Made available in DSpace on 2015-04-14T13:35:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 452946.pdf: 4295769 bytes, checksum: 7a8634a037c064cad84539c03a441c4a (MD5) Previous issue date: 2013-11-26 / Human thymidine phosphorylase (hTP) also known as platelet-derived endothelial cell growth factor (PD-ECGF) or gliostatin, has an important role in nucleotide metabolism. hTP is a molecular target for anticancer drug development since it is overexpressed in certain solid tumours, and its catalityc activity has been shown to be essencial to promote angiogenesis. This work describes amplification, cloning, and recombinant expression in E. coli, purification to homogeinity of both precursor and mature protein hTP. Mass spectrometry analysis confirmed the identity of homogeneous hTP and size exclusion chromatography showed that hTP proteins are a dimer in solution. Kinetic studies allowed the determination of apparent and true kinetic constants for forward reaction, and showed that enzymes displayed substrate inhibition for thymidine. Initial velocity and isothermal titration calorimetry (ITC) studies suggested that hTP catalysis follows a rapid-equilibrium random bi-bi kinetic mechanism. Thermodynamics constants and discrimination profile allowed natural enzyme s substrates/products binding patterns identification. Additionally, these studies showed differences in the kinetic constants and the thermodynamic parameters between the precursor and the mature protein and these differences were revealed by structural analysis using molecular modeling. The pH-rate profiles suggested that maximal enzyme activity was achieved at low pH values, and functional groups with a pK values of 5.1 5.2 and 9.0 9.2 are involved in thymidine binding, and groups with pK value of 6.1 6.2 and 7.8 8.6 are involved in phosphate binding. The enzyme characterization provides additional data that may be useful for the rational design of novel inhibitors hTP. Chemical compounds designed and synthesized as potential inhibitors against hTP activity were active in both forms of the enzyme, whereas the compound 5g showed the best inhibitory potential. The compound 5g was characterized as noncompetitive inhibitor towards hTP substrates thymidine and phosphate. The noncompetitive inhibiton mechanism points to the existence of an allosteric binding site at hTP, different from the substrate binding sites. This allosteric site could be considered an important molecular target for the development of potent and selective hTP inhibitors. / A Timidina fosforilase humana (hTP), tamb?m conhecida como PD-ECGF e gliostatina, ? uma enzima importante no metabolismo de nucleot?deos. A hTP ? um alvo molecular para o desenho de inibidores enzim?ticos com poss?vel uso na terapia do c?ncer, visto que essa enzima encontra-se superexpressa em alguns tipos de tumores s?lidos e sua atividade catal?tica ? essencial para promo??o da angiog?nse. Esta tese descreve a amplifica??o, clonagem, express?o heter?loga em E. coli, purifica??o e caracteriza??o bioqu?mica do precursor e da prote?na madura hTP. An?lises de espectrometria de massa confirmaram a identidade das prote?nas recombinantes e ensaios de cromatografia de exclus?o por tamanho revelaram que ambas as enzimas encontram-se como d?meros em solu??o. Estudos cin?ticos permitiram a determina??o das constantes cin?ticas aparentes e verdadeiras para a rea??o direta e mostraram que as enzimas apresentam inibi??o pelo substrato tidimina. Estudos espectofotom?tricos de velocidade inicial e estudos de liga??o por microcalorimetria de titutala??o isot?rmica (ITC) sugerem que a cat?lise enzim?tica segue um mecanismo cin?tico bi-bi aleat?rio de r?pido equil?brio. As constantes termodin?micas e o perfil de discrimina??o termodin?mica permitiram a identifica??o dos modos de intera??o dos substratos/produtos naturais das enzimas com seus s?tios de liga??o. Al?m disto, esses estudos revelaram diferen?as nas constantes cin?ticas e nos par?metros termodin?micos entre o precursor e a prote?na madura e tais diferen?as foram evidenciadas por meio da an?lise estrutural de ambas as enzimas. O perfil de pH mostrou que a atividade enzim?tica m?xima foi obtida em valores de pH baixos, e que grupamentos funcionais com valores de pK de 5,1 5,2 e 9,0 9,2 est?o envolvidos na liga??o ? timidina e grupamentos com valores de pK de 6,1 6,2 e 7,8 8,6 est?o envolvidos na liga??o ao fosfato. Os resultados da caracteriza??o da enzima fornecem dados adicionais que podem ser ?teis para o desenho racional de novos inibidores da hTP. Os compostos qu?micos planejados e sintetizados como poss?veis inibidores da atividade da hTP foram ativos em ambas as formas da enzima, sendo que o composto 5g apresentou o melhor potencial inibit?rio. O composto 5g foi caracterizado como um inibidor n?o competitivo em rela??o aos substratos naturais timidina e fosfato. O mecanismo de inibi??o n?o competitiva sugere a exist?ncia de um sit?o de liga??o alost?rico na hTP, diferente dos s?tios de liga??o aos substratos, podendo ser considerado um alvo molecular importante para a busca de inibidores potentes e seletivos para hTP.

