Revitalization of the former Jaselské barracks located in Brno in the area between Staňkova and Štefanikova street needs brand new project of urban structure and its functional scheme.New urban project of structure proceeds from pluses of block housing project and town houses. On the contrary it tries to eliminate its own minuses. The functional concept consists mainly of living function. This function is completed with daily life services. Because of bad noisy enviroment with public transport along Staňkova street it was necessary to replace block of flats with house for administrative and seniors or young couples. The main concept of this project is the idea to return to the living in communities. It tries to support social comunication and public life. And thus returning the desappearing local identity of the place. Project follows the aims of spacial planning policy in Brno by designing the leisure time centre for youth and public. That is the pivotal project of diploma thesis.

[ES] La presente tesis doctoral aborda la relación existente entre teoría del cuidado y práctica artística. La desigualdad en las labores reproductivas y de mantenimiento con relación al género ha sido puesta en evidencia desde la década de 1970. A partir de la reclamación de la importancia de este tipo de trabajo, y de su posición central en las estructuras sociales, surge la ética del cuidado, pensamiento que se desarrolla especialmente en el ámbito filosófico y político. La investigación llevada a cabo pone de manifiesto que existe una fuerte influencia del pensamiento y las prácticas del cuidado en la creación artística del siglo XXI, especialmente en la zona del sur de Europa. Para abordar esta conexión se plantea un estudio dirigido a profesionales en España, Francia, Portugal e Italia, siendo los ámbitos profesionales objeto de estudio, los relacionados con el comisariado y la gestión cultural, las instituciones culturales y, por último, artistas y colectivos de artistas. Las respuestas obtenidas sobre prácticas laborales con relación al cuidado han sido analizadas y contextualizadas. Asimismo, se estudian y analizan diferentes casos paradigmáticos que presentan una notable vinculación con las prácticas del cuidado como son el Centro HUARTE en España, la bienal Manifesta 12 en Italia o el trabajo de la artista Céline Condorelli en Francia, entre otros. A partir de los mismos se constata que la influencia de la teoría del cuidado desempeña un protagonismo relevante en el ámbito artístico desde la década de 2010. Se aborda también el papel de los comunes urbanos como espacios de generación de infraestructuras de cuidado y los puntos esenciales que definen una estética del cuidado. Finalmente, se concluye que se confirma la hipótesis planteada y se realiza una clasificación de las orientaciones temáticas que el cuidado adopta en el ámbito expositivo contemporáneo. / [CA] La present tesi doctoral aborda la relació existent entre teoria de la cura i pràctica artística. La desigualtat en les labors reproductives i de manteniment en relació amb el gènere ha sigut posada en evidència des de la dècada de 1970. A partir de la reclamació de la importància d'aquesta mena de treball, i de la seua posició central en les estructures socials, sorgeix l'ètica de la cura, pensament que es desenvolupa especialment en l'àmbit filosòfic i polític. La investigació duta a terme posa de manifest que existeix una forta influència del pensament i les pràctiques de la cura en la creació artística del segle XXI, especialment en la zona del sud d'Europa. Per a abordar aquesta connexió es planteja un estudi dirigit a professionals a Espanya, França, Portugal i Itàlia, sent els àmbits professionals objecte d'estudi, els relacionats amb el comissariat i la gestió cultural, les institucions culturals i, finalment, artistes i col·lectius d'artistes. Les respostes obtingudes sobre pràctiques laborals en relació amb la cura han sigut analitzades i contextualitzades. Així mateix, s'estudien i analitzen diferents casos paradigmàtics que presenten una notable vinculació amb les pràctiques de la cura com són el Centre HUARTE a Espanya, la biennal Manifesta 12 a Itàlia o el treball de l'artista Céline Condorelli a França, entre altres. A partir dels mateixos es constata que la influència de la teoria de la cura exerceix un protagonisme rellevant en l'àmbit artístic des de la dècada de 2010. S'aborda també el paper dels comuns urbans com a espais de generació d'infraestructures de cura i els punts essencials que defineixen una estètica de la cura. Finalment, es conclou que es confirma la hipòtesi plantejada i es realitza una classificació de les orientacions temàtiques que la cura adopta en l'àmbit expositiu contemporani. / [EN] This thesis addresses the relationship between care theory and artistic practice. Since the 