• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 20
  • 13
  • 4
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 40
  • 25
  • 24
  • 17
  • 14
  • 13
  • 12
  • 11
  • 10
  • 9
  • 8
  • 7
  • 6
  • 5
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Desencuentros comunicativos y percepciones sobre la cultura, la comunidad y la lengua en inmigrantes adultos: el caso de los pakistanies en Cataluña

Merino Jular, María Elena 17 July 2012 (has links)
Abordamos los desencuentros comunicativos y las percepciones de un grupo de inmigrantes sobre la sociedad en la que viven, sobre sus miembros, sus culturas y sus lenguas. Con una perspectiva interdisciplinar y cualitativa, combinando técnicas de la etnografía y del análisis del discurso, analizamos, por un lado, el discurso de tres pakistaníes y su posicionamiento respecto a sus experiencias con los autóctonos en Barcelona y, por otro, las estrategias lingüísticas y sociales que se ponen en juego en los conflictos conversacionales en una lengua extranjera. Los resultados muestran que: 1) el aprendizaje y el uso de una lengua están condicionados por las percepciones sobre la comunidad autóctona y la propia comunidad, que se forman por las experiencias previas y las expectativas de futuro, y 2) los desencuentros dependen de múltiples factores (dominio lingüístico, creencias, expectativas) y en ellos se pueden detectar los posicionamientos y actitudes lingüísticas, ideológicas y sociales respecto de otras personas, hechos o situaciones. / This thesis examines instances of a group of immigrants’ communication problems and their perceptions of the society they live in, its members, its culture and its language. Through an interdisciplinary and qualitative approach, and by combining different methods from ethnography and discourse analysis, we analyze two different issues. Firstly, the discourse of three Pakistani immigrants and their reflections on their experiences with Spanish and Catalan native speakers in Barcelona and, secondly, the social and linguistic strategies that are used during conflict talk in a foreign language. Results show that: 1) language learning and language use are determined by the learners’ stance on both the local native community and their own one, which in turn is based upon previous experiences and future expectations and 2) problematic talk stems from a multiplicity of factors (linguistic competence, beliefs, expectations) and it can reveal not only perceptions, but also linguistic, ideological and social attitudes with respect to other people, facts or events.
22

La traducció de la ironia en l'obra de Günter Grass. Les versions angleses, daneses, catalanes i espanyoles d'Unkenrufe i Im Krebsgang

Coromines i Calders, Diana 21 September 2011 (has links)
Aquesta tesi se centra en l'anàlisi comparativa i descriptiva de vint passatges irònics de les obres Unkenrufe (1992) i Im Krebsgang (2002) de Günter Grass i les seves respectives traduccions a l'anglès, el danès, el català i l'espanyol. Partint de la hipòtesi que totes les versions tendeixen a atenuar la ironia excepte les daneses –per raons de proximitat lingüisticocultural amb l'alemany– ens proposem assolir dos objectius: 1) explorar l'abast macroestructural d'aquesta suposada atenuació; i 2) fer dues propostes de classificació: d'estratègies d'ironia original i d'estratègies de traducció de la ironia. Amb aquests objectius a l'horitzó, en primer lloc emprem instruments de tipus narratològic per determinar el paper de la ironia en les obres originals, i seguidament duem a terme l'anàlisi comparativa i descriptiva dels passatges irònics mitjançant eines conceptuals semàntico-pragmàtiques. Els resultats de la investigació confirmen parcialment la hipòtesi inicial i aporten noves dades sobre la naturalesa de la ironia literària; el funcionament de la seva traducció; i el paper que hi juguen les restriccions lingüisticoculturals. / This dissertation presents the comparative and descriptive analysis of twenty ironic passages from Unkenrufe (1992) and Im Krebsgang (2002) by Günter Grass and their corresponding translations into English, Danish, Catalan and Spanish. Taking as a starting-point the hypothesis that irony will tend to be toned down in all the versions – except for the Danish ones, due to the linguistic and cultural proximity between Danish and German – the study has two objectives: 1) to explore the macrostructural impact of irony downtoning, and 2) to propose two classifications: one of original irony strategies, and one of translated irony strategies. With these objectives in mind, first we use narratological tools to determine the role played by irony in the original works, and then we use semantic-pragmatic tools to carry out a comparative and descriptive analysis of the ironic passages. The results of this study partially confirm the initial hypothesis and shed new light on the nature of literary irony, how its translation works, and the role played in it by linguistic and cultural constraints.
23

Estudio de la variabilidad sistemática intrasubjetiva en la producción del discurso narrativo

