El sector plástico a nivel mundial, es uno de los que más genera desperdicios, ya que la población los desecha inadecuadamente, de manera que las leyes actuales tengan como objetivo minimizar el uso de estos productos en base a este material o que estos sean reutilizables. Es por ello que, en el presente artículo se propone un modelo para el aumento de la rentabilidad en las empresas PYMES del sector plástico utilizando metodología Lean-Green. Las herramientas a utilizar será las 5´s, KanBan para el control de inventarios y TPM para estandarizar nuevos procesos de mantenimiento correctivo y preventivo, como aporte añadido se incluirá un proceso de economía circular para la reutilización de los productos comercializados, para generar menores consumos y desechos sólidos que perjudiquen al medio ambiente, cumpliendo con los estándares impuestos. Los resultados obtenidos fue una reducción del 11%” en la adquisición de materia prima y repuestos para mantenimiento de máquinas, también una reducción del número de fallas por maquina en 4%. / The plastic sector worldwide is one of the sectors that generates the most waste, since the population disposes of it improperly, so that the current laws will have the objective of minimizing the use of these products based on this material or that they are reusable. That is why, in this article, a model is proposed to increase profitability in SME companies in the plastic sector using Lean-Green methodology. The tools to be used will be the 5's, KanBan for inventory control and TPM to standardize new corrective and preventive maintenance processes, as an added bonus a circular economy process will be lost for the reuse of marketed products, to generate lower consumption and solid waste that harm the environment, complying with the imposed standards. The results obtained were an 11% reduction” in the acquisition of raw material and spare parts for machine maintenance, as well as a 4% reduction in the number of failures per machine. / Tesis

El cambio climático y el daño por el medio ambiente son preocupaciones vigentes de este nuevo siglo, el modelo de producción lineal de crear, usar y tirar es insostenible, como alerta el Banco Mundial; es por ello, que se requiere de un nuevo modelo de producción. Urge pues, virar hacia un modelo de producción circular, que permita prolongar la vida útil de los recursos y materiales, y al mismo tiempo reducir al máximo la generación de los residuos sólidos del planeta. Dentro de las industrias más contaminantes del mundo podemos mencionar a la industria textil, en el Perú el impacto de esta industria no se conoce con exactitud ni tampoco se dispone de investigaciones validadas ni sustentadas, lo que sí se conoce es que el Perú muestra una gran vulnerabilidad ante variaciones climáticas drásticas, siendo evidencia de ello el Fenómeno del Niño, la misma que ha generado grandes pérdidas económicas para el país. En el Perú la industria textil y de confecciones representa el segundo sector más importante dentro del PBI manufacturero según los datos del Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI); por lo que, se convierte en uno de los sectores relevantes para la economía peruana, siendo la principal fuente generadora de puestos de trabajo en la manufactura, pues emplea a más de 400,000 puestos de trabajo. Es en este contexto, que mi negocio plantea gestionar la reparación de ropa interconectando a reparadores con clientes de Lima Moderna usando una aplicación móvil. Teniendo en consideración que este negocio se plantea como una alternativa verde y sostenible de largo plazo, con la intención de dar impulso a aquellas empresas dedicadas a la reparación de ropa, que operan en el mercado peruano con un enfoque tradicional, y cuyas actividades se encuentran al margen de la formalización, de la innovación tecnológica, cuya mano de obra muchas veces es poco calificada e incluso de baja productividad, por ello sus bajos ingresos en muchos de los casos. Según la demanda calculada en Lima moderna existen alrededor de 100,000 personas que podrían estar interesadas en la reparación de su ropa, siendo el objetivo comercial de los primeros 4 años la de atender al 18% de dicha demanda, considerándose en esta estimación y dando un mayor peso al escenario pesimista por encontrarnos hoy estado de emergencia sanitaria producto del coronavirus. A pesar de ello, los indicadores financieros son alentadores, pues se espera generar un valor presente neto (VAN) de S./ 1,333,555 soles y una tasa de retorno (TIR) del 87%, considerándose un WACC promedio de 16.76%. Después del análisis y diagnóstico situacional (Capitulo IV) y de la investigación y validación del mercado (Capítulo V), se ha diseñado un planeamiento estratégico (Capítulo VI), que nos ha permitido identificar que existe un mercado insatisfecho, que es rentable y que no solo necesita dicho servicio, sino que, en la actualidad, dicho cliente busca dar solución al problema de reparar su ropa con muchas limitaciones, siendo una de ellas la de poder contactar a un buen reparador. Concluimos, por ende, que existe una oportunidad para desarrollar un modelo de negocio innovador, original, rentable y sostenible a largo plazo. Ofrecer un servicio de este tipo a los clientes de Lima Moderna viene a ser