Les troubles musculo-squelettiques de l'épaule sont notamment le résultat de pratiques restrictives impliquant des postures inappropriées, des efforts musculaires élevés (au-dessus de la tête) et des mouvements répétitifs. Les manutentionnaires comptent parmi les travailleurs les plus à risque. Les experts semblent utiliser des techniques plus avantageuses que les novices pour réduire leur exposition aux facteurs de risque. L'objectif de cette étude est de déterminer la contribution articulaire du membre supérieur pour caractériser les postures et les stratégies optimales à adopter dans le milieu de travail. Trente-deux travailleurs (16 experts et 16 novices) ont participé à une tâche expérimentale de manutention impliquant 24 levées de charge en hauteur selon 4 conditions (2 poids x 2 hauteurs). Les techniques de travail ont été quantifiées en fonction de la contribution tridimensionnelle de chaque articulation à la hauteur de la caisse. Pour localiser les centres articulaires et les axes de rotation et personnaliser le modèle cinématique, une série d'essais statiques et de mouvements a été réalisée. Un pourcentage de la hauteur atteinte a été attribué à chaque articulation. Des différences significatives entre les experts et les novices sont systématiquement apparues, quelles que soient les conditions expérimentales ou l'articulation observée. Les principales différences se sont produites au début de la tâche alors que les experts et les novices ont approché la boîte. Les articulations ont présenté un total de six intervalles avec des différences significatives entre les deux groupes. L’intervalle de 0 % à 19 % de la hauteur présente une différence au niveau du tronc (p= 0,017), de 0 % à 37 %, une différence s'est produite à SCAC (p= 0), de 32 % à 43 % au poignet et aux coudes (p = 0,009) et enfin de 0 % à 26 % des différences se sont produites aux membres inférieurs (p<0,001). D’une part, la technique des experts limite l'utilisation de l'épaule en rapprochant la boîte proche du corps ainsi qu'en privilégiant la contribution des articulations distales du bras. D’autre part, les novices semblent compter davantage sur l'amplitude de l'épaule pour effectuer la tâche. / Musculoskeletal disorders of the shoulder are the result of restrictive practices involving inappropriate postures, high muscular effort (above the head) and repetitive movements. Stevedores are among the most at risk workers. Experts seem to use more advantageous techniques than novices to reduce their exposure to risk factors. The objective of this study is to determine the joint contribution of the upper limb to characterize the optimal postures and strategies to adopt in the workplace. Thirty-two workers (16 experts and 16 novices) participated in an experimental handling task involving 24 load lifts at height under 4 conditions (2 weights x 2 heights). The work techniques were quantified according to the three-dimensional contribution of each joint to the height of the body. To locate the joint centres and axes of rotation and customize the kinematic model, a series of static tests and movements were performed. A percentage of the height achieved has been assigned to each joint. Significant differences between experts and novices systematically appeared, regardless of the experimental conditions or the articulation observed. The main differences occurred at the beginning of the task as the experts and novices approached the box. The articulation contributions presented a total of six intervals with significant differences between the two groups. The range of 0% to 19% of height has a difference at the trunk (p= 0.017), 0% to 37%, a difference occurred at SCAC (p= 0), 32% to 43% at wrist and elbow (p= 0.009) and 0% to 26% of the differences occurred at the lower limbs (p<0.001). On the one hand, the expert technique limits the use of the shoulder by bringing the box closer to the body and by prioritizing the contribution of the distal joints of the arm. On the other hand, novices seem to rely more on the amplitude of the shoulder to perform the task.

