En els darrers anys, diversos autors han reconegut que les relacions de patrociniactuen com a aliances estratègiques. No obstant això, també insisteixen en la mancad'aproximacions analítiques que permetin conèixer el procés de desenvolupamentd'aquest tipus d'aliances estratègiques. Per donar resposta a aquesta demanda, s'hadesenvolupat un model sobre el cicle de vida de les relacions de patrocini que articulaelements de la perspectiva relacional de l'empresa, de l'enfocament conceptual sobre lesdinàmiques que intervenen en el procés de desenvolupament de les aliancesestratègiques i de la bibliografia relacionada amb el patrocini. Per desenvolupar elmodel sobre el cicle de vida, s'ha fet una recerca qualitativa per mitjà de l'estudilongitudinal de casos. S'han identificat tres relacions de patrocini que han permès crear imantenir amb èxit un patrocini durant un llarg període de temps, en el qual, a més, s'hihan involucrat a fons. Aquestes relacions de patrocini són: UBS/Equip Alinghi, enl'àmbit esportiu; BBVA/Ruta Quetzal, en l'àmbit cultural, i DKV/Intermón Oxfam, enl'àmbit social. La recerca es basa en la pregunta següent: com es creen i com esdesenvolupen les relacions de patrocini?Per a cada cas, s'ha recorregut a diverses fonts d'informació. D'aquesta manera, es pottriangular la informació i recollir-ne la més rellevant i representativa, cosa que redueixla possibilitat d'interpretar-la erròniament o de tergiversar-la. Així doncs, les dadesprovenen de fonts primàries d'informació i de fonts secundàries. Per sistematitzar ianalitzar les dades recollides, s'han interpolat la síntesi de la informació i la deducció deles conclusions abans, durant i després de la recollida d'informació.L'estudi dels tres casos ha mostrat una pauta de comportament seqüencial en eldesenvolupament d'aquestes relacions de patrocini de tres etapes d'evolució,interrompudes per períodes curts de revolució. Així mateix, ha permès identificar lescaracterístiques clau de l'èxit de les relacions de patrocini, com també analitzar ambprofunditat l'evolució d'aquestes característiques al llarg del seu cicle de vida. / En los últimos años, diversos autores han reconocido que las relaciones depatrocinio operan como alianzas estratégicas. Sin embargo, también enfatizan la falta deaproximaciones analíticas que permitan conocer el proceso de desarrollo de este tipo dealianzas estratégicas. Respondiendo a este llamamiento se ha desarrollado un modelosobre el ciclo de vida de las relaciones de patrocinio que articula elementos de laperspectiva relacional de la firma, el enfoque conceptual sobre las dinámicas en elproceso de desarrollo de las alianzas estratégicas y la literatura de patrocinio. Paradesarrollar el modelo sobre el ciclo de vida se ha realizado una investigación cualitativamediante el estudio de casos longitudinal. Se identificaron tres relaciones de patrocinioque han sido capaces de crear y sostener un patrocinio exitoso durante un largo periodode tiempo en el que además, se han involucrado a fondo. Estas relaciones de patrocinioson: UBS/equipo Alinghi, que pertenece al ámbito deportivo, BBVA/Ruta Quetzal quepertenece al ámbito cultural y DKV/Intermón Oxfam que pertenece al ámbito social. Lainvestigación parte de la pregunta principal ¿cómo se crean y se desarrollan lasrelaciones de patrocinio?Para cada caso, se procedió a buscar distintas fuentes de información para podertriangularla y así, recoger la más relevante y representativa reduciendo la probabilidadde malinterpretarla o tergiversarla. Así, los datos provienen de fuentes primarias yfuentes secundarias de información. Para sistematizar y analizar los datos colectados sefueron interpolando la síntesis de la información y la deducción de las conclusionesantes, durante y después de la recolección de información.El estudio de los tres casos ha revelado una pauta de comportamiento secuencial en eldesarrollo de estas relaciones de patrocinio de tres etapas de evolución interrumpidospor periodos cortos de revolución. Asimismo, ha permitido identificar las característicasclave en el éxito de las relaciones de patrocinio y analizar en profundidad la evoluciónde estas características a lo largo de su ciclo de vida. / In recent years, several authors have recognized that sponsorship relationships act asstrategic alliances. However, they also emphasize the lack of analytical approaches which allowan understanding of the development process of this type of strategic alliances. In an attempt tofill this gap, a model has been developed for the lifecycle of sponsorship relationships, thatcombine the relational view of the firm, the alliance development process theories and theliterature in sponsorship from the resource based view of the firm. To develop this lifecyclemodel, qualitative research has been conducted through longitudinal case studies. Threesponsorship relationships have been identified which have successfully created and sustainedsponsorships over a long period of time, in which, additionally, the relations have been involvedto a great extent. These sponsorship relationships are: UBS/Team Alinghi, in the sporting field;BBVA/Ruta Quetzal, in the cultural field; and DKV/Intermón Oxfam, in the social field. Theresearch has been based on the following question: How are sponsorship relationships createdand developed?Various sources of information have been consulted for each case. This way, it is possible totriangulate information and take from it the most relevant and representative data, which in turnreduces the possibility of this information being interpreted incorrectly or distorted. As a result,the data is taken from primary and secondary sources of information. To systematise andanalyse the gathered data, the synthesis of the information and inductions based on theconclusions have been interpolated before, during and after gathering the information.Study of the three cases has shown a sequential behaviour model in the development of thesesponsorship relationships, with three stages of evolution interrupted by short periods ofrevolution. It has also enabled us to identify the key characteristics of success in sponsorshiprelationships, as well as to carry out in-depth analysis of the evolution of these characteristicsthroughout their lifecycle.

