: 1) Identification of management competencies in multicultural business organizations; 2) Identification of formative needs required for management intercultural competencies development as well as actual and future university strategies related with those formative needs; 3) An intercultural competencies development formative model, for the university context; 4) A validated formative program that answer to some of the identificated formative needs and 5) An adapted and validated instrument for measure the intercultural sensitivity as well as the international and/o multicultural experience profile.

El presente trabajo es el resultado de un estudio etnográfico efectuado en la comunidad Piaroa de Paria Grande, del Amazonas venezolano, orientado a describir y analizar los procesos de interculturalidad presentes en ese espacio multilingüe, tomando en consideración el papel que de manera general, juega la educación formal e informal en ese contexto y en forma específica el aprendizaje y usos de la lengua Castellana, examinados a la luz de la perspectiva de integración comunitaria y del paradigma etno-educativo, defensor de los valores culturales originarios y promotor del bilingüismo educativo, el multiculturalismo y la cogestión cultural en general.PALABRAS CLAVES: Etno-educación, Educación Intercultural Bilingüe, Interculturalidad, Multiculturalismo. / "Study of interculturality and bilingualism in the context of educational practice in the Piaroa indigenous community: Paria Grande, State of Amazonas, Venezuela". This thesis is the result of an ethnographic study carried out in the Piaroa community in Paria Grande in the State of Amazonas in Venezuela, which aimed to identify and analyse the process of interculturality present in this multilingual environment. The study takes into account, in general, the role played by formal and informal education in this context and, in particular, the learning and use of Spanish seen from the perspective of the integration of the community and the ethnoeducational paradigm, analysing the native cultural values and promoting educational bilingualism, multiculturalism and co-management.KEY WORDS: Ethnoeducation, education, intercultural, bilingual, multiculturalism, community.

En todos los tiempos, la humanidad ha conocido migraciones y desplazamientos masivos de población por diferentes motivos, como por ejemplo, afán de aventura, colonización de nuevos espacios, crecimiento demográfico excesivo, huida de conflictos y calamidades, o búsqueda de una mejora de vida social y económica.Por lo que se refiere a España, en los últimos años, el fenómeno de la inmigración se ha convertido en una preocupación más de la sociedad junto con el paro, el terrorismo, la delincuencia y la subida de los precios de la vivienda. También ha sido protagonista de políticas gubernamentales, así como un tema recurrente en varias investigaciones y en los diferentes medios de comunicación, que difunden constantemente noticias sobre la entrada de inmigrantes a los países de la Unión Europea, entre ellos España, sobre las condiciones de vida, la situación laboral, los brotes de racismo y xenofobia en las sociedades receptoras de inmigración, etc.En los años 60 y 70 del siglo pasado, España era un país emisor de mano de obra que emigraba al resto de los países de Europa Occidental en busca de trabajo. Se trataba de una emigración de tipo laboral a los países capitalistas europeos, especialmente Francia, Alemania y Suiza, que se perpetuó hasta el año 1974. Dicha emigración, salvando períodos de recesión económica en los países de destino, implicó la salida de una media anual de un mínimo de 100.000 trabajadores (Navarro López, 1981).No hay que olvidar también los movimientos migratorios internos que conoció el Estado español durante el siglo XX, y que supusieron desplazamientos masivos de personas que salieron de las zonas rurales hacia las ciudades y las regiones más industrializadas, como Madrid, Cataluña o el País Vasco. Pero a partir de los años ochenta, los países del sur de Europa, entre ellos España, se han convertido en destinos de nueva inmigración, y en receptores de mano de obra de países no comunitarios.Esta investigación se plantea como la continuación de una serie de trabajos sociolingüísticos y antropológicos realizados sobre las migraciones en España y sobre la integración de los inmigrantes en la sociedad española, que se puede considerar como sociedad pluricultural y pluriétnica ya que existen en su seno grupos de orígenes muy diferentes: africanos, latinoamericanos, asiáticos, sin