Der Umgang mit Ressourcen baut im aktuellen Produktions- und Konsumsystem auf preiswerten Naturverbrauch und globale soziale Missstände. Um tiefgreifende Lösungen für die dringendsten Herausforderungen des 21. Jahrhunderts zu erreichen, ist eine Umgestaltung des derzeitigen Wirtschafts- und Gesellschaftssystems ein wichtiger Ansatz, diesen komplexen sozialen Herausforderungen zu begegnen. In den letzten Jahrzehnten wird die Circular Economy von einer zunehmenden Anzahl unterschiedlicher Akteure aus Politik, Wirtschaft, Wissenschaft und Zivilgesellschaft als vielversprechende Nachhaltigkeitsstrategie diskutiert. Wertschöpfungsketten sollen dabei in Wertschöpfungskreisläufe transformiert werden, indem Produkte und deren Komponenten repariert, wiederverwendet oder recycelt – im besten Fall aber von Beginn an zirkulär designt – werden.

In this article, we argue that the software “Fab City OS” fosters circular design. Our methodology is that we first define circular design from literature and then explain how “Fab City OS” fosters it. We argue from the context of the widespread availability of computer-aided design (CAD) tools and fabrication machines (CNC, 3D printer…). We see this in combination with increasing ease of access to places of production (Fab-, Textile-, Bio-, … Labs). If combined via Fab City OS, the two can leverage the potential of design for a circular economy. As the name says, Fab City OS is meant to be the operating system for “Fab Cities” (Díez, 2018). Fab City OS builds upon the work of Dr.-Ing. Tobias Redlich .

Tesis por compendio / [ES] El modelo M-GRCT, principal producto desarrollado en esta investigación, tiene por objeto promover mejores prácticas ambientales de gestión de residuos sólidos aprovechables en contextos municipales desfavorecidos (municipalidades de economía deprimida). Se trata de un importante instrumento técnico que brinda soporte a la gestión de residuos municipales con un enfoque de promoción de la economía circular. M-GRCT esta soportado en una herramienta ofimática dinámica que se ha programado para calcular variables de dos grandes módulos en escenarios predefinidos de simulación, con el objetivo de evaluar su eficiencia comparando el modelo tradicional de gestión de residuos reciclables (lineal) y el promocionado (circular). Los dos módulos principales del modelo corresponden a un módulo de evaluación ambiental y otro de evaluación financiera. En el módulo ambiental se calculan entre otras variables, los beneficios por reducción de huella de carbono que se logran al minimizar volúmenes de residuos aprovechables transportados y dispuestos en vertederos, o el censo de recuperadores/recicladores de oficio para promover su importante labor en la cadena de gestión de residuos, diseño de rutas selectivas y promoción de empleo. En el módulo financiero, se calculan las variables económicas a partir de la cuantificación de residuos aprovechables producidos en las municipalidades de interés, considerándolos como unidad de negocio asociada a la correcta separación que deben realizar todos los sectores de generación tipificados. Se realizan así, estimaciones de ingresos, costes e inversiones para la implementación de plantas de aprovechamiento de residuos, a partir de flujos de caja con un horizonte de evaluación predefinido y consideraciones de financiación. Como ejemplos de aplicación, M-GRCT se ha utilizado para simular la gestión de residuos aprovechables en un conjunto de municipios de economía deprimida en Colombia. Las características socioeconómicas de estos territorios, los informes oficiales asociados a la gestión de sus residuos y otros criterios base, permitieron la selección de estos. Los resultados logrados, exponen interesantes contrastes y cifras asociadas a los potenciales beneficios ambientales y económicos que se pueden lograr con la implementación real del modelo. / [CA] El model M-GRCT, principal producte desenvolupat en aquesta investigació, té per objecte promoure millors pràctiques ambientals de gestió de residus sòlids aprofitables en contextos municipals desafavorits (municipalitats d'economia deprimida). Es tracta d'un important instrument tècnic que brinda suport a la gestió de residus municipals amb un enfocament de promoció de l'economia circular. M-GRCT està suportat en una eina ofimàtica dinàmica que s'ha programat per calcular variables de dos grans mòduls en escenaris predefinits de simulació, amb l'objectiu d'avaluar-ne l'eficiència comparant el model tradicional de gestió de residus reciclables (lineal) i el promocionat (circular). Els dos mòduls principals del model corresponen a un mòdul d'avaluació ambiental i un altre d'avaluació financera. Al mòdul ambiental es calculen entre altres variables, els beneficis per reducció d'empremta de carboni que s'aconsegueixen en minimitzar volums de residus aprofitables transportats i disposats en abocadors, o el cens de recuperadors/recicladors d'ofici per promoure'n l'important labor a la cadena de gestió de residus, disseny de rutes