Memoria para optar al título profesional de Ingeniero Agrónomo / Las enfermedades de la madera de la vid son cada vez más recurrentes en los viñedos y parrales de Chile y del mundo, infectando y mermando de manera considerable la producción. Se sabe que son enfermedades muy agresivas y que pueden provocar la muerte de la planta. Las investigaciones realizadas han demostrado la efectividad de agentes biológicos para prevenir y controlar plagas y enfermedades. En este estudio se determinó la eficacia de diferentes biocontroladores de distinto origen frente a Neofusicoccum australe, hongo asociado a la enfermedad del brazo muerto descrita como “Black dead arm”. Los ensayos se realizaron bajo condiciones de laboratorio y se usaron sarmientos provenientes de plantas sanas de uva de mesa cv. Thompson Seedless. Los sarmientos fueron inoculados con micelio del patógeno sobre una herida realizada en el centro de la estaca.

Tesis presentada como parte de los requisitos para optar al Título Profesional de Ingeniero Agrónomo y al Grado de Magíster en Ciencias Agropecuarias, Mención Producción Frutícola / Este trabajo tuvo como objetivo evaluar el efecto de tidiazurón (TDZ) sobre el desarrollo del área foliar de brotes de vides ‘Flame Seedless’, ubicadas en un huerto comercial en la localidad de El Tránsito, Provincia del Huasco, Región de Atacama, Chile. Se realizaron aplicaciones de TDZ en precuaje, en distintos largos de brote (15, 30 y 45 cm), utilizando el producto comercial Splendor® (5% p/v SC, Bayer CropScience). En el ensayo se establecieron 4 tratamientos, aplicados en plantas con igual nivel de producción, 20 racimos por planta. Todas las aplicaciones tuvieron una concentración de 1,5 mg·L-1 de TDZ. El tratamiento control (T0), correspondió a plantas sin aplicación de TDZ; T1 a plantas con 3 aplicaciones de TDZ (15, 30 y 45 cm de largo de brote) y con dosis de producto de 126 mL· ha-1 ; T2 a plantas con aplicación de TDZ en 2 oportunidades (15 y 30 cm de largo de brote) y con dosis de producto de 84 mL· ha-1 ; y T3 a plantas con aplicación de TDZ en largo de brote de 15 cm y con dosis de producto de 42 mL· ha-1 . En las aplicaciones se utilizó un mojamiento de 1400 L·ha-1 , utilizando barra pulverizadora. La aplicación de TDZ, en 3 momentos de largo de brote (T1), fue capaz de incrementar el área foliar del brote (2.774 cm2 ) al compararla con vides sin aplicación (1.919 cm2 ). El análisis de componentes principales mostró una fuerte asociación entre T1 y el número de hojas totales en el brote, el número y largo de entrenudos y el número de feminelas en brote. Todas las aplicaciones de TDZ disminuyeron el porcentaje de racimos en la categoría de calibre comercial más baja (S), de un 70 a un 20%. Pero no lograron incrementar el porcentaje de racimos en las categorías más altas. T1 produjo un raquis con mayor peso, mayor grosor en el eje y hombros, y menor flexibilidad. / The objective of this study was to evaluate the effect of thidiazuron (TDZ) on leaf area development of shoots of 'Flame Seedless' vines, located in a commercial vineyard in El Transito, Huasco Province, Atacama Region, Chile. TDZ was applied at pre fruit set, at various shoot lengths (15, 30 and 45 cm), using the commercial product Splendor ® ( 5% w/v CS, Bayer CropScience ). Four treatments were established, applied to plants with the same production level, 20 clusters per plant. All applications had a concentration of 1.5 mg·L-1 TDZ. Control treatment (T0) corresponded to plants without the application of TDZ; T1, plants with three applications of TDZ (15, 30 and 45 cm of shoot length) and product dose of 126 mL· ha-1 ; T2, plants with TDZ application at two occasions (15 and 30 cm of shoot length) and product dose of 84 mL· ha-1 , and T3, plants with TDZ application at shoot length of 15 cm and product dose of 42 mL· ha-1 . Spray volume used for