Les exercices neurodynamiques sont fréquemment recommandés par les physiothérapeutes pour améliorer la douleur et la fonction chez des individus atteints du syndrome du tunnel carpien (STC). Toutefois, l’efficacité de ces exercices demeure incertaine considérant que leurs mécanismes thérapeutiques reposent largement sur des bases théoriques. En fait, peu d’études ont rapporté quantitativement les effets des exercices neurodynamiques sur l’intégrité biologique et les propriétés biomécaniques du nerf médian au poignet (effets périphériques) et sur la structure et la fonction des aires corticales motrices (effets centraux). Les objectifs principaux de cette thèse étaient 1) d’évaluer les qualités psychométriques des mesures d’excursion longitudinale du nerf médian à l’aide de l’imagerie quantitative par ultrasonographie, 2) de caractériser les adaptations périphériques et centrales potentiellement liées à la performance des exercices neurodynamiques et 3) d’évaluer la faisabilité et l’efficacité d’un programme fondé sur les exercices neurodynamiques offerts à des individus atteints du STC. Pour répondre à ces objectifs, quatre projets distincts ont été menés : Projet no1 : La fidélité test-retest et le changement minimal détectable des mesures d’excursion longitudinale du nerf médian ont été quantifiés chez un groupe de 11 individus asymptomatiques et sept individus atteints du STC. Projet no2: La validité concourante entre les mesures de l'excursion longitudinale d’un modèle artificiel de nerf médian obtenues à l’aide de l’imagerie quantitative par ultrasonographie et d’un système tridimensionnel d'analyse de mouvement a été évaluée. Projet no3 : Une étude clinique exploratoire a été réalisée pour évaluer les effets périphériques et centraux d’un programme d’exercices neurodynamiques auprès d’une cohorte de 14 individus atteints du STC. Projet no4 : Une étude clinique pilote randomisée a été réalisée pour évaluer la faisabilité d’un programme d’exercices neurodynamiques préopératoire exécuté par 15 individus atteints du STC en attente d’une première chirurgie de décompression et évaluer l’efficacité de ce programme chez ces mêmes individus pour améliorer l’intégrité biologique, les propriétés biomécaniques du nerf médian; réduire la douleur, les déficiences sensorimotrices et optimiser la capacité fonctionnelle du membre supérieur en comparaison à un groupe contrôle de 15 individus atteints du STC ne complétant aucun programme d’exercice avant et après la chirurgie (approche actuelle). En résumé, les résultats des projets no1 et 2 soutiennent que i l’imagerie quantitative par ultrasonographie est un outil fidèle et valide pour mesurer l’intégrité biologique et l’excursion longitudinale du nerf médian. Les résultats du projet no3 suggèrent que les changements cliniques observés suite aux exercices neurodynamiques potentialisent les adaptations centrales alors qu’ils n’ont aucun ou peu d’effets sur les adaptations périphériques, notamment l’excursion du nerf médian. Les résultats du projet no4 démontrent que, bien que le programme d’exercices neurodynamiques proposé soit faisable et relativement sécuritaire lorsqu’offert à des individus en attente d’une chirurgie de décompression, ils ne démontrent pas la supériorité du programme proposé sur l'amélioration des déficiences sensorimotrices, de la douleur et des capacités fonctionnelles des membres supérieurs chez les patients atteints de STC immédiatement avant ou un mois après une opération de décompression du canal carpien par rapport à l’approche actuelle. Certains résultats, démontrant des tailles d’effet modérées à importantes ou qui tendaient vers le seuil statistiquement significatif, appuient toutefois la pertinence de poursuivre les efforts de recherche. / Neuromobilizations exercises are frequently advocated by physiotherapists to improve pain and function in individuals with Carpal Tunnel Syndrome (CTS). However, the effectiveness of these exercises remains uncertain since they remain in most part based on theoretical and empirical foundations. In fact, few studies have reported the effects of neurodynamic exercises on the biological integrity and biomechanical properties of the median nerve at the wrist (peripheral adaptations) and on the structure and function of cortical motor areas (central adaptations). The main objectives of this thesis were 1) to evaluate the psychometric properties of median nerve longitudinal excursion measurements using quantitative ultrasound imaging, 2) to characterize the peripheral and central adaptations potentially linked to the performance of neuromobilization exercises and 3) to evaluate the feasibility and effectiveness