En la present tesi doctoral es va establir i calcular els factors genètics de risc per a la forma tardana de la malaltia d'Alzheimer (MA). Foren analitzats un total de 15 variants gèniques (polimorfismes) ubicats en alguns dels gens candidats que codifiquen per a proteïnes involucrades en la fisiopatologia de la MA. Les freqüències gèniques i genotípiques de tots els polimorfismes, així com les freqüències haplotípiques d'aquelles variants que estaven en desequilibri de lligament, foren comparades entre una població de 136 individus amb diagnòstic clínic de MA i una població de 91 individus sense deteriorament cognitiu (tots amb edats superiors als 65 anys i sense cap relació de parentesc).Es va trobar una associació estadísticament significativa entre l'al·lel e4 del gen APOE i la MA (OR ajustada per sexe i edat de 7.8), així com una altre associació positiva entre el polimofisme *159C/T del gen Neprilysin i la MA (OR del subgrup menor de 75 anys i homozigots CC = 2.87). Finalment, es va trobar una sobre representació significativa del genotip GG, situat en l'exó 5 del gen BACE1, en els pacients d'Alzheimer (OR = 2.14 ). També es va obtenir una associació significativa entre el polimorfisme analitzat en el gen HSP70-2 i la presència de simptomatologia no cognitiva en els pacients que havien estat avaluats amb test neuropsiquiàtric (NPI).Tots aquests estudis confirmen la base genètica de la forma tardana de la MA i demostren la importància de l'epidemiologia genètica i dels estudis de tipus cas-control en aquelles malalties complexes com la MA. / En la presente tesis doctoral se establecieron y calcularon los factores genéticos de riesgo para la forma tardía de la enfermedad de Alzheimer (EA). Para ello se analizaron un total de 15 variantes génicas (polimorfismos) que se encuentran en algunos de los genes candidatos que codifican proteínas involucradas en la fisiopatología de la EA. Las frecuencias génicas y genotípicas de todos los polimorfismos, así como las frecuencias haplotípicas de aquellos polimorfismos que se encontraron en desequilibrio de ligamiento, fueron comparadas entre una población de 136 individuos con diagnóstico clínico de EA y una población de 91 individuos sin deterioro cognitivo (todos con edades superiores a los 65 años y sin relación de parentesco).Se halló una asociación estadísticamente significativa entre el alelo e4 del gen APOE y la EA (OR ajustada por sexo y edad de 7.8), así como otra asociación positiva entre el polimofismo *159C/T del gen Neprilysin y la EA (OR del subgrupo menor de 75 años y homocigotos CC = 2.87). Finalmente, se encontró una sobre representación significativa del genotipo GG, situado en el exón 5 del gen BACE1, en los pacientes de Alzheimer (OR = 2.14 ). También se obtuvo una asociación significativa entre el polimorfismo analizado en el gen HSP70-2 y la presencia de sintomatología no cognitiva en los pacientes que habían sido evaluados con test neuropsiquiátrico (NPI).Todos estos estudios confirman la base genética de la forma tardía de la EA y demuestran la importancia de la epidemiología genética y de los estudios de tipo caso-control en aquellas enfermedades complejas como la EA. / In the present thesis, genetic risk factors for late onset Alzheimer's disease (AD) have been evaluated. A total of 15 polymorphisms located in several candidate genes involved in AD pathophysiology were analysed in a sample set comprising 136 AD patients and 91 non-demented elderly control individuals. A statistically significant association was found between the e4 allele of the APOE gene and AD (age- and sex-adjusted OR = 7.8). An association was also found between the *159C/T polymorphism located at the Nerprilysin gene (the OR for those individuals younger than 75 years old and homozygous for the C allele was 2.87). Finally, an over representation of the GG genotype of the BACE1 exon 5 was found in AD patients compared to controls (OR = 2.14). An elevated propensity to develop non-cognitive alterations in AD patients was found to be associated with the A2 allele of the HSP70-2 gene.All of these results confirm the genetic susceptibility to AD and clearly demonstrate the usefulness of genetic epidemiology tools as well as the case-control approaches in identifying genes related to complex disorders such as AD.

Este estudio se centra en la comarca del Ripollés y más concretamente en el Arciprestazgo de Sant Joan de les Abedesses, compuesto por las parroquias de Sant Miquel de Cavallera, Sant Pau de Seguries, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d´Ogassa y Sant Joan de les Abedesses (Sant Joani Pol, Santa Llucia de Puigmal y la Col·legiata).La intención fundamental de esta tesis es la de contribuir a un mejor y más amplio conocimiento de la historia en la sociedad catalana durante los siglos XVI, XVII y XVIII principalmente en los aspectos relacionados con la sanidad, y de forma más secundaria en el ámbito cultural. Mediante al análisis de los datos recogidos estableceremos una serie de hipótesis como son:1.- Comprobar y confirmar que la asistencia médica en las poblaciones más grandes era cubierta por médicos, a diferencia de las pequeñas que las llevaban los cirujanos.2.- Demostrar que el personal sanitario gozaba de un prestigio social.3.- Verificar la presencia de una profesión sanitaria femenina: las comadronas.4.- Confirmar la existencia de un arraigo familiar entre el personal sanitario.5.- comprobar que existen periodos de una considerable violencia social en Cataluña.6.- Confirmar la escasa documentación que existe de suicidios.7.- Detectar los posibles accidentes de trabajo.8.- Verificar la baja incidencia de muertes naturales diagnosticadas.9.- Confirmar la importancia de las muertes repentinas.10.- Demostrar que la natalidad ilegítima se mantiene más o menos constante, incrementándose en las etapas de penuria y violencia social.Éstas nos van a llevar a confirmar unos objetivos principales y otros secundarios:A. Principales- Relacionados con el personal sanitario. La identidad de las personas dedicadas a mantener la salud. Confirmar el deficitario grado de cobertura sanitaria. Corroborar la existencia de un arraigo familiar- Relacionados con la mortalidad. Aportaciones de datos sobre la muerte violenta y por lo tanto algunos aspectos de la violencia social existente en la época y en la zona estudiada.. Valoración de una alta incidencia de los óbitos documentados como accidentes de trabajo.. Análisis de las muertes sospechosas de violencia relacionadas con el periodo histórico y con su mecanismo de acción.. Verificar la baja aportación existente y la escasa claridad con que se especifican las muertes diagnosticadas.B. Secundarios- Relacionados con la natalidad. Análisis sobre la evolución de la natalidad según el momento histórico del principado.. El número de embarazos múltiples comprobando su alta incidencia de mortalidad.. Valoración del alto registro de hijos ilegítimos existentes en épocas difíciles.. Identidad y actos médicos realizados por las comadronas en los bautismos de necesidad.