un reto grande en el contexto actual; por lo cual, se ha diseñado un plan de marketing (Capítulo VII), acorde a las necesidades de los clientes actuales, un plan de operaciones (Capitulo VIII), que pueda aprovechar las ventajas de la innovación y las tecnologías actuales, un plan de recursos humanos (Capitulo IX), que define el equipo que permitirá desarrollar este negocio y un plan financiero (Capitulo X), que permita alcanzar los resultados económicos esperados, y evaluar la viabilidad del negocio planteado. Hoy en la situación del estado de emergencia sanitaria en la que nos encontramos producto del coronavirus, son estas iniciativas las que permitirán reactivar la economía peruana, y generar negocios a mediano y largo plazo. / Climate change and environmental damage are current concerns of the present century. The linear production model of creating, using and disposing is unsustainable, as the World Bank warns; that is why a new production model is required. It is therefore urgent to turn towards a circular production model, which allows to prolong the useful life of resources and materials, at the same time reducing the production of solid waste on the planet to the maximum extend possible. Among the most polluting industries of the world we can mention the textile industry, in Peru the impact of the textile industry is not exactly known neither validated, but what is known is that Peru shows a great vulnerability to drastic climatic variations, being evidence of this the El Niño phenomenon, which has generated great economic losses in the country. In Perú, the textile and clothing industry represents the second most important sector within the manufacturing GDP according to data from the National Institute of Statistics and Informatics (INEI); therefore, it becomes one of the relevant sectors for the Peruvian economy, being its main source of jobs in manufacturing, since it employs more than 400,000 jobs. It is therefore that my business plan proposes to manage the repair of clothes by interconnecting repairmen and repairwomen with clients in Modern Lima using a mobile application. Taking into consideration that the business is proposed as a long-term green and sustainable alternative, with the intention of giving impulse to those companies dedicated to the reparation of clothing, who operate in the Peruvian market with a traditional approach, and whose activities are still separated from formalization, technological innovation, and whose workforce is often low-skilled with a low productivity, hence their low income in many cases. According to the demand calculated in modern Lima, there are around 100,000 people who should be interested in repairing their clothes, the commercial objective of the first 4 years is to meet 18% of that demand, considering in this estimate, and giving a greater weight to the pessimistic scenario because today we are in a state of emergency as a result of the coronavirus. Despite this, the financial indicators are encouraging, as it is expected to generate a Net Present Value (NPV) of S./ 1,333,555 soles and an Internal Rate of Return (IRR) of 87%, considering an average WACC of 16.76%. After the analysis (Chapter IV) and the research and validation of the market (Chapter V), a strategic planning (Chapter VI) has been designed, which has allowed us to identify that there is an unsatisfied market, and that there is a demand for our service, more than that, these clients seek to solve the problem of repairing their clothes with many limitations, one of them being able to contact a good repairman/women. We therefore conclude that there is an opportunity to develop an innovative, original, profitable and long-term sustainable business model. Offering a service of this type to the clients of Modern Lima is a great challenge in the current context; therefore, a marketing plan has been designed (Chapter VII), according to the needs of current customers, an operational plan (Chapter VIII), which can take advantage of innovation and current technologies, a plan for human resources (Chapter IX), which defines the team that will allow the development of this business, and a financial plan (Chapter X), which allows to achieve the expected economic results, and evaluate the viability of the proposed business. In today’s state of emergency in which we find ourselves as a result of the coronavirus, it is these kinds of initiatives that will allow the Peruvian economy to reactivate, and generate business in the medium and long term. / Tesis

This exploratory study aimed to investigate how private tourist accommodation owners on Gotland perceive, value and act upon sustainability. The overall aim of the research was to examine their actions in the context of circular economy, to see if they share municipalities visions of becoming a sustainable society. A qualitative method, with semi-structured interviews and a online content research based on their accommodation offers was conducted. Challenges and value conflicts of owners were identified. This research concludes that awareness of entrepreneurial practices, knowledge and collaboration are needed to overcome challenges that these owners encounter and help foster sustainable development. This study offers ideas for future research.