Sánchez Quintana, Mª Núria 21 December 2005 (has links)
La presente investigación se inscribe en los estudios de adquisición de segundas lenguas, en concreto en los estudios de la interlengua, y responde al propósito del estudio del fenómeno de la variabilidad, tomando como indicador de esta el uso de la morfología verbal en contextos de pasado en el discurso narrativo. El trabajo se sitúa en el paradigma cualitativo descriptivo y propone relacionar, en su análisis de datos, diversos niveles de la lengua entre sí. Así, se contemplan y categorizan diferentes cuestiones como: la estructuración del discurso, la secuencia narrativa, la posición del hablante respecto a la narración (cambios de perspectiva), el plano de la narración (foco y fondo), la categoría temporal de las acciones (simultáneas, retrospectivas, prospectivas), el aspecto léxico de los predicados (logro, realización, actividad y estado), la morfología verbal, las perífrasis, las oraciones subordinadas y los marcadores de tiempo (adverbios, construcciones adverbiales). Todo ello, con el fin de descubrir y describir patrones de actuación y relaciones entre los diferentes componentes y niveles del sistema en los distintos niveles de competencia. El análisis se ha hecho siempre en función de las tres variables independientes establecidas en el estudio: 1) la lengua primera (L1) de los aprendices de español: aprendices de L1 francés y japonés, 2) su nivel de competencia: alumnos de niveles principiante, intermedio y avanzado y 3) el tipo de prueba que estos realizan: tres pruebas diferentes cada uno de ellos. Por un lado a) una narración oral libre y personalizada de una experiencia vivida por el propio sujeto, b) una narración oral guiada por una secuencia de dibujos de una tira cómica y c) la misma narración, esta vez escrita a modo de relato sobre la misma tira cómica. Los análisis de los datos, codificados con el sistema computacional de CHILDES, responden a las siguientes preguntas: 1) El grado y el tipo de variabilidad de la interlengua en el uso de la morfología verbal en contextos de pasado, ¿varía según el nivel de competencia de los aprendices, de su L1 o de la prueba que realizan? 2) ¿A qué factores o fenómenos está asociada la variabilidad en el uso de la morfología verbal? ¿Varían dichos factores en función del nivel de competencia de los aprendices, de su L1 o de la prueba que realizan? 3) ¿Presenta sistematicidad la variabilidad en la distribución de la morfología verbal en contextos de pasado? Los resultados muestran rasgos coincidentes en los dos grupos de sujetos de lenguas primeras tipológicamente distantes (francés y japonés) que, sin embargo, no se corresponden con el uso nativo. Así, respecto al grado de variabilidad de la interlengua según los diversos niveles de competencia, ésta presenta una curva en U en los dos grupos. En cuanto al tipo de prueba en que se detecta un mayor grado de estabilidad se trata de la narración escrita en los dos casos. Sin embargo, se observan rasgos no coincidentes entre los grupos como el caso del indicador de variabilidad que toman. En los resultados presentamos los patrones de actuación observados en nuestros datos así como los principios que guían la organización de la interlengua relacionadas con su nivel de competencia. / This research is part of the studies of second language acquisition, in particular the interlanguage studies, and responds to the purpose of the variability in narrative discourse. The research’s aim is to describe patterns and relations between the different components and levels of the system at various levels of learner’s proficiency. Analysis has been always made according to three independent variables set in the study: 1) the first language (L1) of Spanish learners: learners of Japanese and French L1, 2) their level of competence: Beginner, Intermediate and Advanced level 3) the type of task that they perform: three different task each one: a) a free and personalized oral narrative of an experience of their own life, b) a storytelling guided by a sequence of drawings of a comic strip and c) the same narrative, this time written as a story about the same comic strip. The analysis of the data, encoded with the computational system of CHILDES, respond to the following questions: (1) The degree and type of interlanguage variability in the use of the verbal morphology in past contexts, vary according to the level of competence of learners, their L1 or the test carried out? (2) What factors or are associated with variability in the use of the verbal morphology? They vary such factors depending on the level of competence of apprentices, their L1 or the test carried out? (3) Does the variability in the distribution of the verbal morphology in past contexts is systematic? The results show features matching in the two groups of subjects from distant first languages (French and Japanese) which, however, do not match the native use of the language.
24

Percepciones, valoraciones e intereses de distintos actores y organizaciones sociales de Mendoza (Gran Mendoza y Malargüe), Argentina, en torno a las temáticas ambientales