1970s, inequality in reproductive and maintenance tasks in relation to gender has been highlighted. The ethics of care arises from the claim of the importance of this type of work, and its central position in social structures, it is a thought that is developed especially in a philosophical and political field. The research carried out shows that there is a strong influence of care thinking and practices on the artistic creation of the 21st century, especially in southern Europe. To address this connection, a study aimed at professionals in Spain, France, Portugal and Italy is proposed. The professional fields under study are those related to curating and cultural management, cultural institutions and, finally, artists and artist collectives. The responses obtained on work practices in relation to care have been analysed and contextualized. Likewise, different paradigmatic cases that present a notable connection with care practices are studied, such as the HUARTE Center in Spain, the Manifesta 12 biennial in Italy or the work of the artist Céline Condorelli in France, among others. From these cases it is confirmed that the influence of care theory has played a relevant role in the artistic field since the 2010s. It is also addressed the role of urban commons as spaces generating care infrastructures and essential points that define an aesthetics of care. Finally, it is concluded that the proposed hypothesis is confirmed, in addition to a thematic classification of the ways in which care is adopted in the contemporary exhibition field. / Ferriols Montañana, A. (2024). Teoría del cuidado en el arte del siglo XXI. Propuestas de creación artística y gestión cultural en el sur de Europa durante el periodo 2000-2023 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203127

[ES] La ciudad nos regala un sinfín de situaciones, paisajes y contactos que van construyendo el espacio de lo vivido. En este tejido espacial, deambulan, habitan e interactúan los diversos cuerpos que, en su heterogeneidad de formas, orientaciones, tiempos, van orquestando la condición viva del tejido urbano. El considerar la espacialidad del cuerpo como protagonista, nos enfrenta de inmediato a dos problemáticas que se convierten simultáneamente en los ejes principales sobre los que se desarrolla la siguiente investigación: La primera, sobre el cómo construir un discurso "encarnado" del espacio, desde una disciplina donde mayoritariamente el desarrollo de ésta está mermado al hecho de "hacer" objetos para la contemplación y regocijo del pensamiento. Y la segunda, sobre el cómo representar dicho discurso, en cuanto a expresar mediante palabras e imágenes el alcance de lo que se quiere postular. La presente tesis doctoral tiene como fin explorar los recursos conceptuales, metodológicos y representacionales que colaboren en la visibilización e impacto de las relaciones reversibles de los cuerpos en el tejido urbano. Y, por tanto, que permitan construir un discurso arquitectónico centrado en la experiencia de las personas, y en específico, en el análisis y representación de las espacialidades que producen y reproducen sus cuerpos en el territorio. / [CA] La ciutat ens regala una infinitat de situacions, paisatges i contactes que van construint l'espai del viscut. En aquest teixit espacial, deambulen, habiten i interactuen els diversos cossos que, en la seua heterogeneïtat de formes, orientacions, temps, van orquestrant la condició viva del teixit urbà. El considerar l'espacialitat del cos com a protagonista, ens enfronta immediatament a dues problemàtiques que es converteixen simultàniament en els eixos principals sobre els quals es desenvolupa la següent investigació: La primera, sobre el com construir un discurs "encarnat" de l'espai, des d'una disciplina on majoritàriament el desenvolupament d'aquesta està minvat al fet de "fer" objectes per a la contemplació i gaubança del pensament. I la segona, sobre el com representar aquest discurs, quant a expressar mitjançant paraules i imatges l'abast del que es vol postular. La present tesi doctoral té com a fi explorar els recursos conceptuals, metodològics i representacionals que col·laboren en la visibilització i impacte de les relacions reversibles dels cossos en el teixit urbà. I, per tant, que permeten construir un discurs arquitectònic centrat en l'experiència de les persones, i en específic, en l'anàlisi i representació de les espacialitats que produeixen i reprodueixen els seus cossos en el territori. / [EN] The city gives us an endless number of situations, landscapes and contacts that build the space of what has been lived. In this spatial fabric, the various bodies wander, inhabit and interact which, in their heterogeneity of forms, orientations, times, orchestrate the living condition of the urban fabric. Considering the spatiality of the body as the