Orientador: Andrigo Barboza De Nardi / Resumo: A medicina comparativa torna-se cada vez mais importante para obtenção de estudos aprofundados em diversas áreas incluindo a oncologia, possibilitando melhor conhecimento da genética do câncer e desenvolvimentos de novas terapias. A expressão do IGF2BP-1 tem sido correlacionada com lesões pré-neoplásicas e neoplasias de maior agressividade, além de estar correlacionada com mau prognóstico em pacientes oncológicos com melanomas, sarcomas e carcinomas. A proposta geral desta pesquisa é identificar a expressão do IGF2BP-1 em linhagens celulares de osteossarcoma (OSA) canino e murino, bem como correlacionar sua expressão com o comportamento celular e avaliar a intensidade de marcação desta proteína através de imuno-histoquímica em amostras de OSA canino. Os resultados deste ensaio demonstraram que o IGF2BP-1 reduziu o potencial de formação de colônias, aumentou o potencial de invasão e migração celular e gerou aumento da expressão dos genes ABCG2, AXIN2, BTrCP, VEGF, CD133 e C-MYC em células de OSA murinho. A expressão deste gene em células de cão aumentou a formação de colônias, reduziu o potencial de invasão e migração celular e o silenciamento parcial do IGF2BP-1 gerou redução da expressão dos genes CCND1, CD133, CMYC e FZD6 em células de OSA canino. O silenciamento parcial do IGF2BP-1 gerou aumento dos genes AXIN-2 e VEGF em células de OSA canino. A imuno-histoquímica é um método eficaz para detecção do IGF2BP-1 em amostras de OSA canino evidenciando marcação citoplasmática f... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Doutor

A rápida evolução da medicina, dos procedimentos de diagnósticos e terapias, e da tecnologia dos equipamentos tem ocasionado redução nos tempos de internação em hospitais. Estes aspectos refletem em modificações nas concepções projetuais desses estabelecimentos visando atender à nova estrutura física, às necessidades fisiológicas e psicológicas dos seus pacientes. Neste cenário, a iluminação apresenta-se como um importante instrumento para o arquiteto, agregando valores de conforto ambiental, de bem estar e de eficiência energética. E dentro desse universo complexo da edificação hospitalar, a área de Oncologia se sobressai pela magnitude dos casos de câncer no mundo, atualmente. Com o objetivo de contribuir para o conforto de ambientes desse setor médico, esta pesquisa avaliou o desempenho da iluminação artificial e natural na sala de quimioterapia ambulatorial do Instituto Brasileiro de Controle do Câncer (IBCC), em São Paulo. Para tanto, foram aplicados múltiplos métodos da Avaliação Pós-Ocupação (APO), com o propósito de levantar dados técnicos da sala durante seu uso de maneira sistemática, assim como verificar a opinião dos usuários. Os métodos empregados foram: observação técnica, walkthrough e medições de iluminação natural e artificial. Além daqueles para a aferição do grau de satisfação dos pacientes e da equipe de enfermagem: aplicação de questionários e entrevistas com pessoas chave. Os resultados identificaram níveis insuficientes de iluminância para as tarefas desempenhadas na sala, bem como deficiências em aspectos da qualidade de iluminação, como o uso aleatório de tipos de lâmpadas diversas e com temperaturas de cor correlatas (Tcp) distintas. Já aqueles referentes às opiniões dos usuários mostraram que a maioria deles teve uma percepção positiva da luz, entretanto, muitas pacientes não estavam em condições de saúde para repararem detalhadamente o ambiente. Com base na análise dos resultados, na revisão bibliográfica e nos conhecimentos técnicos, foram elaboradas recomendações para a iluminação em salas de quimioterapia ambulatorial hospitalar, que poderão contribuir para melhorias em projetos de novas unidades e naqueles de readequação de sistemas existentes. / The fast evolution of medicine, of diagnostic and therapy procedures, and of equipment technology has been causing reduction in hospitalization periods. These aspects result in modifications in project concepts for these institutions, aiming at addressing the new physical structure, and physiological and psychological needs of patients. In this scenario, lighting is an important instrument for the architect, adding values of environmental comfort, well-being and energy efficiency. Within this complex universe of a hospital building, the area of Oncology stands out for the magnitude of the cancer cases nowadays in the world. Aiming to contribute to the comfort of these medical sector environments, this study evaluated the performance of artificial and natural lighting in the outpatient chemotherapy room of the Brazilian Institute for Cancer Control (IBCC) in São Paulo. To that effect, multiple methods were applied of Post-Occupancy Evaluation (POE), with the purpose of raising specs of the room during its use in a systematic way, as well as verify the users\' opinions. The methods employed were: technical observation, walkthrough and measurements of natural and artificial lighting. Besides those for the measurement of the level of patient and nursing staff satisfaction: questionnaires and interviews with key people. The results identified insuficiente illumination levels for the tasks performed in the room as well as deficiencies in aspects of lighting quality with the random use of different types of lamps and distinct correlated color temperatures (Tcp). About those related to the opinions of the users, showed that most of them had a positive perception of light, however, many patients were unable to see the environment\'s details because of their health conditions. Based on the results analysis, bibliographical review and technical knowledge were developed recommendations for lighting in outpatient chemotherapy rooms in hospitals, which may contribute with improvements in the projects of new units and those of readaptation existing systems.