selectives i promoció d'ocupació. Al mòdul financer, es calculen les variables econòmiques a partir de la quantificació de residus aprofitables produïts a les municipalitats d'interès, considerant-los com a unitat de negoci associada a la correcta separació que han de realitzar tots els sectors de generació tipificats. Es fan així, estimacions d'ingressos, costos i inversions per a la implementació de plantes d'aprofitament de residus, a partir de fluxos de caixa amb un horitzó d'avaluació predefinit i consideracions de finançament. Com a exemples d'aplicació, M-GRCT s'ha utilitzat per simular la gestió de residus aprofitables en un conjunt de municipis d'economia deprimida a Colòmbia. Les característiques socioeconòmiques d'aquests territoris, els informes oficials associats a la gestió dels seus residus i altres criteris base, van permetre'n la selecció. Els resultats aconseguits exposen interessants contrastos i xifres associades als potencials beneficis ambientals i econòmics que es poden aconseguir amb la implementació real del model. / [EN] The M-GRCT model, main product developed in this research, aims to promote better environmental practices for the management of usable solid waste in disadvantaged municipal contexts (municipalities with depressed economies). It is an important technical instrument that provides support for municipal waste management with a focus on promoting the circular economy. M-GRCT is supported by a dynamic office automation tool that has been programmed to calculate variables of two large modules in predefined simulation scenarios, with the aim of evaluating its efficiency by comparing the traditional recyclable waste management model (linear) and the promoted-do (circular). The two main modules of the model correspond to an environmental assessment module and a financial assessment module. The environmental module calculates, among other variables, the benefits of reducing the carbon footprint achieved by minimizing volumes of usable waste transported and disposed of in landfills, or the census of collectors/recyclers by trade to promote its important work in the waste management chain, design of selective routes and employment promotion. In the financial module, the economic variables are calculated based on the quantification of usable waste produced in the municipalities of interest, considering them as a business unit associated with the correct separation that all typified generation sectors must carry out. Thus, estimates of income, costs and investments are made for the implementation of waste utilization plants, based on cash flows with a predefined evaluation horizon and financing considerations. As application examples, M-GRCT has been used to simulate the management of usable waste in a group of municipalities with depressed economies in Colombia. The socioeconomic characteristics of these territories, the official reports associated with their waste management and other basic criteria, allowed their selection. The results achieved expose interesting contrasts and figures associated with the potential environmental and economic benefits that can be achieved with the real implementation of the model. / Vargas Terranova, CA. (2022). Desarrollo de un modelo de economía circular para la gestión de residuos sólidos. Aplicación en municipios de economía deprimida en Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191028 / Compendio

How can we use more of the materials and products that have already been produced? At the second hand shopping mall ReTuna in Eskilstuna, where circular flows are a reality, there are still many products going to waste. This master thesis project explores the possibilities of upcycle and repurpose driven design, and by that adding new value to existing products. The process of doing that is the basis of this report.  ReTuna Återbruksgalleria is a place where people can leave products they do not want or need anymore.Everyday hundreds of products are left for reuse at ReTuna, which is connected to the overconsumptionthat results in copious amounts of second hand products. Much more than can be taken care of in today’s system. The resources put into every product needs to be valued accordingly to what they truly cost and emit.  This master’s thesis project explores how to design within the planetary boundaries by taking care and responsibility for what already is produced. The first phase of the project consists of observations and interviews to get an understanding of how ReTuna works. The framing of the project was decided after the research phase, which resulted in focus on one specific product, dining chairs. The next part of the project involves upcycling workshops, building of prototypes and an exhibition, all with a focus on increasing the value for second hand chairsand giving the material new areas of use. The last part of the project presents a design result, with an approach for involving more repurpose driven design and upcycling within design and product development.