Circular fashion has become a favoured option for the fashion industry to transition toward as the fast fashion industry becomes unsustainable. Current research within academia, business and policy focuses on the lifecycle stages of the garments, with the designer and design phase in focus. Research on circular economy predominantly looks at material flows and the lifecycle. This however fails to acknowledge potential innovation and the capacity for this change to occur. This study uncovers the perspectives of the designer, who are largely absent from the current research agenda, in order to identify leverage points in the current system which would allow accelerated transition toward a circular fashion system. Using workshops as a method to involve designers, paired together with critical systems theory; the study first highlights a large gap between academia and reality, and reveals that there is a large misconception between designers from fast fashion and designers from luxury fashion and the power influences they allow, while, underlying internal organizational structures pose as an obstacle minimizing capacities for change. Finally, using a three horizons framework as a technique, six leverage points are identified: cultural norm, strong teams, digitalization, leadership for sustainability, education & knowledge and reducing intergenerational conflicts. Overall, the study provides a holistic view of the current environment and the transition toward circular fashion, how lifecycle phases connect to circular economy frameworks and highlights innovation and the ways in which the designer can be re-empowered. The study bridges fashion business with sustainability science in a straightforward way and sets and refines the future research on solutions and challenges.

[ES] El aumento de la población y el uso incontrolado de recursos y materias primas a escala global ha provocado una pérdida de la calidad ambiental y ha puesto de manifiesto la necesidad de un cambio de la mentalidad de la sociedad. Este cambio ha de articularse a partir de una normativa centrada en los conceptos de sostenibilidad y economía circular y a través del desarrollo e implantación de tecnologías más eficaces y respetuosas con el medio ambiente. El campo de las aguas residuales es uno de los que presenta una mayor capacidad de desarrollo en términos de economía circular y sostenibilidad. Las aguas residuales actúan como sumideros de diferentes recursos como son la energía o los nutrientes como el nitrógeno y el fósforo. En la actualidad, el nitrógeno es eliminado del agua residual mediante tratamientos biológicos como la nitrificación-desnitrificación que, además de impedir la recuperación de este recurso, tienen un consumo energético elevado. Además, la producción industrial del nitrógeno amoniacal se centra en el proceso Haber-Bosch, el cual es también electro-intensivo. Por todo ello, la necesidad de recuperar el nitrógeno presente en el agua residual ha ido tomando fuerza en los últimos años. Los contactores de membrana de fibra hueca son considerados como una de las tecnologías más prometedoras para la recuperación de nitrógeno. Estas membranas se caracterizan por su hidrofobicidad, lo que permite únicamente el paso de sustancias gaseosas de una corriente a otra. Esta tecnología consiste en poner en contacto una disolución rica en nitrógeno amoniacal a un pH elevado y una disolución ácida. El pH elevado hace que el amonio presente se encuentre en forma de amoniaco gas el cual es capaz de atravesar la membrana siendo capturado en la corriente ácida, normalmente de ácido sulfúrico, dando lugar a una disolución de sulfato de amonio. Esta tecnología destaca por, ser selectiva para el nitrógeno amoniacal, su bajo consumo energético y sus bajas necesidades de espacio para su implementación. En este trabajo se realiza un estudio sobre la aplicación de los contactores de membrana de fibra hueca para la recuperación de nitrógeno en el campo de las aguas residuales, centrándose en los siguientes puntos: - Evaluación del efecto de los principales parámetros operacionales sobre el rendimiento y la velocidad del proceso. Los parámetros en cuestión son el pH, el caudal y la temperatura de la corriente alimento, la superficie de membrana disponible y las características de las corrientes ácida y de alimentación. - Desarrollo de un modelo matemático capaz de representar el proceso de recuperación, así como la evolución del pH durante el mismo. - Estudio económico y ambiental de la implantación de esta tecnología a escala industrial en una depuradora. - Desarrollo de un sistema de control para su operación en continuo. / [CAT] L'augment de la població i l'ús incontrolat de recursos i matèries primeres a escala global ha provocat la pèrdua de qualitat ambiental i ha posat