Our world is creeping closer to the challenges and problems created by technology and urban planning in the last century. People put faith in new technology and a comfortable lifestyle, which has led to many different social problems. The consequences of this have led to sustainability being a hot topic in today’s society, where the environment is in focus. However, sustainability is more than just the environment. Sustainability also aims to improve social activities in our society and bring life and movement to our streets. Streets are a cornerstone of our society, where people move, meet, and create life. As the simplest form of stage for people to perform social activities, the street should be accessible to everyone. During the 20th century, planning ideals and the car changed the way the city's spaces were designed. The car took up more and more space and the street's functionality were limited, which planning still tries to counteract today.  This study aims to increase the understanding of how external retail areas affect pedestrian and cyclist movements in the area. External retail areas are car-centric with large parking areas. With new knowledge, the study aims to contribute to a better understanding of how they can be improved to better suit pedestrians and cyclists. At the same time, the study will investigate how analysis tools for the streets of the future can be used in an area with a different type of street structure.  Through the literature review, the study gained a foundation to build on during the analysis. The previous research helped to shed light on key factors that were relevant to the purpose and goals of the study.  For the analysis, the design guide for Smart Streets was used as an analytic tool. The site was analysed both by measuring the physical environment on site and through base maps and aerial photos. The measurement of the physical environment helped to map the functions of the street spaces. Furthermore, observations were made as part of the analysis, where movements and activities were mapped. / Vår värld kryper närmare de utmaningar och problem som tekniken och planeringen skapade under förra seklet. Människans tilltro till den nya tekniken och bekvämlighet har lett till många olika samhällsproblem. Konsekvenserna av detta har lett till att hållbarhet är ett hett samtalsämne där miljön står i fokus. Hållbarhet är dock så mycket mer än bara miljö. Hållbarhet ämnar även att förbättra sociala aktiviteter i vårt samhälle och ge liv och rörelse till våra gator. Gatorna är en grundsten i vårt samhälle, där människor rör sig, möts, och skapar liv. Som den enklaste form av scen för människor att utföra sociala aktiviteter bör gatan därför vara tillgänglig för alla. Under 1900-talet förändrade planeringsideal och bilen hur stadens rum utformades. Bilen tog alltmer plats och gatans funktionalitet begränsades, vilket planeringen än idag arbetar för att motverka. Denna studie syftar till att öka förståelsen för hur externa handelsområden påverkar fotgängare och cyklisters rörelser i området. Externa handelsområden är bilcentrerade med stora parkeringsytor. Med ny kunskap ämnar studien att bidra till en bättre förståelse för hur de kan förbättras för fotgängare och cyklister. Samtidigt kommer studien att undersöka hur analysverktyg för framtidens gator kan användas i ett område med en annan typ av gatustruktur. Genom litteraturstudien fick studien en grund att bygga vidare på under analysen. Den tidigare forskningen bidrog till att belysa viktiga faktorer som var relevanta för studiens syfte och mål. Till analysen användes designguiden för Smarta gator som verktyg. Platsen analyserades både genom att mäta den fysiska miljön på plats och genom grundkarta och flygfoton. Mätningen av den fysiska miljön hjälpte till med att kartlägga gaturummens funktioner. Vidare utfördes observationer som en del av analysen, där rörelser och aktiviteter kartlades.

From a point of view of contemporary society which requires healthy lifestyle and healthy environment, especially in big cities there is a need for development of recreation and public green areas. First, i tis a form of preparation in planning, i.e. it is important to elaborate objectives for their subsequent promotion and enforcement and afterwards it is necessary to provide funds for their implementation. This doctoral thesis analyzes the role of everyday recreation as a part of our lives and recreation as a necessary component of our healthy lifestyle. Green areas represent the most suitable environment for this type of recreation. This thesis describes the status, importance and types of recreation and green areas in cities in the Czech Republic. It also analyzes the relationship between recreation and urban green areas in terms of uses of urban green space for daily recreation. Specifically, the work focused on conceptual and compositional principles arrangement of urban green areas. Those represent the most suitable and important potential resources for development of vegetation and everyday recreation for all people living in our cities. The intention of this thesis is to analyze the current status of recreational function of public green areas in urban developments and especially in neighbourhoods. Following that to suggest solutions for improvement and implementation of green areas as measures for design solutions within the framework of land-use planning. This thesis is supposed to act as compendium to spread knowledge about possible options how to create green areas with recreational and housing function and thus acquire complex build-up area.