A vivência do câncer é considerada uma experiência de forte impacto psicológico para os doentes e suas famílias, pois mobiliza sentimentos de profundo sofrimento em qualquer um de seus estágios. Em qualquer fase do trajeto percorrido pelo doente na denominada ‘jornada do câncer’, necessidades especiais de cuidados surgirão. Os procedimentos, condutas e rotinas terapêuticas, embora existam para restabelecer e promover o bem-estar do doente, são freqüentemente percebidos como ameaçadores, agressivos e invasivos, aumentando os sentimentos de vulnerabilidade e fragilidade humanas. Neste contexto, esta investigação se propôs a compreender como a pessoa vivencia a experiência de estar doente de câncer, cuidando-se e sendo cuidada. De natureza qualitativa, a metodologia adotada foi de inspiração fenomenológica, a qual serviu de referencial para tomar o ser-no-mundo-com-câncer, interrogá-lo e descrevê-lo em sua essência. Os colaboradores da pesquisa foram oito usuários cadastrados no Grupo de Apoio a Pessoas com Câncer (GAPC), da cidade de Maringá (PR). A coleta de dados foi realizada mediante entrevistas abertas realizadas em seus domicílios e nas dependências da instituição. De seus discursos foram apreendidas unidades de significado que serviram de orientação para a análise da existencialidade do paciente oncológico, possibilitando uma síntese compreensiva do fenômeno do Cuidado. Esta compreensão pautou-se na fenomenologia ontológica de Heidegger, prioritariamente, na proposta em sua obra Ser e Tempo. Compreendeu-se que as vivências dos doentes apresentam-se em uma unificação temporal na qual o presente com a doença é construído por ressignificações do passado e por um permanente questionamento temeroso e angustiado quanto ao futuro. O nexo que emerge dessa tripartição temporal é o Cuidado, que se manifesta como estrutura originária, permitindo ao ser doente projetar sua existencialidade a partir da facticidade da doença. Na existência cotidiana, o Cuidado aparece ao doente como preocupação consigo próprio e como preocupação dos outros em relação a ele, e nesta última observa-se o papel relevante dos familiares e dos profissionais de saúde. Neste modo de ser cotidiano, as manifestações de cuidado ora surgem como solicitude, ora como cuidado deficiente. No primeiro caso, toma-se a experiência com a doença como oportunidade para novos aprendizados e conquista de novos valores; no segundo, a doença é vivenciada como manifestação de deterioração e perda de autonomia e individualidade. Conclui-se que o Cuidado, enquanto estrutura ontológica originária do ser-no-mundo, pode se constituir em um referencial de ricas possibilidades para se pensar as ações em saúde nos âmbitos privado e institucionalizado. / Living with cancer is considered an experience of strong psychological impact for the sick and their family, considering that it involves deep suffering at any of the stages. In every step of the way, along the so called ‘cancer journey’, the sick will eventually require special care. The procedures, conducts and therapeutic routines, despite being aimed at reestablishing and promoting the well-being of the sick, are usually perceived as threatening, aggressive and invasive, which tend to increase the human feelings of vulnerability and fragility. In this context, this study is aimed at understanding how a person deals with the experience of being cancer-sick, caring and being cared for. The qualitative nature of the study and the phenomenological inspiration of the methodology adopted served as reference to approach the world lived by the sick, question it and describe it in its essence. The research participants were eight members of the Support Group for the Cancer Sick (GAPC – Grupo de Apoio a Pessoas com Cancer), in Maringa, state of Parana, Brazil. Data collection was conducted by means of open interviews at the participants’ homes or within the institution premises. From their talks, units of meaning could be apprehended, which served as orientation to analyze the oncologic patient existentiality, and allowed for a comprehensive synthesis of the Care phenomenon. Such understanding is based on the ontological phenomenology of Heidegger, particularly the one proposed in his work Being and Time. In this sense, the sick living experiences are presented in a temporal unification, in which the present, with the disease, is built upon a ressignification of the past and a continuous questioning, fearful and anguished, towards the future. The sense emerging from this tripartition of time is Care, which manifests itself as an ordinary structure and allows the sick-being to project his existentiality from the facticity of the disease. In the quotidian existence, Care is perceived by the sick both as a preoccupation with himself and as a preoccupation of the others in relation to his condition. In the latter, the role of family and health professionals is particularly relevant. In this quotidian way of being, care manifestations appear either as solicitude, or as deficient care. Regarding the former, the experience with the disease is taken as an opportunity for new learning and for conquering new values. As for the latter, the disease is experienced as a manifestation of deterioration and loss of autonomy and individuality. The conclusion is that Care, as an ontological structure that originates being-in-the-world, can constitute a rich reference of possibilities to reflect on health actions within private or institutionalized environments.