de manifest la necessitat d'un canvi de mentalitat de la societat. Aquest canvi ha d'articular-se d'acord amb una normativa centrada en els conceptes de sostenibilitat i economia circular i mitjançant el desenvolupament i implantació de tecnologies més eficients i respectuoses amb el medi ambient. El camp de les aigües residual és un dels que presenta major capacitat de desenvolupament en termes d'economia circular i sostenibilitat. Les aigües residuals actuen com a embornals de diferents recursos els quals arriben a les estacions depuradores com són l'energia o els nutrients com el nitrogen i el fòsfor. Actualment, el nitrogen és eliminat de l'aigua residual mitjançant tractaments biològics com la nitrificació-desnitrificació, que a més d'impedir la recuperació d'aquest recurs, té un consum energètic elevat. A més, la producció industrial del nitrogen amoniacal es basa en el procés de Haber-Bosch que és també electro-intensiu. Els comptadors de membrana de fibra buida son considerats com una de les tecnologies més prometedores per a la recuperació de nitrogen. Aquestes membranes es caracteritzen per la seua hidrofobicitat, la qual cosa permet únicament el pas de substàncies gasoses d'un corrent a altra. Aquesta tecnologia consisteix a posar en contacte una dissolució rica en nitrogen amoniacal a un pH elevat i una dissolució àcida. El pH elevat fa que l'amoni present es trobi en forma d'amoníac gas que és capaç d'entravessar la membrana sent capturat en el corrent àcida, normalment d'àcid sulfúric, i donant lloc a una dissolució de sulfat d'amoni. Aquesta tecnologia destaca per, ser selectiva per al nitrogen amoniacal, baix consum energètic i poques necessitats d'espai per a la seua implementació. En aquest treball es realitza un estudi sobre l'aplicació dels comptadors de membrana de fibra buida per a la recuperació de nitrogen en el camp de les aigües residuals, basant-se en els següents punts: - S'ha avaluat l'efecte dels principals paràmetres operacionals sobre el rendiment i la velocitat del procés. Aquests paràmetres són el pH, el cabal i la temperatura del corrent d'alimentació, la superfície de la membrana disponible i les característiques dels corrents àcides i d'alimentació. - S'ha desenvolupat un model matemàtic per tal de representar el procés de recuperació així com l'evolució del pH. - S'ha realitzat un estudi econòmic i ambiental de la implantació d'aquesta tecnologia a escala industrial en una depuradora - S'ha desenvolupat un sistema de control per a l'operació en continu. / [EN] Population growth and the global uncontrolled used of resources have reduced environmetal quality and highlighted the need for a change in society's mentality. This change should be carried out by new regulations based on the circular economy and sustainability and through the development and implementation of more efficcient evironmentally-friendly technologies. Wastewater treatment appears as one of the most promising industrial fields in terms of circular economy and sustainability. Wastewater acts as a sink of energy and nutrients such as nitrogen and phosphorous, which end up in wastwater treatment plants. Nitrogen is currently removed by the aerobic biological process called nitrification-denitrification. This process avoids the possibility of recovering nitrogen and requires a high energy consumption. Futhermore, ammonia is produced by the Haber-Bosch process, which also requires a lot of energy, thus increasing the need for nitrogen recovery from wastewater. The hollow fibre membrane contactor has appeared as a promising technology for nitrogen recovery. This hydrophobic membrane favours the passage of free ammonia gas from one side to the other without passing liquids. This technology puts a nitrogen-rich solution high pH stream in contact with an acid solution. The high pH makes ammonia appear as free ammonia gas, which is able to pass through the membrane. This free ammmonia is captured by an acid solution, usually sulphuric acid, producing an ammonia sulphate solution. The main advantages of this tecnology are its low energy consumption, small space requirements and the fact that it is selective to ammonia. This thesis describes an overall study of the potential of hollow fibre membrane contactor for nitrogen recovery from wastewater, for which the following aspects of the tecnlogy have been analyzed: - Operational parameters such as pH, feed Flow rate, temperature, membrane surface and the characteristics of the feed and acid stream. - A mathematical model able to represent pH and nitrogen evolution during the recovery process was developed. - An economical and environmental analysis focused on the implantation of this technology in a wastewater treatment plant. - A control system for optimizing continuous operations. / Noriega Hevia, G. (2021). Recuperación de nitrógeno mediante contactores de membrana: aplicación, modelación y control [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/178972 / TESIS

