La tesi estudia aspectes relacionats amb el telecontrol digital de centrals hidràuliques de generació d'energia elèctrica, aportant una estratègia de regulació lineal òptima (RLO) que permet incloure en la formulació -i, per tant, compensar) els retards en el càlcul de l'acció de control. A més, la aportació d'una llei de control multinivell (multirate) permet millorar l'estabilitat quan es produeixen asincronismes entre la recepció de les telemesures i l'enviament de les ordres a les unitats generadores. Per a la validació de resultats, s'ha elaborat un model realista del sistema de generació de la zona catalana, acoblat a la resta peninsular i al francès. També s'aporta un exhaustiu estudi bibliogràfic sobre estratègies de regulació potència-freqüència (RPF) .El la llei de control multinivell, s'ha considerat la possibilitat de reduir l'esforç de generació ponderant les realimentacions dels reguladors de velocitat de diferents unitats generadores. A més de tècniques de control Digital i de RLO; la tesi empra metodologies derivades de la Teoria de Sistemes de Gran Escala (LSS), dissenyant-ne els reguladors d'àrea autònoma (model de dues àrees d'Elgerd y Fosha) sobre una base de suboptimalitat, per posteriorment enfocar en el bloc coordinador tant efectes beneficiosos (Siljak) com perjudicials (Sundareshan) de les interconnexions entre subsistemes de la xarxa elèctrica / Esta tesis estudia aspectos relacionados con el telecontrol digital de las centrales hidráulicas de generación de energía eléctrica, aportando una estrategia de regulación lineal óptima (RLO) que permite incluir en la formulación - y, por tanto, compensar- los retardos de cálculo de la acción de control. Además, la aportación de una ley de control multinivel (multirate) permite mejorar la estabilidad cuando se producen asincronismos entre la recepción de las telemedidas y el envío de órdenes a las unidades generadoras. Para la validación de resultados, se ha elaborado un modelo realista del sistema de generación de la zona catalana, acoplado al resto peninsular y al francés. Además, se aporta un exhaustivo estudio bibliográfico sobre estrategias de regulación potencia-frecuencia (RPF).En la ley de control multinivel, se ha considerado la posibilidad de reducir el esfuerzo de generación ponderando las realimentaciones de los reguladores de velocidad de diferentes unidades generadoras. Además de técnicas de control digital y de RLO; la Tesis usa metodologías derivadas de la teoría de Sistemas de Gran Escala (LSS), diseñándose los reguladores de área autónoma (modelo de dos áreas de Elgerd y Fosha) sobre bases de suboptimalidad, para luego abordar en el bloque coordinador los efectos beneficiosos (Siljak) o perjudiciales (Sundareshan) de las interconexiones entre subsistemas de la red eléctrica. / This thesis assesses some aspects related with the digital telecontrol of hydraulic power plants, contributing with a control strategy based on the optimal linear regulator (OLR) which allows including -and, therefore, to compensate- the delays due to the control action computation in the problem formulation.Besides, the new control law (multilevel & multirate) permits to improve the stability degree when it exists some asynchronism between the telemeasurements reception and the emission to the power units of the control commands. For checking theoretical results (in computer simulation), a realistic model of the Catalan power system (power generation &transportation levels) linked to the rest of the Iberian peninsular system, as well as to the French one, has been made. Additionally, a huge bibliographical study on power-frequency regulation strategies is documented in the thesis. In the design of the multirate control law, the possibility to reduce generation efforts by weighting the feedback signals from different velocity (frequency) regulators has been considered. In addition to the Digital Control and OLR techniques, other methodologies from the Large Scale Systems (LSS) theory have been used. In particular, on a two-area model (Elgerd & Fosha model), the OLR design is made in a sub-optimality basis, being latter enlarged with a coordinator in order to take into account both beneficial (Sundareshan) or damaging (Siljak) aspects due to the electric interconnections with the whole power grid.

