[EN] The present monographic research intends to demystify and dignify the activity of the Fine Tableware Factory of Cojo. Located in the heart of the city of Aveiro, having labored from 1775 to 1907, its history and in particular its legacy, have been ignored in favor of other major companies with greater notoriety. Over its life cycle this unit has produced and bequeathed a vast work, an irrefutable contribution to the enrichment of the artistic and cultural heritage of Aveiro region. Result of the compilation, inventory and study of its corpus, this research explores its exposure to various influences, experiments and trends and the ongoing process of building an own identity. This project aims its enhancement and claim its rightful place within Portugal's ceramic industry, especially during the late eighteenth and early nineteenth centuries, by revealing unprecedented information which was never thoroughly disseminated and studied. As a heritage it urges to be disclosed to preserve the memory of a factory deeply linked with the collective identity of the community that saw its birth. / [ES] La presente investigación monográfica pretende dilucidar y dignificar la actividad de la Fábrica de Louça Fina do Cojo. Instalada en el corazón de la ciudad Aveiro, y habiendo desarrollado su actividad desde 1775 a 1907, su estudio y especialmente su legado han sido ignorados en beneficio de otras empresas más importantes y con mayor notoriedad. A lo largo de su ciclo de vida vida, esta unidad produjo y legó una copiosa obra, realizando una contribución indiscutible al enriquecimiento del patrimonio artístico y cultural de la región de Aveiro. Resultado de la compilación, inventario y estudio de su corpus, este trabajo explora en su exposición las variadas influencias, experiencias y tendencias, el proceso continuo de construcción de una identidad propia. Este proyecto pretende su puesta en valor y reivindicar el lugar que le corresponde dentro del marco de la industria de la cerámica en Portugal, sobre todo a finales del siglo XVIII y principios del XIX, revelando información inédita que nunca había sido difundida y estudiada. En su calidad de patrimonio urge este ser divulgado para preservar la memoria de esta fábrica, profundamente relacionada con la identidad colectiva de la comunidad que la vio nacer. / [CA] La present investigació monogràfica pretén dilucidar i dignificar l'activitat de la Fàbrica de Louça Fina do Cojo. Instal-lada al cor de la ciutat d'Aveiro, i havent desenrotllat la seua activitat des de 1775 a 1907, el seu estudi i especialment el seu llegat han sigut ignorats en benefici d'altres empreses més importants i amb major notorietat. Al llarg del seu cicle de vida, esta unitat va produir i va llegar una copiosa obra, realitzant una contribució indiscutible a l'enriquiment del patrimoni artístic i cultural de la regió d'Aveiro. Resultat de la compilació, inventari i estudi del seu corpus, este treball explora en la seua exposició les variades influències, experiències i tendències, el procés continu de construcció d'una identitat pròpia. Este projecte pretén la seua posada en valor i reivindicar el lloc que li correspon dins del marc de la indústria de la ceràmica a Portugal, sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX, revelant informació inèdita que mai havia sigut difosa i estudiada. En la seua qualitat de patrimoni, urgix que este siga divulgat per a preservar la memòria d'esta fàbrica, profundament relacionada amb la identitat col-lectiva de la comunitat que la va veure nàixer. / Simões De Castro, M. (2016). Artes Decorativas: Fábrica do Cojo na rota da faiança Portuguesa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61631

[EN] ABSTRACT The current research project is an analysis and study of the Editorial Design in Portugal, based on an approach that contains the different stages throughout the career of the researcher in this area. It is intended to provide practical and theoretical intersections capable of making the learning experience visible to the process and its implications for the project area. The purpose of this project is to contribute to the study of design in general and to the Editorial Design in Portugal. After the introduction to the theme, follows the historic framework and a deep analysis of the structures and grafic narratives of five publications, three of which are connected to a globally well-known brand, the Elle magazine, and two sectorial titles - the magazines Intermagazine and Comer. Later on, and as a conclusion for this project, a Brand is created along with a publication on paper and in a digital format focused on a target of young adults of both sexes, that revalues portuguese products along with new tendencies related to well-being and lifestyle, aiming to establish structural lines of Editorial Design, with support independency, and differences in its application in diverse environments. The present research aims at defining the role of Editorial Design in its condition of an essencial tool to transmit knowledge. It is also a contribution to understand the transformation of the media functions bearing in mind the impact of the new Technologies. / [ES] RESUMEN El proyecto de investigación presentado corresponde a un análisis sobre el Diseño Editorial en Portugal, llevado a cabo a través de las diferentes etapas que constituyen la carrera profesional de la investigadora en esta área, con el objetivo de establecer conexiones entre el conocimiento teórico y la experiencia y aplicación práctica de ese mismo conocimiento. De esa forma se hace visible el proceso y su aprendizaje para exponer sus implicaciones en el área de proyectos. El objetivo de lo proyecto de investigación es el de ser una contribución para el estudio del diseño en general y del diseño editorial en Portugal. Después de la introducción del tema, se procede a la contextualización histórica y al análisis detallado de las estructuras y narrativas gráficas de cinco publicaciones, tres de ellas afectan a una marca reconocida a nivel mundial, la revista Elle, y dos títulos sectoriales: las revistas Intermagazine y Comer. En un momento posterior, y como conclusión de lo proyecto de investigación, son creadas una marca y una publicación en papel y en soporte digital, destinadas a un universo constituido por jóvenes adultos, de ambos géneros, que revaloriza productos portugueses y nuevas tendencias asociadas al bienestar y estilos de vida. La creación de la marca y las publicaciones tiene por objetivo el establecer las estructuras básicas de soporte del Diseño Editorial y sus diferencias al ser concretadas en ambientes de distinta naturaleza. El trabajo realizado pretende determinar el papel del Diseño Editorial en su condición de herramienta esencial para la transmisión de conocimiento. Asimismo, es una contribución para entender la transformación de los medios de comunicación, teniendo en cuenta el impacto de la tecnología digital. / [CA] RESUM El projecte de recerca presentat és una anàlisi sobre el Disseny Editorial a Portugal, dut a terme a través de les diferents etapes que constitueixen la carrera professional de la investigadora en aquesta àrea, amb l'objectiu d'establir connexions entre el coneixement teòric i l'experiència i aplicació pràctica d'aqueix mateix coneixement. D'aqueixa forma es fa visible el procés i el seu aprenentatge per a exposar les seues implicacions en l'àrea de projecte. L'objectiu de la tesi és el de ser una contribució per a l'estudi del disseny en general i del Disseny Editorial a Portugal. Després de la introducció del tema, es procedeix a la contextualització històrica i a l'anàlisi detallada de les estructures i narratives gràfiques de cinc publicacions, tres d'aquestes afectes a una marca reconeguda a nivell mundial, la revista Elle, i dos títols sectorials: les revistes Intermagazine i Comer. En un moment posterior, i com a conclusió de la tesi, són creades una Marca i una publicació en paper i en digital, destinada a un univers constituït per joves adults, de tots dos gèneres, que revaloritza productes portuguesos i noves tendències associades a el benestar i estils de vida. La creació de la marca i les publicacions té per objectiu l'establir les estructures bàsiques de suport del Disseny Editorial i les seues diferències en ser concretades en ambients de diferent naturalesa. El treball realitzat pretén determinar el paper del Disseny Editorial en la seua condició d'eina essencial per a la transmissió de coneixement. Així mateix, és una contribució per a entendre la transformació dels mitjans de comunicació, tenint en compte l'impacte de la tecnologia digital. / Figueiredo Silva, CM. (2016). DESIGN EDITORIAL EM PORTUGAL - As Revistas de Tendências nos Suportes de Papel e Digital, Projectos Desenvolvidos e Experiência Aplicada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61636