Au regard de la variété d’enjeux (économiques, sociétaux et environnementaux) que recouvrent les espaces de nature soumis au développement humain, il apparait urgent de comprendre les déterminants de leur fonctionnement. En effet, même si elles ne constituent pas des lieux prioritaires de conservation pour les espèces rares et menacées, les zones urbanisées sont loin d’être dépourvues de biodiversité. Cependant, cette biodiversité et les processus écologiques en œuvre demeurent mal connus. Il s’agit ici d’utiliser les communautés de Rhopalocères (papillons de jour) comme grille de lecture des paysages urbains et périurbains. A partir de l’étude des communautés de papillons (et accessoirement d’oiseaux) en région PACA, l’objectif principal de ce travail est ainsi de mettre en évidence les patrons d’organisation de ces communautés afin comprendre les facteurs conditionnant les assemblages d’espèces en milieu urbain et périurbain. Situé en région méditerranéenne qui constitue un espace original d’un point de vue biogéographique, ce travail a porté sur des terrains d’étude permettant d’aborder deux expressions différentes du processus d’urbanisation touchant le territoire provençal : (i) le village de Lauris (84), caractéristique d’un arrière-pays méditerranéen « en voie de métropolisation » ; et (ii) l’agglomération marseillaise (13), 2ème ville la plus peuplée de France. A partir de l’analyse des assemblages d’espèces de quatre habitats (friches, jardins privés, vignes, forêts), les travaux menés sur la commune de Lauris se sont intéressés à la réponse des communautés de Rhopalocères face aux changements de la disponibilité en habitats dans une mosaïque paysagère en mutation. Les résultats ont ainsi révélé des variations en termes de structure et de composition fonctionnelle, soulignant tant l’influence du contexte paysager que du type d’habitat sur l’organisation de ces communautés. Cette étude a également soulevé l’intérêt du compartiment jardin en tant que réservoir de biodiversité. Les travaux ont ensuite été orientés sur la question de la biodiversité hébergée par les espaces artificialisés en ville. Pour cela 24 parcs publics de la ville de Marseille ont été étudiés. Il a été possible de démontrer comment les traits fonctionnels des espèces (papillons et oiseaux) permettaient de prédire leur répartition le long d’un gradient d’urbanisation. Les différents travaux menés sur l’agglomération marseillaise ont également révélé l’importance de l’échelle paysagère et des dynamiques spatiales régionales (dispersion et colonisation) sur l’organisation des assemblages d’espèces. Les communautés de Rhopalocères apparaissent fortement conditionnées par le degré d’isolement des parcs vis-à-vis des massifs semi-naturels, soulevant l’idée d’une alimentation des assemblages intra-urbains par un pool d’espèces régional situé en périphérie. Cette hypothèse est d’ailleurs appuyée par la distribution imbriquée des espèces (nested subsets) entre les parcs, où les sites les plus pauvres en termes de composition spécifique constituent des sous-échantillons des sites les plus riches, sans que cela ne soit relié à l’existence d’une relation aire-espèce significative. Enfin, l’étude de l’aménagement des parcs et de leur gestion a permis de souligner l’effet d’interactions plus locales sur l’organisation des communautés. Cependant, le contexte paysager semble fortement conditionner la composante végétale autour, mais aussi dans les parcs, notamment par le biais de sa gestion par les services municipaux. / Given the wide range of issues (economic, social and environmental) that are concerned by natural environments under the impact of human development, it is a matter of urgency to understand the factors that determine their functioning. Even if they do not constitute priority areas for the conservation for rare and endangered species, urban areas are by no means devoid of biodiversity. This biodiversity and the ecological processes involved remain poorly known.The approach here is to use the communities of Rhopaloceres (butterflies) as a framework for reading the urban and outlying suburban landscapes. On the basis of a study of butterfly communities (and secondarily those of birds) in the PACA (Provence Alpes Côte d’Azur) region, the main aim of this study is to provide evidence of the patterns of organisation of these communities in order to understand the factors that control the assemblages of species in the urban and outlying suburban environment.Focused on the Mediterranean area, which constitutes an original site from the biogerographical point of view, this investigation has focused on two study sites in order to offer two different expressions of the process of urban development affecting the territory of Provence: (i) the village of Lauris (84), characteristic of a Mediterranean hinterland ‘in the