En esta investigación se analiza la demanda residencial de electricidad en España durante el corto plazo. Este análisis nos permitirá obtener evidencia sobre el perfil de conducta de los consumidores, a través de sus elasticidades de demanda y sobre los efectos de la tarifa sobre el mercado.En particular sostenemos que la demanda de electricidad no sólo depende del precio de este bien y del nivel de renta de los consumidores, sino también de las propias características de los individuos, de sus viviendas y de su ubicación geográfica. Asimismo, los consumidores residenciales reaccionan ante variaciones en su nivel de renta y en el precio de la electricidad. Dada esta sensibilidad, la tarifa en dos partes existentes en España tiene implicaciones económicas relevantes en el mercado, puesto que no ofrece señales de precios adecuadas para que los consumidores gestionen su demanda de forma eficiente.Para contrastar empíricamente las hipótesis anteriores se realiza un análisis en el que se explotan microdatos de la Encuesta Continua de Presupuestos Familiares, del Instituto Nacional de Estadística, en 1999. Sobre estos datos se aplican técnicas de estimación paramétricas y no paramétricas, en el marco de la teoría neoclásica del comportamiento del consumidor. La metodología y los resultados se contextualizan, a su vez, en la literatura teórica y empírica internacional de las últimas décadas.Esta investigación cubre un vacío de trabajos en la literatura del sector en España, ofreciendo resultados relevantes sobre la conducta de los consumidores domésticos de electricidad. Asimismo, el trabajo proporciona las técnicas necesarias para crear una base de datos adecuada y susceptible de ser utilizada en los análisis de demanda eléctrica con microdatos en España.

Gràcies als avenços de l'electrònica de potència, la microelectrònica i la teoria de control s'ha generalitzat l'ús dels controls vectorials del motor d'inducció en aplicacions industrials. Les prestacions d'aquests controls són funció directa del grau de certesa en el coneixement, en tot moment, de la posició del flux a l'interior de la màquina. En conseqüència, és molt important , no solament el coneixement de la velocitat del rotor, sinó el de la posició d'aquest. En moltes de les aplicacions industrials el desig principal és eliminar el sensor de velocitat però en cap cas es desitja disminuir les prestacions dinàmiques del sistema d'accionament del motor. L'interès d'aquests accionaments sense sensor "Sensorless" és doble, cal que el sistema pugui controlar el més ampli rang possible de velocitats i, a més, tenir una ràpida resposta.De l'estudi dels diferents sistemes d'estimació s'extreu que els sistemes amb major resolució són més complexos i més difícils d'implementar i, per tant, industrialment menys viables. Els sistemes complexos necessiten un coneixement exacte dels paràmetres del motor i són molt influenciables per les seves variacions, per això necessiten rutines d'estimació de paràmetres. Finalment, els sistemes més simples són fàcils d'implementar però tenen una pitjor resposta dinàmica Els objectius plantejats en aquesta tesi són:1) Desenvolupar i validar un estimador de velocitat per a una regulació Sensorless.2) Tancar el llaç de velocitat amb un control vectorial.3) Implementar el sistema tenint en compte la seva viabilitat pràctica.En aquesta tesi es proposa implementar un sistema de control de la velocitat d'un motor d'inducció sense sensor de velocitat (Sistema sensorless) de baix cost. Per estimar la velocitat es proposa la idea de millorar la resposta dinàmica d'un estimador de velocitat en règim permanent. Per a l'estimació de velocitat, s'implementen dos estimadors de velocitat treballant en paral·lel: l'estimador en règim permanent i l'estimador en règim transitori. Per tal d'obtenir el bo i millor d'ambdós estimadors, es realitza un promig intel·ligent de les dues velocitats estimades mitjançant un sistema basat en lògica "fuzzy". Aquest sistema "fuzzy" intel·ligent, és capaç d'obtenir la relació òptima de promitjat entre les dues estimacions en funció del punt de treball del motor; punt de treball que ve determinat per la velocitat del motor i el nivell o grau de règim permanent. Per tancar el llaç de control de la velocitat amb la velocitat estimada es proposa la utilització d'un sistema de control de parell FAM i un regulador PI.L'estimador en règim transitori ofereix una velocitat estimada que difícilment és pot fer servir degut al soroll que conté, si no es realitza un procés de filtrat. Aquest soroll és conseqüència dels derivadors, de la divisió que incorpora l'algoritme d'estimació i del soroll provinent del corrent del motor. S'ha dissenyat un filtre adaptatiu (fuzzy), que en funció del punt de treball del motor, varia la seva freqüència de tall òptima. Així, s'estableix un equilibri entre el retard degut a un filtrat fort i l'excés d'arrissada que implica un filtrat massa suau. Les variables que proporcionen la informació del punt de treball per seleccionar