Se han estudiado los tumores nerviosos aparecidos en 509 ratas Wistar, descendientes de 80 hembras que fueron distribuidas al azar en cuatro grupos: Los animales del Grupo I fueron tratados con una dosis única de 15 mg/kg de etilnitrosourea (ENU) por vía intraperitoneal, el día 15 de la gestación; el Grupo II recibió el mismo tratamiento el día 21 de la gestación; en el Grupo III, se esperó hasta después del nacimiento y se administró la misma dosis a las crías, por via subcutánea, dentro de las primeras 24 h de vida postnatal; y el Grupo IV no recibió ningún tratamiento y sirvió de grupo control. Se observaron tumores nerviosos en el 88'6% de los descendientes. Los hallazgos más relevantes se observaron en la progenie del grupo I, la cual desarrolló numerosos tumores de vaina nerviosa periférica, intracraneales, espinales y periféricos, la mayoría neurofibromas, con estructuras plexiformes en el 30% de los mismos, así como gliomas en el sistema nervioso central y algunos nefroblastomas (tumores de Wilms). En el grupo II se desarrollaron los mismos tipos de tumores nerviosos y sistémicos pero con una menor proporción de neurofibromas plexiformes (21%). El porcentaje menor de tumores con patrón plexiforme se observó en el grupo III, en el que además no apareció ningún tumor de Wilms. La diferencia entre el grupo I y el grupo III con respecto a los tumores plexiformes resultó estadísticamente significativa (p<0.05). Puesto que en la especie humana los neurofibromas plexiformes son un marcador morfológico de neurofibromatosis tipo I o enfermedad de Von Recklinghausen, y además, en el presente estudio, se han desarrollado otras neoplasias que también se asocian a dicha enfermedad, se sugiere que la exposición a la ENU en el día 15 de la gestación, bajo las condiciones experimentales descritas, puede ofrecer un modelo para la investigación de las neoplasias asociadas a la neurofibromatosis, así como de los aspectos hereditarios de esta enfermedad. / Four groups of animals, each composed of 22 pregnant Wistar rats, were used in this study. Single intraperitoneal (IP) injections of ethylnitrosourea (ENU) at a dose of 15 mg/kg body weight (BW) were given to the animals of two groups on days 15 and 21 of pregnancy, respectively. The progeny of a third group received by subcutaneous injection (SC) the same dose of ENU, 15 mg/kg BW, on day 1 postnatally. The descendants of the fourth group served as untreated controls. The most striking findings were observed in the progeny of the mothers treated on day 15 of pregnancy, in which group 64 of 180 descendants developed peripheral nervous system (PNS) tumors, 30% of which had plexiform pattern. One hundred fifteen of the 180 descendants developed central nervous system (CNS) gliomas, mainly oligodendrogliomas, and five animals presented with Wilms' tumors. No tumors of these types were observed in the untreated controls. Although descendants of mothers treated on day 21 of pregnancy had the highest number of PNS tumors (130 of 172 animals), only 21% of these tumors were plexiform; CNS gliomas were observed in 78 animals and Wilm' tumors in one animal. The lowest percentage of PNS tumors with plexiform pattern (16%) was found in the group of 157 descendants treated postnatally on day 1, in which 88 animals developed PNS tumors, 76 developed CNS gliomas, and no animals developed Wilms' tumors. The higher percentage of plexiform PNS tumors found in the descendants treated prenatally on day 15 of pregnancy was statistically significant (P < 0.05) when compared with the percentage found in the group treated postnatally. This significance was also valid for the plexiform tumors that developed selectively from branches of the trigeminal nerves (of the PNS tumors from this location, 48% showed a plexiform pattern), but only in the progeny exposed to ENU on day 15 of pregnancy. This same progeny also had the highest numbers of CNS and Wilms' tumors. Because in humans, plexiform neurofibromas are considered to be the neoplastic markers of neurofibromatosis, and CNS gliomas as well as Wilms' tumors are associated with this disease, it is suggested that exposure to ENU on day 15 of pregnancy, under the experimental conditions described here, may offer a model for investigating tumors associated with neurofibromatosis, as well as aspects of the spontaneous, noninherited forms of this disease.