[EN] This thesis provides an analysis of the different graphic art production areas in Spain, in 2014. Firstly, we review the concept of graphic work, multiplicity, and editing, as well as the role of responsible individuals involved in the production of graphic art: editor, technical printer and artist, through the study of remarkable personalities. Secondly, we explore the different graphic works workshop production classifications, as well as their design and structure, according to their specialization process. This thesis follows with a panoramic and historical view of graphic art creation and production establishments, analyzing international draft reference spaces, finishing with the study of different models of workshop in Spain, today. These workshops are sorted into the following categories: training, new technologies research workshop, development projects in residence workshop, creation and artistic experimentation workshop, desktop publishing workshop, prints by custom production workshop, edition of artists workshop and workshop as a multipurpose space. This work is complemented by a updatable directory of graphic art's creation, education, production and editing spaces in Spain, a practical guide for artists, printers, publishers, students, teachers, and anyone interested in graphic art. / [ES] La presente tesis ofrece un análisis de los diferentes modelos de espacios de producción de arte gráfico en España, en 2014. En primer lugar, se revisa el concepto de obra gráfica, multiplicidad y edición, así como el papel de las figuras responsables que intervienen en la producción de arte gráfico: editor, técnico impresor y artista, a través del estudio de personalidades destacadas. En segundo lugar, se exploran las diferentes clasificaciones del taller de producción de obra gráfica, así como el diseño y estructura del mismo, de acuerdo a su especialización procesual. A continuación, se presenta una visión panorámica e histórica de los establecimientos de creación y producción de arte gráfico, analizando espacios de referencia de calado internacional, concluyendo con el estudio de los diferentes modelos de taller presentes en España, en la actualidad. Éstos se ordenan en torno a las siguientes categorías: el taller de formación, el taller de investigación de nuevas tecnologías, el taller de desarrollo de proyectos en residencia, el taller de creación y experimentación artística, el taller de autoedición, el taller de producción de obra gráfica por encargo, el taller de edición de artistas y el taller como espacio polivalente. Este trabajo se complementa con un directorio de los espacios dedicados a la creación, enseñanza, producción y edición de arte gráfico en nuestro país, una guía práctica para artistas, impresores, editores, estudiantes, docentes, y todo aquel interesado en arte gráfico, abierta a futuras actualizaciones. / [CA] Aquesta tesi ofereix una anàlisi de les diferents zones de producció d'art gràfic a Espanya, el 2014. En primer lloc, podem revisar el concepte d'obra gràfica i multiplicitat, edició, així com el paper d'encarregat figures que intervenen en la producció de arts gràfiques: editor, impressora tècnic i artista, mitjançant l'estudi de la personalitat. En segon lloc, podem explorar les diferents classificacions de dramatitzada d'obres gràfiques, així com el disseny i estructura, segons el seu procés d'especialització. A continuació, és una visió panoràmica i històric de creació i producció d'establiments d'arts gràfiques, analitzar espais de referència de calat internacional, concloent amb l'estudi de diferents models de taller d'Espanya, avui. Aquests es classifiquen en les categories següents: formació, investigació de noves tecnologies taller, taller de projectes de desenvolupament en residència, taller de creació i experimentació artística, autoedició taller, taller de producció de gravats de costum, edició del taller d'artistes i taller com a espai polivalent. Aquest treball es complementa amb una guia dels espais dedicats a la creació, formació, producció i edició d'art gràfic en el nostre país, una guia pràctica per a artistes, impressores, editors, estudiants, professors, i qualsevol persona interessada en l'obra gràfica, obert a futures actualitzacions. / Matute Marín, J. (2016). El taller de arte gráfico. Modelos de producción de arte gráfico en España 2014 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61767

[ES] El título y subtítulo del presente trabajo resume y refleja el contenido de la labor de investigación y catalogación realizada, a partir del material disponible en el taller de Tipografía de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Politécnica de Valencia. La tipografía es la principal protagonista del trabajo, siendo los caracteres tipográficos los elementos más relevantes. Con los mismos se ha editado un catálogo para un mayor y mejor conocimiento de las características de cada familia de tipos móviles, ello podrá ayudar a estudiantes e investigadores a conocer e identificar la tipografía utilizada en la impresión de múltiples textos. Al ser un material procedente de imprentas de Valencia y poblaciones de alrededor, permitirá conocer un poco más la historia de la sociedad y el patrimonio de un periodo importante del pasado siglo XX. Partiendo de la metodología de investigación desde la práctica artística en los Libros de Artista, hemos pretendido alcanzar un mayor conocimiento de los tipos empleados utilizando la tipografía de forma plástica para conseguir un gran libro de artista, en el que se refleja una interpretación personal de todas las familias de caracteres tipográficos disponibles y catalogados en el taller de la mencionada facultad de Bellas Artes, al igual que proseguir con la edición de otros ejemplares de libros, continuando de esta forma la actividad iniciada en la Licenciatura y posteriormente en el Máster de Producción Artística. / [CA] El títol i subtítol del present treball resumeix i reflecteix el contingut de la labor d'investigació i catalogació realitzada, a partir del material disponible en el taller de Tipografia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. La tipografia és la principal protagonista del treball, sent els caràcters tipogràfics els elements més rellevants. Amb els mateixos s'ha editat un catàleg per a un major i millor coneixement de les característiques de cada família de tipus mòbils, això podrà ajudar estudiants i investigadors a conéixer i identificar la tipografia utilitzada en la impressió de múltiples textos. A l'ésser un material procedent d'impremtes de València i poblacions de voltant, permetrà conéixer una mica més la història de la societat i el patrimoni d'un període important del passat segle XX. Partint de la metodologia d'investigació des de la