of a neuromobilization exercise program completed by individuals with CTS. To meet these objectives, four separate projects were conducted. Project # 1: Test- retest reliability and minimal detectable change in median longitudinal nerve excursion measurements were evaluated in a group of 11 asymptomatic individuals and seven individuals with CTS. Project # 2: The concurrent validity between longitudinal excursion measurements of an artificial median nerve model obtained with quantitative ultrasound imaging and a three- dimensional motion analysis system was evaluated. Project # 3: An exploratory clinical study was conducted to evaluate the potential peripheral and central adaptations following completion of a neuromobilization exercise program in a cohort of 14 individuals with CTS. Project # 4: A pilot randomized clinical trial was conducted to evaluate the feasibility of a preoperative neuromobilization exercise program performed by 15 individuals with CTS awaiting decompression surgery and to evaluate the efficacy of this program for these same individuals to improve the biological integrity, biomechanical properties of the median nerve; reduce pain, sensorimotor deficiencies and optimize upper limb functional capacity compared to a control group of 15 individuals with CTS that does not perform any exercise program before and after carpal surgery (standard care). In summary, the results of projects # 1 and 2 demonstrate that ultrasound imaging is a reliable and valid tool for measuring the biological integrity and longitudinal excursion of the iii median nerve. The results of project # 3 suggest that the clinical changes observed following neuromobilization exercises potentiate central adaptations while they have no or little effect on peripheral adaptations, including nerve excursion. The results of project # 4 demonstrate that, although the proposed neuromobilization exercise program is feasible and relatively safe when completed by individuals awaiting decompression surgery, they do not demonstrate the superiority of the proposed program in improving sensorimotor impairments, pain and upper extremity functional abilities in individuals with CTS immediately before or one month after carpal tunnel decompression surgery compared with standard care. However, pain subscales and biological integrity outcomes demonstrated moderate to large effect sizes or trends towards the statistically significance, thus supporting the need for further research.

[ES] Mucha gente en el mundo se ve afectada por la pérdida de una extremidad (las predicciones estiman que en 2050 habrá más de 3 millones de personas afectadas únicamente en los Estados Unidos de América). A pesar de la continua mejora en las técnicas de amputación y la prostética, vivir sin una extremidad sigue limitando las actividades de los afectados en su vida diaria, provocando una disminución en su calidad de vida. En este trabajo nos centramos en los casos de amputaciones de extremidades superiores, entendiendo por ello la pérdida de cualquier parte del brazo o antebrazo. Esta tesis trata sobre el control mioeléctrico (potenciales eléctricos superficiales generados por la contracción de los músculos) de prótesis de extremidades superiores. Los estudios en este campo han crecido exponencialmente en las últimas décadas intentando reducir el hueco entre la parte investigadora más dinámica y propensa a los cambios e innovación (por ejemplo, usando técnicas como la inteligencia artificial) y la industria prostética, con una gran inercia y poco propensa a introducir cambios en sus controladores y dispositivos. El principal objetivo de esta tesis es desarrollar un nuevo controlador implementable basado en filtros adaptativos que supere los principales problemas del estado del arte. Desde el punto de vista teórico, podríamos considerar dos contribuciones principales. Primero, proponemos un nuevo sistema para modelar la relación entre los patrones de la señales mioélectricas y los movimientos deseados; este nuevo modelo tiene en cuenta a la hora de estimar la posición actual el valor de los estados pasados generando una nueva sinergia entre máquina y ser humano. En segundo lugar, introducimos un nuevo paradigma de entrenamiento más eficiente y personalizado autónomamente, el cual puede aplicarse no sólo a nuestro nuevo controlador, sino a otros regresores disponibles en la literatura. Como consecuencia de este nuevo protocolo, la estructura humano-máquina difiere con respecto del actual estado del arte en dos características: el proceso de aprendizaje del controlador y la estrategia para la generación de las señales de entrada. Como consecuencia directa de