Today's society rests upon a mainly linear approach where the make-use-dispose model dominates. At this moment, it is undeniable that human activity and the use of virgin resources has led to major negative impacts on the environment, which makes today's linear approach unsustainable. Considering the climate impacts that stem from the real estate and building industry, there is an urgent need to transition to more sustainable practices in order to contribute to the mitigation of the global climate crisis. One possible way to do this is to implement circular business models in the building industry that focuses on recovery, reuse and recycling of materials and decoupling economic growth from use of finite resources. Tenant adaptations are a significant part of commercial real estate businesses taking place frequently, often ensuing mindless renovations and vast amounts of material waste. This study aims to increase the understanding of what challenges and enablers individual real estate companies face when they venture towards more circular practices in tenant adaptations. The Resource Based View and the Moderating Role of External Factors will allow a holistic analysis of the matter, including both the internal and external perspective. The findings suggest an immature external environment where circular tenant adaptations do not currently present a market advantage. However, with the increase of CE-related legislation and public concern, the study shows that investing in resources such as knowledge, stronger relations in the value chain (mainly clients and contractors) and material banks, will in time become important in order to successfully implement CBM’s in tenant adaptations. The study contributes with the individual organizations perspective when pursuing implementation of CBM’s in tenant adaptations. / Dagens samhälle vilar på ett huvudsakligen linjärt synsätt där förbruknings-modellen dominerar. För närvarande är det obestridligt att mänsklig aktivitet och användning av jungfruliga resurser har lett till stora negativa effekter på miljön, vilket gör dagens linjära förhållningssätt ohållbart. Med tanke på klimatpåverkan som härrör från fastighets- och byggbranschen finns det ett akut behov av att övergå till mer hållbara metoder för att bidra till att mildra den globala klimatkrisen. Ett möjligt sätt att göra detta är att implementera cirkulära affärsmodeller i fastighets- och byggbranschen som fokuserar på återvinning och återbruk av material samt en frikoppling av ekonomisk tillväxt från användning av ändliga resurser. Hyresgästanpassningar, som frekvent äger rum, är en betydande del av den kommersiella hyresverksamheten, med efterföljande renoveringar och stora mängder byggnadsavfall. Denna studie syftar till att öka förståelsen för vilka utmaningar och möjliggörare enskilda fastighetsbolag står inför när de närmar sig mer cirkulära arbetssätt i hyresgästanpassningar. Den resursbaserade synen och de externa faktorers modererande roll, som tillsammans bidrar till ett internt och externt perspektiv, kommer att möjliggöra en holistisk analys av ämnet. Resultaten tyder på en omogen extern miljö där cirkulära hyresgästanpassningar för närvarande inte utgör en marknadsfördel. Dock, med ökande CE-relaterad lagstiftning och allmänhetens intresse visar studien att investeringar i resurser som kunskap, starkare relationer i värdekedjan (främst kunder och entreprenörer) och materialbanker, med tiden kommer bli viktigt för att framgångsrikt kunna implementera cirkulära arbetsmodeller i hyresgästanpassningar. Studien bidrar med den enskilda organisationens perspektiv när det gäller implementering av cirkulära arbetsmodeller i hyresgästanpassningar.

Increasing resource efficiency by utilising secondary raw material is one of the key characteristics of a circular economy. Textile dust fibre, a waste generated from textile mechanical recycling has the prospect to be utilised as secondary raw material for producing novel material: textile paper suitable for packaging and other applications. A comparative Life Cycle Assessment (LCA) of carrier bags made from one ton of virgin paper, recycled paper and novel textile paper (~22584paper bags with grammage of 100 g/m2 and same dimensions for all 3 types of bags) showed that textile paper bag is more environmentally friendly in terms of carbon footprint. The largest environmental contributors were energy consumed in the pulping and paper making processes, followed by the use of adhesives and printing ink in the conversion process of paper to papercarrier bags. A comparative Techno-economic Assessment (TEA) was carried out for the operating cost of producing the three selected carrier bag types. The analysis conveyed that textile paper bags are more economically attractive, mainly due to the partial substitution of paper fibre with low-cost textile dust fibre. Furthermore, a simple tool was developed with an attempt to assess and compare materials suitability for the circular economy considering life cycle thinking and business perspectives. Assessment of textile paper using the Circular material assessment tool indicated that there is still scope for improvement on the following circularity characteristics of circular material: scarcity of raw material, local supply of resources, clean and non-toxic resources. Textile paper material scored high in the following circularity characteristics: secondary raw material, industrial symbiosis, recycling, resource efficiency in manufacturing and use. In the final step, the textile paper bag was eco-designed through the combined and iterative LCA and TEA approach with the aim to achieve improved scores as a circular material. In order to understand the overall sustainability advantages and trade-offs, further research is recommended on different textile dust fibre grades as well as textile paper performance based on mechanical properties. It is also recommended to investigate textile paper in other applications like one time fashion clothes, reusable paper bags as textile hangers etc.