applications was 1400 L·ha- 1 , with an airblast sprayer. TDZ application at three times of shoot length (T1) increased total leaf area of shoot (2774 cm2 ) compared to vines with no application (1919 cm2 ). The principal component analysis showed a strong association between T1 and total shoot leaf number, the number and length of internodes and number of lateral shoots. All TDZ applications decreased the percentage of clusters in the lower commercial size category (S), 70 to 20%. But TDZ treatments failed to increase the percentage of clusters in the higher categories. T1 produced rachis with greater weight and thickness, greater shoulders thickness and decreased flexibility

Today´s society demands that every individual is able to communicate in writing. It is the school's responsibility to provide the students with the conditions to succeed. Teachers and special needs teachers need to identify students in need of support as early as possible and provide them with the appropriate instruction to become proficient writers. The purpose of this study is to investigate several teachers' and special needs teachers' perceptions on teaching writing for younger pupils who are at risk of not attaining the goals of writing for grade 3. We interviewed 3 teachers and 3 special needs teachers about their writing knowledge, what instructional methods they use, what efforts are being made in regards to pupils with writing difficulties and what challenges and opportunities they see. The results show that teachers and special needs teachers can detect struggling students early, however, the origin of the difficulties and the right support are often difficult to determine. The support these students receive are mainly extra adaptations in the classroom. Both teachers and special needs teachers use many different working methods in their teaching for these students, but express that there is a lack of knowledge and research on writing and that time and group size are challenges in providing a good writing instruction.

Syftet med föreliggande studie är att öka kunskapen om kompetensutveckling och kunskapsöverföring inom finansbranschen utifrån ett chefsperspektiv. Mer specifikt intresserade jag mig för frågor kring kompetensutveckling & kunskapsöverföring, eventuella hinder vid kompetensutveckling samt tapp av kompetens och teoretiska perspektiv på kompetensutveckling. Studien är av kvalitativ ansats och data samlades in genom intervjuer. Informanterna bestod av chefer anställda vid en bank i Stockholm och urvalet gjordes genom ett bekvämlighetsurval i kombination med ett strategiskt urval vilket resulterade i att 6 informanter valdes ut till att delta i studien. Resultatet analyserades med stöd av ett teoretiskt ramverk beståendes av de två studierna ”Kompetens, utbildning och lärande i arbetslivet: problem, begrepp och teoretiska perspektiv”, (Ellström 1992) och ”Kunskapsöverföring och knowledge management” (Jonsson, 2012). Resultatet visar att cheferna jobbar aktivt med lärande och att fördela medarbetarnas kompetens mellan varandra. Resultatet visar också på att det finns en samsyn i vilka hinder som finns för kompetensutveckling, där tid är en av de faktorer som står i vägen för kompetensutvecklande aktiviteter. När medarbetare av olika anledningar slutar upplever cheferna att det finns en god spridning av kompetens inom de olika teamen varpå tappet av kompetens inte blir lika tungt som det annars skulle bli. Cheferna har en relativt homogen syn på kompetensutveckling där det perspektiv som dominerar är det kritisk-rationella. Studien ger stöd åt mycket av den tidigare forskningen som visar på att kunskapsöverföring och knowledge management fungerar i syfte att sprida kunskap inom en organisation. Studien ger också stöd åt mycket av den tidigare forskning som visar på att tid är ett potentiellt hinder för kompetensutveckling.