Els avenços en el diagnòstic precoç del processos neoplàsics i el desenvolupament de teràpies curatives, per a molts dels tumors que es presenten en nens o gent jove, han incrementat considerablement la supervivència dels pacients afectes de càncer. Actualment en el nostre medi, els índexs de curació oscil·len, entre el 70-80%. Un dels inconvenients per aconseguir aquests resultats és, especialment quan es tracta de la dona (nenes, o dones joves), el dany sobre la gònada, afectant la funció ovàrica. La seva capacitat reproductiva quedarà compromesa o anul·lada. Això agreuja el xoc emocional que la malaltia tumoral te sobre la pacient.Un cop guarida, si la dona volia ser mare, les seves possibilitats passaven quasi indefectiblement pels programes de donació d'ovòcits. La solució de gestar un fill amb una càrrega genètica no pròpia passarà sempre a ser una opció de segona línia per a aquestes dones.Existeix actualment l'opció de preservar el teixit ovàric. Consisteix en l'extirpació del mateix, congelar-lo abans de sotmetre-la al tractament oncològic, per protegir-lo de l'agressió dels fàrmacs i disposar d'un teixit susceptible de ser empeltat, amb la única finalitat de provar d'aconseguir un embaràs, quan així ho desitgi la pacient.S'han pres dues perspectives teòriques que estan ambdues relacionades: els estudis sobre les ciències, així com l'estatus híbrid (natura i cultura al mateix temps) dels objectes que, provenint de les recerques en els laboratoris biomèdics, entren dintre de la vida de les persones. L'altra és la perspectiva de l'anàlisi de les relacions de parentiu quan aquests estan mediatizats per aquests mateixos objectes de la ciència biomèdica.La recerca s'ha realitzat seguint el procés viscut per les dones afectades. Considerem aquestes vivències com el trajecte recorregut des del moment en que es decideix consultar al metge per l'aparició d'alguna alteració, diagnòstic del procés neoplàsic, plantejament de les alternatives terapèutiques, conseqüències de les mateixes, intent de cercar alguna possibilitat de minimitzar-les... i com la persona afronta aquestes situacions en funció dels seus interessos, creences, desitjos, pors, valors, així com quines han estat les motivacions per acceptar la seva participació en aquesta línia d'investigació. En aquest cas, l'aflicció de la malaltia i de la infertilitat requereix contextos per explicar la pròpia experiència.CONCLUSIONS:· Engendrar un fill representa per a la dona haver arribat a la normalitat. · Decidir respecte d'una tècnica per preservar la fertilitat, els dona un paper actiu. · Participar en un estudi a llarg termini, deixa implícit que la seva supervivència a la malaltia es factible. · Tenir un potencial que podria satisfer els seus desitjos de maternitat, esdevé una eina per afrontar la experiència del càncer.· Quan no es possible esperar uns índexs de curació tan espectaculars, l'opció de preservar la fertilitat passa a un segon terme. · Quan es tracta de nenes, malgrat que es mira de fer-la partícip en la decisió, aquesta la prenen sempre els pares. · Per els metges que han de notificar el diagnòstic, els ajuda a realitzar un plantejament una mica més esperançador.· Atenent al nombre de casos de dones adultes tractades, pot semblar que hi ha un increment d'aquesta patologia. El problema d'esterilitat existeix per l'endarreriment de l'inici del projecte parental. · Malgrat que el desitjat embaràs no es produís, la percepció que existeix un potencial reproductiu en reserva i la possibilitat d'explotar-lo de forma diferida en un futur, permet elaborar el dol de la seva infertilitat de forma gradual.· Informar dels avenços científics per canals de comunicació adreçats a la població general, pot crear falses expectatives per aquelles persones que també pateixen un procés neoplàsic però la tècnica no estaria indicada o possible. / "SOCIAL AND CULTURAL IMPLICATIONS OF THE PRESERVATION OF THE FERTILITY IN THE ONCOLOGICA PATIENT"Doctoral ThesisElena Castillo de la RosaSent for:Dr. Joan Bestard CampsDr. Just Callejo OlmosSocial and Cultural Anthropology, 2005 - 2007University of BarcelonaTEXT:Advances in early diagnosis of neoplastic processes and the development of curative therapies that occur in children or young adults, have increased the survival of these patients.In our environment, cure rates are 70-80%.One of the drawbacks for achieving these results is the involvement of the gonad and ovarian function, especially when it comes to women (girls and young women). Reproductive capacity of them is compromised or revolved. Emotional shock worsens the disease has on the patient's tumor. If later the woman wants to be a mother, would have to opt for gonad donation programs (second-line solution).Now have the option to preserve ovarian tissue for later trying to get pregnant.There are two related theoretical perspectives: studies on the sciences of the objects of biomedical search (hybrid status, nature and culture at the same time) when interacting in the lives of people. Also, the perspective of the analysis of kinship when they are mediated by these same objects.In this case, the affliction of disease and fertility requires contexts to explain the experience:1. Beget a child is having reached normal.2. Making decisions to preserve fertility, it gives them an active role.3. The act of participating in a long-term study implies that survival is achievable.4. The possibility of future motherhood helps them cope with illness.5. When the cure rates are worse, less important is motherhood.6. In the case of girls, the decision lies with the parents.7. Doctors help them make a little more hopeful approach.8. In adult women, the problem of infertility exists for delaying the project parenterally.9. Unfortunately, if the desired pregnancy does not occur, there is a potential reproductive reserve that allows develop their infertility grief gradually.10. Report by the media of scientific advances led to the general population, may create false expectations when not indicated.