olvidar a los extranjeros comunitarios.Como base de este trabajo se toma el colectivo marroquí por su significación numérica y cultural (árabe musulmana), así como por mi mayor conocimiento de dicha cultura. Es un trabajo que se enfocará en la integración lingüística y cultural de los inmigrantes de la segunda generación de dicho colectivo en Barcelona.Mi hipótesis de trabajo parte de que la población de origen extranjero, en este caso de origen marroquí, es una población que inmigra en busca de mejores condiciones sociales y económicas, y que presenta una gran disposición a integrarse en la nueva sociedad desde todos los puntos de vista y, en particular, el lingüístico; no obstante, su grado de integración depende en gran medida del tiempo de residencia en el país de acogida, de los lazos mantenidos con el país de origen, y de si la sociedad a la que llegan cuenta o no con recursos y dispositivos para la integración y, más en general, si dispone o no de un sistema público de bienestar social. Esto es, la integración es un proceso bilateral que depende tanto de la sociedad receptora como de los propios inmigrantes.Para tal fin, mi investigación ha comportado la confección de un corpus a partir de unas entrevistas etnográficas de más de 60 preguntas que han sido grabadas. Estas entrevistas han sido semiestructuradas. Se utilizó un guión de preguntas abiertas con el fin de orientar los temas, ordenar los contenidos y evitar restricción sobre las respuestas de los entrevistados, lo que les permitió introducir otros temas. Estas contestaciones inesperadas dieron pie a indagar en aspectos que no se habían previsto.A partir de las entrevistas, que iban dirigidas a inmigrantes de origen marroquí de diferentes edades y niveles socioculturales, he conseguido acumular información sobre sus creencias, actitudes, sentimientos, expectativas, etc., respecto a su vida en España. En lo que concierne a la parte lingüística, me he propuesto en esta investigación tratar de las dificultades que a este respecto pueden encontrar los inmigrantes en su vida cotidiana y en la escuela. También me he propuesto estudiar las actitudes, competencias y usos lingüísticos de los jóvenes marroquíes en el ámbito familiar y extrafamiliar. Por lo tanto, he dedicado gran parte de la encuesta a inmigrantes escolarizados en institutos de Barcelona para estudiar su grado de incorporación a la educación española y los impedimentos que supone el conocimiento o desconocimiento de las lenguas española y catalana en su proceso educativo. Asimismo, se pone de relieve su preocupación por los estudios y lo que ellos piensan que significarían en cuanto a mejoras en su vida profesional.PALABRAS CLAVE: Inmigrantes marroquíes, Integración lingüística y cultural, Interculturalidad / This research is a continuation of a series of sociolinguistic and anthropological work on migration conducted in Spain and the integration of immigrants into Spanish society.The Moroccan community is taken as the basis of this research due to the numerical and cultural significance (Arab Muslims), as well as my knowledge of that culture. This research will focus on linguistic and cultural integration of immigrants belonging to the second generation of that group in Barcelona.The working hypothesis assumes that the population of foreign origin, in this case of Moroccan origin, is a population that migrates in search of better social and economic conditions, and presents a great willingness to integrate into the new society, particularly in the language.A corpus from some ethnographic interviews was prepared, of more than 60 questions that were recorded. These interviews were semistructured. It was used an open questions system to guide the issues, sort the contents and to avoid restrictions on the responses of the interviewees, allowing them to introduce other topics. These unexpected answers raised new issues that were not foreseen.In regard to the language, it was addressed the difficulties that immigrants can be found in their daily lives and in school. Furthermore, it was studied the attitudes, skills and language use of young Moroccans in the family and outside the house. So, most of the immigrants surveyed were in different schools in Barcelona, in order to study the degree of incorporation into the Spanish education and the impediments posed by the knowledge or ignorance of the Spanish and Catalan languages in their educational process. They also underline the concern about the studies and what they think they mean in terms of improvements in their working lives.