La vid es un cultivo de propagación vegetativa y de gran importancia económica cuyo cultivo se distribuye mundialmente por zonas templadas. Su producción va destinada principalmente a la elaboración de vino, seguido de la producción de uva de mesa. Aunque existen miles de variedades, una decena de ellas son las que se utilizan mayoritariamente a nivel mundial lo que conlleva a una pérdida de variabilidad. Desde la llegada de la filoxera, el cultivo de la vid se realiza mediante injerto en pies resistentes a este áfido. Según la Comisión Directiva 2005/43/EC el material de propagación de vid debe estar libre de los siguientes virus: GFLV, GLRaV-1, GLRaV-3, GFkV y ArMV. En este trabajo se han evaluado y desarrollado distintas metodologías relacionadas con el cultivo in vitro de plantas encaminadas al saneamiento, multiplicación y conservación de germoplasma de vid. La conservación de variedades de vid in vitro es muy importante para complementar la conservación de germoplasma de las colecciones de campo. Para ello es importante seleccionar el material a conservar, determinar su estado sanitario, sanear si es el caso y establecer las condiciones adecuadas para su conservación. En un primer capítulo de esta tesis (Capítulo 1) se describen los ensayos realizados para inducir la embriogénesis somática en 16 variedades de vid que incluyen seis variedades infectadas con los virus GFLV, GLRaV-3 y GFkV. La embriogénesis somática ha sido descrita en vid como una metodología útil para el saneamiento de plantas infectadas con virus y es la vía común de regeneración adventicia.. En este trabajo se utiliza como material de partida semillas cortadas y se han obtenido plantas libres de virus y porcentajes de regeneración elevados en todas las variedades evaluadas. La utilización de marcadores microsatélites nos ha servido para seleccionar entre las plantas regeneradas aquellas que muestran el mismo genotipo que las plantas de partida. Por otra parte, en este trabajo se ha desarrollado un protocolo de micropropagación a partir de planta sana de la variedad 'Monastrell' cultivada in vitro obteniéndose tasas de multiplicación elevadas y plantas que se han aclimatado a condiciones de campo (Capítulo 2). El medio de cultivo MW, utilizado para el desarrollo de las plantas, se ha evaluado en otras 16 variedades y también se ha comparado el crecimiento en este medio y en variaciones de éste, como son la disminución de la concentración de azúcar a la mitad y la eliminación del ácido indolbutírico. La finalidad de estos ensayos ha sido determinar para cada variedad qué condiciones son las más adecuadas para mantener el germoplasma vegetal en cultivo in vitro activo, pero alargando el tiempo entre subcultivos optimizando costes (Capítulo 3). En el Capítulo 4 se incluye un trabajo para localizar, identificar, descartar o detectar la presencia de los virus anteriormente comentados, sanear si es el caso, y conservar in vitro las variedades de interés en las que se lleva a cabo una identificación utilizando marcadores SSR y un análisis de variabilidad genética cuando se dispone de varias accesiones. A modo de ejemplo, en este trabajo se publica el perfil de marcadores microsatélites para dos de las variedades colectadas y/o conservadas, la variedad 'Esclafacherre' ('Esclafagerres') y accesiones de 'Valencí Blanc' en las que se ha detectado diferencias para el marcador VVMD32 que agrupa las accesiones de Alicante por una parte, y al resto de accesiones por otra. También se ha validado un protocolo de crioconservación en la variedad 'Esclafacherre'. Por último, el Capítulo 5 hace referencia a un estudio llevado a cabo para determinar el estado actual de la aplicación de la transformación genética en vid, centrándonos en los factores limitantes de las metodologías empleadas. La transformación genética es una herramienta de gran potencial para la mejora de los cultivos, principalmente en plantas de p / Grapevine is a crop of vegetative propagation with great economical importance which is distributed worldwide in temperate zones. It is mainly used for wine and table grape production. Despite the fact thousands of varieties exist only few are commonly used, producing a loss of variability. Since the arrival of the phylloxera aphid the grapevine culture is performed using resistant rootstocks. The Directive Commission 2005/43/EC amending the Directive Council annexes 68/193/EEC, indicates that grapevine material should be free of these viruses: Grapevine fanleaf