pràctica artística en els Llibres d'Artista, hem pretés aconseguir un major coneixement dels tipus emprats utilitzant la tipografia de manera plàstica per a aconseguir un gran llibre d'artista, en el qual es reflecteix una interpretació personal de totes les famílies de caràcters tipogràfics disponibles i catalogats en el taller de l'esmentada facultat de Belles Arts, igual que prosseguir amb l'edició d'altres exemplars de llibres, continuant d'aquesta manera l'activitat iniciada en la Llicenciatura i posteriorment en el Màster de Producció Artística. / [EN] The title and subtitle of this work summarizes and reflects the content of the research and cataloguing work carried out, based on the material available in the Typography workshop of the Faculty of Fine Arts of the Polytechnic University of Valencia. Typography is the main protagonist of the work, with typographical characters being the most relevant elements. With them a catalogue has been published for a greater and better knowledge of the characteristics of each family of mobile types, this will help students and researchers to know and identify the typography used in the printing of multiple texts. Being a material from printing presses in Valencia and surrounding populations, it will allow you to learn a little more about the history of society and the heritage of an important period of the last 20 th century. Based on the research methodology from artistic practice in the Artist's Books, we have sought to achieve a greater knowledge of the types used using typography in plastic form to obtain a large artist's book, which reflects a personal interpretation of all the families of typographical characters available and catalogued in the workshop of the aforementioned faculty of Fine Arts , as well as continuing with the edition of other copies of books, continuing in this way the activity initiated in the undergraduate degree and later in the Master's Degree in Artistic Production. / Ferré Ferri, E. (2021). Tipos anónimos. Palabras vivas. Estudio e inventario de tipos móviles de imprenta en los talleres de la Facultad de Bellas Artes de Valencia. Incorporación de la Tipografía al Libro de Artista. Una aportación personal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172176

[EN] Editions Marques Abreu (Porto, 1898-1958) is a doctoral investigation project focused in the photographic and graphic work of José Antunes Marques Abreu, in which we intended to clarify his pioneering and visionary contribute to the development of photography, the photography and graphic industries and the printed edition in Portugal, through the topics, the processes and the techniques. The photography work and the editions Marques Abreu are a landmark reference in the analysis and the critical reflexion in the field of photography and graphic arts in Portugal, between the end of the 19th century and the first half of the 20th century. He connected photography to the graphic arts on common topics, customs and traditions and heritage was a constant in his graphic work. Marques Abreu was one of the photographers and photoengravers who contributed the most for the development and improvement of these arts in Portugal. The implantation of photography in Oporto was at that time doing his first steps and the processes of engraving were being implanted with some ignorance. It is to this man we owe the art of well photographing, editing and printing with artistic and technological quality. Marques Abreu was a multitalented professional as an investigator, teacher, typographer, printer, businessman and above all a great photoengraving master. / [ES] Ediciones Marques Abreu (Oporto, 1998/58) es un proyecto de investigación doctoral centrado en la obra fotográfica y gráfica de José Antunes Marques Abreu, pensada para explicar su contribución pionera y visionaria en el desarrollo de la fotografía, las industrias gráficas, y la edición impresa en Portugal, a través del tratamiento de los temas, los procesos y las técnicas. El trabajo fotográfico y las ediciones de Marques Abreu es un punto de referencia en el análisis y la reflexión crítica en el campo de la fotografía y las artes gráficas en Portugal, entre el final del s. XIX y la primera mitad del s. XX. Vinculando la fotografía a las artes gráficas con temas comunes, costumbres y constante patrimonio inusual en la obra gráfica. Marques Abreu fue uno de los fotógrafos y fotograbadores que más contribuyeron al desarrollo y mejora de estas artes en Portugal. La implementación de la fotografía en Oporto en esos momentos empezaba a dar los primeros pasos, y los procesos de estampación se aplicaban con cierta ignorancia, y éste será el autor que contribuya definitivamente al arte de la fotografía, la edición y la impresión con calidad artística y nivel tecnológico. Marques Abreu fue un polifacético profesional tras haber sido, investigador, profesor, tipógrafo, impresor, editor, empresario y, sobre todo, un gran maestro de fotograbado. / [CA] Edicions Marques Abreu (Porto, 1998/58) és un projecte de recerca doctoral centrat en l'obra fotogràfica i gràfica de José Antunes Marques Abreu, pensada per a explicar la seua contribució pionera i visionària en el desenvolupament de la fotografia, les indústries gràfiques, i l'edició impresa a Portugal, a través del tractament dels temes, els processos i les tècniques. El treball fotogràfic i les edicions de Marques Abreu és un punt de referència en l'anàlisi i la reflexió crítica en el camp de la fotografia i les arts gràfiques a Portugal, entre el final del s. XIX i la primera meitat del s. XX. Vinculant la fotografia a les arts gràfiques amb temes comuns, costums i constant patrimoni inusual en l'obra gràfica. Marques Abreu va ser un dels fotògrafs i fotogravadors que més van contribuir al desenvolupament i millora d'aquestes arts a Portugal. La implementació de la fotografia a Porto en aqueixos moments començava a donar els primers passos, i els processos d'estampació s'aplicaven amb certa ignorància, i aquest serà l'autor que contribuís definitivament a l'art de la fotografia, l'edició i la impressió amb qualitat artística i nivell tecnològic. Marques Abreu va ser un polifacètic professional després d'haver sigut, investigador, professor, tipògraf, impressor, editor, empresari i, sobretot, un gran mestre de fotogravat. / Fernandes Pinheiro Da Silva, MDG. (2016). Edições Marques Abreu (Porto, 1898-1974) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63233

[EN] The "Navarro Cabanes Collection" consists largely of single issues of all kinds of local newspapers and magazines, and out of Valencia. Few complete series that are in it, however, continues to be high, since it contains some unreleased titles, whose knowledge of its existence, it is because they are part of the donation and thanks to the zeal were preserved throughout concerning the press that José Navarro Cabanes maintained throughout his life. This thesis deals with a study on the plastic graphic content Navarro Cabanes Collection materialized only in those publications held in the Valencia region and adhered to the time parameters that defines the same collection delimits. A period in which historical events of great importance for the country occur. With regard to the printing industry, the technology also influenced the media that would modernize gradually, as new discoveries were introduced from Europe and later even from the United States. By the end of the century the new photomechanical techniques begin to be applied in the industrial press, which will gradually spread and taking into smaller presses. This research was developed from an observational study that identifies the characters local roots and mainly from European aesthetic influences or national type, from foreign publications and edits made in cosmopolitan cities