Erice Gómez, María Ximena 08 March 2011 (has links)
El proyecto aborda la problemática relacionada con las percepciones, valoraciones e intereses en torno a las temáticas ambientales de distintos actores y organizaciones sociales del Gran Mendoza y Malargüe. Se ha entrevistado a representantes de seis grupos de actores sociales. Se trabajó con muestras teóricas, se aplicó entrevistas semiestructuradas, se abordó la metodología de trabajo del análisis del discurso, con la identificación de los principales topoï. Los grupos han respondido sobre conceptos de ambiente, preocupación por él y sus problemáticas, propuestas de mejora, identificación de los responsables de la Educación Ambiental, influencia de la información en la vida laboral, participación en organizaciones de protección del medio ambiente y acceso a los programas de educación ambiental.Se analizaron distintos Programas de Educación Ambiental presentes en Internet, de manera de visualizar componentes comunes y no comunes que en general expresan las propuestas. Los resultados obtenidos manifiestan las distintas percepciones de los grupos sociales en torno al ambiente, el posicionamiento epistemológico, los modos y medios de acceso a la información. / The project addresses the problems associated with the perceptions, values and interests around the environmental issues of different actors and social organizations of Mendoza and Malargue department. He has met representatives of six groups of stakeholders. We worked with theoretical samples, we applied semistructured interviews, with the working methodology of discourse analysis, with the identification of the main topoi. The groups have responded on concepts of environment, concern for the environment and its problems, suggestions for improvement, identification of those responsible for environmental education, influence of information in working life, participation in security organizations environment and access to environmental education programs. We analyzed various environmental education programs present on the Internet, so you can see which common and uncommon components which generally express the proposals. The results show the different perceptions of social groups around the environment, the epistemological, ways and means of access to information.
25

Alineació de textos jurídics paral·lels (català-castellà): alguns problemes

Ribas Bruguer, Marta 24 April 2006 (has links)
El desenvolupament que han tingut recentment els programes d'alineació de corpus bilingües obre noves perspectives en l'estudi dels textos d'especialitat. La seva utilització permet contrastar i evidenciar diferències discursives entre textos especialitzats paral·lels en llengües diferents, fet que constitueix un benefici a l'hora de tractar el coneixement comparatiu entre un i altre discurs. Tanmateix, la formalització d'aquest coneixement resulta una tasca complexa i així ho demostren els casos de soroll en els resultats dels programes.Partint d'un corpus de textos jurisprudencials paral·lels catalans i castellans i utilitzant el programa ALINEA, fem un estudi descriptiu de detall sobre les diferències discursives entre els textos jurisprudencials catalans i castellans per tal de formalitzar el coneixement comparatiu del discurs jurídic (jurisprudencial) català i castellà. Establim una tipologia dels fenòmens lingüístics propis d'aquest discurs que poden generar alineacions insatisfactòries, n'estudiem les causes i fem una proposta de tractament lexicogràfic i d'estratègies complementàries (regles lingüístiques) per millorar els resultats de l'alineació d'aquest tipus de textos. / Recent development in alignment programs of bilingual corpora open horizons in studies about specialized texts. Its use let to contrast and to show discoursive differences between parallel specialized texts in different languages. This constitues a benefit in the treatment of comparative knowledge between one discourse and the other. Nevertheless, the formalization of this knowledge is a complex task and, so, the cases of noise in the results of the programs show it.Considering a corpus of Catalan and Spanish jurisprudencial parallel texts and using the ALINEA program, we present a descriptive study of detail about the discoursive differences between Catalan and Spanish jurisprudencial texts in order to formalize the comparative knowledge of Catalan and Spanish legal (jurisprundencial) discourse. We set a typology of own linguistic phenomena about this type of discourse which can generate non satisfactory alignments, we study the causes of this and we make a proposal of lexicographic treatment and of supplementary strategies (linguistic rules) in order to improve the results of the alignment of this type of texts.
26

Estudio transcultural del discurso argumentativo: la queja escrita en español y aleman.

Pastor Villalba, Carmen 29 September 2011 (has links)
La construcción del patrón discursivo en el género de la queja escrita en las culturas española y alemana presenta similitudes de forma y diferencias de fondo, que pueden llevar a malentendidos culturales. En base a los análisis realizados en cuatrocientas quejas auténticas, escritas en español y alemán, se exponen los resultados de esta práctica letrada en ambas lenguas. El análisis, cuantitativo y cualitativo, se realiza desde tres perspectivas: lingüística, retórica y pragmalingüística. Los datos finales describen (a) la estructura epistolar y argumentativa, (b) las técnicas argumentativas de apelación a la racionalidad, a la credibilidad y a la afectividad, y (c) la realización lingüística de la cortesía verbal en el discurso argumentativo de ambas culturas. Abstract / Das argumentative Muster im Genre der schriftlichen Beschwerde weist in der spanischen und deutschen Kultur sowohl formale Ähnlichkeiten, als auch grundlegende Unterschiede auf, welche zu kulturellen Missverständnissen führen können. Basierend auf Analysen, welche mit vierhundert authentischen, spanischen und deutschen Beschwerdetexten durchgeführt wurden, werden die Resultate dieser literacies in beiden Sprachen dargestellt. Die quantitative und qualitative Analyse wird aus drei Perspektiven durchgeführt: Linguistik, Rhetorik und Pragmalinguistik. Die Ergebnisse beschreiben die Brief- und Argumentationsstruktur, die argumentativen Techniken des Appells an die Rationalität, an die Glaubwürdigkeit und an die Affektivität, sowie die linguistische Umsetzung der verbalen Höflichkeit in beiden Kulturen.
27

Nouvelles technologies : sources d’une nouvelle variété discursive ? / New technologies : source of a new discourse variation ?