Parisavtalets målsättning om att hålla temperaturökningen på jorden väl under 2°C såväl som målsättningar inom EU och Sverige att ställa om till cirkulära affärsmo-deller för att minska utsläppen av växthusgaser är fantastiska planer. Ändå kastas det omkring en miljon möbler årligen inom Europa. Kontorsmöbler är en produktgrupp som lämpar sig väl att cirkulera och genom cirkulära affärsmodeller som försäljning av återbrukade möbler och möbelpooler kan kontorsmöblernas livslängd förlängas. Både klimatpåverkan och resursanvändning kan reduceras när en cirkulär affärsmo-dell används. Den offentliga sektorn upphandlar i huvudsak nytillverkade kon-torsmöbler trots att återbruk kan spara både pengar och minska miljöbelastningen.I Söderhamns kommuns kretsloppsplan finns en indikator på att kommunen ska minska inköpen av nya kontorsmöbler med 20% till år 2025 (jämfört med år 2021). Söderhamns kommun har en möbelpool som tar emot möbler från kommunens in-terna verksamheter och distribuerar möblerna dit behov finns inom kommunen. I Söderhamns kommun saknas underlag på om det är kostnads- och klimatpåverkans-effektivt att använda sig av cirkulära affärsmodeller vid anskaffning av kontorsmöbler och så vitt vi vet har det inte tagits hänsyn till samhällsekonomiska effekter i liknande studier.Denna fallstudie jämför i fyra olika scenarier kostnader samt klimatpåverkan vid an-skaffande av kontorsmöbler med Söderhamns kommuns förutsättningar. Scenario 1 består av nyinköp, scenario 2 består av begagnade inköp och scenario 3 består av in-terncirkulering via en möbelpool. I scenario 4 redovisas kostnaderna för kontors-möblerna med kommunekonomiska effekter i form av minskade kostnader för för-sörjningsstöd och ökade skatteintäkter, medan klimatpåverkan är densamma som i scenario 3.Syftet med studien är undersöka vilket scenario som har lägst kostnads- samt klimat-påverkan. Datainsamlingen bestod av vetenskapliga artiklar, statistik från möbelpoo-len i Söderhamns kommun, miljövarudeklarationer (EPD) för utvalda kontorsmöb-ler, rapporter samt information från websidor. Resultatet visar att interncirkulation av kontorsmöblerna med en kommunekonomisk effekt har lägst kostnad och klimat-påverkan. / The Paris Agreement objective to keep the temperature increase on earth well be-low 2°C as well as goals within the European Union and Sweden to switch into cir-cular business models to reduce greenhouse gas emissions are great plans. Neverthe-less, around one million pieces of furniture are thrown away annually in Europe. Office furniture is a product group that is well suited to circulate, and the lifespan of the office furniture can be extended through circular business models such as the sale of used furniture and furniture pools. Use of material resources as well as cli-mate impact can be reduced when a circular business model is used. The public sec-tor procures newly manufactured office furniture, even though reuse can save money as well as reduce the environmental impact.In the cycle plan of Söderhamn municipality there is an indicator that the municipal-ity should reduce the purchase of new office furniture by 20% by the year 2025 (compared to 2021). The municipality of Söderhamn has a furniture pool that re-ceives furniture from different departments within the municipality and distributes the furniture wherever there is a need. In the municipality of Söderhamn there is a gap of knowledge whether using circular business models to purchase office furni-ture is effective in terms of impact on costs and climate, and as far as we know, soci-oeconomic effects have not been considered in similar studies.This case study compares costs and climate impact when office furniture is pur-chased within Söderhamn municipality conditions in four different scenarios. Sce-nario 1 consists of new purchases, scenario 2 consists of second-hand purchases and scenario 3 consists of internal circulation by a furniture pool. In scenario 4, the of-fice furniture costs take consideration to municipal economic effects in the form of reduced social security costs and increased tax revenue, while the climate impact is the same as in scenario 3.The purpose of the study is to investigate which scenario has the lowest cost and cli-mate impact. The data collection consisted of scientific articles, statistics from the furniture pool in Söderhamn municipality, environmental product declarations (EPD) for selected office furniture, reports, and information from websites. The re-sult shows that internal circulation of the office furniture with a municipal economic effect has the lowest cost and climate impact.