- Relacionados con los matrimonios. Evolución de la nupcialidad. Estudio del estado civil de los contrayentes. Tasa de fertilidad- Otros datos. Personajes que han tenido un interés social y que han contribuido en alguna forma en la historia del Arciprestazgo. La terminología usada es muy curiosa al hacer mención de las distintas patologías y muy variada para denominar a los diferentes personajes dedicados a mantener la salud ó a los de interés social.Todo ello nos permite obtener unas conclusiones suficientemente importantes para conocer los aspectos fundamentales de nuestro pasado sanitario. Entre ellas destacaremos:1.- Se ha podido englobar 257 años de historia del arciprestazgo, a través de 43747 registros.2.- Recuperación de la identidad de 159 profesionales de la salud. 3.- Confirmación del predominio de los cirujanos en la asistencia sanitaria.4.- Existencia de una profesión femenina bien estructurada: las comadronas.5.- El principal centro de actividad sanitaria de la zona es Sant Joan.6.- Clara evidencia de una precariedad en la sanidad animal: no se registran veterinarios.7.- La muerte violenta de origen criminal se debe a la época del bandolerismo y a las sucesivas guerras con Francia. 8.- Hay una gran escasez de muertes violentas registradas, aunque bien especificada la causa.9.- Queda reflejada la existencia de muertes violentas relacionadas con accidentes laborales.10.- Clara evidencia que a los suicidas no los inscribían en los libros sacramentales.11.- Confirmar el periodo de violencia social existente sobre todo desde medianos del siglo XVII y todo el XVIII.12.- Por las circunstancias en que ocurrió el desenlace hay inicios para sospechar de violencia en un 0.98% del total de óbitos. 13.- La muerte natural diagnosticada esta más documentada que la muerte violenta, pero es menos clara y concreta.14.- Se han detectado 391 microepidemias y 9 epidemias, pero no existe documentación de la epidemia de peste acontecida en todo el principado.15.- La mortalidad infantil, solo se registra en el s. XVIII, es muy elevada. Un 16,32% de las muertes de criaturas corresponde a la mortalidad neonatal.16.- Los hijos de los padres desconocidos documentados representan el 0,91%, confirmándose que en tiempos difíciles aumentan el número de niños abandonados.17.- Los bautismos de necesidad se registran de forma regular en todo el Arciprestazgo, representando el 0,71% de todos los bautizados.18.- Los partos múltiples significan el 0,6% de la natalidad, comprobando en ellos que hay una alta incidencia de mortalidad.19.- Hay una alta fertilidad en los matrimonios con 5,6 hijos por pareja. / This study is developed on the deanery of "S. Joan de les Abadesses", situated in the district of Ripolles, also known as "El Bressol de Catalunya". It ´s objective is to contribute to a greater knowledge of Catalonian society during the 16 th and 17 th, and 18 th centauries, in both the cultural and sanitation aspects, through the only souse of information available which are the parish archives. The acquired information allows us to demonstrate some established hypothesis that take us to our marked objectives:1.Primary objectives related with:- Sanitary Staff.- Identity; Sanitary structure of the villages; Their social prestige; Existing family roots.- Mortality and causes of death. Violent mortality. The violent social aspects existent during the period in the area studied are observed. Also, the incidence of work accidents documented.. Analysis of the suspected violent deaths related with the historical period and its mechanism of action.. Registration and commentary of all the diagnosed deaths.. The infant death rate.. The appearance f epidemics and micro epidemics.2. Secondary objectives related with:- The birth rate.- Evolution according to the historical moment in Catalonia; Multiple pregnancies proving the high incidence of mortality; Valuation of the illegitimate children which is more frequent during difficult times; Identification and medical acts carried out by the midwives in the emergency baptisms.- The marriages.- Evolution of the nuptials; The spouse's civil state; The fertility rate.- Other pieces of information.- Characters which have contributed in some way to the deanery's history; The terminology used it's very varied to mention as much the sanitary personnel as the social interest and curious to refer to the different pathologies.

[EN] In our daily life we are surrounded by objects. Industrial development and globalization have turned the private and public scenes into environments full of objects. Object art offers many potentialities for teaching and learning processes in the context of Arts Education. By means of it we can make students reflect on what values we assign to these objects, how can we interrelate our personal stories with theirs, and how can we use them as a resource for artistic expression, thus assimilating and applying the fundamentals of plastic and visual language. Through art and by means of object art we can create a new aesthetic reality. From this perspective students find a new way of expression, which gives them a deeper and broader view of their immediate environment, helping them to develop their imagination. Thus they discover new ways of personal communication, other means to find and fit the own way of expressing ideas through elements and materials that are normally used in other ways, finding and learning the best technique for this. We can wait for the object, natural or manufactured, to tell us what to do with it, or we can find a particular object to present an approach. For example, when we find an old shoe, we can sense aspects related with the person to whom it belonged. Our house, the home, the environment, are thus immediate sources for research. The purpose is to find what's significant of the object or object art, the beauty of simplicity, the daily life. The object art offers a different point of view to that we get from the most traditional art, to which we tendo to be more used to, and therefore it can enrich our aesthetic and conceptual vision. Currently, in our country, and boosted by some teachers, schools, associations, museums and foundations, there are various ways of expansion that support object art (and especially visual poetry) as a classroom resource. Our aim is to make an innovative contribution that expands results research and artistic educational processes that are different from traditional ones. Metaphorically speaking, objects can become extensions of the functions of the human being and also become part of works of art. From this reflection on objects, and with open work proposals that take as a reference the work of artists like Carmen Calvo, Chema Madoz and Joan Brossa, a case study has been carried out in some Valencian high schools, a project that will allow us to determine that it is indeed possible for students to acquire the skills included in the curriculum of Art Education through activities like these, thus showing the suitability of object art for this purpose. / [ES] En nuestra vida cotidiana estamos rodeados de objetos. El desarrollo industrial y la globalización han convertido el espacio privado y público en entornos repletos de objetos. Son muchas las potencialidades que ofrece el arte objetual en los procesos de enseñanza aprendizaje en el marco de la educación artística. A través de ésta podemos hacer reflexionar al alumnado sobre qué valores asignamos a estos objetos, cómo podemos interrelacionar nuestras historias personales con las de ellos y cómo