process of metropolisation’; and (ii) the Marseille conurbation (13), the 2nd most populous city in France.On the basis of an analysis of the assemblages of species of four habitats (fallow land, private gardens, vineyards, forests), the investigations carried out in Lauris are focused on the response of the communities of Rhopaloceres in the face of rapid changes in land use. The results provide evidence of variations in terms of structure and functional composition, underlining the influence both of the landscape context and of the type of habitat on the organisation of these communities. This study also highlights the interest of the garden compartment as a reservoir of biodiversity.Then, the investigation has focused on the question of the biodiversity accommodated in the man-made areas of the city. To this end, 24 public parks in the city of Marseille have been studied. It has been possible to show how the functional traits of species (butterflies and birds) can be used to predict their distribution along a gradient of urban development. The various studies carried out on Marseille have also shown the importance of the landscape scale and of the regional spatial dynamic (dispersal and colonisation) with regard to the organisation of assemblages of species. The communities of Rhopaloceres appear to be strongly conditioned by the degree of isolation of parks with regard to the semi-natural massifs, raising the idea of the strengthening of the intra-urban assemblages by a regional pool of species situated around the outskirts. This hypothesis is further supported by the overlapping pattern of distribution of the species (nested subsets) between the parks, where the poorest sites in terms of species composition constitute sub-samples of the richest sites, without this being linked to the existence of a significant species-area relationship. Finally, the study of the development of parks and their management has enabled us to highlight the impact of more local interactions on the organisation of the communities. Nevertheless, the landscape context would appear to strongly condition the plant component in the surroundings, but also in the parks, in particular via the management practices of the municipal departments.

The thesis Urban green spaces and its institutional framework attempts to analyze different cases of urban green spaces foundation and administration in which various public and private entities act. Based on these foundations it tries to come with an overview of the most important forms of provision of greenery in cities. Through research of available literature we came to the understanding that greenery in urban environments is not just a result of municipal service provided by a public authority but to its foundation, administration, financing and maintenance contribute also other entities. The overview created in the thesis is not exhaustive but can serve as an inspiration for various subjects at a time when local public authorities do not have sufficient resources to ensure satisfactory range and quality of public green.

In its theoretical part deals with the importance of green areas in towns and settlements, the history of its inception, its different forms and the importance for a healthy way of life of the urban population. The work follows the influence of green areas on a person in terms of aesthetic and hygienic. Discusses the importance and development of the landscape as well and its effect on human activities and return to the influence of the landscape and the nature of the mental and physical health of a person. The practical part of the thesis, the revitalization of the city's historic park addresses located on the square, Husova. The goal of the revitalization of the Park is to improve the functionality of the reference territory from ecological, functional and aesthetic.

Le quartier Saint-Henri dans le sud-ouest de Montréal est marqué depuis plusieurs décennies par un processus de gentrification aux conséquences néfastes pour les populations vulnérables, ainsi que plus récemment d’une importante croissance des espaces verts durable afin de favoriser leurs accessibilités à ces mêmes populations. Or, en cherchant à répondre au problème d’inégalité environnementale lié à l’accessibilité, ces espaces verts influencés par l’idéal de durabilité peuvent aussi contribuer à un phénomène d’(éco)gentrification qui à son tour peut engendrer une injustice environnementale attachée aux déplacements des populations vulnérables. Pour comprendre cette problématique, ce mémoire illustre la relation entre (éco)gentrification, développement durable et verdissement des espaces urbains et les conséquences de celle-ci sur les populations vulnérables. La réflexion entourant cette triple relation permet aussi de mettre en lumière un écart entre discours et pratiques