protagonist, immediately confronts us with two problems that simultaneously become the main axes on which the following research is developed: The first, on how to build an "embodied" discourse of space, from a discipline where the development of it is mostly reduced to the fact of "making" objects for contemplation and rejoicing of thought. And the second, on how to represent said discourse, in terms of expressing through words and images the scope of what is to be postulated. This doctoral thesis aims to explore the conceptual, methodological and representational resources that collaborate in the visibility and impact of the reversible relationships of bodies in the urban fabric. And, therefore, that allow the construction of an architectural discourse focused on the experience of people, and specifically, on the analysis and representation of the spatialities that their bodies produce and reproduce in the territory. / La presente tesis ha sido beneficiada con la Beca Crea Chile 2019 del Ministerio de las Artes, el Patrimonio y las Culturas del Gobierno de Chile / Diaz Vera, MA. (2022). El cuerpo en la ciudad. Hacia estrategias de análisis de encorporamiento espacial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186918 / TESIS

Au cours des dernières années, l’automatisation des services et le développement des technologies de l’information ont mené à une multiplication des écrans tactiles dans les espaces urbains. Cette multiplication a contribué à l’émergence de nouveaux usages et pratiques situées. Par exemple, dans plusieurs villes, pour acheter un titre de transport ou encore emprunter un document à la bibliothèque de façon autonome, il faut passer par l’écran tactile. Par contre, pour les personnes avec un handicap, les bornes en libre-service avec écran tactile peuvent être un obstacle à l’accessibilité en rendant plus difficile l’utilisation de certains services. Ce projet de recherche se penche sur cette problématique afin d’explorer comment les personnes avec handicap arrivent à utiliser les écrans tactiles malgré les différents obstacles qu’ils rencontrent dans la ville de Montréal. Pour y arriver, ce mémoire a été construit en trois temps. Il comporte d’abord une revue de littérature afin de comprendre les différents enjeux liés aux thématiques du handicap et de l’accessibilité en mobilisant notamment le concept d’affordance. Ensuite, il présente, d’une part, le bricolage méthodologique ayant permis d’en savoir plus sur l’expérience vécue des participantes et participants à l’aide de données mixtes et d’autre part, les considérations éthiques ayant guidé l’élaboration du projet. Finalement, ce mémoire présente les données récoltées sur le terrain et discute des thématiques ayant émergé de l’analyse de ces données : le rapport qu’entretiennent les participantes et participants au temps, les diverses tactiques utilisées pour négocier l’usage des écrans tactiles, l’interdépendance de toutes les parties impliquées dans le fonctionnement d’un dispositif numérique et la façon dont les participantes et participants du projet sont apparus dans l’horizon des écrans tactiles qu’ils ont utilisés. / In recent years, the automation of services and the development of information technologies have led to a proliferation of touch screens in urban spaces. This proliferation has contributed to the emergence of new situated uses and practices. For example, in several cities, to buy a transport ticket or even borrow a document from the library independently, you have to go through the touch screen. On the other hand, for people with disabilities, self-service kiosks with touch screens can be an obstacle to accessibility by making it more difficult to use certain services. This research project focuses on this issue in order to explore how people with disabilities manage to use touch screens despite the various obstacles they encounter. To achieve this, this research paper was constructed in three stages. It first includes a literature review in order to understand the various issues related to the themes of disability and accessibility by mobilizing the concept of affordance. Then, it presents, on the one hand, the methodological bricolage that made it possible to learn more about the lived experience of the participants using mixed data and, on the other hand, the ethical considerations that guided the development. of the project. Finally, this thesis presents the data collected in the field and discusses the themes that emerged from the analysis of this data: the relationship that the participants have to time, the various tactics used to negotiate the use of touch screens, the interdependence of all the parties involved in the operation of a digital device and the way in which the participants of the project appeared in the horizon of the touch screens they used.