such as Madrid or Barcelona respectively, which they serve us as a reference. The state of the Valencian press within the time segment occupied we analyzed, taking as its starting point the publishers and printers located in the provinces of the east region, giving particular attention to the most industrialized localities or who enjoyed an emerging economy, including as presumably the towns of Castellon, Valencia and Alicante, in order to meet the development and expansion of print shops along of the last two centuries. It has also sought to make some inquiries concerning the illustrators who populated the pages of those publications that do not offer a particular graphic interest according to the criteria that we will mention will be alluded to in the catalog belong to the donation but without going into an exhaustive formal description about them. The uniqueness of this work, responds to a concern facing the analysis of the transformation processes of the graphic image and not a mere bibliographic cataloguing, since cataloguing developed, says the formal and artistic aspects of those individuals who manifest special interest and provide elements that allow us to develop post consequent conclusions. He joined the historical value of the substantial press collected by this intellectual, aesthetic and artistic value, the product of evolution of the graphics, technology, taste and prevailing trends of the time is added. Once collected the titles of separate collection and print production belonging to the Valencian Community that was printed in other provinces and even other countries , I proceeded to catalogue it into subgroups to thereby facilitate a more objective analysis . / [ES] El fondo "Navarro Cabanes", se encuentra en la Hemeroteca Municipal de Valencia y constituye uno de los dos grandes bloques de los fondos conservados en ella. Se compone de 1845 títulos, de los que 1744 son publicaciones periódicas y de otros cien títulos, que por su heterogeneidad y por no tener carácter de periodicidad, se han separado en el Anexo Varia. La colección reunida por el periodista, tiene un valor extraordinario. Tras su muerte, pasaría a ser propiedad del Ayuntamiento de Valencia. La Colección Navarro Cabanes está constituida en gran parte por números sueltos de todo tipo de periódicos y revistas locales y de fuera de Valencia y continua suscitando un gran interés, puesto que contiene algunos títulos, cuyo conocimiento de su existencia, se debe a que forman parte de la donación. Esta tesis aborda un estudio sobre el contenido gráfico plástico de la Colección Navarro Cabanes, concretado exclusivamente en aquellas publicaciones pertenecientes a la Comunidad Valenciana y ceñido a los parámetros temporales que la misma colección delimita. Un espacio de tiempo en que se suceden acontecimientos históricos de gran relevancia para el país. En lo concerniente a la industria de la imprenta, la tecnología también influyó en los medios de impresión que irían modernizándose paulatinamente, conforme los nuevos descubrimientos fueran introduciéndose desde Europa y más tarde incluso desde Estados Unidos. Ya a finales de siglo comienzan a aplicarse las nuevas técnicas fotomecánicas en la prensa industrial, que poco a poco irán extendiéndose y adoptándose en imprentas menores. Esta investigación se ha desarrollado a partir de un estudio observacional que permite identificar los caracteres de raigambre local y los procedentes de influencias estéticas principalmente europeas o de tipo nacional, a partir de publicaciones extranjeras y de ediciones realizadas en ciudades cosmopolitas, tales como Madrid o Barcelona, que nos sirven como referente. Se analizó el estado de la prensa valenciana dentro del segmento cronológico que nos ocupaba, tomando como punto de partida las editoriales e imprentas localizadas en las provincias de la región levantina, atendiendo en especial a las localidades más industrializadas o que gozaban de una economía emergente, incluyendo como es de suponer los núcleos urbanos de Castellón, Valencia y Alicante, con el fin de conocer el desarrollo y la expansión de los talleres de impresión a lo largo de estos dos últimos siglos. Se ha procurado realizar también algunas averiguaciones concernientes a los ilustradores que poblaron las páginas de aquellas publicaciones y aparecen identificados, lamentablemente muchas son anónimas. La singularidad de este trabajo, responde a una inquietud dirigida hacia el análisis de los procesos transformadores de la imagen gráfica y no al de una mera catalogación bibliográfica, dado que la catalogación desarrollada, comenta los aspectos formales y artísticos de aquellos ejemplares que manifiestan un interés especial y que proporcionan unos elementos que a posteriori nos permitirán elaborar las consecuentes conclusiones. Sumado al valor histórico de la cuantiosa prensa recabada por este intelectual, se añade un valor estético y artístico, producto de la evolución de la gráfica, la tecnología, del gusto y las tendencias predominantes de la época. En torno la figura de Josep Navarro Cabanes, se ha desarrollado una labor monográfica que contribuye a comprender el sentido y trascendencia de su colección y su profundo arraigo por lo valenciano. Una vez recogidos los títulos de la colección y separada la producción impresa perteneciente a la Comunidad Valenciana de aquella que se imprimió en otras provincias e incluso otros países, he procedido a catalogarla en subgrupos para facilitar de este modo un análisis más objetivo. / [CA] El fons "Navarro Cabanes", es troba a l'Hemeroteca Municipal de València i constitueix un dels dos grans blocs dels fons conservats en ella. Es composa de 1845 títols, dels que 1744 són publicacions periòdiques i d'altres cent títols, que per la seva heterogeneïtat i per no tindre caràcter de periodicitat, s'han separat en l'Annex Varia. La col·lecció reunida pel periodista, té un valor extraordinari. Darrera la seva mort, passaria a ser propietat del Ajuntament de València. La Col·lecció Navarro Cabanes està constituïda en gran mesura per nombres solts de tot tipus de periòdics i revistes locals i de fora de València i continua suscitant un gran interès ja que conté alguns títols dels que coneixem la seua existència perquè formen part de la donació. Esta tesi aborda un estudi relacionat amb el contingut gràfic plàstic de la Col·lecció Navarro Cabanes concretat exclusivament en aquelles publicacions pertanyents a la Comunitat Valenciana y restringit als paràmetres temporals que la mateixa delimita. Un espai temporal en que succeeixen esdeveniments històrics de gran rellevància per al país. Pel que fa a la industria de la impremta, la tecnologia, també va influir en els mitjans de impressió, que anirien modernitzant-se progressivament, conforme els nous descobriments, anaren introduint-se des d'Europa i més endavant inclús des dels Estats Units. Ja a finals de segle comencen a aplicar-se les noves tècniques fotomecàniques en la premsa industrial, que poc a poc, aniran estenent-se i adoptant-ne en impremtes menors. Aquesta investigació s'ha desenvolupat a partir d'un estudi observacional, que ens permet identificar els caràcters d'arrelament local i els procedents d'influències estètiques principalment europees o de tipus nacional, a partir de publicacions estrangeres i d'edicions realitzades en ciutats cosmopolites tals com Madrid i Barcelona de que ens valem com referents. Es va analitzar l'estat de la premsa valenciana dins del segment cronològic que ens ocupava, tenint com punt de partida, les editorials i les impremtes localitzades en les províncies de la regió llevantina, atenent en especial a les localitats més industrialitzades o que gaudeixen d'una economia emergent, incloent com és de suposar els nuclis urbans de Castelló, València i Alacant, amb el fi de