El nostre treball de tesi s'inscriu dins el camp de la investigació educativa i planteja com a objectiu la necessitat d'obrir el currículum de les escoles a d'altres visions culturals. La nostra hipòtesi de partida serà el convenciment que no podrem establir un diàleg cultural, si no donem a l'alumnat coneixements d'altres cultures que permetin després un reconeixement i una estima dels mateixos.Des d'aquest plantejament, hem portar a terme una investigació en la qual hem utilitzat un recurs musical per ajudar a la introducció de noves cultures a les aules, implicant posteriorment a totes les matèries, i modificant no només la pràctica educativa dels i les mestres cap a aquesta vessant intercultural, sinó també els diferents currículums del centre.El primer capítol, "La diversitat cultural a l'escola", ens ofereix un primer estat de la qüestió. Oferim la conceptualització dels termes de cultura i diversitat, i adoptem el terme de "diversitat cultural". Davant aquesta diversitat es podien adoptar diferents models educatius que presentem. Seguidament, coneixem les indicacions que les diferents lleis educatives de l'estat tenien previstes per donar resposta a aquesta diversitat, destacant l'augment progressiu de la sensibilitat cap a aquesta temàtica de la LOCE, LOGSE i LOE. Un especial èmfasis s'ha posat en aterrar en el nostre entorn més proper, -Catalunya- coneixent les actuacions previstes pel Departament d'Educació per donar resposta al col·lectiu d'alumnat estranger, destacant el pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) com el més ambiciós en aquest sentit.Posteriorment, vam conèixer les dades concretes respecte a l'alumnat immigrant i l'escola i vam establir l'etapa d'educació primària com la més nombrosa quant a alumnat estranger i vam caracteritzar-la.El segon capítol: "Educació i currículum intercultural", recull les orientacions explícites per elaborar el currículum intercultural. Finalment, centrem en el professorat el nostre interès, ja que esdevé el mitjà pel qual es poden assolir els canvis, esbrinant les actituds de la comunitat educativa davant la diversitat cultural i coneixent les indicacions necessàries quant a la seva formació en aquest àmbit.La cançó infantil en altres llengües és el nostre desencadenant del canvi, perquè permet establir el primer contacte entre les diferents cultures i propicia l'establiment del diàleg cultural pretès. És en el tercer capítol, "Música i cultura", on presentem les relacions entre la música i la cultura i el paper específic de la cançó com a representant cultural. Es contextualitza i s'interrelaciona la música com a cultura, es defineixen els conceptes de música i etnicitat, es justifica la gestió de la pluriculturalitat a través de la música i el currículum de música i es presenta el valor de la cançó com a recurs pedagògic.El capítol quart: "Fonamentació i disseny de la investigació" integra el problema a investigar: l'ús de currículums monoculturals en espais educatius multiculturals i la falta de recursos i formació per canviar aquest enfocament. Davant aquest problema vam plantejar els objectius específics: canviar la pràctica educativa cap a la vessant intercultural fent servir com a desencadenant un recurs musical, amb incidència en tots els elements que formen la comunitat educativa. Aquest ampli espectre d'actuació demanava un model investigador que contemplés la participació directa del professorat com a investigador, i des d'aquesta premissa es justifica la selecció del model d'investigació acció col·laborativa. En aquest capítol també explicitem les quatre fases del disseny de la tesi, les estratègies de recollida d'informació, els paràmetres seguits per analitzar-la, i els procediments per assegurar el rigor científic del treball.El capítol cinquè, "Elaboració del cançoner", presenta l'aterratge dels blocs teòrics coneguts als primers capítols en un recurs musical que vol respondre a les necessitats genèriques que es desprenien respecte a la consecució d'un currículum intercultural. La primera fase empírica la trobem en el capítol sisè, "Anàlisis del context. Planificació i disseny de la intervenció", on es caracteritza l'espai físic i personal del centre, la predisposició intercultural del professorat implicat en l'estudi, la procedència cultural de l'alumnat, l'anàlisi documental i el funcionament intern per aconseguir un diagnòstic inicial.La segona part del capítol correspon a detallar la coherència entre les necessitats que cobria el recurs i les detectades, creant una primera adaptació del recurs musical, ampliant-lo amb suggerències de treball per a totes les àrees curriculars, i constituint un grup de treball amb el qual vam establir el pla d'acció. També es detalla la formació donada al professorat participant en l'àmbit teòric de l'educació intercultural.L'eix operatiu d'aquest treball investigador és el que correspon a la "Transformació curricular" i l'hem detallat en els capítols següents (7, 8 i 9). Aquests tres capítols reflecteixen la veritable acció que va seguir el passos cíclics propis de la investigació-acció: la reflexió i planificació de les sessions, l'aplicació dels recursos, la recollida de dades parcials -informes orals i escrits- i l'avaluació i reflexió.La presentació del procés en tres capítols es justifica perquè, en el moment de les anàlisis i reflexions finals, van emergir clarament tres bucles d'acció diferenciats que van donar peu a intitular cadascun dels capítols d'acord amb els diferents objectius assolits.