Balaci, Diana 13 December 2011 (has links)
L’objectif de ce travail est d’exploiter les modifications que les divers supports numériques peuvent entraîner dans les constructions discursives dans plusieurs langues (nous comprenons ici le Roumain et le Français). Cette démarche prend appui donc sur les caractéristiques technologiques du support et encadre notre collecte selon la source : blog, forum de discussion, SMS, Facebook.La question est donc de savoir si ce(s) nouveau(x) mode(s) de communication change(nt) les règles (traditionnelles) de la communication (orale, écrite, du point de vue de la construction du discours).Pour évaluer si ces discours utilisant les nouvelles technologies sont différents des discours antérieurs, il faut pouvoir les comparer aux descriptions dont on dispose déjà, en l’occurrence (étant donné l’éventail choisi pour le corpus roumain comme pour le corpus français) ceux qui portent sur les dialogues et les conversations. Nous réaliserons cela à travers une analyse statistique de la fréquence des traits phénoménologiques rencontrés qui apportera des réponses complémentaires quant à la stabilité de ce nouveau registre discursif. Cela permettra d’encadrer la linéarité profonde de ce type de construction discursive et sa variation.Il s’ensuit une étude comparative des situations intra -culturelles (le contexte culturel inhérent qui peut sensiblement modifier le cadre conversationnel). Nous penchons pour une description des comportements interactionnels à l’intérieur de deux cultures afin de mieux les comparer. Aussi le déroulement prototypique de l’interaction dans une situation donnée autant que ses déclinaisons spécifiques selon une situation/ cadre/ locuteur particulier sont-ils pris en compte. / This study aims to analyze the modifications that various digital supports can produce throughout several languages (we take into account Romanian and French). In doing that, it is influenced by the support’s technological features and therefor separates our corpus source accordingly: blog, chat, SMS, Facebook. The purpose is therefor finding if this (or those) new way (s) of communication change the traditional rules of exchange (spoken or written).In order to evaluate the differences between the digital discourse and the previous types, one has to compare the collected data to the prior types: dialogue and conversation. Statistical frequency analysis will complete our perspective as for this new discourse genre’s stability. This will allow shaping its general lines as well as its inner variation.The next step is a comparative study of various intercultural situations (the cultural context that can modify the speaking frame). We turn therefor towards a description of the interactive behavior within the two cultures. We shall take into account the interaction’s prototypical course in a given situation as well as its specificity according to the situation/ frame/ specific speaker. / Scopul acestei lucrari este de a exploata modificarile pe care diversele platforme numerice le pot antrena in constructiile discursive de-alungul mai multor limbi (facem aici referire la Romana si Franceza). Acest demers se sprijina deci pe caracteristicile tehnologice ale suportului si incadreaza corpusul nostru in functie de sursa : blog, forum, SMS, Facebook. Problematica generala trateaza deci daca acest(e ) nou/-i mod (uri) de comunicare schimba regulile traditionale ale comunicarii (orale, scrise, din punct de vedere al constructiei discursului).Pentru a evalua daca aceste tipuri de discurs folosind noile tehnologii sunt diferite de discursurile anterioare, trebuie sa le comparam cu descrierile de care dispunem déjà, mai preciscele care se refera la dialoguri si conversatii (data fiind paleta de colecte aleasa atat pentru corpusul romanesc cat si pentru cel francez). Ne propunem sa realizam aceasta via o anlaiza statistica a frecventelor trasaturilor fenomenologice intalnite care vor aduce informatii complementare in ceea ce priveste stabilitatea acestui nou registru discursif.Vom putea astfel sa incadram atat linearitatea profunda a acestui tip de constructie discursiva cat si variatia sa inerenta.Pasul urmator este trasarea studiului comparativ a situatiilor culturale (contextul cultural inerent putand sa modifice in mod sensibi lcadrul conversational). Ne vom apleca astfel asupra unei descrieri a comportementelor interactive in interiorul celor doua culturi pentru a obtine o comparatie exhaustiva. Astfel derularea prototipica a interactiunii intr-o situatie data cat si declinarile sale specifice in functie de situatie/ cadru/ locutor specific, sunt elemente cheie in cadrul studiului nostru.
28

Análisis contrastivo español/inglés de la atenuación retórica en el discurso médico: el artículo de investigación y el caso clínico