la freqüència de tall són la pròpia velocitat estimada i la derivada d'un corrent proporcional al parell (obtingut amb l'algoritme de l'estimador en règim permanent); és a dir el nivell de règim permanent. El sistema fuzzy en conjunt s'ha dissenyat el més simple possible en pro de la viabilitat de la seva futura implementació.Per estalviar la mesura directa de la tensió del motor s'ha dissenyat un model de l'inversor a implementar.L'accionament del motor d'inducció implementat tanca el llaç de velocitat mitjançant un control vectorial emprant la velocitat estimada de l'estimador proposat en aquesta tesi. / Due to the improvements on power electronics, microelectronics and control theory, vector control of the induction motors has gained importance and its usage has grown in industrial applications. Vector controls are good induction motor drives because of its motor torque accuracy and its excellent dynamic performance. However, it is well known that this good performance depends on the knowledge of the position of the motor flux. Consequently, it is really important to know not only the rotor speed but also its exact position. Therefore, it is difficult to have a good performance with a vector control without measuring the position of the rotor, which is usually measured by encoders, etc. The usage of encoders increases the price of the drive.The main aim in many industrial applications is to avoid implementing a speed sensor in the motor because either this sensor can't be implemented in the system or a low cost system is desired. Nevertheless, the system must keep all its properties of dynamic behaviour and good performance. So the development of a sensorless induction motor drive is nowadays a wide field of research. The interest of sensorless systems is double; the system must be able to control the widest range of speed and must have a fast dynamic response. There are several classifications about sensorless systems but the most generic one is the classification that shows the difference between low cost and high cost systems. The first ones have a low cost but a low performance, whilst the second ones have a high performance but the drive has a high cost.In this thesis a low cost sensorless induction motor drive is presented. A sensorless speed estimator has been developed, the speed loop has been closed by means of a vector control and the implementation has taken in consideration its further viability. To obtain the estimated speed two estimators work at the same time. A fuzzy system filters the response of one of them in order to get a better response. The same fuzzy system makes an intelligent weighed average between the responses of both estimators to get the final estimated speed. The final response is better than the separately responses of both estimators. The value of the motor voltage is needed to estimate the speed, so a model of the inverter is presented to avoid the use of any voltage measurement over the motor. Finally, the proposed system has been experimentally tested and the results validate all algorithms and the thesis proposals.

La peridermis és una estructura complexa que protegeix els òrgans vegetals madurs (secundaris) i les zones que han sofert ferides de la pèrdua d'aigua i dels patògens. Aquesta funció barrera és deguda al fel·lema o súber, un teixit format per cèl·lules suberificades. Tant el fel·lema com la suberina són crucials per la vida de les plantes terrestres, però pràcticament no es coneix res dels processos moleculars que regulen la seva formació, probablement degut a la manca de models adequats. En aquesta tesi s'han identificat i caracteritzat gens induïts al fel·lema mitjançant la combinació de dues plantes models. L'escorça d'alzina surera (Quercus suber) s'ha utilitzat per aïllar gens candidats de la formació del fel·lema i per investigar el comportament d'alguns d'aquests gens durant l'estació de creixement, mentre que la pela de la patata (Solanum tuberosum) s'ha utilitzat en estudis de genètica reversa per demostrar la funció d'alguns gens reguladors al fel·lema. / The periderm is a complex structure that protects plant mature (secondary) organs and wounded tissues from water loss, injuries and pathogens. This barrier capacity is accomplished by the cork layer of the periderm, a tissue made of dead cells with suberin deposited into cell walls. Although cork and suberin are critical for the survival of land plants, very few is known about the molecular processes involved in their biosynthesis and differentiation, probably due to the lack of appropriate plant models. Here we developed a strategy to identify and characterize cork candidate genes using a combination of two model plants for periderm studies. The bark of cork oak (Quercus suber) was used to identify candidate genes and to analyze the seasonal behaviour of some of these genes. The potato (Solanum tuberosum) tuber was used to demonstrate the role of some selected candidates in the regulation of cork by reverse genetic analyses.