d’accessibilité aux espaces verts à partir de la mobilisation d’une approche de justice environnementale critique. En conséquence, la méthodologie de recherche est construite pour vérifier la présence de cet écart dans le contexte spécifique de Saint-Henri et plus particulièrement du triangle vert observé lors du terrain de recherche. Cette dernière mobilise une analyse qualitative transversale des discours et des observations de comportements non verbaux. L’analyse et l’interprétation des données collectées démontrent la présence d’un écart entre les discours et les pratiques d’accessibilité aux espaces verts causés par le phénomène d’(éco)gentrification. Cet écart ancré dans une injustice environnementale vient paradoxalement favoriser le renforcement d’une inégalité environnementale lié à la limitation de l’accès des espaces verts aux populations vulnérables et donc à l’amélioration de leurs conditions de vie. / The Saint-Henri district in the southwest of Montreal has been marked for several decades by a process of gentrification with harmful consequences for vulnerable populations, as well as more recently by an important growth of sustainable green spaces in order to favour their accessibility to these same populations. Yet, in seeking to address the problem of environmental inequity related to accessibility, these green spaces influenced by the ideal of sustainability may also contribute to a phenomenon of (eco)gentrification, which in turn may create environmental injustice related to the displacement of vulnerable neighborhood populations. To understand this issue, this brief illustrates the relationship between (eco)gentrification, sustainable development and greening of urban spaces and the consequences of this on vulnerable populations. The reflection surrounding this triple relationship also allows us to highlight a gap between the discourse and practices of accessibility to green spaces by mobilizing a critical environmental justice approach. Consequently, the research methodology is built to verify the presence of this gap in the specific context of Saint-Henri and more particularly of the green triangle observed during the research fieldwork. It mobilizes a cross-sectional qualitative analysis of discourses and observations of non-verbal behaviors. The analysis and interpretation of the collected data demonstrate the presence of a gap between the discourses and the practices of accessibility to green spaces caused by the phenomenon of (eco)gentrification. This gap, rooted in environmental injustice, paradoxically favors the reinforcement of an environmental inequality linked to the limitation of access to green spaces for vulnerable populations, and thus to the improvement of their living conditions.

Mångfunktionell grön infrastruktur har en betydande roll för städers resiliens tackvare de ekosystemtjänsterna de bidrar med. På grund av den snabba expansionen avstäder skapas ofta målkonflikter gällande markanvändning vilket har lett till att dengröna infrastrukturen i många fall bortprioriterats. För att motverka denna utvecklingär det viktigt att beakta den gröna infrastrukturen och dess ekosystemtjänster tidigt iplaneringsskedet. Syftet med arbetet är att skapa en modell för att utvärderamångfunktionalitet samt hur ekosystemtjänster påverkas vid förändring i urban miljö.Metoden som legat till grund för arbetet har varit analyser av öppna rumsliga datakombinerat med multikriterieanalys. Arbetet har avgränsats till endast inkluderamiljömångfald, konnektivitet, klimatreglering, samt rekreation. Resultatet av arbetetvisar att genom kombinationen av rumsliga analyser och multikriterieanalys kan fleraekosystemtjänster och ekologiska funktioner analyseras samtidigt. Vidare kanmodellen användas som planeringsunderlag för att identifiera styrkor och utmaningarvid förändring av den gröna infrastrukturen i urbana miljöer. / Multifunctional green infrastructure (GI) is central for the resilience of cities, due tothe ecosystem services (ES) it provides. The rapid expansion of cities often createsconflicting interests regarding the land use, which has led to the undermining of theurban green infrastructure (UGI). It’s, therefore, important to consider GI and ES inthe early stages of urban planning. The aim of this study is to develop a model for GImultifunctionality and ES evaluation. The method used to accomplish this is acombination of a multi-criteria analysis (MCA) and spatial analyses. This study’sscope only incorporates environmental variety, connectivity, climate regulation andrecreation. The results of this study show that the combination of MCA and spatialanalyses allow the evaluation of several ES and ecological functions simultaneously.Furthermore, the model can be used as a basis for the urban planning process throughthe identification of strengths and challenges of the UGI.