- Primer bucle d'acció: prova del material elaborat per la investigadora-formadora: etapa de sensibilització, (capítol 7).- Segon bucle: el professorat participant crea el seu propi material i assaja diferents estratègies d'ensenyament-aprenentatge: cap a l'autonomia, (capítol 8).- Tercer bucle d'acció: Cadascun dels mestres participants cristal·litza un protocol diferent d'actuació i el consolida: consolidació, (capítol 9).El capítol desè: "Valoració de la incidència del canvi", corresponent a l'ultima fase de la investigació, ens presenta la reflexió final respecte a l'avaluació del procés de transformació curricular i ens dóna a conèixer les dades que van permetre l'anàlisi i l'elaboració d'informes i les conclusions finals gràcies a la triangulació d'informació entre les diverses fonts d'informació recollida.Per últim, presentem el capítol onzè , titulat: "Conclusions, límits i prospectiva" , on es recull una síntesis i reflexió personal sobre els aspectes més rellevants del treball realitzat, així com diverses suggerències per a la millora del recurs i la seva implementació a l'escola. També tenim presents els límits d'un treball d'aquestes característiques, i fem esment a possibles línies d'investigació futures en aquest àmbit. / "TOWARDS AN INTERCULTURAL CURRICULUM IN PRIMARY. THE INVESTIGATION-ACTION AS METHODOLOGY AND THE MUSIC AS THE LEADING OF THE CHANGE".TEXT:This thesis project is framed within the field of the educative investigation and raises like objective opening the scholastic curriculum to other cultural visions, given the existing cultural diversity nowadays in our classrooms.The inicial hypothesis is the conviction of which we cannot establish a cultural dialogue if the pupils do not have knowledge of other cultures.The first chapter, of conceptual and contextual character, details the main concepts as far as cultural diversity, explains the educative models that can give an answer to this diversity, reviews the effective educative directives in this scope and justifies and characterizes the stage of primary education to carry out the work.The second chapter gathers the directions to elaborate an intercultural curriculum and the necessity of the educative community of formation in this scope.The third chapter presents/displays the relations between music and culture, since we wanted to use the infantile song in other languages to begin to know other cultures and to later facilitate the cultural dialogue in the rest of educative matters.The fourth chapter includes the general design of the investigation and details the specific objectives, justifying the adoption of the "cooperative investigation-action" model by its integration of formation, investigation and action.The fifth chapter details the elaboration of the initial resource: music in other languages.In the sixth chapter the physical and personel space of the school is characterized, detailing the adaptation from the resource to all the areas and the process of the formation of the teaching staff.Chapters 7, 8 and 9 detail the process of transformation achieved in school in three stages: sensitizing, towards the autonomy and consolidation.The chapter tenth presents the final evaluation of the process.The last chapter gathers the conclusions of the investigation, presents the limits of this one and details diverse future lines of investigation in this scope.

El título de esta tesis recoge el fin de este trabajo; analizar el estado de integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Se trata de una investigación de corte diagnóstico que se focaliza en una temática emergente en nuestra sociedad actual.La presencia de personas procedentes del extranjero en nuestra sociedad supone un reto y una oportunidad para todos. Si las sociedades receptoras son permeables, abiertas e integradoras, se producirá un proceso de cohesión social. Si por el contrario estas condiciones no se dan, la población inmigrante creará su propio universo. Si la población inmigrante debe formar parte activa de la sociedad, todavía es más necesario que el proceso de integración de sus descendientes ocurra. Preocuparse por esta realidad es la voluntad del presente estudio. Concretamente por uno de los grupos de jóvenes de origen extranjero mayoritarios de nuestra comunidad autónoma; la procedente de Marruecos que destaca por ser una de las más castigadas por los prejudicios sociales.Entendemos la integración como un proceso dinámico que depende de dos partes. Por este motivo estudiamos la integración en función del colectivo de alumnos de origen magrebí y del resto de alumnos a través de un cuestionario elaborado de forma específica y con dos modalidades, una dirigida al alumnado de origen magrebí y la otra al alumnado autóctono y del resto de procedencias.La condición indispensable para hablar de integración de la población inmigrante, es el reconocimiento de la condición de ciudadanía. Sin ciudadanía e igualdad no existe la posibilidad de que se produzca cohesión social. Nuestra definición