todo esto, el diseño de la fase experimental resulta mucho más complejo que con los controladores tradicionales. La dependencia de la posición actual de la prótesis con respecto a estados pasados fuerza a la realización de todos los experimentos de validación del nuevo controlador en tiempo real, algo costoso en recursos tanto humanos como de tiempo. Por lo tanto, una gran parte de esta tesis está dedicada al trabajo de campo necesario para validar el nuevo modelo y estrategia de entrenamiento. Como el objetivo final es proveer un nuevo controlador implementable, la última parte de la tesis está destinada a testear los métodos propuestos en casos reales, tanto en entornos simulados para validar su robustez ante rutinas diarias, como su uso en dispositivos prostéticos comerciales. Como conclusión, este trabajo propone un nuevo paradigma de control mioélectrico para prótesis que puede ser implementado en una prótesis real. Una vez se ha demostrado la viabilidad del sistema, la tesis propone futuras líneas de investigación, mostrando algunos resultados iniciales. / [CA] Molta gent en el món es veu afectada per la pèrdua d'una extremitat (les prediccions estimen que en 2050 hi haurà més de 3 milions de persones afectades únicament als Estats Units d'Amèrica). Malgrat la contínua millora en les tècniques d'amputació i la prostètica, viure sense una extremitat continua limitant les activitats dels afectats en la seua vida diària, provocant una disminució en la seua qualitat de vida. En aquest treball ens centrem en els casos d'amputacions d'extremitats superiors, entenent per això la pèrdua de qualsevol part del braç o avantbraç. Aquesta tesi tracta sobre el control mioelèctric (potencials elèctrics superficials generats per la contracció dels músculs) de pròtesis d'extremitats superiors. Els estudis en aquest camp han crescut exponencialment en les últimes dècades intentant reduir el buit entre la part investigadora més dinàmica i propensa als canvis i innovació (per exemple, usant tècniques com la intel·ligència artificial) i la indústria prostètica, amb una gran inèrcia i poc propensa a introduir canvis en els seus controladors i dispositius. Aquesta tesi contribueix a la investigació des de diversos punts de vista. El principal objectiu és desenvolupar un nou controlador basat en filtres adaptatius que supere els principals problemes de l'estat de l'art. Des del punt de vista teòric, podríem considerar dues contribucions principals. Primer, proposem un nou sistema per a modelar la relació entre els patrons de la senyals mioelèctrics i els moviments desitjats; aquest nou model té en compte a l'hora d'estimar la posició actual el valor dels estats passats generant una nova sinergia entre màquina i ésser humà. En segon lloc, introduïm un nou paradigma d'entrenament més eficient i personalitzat autònomament, el qual pot aplicar-se no sols al nostre nou controlador, sinó a uns altres regresors disponibles en la literatura. Com a conseqüència d'aquest nou protocol, l'estructura humà-màquina difereix respecte a l'actual estat de l'art en dues característiques: el procés d'aprenentatge del controlador i l'estratègia per a la generació dels senyals d'entrada. Com a conseqüència directa de tot això, el disseny de la fase experimental resulta molt més complex que amb els controladors tradicionals. La dependència de la posició actual de la pròtesi respecte a estats passats força a la realització de tots els experiments de validació del nou controlador en temps real, una cosa costosa en recursos tant humans com de temps. Per tant, una gran part d'aquesta tesi està dedicada al treball de camp necessari per a validar el nou model i estratègia d'entrenament. Com l'objectiu final és proveir un nou controlador implementable, l'última part de la tesi està destinada a testar els mètodes proposats en casos reals, tant en entorns simulats per a validar la seua robustesa davant rutines diàries, com el seu ús en dispositius prostètics comercials. Com a conclusió, aquest treball proposa un nou paradigma de control mioelèctric per a pròtesi que pot ser implementat en una pròtesi real. Una vegada s'ha demostrat la viabilitat del sistema, la tesi proposa futures línies d'investigació, mostrant alguns resultats inicials. / [EN] Many people in the world suffer from the loss of a limb (predictions estimate more than 3 million people by 2050 only in the USA). In spite of the continuous improvement in the amputation rehabilitation and prosthetic restoration, living without a limb keeps limiting the daily life activities leading to a lower quality of life. In this work, we focus in the upper limb amputation case, i.e., the removal of any part of