Cette recherche traite du devenir de l’espace urbain et de ses logiques traditionnelles, dans un contexte marqué par les technologies de l’information et de la communication (TIC). Ce sujet est abordé par le prisme des commerces ethniques situés dans trois localités, parisiennes et régionales. Le regard est focalisé sur ces lieux afin de comprendre les facteurs à l’origine de la présence, en leur sein, des TIC accessibles au public. Trois hypothèses sont proposées. Il s’agit d’abord d’expliquer ce phénomène par le message des scénographies commerciales, puis par le besoin qu’éprouvent les migrants de maintenir les liens avec leurs origines culturelles et leur famille, enfin par l’appartenance des commerçants à la communauté des migrants. La méthodologie privilégie les méthodes d’enquête qualitative relevant de l’anthropologie et de la microsociologie. L’analyse des données permet de valider les hypothèses. Elle offre également la possibilité de montrer que dans une société marquée par les technologies de l’information et de la communication l’espace ne disparait pas sous le coup de la domination d’un espace en réseaux. Au contraire, l’analyse permet de souligner d’une part que l’espace urbain, avec ses logiques traditionnelles, persistent tout en s’articulant à une logique en réseaux. D’autre part, elle fait émerger la production de diverses formes spatiales. La plus significative offre à la principale clientèle la possibilité quotidienne de conserver son ancrage aux lieux urbains, tout en étant mobile et virtuellement mobile, de sortir des termes de la fracture numérique. Cette clientèle s’en trouve intégrée à la société en réseaux, dépasse la situation de double présence au pays d’origine et à la famille s’y trouvant et connaît des situations de multiples présences. Enfin, la recherche a permis de montrer que les lieux urbains et particulièrement les commerces ethniques sont des espaces de socialisation des réseaux virtuels en les situant au même niveau que les offres et services marchands, et qu’ils sont des outils dont les migrants et leur famille située à l’étranger savent se saisir pour permettre une évolution de leurs situations quotidienne et projets. / This research deals with the future of the urban space in a context marked by the Technologies of Information and Communication (ICT). This subject is approached by the prism of the ethnic businesses situated in three localities, Parisian and regional. The outlook is focused on these places to understand why ICT are included in those spaces open to the public.Three hypotheses are suggested. First, The ICT are included in the businesses thanks to the commercial message diffused through the setting up of goods. Then, the networking of businesses can be explained by the need which the migrants have to maintain the links with their cultural origins and their family, lastly through the membership of the storekeepers in the community of the migrants.The methodology favors the methods of qualitative investigation coming from the anthropology and the micro-sociology. The empirical data allows a validation of the hypotheses. The analysis of those data underline first that, in the network society, urban places don’t disappear. Among them, the ethnic shops are areas of socialization of the virtual networks by placing them at the same level as the offers of the goods and the trade services. Then, the space produced by those businesses offers to the main clientele the possibility of preserving its anchoring in the urban places while being mobile and virtually mobile. By this last idea, this research shows that the ethnic business and ICT are articulated tools which the migrants and their family situated abroad know how to seize to allow an evolution of their daily situations and projects. This analysis gives possibility to considered migrants out terms of the digital divide, and as integrated into the networks society. This new figure of migrant has overtaken the situation of double presence in their origin country and to their family living there, to actually know situations of multiple presences in this country and to their relatives.