de integración implica aceptar que no basta con un reconocimiento jurídico y legal de unos derechos que permitan desarrollarse en comunidad, sino que es preciso promover políticas de inclusión que posibiliten el campo de interacción desde el cual, los individuos sean provistos de todas las dimensiones de la ciudadanía y abran todo el abanico de elementos personales dispuestos en positivo necesarios para comprender otras culturas. Encontramos la operativización de la teoría a través de la adaptación del Modelo dinámico de ciudadanía desarrollado por el grupo GREDI para la formación en alumnado de secundaria, de la ciudadanía intercultural.Para desarrollar esta tesis la dividimos en tres grande apartados y las conclusiones finales. En una primera parte, fundamentamos todos los constructos que forman parte de nuestro tema de estudio en tres capítulos teóricos. A continuación presentamos los fundamentos metodológicos del estudio, se describe su diseño y el proceso de elaboración del cuestionario como principal estrategia de recogida de información, se delimita la muestra y la aplicación de todas las técnicas de recogida de información. En la tercera parte, analizamos los resultados y los relacionamos con las aportaciones teóricas defendidas en capítulos anteriores y estudiamos los factores clave de la integración desde la perspectiva del alumnado de origen magrebí y desde la del resto de jóvenes. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del estudio, los límites con los que nos hemos encontrado y la prospectiva que surge de la investigación llevada a cabo. / The wording of this thesis title reflects the purpose of this study: to analyze the integration overview of Moroccan youth in Catalonia. It is a diagnostic study focused on an emerging topic in our society.In the last few years, the arrival of a large amount of foreigners has meant a challenge and an opportunity for our society. If host societies are permeable, open and inclusive, a process of social cohesion will take place. On the contrary, if this flexibility does not occur, the immigrant population will create their own world. If such population has to end as part of a "whole", even more obvious should be the integration of their descendants. This worrying reality is the main reason for this study. Specifically, the main concern falls on Moroccan population as one of the largest groups of our region and most affected by social prejudices. We understand integration as a dynamic process which depends on two parties. As a consequence, the questionnaire developed for this investigation has two versions due to the fact that integration is studied in accordance with each group: students of North African origin and native and other-origin students.The essential condition to talk about immigrant integration is the recognition of citizenship status. Without citizenship and equality, social cohesion is not possible. Our definition of integration means coming to the agreement that the legal recognition of community-development rights is not enough, it is necessary to promote inclusion policies which enable the field of interaction from which individuals are endowed with all the dimensions of citizenship and ready to open themselves to understand other cultures. The reader can found the theory applied by adapting the Dynamic model of citizenship that was developed by GREDI (Research Group on Intercultural Education).We start with three theoretical chapters with all the constructs that are part of our subject of study. This is followed by a second part which covers the methodological foundations of the study. In the third part, on the one hand, results are related to the theoretical contributions from the previous chapters and, on the other one, the key factors of integration are discussed from a double perspective. Finally, in the last part we present the conclusions, scopes and limitations.

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions. / This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with.

[ES] Este trabajo de investigación trata sobre las interferencias fonéticas-fonológicas presentes en relatos de vida de inmigrantes portugueses en Venezuela. La utilidad de este estudio radica en el hecho de que el fenómeno migratorio es universal, en el que dos culturas se encuentran, influyéndose mutuamente, por lo que la comprensión del principal vehículo integrador como lo es la lengua debe ser objeto de estudio minucioso. Nuestro objetivo de investigación es explicar las interferencias lingüísticas en el discurso oral de los inmigrantes portugueses que llegaron a Venezuela en el periodo 1950 a 1980, conforme a la clasificación de las interferencias fonéticas- fonológicas de Porto (2009), Niño (2007) y Obediente (2007). Utilizamos un cuestionario y la técnica de la entrevista. La muestra estuvo constituida por 26 sujetos elegidos al azar. Utilizamos el Software Atlas ti versión 8.0 para identificar la frecuencia de las interferencias fonéticas - fonológicas en los relatos de vida. En conclusión, se observa un estancamiento en la evolución de la interlengua, es decir se evidencia una fosilización de L2. La edad al emigrar aparece como un factor determinante en la adquisición de la L2, a la hora de adquirir una