Oliver del Olmo, Sònia 14 September 2004 (has links)
La presente tesis doctoral tiene como propósito el estudio del fenómeno sociopragmático llamado atenuación retórica (hedging en inglés) en dos géneros distintos del discurso médico escrito: los artículos de investigación científica y los informes de caso o casos médicos. Con este fin se examina un corpus de ambos géneros escritos en español y en inglés (L2) por científicos españoles y publicados en revistas científicas de prestigio en el campo de la biomedicina . Se comparan los resultados obtenidos del análisis del corpus con los obtenidos por otros autores con muestras lingüísticas escritas en inglés. El trabajo, pues, consiste en un análisis interlingüístico e intergenérico de la atenuación retórica en el discurso médico. Un interés particular que presenta la tesis reside en las aplicaciones pedagógicas que tiene para los profesores de enseñanza de idiomas con fines específicos (LFE). / La present tesi doctoral té com a objectiu l'estudi del fenòmen sociopragmàtic anomenat atenuació retòrica (hedging en anglès) en dos gèneres diferents del discurs mèdic escrit: els articles d' investigació científica i els informes de cas o casos mèdics. Amb aquesta finalitat s' examina un corpus en ambdós gèneres escrits en espanyol i en anglès (L2) per cientifics espanyols i publicats en revistes científiques de prestigi en el camp de la biomedicina . Es comparen els resultats obtinguts de l'anàlisis del corpus amb els obtinguts per altres autors amb mostres lingüístiques escrites en anglès. El treball, doncs, consisteix en una anàlisi interlingüística i intergenèrica de la atenuació retòrica en el discurs mèdic. Un interès particular que presenta la tesis resideix en les aplicacions pedagògiques que té pels professors d' ensenyament d' idiomes per a finalitats específiques (LFE). / This PhD aims at studying the sociopragmatic phenomenon called hedging in two different genres of the written medical discourse: the research article and the case report. Therefore, a corpus of these two genres is examined both in Spanish and in English (L2). Being all texts written by Spanish scientists and published in scientific journals of prestige in the biomedical field . The results obtained in the corpus analysis are then compared to the ones obtained by other authors with similar linguistic samples written in English. This thesis, hence, consists of itergeneric and interlinguistic analyses of hedging in medical disourse. A special interest of this research project may lay in the pedagogical applications for teachers of languages for specific purposes (LSP).
29

Análisis de la imagen del pueblo colombiano en la prensa nacional española a través del léxico