INTRODUCCIÓ: Des de 1989, un ampli cos de literatura s'ha ocupat dels aspectes biològics i alteracions de p53, romanent encara un cert grau de controvèrsia pel que fa al valor com a factor pronòstic en càncer colorectal, de l'estudi d'aquesta proteïna. P21 i p27, inhibidors de CDKs, han estat també objecte de diverses publicacions referents al seu valor com a factors pronòstics al llarg de la passada dècada, amb conclusions igualment diverses. Ciclina E, cofactor de CDK2 durant la fase G1 del cicle, es troba expressada a uns nivells molt superiors als fisiològics en molts tumors, però la seva expressió en còlon s'ha associat més aviat a estats d'infiltració incipient que no pas a estadis avançats. El seu valor com a factor pronòstic és, novament, motiu de controvèrsia.HIPÒTESI: L'estudi d'algunes proteïnes reguladores del cicle cel.lular en càncer colorectal, ha d'aportar informació pronòstica complementària a l'estadi de Dukes.OBJECTIUS: Identificació de perfils fenotípics en l'adenocarcinoma colorectal que puguin aportar informació pronòstica suplementària a l'estudi anàtomo-patològic habitual, mitjançant l'anàlisi integrat de mutacions de p53, del polimorfisme AA 72 Arg/Pro de p53, i d'expressió de p53, p21, p27 i ciclina E. MATERIAL I MÈTODES: Sèrie consecutiva de 185 adenocarcinomes colorectals ressecats electivament. Anàlisi mutacional del exons 5-8 de p53 mitjançant PCR-SSCP i seqüenciació, i del polimorfisme Arg/Pro 72 de p53 mitjançant PCR- SSCP. Anàlisi mitjançant immunohistoquímica (IHQ) sobre seccions parafinades, de sobreexpressió de p53 i d'expressió de p21, p27 i ciclina E. Repetició de la IHQ de p21 i p27 en un array tissular.RESULTATS. Major freqüència de mutacions de p53 en els tumors GG (arg72) que en els CC (pro72) o GC. Les mutacions de p53 localitzades en L3 i LSH es van associar a pitjor supervivència global(p = 0.04; ajustada per Dukes < 0.01). La sobreexpressió IHQ de p53 va correlacionar amb l'estadi de Dukes, però no amb supervivència. Els tumors amb mutacions de p53 inhibidores de p73 van mostrar en l'anàlisi multivariant una pitjor supervivència global que els tumors amb altres mutacions (p= 0.04). En el grup de tumors GG, els carcinomes amb aquestes mutacions van tendir a una pitjor supervivència global (p= 0.08). Dins del grup de tumors GG, aquells amb mutació en L3 i LSH van mostrar al ajustar per Dukes, pitjor supervivència global que els tumors amb p53 salvatge o amb altres mutacions (p= 0.005). Aquesta correlació no es va observar dins el grup GC-CC. L'expressió IHQ de p21 es va associar a millor supervivència. També es va associar a millor supervivència lliure de malaltia en el grup de pacients que havien rebut tractament amb quimioteràpia. Els carcinomes amb mutació hot spot en L3 i LSH de p53 i pèrdua d'expressió p21 van mostrar pitjor supervivència global, fins i tot ajustant per Dukes. L'expressió de p27 va correlacionar amb millor supervivència global però de manera dependent a l'estadi de Dukes.Els carcinomes amb alt percentatge d'expressió de ciclina E van mostrar inesperadament, millor supervivència global. A més, els carcinomes amb expressió dèbil de ciclina E en més d'un 12% de nuclis van mostrar millor supervivència que aquells amb expressió nul.la o molt intensa d'aquesta proteïna.Finalment, en una sèrie de 146 adenocarcinomes curativament ressecats, l'anàlisi dels codons 245, 248, 273 i 282 de p53, i l'anàlisi IHQ de p21, es van mostrar com uns bons marcadors de supervivència global.CONCLUSIONS: En càncer colorectal, l'anàlisi dels codons 245, 248, 273 i 282 de p53, aporta informació pronòstica sobre supervivència global independent de l'estadi de Dukes.L'estudi de p21 mitjançant IHQ en carcinomes colorectals completament ressecats, és un mètode d'anàlisi senzill i econòmic, amb valor pronòstic independent de l'estadi de Dukes, i podria ser utilitzat en la pràctica assistencial. / ASSESSMENT OF THE VALUE AS PROGNOSTIC MARKERS IN COLORECTAL CANCER OF P53, P21, P27 AND CYCLIN E.ABSTRACTINTRODUCTION: The value as prognostic markers in colorectal cancer of p53, p21, p27 and cyclin E still remains controversial.HIPOTHESIS: The study of some proteins that regulate the cell cycle should give prognostic information, complementary to the Dukes' stage.AIMS: To identify phenotypical profiles in the colorectal adenocarcinoma which could give prognostic information complementary to the usual pathological study, by means of an integral analysis of p53, with assessment of mutations, protein overexpression and the AA 72 Arg/Pro polymorphism of p53, and expression analysis of p21, p27 and cyclin E. MATERIAL AND METHODS: A consecutive series of 185 colorectal cancers electively extirpated. Mutational analysis of the exons 5-8 of p53 by means of PCR-SSCP and sequencing and of the 72 Arg/Pro polymorphism by PCR-SSCP. Expression analysis by means of immunohistochemistry (IHC) on whole paraffin sections of p53, p21, p27 and cyclin E. Repetition of the IHC analysis of p21 and p27 on tissue-array sections.RESULTS: It was observed a greater frequency of p53 mutations in GG tumours (Arg 72) than in CC or GC tumours. The mutations of p53 located at the L3 loop and the LS &#61537;-helix motif was associated to a clear worse overall survival (p<0.01 adjusted by Dukes).P53 overexpression assessed by means of IHC correlated with Dukes'stage but not with survival. The tumours with mutations of p53 which inhibit p73 showed, at the multivariant analysis, a worse overall survival than the tumours with other p53 mutations (p= 0.04). Among the GG tumours, those with these mutations of p53 tended to a worse overall survival (p= 0.08). Also, in the group of GG tumours, those with p53 mutations at L3 and LSH showed, adjusting by Dukes, a worse overall survival than the tumours with other p53 mutations or wild type protein.P27 expression correlated with a better overall survival but in a depending mode with the Dukes'stage.Finally, in a series of 146 curatively extirpated tumours, the analysis of the codons 245, 248, 273 and 282, and the analysis of p21 expression by means of IHC showed to be good prognostic markers for overall survival.CONCLUSIONS: In colorectal cancer, the study of the codons 245, 248, 273 and 282 of p53, and the analysis of p21 expression, give prognostic information about overall survival independently of the Dukes'stage.

