This project offers a nature program that can be implemented into youth camp programs. Outdoor Residential Camp programs offered by youth organizations provide an outdoor camp experience for many children in the communty. Many offer participants resident summer camp programs which is a perfect venue for the outdoor experience. Children exposed to outdoor experiences develop a greater sense of responsibility to the natural environment around them. The schools are not doing enough to educate youth about the natural environment. This project was written specifically for the Azalea Trails Girl Scout Camp located in the San Jacinto Mountains of Southern California however, it could be adapted to be used at any residental camp setting.

Ma thèse entreprend une évaluation critique et un compte rendu de ce que j'appelle la «littérature des camps de réfugiés» en tant que produit culturel et genre littéraire et interdisciplinaire en soi. Sur le plan de la taxonomie, l’appellation «littératuredes camps de réfugiés» risque de se retrouver dans le discours très homogénéisant, qui fusionne les différents récits de la vie des réfugiés, qu’il vise à contrebalancer. Le fait de classer les récits sélectionnés comme un genre littéraire révèle le caractère insaisissable d’une telle entreprise car les récits eux-mêmes oscillent entre différents genres (écrits de vie humanitaire, témoignages, bildungsroman postcoloniaux, etc.) et qu’un tel genre est, compte tenu de son contexte politique, plutôt transgressif. Face à un tel risque, il est nécessaire de reconceptualiser la vision de la «responsabilité éthique» afin de repenser notre propre position et complicité et de faire place à l’existence de l’Autre qui raconte. Ainsi, tout en regroupant les récits provenant de et sur les camps de réfugiés, la «littérature des camps de réfugiés» rejette souvent l’attribution habituelle d’étiquettes toutes faites telles que «victimes», «sujets jetables» ou «émissaires sans voix» aux réfugiés et dévoile leur engagement politique et leur participation active à (re)façonner leur propre vie.En outre, des aspects thématiques particuliers explorés dans les chapitres permettent une utilisation provisoire du terme «littérature des camps de réfugiés». Ces affinités thématiques comprennent, entre autres, l’aspect de «l’attente», lorsque la vie des réfugiés semble se figer dans le temps, le présent et l'avenir. Une autre caractéristique de la «littérature des camps de réfugiés» est la capacité des réfugiés à se réinventer lorsque le camp devient «un lieu de nouveaux départs» (Simon Turner, 2015, 1). Ainsi, malgré la précarité de la vie, iiune autre similitude thématique, dans les camps de réfugiés, les habitants des camps de réfugiés font preuve de stratégies de survie qui leur redonnent l’humanité qui leur a presque été retirée par la déshistorisation et la dépolitisation systémiques. La dépolitisation, nous dit Simon Turner, «crée son propre contraire : l’hyper-politisation» (Turner, 7), autre résultat thématique crucial. En conséquence, ma thèse vise à participer à la compréhension du «processus continu par lequel une partie de notre planète commune est aujourd’hui mise en quarantaine» (Michel Agier, 2006:3). Mon intention est d’examiner l’espace spécifique d’où émerge la littérature des camps de réfugiés et comment un tel espace liminal peut affecter des formes et des stratégies spécifiques de narration du soi. À cette fin, mon premier chapitre distingue le roman de Dave Eggers, What Is the What: The Autobiography of Valentino Achak Deng(2006), de la tradition d'écriture de la vie humanitaire dans laquelle il s’est inscrit. Dans ce chapitre, j’étudie le camp comme un espace géographiquement délimité, exclu/exceptionnel. J’essaie de comprendre la gouvernance humanitaire du camp et son implication politique. Mon deuxième chapitre étudie le roman d’Elias Khoury, Gate of the Sun(2006) et son interprétation cinématographique réalisée par Yousry Nasrallah (2004). Ici, je m’éloigne du camp comme espace purement physique limité pour étudier le camp comme un espace où les habitants