The c-Myc transcription factor is a key player in cell homeostasis, being commonly deregulated in human carcinogenesis. In this PhD thesis we have addressed the question how regulatory mechanisms restrain the oncogenic activity of c-Myc and its impact on cell differentiation. In the first half, we report that PML promotes destabilization of c-Myc protein and re-activation of c-Myc-repressed target genes. The consequent re-expression of the cell cycle inhibitor CDKN1A/p21 mediates differentiation of leukemic cells. In the second half of the thesis we identified a novel mechanism of gene regulation by c-Myc, which is mediated through its interaction with DNA-bound RARα. In undifferentiated cells, c-Myc/Max dimers cooperate with RARα in the repression of genes required for differentiation. Upon phosphorylation of c-Myc by the previously identified Pak2, the complex switches from a repressive to an activating function by releasing Max and recruiting transcriptional coactivators. These findings add a new and at least partially Max-independent mechanism for transcriptional regulation by c-Myc and also discover an unexpected function of c-Myc in inhibiting and promoting cellular differentiation. Taken together, our results describe two new mechanisms that counteract the oncogenic activity of c-Myc. Both PML and Pak2 can be considered as tumor suppressors since they modulate c-Myc function in a way that ultimately promotes differentiation of leukemic cells. This knowledge provides the basis for novel approaches to be exploited for the development of c-Myc-targeted therapies. / El factor de transcripció c-Myc juga un paper clau en l’homeòstasi cel·lular, essent freqüentment desregulat en la carcinogènesi humana. En aquesta tesi s’ha estudiat com diferents mecanismes reguladors poden frenar l’activitat oncogènica de c-Myc i el subsegüent impacte en la diferenciació cel·lular. A la primera meitat de la tesi, es demostra que PML promou la desestabilització de la proteïna c-Myc i, en conseqüència, la reactivació dels genes diana reprimits per c-Myc. Entre aquests gens diana es troba l’inhibidor del cicle cel·lular CDKN1A/p21, la reexpressió del qual provoca la diferenciació de cèl·lules leucèmiques induïda per PML. En la segona meitat, s’identifica un nou mecanisme de regulació transcripcional per part de c-Myc a través de la interacció amb RARα, el qual està unit a l’ADN. En cèl·lules indiferenciades, els dimers c-Myc/Max cooperen amb RARα en la repressió de gens essencials per a la diferenciació. Un cop c-Myc és fosforil·lat per la kinasa Pak2, el complex de c-Myc amb RARα esdevé activador mitjançant la pèrdua de Max i el reclutament de coactivadors transcripcionals. Aquest descobriment suposa un nou mecanisme mitjançant el qual c-Myc pot exercicir la regulació gènica almenys en part independentment de Max, i també revela una funció desconeguda de c-Myc en la inhibició i promoció de la diferenciació cel·lular. En conjunt, aquests resultats descriuen dos nous mecanismes que contrarestren l’activitat oncogènica de c-Myc. PML i Pak2 poden ser considerats supressors de tumors ja que modulen la funció de c-Myc per a promoure la diferenciació de les cèl·lules leucèmiques. Aquests descobriments poden utilitzar-se com a base pel desenvolupament de noves teràpies anti-tumorals que tinguin com a diana la proteïna c-Myc.