virus (GFLV), Grapevine leafroll associated virus 1 (GLRaV-1), Grapevine leafroll associated virus 3 (GLRaV-3), Grapevine fleck virus (GFkV) and Arabis mosaic virus (ArMV). In this work different methodologies related with in vitro culture were evaluated and developed with the aim of sanitate, mutiplicate and preserve grapevine germplam. In vitro preservation of grapevine varieties is a complementary stratregy of field preservation. In a preservation program it is important the selection of the starting material, determine its sanitary status, sanitate if it is necessary and, establish the appropriate in vitro conditions for its preservation. In the first chapter of this thesis (Chapter 1) the assays carried out for inducing somatic embryogenesis in 16 grapevine varieties which include six that were infected by the viruses GFLV, GLRaV-3 and GFkV are described. In grapevine, somatic embryogenesis has been described as a usefull methodology for virus sanitation and is the common pathway to adventitious regeneration. Efficient regeneration prototocols are necessary to address breeding by genetic transformation. In this work, cut seed are used as starting material and virus-free plants and high precentages of regeneration were obtained in all the varieties evaluated. The use of microsatellite markers has been useful to select those plants with the same genotype than the mother plant. From the other side, in this work, a micropropagation protocol starting from a healthy plant of the cultivar 'Monastrell' was developed and high multiplication rates with good adaptation to field conditions were obtained (Chapter 2). The culture medium MW was evaluated in 16 grapevine varieties as well as the following modifications: reduction in a half of the sugar content and elimination of the Indolebutyric Acid. The aim of these assays was to determine for each variety which conditions are the most appropiate to maintain in active in vitro culture this germplasm, lengthen the time between subcultures for reducing costs (Chapter 3). In Chapter 4 it is included a divulgation report that summarized the steps followed in the MINECO proyect CGL2015-70843-R for localizing and identifying grapevine varieties; discard or detect the presence of the viruses, sanitizing if it is necessary and, conserve in vitro the most interesting accessions. Microsatellite markers were used for genotyping. Analysis of variability were performed when several accessions were available. As an example, in this work it is published the microsatellite profile for two accessions of the endangered cultivar 'Esclafacherre' ('Esclafagerres') localized in two fields of the Valencian Community, and those of several accessions of 'Valencí Blanc' which differed for the VVMD32 marker, grouping the Alicante accessions and the rest of accessions from other origins. It was also validated a cryoconservation protocol for the 'Esclafacherre' variety. By last, Chapter 5 makes reference to a review performed with the goal to know the state of the art of genetic transformation in grapevine focusing on the main limiting factors of the employed methodologies. Genetic transformation is a potential tool for crop breeding, mainly in vegetative propagation plants. / La vinya és un cultiu de propagació vegetativa i de gran importància econòmica que es distribueix mundialment per zones temperades. La seua producció va destinada principalment a l'elaboració de vi, seguit de la producció de raïm de taula. Encara que existeixen milers de varietats, una desena d'elles son les que s'utilitzen majoritàriament a nivell mundial, el que comporta una pèrdua de variabilitat. Des de l'arribada de la fil·loxera, el cultiu de vinya es realitza mitjançant l'ampelt en peus resistents a aquest àfid. Segons la Comissió Directiva 2005/43/EC, el material de vinya ha d'estar lliure dels següents virus: GFLV, GLRaV-1, GLRaV-3, GFkV i ArMV. En este treball s'han avaluat i desenvolupat diferents metodologies relacionades amb el cultiu in vitro de plantes encaminades al sanejament, multiplicació i conservació de germoplasma de raïm. La conservació de varietats de raïm in vitro és molt important per a complementar la conservació de germoplasma en les col·leccions de camp. En el primer capítol d'esta tesi (Capítol 1) es descriuen els assaigs realitzats per a induïr l'embriogènesi somàtica en 16 varietats de raïm que inclouen sis varietats infectades amb els virus GFLV, GLRaV-3 i GFkV. En vinya, l'embriogènesi somàtica ha sigut