the arm or forearm. This thesis is about upper limb prosthesis control using electromyographic signals (the superficial electric potentials generated during muscle contractions). Studies in this field have grown exponentially in the past decades trying to reduce the gap between a fast growing prosthetic research field, with the introduction of machine learning, and a slower prosthetic industry and limited manufacturing innovation. This thesis contributes to the field from different perspectives. The main goal is to provide and implementable new controller based on adaptive filtering that overcomes the most common state of the art concerns. From the theoretical point of view, there are two main contributions. First, we propose a new system to model the relationship between electromyographic signals and the desired prosthesis movements; this new model takes into account previous states for the estimation of the current position generating a new human-machine synergy. Second, we introduce a new and more efficient autonomously personalized training paradigm, which can benefit not only to our new proposed controller but also other state of the art regressors. As a consequence of this new protocol, the human-machine structure differs with respect to current state of the art in two features: the controller learning process and the input signal generation strategy. As a direct aftereffect of all of this, the experimental phase design results more complex than with traditional controllers. The current state dependency on past states forces the experimentation to be in real time, a very high demanding task in human and time resources. Therefore, a major part of this thesis is the associated fieldwork needed to validate the new model and training strategy. Since the final goal is to provide an implementable new controller, the last part of the thesis is devoted to test the proposed methods in real cases, not only analyzing the robustness and reliability of the controller in real life situations but in real prosthetic devices. As a conclusion, this work provides a new paradigm for the myoelectric prosthetic control that can be implemented in a real device. Once the thesis has proven the system's viability, future work should continue with the development of a physical device where all these ideas are deployed and used by final patients in a daily basis. / The work of Carles Igual Bañó to carry out this research and elaborate this dissertation has been supported by the Ministerio de Educación, Cultura y Deporte under the FPU Grant FPU15/02870. One visiting research fellowships (EST18/00544) was also funded by the Ministerio de Educación, Cultura y Deporte of Spain. / Igual Bañó, C. (2021). Co-adaptive myoelectric control for upper limb prostheses [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168192 / TESIS

Les blessures musculo-squelettiques du membre supérieur représentent un problème de santé publique dans le secteur de la manutention. En plus d’affecter la qualité de vie du travailleur, ces lésions entraînent une perte de temps de travail et une augmentation des coûts de production. Alors que nous avons des évidences épidémiologiques que les femmes manutentionnaires sont plus nombreuses que les hommes à souffrir de douleurs à l’épaule, la littérature fait défaut d’indices biomécaniques qui expliquent l'origine de cette différence. L'objectif général de cette thèse était d'améliorer l'évaluation des techniques de manutention du membre supérieur, avec trois objectifs spécifiques : (1) développer des indices cinématiques, électromyographiques et musculo-squelettiques synthétiques pour évaluer et différencier des techniques de manutention du membre supérieur ; (2) développer un logiciel libre d'analyse biomécanique ; et (3) utiliser les indices et le logiciel développés pour décrire les différences biomécaniques entre des femmes et des hommes manutentionnaires. Nous avons récolté des données de cinématique, d'électromyographie et de force sur 30 femmes et 30 hommes réalisant une tâche de manutention qui consistait à déplacer une boîte de 6 et 12 kg entre la hauteur des hanches et la hauteur des yeux. À partir de ces données, nous avons développé des indicateurs synthétiques : un indicateur cinématique utile pour identifier des techniques de manutention problématiques et plus généralement les fonctions articulaires ; des indicateurs électromyographiques qui permettent d'estimer la quantité d'activation musculaire et la co-contraction musculaire ; et des indicateurs musculo-squelettiques qui permettent d'estimer les contraintes musculaires totales et les contraintes appliquées à l'articulation glénohumérale. Nous