Sweden's economy is currently heavily dependent on a linear economy model, where raw material ultimately is discarded as waste. The linear approach is unsustainable for manufacturing companies in the long term. To embrace a sustainable business model and ensure future competitiveness, vehicle manufacturers are actively exploring alternative strategies to reduce emissions. To meet the emission reduction targets established by EU regulations, the industry is actively embracing the adoption of electrification and autonomous vehicles. However, the management of end-of-life for electric vehicles and waste has not kept pace with the industry's growth. To address these challenges, there is a growing recognition of the need to transition towards a circular economy, which focuses on eliminating waste, maximizing the value of materials, and promoting environmental regeneration. This study focuses on identifying the barriers, enablers and opportunities that support the implementation of circular economy strategies within a Swedish vehicle manufacturing company, specifically in the areas of Rethink, Remanufacture, and Repurpose. The research methodology involved conducting literature reviews and interviews with company representatives, research institutes, and external experts in relevant fields. Additionally, an internal survey was conducted to assess employee attitudes and knowledge regarding circular business and the selected strategies. Through the analysis, several barriers and opportunities emerged, including cross-sector collaboration, co-creation, circular design, technology, ownership models, regulations, and organisational considerations. The findings from the literature study, the survey and the interviews were used for the development of the conceptual framework Case Company Circularity Platform. The platform aims to foster cross-sector collaborations through Repurposing vehicle components on a digital platform. To validate the potential of the concept, workshops were conducted with potential customers. The feedback received from the potential customers provided valuable insights, enabling further research and refinement of the concept. The analysis highlights the importance of clear goal-setting and defining objectives within the organisation. It emphasizes the need for cross-sector collaboration, leveraging advanced technologies for component tracking and Repurposing throughout their lifecycle, implementing a Product-as-a-Service ownership model. To achieve the desired legislative changes that promote circular economy, the case company must demonstrate a strong commitment and unified approach alongside the industry. By embracing circular practices and advocating for legislative changes, the case company can play a leading role in promoting sustainability and setting new industry standards. Overall, Repurposing presents an exciting opportunity for the case company to contribute to the way towards a sustainable future. / Sverige präglas av en linjär ekonomi, vilket innebär att råvaror utvinns, produceras, konsumeras, och sedan slängs som avfall. Detta koncept är inte hållbart på lång sikt för att driva ett tillverkningsföretag. I Sverige står transportsektorn för den största andelen av utsläpp i hela landet, där 94% av transportsektorns utsläpp kommer från vägtransporter. EU-förordningar har fastställt mål för att minska utsläppen. För att uppnå dessa mål arbetar tillverkningsföretag aktivt med utvecklingen av elektrifierade och autonoma fordon, medan hanteringen av "end of life" för dessa fordon och deras avfall inte hänger med i branschens tillväxt. Dessa utmaningar möts genom att övergå till en cirkulär ekonomi, som fokuserar på att minska avfall, maximera värdet av material och främja miljömässig återhämtning. Studiens mål är att undersöka hinder och möjligheter för att stödja implementeringen av cirkulära ekonomistrategier för en fordonstillverkare i Sverige, med fokus på strategiområdena "Rethink", "Remanufacture" och "Repurpose". Forskningsmetoden genomfördes genom litteraturstudier och intervjuer med företagsrepresentanter, forskningsinstitut och externa experter inom relevanta områden. En intern enkät genomfördes för att undersöka de anställdas förhållningsätt och kunskaper kring en cirkulär affärsverksamhet samt de valda strategierna. Resultaten från litteraturstudien, enkäten och intervjuerna användes för att utveckla det konceptuella ramverket "Case Company Circularity Platform". Syftet med plattformen är att främja tvärsektoriellt samarbete och en förlängning av fordonskomponenternas "end-of-life" genom utvecklingen av universellamodulära fordonskomponenter. För att validera potentialen i konceptet genomfördes fokusgrupper med potentiella kunder. Återkopplingen från de potentiella kunderna gav värdefulla insikter och förslag för framtida arbete med konceptet. Analysen betonar vikten av tydliga målsättningar inom en organisation. Den understryker också behovet av tvärsektoriellt samarbete och att nyttja avancerad teknik för spårning och återanvändning av komponenter under hela dess livscykel. Produkter som tjänster är en ägandeskapsmodell som anses vara en viktig faktor i en cirkulär ekonomi. Det är nödvändigt för företag inom fordonsindustrin att samarbeta för att uppnå lagändringar som främjar en cirkulär ekonomi. Genom att implementera cirkulära metoder och påverka lagstiftningen kan företaget inta en ledande roll i att främja hållbarhet och etablera nya branschstandarder. Sammantaget ger Repurposing en spännande möjlighet för företaget att bidra till en hållbar framtid.