podemos utilizarlos como recurso en la expresión artística y, de este modo, asimilar y poner en práctica los fundamentos del lenguaje plástico y visual. Por medio del arte y a través del arte objetual podemos crear una realidad estética nueva. Desde esta perspectiva los estudiantes encuentran una novedosa forma de expresión, que les aporta una visión más profunda y amplia de su entorno más cercano ayudándoles a desarrollar su imaginación. De este modo descubren nuevas maneras de comunicación personal, otros medios de encontrar y encajar nuestra forma de expresar las ideas a través de elementos y materiales que normalmente están destinados a otros usos, encontrando y aprendiendo la técnica más adecuada para ello. Se puede esperar a que el objeto, natural o manufacturado, nos diga qué hacer con él, o buscar un objeto determinado para presentar una intención. Por ejemplo, cuando encontramos un zapato viejo, podemos intuir aspectos relacionados con la persona a quien perteneció. Nuestra casa, el hogar, el hábitat inmediato son, pues, fuente de investigación. Se trata de buscar lo significativo del objeto, o arte objeto, la belleza de lo sencillo, de lo cotidiano. El arte objetual ofrece un punto de vista distinto del que nos puede dar el arte más tradicional al que normalmente se está más habituado, y por tanto puede enriquecer nuestra visión estética y conceptual. Actualmente en nuestro Estado, e impulsado por algunos profesores, centros educativos, asociaciones, museos y fundaciones, existen diversas vías de expansión que apoyan el arte objetual (y sobre todo la poesía visual) como recurso en el aula. Se pretende hacer una aportación innovadora que amplíe la investigación de resultados y procesos educativos artísticos distintos de los tradicionales. Metafóricamente hablando, los objetos pueden convertirse en extensiones de las funciones del ser humano y a la vez formar parte de las obras de arte. Desde esta reflexión sobre los objetos y con propuestas abiertas de trabajo, tomando como referencia la obra de los artistas Carmen Calvo, Chema Madoz y Joan Brossa, se ha realizado un estudio de casos en diferentes institutos valencianos de Educación Secundaria, un proyecto que nos permitirá determinar que es posible adquirir las competencias del currículum en Educación Artística por los alumnos a través de actividades como éstas, mostrando la idoneidad del arte objetual para esta finalidad. / [CAT] En la nostra vida quotidiana estem envoltats d'objectes. El desenvolupament industrial i la globalització han convertit l'espai privat i públic en entorns plens d'objectes. Són moltes les potencialitats que ofereix l'art objectual en els processos d'ensenyament aprenentatge en el marc de l'educació artística. A través d'aquesta podem fer reflexionar l'alumnat sobre quins valors assignem als objectes, com podem interrelacionar les nostres històries personals amb les d'aquests i com els podem utilitzar com a recurs en l'expressió artística, i així assimilar i posar en pràctica els fonaments del llenguatge plàstic i visual. Mitjançant l'art i a través de l'art objectual podem crear una realitat estètica nova. Des d'aquesta perspectiva els estudiants troben una novedosa forma d'expressió que els aporta una visió més profunda i àmplia del seu entorn més proper, ajudant-los a desenvolupar la seua imaginació. D'aquesta manera descobreixen noves formes de comunicació personal, altres mitjans de trobar i encaixar la forma d'expressar les idees a través d'elements i materials que normalment estan destinats a altres usos, trobant i aprenent la tècnica més adient per a allò que es pretén fer. Es por esperar que l'objecte, natural o manufacturat, ens diga què fer amb ell, o buscar un objecte determinat per a presentar una intenció. Per exemple, quan trobem una sabata vella podem intuir aspectes relacionats amb la persona a qui va pertànyer. La nostra casa, la llar, l'hàbitat immediat són, doncs, font d'investigació. Es tracta de buscar allò significatiu de l'objecte, o art objecte, la bellesa d'allò senzill, d'allò quotidià. L'art objectual ofereix un punt de vista diferent del que ens pot donar l'art més tradicional al que normalment s'està més habitual, i per tant pot enriquir la nostra visió estètica i conceptual. Actualment al nostre Estat, i impulsat per alguns professors, centres educatius, associacions, museus i fundacions, existeixen diverses vies d'expansió que recolzen l'art objectual (i sobretot la poesia visual) com a recurs per a l'aula. Es pretén fer una aportació innovadora que amplie la investigació de resultats i processos educatius artístics diferents dels tradicionals. Metafòricament parlant, els objectes poden convertir-se en extensions de les funcions de l'ésser humà i, al mateix temps, formar part de les obres d'art. Des d'aquesta reflexió sobre els objectes i amb propostes obertes de treball, prenent com a referència l'obra dels artistes Carmen Calvo, Chema Madoz i Joan Brossa, s'ha realitzat un estudi de casos en diferents instituts valencians d'Educació Secundària, un projecte que ens permetrà determinar que és possible adquirir les competències del currículum en Educació artística per part de l'alumnat a través d'activitats com aquestes, mostrant la idoneïtat de l'art objectual per a aquesta finalitat. / Hervas Asins, L. (2015). L'objecte com a possibilitat d'acció educativa en arts visuals. Propostes didàctiques basades en l'obra objectual artística. Estudi de casos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59464 / TESIS

Se realiza una investigación comparada de los consejos de las artes de tres regiones subnacionales de países distintos: Cataluña (España), Escocia (Reino Unido) y Jalisco (México) para investigar la aplicación del principio de “arm’s length”, su ejecución, su relación con el contexto cultural y político, así como su inclusión en sistemas institucionales distintos al anglosajón. Con una metodología cualitativa y el uso de estudios de caso, se llevan a cabo trabajos de campo en cada lugar mediante entrevistas, observaciones y trabajo documental, aplicando el canon conjunto de concordancias y diferencias para su análisis. Se concluye que un consejo de las artes no es necesariamente un organismo bajo el principio de “arm’s length” y se reflexiona sobre la influencia que los actores involucrados buscan ejercer a través de sus diversos recursos. La relación entre los consejos y sus contextos muestra las dialécticas entre legitimidad/eficiencia, transparencia/clientelismo y diferenciación/estandarización y tensiones entre centro/periferia. Desde la política se utiliza este principio como argumento retórico, mientras se pretende tener mayor control sobre las decisiones, aunque esto aumente su nivel de responsabilidad. Desde el sector cultural se ignora que el principio busca también mantener su distancia con él para evitar clientelismos. Se evidencia un mimetismo que copia modelos ajenos sin adaptarlos suficientemente al contexto y sin profundizar en experiencias externas ni con reflexiones teóricas, lo cual deja al descubierto algunos errores del proceso. / Titol: Els consells de les arts i el principi d’“arm’s length” en les politiques culturals subnacionals: un estudi comparatiu entre Catalunya (Espanya), Escòcia (Regne Unit) i Jalisco (Mèxic). Resum: Es realitza una