[ES] Esta tesis doctoral se ha centrado en la cartografía como dispositivo discursivo para interpretar el espacio habitado. Por tanto, en esta dirección se ha profundizado en el estado de la identidad del paisaje local de la zona periférica norte de la ciudad de Valencia, a través del trayecto de una de las ocho acequias históricas de la ciudad, en concreto, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudio del paisaje ha contemplado una parte práctica constituida por ocho cartografías formalizadas en aplicaciones interactivas, donde la reflexión se ha incentivado a través de la contraposición de datos y material del pasado con elementos contemporáneos. En base a estas premisas, la exploración se ha quedado estructurado con un bloque de cartografía histórica, ya que se destacó la riqueza y diversidad de los componentes gráficos, pues representaban todo un verdadero relato interpretativo de la zona seleccionada para el trabajo, estos elementos gráficos desvelaban claramente la vinculación con el espacio en cada momento histórico. Por otro lado, se ha realizado una catalogación de cartografía artística, donde además, ha tomado especial protagonismo aquellas cartografías subjetivas, donde prevalecían las experiencias vividas por los individuos en un entorno determinado, por encima de la representación oficial del territorio. De igual modo, las cartografías colaborativas y compuestas con múltiples voces han cobrado interés en este bloque de la cartografía personal, con la finalidad de combatir las directrices dominantes, y además ofrecer otras alternativas de visión y creación de espacio. En otro bloque de contenidos se ha realizado un balance de las tendencias contemporáneas de representación, concretamente, en base a las visualizaciones de datos, la tendente datificación de la información representada en el espacio. Esta actual vertiente de comunicación ha dado como resultado el desarrollo de nuevas cartografías de significados. Asimismo, en esta parte también se ha analizado los cambios tecnológicos en los últimos tiempos, la incidencia del lenguaje gráfico y digital de los medios de comunicación en la sociedad vigente. En consecuencia, se elaboraron unos ensayos prácticos con estas influencias en los modos de lectura vigente y con material multimedia. Por otro lado, un bloque de investigación sobre la evolución del espacio urbano en las ciudades durante las últimas décadas, donde la expansión acelerada de la urbanización y los efectos de la globalización como modelo económico en una escala planetaria han influido paulatinamente, en la pérdida de los elementos locales en las urbes. En esta parte temática, se elaboró un ensayo práctico que cartografió la calidad de los elementos patrimoniales distribuidos por el trayecto de la acequia histórica. En última instancia, se cierra con un bloque temático sobre el binomio histórico entre la huerta y la ciudad, la evolución de su relación y su estado en la actualidad. De este modo, esta parte además contiene otros ensayos prácticos donde se intentó profundizar en la actividad productiva de la huerta, acompañado con una especulación de la cantidad de beneficios y oportunidades que podría proveer, sobre las necesidades y problemáticas de sostenibilidad existentes en el entramado urbano actual. En definitiva, con todas estas vertientes cartográficas se ha intentado ampliar y reivindicar la noción de nuestro paisaje local, de tan incuestionable valor cultural para la historia de la ciudad de Valencia, como es l'Horta Nord. / [CA] Esta tesi doctoral s'ha centrat en la cartografia com a dispositiu discursiu per a interpretar l'espai habitat. Per tant, en esta direcció s'ha aprofundit en l'estat de la identitat del paisatge local de la zona perifèrica nord de la ciutat de València, a través del trajecte d'una de les huit séquies històriques de la ciutat, en concret, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudi del paisatge ha contemplat una part pràctica constituïda per huit cartografies formalitzades en aplicacions interactives, on la reflexió s'ha incentivat a través de la contraposició de dades i material del passat amb elements contemporanis. Basant-se en estes premisses, l'exploració s'ha quedat estructurat amb un bloc de cartografia històrica, ja que es va destacar la riquesa i diversitat dels components gràfics, perquè representaven tot un verdader relat interpretatiu de la zona seleccionada per al treball, estos elements gràfics desvelaven clarament la vinculació amb l'espai en cada moment històric. D'altra banda, s'ha realitzat una catalogació de cartografia artística, on a més, ha pres especial protagonisme aquelles cartografies subjectives, on prevalien les experiències viscudes pels individus en un entorn determinat, per damunt de la representació oficial del territori. De la mateixa manera, les cartografies col·laboratives i compostes amb múltiples veus han cobrat interés en este bloc de la cartografia personal, amb la finalitat de combatre les directrius dominants, i a més oferir altres alternatives de visió i creació d'espai. En un altre bloc de continguts s'ha realitzat un balanç de les tendències