conèixer el desenvolupament i l'expansió dels tallers d'impressió al llarg d'aquests dos últims segles. S'ha procurat realitzar també alguns esbrinaments concernents als il·lustradors que poblaren les pàgines d'aquelles publicacions que estan identificades, malgrat moltes són anònimes. La singularitat d'aquest treball respon a una inquietud dirigida cap l'anàlisi dels processos transformadors de la imatge gràfica i no al d'una mera catalogació bibliogràfica, ja que la catalogació desenrotllada comenta els aspectes formals i artístics d'aquells exemplars que manifesten un interès especial i que proporcionen uns elements que a posteriori ens permetran elaborar les conseqüents conclusions. Al valor històric de la premsa recavada per aquest intel·lectual, li sumem un valor estètic i artístic, producte de l'evolució de la gràfica, la tecnologia, del gust i les tendències predominants de l'època. Al voltant de la figura de Navarro Cabanes s'ha desenrotllat una labor monogràfica que contribueix a comprendre el sentit i transcendència de la seva col·lecció i el seu profund arrelament per lo valencià. Una vegada recollits els títols de la col·lecció i separada la producció impresa pertanyent a la Comunitat Valenciana d'aquella que es va imprimir en altres províncies inclòs altres països, he procedit a classificar-la en subgrups per a facilitar d'esta manera un anàlisi més objectiu. / Alberto Homs, MC. (2016). CABECERAS E IMÁGENES GRÁFICAS APARECIDAS EN LAS PUBLICACIONES PERIÓDICAS VALENCIANAS PERTENECIENTES A LA COLECCIÓN NAVARRO CABANES. SU ESTUDIO Y EVOLUCIÓN GRÁFICA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63247

[EN] This research paper intends to tackle, from a theorical point of view, the functional aspects of exploration interface design and their impact on human communication processes. For that, the interface has been conceived as a technical device that connects people physically and psychologically with «communication machines» in the performance of a certain task; at the same time, however, it is a symbolically constructed space in which the objects interact with each other on different levels of significance. Seen this way, the design of an exploration interface will present two seemingly different realities: on the one side, the one that intends the design to be a functionally efficient, technical device for accessing, navigating and controlling an information system; on the other side, the reality of the design of a space formally represented by semiotic objects whose arrangement determines the flow and sense of a communicative experience. In both cases, the functional equivalences of the objects represented in the interfaces will question the traditional delimitations of both visual and technical design of production. That is why distinguishing any descriptions of the system itself from the ones constitutive of its phenomenology is prioritized in this research paper, that is to say what belongs to our interaction with it, the represented entities, and the context in which it is used. These questions will be analysed in an interdisciplinary way and under a holistic way of looking at the problem with the goal of confronting and evaluating different conceptual approaches of design. The document is structured in four parts. The first puts us in front of the object and its function in the system context that, from a philosophical point of view, describes our natural and technological environment. The second part is centered in the information technologies, tracing a line of historical events whose intent is to describe the motivations that brought such important scientists to invent the concepts and techniques that made it possible for computers to become authentic communication machines. The third one deals with the general aspects of communication and the technological and cultural devices that allow us to acquire and transmit knowledge. The fourth part analyses, in a critical way, the functional design of interfaces, their sense and their domain. / [ES] La presente investigación pretende abordar, desde el punto de vista teórico, los aspectos funcionales del diseño de las interfaces informáticas de exploración y su incidencia en los procesos de la comunicación humana. Para ello se ha considerado la interfaz como un dispositivo técnico que conecta física y psicológicamente a las personas con las «máquinas de comunicar» en el desempeño de una tarea. Pero al mismo tiempo como un espacio simbólicamente construido en el que los objetos interaccionan entre sí a diferentes niveles de significación. Visto de este modo, el diseño de una interfaz de exploración nos presentará dos realidades aparentemente distintas: por un lado, la que pretende el diseño de un dispositivo técnico eficiente con el que poder acceder, navegar y controlar un sistema de información; por el otro lado, la del diseño de un espacio formalmente representado por objetos semióticos cuya organización determinará el flujo y el sentido de una experiencia comunicativa. En ambos casos, las equivalencias funcionales de los objetos allí representados pondrán en cuestión tanto las tradicionales delimitaciones del diseño visual como las del propio diseño técnico de producción. Por eso, en nuestra investigación será prioritario distinguir cualquier descripción hecha sobre lo que es propio del sistema y constitutivo de su fenomenología, es decir, lo que pertenece a nuestra interacción con él, con las entidades representadas, y con el contexto en el que se utiliza. Estas cuestiones serán analizadas de modo interdisciplinar y bajo un planteamiento holístico del problema con el propósito de confrontar y valorar diferentes enfoques conceptuales del diseño. El documento se ha estructurado en cuatro partes. La primera nos sitúa ante el objeto y su función en el contexto de los sistemas que desde el punto de vista filosófico describen nuestro entorno natural y tecnológico. La segunda se centra en las tecnologías informáticas, trazando una línea de acontecimientos históricos con la que se pretende describir las motivaciones que llevaron a tan importantes científicos a inventar los conceptos y técnicas que hicieron posible que las computadoras se convirtieran en auténticas «máquinas de comunicar». En la tercera se tratan los aspectos generales de la comunicación y los dispositivos tecnológicos y culturales que nos permiten adquirir y transmitir conocimiento. La cuarta parte analiza, de un modo crítico, el diseño funcional de las interfaces, su sentido y su dominio. / [CA] La present investigació pretén abordar, des del punt de vista teòric, els aspectes funcionals del disseny de les interfícies informàtiques d'exploració i la seua incidència en els processos de la comunicació humana. Per a això, s'ha considerat la interfície com a dispositiu tècnic que connecta física i psicològicament les persones amb les «màquines de comunicar» en l'acompliment d'una determinada tasca. Però, al mateix temps, com a espai simbòlicament construït en què els objectes interaccionen entre si a diferents nivells de significació. Vist d'aquesta manera, el disseny d'una interfície d'exploració ens presentarà dues realitats aparentment distintes: per una banda, la que pretén el disseny d'un dispositiu tècnic funcionalment eficient amb què poder accedir, navegar i controlar un sistema d'informació; per l'altra, la del disseny d'un espai formalment representat per objectes semiòtics organització dels quals determinarà el fluix i sentit d'una experiència comunicativa. En ambdós casos, les equivalències funcionals dels objectes enllà representats posaran en qüestió tant les tradicionals delimitacions del disseny visual com les del mateix disseny tècnic de producció. Per això, a la nostra investigació serà prioritari distinguir qualsevol descripció feta sobre el que és propi del sistema