investigació comparada dels consells de les arts de tres regions subnacionals de països diversos: Catalunya (Espanya), Escòcia (Regne Unit) i Jalisco (Mèxic) per investigar l'aplicació del principi d’"arm's length", la seva execució, la relació amb el context cultural i polític, així com la seva inclusió en sistemes institucionals diferents a l’anglosaxó. Amb una metodologia qualitativa i l’ús d'estudis de cas, es porten a terme treballs de camp en cada lloc mitjançant entrevistes, observacions i treball documental, aplicant el cànon conjunt de concordances i diferències per a la seva anàlisi. Es conclou que un consell de les arts no és necessàriament un organisme sota el principi d’"arm 's length" i es reflexiona sobre la influència que els actors involucrats busquen exercir a través dels seus diversos recursos. La relació entre els consells i els seus contextos mostra les dialèctiques entre legitimitat/eficiència, transparència/clientelisme, diferenciació/estandardització i tensions entre centre/perifèria. Des de la política s'utilitza aquest principi com argument retòric, mentre es pretén tenir major control sobre les decisions, encara que això augmenti el seu nivell de responsabilitat. Des del sector cultural s'ignora que el principi busca també mantenir la seva distància amb ell per evitar clientelismes. S'evidencia un mimetisme que copia models aliens sense adaptar-los suficientment al context i sense aprofundir en experiències externes ni amb reflexions teòriques, la qual cosa deixa al descobert alguns dels errors del procés. / Title: The arts councils and the arm’s length principle in cultural policy at a subnational level: A comparative study between Catalonia (Spain), Jalisco (Mexico) and Scotland (UK). Abstract: Comparative research on the arts councils of three sub-national regions from different countries, Catalonia (Spain), Jalisco (Mexico) and Scotland (United Kingdom), is carried out to examine the application of the arm's length principle, its performance, its relation to the cultural and politic context and its inclusion in institutional systems other than the Anglo-Saxon system. With a qualitative methodology and case study strategy, fieldwork is performed in each place through interviews, observations and documentary work, applying the joint canon of agreement and difference for analysis. The conclusion reached is that an arts council is not necessarily a body under the arm's length principle and the influence that stakeholders seek to exert through their various resources is reflected upon. The relationship between arts councils and their context shows the dialectics between legitimacy/efficiency, transparency/clientelism and differentiation/standardisation, and the tensions between the centre/periphery. This principle is used from politics as a rhetorical argument, while the aim is to have more control over decisions, even though this increases the level of accountability. The cultural sector is unaware that the principle also seeks to keep its distance from it to avoid clientelism. There is an evident mimicry, copying foreign models without adapting them sufficiently to the context and without delving more deeply into external experiences and theoretical reflections, which reveals some mistakes of the process.

Aquesta tesis presenta un estudi interpretativista sobre els processos d'estandardització i integració relacionats amb la implementació d'un sistema d'informació inter-organitzatiu (SIIO) sectorial en el Port de Barcelona. Aquest treball adopta una perspectiva de conjunt sobre els SIIO. Per un costat, des d'aquesta perspectiva un SIIO està en constant en moviment durant la implementació i el seu posterior ús. Per tant, la implementació del SIIO ve condicionada per configuracions prèvies, ja que els sistemes existents influencien en les opcions i trajectòries que pot prendre la implementació. Per altre costat, de la mateixa manera la implementació ve determinada tant per aspectes materials i/o tecnològics com per aspectes socials. És a dir, la implementació es pot veure com un procés de canvi socio-tecnològic que evoluciona al llarg de la implementació del SIIO sectorial.L'objectiu d'aquesta tesis és investigar la naturalesa socio-tecnològica del procés de implementació d'un SIIO i identificar aspectes teòrics i pràctics que puguin explicar les dinàmiques que es produeixin al llarg de la implementació. En base a un estudi de cas intepretativista i en profunditat, el qual combina l'ús de grounded theory i actor-network theory, realitzo un anàlisi del procés d'implementació, i formalitzo una sèrie de contribucions teòriques i pràctiques. El primer gran tema d'estudi d'aquest treball ha estat l'estandardització que ha tingut lloc abans i durant la implementació del SIIO sectorial. El segon tema ha estat la integració dels sistemes de informació prèviament existents amb el SIIO sectorial.Les contribucions d'aquest treball tenen implicacions per la recerca. En primer lloc, aquest treball amplia el limitat, tot i que creixent, nombre de investigacions que s'han centrat en la naturalesa processual i socio-tecnològica dels SIIO. Igualment aquest treball complementa la literatura existent en SIIO, que ha proposat models de factors, ja que explica com i perquè alguns d'aquests factors són importants. En segon lloc, aquest treball contribueix a la recerca que ha fet estudis longitudinals en l'àrea de sistemes d'informació ja que proporciona una interpretació contextual i en profunditat sobre els processos d'adaptació i canvi que tenen lloc durant la implementació d'un SIIO. Finalment, aquesta tesis contribueix a la literatura sobre estandardització de SIIO mitjançant l'establiment de lligams entre els estudis que proposen models de procés i els que es centren en l'anàlisi dels grups d'interès que participen en l'estandardització.Per altre costat, aquesta tesis té legitimitat pragmàtica ja que pot servir d'ajuda per millorar la pràctica. En primer lloc, aquest treball confirma el dinamisme dels interessos dels actors que participen en els processos d'estandardització, i posa de relleu que aquests actors tenen un ampli ventall d'interessos que varia en funció de la naturalesa dels propis actors i que condiciona la seva actitud al llarg del procés. És, per tant, molt important realitzar una constant identificació dels interessos dels actors. En segon lloc, aquesta tesis mostra que la gestió de SIIO ha de posar èmfasi i dedicar recursos no solament al disseny, a preveure escenaris futurs, i a desenvolupar estratègies i accions per fer front a aquestes previsions. La gestió també ha de prestar atenció i comprendre els esdeveniments no previstos i els canvis emergents que succeeixen durant l'ús del SIIO. Finalment, la implementació de SIIO requereix que els directius donin resposta per tal de reforçar o atenuar aquests canvis emergents. És a dir, la gestió de SIIO no es pot concebre únicament com una intervenció que es pot predefinir i planificar, sinó també com una forma de reacció i resposta al context i el comportament dels altres. Aquesta tesis també suggereix una sèrie de maniobres que poden ésser d'ajut als directius i professionals involucrats en projectes d'implementació de SIIO. / Esta tesis presenta un estudio interpretativista sobre los procesos de estandarización e integración