s’interrogent sur leur existence et résistent à leur réalité confinée et à leur capacité acquise de se réinventer à l’infini. Le troisième chapitre propose une nouvelle lecture du roman de Dionne Brand, What We All Long For (2005), car il problématise la différenciation systémique entre la figure du réfugié et celle du migrant. Dans un second temps, il suit la fissure dans le récit (les sections Quy) d’où le réfugié émerge comme une figure excessive. / My dissertation undertakes a critical assessment of and accounting for what I call “refugee camp literature” as both a cultural commodity and a literary and interdisciplinary genre on its own terms. Taxonomically, the appellation “refugee camp literature” runs the risk of falling in the very homogenizing discourse, that conflates the different accounts of the lives of the refugees, it is countering. Categorizing the selected narratives as a literary genre discloses the elusiveness of such an endeavor because the narratives themselves oscillate between various genres (Humanitarian life writing, testimonies, postcolonial bildungsroman, etc.) and such a genre is, given its political context, rather transgressive. Facing such a risk, a reconceptualization of one’s view of ‘ethical responsibility’ is needed in order to rethink our own subject-position and complicity and to make room for the Other that narrates to exist. Thus, while grouping narratives from and about refugee camps, “refugee camp literature” often dismisses the mainstream allocation of ready-made labels such as “victims,” “disposable subjects” or “speechless emissaries” to the refugees and unveils their political engagement and active participation in (re)shaping their own lives. Furthermore, particular thematic aspects explored in the chapters allow for a provisional use of the term “refugee camp literature.” These thematic affinities include, inter alia, the aspect of “waiting,” when the lives of the refugees seem to freeze in time, present and future. Another defining feature of the “refugee camp literature” is the refugees’ ability to reinvent themselves as the camp becomes “a place of new beginnings” (Simon Turner, 2015, 1). Thus, despite the precarity of life, another thematic similitude, in the refugee camps, the refugee camp dwellers exhibit survival strategies that grant them back the humanity almost stripped from them through systemic dehistorization and depoliticization. Depoliticization, Simon Turner tells us, “creates its own opposite: hyper-politicization,” (Turner, 7) which is another crucial thematic upshot. Accordingly, iv my dissertation aims at participating in the understanding of the ongoing “process by which a section of our common planet is today being put in quarantine” (Michel Agier, 2006:3). My intent is to look at the specific space from which refugee camp literature emerges and how such a liminal space may affect specific forms and strategies of narrating the self. To this aim, my first chapter distinguishes Dave Eggers’ novel What Is the What: The Autobiography of Valentino Achak Deng (2006) from the humanitarian life writing tradition it has been inscribed into. In this chapter, I study the camp as a geographically demarcated excluded/exceptional space. I try to understand the humanitarian governance of the camp and its political implication. My second chapter studies Elias Khoury’s novel Gate of the Sun (2006) and its cinematic rendition directed by Yousry Nasrallah (2004). Here, I move a step further from the camp as a purely physical limited space to study the camp as space where the dwellers question their existence and resist their confining reality and their acquired ability to infinitely reinvent themselves. The third chapter offers yet another reading of Dionne Brand’s novel What We All Long For (2005) as it problematizes the systemic differentiation between the figure of the refugee and that of the migrant. Then, it follows the crack in the narrative (the Quy sections) from which the refugee emerges as an excessive figure.

No description available.

No description available.