Städte sind Hotspots des Globalen Wandels. Sie zählen über ihren Konsum und Ressourcenverbrauch zu den Haupttreibern des Klimawandels, der Biodiversitätskrise und sozio-ökonomischer Prozesse wie Urbanisierung und Demographischer Wandel. Gleichzeitig stellen diese Prozesse insbesondere für Städte eine große Herausforderung dar. Für die Anpassung an den Globalen Wandel spielen städtische Grünflächen als Werkzeug der Stadtplanung eine zentrale Rolle. Parks, Friedhöfe, Gärten, bis hin zu einzelnen Straßenbäumen stellen Ökosystemleistungen bereit, die einerseits, z.B. durch Abmilderung von hohen Temperaturen, die Umweltqualität verbessern und andererseits, z.B. durch die Bereitstellung von Erholungsräumen, einen direkten Einfluss auf das Wohlbefinden und die Aktivitäten der Stadtbevölkerung haben. Jedoch sind auch Grünflächen und deren Ökosystemleistungen, wie die gesamte Stadt an sich, hohen Belastungen durch die Folgen des Globalen Wandels ausgesetzt, z.B. durch Hitze, Trockenheit und Verdichtungsprozesse. Diese kumulative Dissertation zeigt, dass sich Form, Ausstattung und Lage einer Grünfläche unterschiedlich auf die Bereitstellung von verschiedenen Ökosystemleistungen auswirken. Während für die Kühlungsfunktion ein dichter Bestand von ausgewachsenen Bäumen entscheidend ist, spielt für die Erholungsfunktion einer Grünfläche eine ausgewogene Vegetationsstruktur, vielfältige (gebaute) Infrastruktur und eine gute Einbettung in die Umgebung eine zentrale Rolle. Die Arbeit formuliert schließlich Empfehlungen an die Stadtplanung für eine qualitative Aufwertung der Grünflächen im Hinblick auf eine bessere und gerechte Versorgung der Bevölkerung und eine größere Widerstandsfähigkeit gegenüber extremen Wetterereignissen. Eine im Rahmen dieser Arbeit entwickelte und frei zugängliche Online-Kartenanwendung kann dabei als ein unterstützendes Entscheidungsinstrument dienen und zukünftig auf andere Städte übertragen werden. / Cities are hotspots of global change. Through their consumption and resource use, cities are among the main drivers of climate change, the biodiversity crisis and socio-economic processes such as urbanisation and demographic change. At the same time, these processes represent a major challenge for cities. Extreme weather events caused by climate change, such as heat and heavy rain, often occur with greater intensity in densely populated areas and can potentially cause more damage to people and infrastructure there. For adaptation to global change, urban green spaces play a central role as a tool in urban planning. Green spaces or individual street trees provide ecosystem services that can improve, on the one hand, environmental quality, e.g. by mitigating high air temperatures, and, on the other hand, the health and well-being of the urban population, e.g. through the provision of recreational opportunities. However, green spaces and their ecosystem services are also exposed to high pressures from the impacts of global change such as extreme heat, drought and densification processes. This cumulative thesis shows that the form, equipment and location of a green space have different effects on the provision of different ecosystem services. While a dense stand of mature trees is crucial for the cooling function, a balanced vegetation structure, diverse (built) infrastructure and a good embedding in the surroundings play a central role for the recreational function of a green space. Finally, the thesis formulates recommendations for urban planning for a qualitative upgrading of green spaces with regard to a better and equitable provision for the population and a greater resilience to extreme weather events. An open access online map application developed as part of this thesis is intended to serve as a decision support tool and may be transferred to other case studies in the future.

Vi lever i en urbaniserad värld och mer än hälften av jordens befolkning bor i städer globalt. God tillgång och tillgänglighet till bostadsnära grönområden har påvisats öka vår psykiska och fysiska hälsa. Världshälsoorganisationen (WHO) och Förenta nationerna (FN) har båda antagit program med mål att öka och säkra tillgängligheten till grönområden. I detta examensarbete jämförs fyra olika metoder för att analysera nuläget av tillgång och tillgänglighet i Falkenberg. Analysen genomförs i tre steg. I steg 1 definieras de grönområden som ingår i analysen. I steg 2 jämförs buffert- och nätverksanalys och i steg 3 beräknas tillgängligheten med 2 modeller av Two-Step Floating Catchment Area metoden (2SFCA). De polygonbaserade beräkningar som sker med buffert- och nätverksanalys beräknar tillgången ensidigt och beräknar den spatiala tillgängligheten eller befolkningstrycket på ett grönområde. Med 2SFCA-metoderna kombineras tillgången och efterfrågan i samma analys. Analysen finner att cirka 90 % av invånarna i Falkenberg har tillgång till bostadsnära grönområden inom 300 meter, dock är både tillgång och tillgänglighet lägre i de centrala delarna av tätorten. I studien jämförs traditionella metoder för att beräkna den spatiala tillgängligheten så väl som nyare metoder. 2SFCA-metoderna beräknas med och utan avståndsviktning. I vidare studier vore det intressant att implementera en kvalitetsaspekt där så väl ett grönområdes kvalitet som dess avstånd avgör attraktionskraft. / More than half of the world population live in cities or urban areas today. Urban green spaces (UGS) have been found to have an impact on the mental and physical well-being of urban citizens. The World health organisation (WHO) and United Nations (UN) both have set goals to increase and secure the accessibility to UGS, especially for children and young people. The aim of the study is to measure the spatial accessibility to UGS in Falkenberg, Sweden. The work consists of three steps. Step 1 is to define what constitutes a green space. Step 2 aims to compare buffer and network analysis to determine which method is best suited for the third step. Step 3 is to measure the accessibility by using the Two-step Floating Catchment Area Method (2SFCA) and thereafter integrate a Gaussian distance decay to the function and conduct the measures with the Enhanced two-step floating catchment area method (E2SFCA).  Step 2 finds that there is no major difference in access to green space between the buffer and network analysis as approximately 90 % of the population have access to green space within 300 meters from their home. In step 3 the implementation of the 2SFCA Method finds that 13 % has no access to UGS and 41 % has a low accessibility score. By introducing the distance decay function the population with low-mid to high-mid accessibility score increases as well as the overall accessibility. This is due to the nature of E2SFCA which does not treat the distance threshold dichotomous. Further studies could benefit from implementing a probability function to the E2SFCA method to incorporate the attraction to a UGS by using the qualitative values in combination with the distance.