relacionados con la implementación de un sistema de información inter-organizativo (SIIO) sectorial en el Puerto de Barcelona. Este trabajo adopta una perspectiva de conjunto sobre los SIIO. Por un lado, desde esta perspectiva un SIIO está en constante movimiento durante su implementación y posterior uso. Por lo tanto, la implementación del SIIO viene condicionada por configuraciones previas, ya que los sistemas existentes influyen en las opciones y trayectorias que puede tomar la implementación. Por otro lado, igualmente la implementación viene determinada tanto por aspectos materiales y/o tecnológicos como por aspectos sociales. Es decir, la implementación puede verse como un proceso de cambio socio-tecnológico que evoluciona a lo largo de la implementación de SIIO sectorial.El objetivo de esta tesis es investigar la naturaleza socio-tecnológica del proceso de implementación de un SIIO e identificar aspectos teóricos y prácticos que puedan explicar las dinámicas que se producen durante la implementación. En base a un estudio de caso en profundidad e interpretativista, el cual combina el uso de grounded theory y actor-network theory, realizo un análisis del proceso de implementación, y formalizo una serie de contribuciones teóricas y prácticas. El primer gran tema de estudio de este trabajo ha sido la estandarización que ha tenido lugar antes y durante la implementación del SIIO sectorial. El segundo tema ha sido la integración de los sistemas de información que ya existían previamente con el SIIO sectorial.Las contribuciones de este trabajo tienen implicaciones para la investigación. En primer lugar, este trabajo amplia el limitado, aunque creciente, número de investigaciones que se han centrado en la naturaleza procesual i socio-tecnológica de los SIIO. Igualmente este trabajo complementa la literatura previa en SIIO, la cual ha propuesto modelos de factores, ya que explica cómo y por qué algunos de estos factores son relevantes. En segundo lugar, este trabajo contribuye a la investigación que ha realizado estudios longitudinales en el área de los sistemas de información ya que proporciona una interpretación contextual y en profundidad sobre los procesos de adaptación y cambio que tienen lugar durante la implementación de un SIIO. Finalmente, esta tesis contribuye a la literatura sobre estandarización ya que establece vínculos entre los estudios que han propuesto modelos de proceso y los que se centran en el análisis de los grupos de interés que participan en la estandarización.Por otro lado, esta tesis tiene legitimidad pragmática ya que puede servir de ayuda para mejorar la práctica. En primer lugar, este trabajo confirma el dinamismo de los intereses de los actores que participan en procesos de estandarización, y pone de relieve que los diferentes actores tienen una amplia gama de intereses que varía en función de la naturaleza de los propios actores y que condiciona su actitud a lo largo del proceso. Es, por lo tanto, muy importante realizar una constante identificación de los intereses de los actores durante la implementación. En segundo lugar, esta tesis muestra que los directivos encargados de la implementación de SIIO han de poner énfasis y dedicar recursos no sólo a diseñar, prever escenarios de futuro, y desarrollar estrategias y acciones para cumplir con estas previsiones. La gestión también ha de prestar atención y comprender los acontecimientos no previstos y los cambios emergentes que se sucedan durante el uso del SIIO. Finalmente, la implementación de SIIO requiere que los directivos den respuesta con el fin de reforzar o atenuar estos cambios emergentes. Es decir, la gestión de SIIO no se puede concebir únicamente como una intervención que puede ser predefinida y planificada, sino también como una forma de reacción y respuesta al contexto y al comportamiento de otros. Esta tesis también sugiere una serie de maniobras que pueden ser de ayuda para los directivos y profesionales involucrados en proyectos de implementación de SIIO. / This dissertation presents an interpretive study of standardization and integration processes related to the implementation of an industry inter-organizational information system (IOIS) in the Seaport of Barcelona. This thesis adopts an ensemble view of the IOIS. First, from this perspective an IOIS is in constant flux as it is implemented and used in practice. Thus implementation becomes path dependent in the sense that existing systems influence the implementation choices and paths. Second, the implementation is being partly materially determined and partly socially constructed. That is, implementation may be viewed as socio-technical change processes that evolved around the implementation of the industry IOIS.The objective of this thesis is to inquire into the socio-technical nature of IOIS implementation process and identify theoretical and practical issues that can provide a relevant explanation of the implementation dynamics. Based on an in-depth interpretive case study, which is combined with actor-network theory and grounded theory, I conduct an analysis of the implementation process and formalize a set of theoretical and practical implications. The first main theme of this work has been the standardization effort that has taken place before and during the implementation of the industry IOIS. The second main theme is related with the integration of the adopters' pre-existing systems with the industry IOIS.The contributions that arise from this research have implications for research. Firstly, it adds to the limited but growing group of researchers that have focused on the processual and socio-technical nature of IOISs, as well as adds to the factor-based IOIS literature by detailing how and why some of these factors become important. Secondly, it contributes to longitudinal IS research by providing a deeper contextual understanding of the processes of adaptation and change that underlie IOIS implementation. Finally, it contributes to IOIS standardization literature by establishing links between the process and stakeholder models. On the other hand, this thesis has pragmatic legitimacy as it may serve as a helpful guide from which to improve practice. Firstly, this work confirms the dynamism of the stakes during the standardization process and highlights that the stakeholders that participate in the standardization have a range of stakes that vary among their nature and drive their attitude towards the process. Thus a continuous identification of participants' stakes appears to be very important. Secondly, this thesis shows that IOIS management has to place emphasis and devote resources not only to design, predict future conditions, and develop strategies and actions to meet those predictions, but also to pay attention and understand the unexpected events and emergent changes that arise during the use of the IOIS. Finally, IOIS implementation requires management to respond in order to reinforce or attenuate the emergent changes. That is, the IOIS management cannot only be conceived as predefined planned intervention, but also as a form of reaction and response to situational demands and others' behavior. In addition, this thesis provides a set of maneuvers that may guide managers and practitioners involved in the implementation of IOISs.