Quijano Urreste, John Freddy 01 September 2016 (has links)
[EN] The image of the Colombian people has been built up in the Spanish press over the past decades. The atmosphere creating the image and the lexical universe is limited to certain themes and this has meant that the discourse used in the Spanish newspapers follows concrete patterns, mainly related to immigration, crime, hired killers and drug trafficking.. The continuous publication of these themes highlights characteristics and manifestations with a clearly negative tendency, where as the argumentation is based on political instability and delinquency. Thus, the national Spanish newspapers focus their publications mainly on criminal activities carried out by Colombians in Spain, from theft to murder, and on the situation in Colombia, relating topics like poverty and extreme violence, generating a direct reaction in the imagination of the readers and spreading the representation of Columbians as delinquents, poor people and outcast victims of an internal conflict and as criminals and drug traffickers. This link has made it possible to have a clear concept with concrete characteristics. That image, embedded in their way of thinking, allows for a specific concept about the Colombians, even in news topics where the nationality of the person concerned has not been specified. The governmental politics concerning immigration, concealed in the media, has managed to establish a sense of fear and rejection towards Colombians. Therefore, the transmission of information focused mainly on criminal activities, in combination with the arguments of the Spanish government, has dominated national public opinion. Within this framework, the present study examines the image of the Colombian people, recreated in the Spanish press through the lexical and thematic content in their publications during the year 2011. The study centers on the keywords that represent the focus group, abbreviated here as C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos and colombianas, and that conjure up a specific idea in the imagination of the readers. The objective of the present study is to identify, by means of a quantitative and qualitative analysis of the discourse, the patterns that lead to the creation of a partial image of the Colombian people, as well as to highlight the continuity of the same patterns, contrasting with the results of previous investigation about the C5. To achieve this goal, the corpus of the news articles (821,321 words) was compiled, extracted from the digital newspaper archives, these being amongst the diaries with the highest circulation in the Spanish territory. All the news articles were published between the 1st of January and the 31st of December of the year 2011. This corpus allowed us to analyze the contents of 1491 articles that mentioned in some way or another the variants of the C5. The analysis used methods appropriate in corpus linguistics as well as tools and approaches of content analysis (quantitative) and critical discourse analysis (qualitative). The theoretic framework is based mainly on studies about the role of journalism, the principal theories of Agenda Setting, Frame Theory, Relevance Theory, Language and Power, persuasion tools, control and manipulation, discourses that form ideologies, Operation LUDECO, stereotypes and critical discourse analysis. According to the study of the basic systems of shared beliefs, the organization of the representation of the Colombian people, with the connotation as mentioned before, in the imagination of the readers is still going on. In this sense, this may indicate the power the mass media exerts, the control and authority that are reflected in a discursive manner in the products of communication, and that this represents a way of direct reproduction of the power of the elite, of its control and abuse of power. / [ES] Desde hace más de dos décadas la imagen del pueblo colombiano se ha venido construyendo gota a gota. La atmosfera que ha encerrado su imagen y el universo léxico delimitado a temáticas especificas, han dictado el referente discursivo en los diarios españoles con patrones concretos, vinculados principalmente a la inmigración, crimen, sicariato y narcotráfico. Las constantes publicaciones de estas temáticas tendieron a resaltar características y manifestaciones de referente claramente negativo, donde la argumentación se elaboró desde la inestabilidad y la delincuencia. De esta forma, los diarios nacionales españoles centraron sus publicaciones, en su mayoría, a sucesos delictivos de colombianos en España que iban desde el robo hasta el asesinato, y de Colombia desde la pobreza hasta la violencia extrema, provocando una reacción directa en los imaginarios de los lectores y diseminando la representación de este colectivo como delincuentes, pobres y marginados víctimas de la guerra interna y victimarios por ser los narcotraficantes. La adjetivación y el señalamiento posibilitaron tener un referente claro con características concretas. Esta imagen acuñada en sus pensamientos permitió tener un referente de este colectivo, incluso en noticias donde no se señaló la nacionalidad del implicado. Las políticas de gobierno con referente a la inmigración, disimuladas a través de los medios, lograron instaurar un sentido de miedo y rechazo hacia el colectivo colombiano. De esta manera, la transmisión de información enfocada principalmente en hechos delictivos y bajo el argumento de los organismos de estado, se transformó en opinión pública nacional. Desde este marco referencial, el presente trabajo de investigación examina la imagen del pueblo colombiano recreado en los diarios españoles a través del uso léxico y temático de sus publicaciones en el 2011. El estudio se centra en palabras clave que representan a este pueblo (C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos y colombianas) que concretan la idea en los imaginarios