contemporànies de representació, concretament, basant-se en les visualitzacions de dades, la tendent datificación de la informació representada en l'espai. Este actual vessant de comunicació ha donat com resultat el desenrotllament de noves cartografies de significats. Així mateix, en esta part també s'ha analitzat els canvis tecnològics en els últims temps, la incidència del llenguatge gràfic i digital dels mitjans de comunicació en la societat vigent. En conseqüència, es van elaborar uns assajos pràctics amb estes influències en els modes de lectura vigent i amb material multimèdia. D'altra banda, un bloc d'investigació sobre l'evolució de l'espai urbà en les ciutats durant les últimes dècades, on l'expansió accelerada de la urbanització i els efectes de la globalització com a model econòmic en una escala planetària han influït gradualment, en la pèrdua dels elements locals en les urbs. En esta part temàtica, es va elaborar un assaig pràctic que va cartografiar la qualitat dels elements patrimonials distribuïts pel trajecte de la séquia histórica. En última instància, es tanca amb un bloc temàtic sobre el binomi històric entre l'horta i la ciutat, l'evolució de la seua relació i el seu estat en l'actualitat. D'esta manera, esta part a més conté altres assajos pràctics on es va intentar aprofundir en l'activitat productiva de l'horta, acompanyat amb una especulació de la quantitat de beneficis i oportunitats que podria proveir, sobre les necessitats i problemàtiques de sostenibilitat existents en l'entramat urbà actual. En definitiva, amb tots estos vessants cartogràfics s'ha intentat ampliar i reivindicar la noció del nostre paisatge local, de tan inqüestionable valor cultural per a la història de la ciutat de València, com és l'Horta Nord. / [EN] This doctoral thesis has focused on cartography as a discursive device to interpret inhabited space. Therefore, in this direction, the state of the identity of the local landscape of the northern peripheral area of the city of Valencia has been deepened, through the route of one of the eight historical ditches of the city, specifically, the so-called Rascanya. In this way, this study of the landscape has contemplated a practical part made up of eight formalized cartographies in interactive applications, where reflection has been encouraged through the contrast of data and material from the past with contemporary elements. Based on these premises, the exploration has been structured with a block of historical cartography, since the richness and diversity of the graphic components were highlighted, since they represented a true interpretive account of the area selected for the work, these graphic elements they clearly revealed the link with space in each historical moment. On the other hand, a cataloging of artistic cartography has been carried out, where in addition, subjective cartographies have taken a special role, where the experiences lived by individuals in a given environment prevailed, over the official representation of the territory. Similarly, collaborative and composite cartographies with multiple voices have gained interest in this block of personal cartography, in order to combat the dominant guidelines, and also offer other alternatives for vision and space creation. In another block of contents, a balance has been made of contemporary trends in representation, specifically, based on data visualizations, the tending dataification of the information represented in space. This current aspect of communication has resulted in the development of new cartographies of meanings. Likewise, this part has also analyzed technological changes in recent times, the incidence of graphic and digital language of the media in current society. Consequently, practical tests were developed with these influences in current reading modes and with multimedia material. On the other hand, a research block on the evolution of urban space in cities during the last decades, where the accelerated expansion of urbanization and the effects of globalization as an economic model on a planetary scale have gradually influenced the loss of local elements in cities. In this thematic part, a practical test was prepared that mapped the quality of the heritage elements distributed along the route of the historic canal. Ultimately, it closes with a thematic block on the historical binomial between the garden and the city, the evolution of their relationship and their current state. In this way, this part also contains other practical tests where an attempt was made to deepen the productive activity of the orchard, accompanied by a speculation of the amount of benefits and opportunities that it could provide, on the existing sustainability needs and problems in the urban fabric. current. In short, with all these cartographic aspects, an attempt has been made to expand and defend the notion of our local landscape, of such unquestionable cultural value for the history of the city of Valencia, as is l'Horta Nord. / Gutiérrez González, MJ. (2022). La cartografía como estrategia para rescatar las pérdidas de identidad en el paisaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182250 / TESIS