Denna rapport är en kvalitativ undersökning av cirkulära möbelflöden som verktyg för fördröjd materialanvändning. Dagens konsumtions- och produktionsmönster är inte förenliga med målen hållbar utveckling. Genom att ersätta linjära affärsmodellerna med cirkulära affärsmodeller kan resurseffektivisering och materialbesparing åstadkommas. De har som mål att fördröja eller sluta materialcykeln vilket kräver olika insatser i designfasen som gör produkter lämpliga för återanvändning, materialåtervinning eller förlängd livscykel.  För närvarande pågår ett renoveringsprojekt av en K-märkt byggnad som tillhör CBH-skolan på KTH där även inventarierna kommer rustas upp. Möblerna kommer i första hand renoveras och återbrukas för att bli en del av ett cirkulärt möbelflöde vilket kräver implementering av cirkulära affärsmodeller. I denna studie undersöks hur återbruket av möblerna, specifikt mötesstolar, hanteras på KTH samt vilka hinder som finns i praktiken vid implementering av cirkulära affärsmodeller och återbruk. Studiens övergripande metoder för att besvara frågeställningarna består av litteraturstudier, intervjuer och inventering. Resultaten från dessa har analyserats och utvärderas i förhållande till befintliga cirkulära affärsmodeller.  Utifrån studien har det identifierats att det på KTH främst finns organisatoriska hinder på grund av avsaknaden av centraliserade beslut som främjar cirkulära möbelflöden. Det saknas ett helhetsgrepp som minskar incitamenten att styra mot ett cirkulärt flöde och det blir då enklare att agera efter linjära affärsmodeller. Dagens marknad är i mångt och mycket anpassad efter linjära affärsmodeller och det leder till att verksamheter riskerar att konkurrera ut sig själva i den cirkulära omställningen. Därför krävs en större acceptans för mer cirkulära användningsmönster och starkare incitament att få marknaden att ställa om. / This is a qualitative study about how circular furniture flow works as a tool to slow the use of material resources. Our modern ways of consumption are not aligned with sustainable development. The substitution of linear business models with circular business models can contribute to resource efficiency and material savings. The main goal of circular business models is to either slow or close the material cycle, and products need to be designed for reuse, recycling, or a prolonged life cycle.  There is an ongoing renovation of the listed building used by the school of CBH at KTH. Along with the renovation, the furniture is also being refurbished. The current furniture will primarily be renovated and reused with the goal of creating a circular furniture flow by implementing circular business models. This study examines how the refurbishment of chairs is handled at KTH by observing the main challenges for implementing circular business models. This has been done with the help of literature studies, qualitative interviews, and an inventory of chairs. The results have been analyzed and compared to existing circular business models.  Based on this study, the main challenges are identified as organizational due to the lack of centralized decisions in favor of circular furniture flows. There is a lack of a holistic approach that creates incentives to move the organization in a more circular direction and to obstruct the use of linear business models. The market is mostly adapted for linear business models, and businesses are at the risk of outcompeting themselves by adopting more circular approaches. Circular usage needs to be widely accepted with the help of stronger incentives to move in a more circular direction.

Introduction: In many construction projects, significant amounts of construction waste are generated, requiring efficient management. Construction waste is an important aspect of the construction industry, and it is common for Swedish projects to strive for what is known as material recycling. This means attempting to recycle materials to reuse them instead of buying new ones. Managing construction waste with a circular mindset involves considering waste as a resource and aiming to maximize reuse and material recycling. An important aspect of implementing a circular approach is to carefully plan and execute effective sorting of construction waste on the construction site. The aim of this report is to highlight the importance of managing construction waste using a circular mindset, which can, in turn, contribute to a more sustainable society in the future.  Method: The study has been conducted using a qualitative methodology and has primarily relied on semi-structured interviews and literature reviews from various databases. To achieve the desired results, different stakeholders within the construction industry, who possess knowledge on the subject of circular management of construction waste, were invited to participate in the interviews. The interviews served as primary data in this study, as it is based on the experiences and perspectives of the participants. The literature review was used as secondary data to examine similarities with previous studies. Results and analysis: According to the results, it was revealed that actors within the construction industry share an overarching perspective on the circular management of construction waste. For most, this entails striving to reuse and recycle materials to the greatest extent possible. The findings also demonstrated positive effects of circular management of construction waste, such as reduced carbon dioxide emissions and potential future economic profitability. Furthermore, it was also evident that there are challenges, such as a lack of knowledge in the field and difficulties with collaboration. Discussion: The study has confirmed the problem formulation by interviewing entrepreneurs within the industry. The study's achieved results consist of several proposals to promote circular construction waste. By utilizing impressions, opinions, and feedback from the entrepreneurs, the study has been able to address its research questions.  