integración sociolingüística identitaria. Este factor se muestra como elemento predictivo de una mejor integración y de una menor frecuencia de interferencias fonéticas. / [CA] Aquest treball de recerca tracta sobre les interferències fonètiques-fonològiques presents en relats de vida d'immigrants portuguesos a Veneçuela. La utilitat d'aquest estudi radica en el fet que el fenomen migratori és universal, en el qual dues cultures es troben, influint-se mútuament, per la qual cosa la comprensió del principal vehicle integrador com ho és la llengua ha de ser objecte d'estudi minuciós. El nostre objectiu d'investigació és explicar les interferències lingüístiques en el discurs oral dels immigrants portuguesos que van arribar a Veneçuela en el període 1950 a 1980, conforme a la classificació de les interferències fonètiques-fonològiques de Porto (2009), Niño (2007) i Obediente (2007). Utilitzem un qüestionari i la tècnica de l'entrevista. La mostra va estar constituïda per 26 subjectes triats a l'atzar. Utilitzem el Programari Atlas ti versió 8.0 per a identificar la freqüència de les interferències fonètiques -fonològiques en els relats de vida. En conclusió, s'observa un estancament en l'evolució de la interllengua, és a dir s'evidencia una fossilització de L2. L'edat en emigrar apareix com un factor determinant en l'adquisició de la L2, a l'hora d'adquirir una integració sociolingüística identitària. Aquest factor es mostra com a element predictiu d'una millor integració i d'una menor freqüència d'interferències fonètiques. / [EN] This research work deals with the phonetic-phonological interferences present in the life stories of Portuguese immigrants in Venezuela. The usefulness of this study lies in the fact that the migratory phenomenon, in which two cultures meet and influence one another, is universal, so the understanding of the main integrative vehicle as the language must be carefully studied. Our research objective is to classify linguistic interference in the oral discourse of Portuguese immigrants who arrived in Venezuela in the period 1950 to 1980, according to the classification of phonetic-phonological interferences of Porto (2009), Niño (2007) and Obediente (2007). We use a questionnaire and interview techniques. The sample consisted of 26 randomly chosen subjects. We use the Atlas Ti software version 8.0 to identify the frequency of phonetic - phonological interferences in life stories. In conclusion, there is a stagnation in the evolution of the interlanguage, that is, a fossilization of L2 is evident. Age when emigrating appears as a determining factor in the acquisition of L2, when acquiring an identity sociolinguistic integration. This factor is shown as a predictive element of better integration and a lower frequency of phonetic interferences. / Prato Duarte, VC. (2021). Estudio sociolingüístico de las interferencias fonéticas-fonológicas de inmigrantes portugueses en Venezuela según relatos de vida: una orientación intercultural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/161314

[ES] El objetivo de esta tesis doctoral es el diseño de una propuesta sobre un corpus de términos lingüísticos interculturales latinoamericanos, desarrollado en un sitio web, denominado Lingüística Andina. Este recurso digital se crea como una herramienta didáctica en donde se fusionan los conceptos, las respectivas traducciones y la semántica de vocablos, contenidos en las obras literarias latinoamericanas leídas por el estudiante de ELE de nivel avanzado, con la finalidad de fortalecer las competencias lectoras en este idioma. En lo que respecta al aspecto metodológico del estudio, este pertenece al tipo exploratorio, ya que hubo la necesidad de recopilar un corpus de términos propios del habla vernácula andina con los que se diseñó un glosario de términos y se creó una taxonomía digital; procedimiento que, hasta la actualidad, no había sido realizado. Bajo este contexto, el enfoque de esta investigación es cualitativa, ya que se centró en la búsqueda bibliográfica y documental de los conceptos y aspectos relevantes de la diversidad cultural latinoamericana que se encuentran reflejados en las expresiones lingüísticas de las novelas andinas escogidas para el presente estudio, Huasipungo y Los perros hambrientos, pertenecientes a Ecuador y Perú, respectivamente. Estas son naciones multiétnicas y multiculturales, con reconocimiento de sus festividades, arquitectura, medicina, gastronomía, vestimenta y espiritualidad. Adicional a esto, se aplicó una entrevista a tres expertos en lingüística, con el propósito de conocer cómo esta pluralidad se expone dentro de las aulas de las clases, especialmente, en las de educación superior. Por otro lado, el estudio participa de un enfoque cuantitativo, puesto que se aplicó una encuesta a los estudiantes de ELE, para medir su percepción sobre la utilidad de la taxonomía digital del habla intercultural en la América española y su uso efectivo para comprender el contenido de las novelas indigenistas que leen dentro del salón de clases. Entre los resultados se destaca que, de acuerdo a la percepción de los estudiantes de ELE, el conocimiento de términos lingüísticos andinos de las obras literarias leídas, los llevó a una mejor comprensión del