Els objectius d'aquesta tesi van ser plantejats per tal d'aprofundir en l'estudi de la implicació de la proteïna p27(kip1) en processos de tumorogènesi i metàstasi, donat que els nivells baixos de p27(kip1) son cosiderats un factor de mal pronòstic en els càncers humans. Així doncs, els objectius proposats pel desenvolupament d'aquest treball són els següents: · Identificació de noves proteïnes d'unió a p27(kip1)· Caracterització funcional de les noves interaccions amb p27(kip1)· Implicació d'aquestes noves funcions de p27(kip1) amb el cicle cel·lular i càncer.

Aquesta Tesi doctoral aprofundeix en el coneixement del metabolisme cel·lular, concretament en el metabolisme central del carboni de cèl·lules no tumorals transfectades amb un oncogen (HRas) amb una mutació puntual (G12V), de cèl·lules no tumorals amb delecions puntuals en els enzims clau que controlen la progressió a través del cicle cel·lular (CDK4 i CDK6) o de cèl·lules tumorals tractades amb agents antitumorals. El metabolisme, vist com un nivell integrador de moltes de les vies de transducció de senyals, pot servir no només per entendre com es produeixen les alteracions que porten a l'adquisició d'un fenotip tumoral maligne, sinó que pot oferir una sèrie de dianes terapèutiques basades en impedir l'adaptació específica de la cèl·lula tumoral als canvis durant el procés de malignitat o davant tractaments antitumorals. Amb aquesta finalitat, en aquesta Tesi Doctoral se li ha donat especial importància a la síntesi i desenvolupament de nous compostos amb potencial antitumoral dels que s'ha fet un estudi molecular i metabòlic detallat per poder observar la resposta de la cèl·lula tumoral front de les pertorbacions provocades. El coneixement detallat dels efectes a nivell molecular i metabòlic de potencials fàrmacs és d'esperar que sigui de gran utilitat a l'hora de dissenyar teràpies combinades per potenciar sinergies entre fàrmacs i evitar els possibles efectes secundaris no desitjats. S'han utilitzat models in vitro i s'han estudiat les seves alteracions moleculars i metabòliques: en el primer capítol s'ha posat de manifest, mitjançant l'ús de fibroblasts embriogènics de ratolí deficients en CDK4, CDK6 i CDK2, que la inhibició de la transició G1 / S del cicle cel·lular reverteix l'ús de les branques oxidativa i no oxidativa de la ruta de les pentoses fosfat característica de tumors. A continuació, s'han caracteritzat nous inhibidors de CDK4 i CDK6 identificats amb eines bioinformàtiques en diferents línies cel·lulars per així millorar el disseny racional de noves teràpies dirigides a tumors deficients en el supressor tumoral p16INK4a i que mantinguin el pRB inalterat. En el tercer capítol es caracteritza una nova família de lactones sintètiques disubstituidas per validar els seus efectes antitumorals i inhibitoris de les proteïnes clau de la fase G1 del cicle cel·lular, CDK4 i CDK6. Els efectes moleculars o activitat dels compostos i la relació amb la seva estructura proporcionen informació valuosa per al disseny racional de noves teràpies. En el quart capítol s'analitzen els efectes moleculars de l'àcid metilselenínic. El compost és capaç de translocar FOXO al nucli i en cèl·lules de carcinoma humà de pulmó A-549 indueix efectes moleculars que són explicats pel nou mecanisme d'acció descrit. Finalment, en el capítol 5 s'aprofundeix sobre el perfil metabòlic associat a la transfecció de l'oncogen HRas amb una mutació puntual en el codó 12. / There are numerous experimental evidences showing that a large number of tumours are associated with deregulation of cyclin D-CDK4/6-INK4a-pRb pathway, and in particular the reduction of normal levels of p16INK4a, a natural inhibitor of CDK4/6 protein. Therefore, obtaining inhibitors of these proteins can be extremely useful in selective therapeutic treatments against cancer. Currently there are molecules, some of them already in clinical phase, which inhibit CDK4/CDK6 competing with ATP. However, given the large number of kinase proteins that exist in the body, these molecules could cause numerous side effects. It is therefore of great interest to design specific inhibitors CDK4/CDK6 using a different strategy and eliminate these side effects.It is therefore expected that CDK4/CDK6 inhibitors developed in this work will have high practical applicability and usefulness in cancer treatment. The designed inhibitors mimic the binding site of p16 and not the binding ATP as most CDK inhibitors currently available and in consequence they will be highly specific to CDK4/6 kinases.Moreover, in this thesis we elucidated the mechanism of action of metilselenínic acid (MSeA). The treatment of MSeA on human lung carcinoma cell line A-549 provokes a cell cycle arrest in G1 phase of the cell