Keywords: Waste, Waste Hierarchy, Construction Waste, Circular Construction, Circular Economy, Sustainable Future, Environmental Goals. / Introduktion: I många byggprojekt uppstår betydande mängder byggavfall som kräver effektiv hantering. Byggavfall utgör en viktig aspekt inom byggbranschen, och det är vanligt att svenska projekt strävar efter att uppnå så kallad materialåtervinning. Detta innebär att man försöker återvinna material för att kunna återanvända det i stället för att köpa nytt. Att hantera byggavfall med ett cirkulärt tankesätt innebär att man betraktar avfallet som en resurs och strävar efter att maximera återanvändning och materialåtervinning. En viktig aspekt vid implementeringen av ett cirkulärt tankesätt är att noggrant planera och genomföra en effektiv sortering av byggavfallet på byggarbetsplatsen. Målet med rapporten är att belysa vikten om hur man hanterar byggavfall med hjälp av ett cirkulärt tankesätt som i sin tur kan leda till ett mer hållbart samhälle i framtiden Metod:  Studien har genomförts med en kvalitativ metodologi och har huvudsakligen baserats på semistrukturerade intervjuer samt litteraturstudier från olika databaser. För att uppnå resultatet tillfrågades olika aktörer inom byggbranschen, som har kunskap inom ämnet cirkulär hantering av byggavfall att delta i intervju. Intervjuerna användes som primärdata i denna studie eftersom det är aktörernas erfarenheter och uppfattningar som studien grundar sig på. Litteraturstudien användes som sekundärdata för att undersöka om det fanns likheter med tidigare studier eller inte. Resultat och analys: Enligt resultaten framkom det att aktörerna inom byggbranschen delar en övergripande syn på cirkulär hantering av byggavfall. För de flesta innebär det att man strävar efter att återbruka och återanvända material i så stor utsträckning som möjligt. Resultaten visade även positiva effekter av cirkulär hantering av byggavfall, såsom minskade koldioxidutsläpp och att det kan vara mer ekonomiskt lönsamt i framtiden. Vidare framkom det också att det finns utmaningar, exempelvis brist på kunskap inom ämnet och svårigheter med samarbete. Diskussion: Studien har bekräftat problemformuleringen genom att intervjua entreprenörer inom brunchen. Studiens resultat som har åstadkommit består av flera förslag till att främja cirkulärt byggavfall. Genom att använda intryck, åsikter och synpunkter från entreprenörerna har studien kunnat besvara dess frågeställningar. Nyckelord: Avfall, Avfallstrappa, Byggavfall, Cirkulär byggande, Cirkulär ekonomi, Hållbart framtid, Miljömål.

Approximately a third of all food produced globally is thrown away, causing both unnecessary environmental impact and unnecessary costs for producers and consumers. Food waste occurs in all steps in the supply chain, from primary production to retail stores, restaurants, and households. In Sweden, the most common treatments for food waste are biogas or incineration. However, these processes are located relatively far down the waste hierarchy. Therefore, alternative food waste management processes such as using food waste as feed would purposely be more efficient and enable a more circular food value chain. Using food waste as feed to insects has shown great potential and could reduce the environmental impact of the food value chain. Several previous studies have assessed the feasibility of using food waste as feed for insects. However, in order to actually implement it, it also needs to be economically feasible for all involved stakeholders in the value chain. Therefore, the aim of the report was to evaluate the feasibility of implementing a circular food waste management system through the utilization of food waste as feed for insects, with a focus on the economic aspect. The study’s method was mainly based on a Stakeholder Opinion Assessment, where relevant stakeholders along a potential value chain using food waste as feed to insects were consulted. Based on the interviews, the feasibility of implementing circular business models through the utilization of food waste as feed for insects was assessed. This was done by identifying drivers and barriers to implementing circular business models for each stakeholder, as well as by developing a circular business model canvas for a central stakeholder. Key stakeholders in a potential value chain enabling using food waste as feed to insects were identified as waste management companies, insect producers, feed producers, animal producers, and food industries. Insect producers were identified as a central stakeholder. Several drivers and barriers for implementing more circular business models using food waste as feed for insects were identified for these stakeholders. The largest driver was the organizational driver, as there was a large sustainability motivation amongst most actors to contribute to a more circular food value chain and provide a more sustainable protein