i constructiu de la seua fenomenologia, és a dir, el que pertany a la nostra interacció amb ell, amb les entitats representades, i amb el context en què s'utilitza. Aquestes qüestions seran analitzades de manera interdisciplinar i sota un plantejament holístic del problema amb el propòsit de confrontar i valorar diferents enfocaments conceptuals del disseny. El document s'ha estructurat en quatre parts. La primera ens situa davant l'objecte i la seua funció en el context dels sistemes que, des del punt de vista filosòfic, descriuen el nostre entorn natural i tecnològic. La segona es centra en les tecnologies informàtiques, traçant una línia d'esdeveniments històrics amb què es pretén descriure les motivacions que varen portar tants d'importants científics a inventar els conceptes i tècniques que varen fer possible que les computadores es convertiren en autèntiques màquines de comunicar. En la tercera, es tracten els aspectes generals de la comunicació i els dispositiues tecnològics i culturals que ens permeten adquirir i transmetre coneixement. La quarta part analitza, d'una manera crítica, el disseny funcional de les interfícies, el seu sentit i el seu domini. / Zulueta Dorado, FD. (2016). LOS OBJETOS EN EL ENTORNO DIGITAL: UNA APROXIMACIÓN TEÓRICA AL DISEÑO FUNCIONAL DE LAS INTERFACES DE EXPLORACION EN LA COMUNICACION INTERACTIVA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63255

This doctoral dissertation, entitled Illustration of Natural Science and Graphic Automatism as Paradigms of the Search for Objectivity and Subjectivity through Drawing. A Theoretical and Practical Study, is centered in the field of drawing and born from a series of insights arising from the artistic practice of the autor of the thesis. It is about and investigation that delves into how aspects of nature are represented, learned about, and comunicated through drawing. To do this, two seemingly opposite forms of drawing are juxtaposed: the automatic drawing, developed by the Surrealists in the second decade of the twentieth century (which is presented as the paradigm of subjectivity in the field of drawing); and illustration of natural sciences, belonging to the Age of Enlightenment (which is the maximum expression of objectivity in the field of drawing). Despite these drawing styles being distant in time and demanding a radically different attitude of the artist, we believe that they share more aspects than it might seem a priori. One emphasized aspects of this graphical strategies is that they seek to represent nature impartially, although automatic drawing alludes to the psychic nature of the illustrator, while illustration of natural sciences alludes to biological nature. In fact, to try to show the commonalities, as well as differences found between the two types of drawing, we will first review the evolution and main characteristics of each of these graphic strategies. Hence, we will begin the first two chapters addressing the origin onf these types of drawing, which fundamentally have the same starting point: the splitting of the objective and subjective views of reality at the dawn of Modernism, which would lead to establish a growing gap between the practical representations of scientific and humanistic culture. In addition, we will review some of the most representative works of automatic drawing and illustration of natural sciences in order to analyze their main characteristics and deepen the link between these modes drawing and visuality. We will also point out some creative limitations found in both graphic strategies. The third chapter is one in which we "cross" the information contained in the two preceding chapters in order to show that, although there are undeniable differences, there are also a number of similarities that allow for the meeting of the two modes of drawing in the same artistic discourse. In fact, we will present the work of a number of artists who have combined both visual languages, and we will delve into the artistic production of three artists, fundamental to the artistic production of the autor of this thesis: Max Ernst, Terry Winters, and Luis Gordillo. These creators have fruitfully combined automatic drawing with an allusion to the imaginary of the natural sciences to reflect accurately on their mental processes and plastically enrich their artistic discourse. We were able to question both Winters and Gordillo directly about substantive issues in this research, and so we have transcribed the complete interviews and attached them to the end of the chapter so they can be consulted in their entirety. In this chapter, we will also present the work of the autor of this thesis, performing a chronological review of his graphic evolution in order to describe his creative development and demonstrate the connections between his insights arrising from artistic practice and his theoretic reflection in general. Finally, we have included some conclusions in which we balance what is presented throughout the investigation and try to clarify to what extent the initial insights arising from the artistic practice of the author were wrong, or conversely if some anticipated aspects have been confirmed through detailed theoretical analysis. / Esta tesis doctoral, denominada La ilustración de ciencias naturales y el automatismo gráfico como paradigmas de la búsqueda de objetividad y subjetividad a través del dibujo. Estudio teórico- práctico, está centrada en el ámbito del dibujo y nace a partir de una serie de intuiciones surgidas de la práctica artística del tesinando. Se trata de una investigación que profundiza en cómo se registran, conocen y comunican aspectos de la naturaleza a través del dibujo. Para ello, se yuxtaponen dos modos de dibujar que parecen opuestos: El dibujo automático desarrollado por los surrealistas en la segunda década del siglo XX (que se presenta como el paradigma de la subjetividad en el ámbito del dibujo) y la ilustración de ciencias naturales perteneciente al periodo ilustrado (máxima expresión de la objetividad en el campo dibujístico). A pesar de tratarse de tipos de dibujo distantes en el tiempo y que demandan del dibujante una actitud radicalmente distinta, consideramos que comparten más aspectos de los que pudiera parecer a priori. Entre ellos, destaca el tratarse de estrategias gráficas que buscan registrar la naturaleza de manera imparcial, aunque el dibujo automático aluda a la naturaleza psíquica del dibujante y la ilustración de ciencias naturales a la naturaleza biológica. De hecho, para tratar de evidenciar los puntos en común entre ambos modos de dibujar así como las diferencias encontradas, primero revisaremos el devenir y las características principales de cada una de estas estrategias gráficas. Por ello, comenzaremos los dos primeros capítulos abordando el origen de estas maneras de dibujar, que en el fondo parte de un mismo punto: La escisión de la perspectiva objetiva y subjetiva de la realidad en los albores de la Modernidad, que conllevaría a establecer un creciente distanciamiento entre las prácticas representaciones de la cultura científica y la humanística. Además, revisaremos algunas de las obras más representativas del dibujo automático y la ilustración de ciencias naturales, con el fin de analizar sus características principales y profundizar en el vínculo entre estos modos de dibujar y la visualidad. También señalaremos algunos limitantes creativos encontrados en ambas estrategias gráficas. El tercer capítulo será aquel en el que "cruzaremos" la información expuesta en de los dos anteriores con el fin de evidenciar que, a pesar de que existen innegables diferencias, hay también un buen número de similitudes que hacen posible el encuentro entre ambas estrategias gráficas en un mismo discurso artístico. De hecho, presentaremos la obra de una serie de creadores