contenido de las novelas indigenistas. Además, los estudiantes universitarios extranjeros del nivel avanzado de español, que adquirieron conocimientos de la lingüística latinoamericana en territorio andino, han podido vivenciar y valorar la cultura del país en donde aprenden el idioma. / [CA] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és el disseny d'una proposta sobre un corpus de termes lingüístics interculturals llatinoamericans, desenvolupat en un lloc web, anomenada Literatura Andina. Aquest recurs digital es crea com una eina didàctica en on es fusionen els conceptes, les respectives traduccions i la semàntica de la terminologia de les obres literàries llatinoamericanes llegides per l'estudiant d'ELE de nivell avançat, amb la finalitat d'enfortir les competències lectores en aquest idioma. Pel que fa a l'aspecte metodològic de l'estudi, aquest pertany al tipus exploratori, ja que hi va haver la necessitat de recopilar un corpus de termes propis de la parla vernacla andina amb els quals es va dissenyar un glossari de termes i es va crear una taxonomia digital; procediment que, fins a l'actualitat, no s'havia realitzat. Sota aquest context, l'enfocament d'aquesta investigació és qualitativa, ja que es va centrar en la recerca bibliogràfica i documental, dels conceptes i aspectes rellevants de la diversitat cultural llatinoamericana que es troben reflectits en les expressions lingüístiques de les novel·les andines escollides per al present estudi, Huasipungo i Els gossos famolencs, pertanyents a Equador i Perú, respectivament. Aquestes són nacions multi-ètniques i multiculturals, amb reconeixement de les seves festivitats, arquitectura, medicina, gastronomia, vestimenta i espiritualitat. Addicional a això, es va aplicar una entrevista a tres experts en lingüística, amb el propòsit de conèixer com aquesta pluralitat s'exposa dins de les aules de les classes, especialment, en les d'educació superior. D'altra banda, l'estudi participa d'un enfocament quantitatiu, ja que es va aplicar una enquesta als estudiants d'ELE, per mesurar la seva percepció sobre la utilitat de la taxonomia digital de la parla intercultural a l'Amèrica espanyola i el seu ús efectiu per comprendre el contingut de les novel·les indigenistes que llegeixen dins el saló de classes. Entre els resultats es destaca que, d'acord amb la percepció dels estudiants d'ELE, el coneixement de termes lingüístics andins de les obres literàries llegides, els va portar a una millor comprensió del contingut de les novel·les indigenistes. A més, els estudiants universitaris estrangers del nivell bàsic de català, que van adquirir coneixements de la lingüística llatinoamericana en territori andí, han pogut experimentar i valorar la cultura de país on aprenen l'idioma. / [EN] The objective of this doctoral thesis is to design a proposal on a corpus of Latin American intercultural linguistic terms, developed on a website called Andean Literature. This digital resource is created as a didactic tool where the concepts, the respective translations and the semantics of the terminology of the Latin American literary works read by the advanced level ELE student are merged, in order to strengthen reading skills in this language. Regarding the methodological aspect of the study, this belongs to the exploratory type, since there was a need to compile a corpus of terms typical of Andean vernacular speech with which a glossary of terms was designed and a digital taxonomy was created; procedure that, until now, had not been performed. In this context, the focus of this research is qualitative, since it focused on the bibliographic and documentary search for the concepts and relevant aspects of Latin American cultural diversity that are reflected in the linguistic expressions of the Andean novels chosen for the present study, Huasipungo and The Hungry Dogs, belonging to Ecuador and Peru, respectively. These are multi-ethnic and multicultural nations, with recognition of their festivities, architecture, medicine, gastronomy, clothing, and spirituality. In addition to this, an interview was applied to three linguistics experts, with the purpose of knowing how this plurality is exposed within classrooms, especially in higher education. On the other hand, the study participates in a quantitative approach, since a survey was applied to ELE students, to measure their perception of the usefulness of the digital taxonomy of intercultural speech in Spanish America and its effective use to understand the content of the indigenous novels they read in the classroom. Among the results, it should be noted that, according to the perception of the ELE students, the knowledge of Andean linguistic terms of the literary works read, led them to a better understanding of the content of the indigenous novels. In addition, foreign university students of the advanced level of Spanish, who acquired knowledge of Latin American linguistics in the Andean territory, have been able to experience and appreciate the culture of the country where they learn the language. / Godoy Zúñiga, ME. (2021). Lingüística intercultural latinoamericana como propuesta de fortalecimiento de las competencias lectoras del español como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163654