[ES] La infraestructura verde urbana ha surgido como un instrumento de excelencia del campus, que puede mejorar la calidad de las funciones y servicios suministrados, y fortalecer las relaciones entre el campus y la comunidad universitaria, y entre el campus y la ciudad. Los miembros de la comunidad universitaria interactúan a menudo con el paisaje del campus y experimentan un cierto nivel de satisfacción con los beneficios derivados de la gestión de los espacios abiertos. En la literatura, estos beneficios se conocen como servicios del paisaje. El perfil del usuario y los parámetros físicos del espacio juegan un papel crucial en la determinación de las funciones y servicios percibidos, lo que se refleja en la preferencia y en el uso del espacio por parte del público. Esta tesis contribuye al conocimiento de las relaciones entre las personas y su entorno exterior cercano en el contexto del paisaje del campus universitario de la Universitat Politècnica de València. El objetivo del estudio es evaluar la funcionalidad de la infraestructura verde urbana en el entorno del campus. Además, la tesis tiene como objetivo comprender cómo la percepción y la satisfacción están mediadas por el perfil de los miembros de la comunidad universitaria, y cómo se relacionan los servicios con la satisfacción. Esta investigación examina si las tipologías actuales de los espacios abiertos del campus satisfacen las preferencias de los miembros de la comunidad universitaria. Para llevar a cabo esta investigación, se ha diseñado una encuesta online. Se ha construido un modelo de ecuaciones estructurales para identificar las relaciones entre la oferta percibida de servicios del paisaje, el perfil de los encuestados y la satisfacción. Se han realizado regresiones lineales y análisis de rutas para analizar las preferencias de los encuestados por los espacios abiertos y explorar las relaciones entre los servicios del paisaje. Los resultados revelan que los encuestados perciben los espacios abiertos del campus principalmente por sus beneficios como proporcionar un espacio para relajarse, socializar con amigos y transitar. La edad, el género, la rama de conocimiento, la frecuencia de uso y la preferencia por el espacio abierto son factores que influyen en la calidad percibida de los servicios de paisaje. Los miembros de la comunidad universitaria prefieren usar espacios abiertos más grandes que se encuentren cerca de las áreas comunes y que brindan fácil acceso a los servicios e instalaciones del campus. Las características que principalmente condicionan la preferencia del espacio son la topografía variada del espacio, la diversidad de árboles y el mobiliario urbano bien equipado. Este trabajo contribuye al conocimiento sobre cómo las variables psicosociales, como la preferencia, la percepción y el uso, se pueden aplicar de manera efectiva en la planificación y el diseño de espacios abiertos. Además, los resultados son útiles no solo para las universidades, sino también para todos los elementos de la infraestructura verde urbana que aún no tienen un diseño de paisaje multifuncional y se están adaptando a las necesidades de sus usuarios. / [CA] La infraestructura verda urbana ha sorgit com un instrument d'excel·lència del campus, que desitja millorar la qualitat de les funcions i serveis subministrats, i enfortir les relacions entre el campus i la comunitat universitària, i entre el campus i la ciutat. Els membres de la comunitat universitària interactuen sovint amb el paisatge del campus i experimenten un cert nivell de satisfacció amb els beneficis que brinda la gestió dels espais oberts. En la literatura, aquests beneficis es coneixen com a serveis del paisatge. El perfil del públic i els paràmetres físics de l'espai juguen un paper crucial en la determinació de les funcions i serveis subministrats percebuts, la qual cosa es reflecteix en la preferència i en l'ús de l'espai per part del públic. Aquesta tesi contribueix al coneixement de les relacions entre les persones i el seu entorn exterior pròxim en el context del paisatge del campus universitari de la Universitat Politècnica de València. L'objectiu de l'estudi és avaluar la funcionalitat de la infraestructura verda urbana a l'entorn del campus. A més, la tesi té com a objectiu comprendre com la percepció i la satisfacció estan mediades pel perfil dels membres de la comunitat universitària, i com es relacionen els serveis amb la satisfacció. Aquesta investigació examina si les tipologies actuals dels espais oberts del campus satisfan les preferències dels membres de la comunitat universitària. Per a dur a terme aquesta investigació, s'ha