production for feed or food. For several stakeholders, legislation was identified as a large barrier since it is considered complicated, hard to interpret, and not made for a circular industry. Another large barrier for almost all stakeholders was identified as the financial factor. Many actors considered the price of the product or service to be significant, and a large investment cost would be needed for some stakeholders. The developed circular business model canvas showed for instance that insect producers could provide different value propositions to different customer segments; a more sustainable food waste treatment to municipalities or food industries, or providing an alternative protein to customers or farmers. Several internal and external adoption factors can also support the transition toward the circular business model. For instance, to enable economic feasibility, automation is significant, as well as potentially a large-scale production, or a mix between large and small-scale production. Lastly, using food waste as feed to insects could be a significant part of the circular economy by closing the loop of the food value chain. However, preventing food waste should always be the highest priority. Future studies should investigate the potential risks associated with different substrates found in household food waste, as well as explore the potential impact on flavor in farmed animals due to insect-based feed. Moreover, interviewing more stakeholders would enhance generalizability. / Ungefär en tredjedel av all mat som produceras globalt slängs, vilket orsakar både onödig miljöpåverkan och onödiga kostnader för producenter och konsumenter. Matsvinn uppstår i alla steg i försörjningskedjan; från primärproduktion till butiker, restauranger och i hushåll. I Sverige är den vanligaste behandlingen av matavfall biogasproduktion eller förbränning. Dock är dessa processer placerade relativt långt ner i avfallshierarkin, och därför skulle alternativa processer, som att använda matavfall som foder till djur, vara mer effektivt och möjliggöra en mer cirkulär livsmedelsvärdekedja. Att använda matavfall som foder till insekter har visat sig ha stor potential och skulle kunna minska miljöpåverkan jämfört med alternativ matavfallshantering. Flera tidigare studier har undersökt möjligheten att använda matavfall som foder för insekter, men för att verkligen genomföra det måste det dessutom vara ekonomiskt genomförbart för alla inblandade intressenter i värdekedjan. Syftet med rapporten var därför att utvärdera genomförbarheten av att implementera ett cirkulärt hanteringssystem för matavfall genom att använda matavfall som foder för insekter, med fokus på den ekonomiska aspekten. Den främsta metoden som användes i studien var “Stakeholder Opinion Assessment”, där intervjuer skedde med relevanta intressenter längs en potentiell värdekedja som använder matavfall som foder till insekter. Baserat på intervjuerna utvärderades genomförbarheten av att implementera cirkulära affärsmodeller genom att använda matavfall som foder för insekter. Detta gjordes genom att identifiera drivkrafter och hinder för att implementera cirkulära affärsmodeller för varje intressent, samt genom att utveckla en cirkulär affärsmodellcanvas för en central intressent. Nyckelintressenter i en potentiell värdekedja som möjliggör användning av matavfall som foder till insekter identifierades som avfallshanteringsföretag, insektsproducenter, foderproducenter, djurproducenter och livsmedelsindustrier. Av dessa identifierades insektsproducenter som en central intressent. Flera drivkrafter och hinder för att implementera mer cirkulära affärsmodeller med matavfall som foder för insekter identifierades för dessa intressenter. Den största drivkraften visade sig vara den organisatoriska drivkraften, eftersom det fanns en stor hållbarhetsmotivation bland de flesta aktörer att bidra till en mer cirkulär livsmedelsvärdekedja, samt tillhandahålla en mer hållbar proteinproduktion för foder eller livsmedel. För flera intressenter identifierades lagstiftning som en stor barriär eftersom den anses vara komplicerad, svårtolkad och inte gjord för en cirkulär industri. En annan stor barriär för nästan alla intressenter identifierades som den finansiella faktorn. Många aktörer ansåg att priset på produkten eller tjänsten var betydande och en stor investeringskostnad skulle behövas för vissa intressenter. Cirkulära affärsmodellcanvasen visade exempelvis att insektsproducenter kan ge olika värdeerbjudanden till olika kundsegment; en mer hållbar hantering av matavfall till kommuner eller livsmedelsindustrier, eller erbjuda en alternativ proteinkälla till kunder eller bönder. Flera interna och externa adoptionsfaktorer kan också stödja övergången till den cirkulära affärsmodellen. Bland annat är automatisering och potentiellt en storskalig produktion, eller en blandning mellan stor- och småskalig produktion, viktigt för att möjliggöra ekonomisk genomförbarhet. Slutligen kan användningen av matavfall som foder till insekter vara en betydande del i en cirkulär ekonomi då det kan göra livsmedelsvärdekedjan mer cirkulär. Att förhindra matsvinn bör dock alltid ha högsta prioritet. Framtida studier bör undersöka de potentiella riskerna förknippade med olika substrat som kan finnas i hushållsmatavfall, samt undersöka om smaken på lantbruksdjur påverkas till följd av insektsbaserat foder. Att intervjua fler intressenter skulle dessutom öka generaliserbarheten.