Nairobi compte près de 200 bidonvilles où vit 70% de sa population. La plupart des habitants manquent de sécurité foncière et subissent des menaces constantes d'expulsion forcée. Pourtant, nous en savons encore très peu sur la façon dont ces établissements se forment, se développent et se consolident dans des espaces urbains contestés et comment leurs habitants s'adaptent aux conditions d'incertitude. Une partie de la raison réside dans l'écart entre les théories de design et d'adaptation. Alors que la théorie du design se concentre principalement sur les processus cognitifs des professionnels (en négligeant les mécanismes d'adaptation adoptés par les habitants des bidonvilles), les transformations spatiales dans les taudis sont souvent abordées par la théorie de la résilience qui, de son côté, ne tient pas compte des processus de design. Quel est le rôle du design dans les processus d'adaptation liés à des espaces urbains contestés? Je réponds à cette question en explorant les relations entre le design et les capacités d'adaptation dans le Toi Market, le deuxième plus grand marché informel de Nairobi. J'étudie les régimes fonciers du marché et les pratiques de design des commerçants au moyen d’une étude de cas combinant des enquêtes longitudinales et transversales. Le parcours de recherche est abductif. Le cadre conceptuel de la recherche est basé sur une revue de la littérature sur le régime foncier et la théorie du design. Les concepts de rationalité limitée, d'incertitude et de mécanismes adaptatifs constituent la base du cadre théorique utilisé pour analyser les données empiriques. La méthodologie comprend l’observation participante, 59 entrevues avec les commerçants, des rencontres avec les leaders du marché, des techniques de cartographie et l'analyse de plus de 80 documents pertinents sur le marché. Les résultats montrent que le Toi Market a trois types de conditions foncières controversées et que les commerçants mènent des activités de design à trois niveaux: le design de développement, le design évolutif et le design de consolidation. Le design de développement consiste en des initiatives collectives d'adaptation suscitées par des mécanismes de survie. Ce type de design émerge en réaction aux interventions urbaines ordinaires. Il renforce le capital social et vise à améliorer la fonctionnalité du marché. Le design évolutif est mené par des sous-groupes communautaires en réponse aux principaux événements et aux forces externes. Il conduit à des changements sociaux et morphologiques à l’échelle urbaine et dépend des mécanismes de gouvernance et de contrôle. Le design de consolidation fait référence à des initiatives adaptatives dirigées par des individus et des groupes et menées en période de relative stabilité. Il renforce le développement économique et les réseaux, et cherche à atteindre la sécurité foncière. Il émerge principalement dans des niches vacantes, car les habitants des bidonvilles profitent des espaces vides et sous-utilisés. Ces trois niveaux de design génèrent ce que j'appelle ici les établissements multiniveaux. J’oppose ce concept à celui de « quartiers informels », un concept qui ne représente pas la façon dont les bidonvilles et les marchés fonctionnent et évoluent. Je rejette donc la dichotomie formelle/informelle qui persiste dans la littérature. La notion d’habitat multiniveaux reconnaît l'influence d’alliances changeantes et de multiples niveaux de gouvernance comme faisant partie intégrale des processus de design. Dans ces habitats, le design émerge comme un connecteur de capacités adaptatives. Les concepts d’habitats multiniveaux, de niche vacante et de design en tant que connecteur de capacités adaptatives peuvent aider des intervenants à développer des initiatives d’amélioration des bidonvilles qui répondent à l'approche de design adoptée par les habitants de bidonvilles. Ces initiatives peuvent reconnaître la présence d'alliances multiples qui parfois entravent – et d'autres qui favorisent – le changement désiré. Les pratiques de design communautaire peuvent également être adaptées pour équilibrer les objectifs collectifs et individuels. En comprenant ces concepts, les décideurs peuvent à la fois optimiser l'espace disponible en fonction des pratiques locales et prévoir la façon dont les modèles apparaîtront dans les espaces prévus. Enfin, j'encourage les chercheurs à explorer davantage la pensée et la pratique de design des habitants de bidonvilles et de les inclure dans la théorie du design. / Nairobi has nearly 200 slums where 70% of its population live. Most slum dwellers lack tenure security and suffer the constant threat of eviction. Yet, we still know very little about how these slums form, grow, and consolidate in contested urban spaces, and how their residents adapt to uncertainty. Part of the reason lies in the gap between design and adaptation theories. Whereas design theory focuses mainly on professionals’ cognitive processes (largely ignoring adaptation mechanisms adopted by slum dwellers), spatial transformations in slums are often addressed by resilience theory, which usually overlooks design