dissenyat una enquesta en línia. S'ha construït un model d'equacions estructurals per a identificar les relacions entre l'oferta percebuda de serveis del paisatge, el perfil dels enquestats i la satisfacció. S'han realitzat regressions lineals i anàlisis de rutes per a analitzar les preferències dels enquestats pels espais oberts i explorar les relacions entre els serveis del paisatge. Els resultats revelen que els enquestats perceben els espais oberts del campus principalment pels seus beneficis com proporcionar un espai per a relaxar-se, socialitzar amb amics i passar. L'edat, el gènere, la branca de coneixement, la freqüència d'ús i la preferència per l'espai obert són factors que influeixen en la qualitat percebuda dels serveis de paisatge. Els membres de la comunitat universitària prefereixen usar espais oberts més grans que es troben prop de les àrees comunes i que brinden fàcil accés als serveis i instal·lacions del campus. Les característiques rellevants per a la preferència de l'espai són la topografia variada de l'espai, la diversitat d'arbres i el mobiliari urbà ben equipat. Aquesta investigació contribueix al coneixement sobre com les variables psicosocials, com la preferència, la percepció i l'ús, es poden aplicar de manera efectiva en la planificació i el disseny d'espais oberts. A més, els resultats són útils no sols per a les universitats, sinó també per a tots els elements de la infraestructura verda urbana que encara no tenen un disseny de paisatge multifuncional i s'estan adaptant a les necessitats dels seus usuaris. / [EN] Urban green infrastructure has emerged as a campus excellency instrument, which is desired to improve the quality of provided functions and services, and strengthen the relationships between campus and university community, and between campus and city. The university community members often interact with the campus landscape and experience a certain level of satisfaction with the benefits provided by the management of open space. In the literature, these benefits are known as landscape services. The public¿s profile and space physical parameters play a crucial role in determining the functions and perceived supplied services, which echoes in the public¿s preference and use of space. This thesis contributes to the knowledge of the relationships between people and their close outdoor environment in the context of the university campus landscape of Universitat Politècnica de València. The aim of the study is to assess the functionality of urban green infrastructure within the campus setting. Furthermore, the thesis aims to understand how perceptions and satisfaction are mediated by the university community profile, and how services and satisfaction are related. This research examines whether the current typologies of campus open spaces meet the preferences of university community members. To conduct this research, an online survey has been designed. A structural equation model has been built to identify the relationships between the perceived supply of landscape services, respondents¿ profile and satisfaction. Linear regression and path analysis have been conducted to analyse respondents' preferences for open space and explore the relationships among landscape services. Results highlight that respondents perceive campus open spaces mainly for its benefits such as providing a space for relaxation, socialising with friends and passing through. Age, gender, branch of knowledge, frequency of use and preference for open space are factors influencing the perceived quality of landscape services. University community members prefer using larger open spaces that are placed close to common areas and provide easy access to campus services and facilities. When it comes to preference, varied space topography, diversity of trees and well-equipped urban furniture, are relevant features. This research contributes to the knowledge on how psychosocial variables such as preference, perceptions and use, can be effectively applied in open space planning and design. Moreover, the results are helpful not only for universities, but also for all elements of urban green infrastructure that have yet to have a multifunctional landscape design and are adapting to the needs of their users. / I am grateful for the support of the Universitat Politècnica de València and the European Commission through the funding provided for the H2020 GrowGreen Project / Tudorie, CA. (2024). Perceptions of Landscape Services Provided by Urban Green Infraestructure. The Case Study of a Campus Open Space [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206193