que han simultaneado ambos lenguajes visuales y profundizaremos en la producción artística de tres artistas fundamentales en la producción artística del tesinando: Max Ernst, Terry Winters y Luís Gordillo. Estos creadores han combinado de manera fecunda el dibujo automático con una alusión al imaginario de ciencias naturales para reflexionar de manera certera sobre sus procesos psíquicos y enriquecer plásticamente su discurso artístico. Tanto a Gordillo como a Winters pudimos preguntarles directamente sobre cuestiones sustanciales de esta investigación, por ello hemos transcrito de manera íntegra las entrevistas realizadas y las hemos anexado al final del capítulo para que puedan consultarse en su totalidad. En este capítulo, también presentaremos la obra del tesinando, realizando un repaso cronológico a su evolución gráfica con el fin de describir su desarrollo creativo y evidenciar las conexiones entre las intuiciones surgidas de la práctica artística y las reflexiones teóricas de carácter general. Por último, hemos incluido unas conclusiones en las que hacemos balance de lo expuesto a lo largo de la investigación y tratamos de dilucidar hasta qué punto las intuiciones iniciales surgidas de la práctica artística del tesinando eran erradas o, por el contrario, anticipaban aspec / Aquesta tesi doctoral, anomenada La il·lustració de ciències naturals i l'automatisme gràfic com a paradigmes de la recerca d'objectivitat i subjectivitat a través del dibuix. Estudi teòric-pràctic, està centrada en l'àmbit del dibuix i neix a partir d'una sèrie d'intuïcions sorgides de la pràctica artística de l'autor d'aquesta tesi. Es tracta d'una investigació que aprofundeix en com es registren, coneixen i comuniquen aspectes de la natura a través del dibuix. Per a això, es juxtaposen dues maneres de dibuixar que semblen oposades: El dibuix automàtic desenvolupat pels surrealistes en la segona dècada del segle XX (que es presenta com el paradigma de la subjectivitat en l'àmbit del dibuix) i la il·lustració de ciències naturals pertanyent al període il·lustrat (màxima expressió de l'objectivitat en el camp del dibuix). Tot i tractar-se de dos formes de dibuixar distants en el temps i que demanden del dibuixant una actitud radicalment diferent, considerem que comparteixen més aspectes dels que podria semblar a priori. Entre ells, destaca el tractar-se d'estratègies gràfiques que busquen registrar la naturalesa de manera imparcial, encara que el dibuix automàtic al·ludeixi a la naturalesa psíquica del dibuixant i la il·lustració de ciències naturals a la naturalesa biològica. De fet, per a tractar d'evidenciar els punts en comú entre els dos tipus de dibuix així com les diferències trobades, primer revisarem l'esdevenir i les característiques principals de cadascuna d'aquestes estratègies gràfiques. Per això, començarem els dos primers capítols abordant l'orígen d'aquests tipus de dibuix, que en el fons part d'un mateix punt: L'escissió de la perspectiva objectiva i subjectiva de la realitat en les albors de la Modernitat, que comportaria a establir un creixent distanciament entre les pràctiques representacions de la cultura científica i la humanística. A més a més, revisarem algunes de les obres més representatives del dibuix automàtic i la il·lustració de ciències naturals, per tal d'analitzar les seves característiques principals i aprofundir en el vincle entre aquests modes de dibuixar i la visualitat. També assenyalarem alguns limitants creatius trobats en les dues estratègies gràfiques. El tercer capítol és aquell en què "creuarem" la informació exposada en dels dos anteriors per tal d'evidenciar que, tot i que hi ha innegables diferències, existeixen també un bon nombre de similituds que fan possible la trobada de tots dos modes de dibuixar en un mateix discurs artístic. De fet, presentarem l'obra d'una sèrie de creadors que han alternat ambdós llenguatges visuals i aprofundirem en la producció artística de tres artistes fonamentals en la producció artística de l'autor d'aquesta tesi: Max Ernst, Terry Winters i Luís Gordillo. Aquests creadors han combinat de manera fecunda el dibuix automàtic amb una al·lusió a l'imaginari de ciències naturals per reflexionar de manera precisa sobre els seus processos psíquics i enriquir plàsticament el seu discurs artístic. Tant a Gordillo com a Winters vam poder preguntar-los directament sobre qüestions substancials en aquesta investigació, per això hem transcrit de manera íntegra les entrevistes realitzades i les hem annexat al final del capítol perquè puguin consultar-se en la seva totalitat. En aquest capítol també presentarem l'obra de Julio López Tornel, realitzant un repàs cronològic a la seva evolució gràfica per tal de descriure el seu desenvolupament creatiu i evidenciar les connexions entre les intuïcions sorgides de la pràctica artística i les reflexions teòriques de caràcter general. Finalment, hem inclòs unes conclusions en les que fem balanç del que s'ha exposat al llarg de la investigació i tractem de dilucidar fins a quin punt les intuïcions inicials sorgides de la pràctica artística de l'autor eren errades o, per contra, anticipaven aspectes que després han esta / López Tornel, J. (2017). La ilustración de ciencias naturales y el automatismo gráfico como paradigmas de la búsqueda de objetividad y subjetividad a través del dibujo. Estudio teórico práctico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/78619

Recognizing the importance of the theoretical and practical reflection of the digital medium within the development of new experiences in the visual representation of the image, it is necessary to continue questioning the implications that as an expressive object has produced in areas such as artistic creation, fundamentally, with the purpose of understanding the qualities that its technology has been able to grant to the development of languages inherent to its condition. Without ignoring the relevance that the research has had in the specific field of digital graphics, it is proposed from a theoretical study of video games, and an analysis of their concepts through the art influenced by them, a perspective that aims to generate an alternate form of exploration and knowledge of the digital medium as an expression tool. Starting from a conceptual revaluation of the graphic and the digital, space is determined as one of the elements on which possibly the graphic creation acquires new expressive qualities, thus questioning the screen as a space-material support that grants unique qualities to the representation of the image when presenting itself as a surface that is characterized now by having depth. Based on a so-called active expressive state of the digital medium, experimented through the graphical interface, it is understood a multiple nature of the screen that generates different levels of spatiality, distinguishing from the raised theoretical approach three forms of spatial comprehension that are directed to their analysis as container, as content and as a point of perception. On that basis we arrive at a conceptualization of the screen in which the post-surface idea is introduced, which is understood as a space of action that formally defines a material support with variable properties of structure, texture, depth and location that are inherent to their sensitive condition as a dematerialized plane and that expressively affect the construction of the visual image. / Reconociendo la importancia que dentro del desarrollo de nuevas experiencias en la representación visual de la imagen tiene la reflexión teórica y práctica del medio digital, se hace necesario seguir cuestionando las implicaciones que como objeto expresivo ha producido en ámbitos como el de la creación artística, fundamentalmente, con el propósito de comprender las cualidades que su tecnología