[ES] El objetivo de esta tesis es diseñar una estructura polivalente que tiene la capacidad y los criterios a ser utilizados en situaciones de emergencia, y en los países en desarrollo, donde se deben realizar intervenciones para ayudar a superar algunos problemas de la vida. Se trata de un esqueleto principal que definirá la forma final de la estructura y se va a transformar con el fin de que se adapte a todos los climas, y a los diferentes terrenos, y a las diferentes situaciones de emergencia. Esta estructura puede ser utilizada para las escuelas y los hospitales en los países en desarrollo, para el apoyo a los refugiados, para las exposiciones temporales de recaudación de fondos... El proyecto se realizará con materiales sostenibles traídos de los alrededores de la zona de intervención con el fin de eliminar los gastos de transporte y dejar que se mezclan con su ambiente. La tecnología elegida es la del Space Frame, proporcionando una gran cobertura de espacio con un mínimo de material. La estructura es sostenible por lo que se basara únicamente en las fuentes naturales de energía para satisfacer las necesidades de los usuarios y, si es posible, crear energía adicional. La investigación y el desarrollo del proyecto se llevaron a cabo en 3 países: el estudio sostenible ha sido realizado en Italia, el desarrollo del proyecto en España, Valencia, y la recuperación de información, investigación de campo y la experimentación se llevaba a cabo en el Líbano, donde los conflictos en curso han dado lugar a un número sin precedente de refugiados allí. La tesis parte desde el estudio de la arquitectura de emergencia en general para después tratar la historia de este tema en el Líbano. Una vez entendido el contexto es más fácil traer las líneas guiadas necesarias para que este proyecto no cae en los mismos errores de los antecedentes. Llegado a este nivel, y para justificar más el proyecto y hacerlo lo más cercano de las necesidades actuales en el país, se ha hecho un largo trabajo e investigación y entrevistas en diferentes campos de refugiados. Desde esta parte se ha podido traer otras líneas guiadas para mejorar el proyecto. Con todas estas líneas guiadas, se ha adelantado el dibujo, estudio y análisis sostenible y estructural del proyecto de la tesis. / [CA] L'objectiu d'aquesta tesi és dissenyar una estructura polivalent que tingui la capacitat i els criteris a utilitzar en situacions d'emergència i en països en desenvolupament, on s'han de fer intervencions per ajudar a superar alguns problemes de vida. Es tracta d'un esquelet principal que definirà la forma final de l'estructura i es transformarà de manera que s'adapti a tots els climes i a diferents terrenys i a diferents situacions d'emergència. Aquesta estructura es pot utilitzar per a escoles i hospitals dels països en desenvolupament, per donar suport als refugiats, per a exposicions temporals de recaptació de fons... El projecte es farà amb materials sostenibles provocats per l'àrea d'intervenció per eliminar els costos de transport i deixar-los barrejar al seu entorn. La tecnologia escollida és Space Frame, proporcionant una gran cobertura espacial amb un mínim de material. L'estructura és sostenible, de manera que només es basarà en fonts d'energia naturals per satisfer les necessitats dels usuaris i, si és possible, crear energia addicional. La investigació i el desenvolupament del projecte es van dur a terme a 3 països: l'estudi sostenible es va dur a terme a Itàlia, el desenvolupament del projecte a Espanya, València i la recuperació d'informació, la investigació i l'experimentació de camp es van dur a terme al Líban, on els conflictes en curs han provocat un nombre sense precedents de refugiats. La tesi parteix de l'estudi de l'arquitectura d'emergència en general i després tracta la història d'aquest tema al Líban. Un cop entès el context, és més fàcil portar les línies guiades necessàries perquè aquest projecte no caigui en els mateixos errors que els anteriors. A aquest nivell, i per justificar encara més el projecte i fer-lo tan a prop de les necessitats actuals del país, s'han realitzat treballs extensos i investigacions i entrevistes en diferents camps de refugiats. A partir d'aquesta part ha estat possible portar altres línies guiades per millorar el projecte. Amb totes aquestes línies guiades, s'ha avançat el dibuix, l'estudi i l'anàlisi sostenible i estructural del projecte de tesi. / [EN] The objective of this thesis is to design a multipurpose structure that has the capacity and criteria to be used in emergency situations, and in developing countries, where interventions must be made to help overcome some life problems. This