avons implémenté ces indicateurs avec pyomeca, notre logiciel libre d'analyse biomécanique. Mis à disposition de la communauté biomécanique, pyomeca supporte des tâches utiles dans le quotidien d'un chercheur biomécanique, mais également des routines biomécaniques plus avancées, axées sur la mécanique du corps rigide et le traitement de signal. Ce dernier se démarque des logiciels biomécaniques existants parce que c'est une solution libre, conviviale, spécialisée et sûre. Nous avons ensuite appliqué les indices synthétiques pour décrire les différences biomécaniques entre les femmes et les hommes participant à notre expérimentation. L'indicateur cinématique a montré que les femmes employaient une technique de manutention moins sécuritaire, avec une plus grande contribution glénohumérale, une faible contribution des membres inférieurs et une boite plus éloignée du tronc. Ces différences de technique se sont répercutées sur les indicateurs électromyographiques et musculo-squelettiques, avec des activations musculaires deux fois plus importantes comparativement aux hommes et une moindre stabilité de l'articulation glénohumérale. Ces différences pourraient contribuer à expliquer la prévalence de blessure du membre supérieur plus élevée chez les femmes manutentionnaires. Cette thèse a donc permis de développer des indicateurs synthétiques et un logiciel libre d'analyse biomécanique qui pourraient permettre aux ergonomes d'évaluer l'exposition aux risques de blessures du membre supérieur pendant une tâche de travail dynamique. Appliqués à une population spécifique, ces indicateurs suggèrent qu'il est crucial d'accorder une attention particulière au sexe pendant l'évaluation d'une tâche de travail au-dessus des épaules. / Work-related upper limb musculoskeletal disorders represent a public health challenge in the material handling industry. In addition to affecting the worker's quality of life, these injuries result in lost work time and increased production costs. While we have epidemiological evidence that more female material handlers suffer from shoulder pain than men, the literature is lacking biomechanical indicators that explain the origin of this difference. The general objective of this thesis was to improve the evaluation of upper limb handling techniques, with three specific objectives~: (1) to develop synthetic kinematic, electromyographic and musculoskeletal indicators to evaluate and differentiate upper limb handling techniques~; (2) to develop an open source biomechanical analysis software~; and (3) to use the developed indicators and software to describe the biomechanical differences between female and male workers. We collected kinematics, electromyography and force data on 30 women and 30 men performing a handling task that consisted in lifting a 6 and 12~kg box from hip to eye level. From these data, we developed synthetic indicators~: a kinematic indicator useful to identify poor handling techniques and more generally joint functions~; two electromyographic indicators to quantify the amount of muscle activation and muscle co-contraction~; and two musculoskeletal indicators to estimate total muscle stress and stress applied to the glenohumeral joint. We have implemented these indicators with pyomeca, our open-source biomechanical analysis software. Available to the biomechanical community, pyomeca provide basic operations useful in the daily workflow of a biomechanical researcher, but also more advanced biomechanical routines geared towards rigid body mechanics and signal processing. pyomeca stands from existing biomechanical software because it is an open-source, user-friendly, specialized and secure solution. We then applied our synthetic indicators to describe the biomechanical differences between the women and men participating in our experiment. The kinematic indicator showed that women used a poor handling technique, with a higher glenohumeral contribution, a low contribution from the lower limbs and a box further away from the trunk. These differences in technique affected the electromyographic and musculoskeletal indicators, with twice as much muscle activation compared to men and less glenohumeral stability. These results may contribute to the sex difference in the prevalence of upper limb musculoskeletal disorders. This thesis has enabled the development of biomechanical indicators and an open-source software that could allow ergonomists to assess the upper limb exposure during a dynamic lifting task. Applied to a specific population, these indicators argue for a careful consideration of sex during ergonomics intervention, particularly during overhead work.

No description available.