L'activitat professional és fonamental en la vida de qualsevol persona i en el cas de les persones amb discapacitat resulta molt potent per tal que assumeixin la identitat adulta. Per això, en la tesi es realitza una aproximació al binomi discapacitat i treball i a les mesures que justifiquen l'actual situació de la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat laboral protegit i al mercat laboral ordinari. L'objectiu general de la tesi és conèixer en profunditat una experiència d'inserció laboral de persones amb discapacitat psíquica a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La investigació realitzada s'ha estructurat en dues fases. En la primera fase s'ha fet una anàlisi descriptiva del col·lectiu estudiat i en la segona fase, emmarcada en una perspectiva metodològica qualitativa, s'ha desenvolupat un estudi de casos per tal de mostrar el testimoni dels protagonistes, partir del seu relat i recollir les seves valoracions. / The professional activity is basic in the life of any person and in the case of the disabled people it is highly powerful so that they assume the adult identity. So, in the thesis, an approach is made to know more about the situation between disabled people and work and to study what kind of measures explain the current labour insertion of disabled people either in shelter places or in the ordinary labour market. The general goal of the thesis is an in-depth investigation about a labour insertion experience of mental disability people in the Catalonia's Administration. The investigation has been structured in two phases. First of all it has made a descriptive analysis of searched group. Then it has been developed a case study framed in a qualitative methodological perspective to show the witness of the protagonists, starting off from their stories and to pick up their valuations.

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...).Els resultats van ser:-La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües.-La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è.- L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud.-La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora.-En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió).-Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable.-Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació.-Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è. / The main objective of this thesis has been to do a longitudinal study of reading acquisition (catalan and castilian) with children from the second to the fith year of primary school. The sample used was a group of 214 students (101 girls and 113 boys) studying in a State Catalan school and the study was carried out using the results obtained in the Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún and Añanos, 1988) given at the beginning and at the end of each school year. The P.PA.I. test the speed and accuracy of reading decodification through the reading of different texts for each course and also reading comprehension through different exercises for each of the courses (ordering sentences, executing reading orders, answering questions about the content of a text...)The following results were obtained:-The majority of the sample, instructed in catalan independently of the language most spoken at home (catalan or castilian) developed the reading abilities (catalan and castilian) initiated in previous years progressively and similarly, automatizing the process of reading decodification at the end of the fifth year.-The reading speed nearly tripled going from 40 words per minute initially till 130 words per minute at the end of the fifth year.-The reading accuracy also increased and a the end of the fifth year most students were able to read without hardly making any errors of accuracy.-Reading comprehension also increased and most students were progressively able to succeed in more complex reading comprehension activities.-In general, the development of reading abilities was pretty similar in both sexes but at the end of the fifth year there were more boys with a low level of decodification and/or comprehension and more girls than boys with a higher level of decodification and/or comprehension.-The subjects with a mid level of decodification and/or comprehension in the second level were the ones who remained in the same level in the fifth year. On the other hand, the subjects who showed extreme levels (high or low) developed in a more variable way.-We also observed that the subjects who developed fair abilities of reading decodification did not necessarily develop a good level of reading comprehension. On the contrary,a good level of comprehension did not always correlate with a fair level of decodification.-After classifying the sample in three subgroups (high, medium and low) through the results obtained in decodification and comprehension in catalan from the last assessment in the fifth year we observed quite paralell evolutions between the subgroups in speed and comprehension, each of the subgroups maintaining in the same level along the different courses. But there was a 6.54% of the sample with difficult reading comprehension in catalan that at the end of the fifth year showed an important decrease in reading comprehension compared to the first assessment given at the beginning of the fifth year.

Antecedents: No hi ha gaire coneixement sobre el neurodesenvolupament de preescolars i la seva susceptibilitat enfront a factors ambientals. Objectius: Avaluar les respostes del neurodesenvolupament en nens i les seves característiques psicomètriques, i, si factors ambientals primerencs (ex., duració de la lactància materna i mares que fumen) poden influir tals respostes. Mètodes: Dues cohorts prospectives des del naixement en població general (Menorca (N=421) i Ribera d'Ebre (N=79)) van se seguides fins als 4 anys d'edat durant un període de dos anys (2001-2003). Els nens van ser avaluats per tres psicòlegs i els seus respectius mestres per les funcions neuropsicològiques (MCSA), els comportaments de dèficit d'atenció i d'hiperactivitat (TDAH-DSM-IV) i la competència social (CPSCS); junt amb l'administració (en persona) a les mares de qüestionaris generals.Resultats: Les respostes van mostrar característiques psicomètriques acceptables i els patrons neuropsicològics del TDAH eren consistents amb altres troballes sobre TDAH. La lactància materna de llarga durada estava associada amb una millora de totes les àrees comportamentals avaluades. Fumar durant l'embaràs estava associat a puntuacions cognitives més baixes.Conclusions: Avaluar el neurodesenvolupament a preescolars sans és factible i necessari per investigar efectes primerencs de factors ambientals i aplicar polítiques preventives de salut pública. / Background: Little is known about neurodevelopment among preschoolers and its susceptibility to environmental factors.Objectives: Assess neurodevelopmental outcomes and their psychometric characteristics in children; and, if early environmental factors (i.e., duration of breastfeeding and maternal smoking) influence the neurobehavioral outcomes. Methods: Two prospective population-based birth cohorts (Menorca (N=421) and Ribera d'Ebre county (N=79)) were followed up at the age of 4 years during a two year period (2001-2003). Children were assessed by three psychologists and their respective teachers for neuropsychological functions (MCSA), inattention-hyperactivity behaviors (ADHD-DSM-IV) and social behavior (CPSCS); in addition to maternal in person general questionnaires. Results: Outcomes showed acceptable psychometric characteristics and ADHD neuropsychological patterns were consistent with other ADHD findings. Long-term breastfeeding was associated with the improvement of all behavioral areas assessed. Maternal smoking during pregnancy was associated with lower cognitive scores.Conclusions: Assessing neurodevelopment in healthy preschoolers is feasible and necessary to investigate early effects of environmental factors and apply public health preventive policies.