The informational content of 3' splice sites is low and the mechanisms whereby they are selected are not clear. Here we enunciate a set of rules that govern their selection. For many introns, secondary structures are a key factor, because they occlude alternative 3'ss from the spliceosome and reduce the effective distance between the BS and the 3'ss to a maximum of 45 nucleotides. Further alternative 3'ss are disregarded by the spliceosome because they lie at 9 nucleotides or less from the branch site, or because they are weak splice sites. With these rules, we are able to explain the splicing pattern of the vast majority of introns in Saccharomyces cerevisiae. When in excess, L30 blocks the splicing of its own transcript by interfering with a critical rearrangement that is required for the proper recognition of the intron 3' end, and thus for splicing to proceed. We show that the protein Cbp80 has a role in promoting this rearrangement and therefore antagonizes splicing regulation by L30. / Tanto la información que define el sitio de splicing 3' como los mecanismos de selección del mismo son poco conocidos. En este trabajo, proponemos una serie de reglas que gobiernan esta selección. Las estructuras secundarias son claves en el caso de muchos intrones, porque son capaces de ocultar sitios de splicing alternativos 3' al spliceosoma, y además reducen la distancia efectiva entre el punto de ramificación y el sitio de splicing 3' a un máximo de 45 nucleotidos. Otros sitios de splicing alternativo 3' no son considerados por el spliceosoma como tales porque se encuentran a 9 nucleotidos o menos del punto de ramificación, o porque son sitios de splicing débiles. Con estas reglas somos capaces de explicar el splicing de la mayoría de intrones de Saccharomyces cerevisiae. El exceso de proteína L30 bloquea el splicing de su propio tránscrito porque interfiere con la reorganización necesaria para el correcto reconocimiento del 3' final del intrón, y por tanto de su splicing. Demostramos que la proteína Cbp80 está implicada en promover esta reorganización y que por tanto antagoniza la regulación del splicing por L30.

Yersinia enterocolitica es un patógeno Gram-negativo que provoca diversos síndromes gastrointestinales y expresa una panoplia de factores de virulencia, la mayoría regulados por la temperatura. El lipopolisacatido (LPS) es uno de los principales factores de virulencia de las bacterias Gram-negativas patógenas. Además, es una de las moléculas reconocidas por el sistema inmune innato y diana de los péptidos antimicrobianos. Por consiguiente, no es de extrañar que las bacterias modifiquen la estructura de su LPS con el fin de resistir a la defensa del sistema inmune. En esta Tesis Doctoral se han identificado los loci responsables de las modificaciones del lípido A de Y. enterocolitica O:8 (YeO8) y se ha demostrado que están reguladas por la temperatura. Se ha definido un circuito regulatorio complejo en el que intervienen los sistemas PhoP/PhoQ y PmrA/PmrB y en el que RovA y H-NS son piezas centrales. Además se demuestra que el lípido A tiene un papel en la virulencia de YeO8. Por último , se han identificado por primera vez en YeO8 la enzima PmrC, encargada de la adición de fosfoetanolamina al lípido A y la enzima LpxR encargada de la deacilación del lípido A.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi es centra en la política europea de l'espectre radioelèctric i presta especial atenció a l'harmonització del dividend digital al Regne Unit i Espanya. La metodologia es basa en una revisió bibliogràfica i hemerogràfica completada amb un conjunt d'entrevistes amb representants de diferents organismes de regulació del Regne Unit i Espanya, i de la mateixa Comissió Europea. En la primera part de la tesi es realitza una aproximació conceptual, des d'una vessant tècnica i jurídica, a la xarxa radioelèctrica i al dividend digital, espai alliberat una vegada completada la transició a la TDT. Seguidament, s'aborda la naturalesa, àmbits de regulació de la xarxa radioelèctrica, actors, models i evolució de les formes de gestió. El tercer capítol es centra en la Unió Europea com actor de la política de l'espectre radioelèctric des de mitjans de la dècada dels 80 fins a l'actualitat. En la darrera part de la tesi es descriuen i analitzen les actuacions de la UE destinades a harmonitzar el dividend digital fent especial referència a les conseqüències d'aquesta harmonització sobre les estructures nacionals i la planificació de la TDT en els dos països estudiats, el Regne Unit i Espanya. / El objeto de estudio de esta tesis se centra en la política europea del espectro radioeléctrico y presta una especial atención a la armonización del dividendo digital en el Reino Unido y España. La metodología está basada en una revisión bibliográfica y hemerográfica completada con un conjunto de entrevistas con representantes de diferentes organismos de regulación del Reino Unido y España, y de la misma Comisión Europea. En la primera parte de la tesis se realiza una aproximación conceptual, desde una vertiente técnica y jurídica, a la red radioeléctrica y al dividendo digital, espacio liberado una vez