de los receptores. El análisis tiene como meta identificar, mediante el análisis discursivo cuantitativo y cualitativo, patrones que ayudan a la creación de una imagen parcializada del colombiano, como también resaltar la continuidad de los mismos patrones contrastando los resultados de los análisis con anteriores investigaciones realizadas hacia el C5. Para lograr este objetivo, el corpus de noticias periodísticas está constituído con unas 821,321 palabras, extraídas de las hemerotecas digitales de éstos dos diarios que están entre los de mayor tirada en el territorio español. Todas las noticias fueron publicadas entre el 1 enero y el 31 de diciembre de 2011. Este corpus nos permitió analizar las publicaciones de 1491 artículos donde se mencionó de alguna forma a las variantes de C5. Para concretar el fin, el método de análisis utilizó elementos de la lingüística del corpus, así como herramientas y enfoques propios del análisis de contenido (cuantitativo) y del análisis crítico del discurso (discursivo). El marco teórico se basó principalmente en estudios sobre el papel del periodismo, ideas principales de la Agenda setting, Teoría del encuadre (Frame), Teoría de la relevancia, Lengua y poder, Herramientas de persuasión, control y manipulación, Discurso formador de ideología, Operación LUDECO, Estereotipo, y del Análisis crítico del discurso. Conforme al estudio de los sistemas básicos de creencias compartidas, todavía se continúan organizando en el imaginario de los receptores la representación del colombiano enmarcado dentro de la connotación descrita anteriormente. En este sentido, esto sería solo una forma de indicar que el poder de los medios de comunicación ejerce un control y dominio que se refleja en lo discursivo en el trabajo de los productos comunicativos, y que podría representar una forma de reproducción directa del poder de la / [CAT] Des de fa més de dos dècades la imatge del poble colombià s'ha construït gota a gota. L'atmosfera que ha tancat la seua imatge i l'univers lèxic delimitat a temàtiques específiques, han dictat el referent discursiu en els diaris espanyols amb patrons concrets, vinculats principalment a la immigració, crim, sicariat i narcotràfic. Les constants publicacions d'estes temàtiques van tendir a ressaltar característiques i manifestacions de referent clarament negatiu, on l'argumentació es va elaborar des de la inestabilitat i la delinqüència. D'esta manera, els diaris nacionals espanyols van centrar les seues publicacions, majoritàriament, a successos delictius de colombians a Espanya que anaven des del robatori fins a l'assassinat, i de Colòmbia des dela pobresa fins a la violència extrema, provocant una reacció directa en els imaginaris dels lectors i disseminant la representació d'este col.lectiu com a delinqüents, pobres i marginats víctimes de la guerra interna i victimaris per ser els narcotraficants. L'adjectivació i l'assenyalament van possibilitar tindre un referent clar amb característiques concretes. Estaimatge encunyada en els seus pensaments va permetre tindre un referent d'este col.lectiu, fins i tot en notícies on no es va assenyalar la nacionalitat de l'implicat. Les polítiques de govern amb referent a la immigració, dissimulades a través dels mitjans, van aconseguir instaurar un sentit de por i rebuig cap al col.lectiu colombià. D'aquesta manera, la transmissió d'informació enfocada principalment en fets delictius i sota l'argument dels organismes d'estat, es va transformar en opinió pública nacional. Des d'este marc referencial, el present treball d'investigació examina la imatge del poble colombià recreat als diaris espanyols a través de lús lèxic i temàtic deles seues publicacions en el 2011. L'estudi es centra en paraules clau que representen a este poble (C5: Colòmbia, colombià, colombiana, colombians i colombianes) que concreten la idea en els imaginaris dels receptors. L'anàlisi té com a meta identificar, mitjançant l'anàlisi discursiu quantitatiu i qualitatiu, patrons que ajuden a la creació d'una imatge parcialitzada del colombià, com tambéressaltar la continuïtat dels mateixos patrons contrastant els resultats de les anàlisis amb anteriors investigacions realitzades cap al C5. Per a aconseguir este objectiu, el corpus de notícies periodístiques està constituït amb unes 821,321 paraules, extretes de les hemeroteques digitals d'estos dos diaris que estan entre els de major tirada al territori espanyol. Totes les notícies van ser publicades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2011. Este corpus ens va permetre analitzarles publicacions de 1491 articles on es va mencionar d'alguna manera a les variants de C5. Per a concretar el fi, el mètode d'anàlisi va utilitzar elements de la lingüística del corpus, així com ferramentes i enfocaments propis de l'anàlisi de contingut (quantitatiu) ide l'anàlisi crític del discurs (qualitatiu). El marc teòric es va basar principalment en estudis sobre el paper del periodisme, idees principals de l'Agenda setting, Teoria de l'enquadre (Frame), Teoria de la relevància, LLengua i poder, Ferramentes de persuasió, control i manipulació, Discurs formador de ideologia, Operació LUDECO, Estereotipus, i de l'Anàlisi crític del discurs. Conforme a l'estudi dels sistemes bàsics de creences compartides, encara es continuen organitzant en l'imaginari dels receptors la representació del colombià emmarcat dins de la connotació descrita anteriorment. En este sentit, açò seria només una forma d'indicar que el poder dels mitjans de comunicació exercix un controli domini que es reflexa en allò que és discursiu en el treball dels productes comunicatius, i que podria representar una forma de reproducció directa del poder de les elits, de domini i abús de poder. / Quijano Urreste, JF. (2016). Análisis de la imagen del pueblo colombiano en la prensa nacional española a través del léxico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68504 / TESIS
30

Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España

Aguinaga Aillón, Diego Javier 26 April 2022 (has links)
[ES] Esta investigación formó parte del proyecto concedido por el Ministerio de Economía y Competitividad, del Gobierno de España, con referencia FFI2016-77941-P, liderado por la Dra. María Luisa Carrió-Pastor, investigadora, catedrática y directora del Departamento de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, España. Se investigó, analizó, reconoció y comparó las estrategias metadiscursivas presentes en los discursos políticos de Lenín Moreno, de Ecuador y de Pedro Sánchez, de España. El estudio identificó patrones metadiscursivos contenidos en el lenguaje político y examinó los mecanismos discursivos de persuasión que apelaban al ethos, pathos y logos, con los que se quería incidir de modo directo o indirecto en las audiencias. El objeto del estudio era determinar la función que cumplían los marcadores del metadiscurso, a nivel retórico-argumentativo, en los discursos utilizados por los políticos referidos para argumentar sus puntos de vista. Se recopiló manualmente discursos presidenciales que abarcaron los años 2017, 2018, 2019 y 2020. Se generó el CORPUS ECU-ES que agrupó 967.382 palabras. El 51% correspondió a Ecuador y el 49% a España. En el primer caso, se observó un período de 34 meses; y, en el segundo, 21 meses. El CORPUS ECU-ES se dividió en dos sub-corpus: el CORPUS ECU con 495.617 palabras (discursos de Lenín Moreno, de Ecuador); y, el CORPUS ES con 471.765 palabras (discursos de Pedro Sánchez, de España). Se utilizó el programa informático "METOOL", diseñado por el Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Reino Unido, y se etiquetó e identificó los patrones metadiscursivos. Se asumió como referencia la taxonomía propuesta por Hyland (2005) quien agrupa a los marcadores del metadiscurso en dos grandes categorías: textuales e interpersonales. Para el análisis de los datos, se adoptó la metodología de investigación cuantitativa-cualitativa. Se parametrizó, reconoció, delimitó, diferenció, comparó y correlacionó los patrones metadiscursivos y las diferentes variables obtenidas en el proceso investigador. El estudio determinó que los marcadores metadiscursivos reforzaron los mecanismos persuasivos a nivel retórico-argumentativo en los discursos políticos. Se estableció la concurrencia de variaciones en los patrones metadiscursivos utilizados por los políticos de Ecuador y España. La investigación reveló el uso de patrones metadiscursivos similares y diferentes, según la taxonomía de (Hyland 2005). El estudio estimó relevante contribuir y ampliar los marcos comprensivos de los estudios del metadiscurso, a partir de aportes investigativos, que consideran otros contextos comunicativos, en los estudios intralingüísticos de estilos diferentes del discurso político dentro de una misma lengua: el español. / [CA] Aquesta investigació va formar part del projecte concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Govern d'Espanya, amb referència FFI2016-77941-P, liderat per la Dra. María Luisa Carrió Pastor, investigadora, catedràtica i, directora de Departament de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Es va investigar, analitzar, reconèixer i comparar les estratègies metadiscursivas presents en discursos polítics de l'Equador i Espanya. L'estudi va identificar patrons metadiscursius continguts en el llenguatge polític; i, va examinar els mecanismes discursius de persuasió que apel·laven a l'ethos, pathos i logos, amb els quals es volia incidir de manera directa o indirecte en les audiències. L'objecte de l'estudi era determinar la funció que complien els marcadors del metadiscurs, a nivell retòric-argumentatiu, en els discursos utilitzats pels polítics en Espanya i Equador per argumentar els seus punts de vista. Es va recopilar manualment discursos presidencials que van abastar els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. Es va generar el CORPUS ECU-ES que va agrupar 967.382 paraules. El 51% va correspondre a l'Equador i el 49% a Espanya. En el primer cas, es va observar un període de 34 mesos; i, en el segon, 21 mesos. L'CORPUS ECU-ES es va dividir en dos sub-corpus: el CORPUS ECU amb 495.617 paraules (discursos de Lenín Moreno, de l'Equador); i, el CORPUS ÉS amb 471.765 paraules (discursos de Pedro Sánchez, d'Espanya). Es va utilitzar el programa informàtic "METOOL", dissenyat pel 'Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Regne Unit, i es va etiquetar i va identificar els patrons metadiscursius. Es va assumir com a referència la taxonomia proposada per Hyland (2005) qui agrupa els marcadors del metadiscurs en dos grans categories: textuals i interpersonals. Per a l'anàlisi de les dades es va adoptar la metodologia d'investigació quantitativa-qualitativa. Es va parametritzar, reconèixer, delimitar, diferenciar, comparar i correlacionar els patrons metadiscursius i les diferents variables obtingudes en el procés investigador. L'estudi va determinar que els marcadors metadiscursius van reforçar els mecanismes persuasius a nivell retòric-argumentatiu en els discursos polítics. Es va establir la concurrència de variacions en els patrons metadiscursius utilitzats pels polítics de l'Equador i Espanya. La investigació va revelar l'ús de patrons metadiscursius similars i diferents, segons la taxonomia de (Hyland 2005). L'estudi va estimar rellevant contribuir i ampliar els marcs comprensius dels estudis del metadiscurs, a partir d'aportacions investigadores, que consideren altres contextos comunicatius, en els estudis intralingüístics d'estils diferents del discurs polític dins d'una mateixa llengua: el castellà. / [EN] This research was part of the project granted by the Ministry of Economy and Competitiveness, of the Government of Spain, with reference FFI2016-77941-P, led by Dr. María Luisa Carrió Pastor, researcher, professor, and director of the Department of Applied Linguistics, of the Polytechnic University of Valencia, Spain. The metadiscursive strategies present in political discourses by Lenín Moreno from Ecuador and Pedro Sánchez from Spain were investigated, analyzed, recognized, and compared. The study identified metadiscursive patterns contained in political language and it has examined the discursive mechanisms of persuasion that appealed to ethos, pathos, and logos, with which was intended to influence the audiences directly or indirectly. The object of the study was to determine the function of metadiscourse markers, at the rhetorical-argumentative level, in the speeches used by the politicians referred to argue their points of view. Presidential speeches covering the years 2017, 2018, 2019 and 2020 were collected manually. The CORPUS ECU-ES was generated, grouping 967,382 words. 51% corresponded to Ecuador and 49% to Spain. In the first case, a period of 34 months was observed and, in the second, 21 months. The CORPUS ECU-ES was divided into two sub-corpuses: the CORPUS ECU with 495,617 words (speeches by Lenín Moreno, from Ecuador) and, the CORPUS ES with 471,765 words (speeches by Pedro Sánchez, from Spain). The "METOOL" software, designed by the Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, UK, was used and the metadiscursive patterns were tagged and identified. The taxonomy proposed by Hyland (2005) was assumed as a reference, who groups the metadiscourse markers into two large categories: textual and interpersonal. For data analysis, the quantitative-qualitative research methodology was adopted. The metadiscursive patterns and the different variables obtained in the research process were parameterized, recognized, delimited, differentiated, compared, and correlated. The study has determined that the metadiscursive markers reinforced persuasive mechanisms at the rhetorical-argumentative level in political speeches. The concurrence of variations in the metadiscursive patterns used by the politicians of Ecuador and Spain was established. The research revealed the use of similar and different metadiscursive patterns, according to the taxonomy of (Hyland 2005). The study deemed it relevant to contribute and expand the comprehensive frameworks of metadiscourse studies, based on research contributions that consider other communicative contexts, in intralinguistic studies of different styles of political discourse within the same language: Spanish. / Aguinaga Aillón, DJ. (2022). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182401 / TESIS

Page generated in 0.0402 seconds