is a main skeleton that will define the final shape of the structure and will be transformed so that it adapts to all climates, and to different terrains, and to different emergency situations. This structure can be used for schools and hospitals in developing countries, for supporting refugees, for temporary fundraising exhibitions... The project will be made with sustainable materials brought from around the area of intervention in order to eliminate transportation costs and let them blend into their environment. The technology chosen is Space Frame, providing great space coverage with a minimum of material. The structure is sustainable so it will rely solely on natural energy sources to meet the needs of users and, if possible, create additional energy. The research and development of the project was carried out in 3 countries: the sustainable study was carried out in Italy, the development of the project in Spain, Valencia, and the information retrieval, field research and experimentation was carried out in Lebanon, where ongoing conflicts have led to unprecedented numbers of refugees there. The thesis starts from the study of emergency architecture in general and then deals with the history of this topic in Lebanon. Once the context is understood, it is easier to bring the necessary guided lines so that this project does not fall into the same errors as the previous ones. At this level, and to further justify the project and make it as close to the current needs in the country, extensive work and research and interviews have been done in different refugee camps. From this part it has been possible to bring other guided lines to improve the project. With all these lines guided, the drawing, study and sustainable and structural analysis of the thesis project has been advanced. / Jaber, N. (2024). Study and analysis of the behavior of a construction system for sustainable architecture [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206180

Ce mémoire a pour objectif de mesurer les effets de l’utilisation de l’approche par Cluster comme mode de gestion des interventions humanitaires sur la coordination entre les différents acteurs présents dans la réponse internationale. Dans l’analyse du cas du Cluster de gestion des camps, lors de la réponse au tremblement de terre en Haïti de 2010, nous nous sommes attardés à l’évolution des mécanismes de coordination ainsi qu’aux dynamiques entre les différents acteurs qui prenaient part à ce Cluster. Notre analyse couvre autant la gestion globale de ce Cluster que la gestion entre les acteurs sur le terrain, à l’échelle des camps. Nous avons évalué l’état des différents principes inhérents à l’approche par Cluster pour déterminer leur effet sur la résolution des problèmes de coordination et par extension, sur l’efficacité de l’aide. Les résultats obtenus montrent que le bilan en matière de résolution de ces problèmes de coordination reste mitigé notamment en ce qui a trait aux principes de partenariat avec le gouvernement et les acteurs locaux, ainsi qu’en terme d’imputabilité envers les bénéficiaires de l’aide. / This research project aims at measuring the effects of the cluster approach, as a mode of managing humanitarian interventions, on the coordination between different actors involved in the international response. When analysing the camp management cluster case that took place in response to the 2010 earthquake in Haiti, we focused on the evolution of the coordination mechanisms and the relations between the different actors who took part in the cluster. Our analysis encompasses the general management of this cluster as well as the management of actors on the field at the camp level. We evaluated the state of different principals inherent to the cluster approach to determine their effect on the resolution of coordination problems and, by extension, on the effectiveness of relief efforts. In hindsight, the track record shows mixed results in terms of resolution of these coordination problems. This is especially true when it comes to principals such as partnerships with the government and local actors, as well as accountability towards relief beneficiaries.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