Tesis por compendio / [ES] La presente Tesis Doctoral se ha centrado en la demostración de la viabilidad técnica de un proceso de valorización de residuos plásticos de tipo poliolefínico a una escala de planta piloto y en un entorno industrial (TRL 7). Los residuos plásticos objeto del estudio han sido plásticos post-consumo de tipo film segregados de la corriente mezclada de residuos sólidos urbanos (RSU), también usualmente denominada fracción resto o fracción "todo uno". La realización de la presente Tesis Doctoral se enmarca dentro del programa "Ayudas para la formación de doctores en empresas - Doctorados Industriales" del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad y está integrada en el marco de una línea de investigación estratégica para la empresa URBASER S.A (empresa líder en gestión de residuos sólidos urbanos en España y con presencia en más de 20 países). Dicha línea estratégica comprende el paso del residuo al recurso bajo el concepto de economía circular. En este contexto, la Tesis Doctoral se centra en el estudio experimental del proceso de pirólisis prestando especial atención a la puesta en marcha y operación de la instalación experimental y a la caracterización de los materiales de partida y de los productos obtenidos. Las principales tareas desarrolladas y resultados obtenidos en esta investigación se han plasmado en una serie de publicaciones científicas que han permitido presentar la Tesis Doctoral en el formato de "Compendio de artículos". En el primer capítulo se aborda la problemática actual de la generación de residuos plásticos urbanos, en particular del plástico tipo film, y se evalúan las diferentes alternativas existentes para su gestión sostenible, estableciendo el interés del estudio realizado y los objetivos perseguidos. El segundo capítulo corresponde a la publicación "Characterization of post-consumer plastic film waste from mixed MSW in Spain: A key point for the implementation of circular economy strategies", en la que se caracterizan las materias primas de interés para el proceso y las que se han utilizado como alimentación en las diferentes pruebas realizadas en la planta piloto. En el tercer capítulo, buscando ofrecer una visión completa de la investigación, se ha prescindido del formato artículo y se ha incluido una breve descripción del sistema experimental y un resumen del proceso que se ha seguido para llevar a cabo la puesta en marcha y operación de la instalación, junto con la metodología experimental empleada y los principales resultados obtenidos. El cuarto capítulo lo integra la publicación "Characterization and distillation of pyrolysis liquids coming from polyolefins segregated of MSW: Using as automotive diesel fuel", en la que se realiza una caracterización de los líquidos de pirólisis obtenidos en la planta piloto a partir de diferentes alimentaciones de plástico (principalmente polietileno de baja densidad) y sus fracciones destiladas, analizando las diferentes opciones para utilizarlos tanto como materia prima para la industria petroquímica como para su empleo como combustible de automoción. En el quinto capítulo se ha recogido la publicación "Simulation-assisted design of a catalytic hydrogenation reactor for plastic pyrolysis fuels", en la que se realiza un análisis de una de las posibilidades de upgrading de los líquidos de pirólisis bajo la perspectiva de la fluidodinámica computacional, estudiando el proceso catalítico de hidrogenación de olefinas mediante un modelo avanzado de un reactor multi-tubular. / [CA] This PhD thesis aims to the development of a polyolefinic plastic valorization process. The technical viability of the process at pilot scale and in an industrial-relevant environment (TRL 7) has been shown. The focus of this work is on post-consumer plastic film originating from household waste and collected as part of mixed municipal solid waste (MSW). The works conducted during the PhD thesis are under the state programme "Ayudas para la formación de doctores en empresas - Doctorados Industriales" funded by the Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. These works support the URBASER's strategy (Circular economy: from waste to resource) and are focused on the pilot plant commissioning, start-up and operation, as well as the characterization of feedstocks and products. The main tasks and results have been gathered in a number of papers, which allows this PhD thesis to be submitted in a "papers compendium" format. Chapter 1 deals with the current concerns about the generation of municipal plastic waste. In particular, it looks at the plastic film to evaluate the main available alternatives for sustainable management. This is in order to establish the interest of the study conducted and the objectives pursued. Chapter 2 includes the paper "Characterization of post-consumer plastic film waste from mixed MSW in Spain: A key point for the implementation of circular economy strategies", which comprises some characterizations of the targeted raw materials for the pyrolysis process and of the feedstocks used at pilot plant. Chapter 3, which is not in paper format, completes the previous chapter in order to give oversight of the investigation. It includes a description of the experimental facility, the steps taken to carry out the start-up and operation of the pilot plant, the experimental methodology, and the main experimental results. In this chapter, a developed