cycle, apoptosis, reactive oxygen species detoxification at 24, 48 and 72h as well as metabolic effects at 24h that could be explained by the FOXO translocation to the nucleus.Furthermore, phenotypic specificity shown by different KRas transfectants raises the question whether metabolic adaptation of this mutated gene causes is specific from the mutated isoform, and thus is maintained by introducing mutated isoform of H-ras in mouse fibroblast cells. Thus, in this section of the work, we considered doing a metabolomic characterization of NIH-3T3 cells transfected with copies of HRas oncogene containing a substitution similar to those already tested in K-ras: replacement of glycine at position 12 by a valine. This would open the possibility of using a sensitivity analysis similar to that in KRas, which allows the specific design of therapies depending on the metabolic profile observed.

El càncer de mama estadi III és una entitat clínica que es caracteritza per un mal pronòstic a curt termini, tant per la progressió local com per la disseminació a distància.Al llarg del temps el tractament ha variat molt, des dels primers cirurgians que amb la tècnica quirúrgica volien curar les pacients fins el als tractaments actuals que combinen el tractament sistèmic i el local.L'estudi estudia la influència de la seqüència dels tractaments i com un tractament interdisciplinar, on es combina tant tractament local i tractament sistèmic permet millorar el pronòstic de les pacients (valorant la supervivència global i la supervivència lliure de malaltia). I a la vegada si la combinació permet en casos seleccionats l'aplicació de tractament quirúrgic conservador.És un estudi en part retrospectiu i no randomitzat de totes les pacients que van consultar per càncer de mama localment avançat estadi III a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.S'estudien 241 pacients entre els anys 1980 i 1995 amb un seguiment posterior a 25 anys. Les pacients s'estudien segons:1. El moment en el que han estat tractades.2. El tractament aplicat d'entrada (local-Cirurgia-,o sistèmic -Hormonoteràpia/Quimioteràpia)Obtenen un pronòstic més favorable les pacients que:1. Han seguit tractament interdisciplinari, 2. Han respost a la teràpia neoadjuvant3. Tenien menys de 4 ganglis axil·lars metastàsicsEn canvi en aquest estudi l'ordre d'aplicació de tractaments no ha modificat la supervivència ni el període lliure de malaltia.CONCLUSIONS:1. Al càncer de mama localment avançat l'abordatge interdisciplinar millora el pronòstic de la malaltia.2. Al càncer de mama localment avançat l'ordre d'administració dels tractaments no modifica la supervivència.3. L'administració conjunta de tractament sistèmic i tractament local permet el control locoregional a llarg termini.4. L'abordatge pluridisciplinar de la malaltia permet aplicar tractament quirúrgic conservador en pacients seleccionades sense augmentar la recidiva local. / "EVOLUTION OF SURGICAL TREATMENT FOR LOCALLY ADVANCED BREAST CANCER"TEXT:Locally advanced breast cancer (LABC) is a disease with a poor prognosis because of systemic and local progression.Treatment has changed a lot along time. Surgeons in late 18's prosecuted healing through large surgical procedures (for ex. Halsted operation) bur they failed as disease progressed both locally or systemic. Nowadays treatment includes local therapies as Surgery and Radiotherapy and systemic (Chemotherapy and Hormone therapy).The study had three objectives:1. Evaluation of overall survival and disease free survival when treating LABC from a pluridisciplinary team2. Evaluation the influence in the order of administration of the different therapies in overall survival and disease free survival.3. Feasibility of breast conservative surgery in patients with LABC.It was a partly retrospective and no randomized study that included all patients with LABC attended in a single institution (Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge). 241 patients were eligible. Patients were treated between 1980 and 1995 so follow up is for 25 years.The results show best prognosis for those patients that:1. Were treated on a multidisciplinary scheme2. Presented a complete or partial response to neoadjuvant therapy3. Had less than four axilar metastasesThe order of the treatment didn't affect nor overall survival or disease free survival.CONCLUSIONS:1. A multidisciplinary approach improves prognosis in locally advanced breast cancer.2. The order of administration of local or systemic therapies does not affect survival3. Administration of both, systemic and local therapy allows a proper long term locoregional control 4. Multidisciplinary approach allows breast preservation in selected patients without increasing local recurrences.