descrita com una metodologia útil per al sanejament de plantes infectades amb virus i és la via comú de regeneració adventícia. En este treball s'utilitza com a material de partida llavors tallades i s'han obtingut plantes lliures de virus i percentatges de regeneració elevats en totes les varietats avaluades. La utilització de marcadors microsatèl·lits ens ha servit per a seleccionar entre les plantes regenerades aquelles que mostren el mateix genotip que les plantes de partida. Per altra banda, en este treball s'ha desenvolupat un protocol de micropropagació a partir de planta sana de la varietat 'Monastrell' cultivada in vitro, obtenint-se taxes de multiplicació elevades i plantes que s'han aclimatat a condicions de camp (Capítol 2). En el medi de cultiu MW, utilitzat per al desenvolupament de les plantes, s'han avaluat un total de 16 varietats i també s'ha comparat el creixement en este medi i en variacions d'este, com son la disminució de la concentració de sucre a la meitat i la eliminació de l'àcid indolbutíric. La finalitat d'estos assaigs ha sigut determinar per a cada varietat quines condicions són les més adequades per a mantindre el germoplasma vegetal en cultiu in vitro actiu però allargant el temps entre subcultius i optimitzant costos (Capítol 3). En el Capítol 4 s'inclou un treball de divulgació per a localitzar, identificar, descartar o detectar la presència dels virus anteriorment comentats, sanejar si cal, i conservar in vitro les varietats d'interés en les que es porta a cap una identificació utilitzant marcadors SSR i l'anàlisi de la variabilitat genètica quan es disposa de diverses accessions. A mode d'exemple, en estre treball es publica el perfil de marcadors microsatèl·lits per a dos de les accessions col·lectades de la varietat en perill d'extinció 'Esclafacherre' ('Esclafagerres'). També, es mostra el genotipat d'accessions de 'Valencí Blanc' en les que s'han detectat diferències per al marcador VVMD32 que agrupa les accessions d'Alacant per una banda, i a la resta d'accessions per altra. També s'ha validat un protocol de crioconservació en la varietat 'Escalfacherre'. Per últim, el Capítol 5 fa referència a un estudi portat a terme per a determinar l'estat actual de l'aplicació de la transformació genética en raïm, centrant-nos en els factors limitants de les metodologies empleades. La transformació genética és una ferramenta de gran potencial per a la millora dels cultius, principalment en plantes de propagació vegetativa. / San Pedro Galán, TM. (2017). Desarrollo y aplicación de técnicas biotecnológicas para el saneamiento, multiplicación, caracterización y conservación de germoplasma de vid (Vitis vinifera L.) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/94622 / TESIS

Vården bör skapa förutsättningar för att individen ska kunna ta egna informerade beslut rörande sin egen kropp och sexuella och reproduktiva hälsa. Idag vårdas den nyblivna mamman ungefär 6 – 12 timmar efter en normal förlossning. Denna omorganisation har medfört förändringar i barnmorskans arbetsrutiner på en förlossningsavdelning. Barnmorskor arbetar kvinnocentrerat och den kvinnocentrerade vården innefattar även strukturen och det professionella ansvaret i förhållande till varje kvinna och hennes familj under graviditeten, förlossningen och postpartumperioden. Barnmorskan som arbetar på en förlossningsavdelning har till arbetsuppgift att bistå den födande kvinnan genom hela förlossningens gång. I och med tidig hemgång från förlossningen åligger det barnmorskan att ge information, stöd och råd till den nyblivna mamman för att säkerställa att både mamman och barnmorskan känner sig trygga med att gå på tidig hemgång. Studiens syfte är att beskriva barnmorskors upplevelse av vårdandet i samband med tidig hemgång från förlossningen. För att kunna undersöka barnmorskors upplevelse av vårdandet i samband med tidig hemgång användes kvalitativ forskning i form av intervjuer och studien har en fenomenologisk forskningsansats. Barnmorskor som arbetade vid en förlossningsklinik i Sverige intervjuades och intervjuerna transkriberades och analyserades. I resultatet framkom fyra innebördsteman; Från osäkerhet och otrygghet till säkerhet och trygghet, värna rätten till ett informerat val, stärka kvinnan i sitt moderskap och känsla av otillräcklighet. I diskussionen framkommer det att genom att se till barnmorskornas upplevelse av vårdandet finns stora möjligheter till förbättringar så att barnmorskor känner att de kan ge en god vård.