In dieser Forschungsarbeit wurde die Auswirkung von christlicher Freizeitarbeit auf die Glaubensgenese von Jugendlichen erforscht. Die Umsetzung erfolgte mithilfe einer empirisch-theologischen Untersuchung am Beispiel eines SOLAs. Es wurden qualitative Interviews mit Jugendlichen durchgefuhrt, die uber die SOLA-Arbeit eine Glaubensgenese erlebt haben. Die erhobenen Daten wurden mit der Grounded-Theory-Methodik nach Breuer (2009) ausgewertet und mit den Theorien zur Glaubensgenese von Engel (1989), Grom (1992) und Zulehner (2008) in Beziehung gesetzt. Die Ergebnisse wurden auf die einzelnen Elemente angewendet, die bei der Gestaltung einer Freizeit zur Verfugung stehen. Damit ist eine Hilfestellung entstanden, die Veranstaltern von Freizeiten eine Orientierung geben kann, auf welche Elemente einer Freizeit besonders zu achten ist, wenn eine Glaubensgenese erwunscht ist. / This research paper analyzes the impact Christian recreational activities have on the emergence of young people’s faith. Using the example of SOLA, the analysis is based on empiric-theological research. Young people, whose faith has emerged through SOLA were interviewed qualitatively. The data retrieved was analyzed using the grounded theory method by Breuer (2009) and put into relation to the theories of Engel (1989), Grom (1992) and Zulehner (2008) about how faith emerges. Furthermore, these results were applied to the individual elements available through the organization of camps. The outcomes the author has established are of assistance to all parties involved in the organization of christian recreational activities, who want to improve their programs toward impacting the emergence of faith in their participants. / Christian Spirituality, Church History and Missiology / M. Th. (Missiology)

Voir et entendre la destruction des Juifs d’Europe analyse l’aporie sur laquelle butent les documentaires à la télévision française et allemande, de 1960 à 2000. De Nuit et Brouillard du Français Alain Resnais aux séries de l’Allemand Guido Knopp, en passant par le Mein Kampf de Erwin Leiser, par Les Dossiers de l’écran consacrés à la diffusion d’Holocaust à la télévision française, par Shoah de Claude Lanzmann et d’autres films majeurs, tous s’affrontent à l’impossibilité de représenter, via l’image d’archives et le témoignage, de donner à « voir » et à « entendre » l’extermination de plus de cinq millions de personnes. L’examen minutieux de l’usage du témoignage et de l’image d’archives permet de dégager les stratégies mises en place, au fil du temps, par les réalisateurs pour contourner cette aporie. Les métamorphoses du statut et de la fonction des traces sonores et visuelles au sein du récit documentaire jettent également un éclairage sur la définition fluctuante de l’événement historique, sur les déplacements de regards et de sens portés sur le matériel iconographique et les souvenirs des acteurs de l’époque qui bousculent immanquablement la perception de l’histoire des Juifs sous le nazisme.<p>Parallèlement à cette analyse interne, proposant un savoir non plus livresque du film, mais, au contraire un savoir qui intègre ses qualités propres, que sont l’audio et le visuel, la focale s’élargit au contexte mémoriel de la réalisation et de la diffusion du film afin d’évaluer le degré de singularité du discours élaboré par son auteur. Le documentaire est-il créateur de débats et d’événements, de sources de représentations et de croyances ?Donne-t-il, au contraire, au débat l’occasion de s’exprimer, limitant alors son rôle à un effet de miroir – fidèle ou non – des mémoires collectives ?Au regard de la connexité des sources (orales, visuelles et scripturales) entre l’historien et le réalisateur de documentaires, se superpose une interrogation relative à la nature du discours énoncé par le film :est-il d’ordre historique ou métahistorique ?Est-il du domaine de la connaissance ou, au contraire, s’inscrit-il dans la perspective d’un discours sur l’histoire utilisant les données historiques pour servir des enjeux du temps présent qui imposent ce dont il faut se souvenir ?<p>Cette approche, replaçant les représentations documentaires dans leur propre contexte mémoriel et historiographique s’enrichit d’une perspective comparatiste entre les représentations documentaires allemandes et françaises qui a l’avantage de sortir des débats et enjeux nationaux relatifs au film documentaire.<p>Voir et entendre la destruction des Juifs d’Europe présente ainsi une histoire culturelle et critique de la mémoire télévisuelle de l’événement juif de la Seconde guerre mondiale<p> / Doctorat en philosophie et lettres, Orientation histoire / info:eu-repo/semantics/nonPublished

This project was designed to help instructors at Camp Highland Outdoor Science School in Cherry Valley, California. The camp is drsinged for fifth and sixth grade students. The manual would be a useful tool for instructors to reference information to assist in lession planning and activities. It would familiarize them with the local natual history in the area including geology, climate, plants and Native Americans.