Title: Effect of robot-assisted therapy on upper limb function in activities of daily living in patients after acquired brain injury Aims: The main aim of the thesis was to evaluate and compare the effectiveness of two therapeutic approaches using robot-assisted glove Gloreha Sinfonia to perform Activity of daily living in patients after acquired brain injury. Methods: The study is an empirical quantitative research, a monocentric randomized controlled, simply blinded study. The study compares two groups, group A (n = 20) used a robot-assisted Gloreha glove with a bimanual approach, group B (n = 20) had therapy with a robot-assisted Gloreha glove with an unimanual approach. All patients were evaluated for eligibility and underwent initial testing (T1). Patients in both groups had therapy (unimanual / bimanual) for three weeks (15x), retest (T2) was performed after completion of the intervention, and a follow-up evaluation was performed after 1 month (T3). Patients were always evaluated by the Upper Extremity Motor Activity Log (UE MAL), Motor Assessment Scale (MAS), Action Research Arm Test (ARAT), Box and Block test (BBT) and Motricity Index (MI). Results: According to the results of the MAS test in group A, there was a statistically significant improvement in upper limb function in category 8 at...

This study seeks to understand upper limb tremor in subjects with essential tremor (ET). A thorough understanding of tremor distribution will allow for the more effective development of tremor suppression devices, which offer an alternative to current treatments. Previous studies primarily focused on tremor in the hand only. This study seeks to characterize the distribution of tremor throughout the upper limb. We measured tremor in 25 subjects diagnosed with ET using motion capture, which provided 0displacement information of the limb during multiple postural and kinetic tasks. Inverse kinematics allowed us to analyze the motion capture data in the 7 major degrees of freedom (DOF) of the upper limb. The power spectral density estimate was used to determine: relative tremor magnitude throughout the DOFs, tremor variation between tasks, variation between subjects, and frequency variations between DOFs. Data analysis revealed that tremor increase is roughly proximal to distal. We also show that tremor magnitude in kinetic tasks is significantly higher than in postural tasks. Although we found some variation in tremor distribution between subjects, the roughly proximal to distal increase in tremor severity holds for several subsets of the study population. Finally, we found that tremor frequency doesnt vary significantly (<<> 1 Hz) between DOFs, in subjects with severe tremor. Our study shows that tremor distribution is quite stereotyped between subjects with ET. Furthermore, we have shown that tremor is greatest in the distal DOFs. This provides a compelling starting point for the development of future tremor suppression devices.

This thesis focuses on the development of a lifting device for roof mounted tents at the requestof Thule with the focus on improving the ergonomics during installation and removal of roofmounted tents on vehicles, while also enabling the process for one to two users. The work isstructured according to the Double Diamond model and uses established product developmentmethods to ensure a systematic process.The preliminary study consists of an analysis of ergonomic risk factors during heavy liftingusing the Swedish Work Environment Agency's (Arbetsmiljöverket) assessment template andRapid Upper Limb Assessment (RULA). These tools were used to evaluate current users ownsolutions for lifting roof mounted tents.After screening and selecting developed concepts, an existing plasterboard lift was modified tocreate a prototype. Modeling work was carried out in SolidWorks, where various componentsand modifications were visualized and tested before being integrated into the plasterboard lift.The final prototype integrates functions that enable tilt and lifting of the roof tent, whichreduces the need for manual lifting and thus the risk of physical damage because of overloadsas well as minimizing needed storage space.The prototype was tested and evaluated where the results showed an improvement inergonomics and ease of use during lifting, facilitating movement of roof mounted tents betweenvehicles and storage while being able to be stored together with the tent with minimal impacton space requirements.Lastly, the work suggests further strength tests