haya podido otorgar al desarrollo de lenguajes inherentes a su condición. Sin desconocer la relevancia que dentro del ámbito específico de la gráfica digital ha tenido su investigación, se propone a partir de un estudio teórico de los videojuegos y de un análisis de sus conceptos a través del arte influenciado por ellos, una perspectiva que pretende generar una forma alterna de exploración y conocimiento del medio digital como herramienta de expresión. Partiendo de una revaloración conceptual de la gráfica y lo digital, se determina el espacio como uno de los elementos sobre los que posiblemente la creación gráfica adquiere nuevas cualidades expresivas, cuestionando por lo tanto la pantalla como un soporte espacio-material que otorga cualidades únicas a la representación de la imagen al presentarse como una superficie que se caracteriza ahora por poseer profundidad. Con base en un aquí denominado estado expresivo activo del medio digital, experimentado a través de la interfaz gráfica, se comprende una naturaleza múltiple de la pantalla que genera distintos niveles de espacialidad, distinguiendo a partir de la aproximación teórica planteada tres formas de comprensión espacial que son dirigidas a su análisis como contenedor, como contenido y como punto de percepción. A partir de ello se llega a una conceptualización de la pantalla en la que se introduce la idea de postsuperficie, la cual es entendida como un espacio de acción que define formalmente un soporte material con propiedades variables de estructura, textura, profundidad y emplazamiento que se hacen inherentes a su condición sensible como plano desmaterializado y que inciden expresivamente en la construcción de la imagen visual. / Reconeixent la importància que dins el desenvolupament de noves experiències en la representació visual de la imatge té la reflexió teòrica i pràctica del mitjà digital, es fa necessari seguir qüestionant les implicacions que com a objecte expressiu ha produït en àmbits com el de la creació artística, fonamentalment , amb el propòsit de comprendre les qualitats que la seva tecnologia hagi pogut atorgar al desenvolupament de llenguatges inherents a la seva condició. Sense desconèixer la rellevància que dins l'àmbit específic de la gràfica digital ha tingut la seva recerca, es proposa a partir d'un estudi teòric dels videojocs i d'una anàlisi dels seus conceptes a través de l'art influenciat per ells, una perspectiva que pretén generar una forma alterna d'exploració i coneixement del mitjà digital com a eina d'expressió. Partint d'una revaloració conceptual de la gràfica i el digital, es determina l'espai com un dels elements sobre els quals possiblement la creació gràfica adquireix noves qualitats expressives, qüestionant per tant la pantalla com un suport espai-material que atorga qualitats úniques a la representació de la imatge al presentar-se com una superfície que es caracteritza ara per posseir profunditat. Amb base en un aquí anomenat estat expressiu actiu del mitjà digital, experimentat a través de la interfície gràfica, es comprèn una naturalesa múltiple de la pantalla que genera diferents nivells de espacialitat, distingint a partir de l'aproximació teòrica plantejada tres formes de comprensió espacial que són dirigides a la seva anàlisi com a contenidor, com a contingut i com a punt de percepció. A partir d'això s'arriba a una conceptualització de la pantalla en la qual s'introdueix la idea de postsuperficie, la qual és entesa com un espai d'acció que defineix formalment un suport material amb propietats variables d'estructura, textura, profunditat i emplaçament que fan inherents a la seva condició sensible com pla desmaterialitzat i que incideixen expressivament en la construcció de la imatge visual. / Meléndez Cardona, RF. (2017). LA PANTALLA ACTIVA COMO SOPORTE EXPRESIVO DE LA GRÁFICA DIGITAL: UN ANÁLISIS DE SUS CUALIDADES ESPACIALES DESDE LAS TEORÍAS E INFLUENCIAS DE LOS VIDEOJUEGOS EN EL ARTE [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86135

The present Doctorate Thesis is circumscribed be the investigation of the technique that Marcel Duchamp denominated ready-made with the objective of gaining an insightful reading that goes beyond the already copious interpretations of this expressive procedure as a straight-forward descontextualization of the found object. We choose to foreground the undercurrents that animate the objet trouvé and in this way emphasize the specific morphologies provided by the ongoing turning-points of similar creative explorations. We have purposely focused our inquiry exclusively on the work of the contemporary, creative artist Joan Millet Bonet (Gandia '58) since his work is so well suited as example by addressing the concerns that will be scrutinized by our analytical and descriptive investigations. Here we show documentation of this investigation into the narrative and conceptual field as well as into the field of technical and procedural methodologies. We are also trying to highlight the underlying relationships that unite them. In so doing, we are trying access the how and why of their final formal structure that may reveal the possible distinctive relevance in the context of contemporary artistic expression. / La presente Tesis Doctoral se circunscribe dentro del estudio de la técnica que Marcel Duchamp denominó ready-made. Con la finalidad de obtener una visión contemporánea que trascienda a la ya extendida concepción de este modo de hacer como una sencilla descontextualización del objeto encontrado, hemos decidido profundizar en las posibles relaciones subyacentes que mueven al objet trouvé a presentar una determinada morfología en las renovaciones actuales de semejantes tipos de abordajes creativos. Para ello, hemos establecido un marco de acción, concentrando nuestros esfuerzos en la obra del creador contemporáneo Joan Millet Bonet (Gandía, 1958), puesto que su producción artística reúne los requisitos necesarios para ejercer de ejemplo, así como de objeto de estudio, en nuestras investigaciones analíticas y descriptivas. En este documento quedan registradas nuestras indagaciones, realizadas tanto en el campo narrativo y conceptual como en aquel vinculado al procedimiento y a la técnica. Además, tratamos de extraer el sustrato relacional que une ambas cuestiones entre sí, con el objetivo dirigido a averiguar la razón morfológica del producto final y su posible vigencia en el contexto artístico actual. / La present Tesi Doctoral se circumscriu dins de l'estudi de la tècnica que Marcel Duchamp va denominar ready-made. Amb la finalitat d'obtindre una visió contemporània que transcendisca a la ja estesa concepció d'aquesta manera de fer com una senzilla descontextualització de l'objecte trobat, hem decidit aprofundir en les possibles relacions subjacents que mouen l'objet trouvé a presentar una determinada morfologia en les renovacions actuals de semblants tipus d'abordatges creatius. Amb eixes intencions, hem establert un marc d'acció i hem concentrat els nostres esforços en l'obra del creador contemporani Joan Millet Bonet (Gandia, 1958), atés que la seua producció artística reuneix els requisits necessaris per tal d'exercir d'exemple, així com d'objecte a estudiar, en les nostres investigacions analítiques i descriptives. En aquest document queden registrades les nostres indagacions, realitzades tant en el camp narratiu i conceptual com en aquell vinculat al procediment i a la tècnica. A més, tractem d'extraure el substrat relacional que uneix ambdós qüestions, amb l'objectiu dirigit a esbrinar la raó morfològica del producte final i la seua possible vigència en el context artístic actual. / Marqués Serra, D. (2017). LA PLÁSTICA DEL OBJETO ENCONTRADO. Técnicas e ideología en el caso del artista invisible Joan Millet [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90564