[pt] A Educação Ambiental se consolida através dos processos pelos quais o indivíduo e a coletividade constroem valores sociais, conhecimentos, habilidades, atitudes e competências voltadas à conservação do meio ambiente, bem de uso comum do povo, essencial à sadia qualidade de vida e sua sustentabilidade. E deve ser abordada interdisciplinarmente de modo que os educandos compreendam a relação do homem com o meio ambiente e desenvolvam atitudes sustentáveis. Assim, surge a necessidade de criar práticas pedagógicas voltadas à sustentabilidade, como com foco em economia circular que, a exemplo da Educação Ambiental, é pautada pelo desejo de um crescimento sustentável. A economia circular tem como base os princípios de eliminação de resíduos e da poluição, mantendo os produtos e materiais recicláveis e renováveis em uso e regeneração de sistemas naturais, buscando atender às necessidades atuais dos seres humanos, sem comprometer o futuro das próximas gerações. Neste sentido, foi desenvolvida uma cartilha pedagógica de Educação Ambiental com foco em economia circular, trazendo exemplos práticos e instruções de como abordar esse tema em sala de aula, em diferentes disciplinas indo da educação infantil, aos ensinos fundamental e médio. A Cartilha teve como objetivo principal sensibilizar os professores sobre a importância da Educação Ambiental e incentivá-los a utilizar exemplos práticos de economia circular em aula, visando mitigar a degradação da natureza bem como o seu iminente esgotamento. / [en] Environmental Education is consolidated through the processes by which the individual and the community build social values, knowledge, skills, attitudes and competences aimed at conserving the environment, a good for common use by the people, essential to a healthy quality of life and its sustainability. And it must be approached in an interdisciplinary way so that students understand the relationship between man and the environment and develop sustainable attitudes. Thus, the need arises to create pedagogical practices focused on sustainability, such as focusing on a circular economy that, like Environmental Education, is guided by the desire for sustainable growth. The circular economy is based on the principles of eliminating waste and pollution, keeping products and recyclable and renewable materials in use and regenerating natural systems, seeking to meet the current needs of human beings, without compromising the future of the next generations. In this sense, a pedagogical booklet on Environmental Education was developed with a focus on circular economy, bringing practical examples and instructions on how to approach this topic in the classroom, in different subjects ranging from early childhood education, to elementary and high school. The booklet s main objective was to raise awareness among teachers about the importance of environmental education and encourage them to use practical examples of circular economy in class, with a view to mitigating the degradation of nature as well as its imminent depletion.

There is an urgent need to transition to more sustainable cities and to do so we must identify in what ways and where cities are unsustainable. Urban metabolism offers a way to provide insight into how to move from linear to more sustainable, circular flows of energy and material in the urban area. Incorporating circular economy principles into the urban metabolism concept offers a promising way to reduce urban resource flows and increase the sustainability of the urban system. This thesis aims to combine an urban metabolism framework with circular economy indicators to create an urban circular economy framework, to support the transition towards more sustainable cities. This was achieved by identifying urban metabolism frameworks at the urban scale as well as several circular economy indicators, and then developing criteria for assessing them. It was found that several of the urban metabolism frameworks lacked an inclusion of hinterlands and a life cycle perspective, but provided various approaches to the urban metabolism. Assessment of the identified circular economy indicators showed that there is a lack of flow-based indicators that evaluate the social dimension of sustainability. To assess this in an adequate way there is a need to develop flow-based circular economy indicators, or alternatively urban metabolism frameworks which incorporate the social aspects. Furthermore, there is a need to develop more evaluation criteria and a categorisation for assessing the circular economy indicators. This would ensure that all sectors and some scales of delineation are addressed and provide a holistic understanding of the circular economy. Still, a somewhat holistic view can be gained from the combination of several indicators, as shown in the circular economy