[ES] El objetivo principal de esta investigación es estudiar el jardín de la Casa-Estudio Benlliure para intentar identificar su configuración original, y caracterizar esta configuración desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje. El jardín de la Casa-Estudio Benlliure, construido entre 1896 y 1920, es un espacio de interés notable ubicado en el barrio del Carmen de Valencia. Este jardín se adecua plenamente a la definición y caracterización de los jardines históricos que se recoge en la Carta de Florencia, puesto que se trata de un paisaje cultural, en este caso un jardín privado de dimensiones reducidas, que ha sido moldeado por el ser humano y ha perdurado a lo largo del tiempo, adquiriendo una significación social, histórica y artística relevante, dado que pertenece a la residencia y estudio del pintor valenciano José Benlliure Gil (1856-1937) y su familia. A pesar de las diversas publicaciones y estudios dedicados a la Casa-Estudio Benlliure, hasta la fecha actual no se ha realizado ninguna investigación exhaustiva sobre su jardín, que se convierte en un tema de estudio inexplorado. La singularidad de este jardín como uno de los raros ejemplos de jardines burgueses en la ciudad subraya aún más su relevancia en el ámbito de la investigación. Además, su condición de jardín creado por un artista permite explorar la interrelación entre el propio jardín y la obra de José Benlliure. Cabe destacar que el jardín forma parte integrante del con-junto museístico, propiedad del Ayuntamiento de Valencia que comprende la casa y el estudio del pintor, convirtiéndose así en un espacio accesible al público. La investigación realizada sobre el jardín de la Casa-Estudio Benlliure arranca con el análisis de su evolución histórica y su estado actual, junto con la evaluación de la información disponible sobre el diseño original. Esta información nos permitirá realizar un análisis comparativo del estado actual y del estado original del jardín en tiempos de los Benlliure. A continuación, se estudian los referentes para su caracterización, tanto en el campo de la teoría y práctica del diseño del jardín privado en el paisajismo, como en el arte pictórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, para establecer comparativas con el jardín objeto de estudio. Por último, se realiza una evaluación final e identificación de sus elementos caracterizadores, de la que emerge una interpretación del jardín Benlliure como palimpsesto. El análisis y caracterización realizados desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje pueden ser la base para su reconocimiento como Jardín Singular por parte de la administración, y un primer paso por una futura restitución del jardín de la Casa-Museo Benlliure en el contexto actual de una Casa-Museo, permitiendo plantear el futuro del actual jardín desde unas bases fundamentadas en el conocimiento de su pasado. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta investigació és estudiar el jardí de la Casa-Estudi Benlliure per intentar identificar-ne la seva configuració original, i caracteritzar aquesta configuració des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge. El jardí de la Casa-Estudi Benlliure, construït entre 1896 i 1920, és un espai d'interès notable ubicat en el barri del Carme de València. Aquest jardí s'adequa plenament a la definició i caracterització dels jardins històrics que es recull a la Carta de Florència, ja que es tracta d¿un paisatge cultural, en aquest cas un jardí privat de dimensions reduïdes, que ha estat modelat per l'ésser humà i ha perdurat al llarg del temps, adquirint una significació social, històrica i artística rellevant, atès que pertany a la residència i estudi del pintor valencià José Benlliure Gil (1856-1937) i la seva família. Malgrat les diverses publicacions i estudis dedicats a la Casa-Estudi Benlliure, fins a la data actual no s'ha realitzat cap investigació exhaustiva sobre el seu jardí, que esdevé un tema d'estudi inexplorat. La singularitat d'aquest jardí com a un dels rars exemples de jardins burgesos a la ciutat subratlla encara més la seva rellevància en l'àmbit de la investigació. A més, la seva condició de jardí creat per un artista permet explorar la interrelació entre el propi jardí i l'obra de José Benlliure. Val a remarcar que el jardí forma part integrant del conjunt museístic, propietat de l'Ajuntament de València que comprèn la casa i l'estudi del pintor, convertint-se així en un espai accessible al públic. La investigació realitzada sobre el jardí de la Casa-Estudi Benlliure arrenca amb l'anàlisi de la seva evolució històrica i del seu estat actual, juntament amb l'avaluació de la informació disponible sobre el disseny original. Aquesta informació ens permetrà fer una anàlisi comparativa de l'estat actual i de l'estat original del jardí en temps dels Benlliure. A continuació, s'estudien els referents per a la seva caracterització, tant al camp de la teoria i pràctica del disseny del jardí privat al paisatgisme, com a l'art pictòric de finals del segle XIX i principis del segle XX, per establir comparatives amb el jardí objecte d¿estudi. Finalment, es realitza una avaluació final i identificació dels seus elements caracteritzadors, de la qual emergeix una interpretació del jardí Benlliure com a palimpsest. L'anàlisi i caracterització realitzats des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge poden ser la base pel seu reconeixement com a Jardí Singular per part de l'administració, i un primer pas per una futura restitució del jardí de la Casa-Museu Benlliure en el context actual d'una Casa-Museu, permetent plantejar el futur de l'actual jardí des d'unes bases fonamentades en el coneixement del seu passat. / [EN] The main objective of this research is to study the garden of the Benlliure House-Studio to try to identify its original configuration and characterize this configuration from the perspective of landscape architecture. The garden of the Benlliure House-Studio, built between 1896 and 1920, is a space of notable interest located in the Carmen neighbourhood of Valen-cia. This garden fully complies with the definition and characterization of historical gardens included in the Charter of Florence, since it is a cultural landscape, in this case a small private garden, which has been shaped by humans. and has endured over time, acquiring a relevant social, historical, and artistic significance, given that it belongs to the residence and studio of the Valencian painter José Benlliure Gil (1856-1937) and his family. Despite the various publications and studies dedicated to the Benlliure House Study, no exhaustive research has been carried out on its garden, which has become an unexplored topic of study. The uniqueness of this garden as one of the rare examples of bourgeois gardens in the city further underlines its relevance in the field of research. Furthermore, its condition as a garden created by an artist allows us to explore the interrelationship between the garden itself and the work of José Benlliure. It should be noted that the garden is an integral part of the museum complex, property of the Valencia City Council, which includes the painter's house and studio, thus becoming a space accessible to the public. The research carried out on the garden of the Benlliure House Studio begins with the analysis of its historical evolution and its current state, together with the evaluation of the information available about the original design. This information will allow us to carry out a comparative analysis of the current state and the original state of the garden in the times of the Benlliure family. Next, the references are studied for their characterization, both in the field of theory and practice of private garden design in landscaping and in the pictorial art of the late 19th century and early 20th century, to establish comparisons with the garden under study. Finally, a final evaluation and identification of its characterizing elements is carried out, from which an interpretation of the Benlliure garden as a palimpsest emerges. The analysis and characterization carried out from the perspective of landscape architecture can be the basis for its recognition as a Singular Garden by the administration and a first step towards future restitution of the garden of the Benlliure House-Museum in the context of current nature of a House-Museum, allowing us to propose the future of the current garden from bases based on the knowledge of its past. / Quintana Seguí, E. (2024). El jardí de la Casa-Estudi Benlliure. Anàlisi i caracterització des de l'arquitectura del paisatge [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206097