se ha completado la transición a la TDT. Seguidamente, se aborda la naturaleza y ámbitos de la regulación de la red radioeléctrica, sus actores, modelos y evolución de sus formas de gestión. El tercer capítulo se centra en la Unión Europea como actor de la política del espectro radioeléctrico desde mediados de la década de los 80 hasta la actualidad. En la última parte de la tesis se describen y analizan las actuaciones de la UE destinadas a armonizar el dividendo digital y se atiende especialmente a las consecuencias que esta armonización tiene sobre las estructuras nacionales y la planificación de la TDT en los dos países estudiados, el Reino Unido y España. / The object of study of this thesis focuses on the European radio spectrum policy in particular the harmonization of the digital dividend in the United Kingdom and Spain. The methodology is based on a multidisciplinary bibliographic review completed with an in-depth interviews with policy-makers from the national regulatory authorities and the European Commission. The first chapter of the dissertation consists of a conceptual approach of radio spectrum network and the digital dividend, the amount space released once the switch-over is completed. Afterwards, it deals with the nature of spectrum regulation, its actors, models and evolution of spectrum management. Its third chapter focuses on the European Union as a spectrum policy actor from the 80's onwards. Finally, this thesis analyses the EU actions oriented to the harmonisation of the digital dividend, and pays special attention to its consequences on national structures and DTT plans of the United Kingdom and Spain.

Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI) 2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació 3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursivaLa recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions. En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura. En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients. En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura. En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat. Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura. / Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI) 6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación 7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursivaLa recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones. En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura. En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes. En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura. En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad. Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura. / From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles 3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse communityData collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived. Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management. Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware. Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues. Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity. Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.

Study of the impact of some emotional factors related to food intake. The research is based on the design and observational cross-cultural adaptation and validation of assessment tools for emotional eating (EES-C) and eating behavior (EPI-C) in 379 non-pathological adolescents (14 -18 years old).
The factorial structure, the concurrent validity, the discriminant and reliability of the original scales were maintained. 
The girls showed a higher emotional intake in AAF in the EES-C and higher scores in DIER and EEAT in the EPI-C. The boys showed the higher scores in PAR.
We found significant differences between different types of emotional eating and sex in the AAF, and DEP subscales. A higher percentage of girls belonged to the type II and obtained the highest scores in Diet ChEAT and depressive symptoms by CDI assessment.
Diet restriction increased 3 times the risk of eating disorders, and greater parental control increased the risk of TCA twice. / Estudi de la incidència de factors emocionals relacionats amb ingesta alimentaria. Disseny descriptiu, observacional i transversal d’adaptació i validació cultural dels instruments d’avaluació de la ingesta emocional (EES-C) i de la conducta alimentària (EPI-C) en 379 adolescents no clínics (14 -18 anys). Es mantingué estructura factorial, validesa concurrent, discriminant i fiabilitat de les escales originals. Les noies presentaren major ingesta emocional en AAF i UNS de l’EES-C i puntuacions més elevades en DIER i EEAT en l’EPI-C. Els nois presentaren puntuacions més elevades en PAR. Es trobaren diferències significatives entre tipologies d’ingesta emocional en AAF, DEP i UNS i diferències de sexe. Un percentatge més elevat de noies pertanyien a la tipologia II i obtingué puntuacions més elevades en DIETA mesurada pel ChEAT i simptomatologia depressiva avaluada pel CDI. La restricció dietètica augmentà 3 vegades el risc de TCA, i un major control parental n'augmentà el risc 2 vegades.