framework developed in this thesis. The framework was developed by combining a multilevel urban metabolism framework with 17 of the selected circular economy indicators. Out of these, 16 could be applied directly to the multilevel framework and together they cover all assessment criteria for circular economy indicators. This new framework is extensive and can be used to evaluate circular economy from a sustainable point of view. However, it is not fully holistic since it does not cover all sectors and could use a larger set of indicators. Still, by providing an example of an urban circular economy framework, this thesis offers a step towards the development of urban circular economy frameworks. / Det finns ett akut behov att övergå till mer hållbara städer, och för att kunna göra det måste vi identifiera på vilka sätt städer är ohållbara. Urban metabolism är ett koncept som ger insikt i hur det är möjligt att gå från linjära till mer hållbara, cirkulära flöden av energi och material i urbana områden. Integrationen av principer från cirkulär ekonomi i den urbana metabolismen erbjuder ett lovande sätt att minska urbana resursflöden och därmed öka städers hållbarhet. Denna uppsats kombinerar ett ramverk för urban metabolism med indikatorer för cirkulär ekonomi och skapar på så sätt ett ramverk för urban cirkulär ekonomi. Syftet med det nya ramverket är att kunna stödja övergången till mer hållbara städer. Detta uppnåddes genom att identifiera ramverk för urban metabolism på urban skala, samt flera indikatorer för cirkulär ekonomi, samt utveckla kriterier för att utvärdera dessa. Det visade sig att flera av ramverken för urban metabolism inte behandlade påverkan på kringliggande områden och ett livscykelperspektiv, men gav olika tillvägagångssätt för att undersöka den urbana metabolismen. Utvärdering av de identifierade indikatorerna för cirkulär ekonomi visade att det saknas flödesbaserade indikatorer som bedömer den sociala dimensionen av hållbarhet. För att bättre kunna bedöma detta bör det utvecklas flödesbaserade indikatorer för cirkulär ekonomi, alternativt ramverk för urban metabolism som integrerar de sociala aspekterna. Dessutom finns det behov av att utveckla fler utvärderingskriterier för att bedöma indikatorerna, samt en kategorisering av dessa. Detta skulle säkerställa att alla sektorer och vissa detaljnivåer av flöden tas upp och ge en bättre helhetsförståelse för den cirkulära ekonomin. Utan dessa förbättringar kan dock ändå en något holistisk uppfattning erhållas från kombinationen av flera indikatorer, vilket visas i det skapade ramverket för cirkulär ekonomi. Ramverket utvecklades genom att kombinera ett flernivåigt ramverk för urban metabolism med 17 av de valda indikatorerna för cirkulär ekonomi. Av dessa kunde 16 tillämpas direkt på olika nivåer i nivåstrukturen från DPSIR Multilevel Framework. Tillsammans täcker de alla bedömningskriterier för indikatorer för cirkulär ekonomi. Detta nya ramverk är omfattande och kan användas för att utvärdera cirkulär ekonomi ur ett hållbarhetsperpektiv. Det är dock inte helt holistiskt eftersom det inte täcker alla sektorer och skulle kunna använda en större uppsättning indikatorer. Genom att ge ett exempel på ett ramverk för urban cirkulär ekonomi, erbjuder denna avhandling trots detta ett steg mot utvecklingen av ramverk för cirkulär ekonomi.

There is an increasing awareness of the opportunities offered by the circular economy as a transition away from the linear economy that depletes the resources available. Manufacturing companies are especially challenged in this transition since they are often based on linear business models and supply chains. One way to achieve a circular supply chain is to dematerialize, which means that the use of physical products decreases, for example with the help of servitization. Dematerialization can be used to create opportunities to slow- and close loops which are two important mechanisms to reach circularity. The aim of this study is to explore what barriers exist and how these hamper the use of servitization as a part of dematerialization of supply chains in order to slow- and close loops. In this area, previous research is limited, especially when it comes to manufacturing companies and their supply chains. To address its aim the study employed a qualitative research method, including semi-structured interviews complemented by document analysis. This study identifies twelve specific obstacles for using dematerialization to reach a circular supply chain, and these can be broadly categorized in traditions, profit versus sustainability, business models, collaboration, and external factors. The conclusion of this study contributes by putting the findings in connection to previous research, as well as recommendations to manufacturing companies on how to overcome the barriers.