processes. What is the role of design in adaptation processes in contested urban spaces? I answer this question by exploring the relationships between design and adaptive capacities in the Toi Market, the second largest informal market in Nairobi. I study the market’s tenure regimes and traders’ design practices through a case study that combines longitudinal and cross-section investigation. The research reasoning is abductive, made of iterative paths between conceptual frameworks and empirical results. It is largely based on a literature review on land tenure and design theory. The concepts of bounded rationality, uncertainty, and adaptive mechanisms constitute the basis of the theoretical framework used to analyse the empirical data. Methods include participant observation, 59 interviews with traders, meetings with market leaders, mapping techniques and the analysis of over 80 pertinent documents about the market. Results show that the Toi Market has three types of controversial tenure regimes and traders conduct design at three levels: development design, evolutionary design, and consolidation design. Development design consists of collective adaptive initiatives prompted by survival mechanisms. It strengthens social capital, emerges in reaction to ordinary urban interventions, and seeks to improve functionality. Evolutionary design is conducted by community sub-groups in response to major external forces and events. It leads to social and morphological changes at the urban scale and depends on governance and control mechanisms. Consolidation design refers to individual and group-led adaptive initiatives conducted during times of relative stability. It reinforces economic development and networks and seeks to achieve land tenure security. It emerges mainly in vacant niches, as slum-dwellers take advantage of empty, underused spaces. These three levels of design generate what I call here Multi-Level Settlements. I oppose this concept to “informal settlements” that fails to represent how slums and markets work and evolve. I thus reject the formal/informal dichotomy that persists in literature. The Multi-level concept recognises shifting alliances and multiple levels of governance as integral part of design processes. In it, design emerges as a connector of adaptive capacities. The concepts of Multi-Level Settlements, Vacant Niche and Design as a connector of adaptive capacities can help developing slum upgrading initiatives that meet the design approach naturally adopted by slum-dwellers. These initiatives can therefore acknowledge the presence of multiple alliances, which sometimes hinder—and others, foster—desired change. Community design practices can also be tailored to balance collective and individual objectives. By understanding these concepts, decision-makers can both optimize available space according to local practices and forecast how patterns will emerge in planned spaces. Finally, I encourage scholars and practitioners to further explore slum-dwellers’ design-thinking and practices to include them in mainstream design theory.

The purpose of this research was to assess the condition of open spaces, community perceptions, benefits, threats and challenges faced by open spaces within KwaDukuza. The research is regarded as important within the context of threats posed by uncontrolled development to urban biodiversity. Primary and secondary documentary sources on open spaces in the study area were consulted. Data was gathered through the use of a questionnaire, with a sample of 100 respondents; observation; structured interviews with key respondents and discussions with focus groups. The research revealed a consistent pattern of threatened urban biodiversity when compared with other studies. The main finding was that the open spaces were under severe strain and threat in the area of KwaDukuza due to development. There was a noted lack of knowledge about key tools meant to safeguard the environment. The study concluded by recommending community participation, education and an open space policy framework for KwaDukuza. / Geography / M.A. (Geography)

The purpose of this research was to assess the condition of open spaces, community perceptions, benefits, threats and challenges faced by open spaces within KwaDukuza. The research is regarded as important within the context of threats posed by uncontrolled development to urban biodiversity. Primary and secondary documentary sources on open spaces in the study area were consulted. Data was gathered through the use of a questionnaire, with a sample of 100 respondents; observation; structured interviews with key respondents and discussions with focus groups. The research revealed a consistent pattern of threatened urban biodiversity when compared with other studies. The main finding was that the open spaces were under severe strain and threat in the area of KwaDukuza due to development. There was a noted lack of knowledge about key tools meant to safeguard the environment. The study concluded by recommending community participation, education and an open space policy framework for KwaDukuza. / Geography / M.A. (Geography)