patent from the pyrolysis process has also been included. In Chapter 4, the product characterization is shown in the paper "Characterization and distillation of pyrolysis liquids coming from polyolefins segregated of MSW: Using as automotive diesel fuel". These characterizations cover the pyrolysis liquids and their distilled fractions obtained from different feedstocks analyzed from two points of view according to the most feasible options: as raw material for the petrochemical industry and as diesel automotive fuel. The paper "Simulation-assisted design of a catalytic hydrogenation reactor for plastic pyrolysis fuels" makes up Chapter 5. This paper explores one of several upgrade options for the pyrolysis liquids consisting of catalytic olefin hydrogenation under a fluid dynamic computational perspective by developing an advanced simulation model for a catalytic multi-tubular reactor. / [EN] La present Tesi Doctoral s'ha centrat en la demostració de la viabilitat tècnica d'un procés de valorització de residus plàstics de tipus poliolefínico a una escala de planta pilot i en un entorn industrial (TRL 7). Els residus plàstics objecte de l'estudi han sigut plàstics post-consum de tipus film segregats del corrent mesclat de residus sòlids urbans (RSU), també usualment denominada fracció reste o fracció "tot un". La realització de la present Tesi Doctoral s'emmarca dins del programa "Ayudas para la formación de doctores en empresas - Doctorados Industriales" del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat i està integrada en el marc d'una línia d'investigació estratègica per a l'empresa URBASER S.A (empresa líder en gestió de residus sòlids urbans a Espanya i amb presència en més de 20 països). Aquesta línia estratègica comprén el pas del residu al recurs sota el concepte d'economia circular. En aquest context, la Tesi Doctoral es centra en l'estudi experimental del procés de piròlisi prestant especial atenció a la posada en marxa i operació de la instal·lació experimental i a la caracterització dels materials de partida i dels productes obtinguts. Les principals tasques desenvolupades i resultats obtinguts en aquesta investigació s'han plasmat en una sèrie de publicacions científiques que han permés presentar la Tesi Doctoral en el format de "Compendi d'articles". En el primer capítol s'aborda la problemàtica actual de la generació de residus plàstics urbans, en particular del plàstic tipus film, i s'avaluen les diferents alternatives existents per a la seua gestió sostenible, establint l'interés de l'estudi realitzat i els objectius perseguits. El segon capítol correspon a la publicació "Characterization of post-consumer plastic film waste from mixed MSW in Spain: A key point for the implementation of circular economy strategies", en la qual es caracteritzen les matèries primeres d'interés per al procés i les que s'han utilitzat com a alimentació en les diferents proves realitzades en la planta pilot. En el tercer capítol, buscant oferir una visió completa de la investigació, s'ha prescindit del format article i s'ha inclòs una breu descripció del sistema experimental i un resum del procés que s'ha seguit per a dur a terme la posada en marxa i operació de la instal·lació, juntament amb la metodologia experimental empleada i els principals resultats obtinguts. El quart capítol integra la publicació "Characterization and distillation of pyrolysis liquids coming from polyolefins segregated of MSW: Using as automotive dièsel fuel", en la qual es realitza una caracterització dels líquids de piròlisis obtinguts en la planta pilot a partir de diferents alimentacions de plàstic (principalment polietilé de baixa densitat) i les seues fraccions destil·lades, analitzant les diferents opcions per a utilitzar-los tant com matèria primera per a la indústria petroquímica com per al seu ús com a combustible d'automoció. En el cinqué capítol s'ha recollit la publicació "Simulation-assisted design of a catalytic hydrogenation reactor for plastic pyrolysis fuels", en la qual es realitza una anàlisi d'una de les possibilitats de millora de la calitat dels líquids de piròlisis sota la perspectiva de la fluidodinámica computacional, estudiant el procés catalític d'hidrogenació d'olefines mitjançant un model avançat d'un reactor multi-tubular. / El presente trabajo se ha realizado de manera conjunta en URBASER, S. A. y en el Instituto de Tecnología Química (ITQ) – Universidad Politécnica de Valencia, bajo la dirección de la Doctora Marta Guerrero Álvarez, por parte de URBASER, S. A. y del Doctor José Manuel Serra Alfaro, por parte del ITQ. Los trabajos realizados durante la realización de esta Tesis Doctoral han sido financiados en parte por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades a través del programa “Ayudas para la formación de doctores en empresas – Doctorados Industriales” (DI – 16 – 08700) y por el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial a través de los proyectos “Del residuo al recurso mediante el reciclaje” 3R2020+ (IDI – 20150730) y “Economía circular para la valorización de los residuos plásticos urbanos” CEUS (IDI –20181081) dentro del programa estratégico de Consorcios de Investigación Empresarial Nacional (CIEN). / Gala Buro, AJ. (2020). Estudio experimental a escala de planta piloto del proceso de valorización termoquímica de residuos plásticos urbanos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160033 / Compendio