Denna studies syfte är att undersöka hur arbete med vid vägledning på lågstadiet utförs av, och fördelas mellan, studie- och yrkesvägledare och lågstadielärare. Syftet inbegriper även hur intervjupersonerna upplever att den vida vägledningen på lågstadiet påverkar eleverna. Bakgrunden till valet av detta ämne är bristen på forskning om studie- och yrkesvägledning på lågstadiet. Undersökningen kommer genomföras med hjälp av kvalitativa intervjuer med studie- och yrkesvägledare och lågstadielärare. Resultatet av intervjuerna kommer analyseras med hjälp av, bland annat, Bolman och Deals strukturella perspektiv, vilket härstammar ur deras organisationsteori The four frame – model. Resultatet av studien visar att arbetet med vid vägledning på lågstadiet existerar, men skiljer sig åt i utformning mellan de olika grundskolorna i studien. Det framkommer även att det finns mål för den vida vägledningen, men att det verkar behövas tydligare riktlinjer för arbetets utformning. Någonting annat som framkom var att den vida vägledningen på lågstadiet verkar ha haft störts inverkan på hur många yrken eleverna kan räkna upp.

No description available.

The aim of the thesis is to compare the verbal aspect in Spanish and Czech. The thesis has two parts: theoretical and practical. The theoretical part focuses on defining the category of verbal aspect in both languages and on comparison of this category in these two aspectual systems. Furthemore, we pay attention to the relation of verbal aspect to the category aspecto and to the lexical aspect (Aktionsart). The practical part consists of a corpus case study carried out using the newest version of the Czech parallel corpus InterCorp. In the case study, we analyse aspectual differences between original texts in Czech and their Spanish translations. Key words: verbal aspect - verb - Spanish - Czech - parallel corpora

Detta studie undersöker hur fem svensklärare på högstadienivå uppger att de arbetar med formativ och summativ återkoppling samt kamratbedömning vid textarbeten. Vidare undersöks även högstadieelevers attityder till de olika återkopplingsmetoderna. Svensklärarna intervjuas medan eleverna i årskurs 7, årskurs 8 och årskurs 9 besvarar en enkät Undersökningen är förlagd på en högstadieskola i Gävle och syftet med studien är att få en inblick i hur de fem svensklärarna arbetar med olika återkopplingsmetoder vid textarbeten samt elevernas attityder till dessa. I resultatdelen får läsaren ta del av hur de intervjuade svensklärarna uppger att de använder de olika återkopplingsmetoderna vid textarbeten. Resultatet visar att den formativa återkopplingen är dominerande hos alla de intervjuade informanterna vad gäller undervisning vid textarbeten. De redogör också för att de kommunicerar ut den formativa återkopplingen både muntligt och skriftligt. I enkätsvaren från eleverna uppger de i majoritet att de föredrar formativ återkoppling på textarbeten. En tydligt urskiljbar slutsats är att kamratbedömning inom svenskundervisningen vid textarbeten inte genomförs i någon hög utsträckning på den aktuella högstadieskolan där studien förlades. Ytterligare en slutsats som kan dras är att eleverna ibland ges möjlighet att skicka in sina textarbeten för bearbetning.