and investigation of better suited lift functionsfor future development to improve safety and lifting device efficiency. / Detta examensarbete fokuserar på utvecklingen av en lyftanordning för taktält på begäran avThule med huvudfokus att förbättra ergonomin vid på- och avmontering av taktält på fordonoch förenkla momentet för en till två personer. En framtagen lösning ska även bidra till minskadbränsle- och energiförbrukning för fordonet då det ska vara enklare och mer inspirerande attmontera av taktältet från fordonet när det inte är planerat att användas.Arbetet är strukturerat enligt Double Diamond-modellen och använder etableradeproduktutvecklingsmetoder för att säkerställa en systematisk process.Förstudien består av analys av ergonomiska riskmoment vid tunga lyft med hjälp avarbetsmiljöverkets bedömningsmall och Rapid Upper Limb Assessment (RULA). Dessa verktyganvändes för att utvärdera nuvarande användares egna lösningar för lyft av taktält. Eftersållning och val av framtagna koncept modifierades en befintlig gipsskivlyft för att skapa enprototyp. Modelleringsarbete utfördes i SolidWorks, där olika komponenter och modifieringarvisualiserades och testades innan de integrerades i gipsskivlyften. Den slutliga prototypenintegrerar funktioner som möjliggör ”tilt” och lyft av taktält vilket minskar behov av manuellalyft och därmed risken för fysiska skador som konsekvens av överbelastningar.Prototypen testades och utvärderades där resultaten visade en förbättring av ergonomi ochanvändarvänlighet under lyft av taktält, underlättar förflyttning av taktält mellan fordon ochförvaring samtidigt som den kunde förvaras tillsammans med taktält med minimal påverkanpå krav av utrymme.Sammanfattningsvis föreslår arbetet ytterligare hållfasthetstester och undersökning av bättrelämpade hissfunktioner för framtida utveckling för att förbättra säkerheten ochlyftanordningens effektivitet.

No description available.

<p><strong>Syfte och frågeställningar </strong></p><p>Studiens syfte var att undersöka om utförandet av en isometrisk bålstabiliseringsövning/coreövning kunde påverka upplevelsen av smärta i nacke, axlar och skuldror hos kvinnor med kronisk/långvarig idiopatisk smärta. Studiens frågeställningar var: Hur påverkar utförandet av övningen ”plankan” upplevelsen av smärta i nacke, axlar och skuldror hos deltagarna? Förändras den maximala uthålligheten i övningen mellan deltagarnas första och sista träningstillfälle? Kan interventionen fullföljas av deltagarna?</p><p><strong>Metod </strong></p><p>Fyra kvinnliga deltagare som alla hade kronisk/långvarig smärta i nacke, axlar eller skuldror utförde övningen ”plankan” som hemträningsövning under fyra veckors tid. Mängden träning dokumenterades i en träningsdagbok som deltagarna kontinuerligt fyllde i under träningsperioden. Före samt inom en vecka efter träningsperioden ifylldes en enkät med frågor om upplevd intensitet, frekvens och lokalisation av smärta. Dessutom mättes maximal uthållighet i övningen ”plankan”.</p><p><strong>Resultat </strong></p><p>Efter träningsperioden uppskattade alla deltagare med smärta i nacken en förbättring med 1-3 skalsteg i en sammanslagning av alla frågor rörande smärta i nacke. Detta innebar<strong> </strong>att förändringen mellan deltagarnas svar i före- och efterenkäten, där skalan 0-10 användes, slogs samman till ett värde. Smärta i axlarna skattades som markant förbättrad av två deltagare samt som något försämrad respektive inte förändrad av två deltagare. Endast en deltagare uppskattade sig ha smärta i skuldrorna och ingen skillnad i uppskattningen sågs mellan före- och efterenkäten. Maximal uthållighet i övningen mellan första och sista träningstillfället ökade statistiskt signifikant för alla deltagare mätt i både procent och sekunder.</p><p><strong>Slutsats</strong></p><p>Resultatet i studien tyder på att övningen kan genomföras av individer med långvarig idiopatisk smärta i nacke, axlar och skuldror utan att ökad upplevd smärta eller andra obehag uppstår samt att den maximala uthålligheten i övningen ökar genom att övningen utförs. Hur många gånger övningen måste utföras för att ge resultat på uthållighet är oklart. Trots att flera deltagare upplevde minskad smärta efter träningsperioden så kan inga slutsatser tas då deltagarantalet var litet och resultatet för interventionsgruppen inte jämförts med en kontrollgrupp. Stora variationer i utförandet av hemträningen förekom bland deltagarna och flera faktorer utöver träningsövningen kan ha påverkat förändringen i smärtupplevelse.</p>